1. Història de l’exercici físic i la
seva importància per a la salut
Dr. C. Vallbona
Departament de
Medicina Familiar i
Comunitària
Comunitària
vallbona@bcm.edu
Novembre, 2008

3. Estratègia Mundial OMS
sobre dieta, activitat física i salut*
Promoure i protegir la salut mitjançant l’establiment
de polítiques i plans integrals per promoure
l’alimentació saludable i la pràctica d’activitat física,
amb la col·laboració de la societat civil, el sector
privat i els mitjans de difusió.
* Després de consultar estats membres, organitzacions de l’ ONU,
representants de la societat civil i sector privat

4. Concepte de Salut
(1988 International Consensus Conference on Physical Activity,
Physical Fitness and Health)
Una condició humana amb dimensions física i social, cada
una d’elles caracteritzada dins d’un continu entre un pol
positiu i un negatiu.
Salut positiva està associada amb la capacitat de fruir de la
vida i d’afrontar dificultats; no és merament l’absència de
malaltia (reitera la definició de salut de la OMS de l’any 1946).
Salut negativa està associada amb morbiditat i en últim
extrem amb mortalitat prematura
Font: Bouchard C, et al. Exercise, fitness and health: the consensus statement. In: Bouchard C, Shepard RJ, Stephens T,
Sutton JR, McPherson BD, eds. Exercise, fitness and health. Champaign, IL: Human Kinetic Publishers, 1990:4-28.

5. Influència dels nivells d’activitat en la capacitat funcional
Font: Kottke FJ. The effects of limitation of activity upon the human body. JAMA. 1966;196:825-830.

6. Discrepància entre la pèrdua i la recuperació de força
muscular segons el nivell d’activitat
Font: Hettinger T, Mueller EA. Muskelleistung and Muskeltraining. Arbeitsphysiologie, 15:111-126, 1953.

7. Evolució de l’esperança de vida de persones sanes segons el
nivell d’activitat física
Font: Shephard RJ. The scientific basis of exercise prescribing for the very old. J Am Ger Soc 1990;38:62-70

8. Revisió històrica del valor preventiu i
terapèutic de l’exercici
Prehistòria:
El “ritme paleolític” (2 dies de treball i 1-2 dies de
repòs)
China 3,000-1000 AC:
Llibre de Medicina Interna de l’Emperador Groc
Primer llibre sobre l’armonia de la vida humana
amb el món
Inspira la filosofia del Taoisme S. VI
China 200 AC:
Hua T’o. Predecessor del Sistema Tai-Chi-Chuan

9. Revisio històrica del valor preventiu i
terapèutic de l’exercici (cont.)
India 3000 AC:
Ajur-Veda, llibre de consells verbals, predecessors del Yoga
India 600 AC:
Upaniishads
India 200 AC a 200 DC:
Yoga-Sutras: descripció d’una especialitat mèdica tipus
Medicina de l’Esport
Africa:
Evidència escrita o pictòrica de l’importància de la
flexibilitat, agilitat i resistència (precedents dels costums
dels Samburu-Masai de Kenya)
America Precolombina:
Importància de la carrera per a comunicacions,
guerra i caça

10. Antecedents històrics de la literatura
sobre l’exercici físic
• Hipòcrates: antiga Grècia, S. III o IV AC
• Diversos autors medievals i renacentistes: escrits
diversos, pero no llibres
• Galen: Italia, S. XVI (primera meitat), dintre de la seva
obra “Higiene”
• Cristóbal Méndez: Jaén,1553
• Gerolamo Mercuriale: Italia, 1563
• Nombroses publicacions posteriors
• Explosió de la literatura en el S. XX

11. Parlant en general, totes les parts del cos
tenen una funció; si s’usen amb
moderació i se les fa treballar en el que
están acostumades, es mantenen sanes,
ben desenvolupades i envelleixen
lentament; pero si no s’usen i es
mantenen inactives, es fan propenses a la
malaltia, creixen defectuosament i
envelleixen ràpidament”.
Hipòcrates, c.
c. 460 AC - c.370 AC

13. Publicacions científiques sobre l’exercici físic
Publicacions en PUBMED des de 1980 a 2008 (fins ara):
1980 – 1990 33.703
1990 – 2000 50.652
2001 – 2008 63.909
Llibres sobre l’exercici (National Library of Medicine): 3.525
Source: PubMed is a service of the U.S. National Library of Medicine that includes over 18 million
citations from MEDLINE and other life science journals for biomedical articles back to the 1950s.

