L'espai geogràfic espanyol, material per a Geografia de 2n de Batxillerat. País Valencià.

1. L’espai geogràfic espanyol.
La diversitat geomorfològica
http://www.examenesdepau.com/
1

2. ÍNDEX
1. L’ESPAI GEOGRÀFIC ESPANYOL
2. EL RELLEU PENINSULAR
3. EL RELLEU DE LES ILLES BALEARS
4. EL RELLEU DE LES CANÀRIES
2

3. 1. L’ESPAI GEOGRÀFIC ESPANYOL
1.1 La composició del territori
Espanya és un país Europeu d’extensió mitjana (505.987 Km2). Format per:
L’Espanya peninsular: 493516 Km2
L’arxipèlag balear: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.
L’arxipèlag canari: La Palma, El Hierro, La Gomera, Tenerife, Gran Canària,
Fuerteventura, Lanzarote. (7447 Km2)
Ceuta i Melilla.
3

4. La diversitat geogràfica
Espanya gaudeix de gran varietat geomorfològica,
climàtica, vegetal i edàfica.
Diferents paisatges naturals=repartiment desigual dels
assentaments humans= pluralitat de paisatges humans
4

5. 2. EL RELLEU PENINSULAR
El relleu terrestre
CONJUNT DE FORMES QUE PRESENTA LA SUPERFÍCIE TERRESTRE,
organitzades en unitats morfestructurals que combinen l’estructura geològica i
el modelat.
L’estructura geològica depèn de la naturalesa de les roques (litologia) i de les
forces internes de la Terra (agents interns).
El modelat és el resultat de l’acció dels agents externs.
5

6. Característiques del relleu peninsular
Determinat per tres característiques principals:
- La forma massissa de la Península (1094 Km. d’Oest a Est).
- Una altitud mitjana elevada (600 m) degut a les serralades i la Meseta.
- La disposició perifèrica del relleu muntanyós.
PREGUNTA:
Quin és el cim més alt de la península? I d’Espanya?
Practica el relleu peninsular
6

7. Abans de continuar recorda….
La Terra té 4500 millions d’anys aproximadament.
La dividim en EONS, eres, períodes, èpoques, edats.
Hi ha quatre eons: Hadeà, Arqueà, Proterozoic, Fanerozoic.
Els tres primers formen el Precambrià, l’etapa més llarga i complexa de la Terra,
en aquesta etapa es forma la litosfera, hidrosfera i atmosfera.
Nosaltres estudiarem el Fanerozoic, l’etapa més curta (550 milions d’anys) quan
neix la fauna pareguda a la del nostre temps i es genera gran biodiversitat.
7

8. Etapes del Fanerozoic
- Paleozoic (època en la qual es genera l’orogènesi herciniana)
- Mesozoic (Triàsic, Juràssic, Cretaci) Època de calma
(erosió/sedimentació).
- Cenozoic (Terciari, Quaternari)
L’orogènia alpina: etapa de formació de muntanyes que es produeix durant
el Cenozoic pel moviment de les plaques tectòniques.
Orogènia alpina a la wikipedia
8

9. L’orogènia alpina
9

10. Tipus d’unitats morfoestructurals
A la península Ibèrica hi trobem: Sòcols, massisos antics, serralades de
plegament i conques sedimentaries o depressions.
a) Els sòcols: són planes o altiplans formats al Paleozoic per l'erosió d’altres
serralades. Les roques que els formen són molt rígides: granit, pissarra …. Si no
es pressionen formen estructures planes, si no, es trenquen formant blocs alçats
(horst) i enfonsats (garben o fosses tectòniques). Meitat occidental peninsular.
b) Els massissos antics (horst): muntanyes formades durant el terciari
(Cenozoic) a partir de l’alçament de sòcols per això els materials també són
paleozoics. Presenten formes arrodonides i cims aplanats. Exemple: Sistema
Central i muntanyes de Toledo, massís Galaic i part occidental de la
serralada Cantàbrica. 10

