presentacion sobre las teorias de aprendizaje

1. ENSENYAR I APRENDRE EN LÍNIA
PAC 2: TEORIES D’APRENENTATGE I INTEGRACIÓ DE LES TIC
DANIEL PONS TARIN

2. ETAPES
A continuació, veurem els canvis que han
anat patint les noves tecnologies en les
escoles a llarg dels anys, com a
conseqüència del model teòric en el que
es basava l’educació...

3. CONDUCTISME (1970-1980)
“Tota conducta humana pot modelar-se”
PAVLOV:
Condicionament clàssic.
- Consisteix en la formació d’una associació entre un estímul
neutre i una resposta.
SKINNER:
Condicionament operant.
- Aprenentatge associatiu relacionat amb el desenvolupament de
noves conductes en funció de les seves conseqüències (èxit o
fracàs).

4. CONDUCTISME (1970-1980)
OBJECTIUS
L'objectiu del conductisme és aconseguir a través del
procés de condicionament, conductes correctes en resposta
a determinats estímuls. Per això els mètodes conductistes
es basen en aconseguir la transferència de coneixement a
través de l'aprenentatge mecànic i per repetició.

5. CONDUCTISME (1970-1980)
ROL DE L’ESTUDIANT
L'estudiant és un subjecte
passiu que no participa del
seu procés d’ aprenentatge.
El seu paper es limita a
exercitar la seva
memòria a través de la
reiteració, per així
respondre
adequadament als
estímuls de l’exterior.
L’estudiant es sotmet a exercicis
repetitius i un aprenentatge
lineal, sense tenir en compte la
seva diversitat.

6. CONDUCTISME (1970-1980)
ROL DEL PROFESSOR
És el dissenyador i executor del pla d’estudi.
No acompanya el procès d’aprenentatge i la interacció
amb l’estudiant és nul·la.
És un tècnic interessat en el producte final, sense
valorar el procès.

7. CONDUCTISME (1970-1980)
APLICACIÓ TIC
Skinner (1958) va crear una
màquina que reproduia el
curriculum d’una instrucció
programada. La màquina era
un tutor privat.

8. CONDUCTISME (1970-1980)
Amb l’aparició del ordinador es programen ensenyaments
senzills i mecànics. L’ordinador és el que fa de guia als
alumnes i ells van avançant sota el mecanisme de l’assaig –
error.
La programació de maquinari era simple i molt poc interactiva i
no plantejava cap tipus d' exercici relacional, aplicacional o de
síntesi
RELACIÓ UNIDIRECCIONAL ENTRE ORDINADOR I ESTUDIANT

9. CONDUCTISME (1970-1980)
Un dels exemples
més clars d’aquesta
teoria, i que
utilitzem actualment
en l’escola, són les
activitats amb el
JCLIC.
En aquestes activitats els alumnes sovint han de
completar exercicis a partir de l'assaig, força
repetitives i que l'alumnat va rebent la
retroalimentació (bé-malament) a mesura que va
avançant.

10. COGNITIVISME (FINALS 1980)
“l'individu compara la informació nova amb el seu esquema o
estructura cognitiva preexistent.”
JEAN PIAGET: Aporta l'anomenada Teoria genètica que planteja que el
coneixement no s'adquireix únicament per la interacció que pugui tenir
l'individu amb el seu medi sinó que per mitja de la construcció que realitze
el propi subjecte.
BRUNER: La resolució de problemes depèn de com es presenten aquests
en una situació concreta, ja que han de suposar un repte per l’alumne.
GAGNÉ: Descriu l’aprenentatge com una seqüència de fases: Motivació,
comprensió, adquisició, retenció, record, generalització, execució i
realimentació.

11. COGNITIVISME (FINALS 1980)
OBJECTIUS
Es tracta d’un model que
abandona la visió
mecanicista, assumint que
l’aprenentatge es produeix a
partir de l’experiència i es
centra en la manera com
s’adquireix el coneixement,
s’emmagatzema i es
recupera de la memòria o
estructura cognitiva.

