1. Índex
1.Intraducció
2. Coneixement del català i competència
lingüística de la població marroquina
3. Escolarització dels alumnes marroquins
4.Marc actual
5.Acollida d’alumnes d’origen marroquí
6.Mètodes d’ensenyament
7.Conclusions

2. 1.Introducció
 El concepte integració, és un procés llarg i complex. “té
com a finalitat aconseguir la integral i gradual
incorporació i participació dels immigrants en la vida
econòmica, social i cultural del país d’intal·lació, en un
clima de respecte i acceptació recíprocs” (Oumaya
Sagaama 2010: 72).
 La integració és un procés bidireccional:

3.  La societat d’acollida ha, d’oferir oportunitats de treball
i fer possible la mobilitat ascendent en l’escala social.
 Factors que afavoreixen o dificulten la integració dels
immigrants:
 L’edat amb la que arriben.
 Temps de residència i idea del retorn.
 En el procés d’inserció, el coneixement de la llengua
esdevé l’element principal perquè aquest es pugui dur a
terme.

4. 2. Coneixement del català i competència lingüística en
català de la població marroquina
 Immigrants adults de primera generació: Aquests
assoleixen una competència lingüística baixa en català.
 Grau d’escolarització molt precària en el seu país
d’origen.
 Desenvolupen competències passives en català.
 Utilitzen més el castellà que el català. El
desconeixement del català no els suposa cap obstacle ni
per treballar ni per relacionar-se.

5.  Els fills dels immigrants que van arribar de molt
petits o els nascuts al país de destinació.
 Trets importants:
 Desenvolupen competències actives en català, gràcies a
l’escolarització en aquesta llengua.
 Parlen castellà amb el pare, i amb la mare parlen àrab o
berber. Amb els companys de l’escola parlen català i/o
castellà.

6.  3. Escolarització dels alumnes marroquins
 La immersió lingüística del català és el mètode per
garantir el seu aprenentatge, però no és factible,
d’entrada, per diversos motius:

7.  Els alumnes tenen moltes dificultats perquè els
professors i els companys els entenguin.
 Hi ha molta distància cultural i lingüística dels alumnes
marroquins respecte els altres alumnes.
 L’àrab i el berber són llengües molt diferents al català i
“la llengua materna té una influència central en
l’aprenentatge d’una segona llengua” (Badia, 2005:14).

8.  L’edat d’arribada dels alumnes no és rellevant en el
procés d’aprenentatge del català. Però aquest procés
és llarg i que el domini de la llengua es va adquirint
progressivament:
 Durant els tres primers anys d’escolarització,
aprenen habilitats conversacionals.
 A partir del quart o cinquè any d’escolarització,
desenvolupen la competència lectora. I la
competència escrita encara té més dificultat per
aquests alumnes.

9.  4. Marc actual
 En els darrers anys la incorporació al sistema educatiu
català d’alumnes estrangers, ha anat creixent.
 Des del punt de vista de l’escola l’ensenyança de la
llengua catalana al col·lectiu estranger és un dels grans
reptes escolars.

10.  Un dels primers objectius és poder aconseguir que
aquests alumnes nouvinguts, juntament amb les seves
famílies comparteixin espais amb els alumnes i les
famílies autòctones.
 S’ha d’evitar de totes les maneres possibles que l’escola
sigui un espai d’exclusió social.
 Les situacions de marginació social són una dificultat
afegida que incideix clarament de manera negativa en
l’aprenentatge de la llengua.

11.  5. Acollida d’alumnes d’origen marroquí
 Les primeres orientacions per a començar a aprendre la
llengua catalana són conceptes bàsics sobre Catalunya.
 Aquesta prèvia de coneixements servirà perquè l'alumne
situat en un nou marc social aconsegueixi trobar el sentit
i tingui l’actitud positiva necessària per aprendre la
llengua catalana.
 El nou integrant de l’escola catalana ha de saber que a
Catalunya la llengua pròpia és el català, que comparteix
oficialitat amb el castellà, i trets bàsics de la cultura
catalana.

12.  Durant l’etapa inicial de l’aprenentatge de la llengua
catalana els alumnes nouvinguts aniran creant el seu
sistema lingüístic propi,interllengua.
 És molt important que durant els seus primers dies a
l’escola tinguin la consciència i la percepció del valor que
representa la llengua i la cultura dins la societat
catalana.
 Les característiques que presenta la societat
marroquina, a nivell cultural, religiós i lingüístic no
mostra cap tipus d’aproximació amb la cultura catalana.

13.  6. Mètodes d’ensenyament
 Se’ls ubicarà en una aula d’acollida on s’encarregaran
d’anar tractant les seves funcions i que alternaran amb
l’aula convencional.
 No ha d'existir una situació que els alumnes aprenguin
primer la llengua i després s'integrin a les aules.
 La funció de l’aula d’acollida és que quan un alumne
tingui uns coneixements bàsics de llengua catalana, es
pugui anar incorporant a l’aula amb la resta d’alumnes.

14.  L’objectiu d’aquesta primera etapa serà poder entendre
els enunciats orals en relació als contextos més
habituals que fan referència a l’escola o bé a la vida
quotidiana.
 És una etapa que no hi ha domini de les habilitats de
lectura i evidentment l’escriptura és de les coses que els
costarà més. Els errors més habituals d’aquesta època
són:
 La vacil·lació e/i i en menor grau o/u,
 Lèxic molt limitat, predomini d’estratègies lèxiques
(gestos, hiperònims, honomatopeies...), freqüents
malformacions verbals

15.  Amb la finalitat de poder començar a solucionar aquests
primers dèficits es pot confeccionar un club de lectura,
un taller de contes per treballar el llenguatge oral a partir
de contes tradicionals catalans a través de la seva
lectura o bé d’enregistrament sonor.
 Aquest tipus de contes el llenguatge que utilitzen és
senzill i repetidor ideal per iniciar-se en l’aprenentatge de
la llengua.

16.  No és fins el tercer any d’estada que la llengua oral es
comença a desenvolupar amb la finalitat de mantenir
una conversa.
 Durant aquesta etapa se sol utilitzar la llengua castellana
com a “falca”.
 Un dels entrebancs més evidents en aquesta etapa és la
possible manca de lèxic.
 Es pot considerar que s’assoleix una competència
gairebé completa a nivell oral i escrit a partir del quart o
cinquè any d’estada.
 S’ha de constatar que l’aprenentatge del català per part
del col·lectiu marroquí, en termes generals, és llarg i
bastant desigual.

17.  Conclusions:
 Catalunya en els darrers anys ha estat un país
d’acollida. Un dels col·lectius que han arribat amb més
força ha estat el marroquí. Amb això s’ha originat un
problema en forma de repte a nivell social i escolar.
 El procés d’aprenentatge del català dels alumnes
marroquins és un procés complex. Les diferències
culturals, socials i de la seva llengua de procedència són
alguns dels motius que dificulten l’aprenentatge i la
integració.

18.  Hi ha molts factors que determinen l’èxit o el fracàs de
l’aprenentatge del català i que recauen sobre l’alumne i
el professor.
 L’alumne ha de tenir una bona predisposició, actitud,
motivació... complementada amb la bona docència del
professor, amb una psicologia adequada i un bon estil
d’aprenentatge i estratègia educativa.
 Avui sortosament les eines d’aprenentatge són múltiples
i variades.
 Només d’aquesta manera s’aconseguirà una òptima
competència comunicativa de la llengua catalana.