1. Teatre
El verí del teatre de Rodolf Sirera
Reflexions introductòries a la preparació de
la nova Prova d’Accés a la Universitat.
Isabel Marcillas Piquer
Universitat d’Alacant 17 i 18 de setembre de 2019
2. Per què llegir teatre si…?
L’alumnat considera que llegir teatres és…
difícil?
avorrit?
I nosaltres, què en pensem?
Font fotogràfica: Naciódigital. Adolescents.cat 16/02/2019
Cal educar els gustos partint de nosaltres mateixos.
3. Especificitat dels textos teatrals la representació com a
finalitat de l’escriptura dramàtica
Convencions
específiques d’escriptura
5. Rodolf Sirera (València, 1946), per què?
Pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana:
És considerat l’intel·lectual teatral més influent del
País Valencià.
Font fotográfica: https://academiadelasartesescenicas.es/rodolf-sirera/
Autoria, adaptació, traducció, crítica, investigació, gestió cultural…
https://www.escriptors.cat/autors/sirerar/biografia
6. El verí del teatre (1978): li obre les portes al reconeixement internacional
Proposta de la companyia de teatre Micalet. Durada 57’
https://www.youtube.com/watch?v=Xnp6kWz9TIA
Versió realitzada per a Rtve. Durada 1 h 01’
http://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-tve-catalunya-lletres-catalanes-veri-del-
teatre/3510241/
Argument: L’acció se situa en el París de la Il·lustració, en els anys
previs a la Revolució Francesa. Un aristòcrata convida un
comediant al seu palau; allà, el Marqués reflexiona amb el
comediant, Gabriel, sobre l’art de la representació escènica. El
Marqués, obsessionat amb aquesta temàtica, enverina el
comediant perquè li oferisca, d’aquesta manera, la representació
més autèntica de la seua carrera professional: la pròpia mort. Els
límits entre la realitat i la ficció es difonen, de forma que la
tensió va in crescendo.
7. Possibles preguntes
Quant a la temàtica
Proposa els eixos temàtics que es desenvolupen
en l’obra, a partir dels que es tracten en el
fragment que tens a continuació. Extensió
aproximada 100 paraules.
8. Fragment:
CRIAT (Impertorbable): Perdoneu la meua gosadia, senyor, però les categories socials són també una convenció, com
moltes altres coses.
GABRIEL: Ah, no; això no és de veres. El teu marquès, per exemple, exerceix el poder... Gaudeix d’un poder efectiu, real...
Aquest poder –i tu has de saber-ho, sense dubte, millor que jo mateix– no és una convenció social precisament...
CRIAT: Sí, però es pot accedir de la misèria al poder, o del poder a la misèria. Els status socials poden ser invertits...
GABRIEL (sorprès): Decididament, tu seràs un d’aquells que estaven subscrits d’amagat a l’Enciclopèdia. Mai no s’havia
sentit un criat expressar-se amb un vocabulari semblant! [...] Aquest vi tan dolç no m’ha degut caure massa bé. No havia
d’haver-lo pres... sempre passa el mateix... (Transició). El meu lloc en la societat, dius? El meu lloc en la societat es manté
tot temps en precari. Depèn del meu art, i l’art depèn també dels gustos d’una època... [...]
CRIAT (emocionat): Un còmic... La professió més menyspreada i envejada alhora. Tothom sent la necessitat de representar
alguna volta... En la vida real, vull dir; fora dels escenaris...(146-147).
9. Possible resposta:
Les temàtiques que es desenvolupen en El verí del teatre, obra de
Rodolf Sirera a la qual pertany el fragment, són diverses. En aquest cas,
s’hi poden destacar dos eixos temàtics remarcables. El primer incideix
en les classes socials com a vertebradores d’una societat piramidal, en
la qual no tots tenim el mateix poder; en aquest sentit cal tindre en
compte que la història se situa en els anys previs a la Revolució
Francesa. El segon eix temàtic rellevant fa referència a qüestions
metateatrals: la interpretació, la ficció, com a part de la mateixa vida, és
a dir, els límits difusos entre la realitat i la ficció.
