Resum de la unitat 2 del Llibre de Text de Ciències Socials de 4t d'ESO.

1. L’època de les revolucions
liberals (1789-1871)
Tema 2

2. 1. Per què va esclatar una revolució a Fraça?
L’IMPACTE DE LA IL.LUSTRACIÓ I LA REVOLUCIÓ FRANCESA
La Declaració d’Independència d’Estats Units i la seva Constitució (1787).
La Il.lustració europea.
Aquests dos fets van donar a la burgesia noves idees per enfrontar-se a
l’absolutisme i la societat estamental.
Tot esclata a França el 1789.
2

3. La crisi social i econòmica
A final del segle XVIII, el Tercer Estat aspirava a profundes reformes socials
(llauradors i burgesia).
La revolució francesa coincideix amb dues crisis econòmiques:
La crisi econòmica conseqüència de males collites des de 1760. Puja el preu del
pa.
La crisi financiera: manca de diners de la monarquia. Els ministres de Lluís XVI
proposen que els privilegiats paguen impostos però es neguen i obliguen al rei a
convocar l’Estat General, únic organisme que podia aprobar una reforma fiscal.
3

4. 1789. L’Esclat revolucionàri
Els Estats Generals es van obrir a Versalles el 1789. La negativa dels
privilegiats a acceptar una representació més gran del tercer estat va fer que
aquests abandonaren la reunió.
El tercer estat es reunirà al Jeu de Paume i erigeix l’Assemblea Nacional amb el
compromís d’elaborar una Constitució·
El poble de París va recolzar l’assemblea i el 17 de juliol assalta la presó de la
Bastilla. Al camp s’escampa la Gran Por.
La tardor de 1789, Lluís XVI, atemorit, accepta l’Assemblea Nacional que havia de
convertir a França en una monarquia constitucional i posar fi a l’AR.
4

5. Les etapes de la revolució
La monarquia constitucional (1789-1796): moderada, sufragi censatari
La república social (1792-1794): burgesia radical, sufragi universal masculí.
La república conservadora (1794-1799): liberalisme moderat.
5

6. 2.El desenvolupament de la revolució francesa
LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)
Objectiu: Monarquia Constitucional i parlamentària. Com? L’Assemblea Nacional
Constituent va abolir els pilars de l’AR
Abolició del feudalisme i Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà.
Constitució de 1791. (Dret a vet i sufragi censatari) La nova Assemblea
Legislativa imposa el liberalisme. Es crea una Guàrdia Nacional. Es
desamortitzen els béns de l’església.
El rei però busca suport en les monarquies europees. Fugida de Varennes.
L’exèrcit austríac entra a França.
6

7. LA REPÚBLICA SOCIAL (1792-1794)
Els sans-culottes es revolten. El 10 d’agost de 1792 es va produir l’assalt al palau
reial de les Tulleries, empresonen els reis i es proclama la República.
La Convenció girondina (1792-1793): l’assemblea es converteix en la
Convenció Nacional, triada per sufragi universal masculí. S’inicia el judici contra
Lluís XVI i la reina. Condemnats a mort i executats en la guillotina el 1793.
La mort dels reis provoca l’aliança de les monarquies en la coalició absolutista.
Hi ha revoltes contrarevolucionàries i conspiracions reialistes.
7

8. La convenció jacobina (1793-1794)
El 1793, els jacobins, més radicals que els girondins, aconsegueixen el poder.
Nova constitució: sobirania popular (sufragi universal masculí) i igualtat social.
L’executiu racau en un Comité de Salvació Pública, liderat per Robespierre.
Per aturar els absolutistes austríacs es suspenen les llibertats, s’organitza una
lleva en massa i s’aplica el Terror. La Llei de sospitosos guillotina els
conspiradors.
Lleis socials: Llei del màximum, distribució de bens, venda de terres del clero i
instrucció obligatòria. El govern volia contentar els sans culottes.
El 1794 un cop d’estat posa fi el govern jacobí. Robespierre guillotinat.
8