11. Horst i Graben
11

12. Roques rígides: granit, pissara, quarsita i esquists.
GRANIT
12
ESQUISTS

13. c) Les serralades de plegament:
Grans elevacions muntanyoses sorgides a l’orogènesi alpina de l’era terciària
(Cenozoic) però a partir de sediments de l’era secundària/Mesozoic (era dels
dinosaures). Materials calcaris, plàstics. Elevacions escarpades i poc
erosionades. Trobem de dos tipus:
- Les serralades intermèdies: es formen a partir de materials que la mar
diposita a les vores del sòcol. Pressionat es fractura i el material plàstic es
plega formant muntanyes com el Sistema Ibèric o la part Oriental de les
Serralades Cantàbric.
- Les serralades alpines: es formen a partir de materials de fosses marines
llargues i profundes. Davant de les pressions orogèniques formen una
estructura plegada amb alternança de crestes i valls. Pirineus.
- Unidades morfoestructurales del relieve peninsular.
13

14. d) Les conques sedimentàries o depressions
Zones enfonsades formades a l’era terciària que es van omplir de sediments
argilosos i calcaris. Constitueixen estructures horitzontals. Poden ser:
- Les conques de sòcol: formades per l'enfonsament d’un bloc de sòcol a
causa de les pressions de l’orogènesi alpina (Duero Tajo i Guadiana).
- Les conques o depressions prealpines: es troben als dos costats de les
serralades alpines, es formen per la distensió que es produeix després de
l’alçament de les serralades (Ebre, Guadalquivir).
Espanya física
14

15. L’evolució geològica de la península
Període que alterna fases orogèniques amb altres de calma. Predomina l’erosió i
la sedimentació.
2.4.1 Les eres arcaica i primària (Precambrià): la majoria del territori estava
cobert pel mar, només emergia un arc muntanyós de nord-est a sud-est en
sectors de la Galícia actual, Sistema Central, muntanyes de Toledo i Sierra
Morena. Tots van ser coberts pels mars Paleozoics.
Aquestos mars van rebre sediments que durant l’orogènia herciniana es van
plegar constituint els massissos hercinians (macís ibèric).
15

16. - Al Paleozoic de 600 al
225 milions d’anys abans
del present, es produeix
l’orogènesi herciniana.
- Dels mars que cobreixen
la península sorgeixen
serralades de materials
silicis (granit, pissarra i
quarcita).
- Aquestes serralades es
van erosionar i es van
convertir en sòcols.
16

17. Però… què és l’orogènesis herciniana?
L’orogènesi herciniana juntament amb l’alpina i la caledoniana són els
moviments geològics que formaran el continent Europeu.
L’orogènesi herciniana és el resultat de la col.lisió continental múltiple, va
provocar la formació del supercontinent Pangea.
17

18. 2.4.2 La calma de l’era secundària
L’era secundària (Mesozic) va ser un període de calma, erosió i sedimentació.
Erosió sobre els cims hercinians.
Sedimentació sobre dues zones peninsulars:
1. La vora oriental de la Meseta (inclinada cap a l’est), on les transgressions
marines dipositen una capa poc potent de sediments.
2. Les fosses marines de la zona pirinenca i bètica on es dipositen gruixos
enormes de sediments.
18

19. 2.4.3 L’era terciària i l’orogènesi alpina (península)
- Es van alçar les serralades alpines. CENOZOIC
- Van formar-se les depressions prealpines, la depressió de l’Ebre i la del
Guadalquivir, totes dues van ser ocupades per la mar i després s'omplen de
sediments.
- La Meseta va inclinar-se cap a l’oest, es formaren les vores muntanyoses
orientals (part oriental de la serralada Cantàbrica i el sistema Ibèric) i
meridionals (Sierra Morena).
- El sòcol de la Meseta va experimentar fractures i falles. Els blocs alçats
(horst) van formar la vora muntanyosa de la península (massís Galaic i part
occ. de la serralada Cantàbrica) a l’interior van formar el sistema Central i
muntanyes de Toledo.
19

