El rol del mediador
•Als PPT, PDF herunterladen•
0 gefällt mir•608 views
El rol del mediador
![Temes clau actuals ,[object Object],[object Object],[object Object]]()
Empfohlen
Weitere ähnliche Inhalte
Ähnlich wie El rol del mediador
Ähnlich wie El rol del mediador (20)
Mehr von Argelaguer en Transicio
Mehr von Argelaguer en Transicio (20)
El rol del mediador
- 1. El rol del professional en RC Miquel Tort
- 11. Com reverteixen les parts en conflicte l’espiral destructiva provocada pel conflicte i, quin paper té el professional en RC en aquest procés?
Hinweis der Redaktion
- 1. Diferents investigacions ens diuen que en la pràctica cada vegada més la mediació s’assembla als mètodes de rc que pretén substituir. Els mediadors son cada vegada més directius i crítics en la seva intervenció. Sovint decideixen els temes a tractar i moldejen els termes de l’acord a que les parts arriben. En moltes ocasions, els mediadors ignoren els interessos que les propies parts identifiquen i volen tractar. D’altras vegades intervenen per protegir a les parts del que ell considera decisions dolentes o incorrectes per una o ambdues parts. També es detectava que el mediador intentava imposar la forma en que les parts participen en el procés de mediació (contenint la interacció en el conflicte o limitant l’expressió d’emocions). En la pràctica s’observa que el professional controlava el procés amb el clar objectiu de que les parts arribessin a un acord. Cal doncs que la proclamada autodeterminació de les parts en el procés de RC no sigui només retòrica sino una realitat en com es condueix el procés. 2. Queda clar que no tots el professionals de RC tenen una mateixa forma d’actuar. Diferents formes d’actuar respon a diferents objectius i per tant a diferents expectatives respecte al que la mediació pot oferir i respecte al que considerarem “exit” de la intervenció i a la forma com a d’ avaluar-se. I també tindrem diferents formes de veure quina conducta del professional és l’adequada, l’aconsellable i inclús l’ètica. Un altra aspecte fonamental es refereix a que en general es considera que el professiona l en RC ha de dominar unes tècniques i habilitats sense considerar que tota tècnica i habilitat està vinculada a un objectiu, a un proposit. Una entrevista individual es pot utilitzar per ajudar a una part a reflexionar sobre el que vol dir en una sessió conjunta (empowerment) però també pot utilitzar-se per fer veure a una de les parts que cal que modifiqui la seva posició intransigent (influir en la part per ..). El que s’utilitzi la entrevista individual en un sentit o un altra es basa en concepcions diferents del que es l’objectiu del professional en RC. De la mateixa manera l’escolta activa es pot utilitzar per poder diagnosticar quin es el conflicte però també per identificar necessitats, resumir el que s’ha dit o deconstruir narratives, … Cada us de l’escolta depén de l’ objectiu final del professional i de la seva concepció de quina ha de ser la seva intervenció. Cal clarificar fer conscient l’objectiu explicit de la intervenció professional. 3. Quan el professional replica o vol assolir els mateixos objectius que altres sistemes de rc, es perd el seu potencial únic duplicant el que altres sistemes ja fan. El professional en RC té que fer quelcom diferent basant-se en la seva visió més optimista de la capacitat de les parts per resoldre les seves diferencies i de compendre l’altra. Aquesta visió es la que li dona singularitat i valor propi.
- La necessitat de preservar i fomentar el valor únic i singular de la intervenció del professional en RC (mediador) és de vital importància ja que cada vegada més persones acudeixen a ell per resoldre conflictes. Si aquestes persones (i els que financien aquests programes) no observen diferencies amb altres mètodes de RC,els propis usuaris seran reacis a seguir utilitzant els seus serveis. Si la intervenció del professional en RC no es percebut com quelcom diferent, amb un valor únic i singular el seu futur a llarg termini es limitat. Això només s’aconseguirà sila seva intervenció es guiada per uns proposits, metes i objectius clars i alternatius a la resolució del cas i la imposició d’acords.
- La majoria de les raons que es dones per concorrer a mediació estan en alguna d’aquestes categories: estalviar temps i diners, evitar un procés contencios, reduir els nivells d’hostilitat, … Així molts mediadors exposen objectius que reflexen les raons que esmenten els clients: uns posen l’accent en la protecció dels fills, i d’altres en evitar el judici, etc. Inclus es poden considerar “arguments” que s’utilitzen per “vendre la mediació”. En realitat però el que cerquen es una forma diferent d’abordar al conflicte a la que han experimentat en la negociació privada i la que creuen trobaran en un procés legal. El més dur d’una situació de conflicte es que moltes vegades ens porta a conductes contra nosaltres o cap els altres que considerem incòmodes i que inclus rebutgem. Desestabilitzant i debilitant la relació. Per això el que es busca en realitat o de forma fonamental superar aquesta situació de deteriorament personal i relacional en que ens trobem.
