SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 67
REVOLUCIONS LIBERALS
LIBERALISME
 És un corrent ideològic , polític i econòmic sorgit a partir
de les idees dels il.lustrats francesos i anglesos del segle
XVIII.
 Característiques:
1. Sobirania nacional: els ciutadans constitueixen la
nació i elegeixen uns representants per mitjà del
sufragi.
2. Separació de poders
3. Existència d’una Constitució elaborada pel
Parlament. Llei que garateix els drets i les llibertats
dels ciutadans, fixa el límit del poder.
4. Dret de la propietat privada i lliure mercat.
L’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics.
 ASSEMBLEA CONSTITUENT
 ASSEMBLEA LEGISLATIVA
 SUFRAGI CENSATARI
 SUFRAGI INDIRECTE
 SUFRAGI UNIVERSAL
REVOLUCIÓ FRANCESA
FRANÇA SEGLE XVIII
El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica
i social. Les causes eren les següents:
 Des de 1760 hi havia males collites que van provocar
l’alça del preu dels aliments i el descontentament
popular.
 La burgesia es mostrava descontenta davant de la seva
marginació política perquè només els privilegiats podien
ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social.
 A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera
profunda, provocada per les despeses elevades de l’Estat i
de la cort.
ETAPES
 ESCLAT REVOLUCIONARI – MAIG-JULIOL 1789
 MONARQUIA CONSTITUCIONAL 1789-1792
 REPÚBLICA DEMOCRÀTICA 1792-1794
1. Girondins
2. Jacobins
 REPLÚBICA BURGESA 1794-1799
 IMPERI NAPOLEÓ
L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ
 Per solucionar la crisi financera es volia fer una
reforma fiscal que obligués a l’aristocràcia a pagar
impostos
 Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van
exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals
 Els Estats Generals es van obrir al maig de 1789,
presidits pel rei i formats pels representants de la
noblesa, el clero i el Tercer Estat.
REI
NOBLES CLERO TERCER ESTAT
 Els representants del Tercer Estat van exigir la doble
representació i el vot per persona.
 DAVANT LA NEGATIVA EL TERCER ESTAT VA
ABANDONAR LA REUNIÓ DELS ESTATS
GENERALS A VERSALLES
 El tercer Estat es va reunir a un pavelló de Versalles
(Jeu de Paume) i van erigir en ASSEMBLEA
GENERAL CONSTITUENT i es van comprometre a
elaborar una Constitució.
 El poble de París va donar suport al carrer als
representants del Tercer Estat i van assaltar la
fortalesa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)van
prendre les armes i es van disposar a defensar per la
força la revolució.
 La revolució també es va estendre al camp, en forma
d’una revolta antisenyorial.
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
 El Rei va reconèixer la legalitat de l’Assemblea
Constituent.
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
1789-1792
 Es va decretar l’abolició del feudalime
 Es va promulgar la Declaració dels Drets de l’Home i
del Ciutadà
 1791 es va promulgar una Constitució:
1. Separació de poders
2. Sobirania nacional
3. Sufragi indirecte i censitari
Declaració dels Drets de l'Home i del
Ciutadà
 Aquesta declaració
defineix un conjunt de
drets individuals i
col·lectius.
OLYMPE DE GOUGES
 DECLARACIÓ DE DRETS
DE LA DONA I CIUTADANA
 Importància de la DECLARACIÓ DE DRETS DE
L’HOME I DEL CIUTADÀ.
 BUSCAR 4 ARTICLES I EXPLICAR QUE
SIGNIFIQUEN
 QUINA ERA LA SITUACIÓ DE LA DONA EN
AQUESTA DECLARACIÓ DE DRETS?
 QUÈ DIU SOBRE L’ABOLICIÓ DE L’ESCLAVISME?
 Monàrquics:
1. Absolutistes
2. Constitucionalistes
 Republicans:
1. Girondins (moderats)
2. Jacobins (radicals)
Problemes Monarquia Constitucional
 Oposició del rei i la
noblesa a acceptar
l’Assemblea Nacional i
les noves lleis.
 El Lluis XVI intenta
fugir
 L’Imperi Austríac vol
invair França per
restablir l’Absolutisme,
al 1792 arriben a les
portes de Paris
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
 Agost 1792 Els sans-culottes assalten el palau reial,
empressonen al monarca i proclamen la República.
ETAPA GIRONDINA
 La República queda en mans dels Girondins
 S’inicia un judici contra Lluis XVI i Maria Antonieta
 La mort del rei va provocar una coal.lició absolutista
de tots les monarquies d’Europa contra la França
Revolucionària.
 Davant d’això els jacobins van aconseguir el poder i
la revolució va ser més radical.
 Nova Constitució:
1. Sufragi universal directe
 Lleis socials per contentar els sans-culottes:
1. Distribució de béns entre els indigents
2. Control de preus i salaris
3. Venda de terres del clero
ETAPA JACOBINA
