2. La Revelació divina
en la història
Les Escriptures
Crist, plenitud
de la Revelació
1. La Revelació de Déu ha estat progressiva
L’ANTIC TESTAMENT
2. La transmissió de la Revelació
3. Els llibres de la Bíblia jueva
4. L’Antic Testament a la Bíblia cristiana
5. És difícil llegir l’Antic Testament?
6. L’Antic Testament i el cristianisme
3. 1. La Revelació de Déu ha estat progressiva
En la Revelació
divina Déu es
dóna
a conèixer
directament als
homes mitjançant
fets i paraules.
L’objectiu de la Revelació és que l’home conegui Déu i el seu pla
de Redempció.
Déu va escollir el poble d’Israel per iniciar la seva Revelació.
Déu ha tingut en compte les limitacions de la ment humana
i el seu desenvolupament cultural. Per això s’ha manifestat d’una
manera gradual al llarg de la història (pedagogia divina).
La plenitud de la Revelació és Jesucrist, Verb de Déu encarnat.
4. 2. La transmissió de la Revelació
En la seva Revelació al poble d’Israel,
Déu manifesta Qui és, així com
profundes veritats sobre el món
i l’ésser humà.
Transmissió escrita: quan els israelites van assolir una
cultura més desenvolupada, les tradicions orals es van
posar per escrit, sota la inspiració de l’Esperit Sant.
Inspiració: ajuda sobrenatural mitjançant la qual Déu
il·lumina l’autor humà de les Escriptures perquè
escrigui la veritat que Ell vol transmetre. Per això, el
veritable autor de la Bíblia és Déu.
● El conjunt de llibres sagrats que recullen la
Revelació de Déu constitueix l’Antic Testament o
Bíblia jueva.
● La majoria d’aquests llibres es va escriure en
hebreu.
Transmissió oral: va transmetre al principi les
veritats revelades d’una manera oral, de
pares a fills, de generació en generació.
5. La Bíblia jueva o Tanakh
(Antic Testament) va
adquirir la seva forma
gairebé definitiva en el
segle I dC.
Està escrita en hebreu.
S’hi referia Jesús en
parlar de les Escriptures.
28 llibres, classificats en
tres grups:
Per als cristians (Bíblia
cristiana), la Bíblia jueva
constitueix l’Antic
Testament.
4. L’Antic Testament a la Bíblia cristiana
És la traducció al grec de
la Bíblia jueva (Antic
Testament), elaborada
pels jueus d’Alexandria.
Es va realitzar en els
segles II i I aC.
Consta de 46 llibres.
Era la versió de la Bíblia
utilitzada pels primers
cristians.
BÍBLIA JUEVA BÍBLIA DELS SETANTA
BÍBLIA CRISTIANA
3. Els llibres de la Bíblia jueva
BÍBLIA JUEVA
TORÀ
(Pentateuc)
GÈNESI
ÈXODE
LEVÍTIC
NOMBRES
DEUTERONOMI
PROFETES
Antics
JOSUÈ
JUTGES
SAMUEL I i II
REIS I i II
Posteriors
ISAÏES
JEREMIES
EZEQUIEL
LLIBRE DELS
DOTZE PROFETES
ESCRITS
Recopilacions
SALMS
PROVERBIS
JOB
Festius
LAMENTACIONS
ECLESIASTÈS
CÀNTIC...
RUT
ESTER
Històrics
NEHEMIES
ESDRES
DANIEL
CRÒNIQUES I i II
BÍBLIA CRISTIANA
GÈNESI PENTATEUC
ÈXODE
LEVÍTIC
NOMBRES
DEUTERONOMI
BARUC PROFÈTICS
LAMENTACIONS
DANIEL
Majors
ISAÏES
JEREMIES
EZEQUIEL
DOTZE LLIBRES
PROFÈTICS
Menors
TOBIT HISTÒRICS
Personatges
JUDIT
RUT
ESTER
NEHEMIES
ESDRES
MACABEUS I i II
Història d’Israel
JOSUÈ
JUTGES
SAMUEL I i II
REIS I i II
CRÒNIQUES I i II
SAVIESA DIDÀCTICS
Sapiencials
ECLESIÀSTIC
JOB
PROVERBIS
ECLESIASTÈS
SALMS Poètics
CÀNTIC...