12. COGNITIVISME (FINALS 1980)
ROL DE L’ESTUDIANT
L’alumne no té un paper
tan passiu com en el
conductisme, sinó que
pren un paper més actiu.
L'alumne rep i
assimila informació i
resol exercicis
seguint el model o
procediment establert
per el docent
L’estudiant és un subjecte actiu
també a nivell social; cal que
interaccioni amb els altres alumnes i
també amb els professors.

13. COGNITIVISME (FINALS 1980)
ROL DEL PROFESSOR
El seu paper es centra bàsicament en organitzar i establir
experiències didàctiques que el possibilitin que l’alumne tinga un
paper actiu per aconseguir un aprenentatge significatiu.
Encara que l’alumne ha de ser autònom, existeix cert grau de
dependència amb el professor. Per això, l’alumne ha de tenir la
màxima confiança per part del professor per què aquest
l’interrogui i li demani ajuda
Presenta i realitza clases expositives amb diferents mitjans com
llibres i activitats que permetin realitzar la fixació del coneixement
i afegeix demostracions oportunes.

14. COGNITIVISME (FINALS 1980)
APLICACIÓ TIC
En el cas de les aportacions de les TIC, incorporen programes
de software de major complexitat que es dissenyen incloent
materials audiovisuals, gràfics, simulacions...
Els ALUMNES interactuïn amb el L’ORDINADOR donant-se una
RELACIÓ BIDIRECCIONAL.
“l'ordinador no ha de limitar-se a l'ús escolar tradicional, relegant
l'alumne a un segon pla; l'ordinador hauria de ser una eina amb la qual
dur a terme els seus projectes i ser tan funcional com un llapis”
SEYMOUR PAPERT

15. COGNITIVISME (FINALS 1980)
Quaderns virtuals
Es tracta d'una eina per a la creació (per
part del professorat) i realització (per part
de l'alumnat) d'activitats dicàctiques
multimèdia que permet la interacció
alumnat-preofessorat i l'avaluació inicial,
sumativa i formativa en contextos
presencials i virtuals d'ensenyament i
aprenentatge.

16. COGNITIVISME COGNITIVISME ((FINALS FINALS 1980)
WebQuests:
És una proposta
didàctica de
recerca guiada, que
utilitza
principalment
recursos d’Internet.
Es tracta d'una pàgina que proposa als participants una història
suggeridora per tal que aconsegueixin una sèrie d'informacions en
unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions
a partir del treball cooperatiu.

17. CONSTRUCTIVISME (DÈCADA 1990)
“l'aprenentatge humà es construeix, i és elaborat sobre la base
de coneixements adquirits prèviament”
PIAGET
Considerava que els subjectes construeixen el coneixement en
diferents estadis evolutius per mitjà d'esquemes que es van fent més
complexos a mesura que van interactuant amb la realitat.
VYGOTSKi
Zona de desenvolupament pròxim: Quan un nen o nena treballen
sols en un problema o tasca, estan realitzant-ho al que anomenem el
seu nivell de desenvolupament real. El nivell de desenvolupament
potencial es refereix al que són capaços de dur a terme quan un adult,
una persona amb més experiència que ells els condueix o ajuda.

18. CONSTRUCTIVISME (DÈCADA 1990)
AUSUBEL
“Un aprenentatge és significatiu
quan pot relacionar-se amb allò que
l’alumne coneix”.
Abans de presentar els material, es
presenten unes idees generals ja
presents en la ment del alumne per
facilitar l’asimilació.

19. CONSTRUCTIVISME (DÈCADA 1990)
OBJECTIUS
Els objectius educatius del constructivisme són que els
alumnes construeixin el seu propi aprenentatge modificant els
coneixements previs a través de l'experiència individual i de la
interacció amb els nous continguts i amb el professor i altres
alumnes i que aquests nous coneixements es tornin
significatius en el món real del alumne.
Es tracta d’un enfocament centrat en l’alumne, que promou la
participació activa d’aquest, el treball en equip, la construcció
del coneixement de forma autònoma i col·laborativa, sempre
amb el seguiment i el suport del professor.