 L’executiu queda en mans de Roberspierre
 Impulsa la política del TERROR
 Es suspenen totes les llibertats
 Llei de sospitosos: castiga amb presó i guilotina els
que s’oposaven al govern.
 Es van tancar esglèsies i es va crear un nou calendari
i el culte a la deessa Raó.
Els jacobins imposaren un estat d’excepció i aplicaren la política del Terror
contra els enemics del poble. Foren executades unes 40.000 persones.
 CHARLOTTE
CORDAY
 The
Jacobin
tricoteuse
s knitting
under the
guillotine
Caiguda dels jacobins
 La radicalització de la Revolució va provocar el
rebuig de la burgesia i gran part de la població.
 1794 l’alta burgesia va fer un cop d’Estat i posa fi a
aquest període.
 Roberspierre i altres jacobins són executats.
REPÚBLICA BURGESA: EL DIRECTORI
(1794-1799)
 Es va otorgar el poder executiu a un govern de 5
persones (EL DIRECTORI).
 Es va restablir el sufragi censatari
CRISI POLÍTICA I SOCIAL
 Intern: Va haver de fer front a l’oposició de les
classes popular i l’aristocràcia.
 Extern: Guerra contra les potències absolutistes
NAPOLEÓ
 Durant el Directori es van
obtenir grans victòries militars
en la guerra exterior gràcies a
un jove general: NAPOLEÓ
BONAPARTE
REPÚBLICA BURGESA: EL CONSOLAT
 1799 Napoleó amb el suport d’una part de la burgesia
protagonitza un cop d’Estat.
 L’executiu queda en mans d’un CONSOLAT: format
per tres cònsols.
 1800: Napoleó va ser proclamat primer cònsol
 1802 cònsol vitalici
 1804 es proclama EMPERADOR
 FÍ DE LA REVOLUCIÓ
LA FRANÇA NAPOLEÒNICA
NIVELL INTERN
 Va garantir l’ordre públic
 Reorganitza l’administració i el territori per
augmentar l’eficàcia en el cobrament d’impostos
 Va elaborar un codi civil que consagrava els principis
de
 Llibertat
 Igualtat
 ascens per mèrits
Imperi Napoleònic 1811
 Va establir una hegemonia de França arreu d’Europa
 A tots els països annexats o sota la influència francesa,
-Napoleó va col·locar al tron
generals del seu exèrcit
-es van propagar les idees
revolucionàries.
La caiguda de Napoleó
 Els exèrcits napoleònics van actuar com a
conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i
van afavorir els interessos materials de França per
sobre dels ideals revolucionaris.
 Tot això va desencadenar als territoris ocupats
sentiments nacionals contra la França invasora.
 L’aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808
contra la invasió i imposició d’un rei estranger va ser
el primer i el que va marcar la decadència de l’Imperi
Napoleònic.
 Va ser vençut a Rússia
 Napoleó abdica i fou
desterrat a l’illa
d’Elba 1814
 Retorn efímer al 1815
(Imperi dels 100 dies)
 Batalla de Waterloo
 Fou desterrat a l’illa de Santa Elena
LA RESTAURACIÓ
EL CONGRÉS DE VIENA
Els països vencedors es van reunir a Viena al 1814 per
 Refer el mapa europeu
 Retornar a l’Antic Régim: Restauració
 Retorn dels monarques deposats per Napoleó
 Establir l’absolutisme a totes les potències
 Protegir l’Esglèsia de Roma
NOU MAPA
 França perd el seu imperi i torna a les fronteres
abans de la Revolució
 Rússia amplia territori
 S’uneixen Bélgica i Holanda
 Es crea la Confederació d’estats alemanys controlats
per Àustria
 Àustria amplia territori
 Prússia amplia territori
LA SANTA ALIANÇA
 Per garantir l’ordre establert Àustria, Prússia i Rússia
van signar un tractar anomenat la Santa Aliança.
 Es comprometien a sofocar qualsevol aixecament
revolucionari a Europa.
 Exèrcit: 100.000 fills de Sant Lluís
LES REVOLUCIONS DEL 1830 I 1848
 AL 1820 va haver una onada de revolucions
sofocades per la Santa Aliança.
 Al 1830 va haver una segona onada revolucionària.
A França van triomfar i van enderrocar el monarca
absolut Carles X i proclamar una monarquia
parlamentària.
Revolucions 1848
 Nova onada revolucionària a França , Aústria ,
Hongria, nord Itàlia…per aspirar al sufragi universal,
sobirania popular i igualtat social.
 Es comença a utilitzar el terme democràcia.
 Sorgiment dels treballadors com a força política.
 Moltes van acabant ser sufocades però les reformes
democràtiques es van acabar de consolidar al segle
XIX.
NACIONALISMES
 Ideologia política que defensa el dret de les nacions a
exercir la seva sobirnia i crear el seu propi Estat.
 Defensa la necessitat de coincidir Estat i Nació
 Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de
llaços culturals propis.
 Estat: organització política i administrativa formada
per institucions que exerceixen el poder en un
territori determinat.
 Pot ser:
 Disgregador: Unificador:

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Revolució francesa i l' imperi de Napoleó
Revolució francesa i l' imperi de NapoleóRevolució francesa i l' imperi de Napoleó
Revolució francesa i l' imperi de NapoleóLourdes Escobar
 
L’europa de la restauració
L’europa de la restauracióL’europa de la restauració
L’europa de la restauracióamelisgalmes
 
La Revolució Francesa
La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa
La Revolució Francesanemracaral
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesacsantan2
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustraciópem3
 
T1 Antic Règim
T1 Antic RègimT1 Antic Règim
T1 Antic RègimMaria Polo
 
U 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIIIU 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIIIJordi1492
 
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)Marcel Duran
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberalsLibertango
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 

Was ist angesagt? (20)

absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIIIabsolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
 
Revolució francesa i l' imperi de Napoleó
Revolució francesa i l' imperi de NapoleóRevolució francesa i l' imperi de Napoleó
Revolució francesa i l' imperi de Napoleó
 
Unitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic RègimUnitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic Règim
 
L’europa de la restauració
L’europa de la restauracióL’europa de la restauració
L’europa de la restauració
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
La Revolució Francesa
La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa
La Revolució Francesa
 
Revolucions burgeses
Revolucions burgesesRevolucions burgeses
Revolucions burgeses
 
Els inicis de la Revolució Francesa.
Els inicis de la Revolució Francesa.Els inicis de la Revolució Francesa.
Els inicis de la Revolució Francesa.
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesa
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
Revolució anglesa i americana
Revolució anglesa i americanaRevolució anglesa i americana
Revolució anglesa i americana
 
la caiguda del tsarisme
la caiguda del tsarismela caiguda del tsarisme
la caiguda del tsarisme
 
T1 Antic Règim
T1 Antic RègimT1 Antic Règim
T1 Antic Règim
 
U 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIIIU 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIII
 
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 

Ähnlich wie Revolucions liberals

Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberalsIrene Ferrer
 
Liberalisme i nacionalisme copia
Liberalisme i nacionalisme   copiaLiberalisme i nacionalisme   copia
Liberalisme i nacionalisme copiajcestrella
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismePablo2407
 