Segueix la versió de la
dels Setanta.
Dividits en quatre grups:
Torà (Pentateuc)
Profetes (Nebiim)
Escrits (Ketubim)
Pentateuc
Històrics
Didàctics
Profètics
6. 5. És difícil llegir l’Antic Testament?
Dificultats d’interpretació:
● Els esdeveniments que narra l’Antic Testament
pertanyen a un context històric i cultural molt llunyà i
diferent del nostre.
● A causa d’això, mostra el contrast entre el bé i el mal
amb fets o actituds que ens resulten, a vegades,
violents i immorals.
● Cal fer una interpretació des del Nou Testament:
Jesucrist i l’Església.
La pedagogia divina: Déu es revela progressivament,
respectant el nivell cultural i moral de cada època.
Jesús entre els doctors del temple, de
Garofalo (segle XVI).
Jesucrist és la plenitud de la Revelació,
el Verb de Déu encarnat.
L’Antic Testament s’ha d’entendre des de
Jesús i el seu missatge. Importància de l’Antic Testament:
● Ens presenta exemples commovedors de fe i de pietat,
que nodreixen la pregària del cristià.
● És una inspiració constant per a l’art i la cultura.
7. 5. És difícil llegir l’Antic Testament?
Noè: 4000-3500 aC
Gènesi 7: 1 El Senyor va dir a Noè:
--Veig que tu ets l'únic home just d'aquesta generació. Entra a l'arca amb tota la teva família. 2 De cada espècie
d'animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; però, dels impurs, una sola parella, 3 i de cada
espècie d'ocells, set parelles, perquè se'n conservi l'espècie a la terra. 4 D'aquí a set dies faré ploure durant
quaranta dies i quaranta nits, i faré desaparèixer de la terra tots els éssers que vaig crear.
(…)
12 I Déu va afegir:
-El signe de l'aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per
sempre, és aquest: 13 posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra. 14 Quan jo
cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc, 15 recordaré l'aliança que he fet amb vosaltres i
amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú. 16 Sortirà l'arc en els núvols i, en veure'l,
recordaré l'aliança perpètua, la meva aliança, la que hi ha entre Déu i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra.
● Diluvi universal. 40 dies. Arca (mont Ararat). Paloma. Nova Aliança. Símbol del pacte:
l’arc de sant Martí
9. 5. És difícil llegir l’Antic Testament?
Abraham: 1800 aC
Pare en la fe: Isaac.
Aliança: herència d’un gran poble. Circumcisió.
Benedicció de Sem.
La torre de Babel:
a. Pecat de supèrbia (desafiar a Déu, "tocar el cel").
b. Déu els divideix en pobles i llengües.
Interpretació:
a. Els zigurats de l’Antiguitat.
b. Darrer fet de l’antiguitat més primitiva.
Façana reconstruida del gran zigurat neo-
sumeri d’Ur, a prop de Nasiriya , Iraq.
10. 5. És difícil llegir l’Antic Testament?
Moisés: 1300 aC
● Fugida d’Egipte.
● Déu revela el seu nom: Yahvé (esbarzer cremant)
● Mont Sinaí: aliança: poble escollit per Déu.
Ex 19, 1-5: -Parla al casal de Jacob, comunica això als fills d'Israel: "Vosaltres
heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l'àguila porta els
aguilons sobre les ales i us he conduït fins a mi. Ara, doncs, si escolteu la meva
veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els
pobles, ja que tota la terra és meva: sereu per a mi un reialme sacerdotal i una
nació santa." Això és el que has de dir als israelites.
● Les taules de la Llei: decàleg
● Lleis civils
● Lleis cerimonials
11. 5. És difícil llegir l’Antic Testament?
● Llinatge sacerdotal d’Aaron
● Construir instruments de culte: l’arca, el canelobre, vestits... Ex, 25; 27
1 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué: 2 --Ordena als israelites que facin una col·lecta a favor meu entre tota la gent
de bona voluntat que hi vulgui contribuir. 3 Recolliu or, plata, bronze, 4 llanes tenyides de porpra violeta o vermella, o
bé d'escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, 5 pells d'ovella tenyides de vermell, pells de dugong, fusta d'acàcia, 6 oli per al
canelobre, perfums per a l'oli de la unció santa i per a l'encens aromàtic, 7 pedres d'ònix i altres pedres precioses per
a encastar-les a l'efod i al pectoral. 8 Vull que els israelites facin un santuari perquè jo pugui habitar enmig d'ells. 9 El
lloc on haig d'habitar i tots els seus objectes sagrats, feu-los en tot igual al model que et mostraré.
12. 5. És difícil llegir l’Antic Testament?
Relleu de l’Arc de Tito on es veu representat els
tresors expoliats pels romans als jueus, entre altres, la
menorá, després del captiveri de Jerusalem l’any 70.
13. 6. L’Antic Testament i el cristianisme
La vida i el missatge de Jesucrist, continguts
en el Nou Testament, no fan superflu l’Antic
Testament.
Jesús mateix afirma que Ell no ha vingut a
abolir les Escriptures jueves, sinó a donar-
los la seva plenitud.
La Revelació divina és progressiva, però
també és unitària, i res en ella és
prescindible.
La diferència entre la Bíblia jueva i la
cristiana és d’enfocament: per als cristians,
l’Antic Testament fa referència a Crist i
només s’entén a la llum de l’Evangeli.
Per això, allò que Déu va revelar a l’Antic
Testament ens disposa per escoltar el
missatge de Jesús i ens ajuda a aprofundir
en la nostra fe.
L’Església catòlica inclou en la
litúrgia de la Missa textos de
l’Antic Testament, com a mostra
de la seva importància per al
cristià. La primera lectura de la
Missa de tots els diumenges i els
salm responsorial
El manà de l’AT, el pa amb que
Déu alimenta al Poble d’Isreal pel
desert és figura de l’Eucaristia.
14. EL NOU TESTAMENT
1. La plenitud de la Revelació
2. La predicació apostòlica
3. El dipòsit de la fe
7. La inspiració del Nou Testament
8. La interpretació de les Escriptures
El missatge
de Jesús i la
seva
transmissió
Els escrits
sobre Jesús
Déu és l’autor
de la Bíblia
4. Els llibres del Nou Testament
5. Com es van formar els evangelis?
6. La formació del cànon
15. 1. La plenitud de la Revelació
Jesucrist és el Messies anunciat al poble
d’Israel en l’Antic Testament. Ell és la plenitud
de la Revelació.
La manifestació pública de Jesús com a
Messies té lloc quan és batejat per Joan
Baptista.
Crist transmet el seu missatge als seus
deixebles, d’una manera especial als
Apòstols.
A través de la successió apostòlica la fe
cristiana arriba fins als confins de la terra.
Jesús és la culminació de la
Revelació: per la seva persona
(Ell és el Verb diví encarnat) i
pel seu missatge (Jesús és
Déu, autor de la Revelació).
16. 2. La predicació apostòlica
Per difondre el seu missatge de salvació, Jesús va
elegir els dotze Apòstols.
La transmissió de l’Evangeli (Bona Nova) es va
dur a terme de dues maneres:
● Oralment: mitjançant la predicació i
l’exemple de vida dels Apòstols i
deixebles de Jesús.
● Per escrit: alguns deixebles i Apòstols van
posar per escrit la vida i els
ensenyaments de Crist per instruir les
diverses comunitats cristianes.
La predicació apostòlica conclou amb la mort
de sant Joan Evangelista (començaments del
segle II).
17. 3. El dipòsit de la fe
La Tradició i la Sagrada Escriptura (Antic i Nou
Testament) constitueixen el dipòsit de la fe.
El Magisteri de l’Església, sota la guia de l’Esperit
Sant, ensenya la veritat sobre la Sagrada Escriptura i
la Tradició, i l’aplica a la vida del poble de Déu.
● El missatge de Crist no és quelcom que els
homes puguem canviar amb el temps. Per això
parlem del «dipòsit de la fe».
● Però aquest missatge es manté viu al llarg de la
història, mitjançant l’exposició, la comprensió i
la difusió de la paraula de Déu (Tradició).
Jesús va confiar el seu missatge redemptor als
Apòstols i als seus successors (el Papa i els bisbes),
perquè el transmetessin al món:
18. 4. Els llibres del Nou Testament
El Nou Testament és el conjunt de llibres i escrits, inspirats per
l’Esperit Sant, que recullen la vida i els ensenyaments de Crist.