20. CONSTRUCTIVISME (DÈCADA 1990)
ROL DE L’ESTUDIANT
L'alumne adquireix un paper actiu en este procés ja que construeix el seu propi
coneixement, la qual cosa li atorga un alt grau de responsabilitat.
La motivació de l’estudiant determinarà el seu grau de participació en el seu
procès d’aprenentatge.
Els alumnes interactuen entre ells per comparar idees i construir un
coneixement més complet de forma motivadora i eficaç

21. CONSTRUCTIVISME (DÈCADA 1990)
ROL DEL PROFESSOR
El docent no és limita a transmetre coneixements, sinó és un guia, un
facilitador de l’aprenentatge que desenvolupa la competència
d’aprendre a aprendre en l’alumne.
"el professor ha d'incentivar d'alguna manera que els estudiants
assenten respecte per la seua pròpia capacitat de pensar, de generar
bones preguntes, d'entropessar amb interessants conjectures ben
informades, de tornar l'estudi més racional, més sensible a l'ús de la
ment que la simple memorització".
ENWISTLE

22. CONSTRUCTIVISME (DÈCADA 1990)
APLICACIÓ TIC
ETAPA APRENENTATGE FLEXIBLE
Cap a finals de 1990 comença a utilitzar-se freqüentment
Internet, apareixen els materials multimedia i els campus
virtuals. Per primera vegada parlem d’interactivitat entre docent
i alumne de manera virtual, i en les universitats s’inicien
treballs en xarxa.
ETAPA XARXES SOCIALS
L’avanç de la tecnologia Web 2.0 permet tenir aplicacions en
els servidors i no sols en l’ordinador personal. L’ús d’Internet
augmenta permitint la irrupció de les xarxes socials i l’augment
d’aplicacions lliures que faciliten l’ús de la tecnologia.

23. CONSTRUCTIVISME (DÈCADA 1990)
És tracta d’una aplicació totalment lliure, que els educadors poden
utilitzar per tal de crear llocs d’aprenentatge efectius en línia. També
permet incorporar materials de diferents formats, com ara textos,
imatges, vídeos... I permet crear una interacció molt efectiva entre
alumnes i professors.

24. CONSTRUCTIVISME (DÈCADA 1990)
LES XARXES SOCIALS
Les xarxes socials estan compostes per nodes (generalment persones
o organitzacions) que estableixen entre si relacions basades en una
tipologia diversa d'interessos. Aquesta relació és virtual i es pot
prolongar en el temps i l'espai.
Com a eina constructivista, les xarxes socials funcionen com a continuació
de l'aula escolar, ampliant l'espai interaccional dels estudiants i el
professor i proporcionant nous materials per a la comunicació entre ells.

25. CONSTRUCTIVISME (DÈCADA 1990)
La wiki és una pàgina web col·laborativa; amb aquesta eina els
alumnes no sols obtenen informació si no que a més poden crear-la,
editar-la, corregir-la i llegir-la.
Els estudiants passen de ser mers observadors i treballadors passius
a estar involucrats activament en la construcció del seu coneixement,
cosa que els estimula.

26. CONSTRUCTIVISME (DÈCADA 1990)
ELS BLOCS constitueixen un espai d'expressió d'opinions,
també de manera col·laborativa, amb la possibilitat d'integrar
videos i imatges en el text de l'autor.
Els blocs incentiven l'escriptura, proporcionant eines per
desenvolupar l'ortografia i la gramàtica.
A més, aporten beneficis a l'estudiant com la responsabilitat, el
compromís, i la comunicació amb altres alumnes i amb el
professor.
Cal anomenar els"microblogs" com TWITTER, on els
estudiants també poden explicar les seves reflexions però de
manera molt més breu i instantània.