20. Els blocs enfonsats (graben) van crear la submeseta Nord i la Sud.
Les falles van provocar activitat volcànica en algunes zones com Camp de
Calatrava, Olot-Empordà i cap de Gata.
Però…. encara hi ha risc volcànic a aquestes zones? Investigue amb Edu.Cat
20

21. 2.4.4 L’era quaternària, 1.7 milions fins l’actualitat.
Fenòmens predominants: glacisme i terrasses
flubials.
1.El glacialisme: afecta les serralades més
altes (Pirineus, s. Cantàbrica, Sistema Central,
Sistema Ibèric, Sierra Nevada. Dona lloc a dos
tipus de glaceres:
Els circs, a les capçaleres de les valls.
Les glaceres de vall, es formen quan el gel de
la base del circ s’escampa per la vall
arrossegant materials i creant una forma de U.
Fotografia: Glacera d’Osoue, Pirineu. Wikipèdia.
21

22. Les terrasses fluvials
Franges planes i elevades situades als marges
d’un riu, s’originen amb l’alternança de períodes
glacials (els rius tenen poc cabal) i postglacials
(els rius tenen més cabal, per la qual cosa, més
erosió).
Fotgrafia: El rio Arlanzón es el responsable de haber ido
depostiando sedimentos que han ido rellenando las cavidades de
la Sierra de Atapuerca. A lo largo de su història són varias las
terrazas que han originado.
22

23. 2.5. El rocam peninsular i els tipus de relleu
L’àrea silícia: integrada per roques antigues del Precambrià i era Primària.
Predomina el granit, que origina diferents tipus de relleu granític.
a) L’alteració química del granit amb l’aigua el transformen amb arenes
marronoses-groguenques.
b) L’alteració a partir de les diàclasis o fractures del granit forma: a les àrees
d’alta muntanya, galayos i tarteres; a les zones menys elevades, doms,
boles, caos de boles (tors/roques oscil.lants/caos de boles).
23

24. GALAYOS de Sierra de Gredos, serra que
pertany al Sistema Central.
24
Tartera de granit. Pujada al Circ de Concròs,
Pirineu Oriental, dins la conca del riu Ter.
Terme municipal de Setcases, comarca del
Ripollès.

25. L’àrea calcària: integrada per roques de
l’era secundària que van plegar-se a l’era
terciària.
http://geologiaonline.com/piedra-caliza-usos-
datos-mas/ Predomina la roca calcària, dura
però que es dissol fàcilment amb l’aigua
acidulada. Forma el relleu càrstic que té
diferents formes (Els lapiaz, congosts, pòlies,
dolines, coves o avencs).
La trobem a una zona de Z invertida a la
península que inclou els Pirineus, les
muntanyes basques i la part oriental de la
serralada Cantàbrica, continúa pel
Sistema Ibèric, part de la Serralada Litoral
Catalana i la Serralada Subbètica.
Banc d'imatges geològiques
25
LAPIAZ, El Chorro, Málaga.

26. Congost i Dolina (Dolines connectades són uvales)
26
Definició de Dolina a la wikipedia

27. L’àrea argilosa: roques sedimentàries de les eres terciària i quaternària.
Predomina l’argila. La trobem en zones horitzontals. Poca resistència. Crea
Camps o Xaragalls/badland.
Trobem argila a les conques sedimentàries de la Submeseta Nord i Sud; a les
depressions de l’Ebre i del Guadalquivir; en àrees enfonsades, i a les planes
costaneres mediterrànies.
S’erosiona fàcilment i crea dos tipus de relleu:
CAMPS O PLANES suaument ondulades.
XARAGALLS i BADLANDS
27

