1. SETMANA 3
Relació entre el consum de tabac i d’alcohol
Relació entre el consum de tabac i de café
Relació entre el consum de tabac i altres substàncies addictives

2. INTRODUCCIÓ
• El consum de productes del tabac, està relacionat, entre altres, amb la
dependència buco-manual (no se que fer amb les mans, necessito tindre
alguna cosa a la boca), i està associat també al consum d'alcohol, i cafè,
entre altres substàncies.
• Entre moltes situacions de risc, ja que per a cada persona poden ser
diferents, i cada qual ha d'identificar les seves pròpies, trobem, estar en
situacions d'estres, sentir-se angoixat, trobar-se sota pressió o tensió
elevada, els moments després dels àpats, estar amb altres fumadors, en
reunions socials, festes, etc., o també el fet de prendre cafè o alcohol, etc.
• Per això, algunes estratègies substitutives de l'acte de fumar són
modificar rutines i situacions de l'entorn, com rentar-se les dents, prendre
aigua freda, sortir a caminar, canviar de context o situació, fer alguna cosa
agradable, aplicar tècniques de relaxació, realitzar activitat física, o evitar
prendre cafè o alcohol, entre altres. Ja que per a moltes persones fumar i
beure cafè al matí, o sortir de copes i fumar i beure alcohol, són actes
quasi reflexos, que consideren estimulants i necessaris, per això, aquesta
elevada relació entre les conductes.

3. RELACIÓ ENTRE EL CONSUM DE TABAC I D'ALCOHOL
• Pels seus efectes en els òrgans i sistemes del cos, l'alcohol i el tabac tenen serioses
implicacions en la salut, tant a curt com a llarg termini. Actualment, aquestes dues
drogues són responsables d'una gran quantitat de malalties i morts en el món, i
estan àmpliament disponibles pel seu caràcter legal. A més dels danys que
produeixen directament sobre l'organisme, hi ha evidència sòlida que el seu
consum a edats primerenques incrementa el risc d'experimentar amb altres
drogues.
• La vulnerabilitat al consum del tabac i a beure en excés podria estar influïda pels
mateixos factors genètics, segons els resultats d'un estudi realitzat amb rates
modificades genèticament, i publicat a la revista "The Journal of Neuroscience"
• En humans la correlació entre el consum de l'alcohol i tabac és molt alta, se sap
que els alcohòlics tenen tres vegades més possibilitats de fumar que els pacients
que no són addictes a la beguda.
• Diferents estudis epidemiològics han posat en relació els consums d'alcohol i tabac
amb els gens. Així se sap que la freqüència de consum d'aquestes drogues en
bessons és molt similar. També hi ha estudis animals que indueixen a pensar que
aquests abusos tenen un substrat genètic: és a dir, que hi ha persones
predisposades genèticament a fumar i a beure.

4. Vulnerabilitat genètica
• El "Institut Nacional Americà d'abús del consum d'Alcohol" ha patrocinat
un estudi realitzat amb rates en què s'intenta relacionar la vulnerabilitat
genètica a aquestes addiccions.
• Es van agafar rates modificades genèticament en dos sentits: unes que
tenen addicció a l'alcohol i altres a les que no els agrada prendre-ho. Tots
els animals van ser entrenats perquè es autoinyectaran nicotina o cocaïna.
Després se'ls deixava que lliurement s'injectessin quan volguessin.
• Es va comprovar que les rates que tenen addicció a l'alcohol
s'administraven dues vegades més nicotina que les que no el tenen. No
obstant això, no hi va haver diferències en el consum de cocaïna en els
dos grups de rosegadors.
• "Les nostres troballes suggereixen que el factor genètic que subjau al
consum de l'alcohol de les rates modificades genèticament, contribueix
també a l'addicció a la nicotina", comenta el Dr Li, un dels autors de
l'estudi i investigador del Centre d'Addicció i Salut Mental de la Universitat
de Toronto (Canadà).

5. • A més, sembla que la predisposició al consum de l'alcohol pot
induir a prendre nicotina i viceversa. De fet, les rates que tenen
addicció a l'alcohol presenten més predisposició a ingerir de
nicotina fins i tot abans d'haver-se exposat a la beguda.
• De totes les substàncies additives que s'associen al consum juvenil
d'alcohol, el tabac en un 74% ocupa el primer lloc, seguit de la
cocaïna en un 68% i l'herba en un 21%, a més d'altres drogues
il·legals. Basant-nos en una població del 36%, ja que el 58% dels
enquestats no acompanyen l'alcohol amb altres substàncies
estimulants. De manera que es pot afirmar que de totes les
substàncies additives que s'associen al consum juvenil d'alcohol el
tabac ocupa el primer lloc seguit de la cocaïna, herba i altres
drogues il·legals.

6. RELACIÓ ENTRE EL CONSUM DE TABAC I DE CAFÈ
• Els efectes fisiològics de la nicotina i cafeïna: els dos són
ESTIMULADORS DEL SISTEMA NERVIÓS, la qual cosa vol dir que per
naturalesa de la mateixa substància que provoca és activació de
certes funcionalitats del cos i els nostres sistemes, com ara la
palpitacions del cor, i l'atenció, amb això des del punt de vista
"químic" és impossible que fumar o prendre cafè tinguin efectes
relaxants.
• Les substàncies o drogues que podem ingerir (droga és tota aquella
substància que modifiqui la seva química interna, no
necessàriament un terme negatiu) es classifiquen en dos grans
grups, són estimuladors o inhibidors del sistema nerviós, les
primeres incrementen la funcionalitat i en canvi la segona limiten la
funcionalitat, les drogues que limiten la funcionalitat del sistema
nerviós poden retardar processos mentals, disminuir el dolor
muscular o "restringeixen" els cinc sentits, el que es percep com
relaxador, però que no és el cas de la cafeïna i nicotina.