Revolució Francesa
Revolució FrancesaRevolució Francesa
Revolució Francesakhairunisa3
 
Examen S Xviii
Examen S XviiiExamen S Xviii
Examen S Xviiiahidalg_04
 
3 LES REV. LIBERALS (2020).pptx
3 LES REV. LIBERALS (2020).pptx3 LES REV. LIBERALS (2020).pptx
3 LES REV. LIBERALS (2020).pptxJuditAguilar4
 
Temes 1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme
Temes  1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalismeTemes  1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme
Temes 1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalismeIES VIDRERES
 
S XIX: França
S XIX: FrançaS XIX: França
S XIX: Françarosycalvo
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20jordimanero
 
La Crisi De L´àNtic RèGim I El Liberalisme
La Crisi De L´àNtic RèGim I El LiberalismeLa Crisi De L´àNtic RèGim I El Liberalisme
La Crisi De L´àNtic RèGim I El LiberalismeJaime P
 
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIMonamenorca
 
Tutorial de la Revolució Francesa
Tutorial de la Revolució FrancesaTutorial de la Revolució Francesa
Tutorial de la Revolució Francesasheila
 
Tema 1 crisi de l'antic règim
Tema 1 crisi de l'antic règimTema 1 crisi de l'antic règim
Tema 1 crisi de l'antic règimneusgr
 
Unitat Didàctica 3
Unitat Didàctica 3Unitat Didàctica 3
Unitat Didàctica 3guest651f42
 
Les revolucions polítiques (1776 1848)
Les revolucions polítiques (1776 1848)Les revolucions polítiques (1776 1848)
Les revolucions polítiques (1776 1848)arritatanet
 
2. LIBERALISME I NACIONALISME 1800-1871 4ESO 2014-15
2. LIBERALISME I NACIONALISME 1800-1871 4ESO 2014-152. LIBERALISME I NACIONALISME 1800-1871 4ESO 2014-15
2. LIBERALISME I NACIONALISME 1800-1871 4ESO 2014-15martav57
 

Ähnlich wie Revolucions liberals (20)

Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 
Liberalisme i nacionalisme copia
Liberalisme i nacionalisme   copiaLiberalisme i nacionalisme   copia
Liberalisme i nacionalisme copia
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme
 
Revolució Francesa
Revolució FrancesaRevolució Francesa
Revolució Francesa
 
Examen S Xviii
Examen S XviiiExamen S Xviii
Examen S Xviii
 
3 LES REV. LIBERALS (2020).pptx
3 LES REV. LIBERALS (2020).pptx3 LES REV. LIBERALS (2020).pptx
3 LES REV. LIBERALS (2020).pptx
 
Temes 1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme
Temes  1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalismeTemes  1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme
Temes 1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme
 
S XIX: França
S XIX: FrançaS XIX: França
S XIX: França
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
 
La Crisi De L´àNtic RèGim I El Liberalisme
La Crisi De L´àNtic RèGim I El LiberalismeLa Crisi De L´àNtic RèGim I El Liberalisme
La Crisi De L´àNtic RèGim I El Liberalisme
 
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
 
Tutorial de la Revolució Francesa
Tutorial de la Revolució FrancesaTutorial de la Revolució Francesa
Tutorial de la Revolució Francesa
 
Unitat 2. Les revolucions liberals
Unitat 2. Les revolucions liberalsUnitat 2. Les revolucions liberals
Unitat 2. Les revolucions liberals
 
Tema 1 crisi de l'antic règim
Tema 1 crisi de l'antic règimTema 1 crisi de l'antic règim
Tema 1 crisi de l'antic règim
 
Unitat Didàctica 3
Unitat Didàctica 3Unitat Didàctica 3
Unitat Didàctica 3
 
Les revolucions polítiques (1776 1848)
Les revolucions polítiques (1776 1848)Les revolucions polítiques (1776 1848)
Les revolucions polítiques (1776 1848)
 