27. CONNECTIVISME (ERA DIGITAL)
“El coneixement pot residir fora de l’èsser humà”
El connectivisme és una teoria de l’aprenentatge per a l'era
digital que ha estat desenvolupada per GEORGE SIEMENS
basat en l'anàlisi de les limitacions del conductisme, el
cognitivisme i el contructivissme, per a explicar l'efecte que les
TIC tenen sobre els modes de vida, comunicació i
aprenentatge.
El connectivisme és l'evolució del constructivisme per
ambients fortament connectats. Parteix de la idea que ja no és
possible experimentar i adquirir l'aprenentatge de forma
personal i individual.

28. CONNECTIVISME (ERA DIGITAL)
PRINCIPIS BÀSICS
L’aprenentage i coneixement depenen de la diversitat d’opinions
L’aprenentatge és un procés de connectar nodes o fonts
d’informació especialitzats
L’aprenentatge pot residir en dispositius no humans
La capacitat per saber més és més crítica que allò que ja se sap
Perquè l’aprenentatge sigui continu s’ha d’alimentar i mantenir aquestes
connexions
L’habilitat per veure connexions entre conceptes és una habilitat clau
La intenció de les activitats connectivistes de l’aprenentatge és
l’actualització dels coneixements
La presa de decisions és en ella mateixa un procés d’aprenentatge

29. CONNECTIVISME (ERA DIGITAL)
OBJECTIUS
La finalitat del connectivisme és que l’alumne sigui capaç de crear una xarxa
de coneixement personal que li permeti situar i relacionar el contingut per
saber on és pot trobar i així li sigui útil. En aquest sentit el que és important és
la creació de xarxes, desenvolupar la capacitat de fer-les créixer i adaptar-les a
l'entorn.

30. CONNECTIVISME (ERA DIGITAL)
ROL DE L’ESTUDIANT
L’alumne té un paper actiu en el seu aprenenatge. Els integrants d’un
aula formen part d’una xarxa on poden aportar coneixement valuós
referent al tema que es treballa.
L’alumne ha de realitzar quatre activitats principals:
- L’estudiant té accès a una àmplia gamma de materials on ha de
seleccionar el contingut més interesant i apropiat per ell.
- Guardar el material seleccionat (a l’ordinador o un lloc en línia) per
poder-lo compartir.
- Reflexionar sobre els continguts del material per crear un material
propi.
- Compartir el seu material propi. (Twitter, Flickr, Second Life, Yahoo
Groups, Facebook, YouTube...)

31. CONNECTIVISME (ERA DIGITAL)
ROL DEL PROFESSOR
Segons Siemes (2008) el docent ha d'assumir un rol dual: com
a expert amb coneixement avançat en un camp i com
a guia que fomenta i encoratja l'exploració de l'estudiant.
A més, cita 7 aspectes en el seu rol:
AMPLIFICAR
INTERMEDIAR
SENYALITZAR I CREAR SENTIT SOCIAL
AFEGIR
FILTRAR
MODELAR
MANTENIR UNA PRESÈNCIA CONTINUA

32. CONNECTIVISME (ERA DIGITAL)
“Les aplicacions web 2.0 donen un software contínuament actualitzat, que
millora alhora que més persones l’utilitzen, reutilitzant deades d’altres fonts i
creant-ne de pròpies de manera que els altres poden tornar a combinar
establint un efecte de xarxa a través de la participació”.
TIM O’REILLY

33. CONNECTIVISME (ERA DIGITAL)
APLICACIÓ TIC
Totes les eines sistema Web 2.0 són clau pel connectivisme.
Els serveis de les xarxes socials fomenten la comunicació
activa entre els individus que formen la xarxa i creen
connexions. Són exemples el FACEBOOK, TWITTER, NING,
VOXOPOP, SECOND LIFE, llistes de correu, fòrums de
discussions...
Algunes de les eines que poden ser dipositàries
del coneixement col·lectiu contingut a la xarxa podrien ser les
wiki com la WIKIPEDIA, els directoris fotogràfics com
FLICKR ,diapositives i presentacions com SLIDESHARE,
biblioteques virtuals, dipositaris de documents com SCRIBD,
videos on-line com YOUTUBE o directoris d’audio .

35. CONNECTIVISME (ERA DIGITAL)

36. ENSENYAR I APRENDRE EN LÍNIA
DANIEL PONS