7. • Que el tabac i/o el cafè relaxin, és una veritat parcial,
perquè encara que fisiològicament no és possible que
aquestes substàncies relaxin, si ho és l'acció de fumar o
prendre cafè, però per aspectes relacionats amb la
conducta, en el cas de fumar l'individu estimula una
respiració més profunda el que sí està relacionat amb
una major oxigenació a la sang i per tant alliberament de
tensió muscular, en el cas de prendre cafè ho és més
l'aspecte social o de distracció que permet la relaxació, la
conversa que s'estableix durant el cafè amb els
companys o la pausa respecte a la rutina laboral és el
que més es relaciona amb l'efecte relaxador.

8. Cafè i cigarret, una combinació fatal
• La barreja de les dues substàncies produeix un dany molt més gran en les
coronàries que la suma de les dues. Fumar un cigarret després de prendre
200 mil·ligrams de cafeïna (equivalent a dues tasses de cafè) incrementa
la pressió sistòlica (la xifra més alta de la tensió arterial) i disminueix la
fracció d'expulsió (temps que tarda el cor a bombejar).
• Cardiòlegs de l'Hospital Hippokration a Atenes, Grècia, realitzar
recentment dues investigacions, publicades en el "Journal of the
American College of Cardiology", per avaluar el binomi tabac i cafè sobre
adults sans a curt termini (una hora després del consum) i quan es pren de
forma crònica.
• En aquells participants que van fumar una cigarreta després de prendre
200 mil·ligrams de cafeïna (equivalent a dues tasses de cafè) es va
observar un increment de la pressió sistòlica (la xifra més alta de la tensió
arterial) i una disminució de la fracció d'expulsió (temps que tarda el cor a
bombar) molt més gran que en què només van beure cafè o fumar.

9. • A més, sel’s detecta una relació entre aquestes substàncies i altres
marcadors de rigidesa arterial i disfunció cardíaca. Aquesta
associació es va observar també en els subjectes que eren
consumidors crònics de cafè i tabac.
• "Aquest estudi és el primer a mostrar que quan es combina el tabac
i el cafè tots dos tenen un efecte perjudicial agut i crònic sobre la
rigidesa arterial i la velocitat del flux sanguini", afirmen els autors
del treball.
S’han fet estudis per avaluar el consum de cafè en no fumadors
trobant una lleugera elevació del risc de càncer en els grans
consumidors (més de 10 tasses al dia) però sense risc per consums
inferiors, que seria l’hàbit més corrent (Sala et al. 2000).

10. RELACIÓ ENTRE EL CONSUM DE TABAC I D'ALTRES
SUBSTÀNCIES ADITIVES
• Des de 1975, la investigadora Denise Kandel va comunicar sobre aquest
fenomen en les seves observacions i amb això va desenvolupar el model
explicatiu del consum de drogues al que es coneix com a Model Evolutiu o
Model de "l'Escalada". Al pas del temps, aquests conceptes han rebut
moltes crítiques, al·ludint que hi ha molts altres factors que desenvolupen
l'addicció.
• Malgrat les crítiques, les investigacions recents han recolzat aquesta
teoria. El 22 de març de 2011, l'Acadèmia de Finlàndia va publicar els
resultats d'una investigació que va seguir a una cohort des de 1994, en la
qual es va observar que els joves que van començar a fumar als 12 anys
d'edat o abans, tenien 26 vegades més risc d'experimentar amb altres
drogues en complir 17 anys, en comparació amb els que mai havien
fumat.
• En la realitat actual de molts altres països, també es pot corroborar
aquest fet. D'acord amb enquestes nacionals d'addiccions (entre altres), el
consum d'alcohol i tabac durant l'adolescència incrementa la probabilitat
d'usar altres drogues com la marihuana o la cocaïna.

11. • Del total de persones que comencen a fumar tabac abans dels 18 anys
d'edat, aproximadament el 14% proven experimentalment la marihuana,
en comparació, aquest patró de consum de marihuana només es presenta
en un 5% dels que comencen a fumar tabac entre els 18 i 25 anys d'edat.
• En el cas de la cocaïna, la proporció d'usuaris experimentals està al voltant
del 7.5% per als que comencen a fumar tabac abans dels 18 anys, i d'un
quasi 4% per als que comencen a fumar tabac entre els 18 i els 25 anys.
• Per a totes les altres drogues es presenta la mateixa tendència: 17% del
total dels que comencen a fumar abans de complir 18 anys, també
experimenten amb altres drogues; comparativament, això només ocorre
en un quasi 7% dels que comencen a fumar entre els 18 i 25 anys , i
encara en una menor proporció en els que no fumen per primera vegada
fins després dels 26 anys (1.2%).
• En conclusió, mentre més d'hora s'inicia el consum de tabac, també és
més probable experimentar amb altres drogues.