14. Nous estils de vida
CROMAGNON “CAÇANT” EN EL SÚPER

15. Introduccio del ciclisme com activitat física en el lleure

16. Relació entre activitat física laboral
i mortalitat cardiovascular
Font: Paffenbarger RS Jr, Laughlin ME, Gima AS, Black RA. Work activity of longshoremen as related to death from coronary
heart disease and stroke. N Engl J Med. 1970 May 14;282(20):1109-14.

17. Relació entre activitat física en el lleure
i mortalitat cardiovascular
Font: Paffenbarger RS Jr, Wing AL. Chronic disease in former college students. X. The effects of single and multiple
characteristics on risk of fatal coronary heart disease. Am J Epidemiol. 1969 Dec;90(6):527-35

18. Estímul de la creació del President’s Advisory
Council on Physical Fitness dels EUA (1957)

20. Nivell d’activitat física a Catalunya
per sexe i edat (18 - 74 anys)
Sed entaris
Minimament actius
Lleu ger ament acti us
Mod erad ament acti us
Dona
Molt actius Home
0 10 20 30 40 50 60
Percent
%
ESCA 2002. Generalitat de Catalunya

21. Prevalència del sedentarisme en els
adolescents (EUA)
Figure 14. H ig h scho ol students not engag in g in recom m ended am ounts of physical
activity (neither m oderate nor vigoro us) by g rade and sex: U nited S tates, 2003
G rade 9 M a le S tude nts
Fem ale S tude nts
G rade 10
G rade 11
G rade 12
0 20 40 60 80
P ercent
N O TE: S ee D ata T able for d ata points graph ed, SO U R C E: C enters for D ise as e C ontr ol an d
stan d ar d errors, an d addition al n otes defining Prevention, N ation al C enter for C hronic D is e as e
m oderate an d vigorous activity. Prevention an d H ealth Prom otion , Y ou th R isk
B eh avior Su rvey.
C enters for D isease C ontrol and Prevention, N ational C enters for H ealth Statistics. H ealth, U nited States, 2004

22. Opinions Públiques de l’adolescència
“Els nostres joves ara amen el luxe; tenen
uns modals pèssims i desdenyen l’autoritat.
Mostren poc respecte per als superiors i
prefereixen la conversació fada a l’exercici.
Els nois són ara els tirans i no els servents
a les llars. Ja no s’aixequen quan algú entra
a casa seva. No respecten els pares,
conversen entre ells quan estàn en
companyia de persones grans, devoren el
menjar i tiranitzen a llurs mestres.”
Sòcrates, Segle IV AC

23. Obesitat i Diabetis Mellitus

25. Obesity Trends* Among U.S. Adults
BRFSS, 1990, 1998, 2007
(*BMI ≥30, or about 30 lbs. overweight for 5’4” person)
1990 1998
2007
No Data <10% 10%–14% 15%–19% 20%–24% 25%–29% ≥30%

27. • Xifres recents indiquen que s’està controlant
el creixement de la prevalença de l’obesitat
als EUA
• Actualment, el 39 % dels nois joves tenen
sobrepès i el 16 % són obesos (12 % són
molt obesos)
Font: http://blogs.chron.com/momhouston/2008/05/weekly_checkup_finally_some_go_1.html

28. Prevalença de la obesitat (IMC ≥ 30 kg/m2)
en els homes d’Europa
Source: BMC Public Health. 2008; 8: 200. Published online 2008 June 5. doi: 10.1186/1471-2458-8-200 .

29. Prevalença d’obesitat i obesitat mòrbida en la
població catalana 1992-93 i 2002-03
Homes 92 8.7 0.1
Homes 02 13.8 0.3
Dones 92 12.1 0.5
Dones 02 11.8 0.6
0 2 4 6 8 10 12 14 16 %
Obesitat O. Mòrbida

30. Dades Ecònomiques
• La Unió Europea estima que un 60% de la població tindrà
excés de pes en el 2030.
• L’ obesitat suposarà una despesa de 75.000-135.000
milions d’euros anuals a la UE (segons estimacions de l’
OMS).
• Entre el 2% y el 8% de les despeses totals de salut en els
països occidentals són ja imputables a l’obesitat
(International Obesity task Force, IOTF).