9. La república conservadora: el Directori (1794-1799)
Després de la mort de Robespierra la burgesia moderada pren el control.
S’anul.len les lleis jacobines i es promou el retorn dels exiliats.
La Constitució de 1795 atorga el poder executiu a un govern col.legiat anomenat
Directori, que estableix el sufragi censatari.
El Directori té en contra a l’aristocràcia i a les classes populars.
En plena guerra contra les potències absolutistes el 1799 Napoléo Bonaparte
dóna un cop d’estat.
9

10. Les dones a la Revolució Francesa
Veurem aquest documental
Las mujeres en la Revolución
Olympe de Rouge i els drets de la dona
Llegeix les pàgines 34 i 35 del llibre.
Activitats 1, 2, 3.
10

11. Napoleó domina Europa
El Consolat (1799-1804): Napoleó volia consolidar els principis de la revolució
mitjançant l’estabilitat política i econòmica. Govern personalista i autoritari.
Les llibertats van quedar militares, s’imposà la censura i el control de l’opinió.
Crea les prefactures a les províncies i reforma la hisenda per crear un èlit de
funcionaris per a l’Administració. Va impulsar l’ensenyament amb els liceus.
Es permet el retorn dels exiliats i es signa un concordat amb l’Església.
Elaboració d’un codi civil que milloreś la convivència.
S’elabora un codi de comerç i es funda el Banc de França, que va emetre nous
bitllets bancaris.
11

12. L’Imperi Napoleónic (1804-1815)
A partir de 1803 s’engega la conquesta d’Europa i el 1804 es va fer coronar
emperador pel papa.
L’organització d’un gran exèrcit i l’ús de noves tàctiques militars li van permetre
derrotar les monarquies europees.
la victòria napoleònica de Austerlitz (1805) sobre Aústria i Rússia va marcar el
seu moment àlgid. Alguns territoris van ser incorporats a França i altres convertits
en estats satèl.lits.
L’any 1808 França va envair Espanya i Josep Bonaparte és coronat rei.
12

13. Per què va ser derrotat Napoleó?
Les conquestes napoleòniques van generar una doble reacció en els països
ocupats pels exèrcits francesos:
- L’abolició de les monarquies absolutes i els drets feudals despertà simpaties
dels grups liberals de tota Europa.
- La invasió d’un exèrcit estranger i la violència dels seus soldats genera un
fort sentiment antifrancés entre la població dels països ocupats. Espanya.
Neix un moviment de resistència a la invasió a Espanya, Polònia, Alemanya i
Itàlia. La impossibilitat de sotmetre Rússia i Espanya marca l’inici d’un declivi
que acaba amb la derrota de Waterloo per la Gran Bretanya i Prússia el 1815.
Napoleó abdica i es desterrat a l’illa de Santa Elena, on mor el 1821.
13

14. Quina herència ens ha deixat la Revolució francesa?
Les bases de la democràcia: L’organització de l’Estat en províncies i
ajuntaments, la consideració de ciutadans amb drets. La sobirania nacional, la
Constitució, la igualtat de les persones davant la llei i la independència judicial.
La vida política i la premsa. La creació dels partits a partir dels antics clubs. La
premsa política surt de l’interès ciutadà de conèixer les propostes dels partits.
La liberalització de l’economia: supressió dels gremis i llibertat d’empresa i de
contractació. Eliminació de les duanes interiors i unificació del sistema de pesos i
mesures (metre, gram, litre).
L’ensenyament i la cultura públics: l’Estat havia de ser laic, l’educació havia
d’estar a càrrec de l’estat i de la promoció de la cultura.
14

15. Entre l’absolutisme i el liberalisme (1815-1849)
La restauració de l’absolutisme, 1814-1815: El canceller austríac Metternich,
convoca el Congrés de Viena per restaurar l’absolutisme. Allí, Rússia, Regne
Unit, Prússia i Aústria remodelen Europa i es reparteixen els territoris trets a
Napoleó. França torna a les fronteres de 1792. Es crea la Santa Aliança (1815)
un tractat d’ajuda mútua entre els monarques absoluts davant de qualsevol
amenaça de revolució liberal.
La revolució del 1830: El congrés de Viena no va respectar el liberalisme ni les
aspiracions nacionals dels pobles europeu per això el 1830 i 1848 hi hagué dues
onades revolucionàries. On van triomfar es va instaurar la sobirania nacional, el
sufragi i es va aprovar una Constitució. França: es derroca a Carles X, entronitzat
després de la mort de Lluís XVIII, i es col.loca a Lluís Felip d’Orleans. Polònica.
15