- Entenem el conflicte com una crisi en la interacció humana. La experiencia del conflicte dificulta que la gent es comprometin amb altres interaccions de forma productiva o constructiva. Els desafiaments que suscita el conflicte per a les persones tendeix a portar-les a estats de debilitat i ensimismament; emergint i persistint així les conductes de tancament en un mateix i destructives que impideixen entendre la situació, el dialeg i poder pendre decisions. El rol del professional és doncs recolçar a les parts per portar-los de la debilitat a la fortalesa, de l’ensimismament a l’apertura. Totes les habilitats i tècniques que s’utilitzen han de perseguir aquest propòsit. Així si per exemple en alguns models d’intervenció el professional estableix les regles fonamentals d’interacció durant el procés de RC, aquí demanarem a les parts que discuteixin quines han de ser aquestes regles. El professional facilita aquesta discusió amb l’objectiu d’ajudar-los a entendre les diferents formes que tenen sobre com comunicar-se el que ajuda a veure perque han sorgit diferencies i conflictes entre ells i decidir que volen fer. Igualment molts models insiteixen en orientar-se cap al futur, el que fa que el professional desaconselli parlar del passat. En canvi en la nostra proposta seran les parts les que decideixin si es important o util parlar del passat, present o futur sense preferències ni intervencions directives. El rol del professional será fixar-se en les expresions de debilitat (expresions d’indefinición, incertesa o confusió) i d’ensimismament (actituts defensives o d’autoprotecció, expressió de sospites, etc) i treballarà per ajudar a les parts a avançar cap una major qualitat de la interacció, mitjançant la revalorització i el reconeixement, que els ajudi a sortir de la situació de deteriorament relacional en que es troben.
- El conflicte no tracta únicament de posicions i interessos o de poder; es refereix també a la interacció amb altres persones. No es tracta unicament de resoldre de forma satisfactòria les diferencies sino d’abordar la crisi d’interacció entre les parts. Per tant, per a nosaltres, el valor primordial que pot oferir el professional en RC és revertir l’espiral descendent i ajudar a sortir del cercle viciòs de desvalorització, manca de respecte i demonització personal i de l’altra. Ajudar a sortir de la interacció negativa que els té atrapats i retornar a una interacció de més qualitat. Independentment de la posició inicial de poder tothom queda afectat pel conflicte. Per molt forta que sigui una persona el conflicte l’impulsa a una relativa debilitat; per molt oberta que sigui el conflicte la propulsa a l’ensimismament, a centrar-se amb ella mateixa. I això es produeix perque el conflicte té el poder d’afectar a l’experiencia que tenim de nosaltres mateixos i dels demés. Més endavant insistirem en això.
- Si no es reverteix la situació negativa de deteriorament personal i ralacional , sino recuperen la fortalesa personal i la capacitat de compendre a l’altra es poc probable que puguin seguin endavant, assolir la pau interior ni amb l’altra. La confiança en les propies competencies per manejar el reptes de la vida seguirà debilitada i la habilitat per confiar en altres qüestionada per un mateix. El resultat pot se un dany perdurable en la capacitat per relacionar-se en el futur. Les parts reconeixen això i busquen ajuda.
- Com hem comentat abans, el conflicte porta a les parts a una espiral descendent a mesura que es degrada la interacció que ens fa percebre com a més dèbils i a un estat d’ensimismament en un mateix quan es presenta el conflicte. Però tots tenim capacitats de fortalesa (independencia i autonomia) i de resposta (connexió i compasió) que ens permeten superar la tendència a la debilitat i al tancament. (RESILIENCIA). Quan activem aquestes capacitats l’espiral descendent es pot revertir i es pot regenerar la interacció. Vegem-lo en un gràfic
- El conflicte es quelcom dinamic i les parts poden passar de la debilitat a la fortalesa (tanquilizants-se, recuperant autonomia i independencia) i de l’ensimismament a l’obertura (més conectats, amb major capacitat de compendre i decidir, amb més confiança). Aquests canvis els anomenem revalorització i reconeixement. Per altra banda existeix un efecte feedback reforçant de la situació. Quan més feble més ensimismat, quan més fort més obert i a la inversa. Entran així en un cercle virtuos de transformació del conflicte; de transformació perque a mesura que les parts es revaloritzen i es reconèixen, la interacció es modifica i es regenera. Pasant d’una interacció negativa, destructiva, alienant i demonitzadora a una interacció positiva, constructiva i més humana malgrat els conflictes i diferències segueixin existint. Aquest canvis son dificils però possibles amb l’ajuda i recolçament del professional en RC.
- El mediador es centra en els indicadors de feblesa i ensimismament perque aquests serán els punts que aprofitará per ajudar a transformar la interacció. El mediador ha de reconèixer aquests indicadors, ha de saber qué busca. Per començar a detectar i saber interpretar els significants de feblesa i ensimismament. Així per exemple: Què haig de fer? Demostra que una de las parts veu el mediador com aquell que pren decisions i depén d’ell. Estic confós, inidica incertesa o falta de claretat. Ja n’hi ha prou, poden significar indefensió o frustració. Amb ell/a no es pot parlar, ens indica una visió negativa de l’altra part. Vosté no m’entén, és un indicador d’incomprensió, de falta de reconeixment; etc. Aquests comentaris no els interpretarem com una manca d’interés per resoldre el conflicte sino com oportunitats per modificar la interacció. Cada expressió (de les parts) que transmeti debilitat, és una oportunitat per un canvi mitjançant la revalorització cap a una major fortalesa; Cada expressió (de les parts) que transmeti ensimismament, és una oportunitat per un canvi mitjançant el reconeixement cap a una major obertura. Una vegada el mediador apren a detectar els indicadors de feblesa i ensimismament ha de ser capaç de donar respostes de recolçament que ajudin a les parts a que facin canvis de revalorització i reconeixement, peerò sense obligar o dirigir a les parts.
- Donat que l’objectiu del mediador/a és donar recolçament per que les parts passin de la feblesa a la fortalesa i de l’ensimismament a donar respostes, el mediador a d’escoltar amb atenció a mesura que les parts van parlant. Aquesta es una habilitat bàsica i s’utilitza constantment i inclou la observació del llenguatge corporal. Sense l’escolta es impossible utilitzar les altres respostes de recolçament. Reflexar és una altra reposta de recolçament bàsica. Al reflexar, el mediador diu el que escolta que una de les parts estan dient utilitzantparaules semblants a les utilitzades per la part, adhúc quan el llenguatge es fort, alt , regatiu o molt expressiu. Reflexar és de gran utilitat ja que permet a la part escoltar-se a si mateixa podent confirmar el que esta dient i com ho diu o modificar la seva actitud. Quan el mediador utilitza el reflexe esta “amplificant” la conversa fent-la més audible. Una vegada les parts es parlen directament, el resum pot ser una millor resposta que el reflexe. La diferencia entre ambdues respostes és important. En el reflexe el mediador parlar a i amb una de les parts; en el resum el mediador parlar a i amb les dues parts i es refereix a una part gran de la conversa. El resum també resulta útil quan les parts es troben estancades. El resum és una eina molt potent per donar recolçament a la revalorització i el reconeixement sobre tot quan posa de manifest les diferencies de les parts i les opcions que tenen. La revisió sol acompanyar el reflexe i el resum,s’utilitza quan les parts han arribat a un punt que han de pendre una decisió. Consisteix en senyalar el punt en que es troben i demanar-lis com volen continuar. Les preguntes s’utilitzen per invitar a les parts a seguir conversant (vol dir quelcom més al respecte? P.ex). No s’utilitzen ni per dirigir la conversa, ni per recollir informació ni per que el mediador entengui. El silenci és també una resposta que ajuda al canvi cap la revalorització i el reconeixement. Per últim el contacte visual, els gestos o l’expressió facial son respostes adequades per recolçar a les parts, invitant-los a seguir parlant amb un mirada p.ex. Totes aquestes respostes poden utilitzar-se també per dirigir el procés o substituir a les parts enlloc d’acompanyar-les pel que es fonamental que el mediador confii en la capacitat de les parts per resoldre les seves diferencies i de pendre decisions autonomament.
- Quan el mediador té una idea preconcebuda del que lesparts han d’aconseguir en la mediació sorgeix impulsos directiu com aturar la conversa, voler rebaixar el conflicte o evitar una injusticia substituint així a les parts. El mediador assiteix, acompanya a les parts però mai les substitueix. Es molt més facil permetre que els nostres impulsos directius ens portin a dirigir i guiar la conversa i per tant influir en el resultat que reprimir.los i mantenir-nos en el nostre objectiu d’acompanyar, seguir i recolçar a les parts perque es sentin cada vegada més fortes i capaces de presentar respostes que els ajudin a resoldre el conflicte que els enfronta. Aquesta és la missió del mediador i el tipus d’ajuda que les parts valoren més.