28. Xaragall, sud-est peninsular i centre de la vall de l’Ebre
28
Xaragall i bandlands de la Conca de Tremp.

29. RELLEU CAUSAT PER L’EROSIÓ DIFERENCIAL.
A un mateix lloc hi trobem roques de diferents característiques. Formen o un
relleu horitzontal o aclinal (erms/tossals testimoni/ tossals residuals).
a) Relleu horitzontal o aclinal. Quan els estrats són horitzontals i s’alternen
estrats durs amb tous es creen, per l’erosió dels rius, erms, plataformes amb
el cim horitzontal però que es redueixen fàcilment convertint-se en tossals
testimoni (INSELBERG), moles o pujols i, més tard en tossals residuals.
Els trobem a la Meseta i a les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir.
29

30. b) Relleu en cuesta o monoclinal.
Els estrats estan un poc inclinats i alternen
materials durs i tous, l’erosió fluvial crea un
relleu en cuestes.
El retrocés de les cuestes per l’erosió també
crea tossals testimoni i tossals residuals.
El bloc de Josep
30
Tossal Rodó, imatge d’esparraguera.cat

31. Quan els estrats estan plegats i formats per
materials de diferents duresa, es creen els
relleus apalatxià i jurassià.
RELLEU APALATXIÀ: es forma a partir d’una
antiga serralada herciniana erosionada que
experimenta un alçament posterior.
http://www.geoparquevilluercas.es/relieve-apala
chense/
Ex. Sierra de la Culebra, Castilla i Lleó.
RELLEU JURASSIÀ: es forma en serralades
joves quan l’erosió dels plecs anticlinals
eleva el vall sinclinal i el relleu s’inverteix.
31

32. 6. Unitats morfoestructurals del relleu peninsular
(molt important)
6.1 La Meseta. 600-800 m. Orígen, l’herosió del masís Hespèric format a
l’orogènia herciniana a l’era Primària. A l’era Terciària l’orogènia Apina destrueix la
Meseta formant tres unitats:
a) L’antic sòcol paleozoic. Aflora a l’oest peninsular on l’erosió ha deixat al
descobert els materials silicis primaris. Relleu amb peneplans accidentats per
inselbergs i afloraments rocosos. Quan hi ha contacte entre els peneplans i les
conques sedimentàries de la Meseta es formen congosts profunds creats pels
rius.
32

33. b) Les Serres interiors. Sistema Central i les muntanyes de Toledo. Es formen al
terciari amb el trencament de blocs de sòcol per pressió de l’orogènia alpina. Són
de rocam primari (granit, pissarra, gneis) tenen formes arrodonides perquè són
superfícies d’erosió alçades. Al Sistema Central, el més alt, destaquen les serres
Somosierra, Guadarrama, Gredos Peña de Francia i Gata. Les muntanyes de
Toledo, separen les conques del Tajo i del Guadiana. La serra més important és
la de Guadalupe.
c) Les conques sedimentàries interiors submeseta Nord i Sud es van formar al
Terciari amb l’enfonsament de blocs del sòcol. Al principi eren llacs, els sediments
tous primer, i durs després van formar un relleu d’erms, camps i cuestes.
33

34. 34

35. Erms, camps i cuestes
Erms: Zones planes i altes.
Sòl pobre i amb poca vegetació.
Se situen a les vores de la Meseta.
Camps:
Formats on els erms han erosionat.
Fèrtils. El del Duero, Tajo i Guadiana són els
més importants.
Cuestes:
Zones inclinades:
Conca Submeseta Nord (conca del Duero);
Conca submeseta Sud (Tajo i Guadiana)
35

36. 6.2 Les vores muntanyoses
- El massís Galaic. Sediments paleozoics.
- La serralada Cantàbrica (massís Asturià/muntanya Cantàbrica) materials
paleozoics. Part occ: relleu apalatxià. Part Or: Picos de Europa.
- El sistema Ibèric. Materials secundaris calcaris. Al terç Nord trobem el
Moncayo. Des del Sud-est es bifurca en dues branques separades per una
fossa tectònica De Calatayud, que s’ompli amb materials terciaris.
- Sierra Morena. Esglaó que separa la meseta de la vall del Guadalquivir.
Rocam paleozoic fosc. Es forma per la pressió de les serralades Bètiques.
FORMADES A L’ERA TERCIÀRIA.
36

