Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
1. 1
EcologiaEcologia
Tema 6Tema 6 (I): Característiques generals(I): Característiques generals
de la Biosferade la Biosfera
Tema 6Tema 6 (II): Els factors ambientals i els(II): Els factors ambientals i els
organismesorganismes
Tema 7Tema 7: El cicle de la matèria i el flux: El cicle de la matèria i el flux
d’energia. El medi terrestre i el medid’energia. El medi terrestre i el medi
aquàticaquàtic
3. 3
Tema 6: Característiques generals de laTema 6: Característiques generals de la
BiosferaBiosfera
BiosferaBiosfera : Regió de la Terra on podem trobar organismes vius: Regió de la Terra on podem trobar organismes vius
Medi terrestre:
•Presència d’aire (O2).
•Presència de llum
•Medi horitzontal
•Medi molt variable
•Mancança d’aigua en
l’espai o temps
Medi aquàtic:
•Presència d’aigua
•Medi vertical
•Medi poc variable
•Mancança d’aire
(O2).
•Mancança de llum
6.6. Concepte de Biosfera
4. 4
6.2. L’origen de la vida
Experiment de Stanley Miller
Simulant una atmosfera primitiva
i simulant processos naturals
(raig X, vulcanisme i
descàrregues elèctriques) va
aconseguir alguns monòmers
orgànics
5. 5
6.3. L’Ecologia
És la ciència que estudia els èssers vius (Biocenosi) i les
relacions que s’estableixen entre ells i el medi que els
envolta (Biòtop)
BiocenosiBiocenosi
Població A
Indiv. 1
Indiv. 2
Indiv. 3
Indiv. 4
Població B
Població C
Relacions
intraespecífiques
Relacions
interespecífiques
BiòtopBiòtop
Factors ambientals abiòtics
* Llum
* Aigua
* Temperatura
* Salinitat
Factors ambientals biòtics
6. 6
6.3. L’Ecologia
Ecosistema: Conjunt format
per els éssers vius i el medi on
viuen.
Població: Conjunt d’individus
de la mateixa espècie que viuen
en un mateix moment en una
mateixa zona
Hàbitat: Conjunt de biòtops en
què un organisme pot viure
Nínxol ecològic: Funció
tròfica que realitza una espècie
en un ecosistema.
7. 7
6.4. Classificació dels organismes
Von Linne: va començar a utilitzar la nomenclatura binomial:
Homo sapiens o Homo sapiens
Homo: Nom primer que identifica al gènere. Sempre en majúscula
sapiens: L’espècie, sol descriure alguna característica distintiva.
Sempre en minúscula. Si no és important s’escriu sp.
Espècie: conjunt d’individus que
s’assemblen morfològicament, que es
poden reproduir entre ells i la seva
descendència és fèrtil
8. 8
6.4.2 Els cinc regnes: Moneres
Bacteri: Clostridium tetanicum Cianobacteri: Spyrogira sp.
Estructura procariota (un sol cromosoma sense
membrana nuclear ni orgànuls). Gran diversitat metabòlica
(respiradors, fermentadors, fotosintètics, etc) amb una taxa
de reproducció molt elevada amb descendents idèntics a la
cèl·lula mare (soques)
9. 9
6.4.2 Els cinc regnes: Protoctists
Protozou: Amoeba Algues
Es classifiquen per: el seu moviment el seu color
Rizòpodes, Ciliats, Flagel·lats i Esporozous Clorofícies, Rodofícies,
Feofícies, etc.
Organismes amb estructura cel·lular eucariota (amb
cromosomes lineals, enbolcall nuclear i orgànuls cel·lulars).
Normalment unicel·lulars o pluricel·lulars sense formar
teixits.
10. 10
6.4.2 Els cinc regnes: Fongs
Organismes eucariotes heteròtrofs. Cèl·lules envoltades
d’una paret de quitina, s’agrupen formant filaments o hifes
que juntes formen el micel·li vegetatiu o reproductor
(esporangis)
Ficomicets Ascomicets Basidiomicets
Floridures i llevats Forma de sac Forma de bolet
11. 11
6.4.2 Els cinc regnes: Vegetals inferiores
Organismes eucariotes fotosintètics. Cèl·lules envoltades
d’una paret de cel·lulosa. Aquests vegetals inferiors no
presenten ni flors ni llavors. Molt dependents de l’aigua
Briòfits: Molses Pteridòfits: Falgueres
12. 12
6.4.2 Els cinc regnes: Vegetals superiors
Organismes eucariotes fotosintètics. Cèl·lules envoltades
d’una paret de cel·lulosa. Aquests vegetals superiors
presentan flors i fruits amb una part llenyosa o herbàcia
Gimnospermes: Coníferes Angiospermes: Falgueres