31. ¿Què està passant…. ?
Obesitat
Despesa Aportació
d’energia d’energia
Ambient Gens Estils de vida SNS
NIVELL D’EDUCACIÓ NIVELL SOCIOECONÒMIC

32. L’evolució de l’home
4m 2.5 1m 50 10 50 To
illi m illi 0,0 0,0 ye da
on illi on 00 ar y
ye on ye ye 00 sa
a ye a ar ye go
rs a rs rs sa ar
ag ag go sa
o ag o go
o
Adapted from: The Economist, Dec. 11, 2003
Courtesy of Dr. Taegtmeyer

33. Una reflexió o un malsò
Si no trobem una solució a l’epidèmia
d’obesitat, per primera vegada en un
segle, l’actual generació d’infants no
viurà tants anys com els seus pares
Font: Klish, W. Gastrointestinal Disease in Children, 2002.

34. State-Specific Incidence of Diabetes Among Adults -
-- Participating States, 1995--1997 and 2005--2007
Source: MMWR Weekly report. October 31, 2008 / 57(43);1169-1173

35. Efectes de l’exercici en la diabetis
(10,000 passes/dia)
Fuente: Chief Investigators: Stephen Freed, Publisher, R.Ph., Diabetes Educator David Joffe, Editor, R.Ph., CDE, FACA .
10,000 Step Study Managed by DiabetesinControl.com

36. “La distància no és res; és sols el primer pas
el que és més difícil”.
Mme. Du Deffand, en una carta a Jean
Le Rond d’Alembert, 7 de juliol, 1763

37. El problema del sedentarisme
a totes les edats

39. Tendència 1992-2003 en l'activitat física
laboral dels catalans de 15 a 65 anys
Activitat física a la feina, estudi o casa:
% població 1992 2003
60 53
48
50
40 35
31
30
20 13 12
10 4 4
0
Està assegut, Camina Camina i fa Esforços
camina poc... però no fa sovint esf. vig. i molta
esforços... vigorosos... activitat

40. Tendència 1992-2003 en l'activitat física en el
lleure dels catalans de 15 a 65 anys
Activitat física en el lleure:
1992 2003
% població
70
59
60 55
50
40
27
30 23
20 14 15
10 4 3
0
Llegir, veure Caminar, Correr,esquiar Entrenament
tv, no activitat bici, pescar, gimnàstica, d'esports
física jardineria,... esports vig. vigorosos
regularment varis cops/set.

41. Piràmides de Població
L’anàlisi de les piràmides de població es útil per fer
previsions sobre les futures despeses de salut

42. Piràmide de població de Mali, 2007

43. Piràmide de població de El Salvador, 2007

44. Piràmide de població d’España, 2007

45. Piràmide de població de Finlàndia i Suècia, 2007

46. Piràmide de població de Catalunya, 2007
Font: IDESCAT, 2006

48. Indicadors de despeses de salut, en alguns
païssos membres de la OMS (2005)
Member state Total health Per capita health Overall Health
expenditure on expenditure in System
health as % of GDP international dollars Performance
(Ranking, WHO 2000)
USA 15.4 6,096 37
Germany 10.7 3,250 25
France 10.5 3,040 1
Spain 8.1 2,099 7
Finland 7.5 2,299 31
Brazil 7.9 755 125
El Salvador 7.9 375 115
Costa Rica 6.6 592 36
Mali 5.8 60 163
Font:: World Health Statistics 2007, http://www.who.org

49. Model de Dever
Distintes estratègies per a disminuir la mortalitat d’un país amb una distribució
de recursos econòmics destinats a cada una d’aquestes estratègies
Contribució potencial a la
reducció de la mortalitat Recursos
% % 6.9
Biologia 1.6
27 humana
1.5
19 Entorn
90
43
Estil de vida
11 Sistema de serveis de
Salut
Font: Dever GEA: An epidemiological model for the analysis of health policies. Soc Ind Res 1976; 2:465

50. Història de les guies per a la prescripció
de l’exercici físic

51. “Un programa d’activitat moderada forma part
d’una vida equilibrada i satisfactòria i és una
recepta segura i higiènica que tot metge
conscient ha de prescriure per als seus
pacients, tant els de risc alt com els sans”
Henry Blackburn, 1974