16. 1848: La primavera dels pobles
Al segle XIX el sorgirment del liberalisme a Europa va anar unit al Nacionalisme i
la idea d’una Europa de nacions lliures enfront dels imperis absolutistes.
Les demandes nacinalas també exigien governs liberals.
A l’Imperi Austríac la revolta va tindre caràcter liberal, Metternich va dimitir. Dintre
va haver un alçament nacionalista a Hongria, Bohèmia, Nord d’Itàlia i la
Conferència Germànica.
A França el 25 de febrer es proclama la II República: sufragi universal masculí,
llibertat de premsa, abolició de la pena de mort i reconeixement dels drets dels
treballadors.
16

17. Quins nous estats es van crear a Europa?
INDEPENDÈNCIA DE GRÈCIA (1821-1830): Formava part de l’Imperi Otomà, la
majoria de la població es sentia marginada, sotmesa a forts impostos i dominada
per un pobla amb una religió i cultura diferents.
L’any 1822 van proclamar la seua independència a Epidaure, com no va ser
reconeguda pels turca s’inicia una guerra. Els liberals europeus van recolzar
Grècia i el 1827 França i Anglaterra van intervenir militarment i van ajudar a
derrotar l’imperi Otomà.
El 1829 se’ls reconeix la independència i el 1830 entra en vigor.
17

18. INDEPENDÈNCIA DE BÈLGICA (1830-1839)
Havia estat unida a Holanda el 1815 pel
Congrés de Viena, que va crear el Regne dels
Països Baixos.
El 1830 triomfa la revolució i s’establís un
sistema de monarquia liberal sota el regnat de
Leopold I. El nou govern va proclamar la
independència i, després d’un conflicte armat,
Holanda va reconèixer la nova Bèlgica l’any
1839.
Actualment, Bèlgica té tres regions que
conviuen amb cultures diferents:
Bélgica está dividida en tres regiones:Región Flamenca (en
verde), Región Valona (en rojo) y Región de Bruselas-Capital
(en azul).
18

19. ITÀLIA:
Al segle XIX Itàlia estava dividida, el 1859, el
Piemont, amb la monarquia liberal de Savoia i
el governat per Cavour va iniciar la unificació.
S’enfronten a Aústria, annexen Llombardia.
Garibaldi lidera un aixecament popular contra
els estats absoluts de les monarquies centrals i
el sud d’Itàlia (Regne de les Dues Sicíles).
L’any 1861, el primer parlament italià proclama
rei d’Itàlia Víctor Manuel II de Savoia; el 1866
els austríacs abandonen el Vèneto, i el 1870,
els Estats Pontificis san ser annexionats i Roma
es converteix en capital.
19
Les unificacions d’Itàlia i Alemanya
ALEMANYA
El 1848 un parlament de Frankfurt intenta la
unificació però el rei de Prússia no accepta la
corona alemanya.
Serà la dècada del 1860 quan Guillem I
accedeix al tro prussià i anomena Otto von
Bismarck de canceller, qui impulsa una política
agressiva amb els estats veïs: Dinamarca,
Àustria i territoris de França (Alsàcia i Lorena) i
se’ls annexiona. El 1871 es proclama el II Imperi
(Reich) alemany i Guillem I com a emperador
(kàiser).

20. APUNTS...
Alsàcia i Lorena serà un territori de disputa
entre Alemanya i França que continuarà fins la I
Guerra Mundial.
Després del Tractat de Versalles (1918)
passaran a formar part de nou de França.
Actualment la capital d’aquest territori és
Estrasburg i la llengua majoritària és l’alemany.
Activitat 2 p. 48.
20