11. Possibles preguntes
Quant a la forma
Esmenta l’autor, el títol de l’obra a la qual pertany el
fragment del text que tens a continuació i l’any aproximat
en què va ser escrit. Tot seguit, i prenent el text proposat
com a exemple, comenta quines són les característiques
formals específiques d’un text teatral, fes esment de forma
expressa a les rèpliques i a les acotacions que apareixen en
el fragment. Extensió aproximada 100 paraules.
12. Possible resposta:
El fragment pertany a una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, El verí del teatre,
escrita en els anys setanta del segle XX. Quant a les característiques especifiques del text teatral que
podem observar a partir d’aquest fragment, farem esment a les rèpliques de cadascun dels
personatges, precedides de la denominació del personatge en concret (acotacions d’identificació),
que confereixen un caràcter marcadament dialògic al text. Aquesta característica dels textos teatrals,
unida a l’habitual absència de narrador que mediatitze la informació, ens permet aproximar-nos als
diferents punts de vista dels personatges.
Quant a la resta d’acotacions, són extremadament breus i només serveixen perquè el lector s’adone
de l’estat anímic del personatge. Es tracta d’acotacions internes, situades dins dels parlaments que,
normalment, indiquen la manera de dir del parlant o el moviment que l’acompanya. En el cas d’aquest
fragment, l’acotació que diu transició marca un canvi de temàtica en el parlament.
13. Possible pregunta
Quant al context històric i literari en el moment de
l’escriptura de l’obra
Localitza el fragment que et proposem quant a autoria, títol i data
aproximada d’escriptura i comenta’n breument el context històric i literari
del moment de producció.
14. Possible resposta:
El fragment pertany a una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, El verí del
teatre, publicada justament l’any 1978, any en què es va proclamar la Constitució
Espanyola. Per tant, podem afirmar que el context històric d’escriptura de l’obra és un
context de canvi i d’obertura política i social: arribada del règim democràtic i de l’estat de
les autonomies. En aquest sentit, es va incentivar la producció literària teatral i es va
renovar l’escena valenciana. En l’àmbit teatral, en aquells moments es podia parlar
especialment del teatre independent, creacions col·lectives que desafiaven la censura.
D’altres dramaturgs valencians remarcables, coetanis a Rodolf Sirera, són el mateix germà
de l’autor Josep Lluís Sirera o Manuel Molins, per exemple.
15. Josep Lluís Sirera (València, 1954-2015) Manuel Molins (Alfara del Patriarca, 1946)
Fonts fotogràfiques: https://valenciaplaza.com/ https://academiadelasartesescenicas.es/manuel-molins/
16. Possible pregunta
Respecte a la ubicació de l’obra en la trajectòria de l’autor
Localitza el fragment que et proposem
quant a autoria, títol i data aproximada
d’escriptura i situa l’obra en la trajectòria
de l’autor. Comenta’n la rellevància.
17. Possible resposta:
El fragment pertany a una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, El verí del teatre,
publicada justament l’any 1978. Sirera va començar la seua producció a finals dels anys
seixanta del segle XX. A banda d’autor teatral, es va implicar en l’activitat dels grups de teatre
independent, com El Rogle. Posteriorment, amb l’arribada de la democràcia, va exercir càrrecs
de gestió. També és estudiós i crític de tatre, a banda de guionista de televisió.
El verí del teatre va reportar a l’autor reconeixement internacional; l’obra se situa en una
segona etapa de la seua producció, fruit d’un context democràtic, precedida d’una primera
etapa amb una forta voluntat de compromís amb la llengua i la cultura dels valencianes.
Dos etapes més completen la trajectòria de l’autor, totes dues relacionades amb diferents
elements de l’experimentació teatral formal i del llenguatge teatral.
18. Bibliografia bàsica
• Rosselló, Ramon X. (1999). “Aplicacions d’anàlisi a El verí del teatre de Rodolf Sirera”,
dins Anàlisi de l’obra teatral (teoria i pràctica). Valencia-Barcelona: Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 198-
240.
• Rosselló, Ramon, X. (2009). “Estudi preliminar” i “Propostes de treball i comentaris de
text”, L’assassinat del doctor Moraleda. El verí del teatre, Barcelona, Col·lecció Educació
62, núm. 41, 11-38 i 191-201.