Es compon de 27 llibres, que formen el cànon neotestamentari.
S’agrupen en tres gèneres literaris:
HISTÒRIC
EPISTOLAR
PROFÈTIC
Narren la vida i els ensenyaments de
Jesús.
EVANGELIS
Mostren l’expansió apostòlica de
l’Església.
FETS DELS APÒSTOLS
Cartes dels Apòstols a comunitats
cristianes concretes.
CARTES DE SANT PAU
CARTA ALS HEBREUS
Cartes apostòliques que no s’adrecen
a una comunitat concreta.
CARTES CATÒLIQUES
Encoratjar els cristians en temps difícils
per a l’Església. Anunciar la segona
vinguda de Crist.
APOCALIPSI DE SANT JOAN
19. 5. Com es van formar els evangelis? Els quatre evangelis són
el cor de totes les
Escriptures, ja que narren
la vida del Senyor.
Els evangelis tenen un origen apostòlic: es basen en la
font de la tradició, els Apòstols.
Es van escriure sota la inspiració divina.
En la seva formació es distingeixen tres moments:
Es va fer entre els anys 60 i 95 del segle I.
Exposen ordenadament la vida de Jesús,
l’expliquen i l’apliquen a les circumstàncies
concretes dels cristians.
Predicació i testimoni de la vida de Jesús
per part dels seus Apòstols i deixebles.
Són el fonament de la tradició cristiana oral
i escrita.
Vida i ensenyaments de
Jesús
Tradició cristiana oral
Redacció dels evangelis
L’autoria dels evangelis s’atribueix a sant Mateu, sant
Marc, sant Lluc i sant Joan Evangelista.
20. 6. La formació del cànon
El cànon de la Bíblia cristiana, tal com el coneixem
ara, es va fixar a finals del segle IV, i va ser
proclamat dogma de fe en el Concili de Trento
(1546).
Aquest cànon comprèn 73 llibres:
El cànon bíblic és el conjunt de
llibres i escrits de la Bíblia cristiana
que l’Església considera inspirats per
Déu.
Evangelis apòcrifs: escrits sobre la vida
de Jesús adreçats a grups sectaris. No
formen part del cànon de la Bíblia.
Les diverses comunitats cristianes
primitives se sabien part de l’Església
universal de Crist. Per això, els llibres, les
cartes i els escrits dels Apòstols adreçats
a elles tenen un valor universal.
● Antic Testament, 46 llibres.
● Nou Testament, 27 llibres.
21. 7. La inspiració del Nou Testament
La inspiració divina no anul·la les capacitats i qualitats humanes dels escriptors
sagrats (hagiògrafs), sinó que se’n serveix.
L’hagiògraf no es un mèdium en trànsit. Allò que escriu és fruit del seu enteniment i
de la inspiració de Déu: paraules divines en paraules humanes.
L’autor de les Escriptures és Déu, que es
va valdre d’autors humans per
transmetre el seu missatge.
Els autors dels llibres de l’Antic i del Nou Testament van escriure guiats per la
inspiració de l’Esperit Sant, expressant la veritat que Déu volia comunicar.
El fet que totes les Esglésies particulars
reconeguessin el caràcter inspirat dels
escrits apostòlics es deu també a una
assistència especial de Déu.
22. 8. La interpretació de les Escriptures
En llegir la Bíblia s’han de tenir presents tres criteris:
Jesucrist, Déu Fill
encarnat, és qui dóna
unitat, per la seva
paraula i la seva
persona, a totes les
Sagrades Escriptures.
● La llum de l’Esperit Sant.
● El Magisteri de l’Església, que ens ofereix la
interpretació autèntica de les Escriptures.
Per comprendre el sentit profund dels textos bíblics
necessitem l’ajuda de Déu, que ens arriba a través de:
● Els llibres sagrats formen una unitat, ja que tots són
Paraula de Déu.
● La Tradició de l’Església, que aprofundeix en el seu
missatge.
● L’analogia de la fe: la cohesió entre totes les veritats
de la fe cristiana.
L’Antic Testament prepara el Nou, mentre que aquest
dóna compliment a l’Antic: ambdós s’il·luminen
recíprocament.