37. 6.3 Les depressions exteriors de la Meseta
Ebre i Guadalquivir. Prealpines, triangulars. Actualment horitzontals.
La depressió de l’Ebre. Al principi la mar va ocupar la depressió, però després
va tancar-se convertint-se en un gran llac, finalment, al tercià, l’Ebre s’obre pas al
mar creuant la Serralada Litoral catalana.
Té materials continentals i marins creant diferents paisatges. Els raiguers o
piemonts pirinencs o ibèrics, espai de transició entre les serres i la depressió.
Amb paisatges de malls o foies.
Al centre de la depressió els estrats són horitzontals i alternen material calcàries i
d’argiles que forma un relleu de taules o planes.
37

38. Els mallos de Riglos. Aragó.
Entre ells corre el riu Gallego.
Els Mallos són torrassees rocoses formades a
partir de fractures verticals. Esquema p.37.
Les foies són petites depressions, encara que
hi ha de grans dimensions com la d’Osca (Hoya
de Huesca).
38

39. La depressió del Guadalquivir
Paral.lela a les serralades Bètiques.
Primer estava coberta de mar i
després es va convertir en un llac
litoral o albufera.
Va omplir-se amb argiles, calcàries i
margues marines. El relleu
predominant són les argiles que
formant camps ondulats. Quan surt la
roca calcària es formen tossals.
39

40. 6.4 Les serralades exteriors de la Meseta
ELS PIRINEUS
L’eix: antic massís hercinià d’Aquitània rejovenit
per l’orogènia Alpina. Materials paleozoics i
relleu abrupte per l’acció del gel. Zona amb els
cims més alts (Aneto).
Prepirineu: Al sud de la zona axial. Es formen
per l’orogènia alpina. Calcàries amb relleu més
suau i menys alt. Trobem serres interiors i
exteriors separades per la depressió mitjana.
Les muntanyes basques. Prolonguen el
Prepirineu. Calcàries, suaus. Pic de l’Aralar i
Peña Gorbea.
La Serralada Litoral Catalana: Separada dels
Pirineus per falles. Materials paleozoics.
Dues alineacions, una paral.lela a la costa i altra
interior més alta (Montseny i Montserrat)
separades per una depressió prelitoral.
40

41. 41

42. 42

43. Les serralades Bètiques
Serralada Penibètica: voreja la costa.
Rejuveniment de l’antic massís Beticorifeny. Hi
trobem els cims més elevats de la península,
Mulhacén (3479). Materials paleozoics.
La Serralada Subbètica: Era Terciària,
materials secundàris calcàris i margues.
Depressió intrabètica: entre totes dues. Amb
materials terciaris tous que formen badlands.
43

44. 7. El relleu costaner peninsular.
Excepte dels gallegues són rectilínies amb poca
penetració marina cap a l’interior. Hi trobem les
formes de relleu següents:
Els caps
Els golfs i les badies
Les platges
Les rases
Les ries
Els maresmes
Les fletxes litorals
Les albuferes
Els tòmbols
Els deltes
Les dunes
44

45. LES COSTES ATLÀNTIQUES
Costa Cantàbrica. Rectilínia, pocs caps i golfs,
les ries són curtes i estretes al nalón i el
Nerbion. Penya-segats i rases, platges
arenoses i tómbols.
Costa gallega. La mar envaïx les valls fluvials i
entra terra endins per les rines fins a 25 o 35
km. Destaquen alguns caps.
Costa atlàntica andalusa. Golfs amplis (Cadis)
i alguns caps (Trafalgar i Tarifa). Maresmes a la
desembocadura dels rius Guadiana, Tinto i
Odiel, fletxes i camps de dunes (Doñana).
CAP DE TARIFA, entre l’Atlàntic i el Mediterrani.
45