2. LIBERALISME I NACIONALISME 1800-1871 4ESO 2014-15
2. LIBERALISME I NACIONALISME 1800-1871 4ESO 2014-152. LIBERALISME I NACIONALISME 1800-1871 4ESO 2014-15
2. LIBERALISME I NACIONALISME 1800-1871 4ESO 2014-15
 

Mehr von sole toribio

Mehr von sole toribio (20)

Unitat 1 crisi antic règim
Unitat 1 crisi antic règimUnitat 1 crisi antic règim
Unitat 1 crisi antic règim
 
Unitat 3 bloc 1
Unitat 3 bloc 1Unitat 3 bloc 1
Unitat 3 bloc 1
 
TABLEAU VIVANT 2
TABLEAU VIVANT 2TABLEAU VIVANT 2
TABLEAU VIVANT 2
 
TABLEAU VIVANT
TABLEAU VIVANTTABLEAU VIVANT
TABLEAU VIVANT
 
Presentación unitat 8
Presentación unitat 8 Presentación unitat 8
Presentación unitat 8
 
comercio justo
comercio justocomercio justo
comercio justo
 
Unitat 8
Unitat 8Unitat 8
Unitat 8
 
Unitat 7
Unitat 7Unitat 7
Unitat 7
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
Unitat 3.1 organització econòmica
Unitat 3.1 organització econòmicaUnitat 3.1 organització econòmica
Unitat 3.1 organització econòmica
 
Unitat 2
Unitat 2Unitat 2
Unitat 2
 
Unitat4
Unitat4Unitat4
Unitat4
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Què és la història?
Què és la història?Què és la història?
Què és la història?
 
Unitat 8 bloc 3 segona part2
Unitat 8 bloc 3 segona part2Unitat 8 bloc 3 segona part2
Unitat 8 bloc 3 segona part2
 
Unitat 8 bloc 32
Unitat 8 bloc 32Unitat 8 bloc 32
Unitat 8 bloc 32
 
Unitat 7 bloc 2 versio 2
Unitat 7 bloc 2 versio 2Unitat 7 bloc 2 versio 2
Unitat 7 bloc 2 versio 2
 
Unitat 6 bloc 2.
Unitat 6 bloc 2.Unitat 6 bloc 2.
Unitat 6 bloc 2.
 
Unitat 5
Unitat 5 Unitat 5
Unitat 5
 
Unitat 2 bloc1
Unitat 2 bloc1Unitat 2 bloc1
Unitat 2 bloc1
 

Kürzlich hochgeladen

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Kürzlich hochgeladen (8)

