1. La Immunologia

6. 2. La sang 2. Cèl·lules sanguínies N’hi ha 3 tipus: A. Eritròcits o hematies : el citoplasma està ple d’ hemoglobina que ha desplaçat tots els orgànuls, inclòs el nucli, amb la funció de transportar oxigen. Tenen una vida d’entre 100-120 dies, després són destruïts a nivell de la melsa o fetge.

8. 2. La sang 2. Cèl·lules sanguínies N’hi ha 3 tipus: C. Plaquetes o trombòcits : fragments cel·lulars que s’encarreguen de la coagulació

10. 4. La limfa i el sistema limfàtic Lìquid que prové de l’espai intesticial o intercel·lular que serveix per drenar o depurar l’exterior cel·lular connectant finalment amb la circulació sanguínia. També és el lloc per on viatgen els lípids i leucòcits. Format per: a) Vasos limfàtics : semblants a les venes però acaben en estructures digitiformes.

11. 4. La limfa i el sistema limfàtic b) Ganglis limfàtics : són intercalacions de vasos, molt repartits pel cos (coll, aixella i zona engonal) on hi trobem gran quantitat de limfòcits i macròfags)

12. 4. La limfa i el sistema limfàtic c) Melsa : òrgan voluminós situat a la part esquerra de l’abdomen que: * depura la sang * elimina cèl·lules sanguínies velles (dipòsit de sang de reserva)

13. 4. La limfa i el sistema limfàtic d) Tim : òrgan limfàtic situat sobre el cor on s’hi formen limfòcits T

14. 4. La limfa i el sistema limfàtic 1. La medul·la òssia És el moll de l’os i n’hi ha dos tipus: Medul·la roja : formada per cèl·lules mare de cèl·lules sanguínies i d’altres poc diferenciades que van madurant i preparant-se per entrar en el torrent sanguini. És un teixit hematopoiètic. Medul·la groga : formada per greix

15. 5. El sistema immunitari Les cèl·lules encarregades del sistema defensiu. Són els leucòcits que es formen en diferents llocs. Tenen la capacitat de reconèixer tot allò que és aliè o estrany al medi inter i desenvolupar mecanismes per eliminar-los.

17. 5. El sistema immunitari 1. Concepte d’agent nociu i antigen Antigen : estructura molecular concreta que forma part de l’agent nociu, que és reconeguda com estranya i sobre la qual es dirigeix la resposta immunitària

23. Macròfag intenta menjar-se una pedreta

24. 6. La immunitat inespecífica 1. La inflamació Quan per calor intensa, traumatisme o producte químic es destrueix part d’un teixit, les cèl·lules produeixen uns compostos que dilaten els vasos sanguinis (augmenta la circulació) i produeix dolor: inflamació Si el procés és important es forma una cavitat amb líquid constituït per cèl·lules mortes i leucòcits destruïts ( pus )

29. 7. La immunitat específica 1. Els anticossos A més en cada cadena hi ha dues zones: a) Zona variable : En els extrems i fa la funció activa amb l’antigen. b) Zona constant : defineix les característiques químiques moleculars Tipus d’anticossos: * Ig G : activen els macròfags * Ig A : presents en secrecions biològiques * Ig M : localitzades en el plasma * Ig E : contra paràsits i al·lèrgens * Ig D : no es coneix bé S’anomenen immunoglobulines i s’expressen amb l’abreviatura Ig .

30. 7. La immunitat específica 1. Els anticossos policlonals i monoclonals Cada un dels anticossos es fabrica per un mateix grup de limfòcits B ( clon ). Com un antigen pot tenir diferents parts el poden identificar com diferents antigens i produir-se diferents anticossos contra un mateix antigen. Aquests anticossos que ataquen un mateix antigen reben el nom d’anticossos policlonals o antisèrum Si únicament n’hi ha un sol antigen identificat com únic només hi ha un possible anticòs anomenat monoclonal HER-2/neu és un anticòs monoclonal que impedeix el desenvolupament d’algunes cèl·lules tumorals

34. 8. Anomalies del sistema immunitari a) Immunodeficiències secundàries Són les que es desenvolupen a causa d’una altra malaltia (síndrome de Down, diabetes, cirrosi hepàtica), tractament (radio i quimioteràpia) o altres circumstàncies (desnutrició, avitaminosi, envelliment, etc). Desapareixen quan desapareix la causa. Cirrosis hepàtica

35. 8. Anomalies del sistema immunitari b) Immunodeficiències primàries La majoria són hereditàries (lligades normalment a X) i congèniques (només néixer), altres produïdes per virus. Normalment es presenten en homes: - dèficits de limfòcits B - dèficits en limfòcits T - trastorns en macròfargs - trastorns en complement Herpes destruint un limfòcit

36. 8. Anomalies del sistema immunitari a) Immunodeficiències primàries. SIDA. VIH El S índrome D ’ I mmunodeficiència A dquirida, és un cas d’immunodeficiència primària provocada pel VIH (retrovirus amb transcriptasa inversa que s’insereix en els limfòcits i passa en silenci uns anys) Infecció per contacte amb sang contaminada o en relacions sexuals (homo i hetero). Els gèrmens oportunistes apareixen quan baixen les defenses.

38. 8. Anomalies del sistema immunitari 3. Malalties autoimmunes Provocades per un error del sistema immunitari en reconèixer com estranya una estructura pròpia: - antígens ocults : quan són alliberats - antígens propis : en patir canvis estructurals - antígens aliens : els propis s’assemblen i són confosos - producció d’anticossos per mutació en cèl·lules limfoides