52. Història de les Guies per a la prescripció de
l’Exercici Físic (EUA)
1965 - President’s Council on Physical Fitness and Sports
1972 - American Heart Association (AHA)
1975 - American College of Sports Medicine (ACSM)
Altres edicions en 1980, 1986, 1991, 1995
2000, 2006, 2008
Edicions especials del ACSM per a malalts amb diferents
patologies

53. ACSM's Guidelines for Exercise Testing and Prescription,
Eighth Edition , 2008
Font: ACSM's Guidelines for Exercise Testing and Prescription, Eighth Edition , 2008. ACSM. ISBN: 978-0-7817-6903-7

54. Història de les Guies per a la prescripció de
l’Exercici Físic (Catalunya)
1994 Guia per a la promoció de la salut per mitjà de l’activitat
fisica (Consell Assessor per a la promoció de l’exercici físic,
DSSS de la Generalitat de Catalunya)

56. Història de les Guies per a la prescripció de
l’Exercici Físic (Catalunya) – cont.
2007 Guia de prescripció de l’exercici físic per a la salut
(SCMS i SCMFiC)

58. El llibre de Cristóbal Méndez: una aportació
històrica a la Medicina Preventiva

59. El llibre de Méndez
Les edats de l’home:
• Primera: Infància, fins als tres o cinc anys
• Segona: Noiesa, fins als 14 anys
• Tercera: Adolescència, fins als 25 anys
• Cuarta: Joventut, fins als 45 años
• Quinta: Vellesa, fins als 70 anys
• Sexta: Decrepitut [sic], després dels 70 anys

60. El Llibre de Méndez: Punts Importants
El fonament principal de
la seva obra es el
moviment.
El moviment ajuda a
expulsar substàncies
nocives.

61. El llibre de Cristóbal Méndez:
amonestacions interessants
“Y assi se dice que la delectacion que se halla en el
ayuntamiento del varon con la hembra: es gran parte
aquello que se espele: que es superfluidad: y en el
cuerpo no guia necesidad de ello…”.
Tratado 3, Cap 8, Pag 122
“…si un hombre es muy lujurioso de ser muy sanguineo
le viene: pues curadlo…en que haga exercicio: y gastara
las superfluidades que a ello le incitan: y sera casto.”
Tratado 1 , Cap 11, Pag 55

62. Promoció de bons hàbits de salut: la
responsabilitat de l’Individu
• Reclamació dels seus drets a l’accés de serveis d’atenció
primària, secundària i terciària
• Aceptació dels seus deures socials d’adoptar hàbits
saludables per a controlar les despeses públiques de
salut

63. Promoció de bons hàbits de salut: la
responsabilitat de la Familia
• Reconeixement de l’importància dels factors de risc de
salut i de la seva possible prevenció
• Treball en comú per a modificar la conducta de salut:
re-establint els àpats en familia
practicant l’exercici en familia: caminades, ciclisme…
donant prioritat a una bona condició física familiar

64. Promoció de bons hàbits de salut: la
contribució de la Societat
• Escoles: classes de salut i programes d’exercici
• Municipis: plans d’urbanisme amb carrers i camins per a
l’exercici, parcs, eliminació de barreres arquitectòniques
• Governs: avaluacions del benefici econòmic d’una bona
salut poblacional i polítiques sanitàries orientades a
la prevenció
• Mitjans de comunicació: programes que elevin el nivell
d’alerta sobre els factors de risc de salut i motivin a
la població a adoptar hàbits saludables
• Associacions voluntàries ONG: suport a les institucions de
salut de la comunitat fomentant llurs serveis,
ensenyament i recerca

65. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya
Pla Estratègic per a la Promoció de la
Salut mitjançant Activitat Física i
Alimentació Saludable

66. Àmbits d’actuació
• EDUCATIU
• SISTEMA DE SALUT
• COMUNITARI
• LABORAL

67. Àmbit Educatiu
Problema
• Insuficient formació dels tècnics de l’esport en activitat física i gent gran
Accions
• Implementació d’activitats de formació sobre activitat física

68. Àmbit del Sistema de Salut
Problema
• Coneixement insuficient dels efectes de l’activitat física i alimentació en la
salut individual
Accions
• Consell personalitzat amb suport de material educatiu per part de
l’equip d’atenció primària EAP (adults i pediatria)
• Distribució de material d’educació sanitària sobre aquests temes als
centres d’atenció primària de salut

69. Àmbit del Sistema de Salut (cont.)
Problema
• Formació insuficient dels professionals d’assistència primària i
manca de recursos en el maneig de l’obesitat
Accions
• Actualització de coneixements dels professionals sanitaris i
especialment dels equips de pediatria, per mitjà de cursos de
formació i reciclatge, i disponibilitat de consultors experts
(dietistes i metges de l’esport)

70. Àmbit Comunitari
Problema
• Manca d’activitat física no programada en la vida diària
Accions
• Programa consistent en la col·locació de rètols en els punts de
presa de decisió (a peu de les escales i/o ascensors) que
promoguin l’ús de les escales públiques (estacions de metro,
ferrocarrils, autobusos, aeroports, centres comercials)

71. Importància de la dieta i l’exercici

72. Lemes

73. Reptes per a una Política de Salut
en el Segle XXI
Canalització de dos instints humans vers a la
promoció de la salut
• Supervivència del més poderós
• Competició entre individus i comunitats

75. Educació Mèdica Continuada
• Les Persones Recorden
– 90% del que fan,
– 75% del que diuen,
– pero sols 10% del que
escolten

82. El David de Michelangelo retorna a Itàlia
després de dos anys de visita als EUA
Sots el patrocini orgullós de

84. Despeses nacionals per a la salut en
percentatger del PIB, EUA 1980 – 2006
15.8%
15.9%
15.9%
16.0%
18%
15.3%
14.5%
13.8%
13.7%
13.7%
13.7%
13.7%
13.6%
13.6%
13.6%
16%
13.4%
13.0%
12.3%
11.6%
14%
11.2%
10.8%
10.6%
10.4%
10.3%
10.2%
10.2%
P ercentage of GDP
12%
9.4%
9.1%
10%
8%
6%
4%
2%
0%
80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06
Fuente: Centers for Medicare & Medicaid Services, Office of the Actuary. Data released January 7, 2008.
For more information on this revision, see
http://www.cms.hhs.gov/NationalHealthExpendData/downloads/benchmark.pdf.

85. “Em meravella que la societat pagui a un cirurgià una
gran quantitat de diners i res per a la prevenció.”
G.B. Shaw

86. Sedentarisme
• A Europa, s’estima que un 5-10% de la mortalitat total és
atribuïble a la inactivitat física (World Health Report,
2002)
• A més, la manca d’activitat física s’associa amb obesitat i
altres patologies relacionades: diabetis tipus 2;
hipertensió; dislipèmies.
• La mortalitat cardiovascular atribuïble al sedentarisme
oscil·la entre el 13% i el 35% (USA-PHS)

87. Factors de risc d’obesitat infantil i jovenívola
Font: Estudi EnKid
Sedentarisme (TV > 3 h/dia).
Baix Nivell Cultural i Socio-econòmic.
Consum elevat de greixos, brioixeria,
dolços, begudes refrescants i snacks.
Pràctica esportiva habitual
Alletament matern
Consum freqüent de fruites i verdures
Esmorzar equilibrat

88. Història de l’educació física
El llibre de Willich, “LLiçons sobre Dieta i
Règim”
Fa ressaltar la necessitat d’educar als infants en
la pràctica de l’exercici com un dels pilars per al
manteniment d’un cos sà
Font Willich AFM. Lectures on diet and regimen. New York: T & J Swords, 1801.

89. Història de l’educació física
El llibre de Charles Caldwell “Pensaments en
Educació Física”
Definició d’educació física:
“Un esquema d’entrenament que contribueix de
forma molt eficaç al desenvolupament, a la salut i a
la perfecció de la matèria vivent. Aplicada a l’home
és l’esquema que eleva a tot el seu sistema al cim
de la perfecció”
Font: Caldwell C. Thoughts on physical education: being a discourse delivered to a convention of teachers in
Lexington, Kentucky, on the 6th and 7th of November 1833. Boston: Marsh, Capen, and Lyon, 1834.

91. Importància de la Dieta Saludable
Piràmide alimenticia en Piràmide alimenticia
els EUA Mediterrània

93. L’ Obesitat a Espanya

94. Distribución de la prevalencia de obesidad
por región y sexo en España, 2005
Fuente: Prevalencia de obesidad en España. Arancetra-Bartrina, Serra-Majem, et al.
2005. Med Clin(Barc). 2005;125(12):460-66.

95. L’ Obesitat a Espanya
• Espanya és un dels països europeus amb més elevada
prevalença de sobrepès en nens: s’estima un 30% en
l’any 2000 (Sols superat por Grècia, Malta e Itàlia)
• El 14,5% dels espanyols adults són obesos (IMC>30)
y un 39% pateixen sobrepès (IMC>25), amb
tendència ascendent i inici cada vegada més precoç.
• 1 de cada 2 espanyols pateix excés de pes.

96. L’ Obesitat a la Unió Europea
• L’ obesitat ha augmentat
entre el 10-50% en la
majoria dels països
europeus en els últims 10
anys.
• L’ augment més dramàtic
s’ha produït en el Regne
Unit, Suècia i Dinamarca, on
s’ha duplicat el nombre de
persones obeses, des de
1980.

97. Activitat física en el cicle de la DM-II
Font: Schwartz MW, Porte D Jr. Science, 2005;307(5708): 375-379.

98. Regional variation in prevalence of obesity
(BMI ≥ 30 kg/m2) in women in Europe
Source: BMC Public Health. 2008; 8: 200. Published online 2008 June 5. doi: 10.1186/1471-2458-8-200 .

99. Dades Ecònomiques
• L’ obesitat suposa a Espanya un 7% de la despesa
sanitària total, fet que representa 2.500 milions d’euros
anuals (Sociedad Española para el Estudio de la
Obesidad-SEEDO).
• Actualment entre el 2% i el 8% de la despesa total en
salut als països occidentals és imputable a l’obesitat
(IOTF).

100. Percentage of obese and overweight population
by country
Font: OECD Health Statistics, 2004.

101. Font: Obesity in Europe, The Case for Action.International Obesity TaskForce., 2002

102. Prevalence of overweight children aged
around 10 years
Fuente: Obesity in Europe, The Case for Action.International Obesity TaskForce., 2002

103. El llibre de Cristóbal Méndez
Contingut: 4 Tractats, 40 capítols i 142 pàgines
Copias existents:
• Biblioteca Nacional de Madrid
• Biblioteca del Escorial
• Biblioteca de Viena
• Yale Medical Library

104. Els llibres de C. Méndez i de
G. Mercuriale

105. El llibre de Cristóbal Méndez:
amonestacions interessants
“Y assi el propio ejercicio de esta edad [la
quinta]: y de la sexta que es el decrepito que
sera de setenta años en adelante es el
movimiento suave: y viar como dire con mas
templança a lo acostumbrado”.
[para los viejos] “esles gran exercicio:
mecellos con mucha suavidad en cunas:
porque como tornan a la edad de niños:
tenemos de darle el exercicio como en ellos”.
Tratado 4, Cap 8, Pag 120-121

106. El llibre de Méndez
Les seves fonts de la literatura i nombre de mencions:
• Aristòteles: 6
• Averroes: 1
• Celsus: 1
• Galeno: 9
• Plinio: 1
• Plutarco: 1
• Ptolomeo: 1

107. El llibre de Gerolamo Mercuriale
Artis Gymnasticae apud Antiquos, 1563
Les seves fonts de la literatura: 96 autors
No fa referència al llibre de Méndez

108. El llibre de Cristóbal Méndez:
amonestacions interessants
“…tomada universalmente, la salud es aquello
con que el que la tiene hace sus obras
perfectas: y assi enfermedad que es su contrario
el que la posee: obrar sin perfección: porque de
los contrarios tenemos una misma regla.”
“Es de notar que hoy dia encontraremos muy
pocos completamente sanos”.
Tratado 1, Cap. 2

109. El llibre de Cristóbal Méndez:
amonestacions interessants
“Solo el exercicio (que es movimiento) es el
facil: y el mas provechoso y el comprehende
a todos: y suple por todos [para conservar la
salud]. Es bueno para los hombres mal
regidos: y mejor para los bien ordenados…”
Tratado 1, Cap. 3, Pag. 29

110. El llibre de Cristóbal Méndez:
amonestacions interessants
“Y porque abaxo dire de la gran utilidad del
exercicio del passear: yo no hallo otro mas
honesto: y necessario que este: porque allende
de ser muy facil y sin pesadumbre se puede
hazer sin ningun impedimento”.
Tratado 2, Cap 9, Pag 85-86