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

Revolucions liberals

  • 2. LIBERALISME  És un corrent ideològic , polític i econòmic sorgit a partir de les idees dels il.lustrats francesos i anglesos del segle XVIII.  Característiques: 1. Sobirania nacional: els ciutadans constitueixen la nació i elegeixen uns representants per mitjà del sufragi. 2. Separació de poders 3. Existència d’una Constitució elaborada pel Parlament. Llei que garateix els drets i les llibertats dels ciutadans, fixa el límit del poder. 4. Dret de la propietat privada i lliure mercat. L’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics.
  • 3.  ASSEMBLEA CONSTITUENT  ASSEMBLEA LEGISLATIVA  SUFRAGI CENSATARI  SUFRAGI INDIRECTE  SUFRAGI UNIVERSAL
  • 5. FRANÇA SEGLE XVIII El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. Les causes eren les següents:  Des de 1760 hi havia males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el descontentament popular.  La burgesia es mostrava descontenta davant de la seva marginació política perquè només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social.  A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, provocada per les despeses elevades de l’Estat i de la cort.
  • 6.
  • 7. ETAPES  ESCLAT REVOLUCIONARI – MAIG-JULIOL 1789  MONARQUIA CONSTITUCIONAL 1789-1792  REPÚBLICA DEMOCRÀTICA 1792-1794 1. Girondins 2. Jacobins  REPLÚBICA BURGESA 1794-1799  IMPERI NAPOLEÓ
  • 8. L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ  Per solucionar la crisi financera es volia fer una reforma fiscal que obligués a l’aristocràcia a pagar impostos  Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals
  • 9.  Els Estats Generals es van obrir al maig de 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat. REI NOBLES CLERO TERCER ESTAT
  • 10.
  • 11.  Els representants del Tercer Estat van exigir la doble representació i el vot per persona.  DAVANT LA NEGATIVA EL TERCER ESTAT VA ABANDONAR LA REUNIÓ DELS ESTATS GENERALS A VERSALLES
  • 12.  El tercer Estat es va reunir a un pavelló de Versalles (Jeu de Paume) i van erigir en ASSEMBLEA GENERAL CONSTITUENT i es van comprometre a elaborar una Constitució.
  • 13.  El poble de París va donar suport al carrer als representants del Tercer Estat i van assaltar la fortalesa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)van prendre les armes i es van disposar a defensar per la força la revolució.
  • 14.  La revolució també es va estendre al camp, en forma d’una revolta antisenyorial.
  • 15. MONARQUIA CONSTITUCIONAL  El Rei va reconèixer la legalitat de l’Assemblea Constituent.
  • 16. MONARQUIA CONSTITUCIONAL 1789-1792  Es va decretar l’abolició del feudalime  Es va promulgar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà  1791 es va promulgar una Constitució: 1. Separació de poders 2. Sobirania nacional 3. Sufragi indirecte i censitari
  • 17. Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà  Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius.
  • 19.  DECLARACIÓ DE DRETS DE LA DONA I CIUTADANA
  • 20.  Importància de la DECLARACIÓ DE DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ.  BUSCAR 4 ARTICLES I EXPLICAR QUE SIGNIFIQUEN  QUINA ERA LA SITUACIÓ DE LA DONA EN AQUESTA DECLARACIÓ DE DRETS?  QUÈ DIU SOBRE L’ABOLICIÓ DE L’ESCLAVISME?
  • 21.
  • 22.  Monàrquics: 1. Absolutistes 2. Constitucionalistes  Republicans: 1. Girondins (moderats) 2. Jacobins (radicals)
  • 23. Problemes Monarquia Constitucional  Oposició del rei i la noblesa a acceptar l’Assemblea Nacional i les noves lleis.  El Lluis XVI intenta fugir  L’Imperi Austríac vol invair França per restablir l’Absolutisme, al 1792 arriben a les portes de Paris
  • 24. REPÚBLICA DEMOCRÀTICA  Agost 1792 Els sans-culottes assalten el palau reial, empressonen al monarca i proclamen la República.
  • 25. ETAPA GIRONDINA  La República queda en mans dels Girondins  S’inicia un judici contra Lluis XVI i Maria Antonieta
  • 26.
  • 27.  La mort del rei va provocar una coal.lició absolutista de tots les monarquies d’Europa contra la França Revolucionària.  Davant d’això els jacobins van aconseguir el poder i la revolució va ser més radical.
  • 28.
  • 29.  Nova Constitució: 1. Sufragi universal directe  Lleis socials per contentar els sans-culottes: 1. Distribució de béns entre els indigents 2. Control de preus i salaris 3. Venda de terres del clero
  • 30. ETAPA JACOBINA  L’executiu queda en mans de Roberspierre
