Apunts per a comprendre millor la seva obra.

1. MERCÈ RODOREDA
I GURGUÍ
(1908-1983)
Sílvia Caballeria i Ferrer
Professora Llengua i Literatura
Col·legi Sant Miquel dels sants

2. Sant Gervasi

3. El microcosmos
de Rodoreda
■ “No sabré explicar-ho mai; mai no m’he
sentit tan a casa com quan vivia a casa
del meu avi amb els meus pares”
(imatges,29)

4. Mercè Rodoreda
als 10 anys

5. Escenes familiars
■ “Els meus pares no
es pot dir que fossin
bohemis, però una
mica, sí. Tot d’una
van decidr d’anar a
aprendre de declamar
a l’acadèmia d’Adrià
Gual.” (Imatges,30)
■ Imatges que mostren el
matrimoni en actitud
teatral, i recitant un text

6. L’avi Gurguí i la Mercè
■ L’avi explicant
contes a la seva
néta
■ Moment daurat de
la infantesa a redós
del món adult,
acollidor i amable
■ Paradís recuperable
només en el record

7. “Tots ens aturem de
viure als dotze anys.
És per això que tinc la
passió de les flors
encara. No es pot
entendre”

8. Monument a
Verdaguer al jardí
■ Verdaguer va
esdevenir símbol
del nacionalisme de
caràcter popular
■ Pere Gurguí era un
abrandat nacionista
i defensor de la
llengua

9. Retrat d’una ciutat
La Rambla de Barcelona
■
“Aloma es va
acostar al
quiosc i va
començar a
triar un llibre”
(Aloma)

10. L’oncle d’Amèrica
■
“Estimat tio, aquest
dies no he tingut
temps d’escriure
perquè he estat
molt enfeinada
amb els debers de
col.legi i et dic que
tinc ja tres llibres i
tres llibretes
començades,…”
(carta 1916)

11. Arribada des de Buenos Aires
de l’oncle mitificat
■ “Aloma no havia dormit
gens.El seu cunyat
arribava aquell matí i ella
i Joan l’havien d’anar a
rebre. Veuria el mar. Tant
de temps sense anar-hi,
com si no existís, sempre
ficada a cas. Recordava
l’aigua del port, bruta,
amb vaixells grans i
pudor de quitrà” ALOMA

12. Casament amb el
seu oncle
■ “El dia que es va
casar, a l’altar hi
havia lilàs blancs,
com si fossin lilàs
d’un altre món.Tenia
por. I li vingueren
ganes de fugir”
(Vint-i-dos contes)
IMATGE: Página del llibre de família.
Casament 1928

13. Fragment del dietari
■ “I això és l’home que estimo, l’home
que diu t’estimo més que a tot lo del
món…mentida!, mentida, tot és
mentida, només hi ha de veritat la gran
tristesa de viure”
■ “Per què no et quedares allà amb la
teva gent, (…) per què vingueres a
torbar la pau del meu pobre cor, tan
alegre abans i tantíssim trist ara?

14. Mercè Rodoreda amb
el seu fill (1929)
■ “Així que vaig poder
respirar vaig sentir un
plor i la llevadora
tenia agafada pels
peus una criatura com
una bestiola, que ja
era meva, i li picava
l’esquena amb la mà
plana….”(Plaça…)

15. Comença a col.laborar en
revistes
■ Un dia, el director de la Rambla em va
demanar: “I per què escriu, vostè?”.”
Perquè m’agrada molt escriure, jo vull
ser escriptora”, vaig contestar-li.
“El que vostè ha de fer, abans
d’escriure, és viure”, em va dir. Era un
consell extraordinàriament bo.
(Entrevista Soler Serrano, TVE)

16. ■ “Tota la meva joventut va
ser una reclusió. Jo em
queixava, deia:”En aquest
país nostre no passa mai
res”, i d’aquest no passa mai
res, vingué la República,
vingué la Guerra Civil i
vingué tot el que vingué”

17. La Guerra Civil

18. Vida intensa
(1936-1939)
■ DES DEL PUNT DE VISTA
LITERARI
- Treballà al Comissariat de
Propaganda de la Generalitat
- Viatjà a Praga (1938) com a
representant del PEN Club
Català
- Va escriure contes i
col.laborà en revistes
- Obté el Premi Crexells amb
ALOMA(1937) Es publica el
1938

19. Vida intensa
(1936-1939)
DES DEL PUNT DE VISTA
EMOCIONAL
- Relació amb Andreu Nin (polític
Trotskista)
- Relació amb el novel.lista i promotor
cultural Francesc Trabal

20. LA FUGIDA
(1939-1954)
■ “Sóc una persona
que sempre he viscut
arriscadament”

21. Itinerari de la fugida
■ Girona-Agullana-Portús-Perpinyà-Toulose-
Roissy-en-Brie
“És sabut que els viatges formen la
joventut: li són un estímul, una força.
Jo diria que l’exili el viatge obligat,
desfà l’ànima, li pren tot orgull.
T’adones que no ets absolutament res. “

22. ROISSIE-EN-BRIE
(1)Anna Murià-A.Bartra i al centre Armand Obiols i
Mercè Rodoreda
(2) Mercè i Armand Obiols

24. Fugida de París sota les
bombes
“Travesàrem Meung en ruïnes. Per terra,
obstruint el pas, hi havia carretes en
cendra i cavalls morts amb els ulls
menjats de mosques i voltats d’un bassal
de sang. Davant nostre, a l’altra banda de
carrer, asseguda en una cadira, tota
vestida de negre i amb les mans
blanques i encarcarades sobre la falda hi
havia una vella morta. Ningú no gosava
ni acostar-se”
(Cartes Murià)

25. Malaltia
■ Mercè Rodoreda comença a tenir
problemes de salut.
■ A més a més es ressent d'una
estranya paràlisi al braç dret que li
impedeix enfrontar-se a una creació
literària llarga

26. SOBREVIURE
“Després de la guerra vaig
tardar molt de temps a tornar
a escriure. Tenia massa feina
per sobreviure. I escriure en
català a l’estranger és el
mateix que voler que floreixin
flors al Pol Nord”

27. SOBREVIURE
■ Durant aquests primers anys es
guanya la vida cosint per a uns
magatzems i escriu contes, que
primer publica en revistes de l'exili i
posteriorment reuneix a Vint-i-dos
contes.
■ 1946 Es traslladen a París, al carrer
Cherche-Midi, número 21, al costat de
la zona on es reunien els intel·lectuals

28. Estrangera, a Ginebra
1954-1972
“Sempre és millor haver
sofert per a poder escriure.
Una persona feliç no té
història”

29. INICI D’UNA CERTA
ESTABILITAT-GINEBRA
Rodoreda fixa la seva residència a Ginebra, ja
que Obiols treballa en aquesta ciutat com a
traductor de la UNESCO.
Des del seu apartament a un barri burgès al
carrer Vidollet, número 19, s'observa un
bonic panorama: la muntanya pelada del
Salève, el llac Leman, al fons el cim del
Mont-Blanc.

30. A Romanyà,
entre plomes d’àngel
(1972-1983)
“Però en refer amistat amb unes
amigues d’anys vaig ser invitada
a passar uns dies a casa seva a
Romanyà de la Selva. Com per art
d’encantament em vaig trobar al
bell mig de moltes muntanyes
d’alzines, a dintre d’un xalet situat
a vora del dolmen de Romanyà”
Aquí Mercè Rodoreda escriuria Mirall Trencat

31.
Mor el dia
Girona, 13
d'abril de 1983