111. El llibre de Cristóbal Méndez:
amonestacions interessants
“La quinta edad es la vejez: que es asta [sic]
quarenta años poco mas o menos: y destos
es el ejercicio propio cavalgar a mula: andar
un rato a pie…”.
Tratado 4, Cap 8, Pag 120

113. Obesitat, sobrepès i sedentarisme > 15 anys
Evolució a Catalunya (1992-2006)
50
38,9
40 39,6
30 27,8 21,7
%
22,1 23,9
20
12,8 16,5
10 16
0
1992-1994 2002-2003 2006
Obesitat Sedentarisme Sobrepes
Sobrepès IMC 25 – 29 ENCAT, EXAMEN SALUT
Sedentarisme ESCA
Obesitat IMC >= 30 ENCAT, EXAMEN SALUT

114. Personal Health Expenditure, USA 2005

116. Access to health insurance coverage, USA 2005

117. Prevalences d’hipertensió en 6 païssos europeus i en 2
de Nord-Amèrica segons el grup d’edat
(homes i dones combinats)
Font: Wolf-Maier, K. et al. JAMA 2003;289:2363-2369.

119. Concepte de Salut
Un estat de complet benestar físic,
psicològic i social i no merament
l’absència de malaltia o afebliment.
Font: OMS, 1958

120. Fisiopatologia de la obesitat

121. Una Història Carpetovetònica en la tradició de Camilo Jose Cela
(25 March 1993)
A terrible diet and room with no ventilation are being blamed for the
death of a man killed by his own gas. There were no marks found on
his body, but an autopsy revealed the presence of large amounts of
methane dissolved in his blood.
His diet had consisted primarily of beans and cabbage, just the right
combination of foods to produce a severe gas attack. It appears that
the man died in his sleep from breathing the poisonous cloud that
was hanging over his bed.
Had his windows been open, the flatulence wouldn't have been fatal,
but the man was shut up in a nearly airtight bedroom. He was an obese
man with an unlimited capacity for creating the deadly gas. Three
rescuers became sick and one was hospitalized.
Font: Bloomberg News Service

122. Impacte Econòmic
Font: Obesity in Europe, The Case for Action.International Obesity TaskForce., 2002

124. El llibre de Méndez: Deo Gratias
A gloria y alabanza de nuestro Redentor Jesucristo
(per quem omnia facta sunt) haze fin la presente
obra. Compuesta por el Doctor Cristobal Mendez
medico peritissimo: vezino de la ciudad de Jaen qual
compuso siendo morador de la muy noble y muy leal
Ciudad de Sevilla donde fue impresso: por el
maestro Grigorio de la Torre. Acabose en principio
de Março. Año de mil y quinientos y cincuenta y
tres.

125. El llibre de Cristóbal Méndez:
amonestacions interessants
“Quereys tomar alegria y plazer que mas que yr
a caça y tomar todos los servicios de plazer. Asi
como jugar birlos, herradura o pelota a lo que
mandardes. Si es menester provocar ayra:
porfiad un poco a sabiendas. Y con menear
mucho el cuerpo: en esto ay exercicio”.
Tratado 1, Cap 3, Pag 30

126. Prevalença d’excés de pes i obesitat en la
població masculina catalana 1992-93 i 2002-
03
Grup d’edat
15-24 23.7
23.7 2002-03
25-34 48.7 1992-93
40.3
35-44 64.6
61.6
45-54 75.3
61.2
55-64 81.6
76.1
65-74 68.7
69.9
75-80 73.0
0 20 40 60 80 100 %

127. Prevalença d’excés de pes i obesitat en la
població femenina catalana 1992-93 i 2002-
03
Grup d’edat
15-24 17.8
9.9 2002-03
25-34 27.1 1992-93
19.5
35-44 36.3
41.6
45-54 56.4
68.1
55-64 68.3
77.7
65-74 82.6
77.3
75-80 76.2
0 20 40 60 80 100 %

128. Piràmide de Població d’Andorra

129. Cristóbal Méndez: dades sobre la seva vida
Naixement: Jaén, possiblement vers el 1500
Infància i joventut: estudis a Sevilla i Granada (1517)
Estudis de Medicina: Salamanca (1524)
Vida professional: La Rota (1528),
Mèxico (abans de 1530-1545)
Fama professional:
poc notable, sumament dedicat a la
prevenció i tractament de malalties,
apassionat pels beneficis de l’exercici
Familia: no hi ha informació