  • 31.  Impulsa la política del TERROR  Es suspenen totes les llibertats  Llei de sospitosos: castiga amb presó i guilotina els que s’oposaven al govern.
  • 32.  Es van tancar esglèsies i es va crear un nou calendari i el culte a la deessa Raó.
  • 33.
  • 34. Els jacobins imposaren un estat d’excepció i aplicaren la política del Terror contra els enemics del poble. Foren executades unes 40.000 persones.
  • 35.
  • 38.
  • 39. Caiguda dels jacobins  La radicalització de la Revolució va provocar el rebuig de la burgesia i gran part de la població.  1794 l’alta burgesia va fer un cop d’Estat i posa fi a aquest període.  Roberspierre i altres jacobins són executats.
  • 40.
  • 41. REPÚBLICA BURGESA: EL DIRECTORI (1794-1799)  Es va otorgar el poder executiu a un govern de 5 persones (EL DIRECTORI).  Es va restablir el sufragi censatari CRISI POLÍTICA I SOCIAL  Intern: Va haver de fer front a l’oposició de les classes popular i l’aristocràcia.  Extern: Guerra contra les potències absolutistes
  • 42. NAPOLEÓ  Durant el Directori es van obtenir grans victòries militars en la guerra exterior gràcies a un jove general: NAPOLEÓ BONAPARTE
  • 43. REPÚBLICA BURGESA: EL CONSOLAT  1799 Napoleó amb el suport d’una part de la burgesia protagonitza un cop d’Estat.  L’executiu queda en mans d’un CONSOLAT: format per tres cònsols.  1800: Napoleó va ser proclamat primer cònsol  1802 cònsol vitalici  1804 es proclama EMPERADOR  FÍ DE LA REVOLUCIÓ
  • 44.
  • 45. LA FRANÇA NAPOLEÒNICA NIVELL INTERN  Va garantir l’ordre públic  Reorganitza l’administració i el territori per augmentar l’eficàcia en el cobrament d’impostos  Va elaborar un codi civil que consagrava els principis de  Llibertat  Igualtat  ascens per mèrits
  • 46. Imperi Napoleònic 1811  Va establir una hegemonia de França arreu d’Europa
  • 47.  A tots els països annexats o sota la influència francesa, -Napoleó va col·locar al tron generals del seu exèrcit -es van propagar les idees revolucionàries.
  • 48.
  • 49. La caiguda de Napoleó  Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França per sobre dels ideals revolucionaris.  Tot això va desencadenar als territoris ocupats sentiments nacionals contra la França invasora.
  • 50.  L’aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808 contra la invasió i imposició d’un rei estranger va ser el primer i el que va marcar la decadència de l’Imperi Napoleònic.
  • 51.
  • 52.  Va ser vençut a Rússia
  • 53.  Napoleó abdica i fou desterrat a l’illa d’Elba 1814  Retorn efímer al 1815 (Imperi dels 100 dies)
  • 54.  Batalla de Waterloo
  • 55.  Fou desterrat a l’illa de Santa Elena
  • 56. LA RESTAURACIÓ EL CONGRÉS DE VIENA Els països vencedors es van reunir a Viena al 1814 per  Refer el mapa europeu  Retornar a l’Antic Régim: Restauració  Retorn dels monarques deposats per Napoleó  Establir l’absolutisme a totes les potències  Protegir l’Esglèsia de Roma
  • 57.
  • 58. NOU MAPA  França perd el seu imperi i torna a les fronteres abans de la Revolució  Rússia amplia territori  S’uneixen Bélgica i Holanda  Es crea la Confederació d’estats alemanys controlats per Àustria  Àustria amplia territori  Prússia amplia territori
  • 59.
  • 60. LA SANTA ALIANÇA  Per garantir l’ordre establert Àustria, Prússia i Rússia van signar un tractar anomenat la Santa Aliança.  Es comprometien a sofocar qualsevol aixecament revolucionari a Europa.  Exèrcit: 100.000 fills de Sant Lluís
  • 61. LES REVOLUCIONS DEL 1830 I 1848  AL 1820 va haver una onada de revolucions sofocades per la Santa Aliança.  Al 1830 va haver una segona onada revolucionària. A França van triomfar i van enderrocar el monarca absolut Carles X i proclamar una monarquia parlamentària.
  • 62.
  • 63. Revolucions 1848  Nova onada revolucionària a França , Aústria , Hongria, nord Itàlia…per aspirar al sufragi universal, sobirania popular i igualtat social.  Es comença a utilitzar el terme democràcia.  Sorgiment dels treballadors com a força política.  Moltes van acabant ser sufocades però les reformes democràtiques es van acabar de consolidar al segle XIX.
  • 64.
  • 65.
  • 66. NACIONALISMES  Ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirnia i crear el seu propi Estat.  Defensa la necessitat de coincidir Estat i Nació  Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de llaços culturals propis.  Estat: organització política i administrativa formada per institucions que exerceixen el poder en un territori determinat.  Pot ser: