1. I CAMPUS
DE MUSICA I BALL
POPULARS A LES
De l’1 al 4 d’agost de 2013
MÓRA D’EBRE
De l’1 al 4 d’agost de 2013
MÓRA D’EBRE
TERRES L’EBREDE
’
INSCRIPCIÓ:
MÉS INFORMACIÓ
www.moradebre.cat.
: Pàgines de
Facebook de l’associació Espai de
So i del mateix Campus, al
telèfon 658.463.706 (Sergi) o al
correu:
campusmusicaebre@gmail.com
"
"

2. 2
I Campus de Música i Ball Populars a les Terres de l’Ebre
Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)
El , que
promou l'associació cultural “Riu en So” i la plataforma “Espai de
So”, de Tortosa, és una innovadora i atractiva iniciativa cultural que
vol reivindicar i difondre el patrimoni etnomusical de les comarques
de l'Ebre, el Matarranya aragonés i el Baix Maestrat i els Ports al
País Valencià, marc geogràfic que comparteix llaços culturals i
humans, els quals es veuen reflectits especialment en el camp
coreicomusical.
Si per una banda, la identificació que la població ebrenca ha forjat al
voltant de la jota com a tret identitari és una fita que s'ha aconseguit
amb el suport de tots aquells que s'estimen la cultura autòctona,
d'altra banda, podríem dir que este gènere musical ha esdevingut la
punta de l'iceberg d'un patrimoni inmaterial ben fràgil que va molt
mésenllàdelqueesconeixapriori.
En este sentit, el treball d'investigació dut a terme als darrers anys
per diversos especialistes i l'aparició de nous col·lectius musicals i
etnogràfics d'àmbit local i comarcal configuren un panorama actual
en què s'estan obrint diferents camins (aplecs i ballades, tallers de
ball, jornades d'estudi, etc.) que demanen, al nostre parer, un marc
referencial que aglutini els especialistes així com una plataforma
permanentambl'objectiudeformarambrigorelpúblicinteressat.
Per tal motiu naix el
vinculat a la Xarxa de Campus Populars de la
GeneralitatdeCatalunya,iques'articulaenunagammabendiversa
d'activitats formatives (cursos, tallers, conferències...) dirigides per
professionals en la màteria i obertes a tothom que tingui interés en
un major coneixement de la nostra cultura musical tradicional. Tot
això, en un privilegiat entorn del nostre país, Móra d'Ebre, a la
comarca de la Ribera, que serà l'escenari de quatre intenses
jornades que esdevindran el punt de trobada de l'aprenentatge, la
difusió de coneixements, la interrelació i la convivència però també
de l'esplai i la festa, tots plegats protagonistes indiscutibles de la
nostraproposta.
“Espai de So” és una iniciativa amb seu a Tortosa de la qual formen
part diferents músics, professors i investigadors de Catalunya i el
País Valencià centrats en la música i el ball tradicionals. Té com a
objectiu fer arribar a les comarques de l'Ebre un ampli ventall
d'activitats encaminades a l'ensenyament i la difusió del patrimoni
etnomusical autòcton, que a hores d'ara considerem prou
desconegut.
Des de finals de l'any passat “Espai de So” està oferint de manera
descentralitzadal'organitzaciódediferentsactivitatsdestinadesala
formació de persones interessades en el nostre patrimoni
etnomusical. Fins el moment hem coordinat cursos de ball
tradicional en el Montsià i el Baix Ebre i tallers d'instruments
musicals(guitarra,guitarróipercussions)aTortosa.
I Campus de Música i Ball Populars a les Terres de l'Ebre
I Campus de Música i Ball Populars de les
Terres de l'Ebre,
1.QUÈÉS “ESPAIDESO”?
Actualment preparem l'edició d'un llibre i d'un CD que inclourà peces
ballables de la tradició musical dels territoris de l'antiga diòcesi de
Tortosa, primer resultat de les nostres investigacions, així com la
redacció de la ponència inaugural de les pròximes Jornades
d'Etnologia que convoca el Departament de Cultura i altres entitats a
Móra la Nova i que tractarà sobre “El patrimoni etnomusical de les
terresdel'Ebre:elballdelajota”.
El és una
activitat de formació permanent adreçada al públic en general, i que
éséspecialmentprofitosaperalprofessoratdePrimàriaiSecundàriai
l'alumnat de nivell universitari. L'àmbit temàtic és la música i el ball
tradicionaldelesTerresdel'Ebre,is'articulaenelssegüentsblocs:
Cada bloc estarà conformat per un CURS MONOGRÀFIC de matí i
per un TALLER de tarde, que se centrarà en un dels aspectes
específics tractats als cursos del matí. Les activitats formatives són
comunesperal'alumnatdetotselsblocs.
CURSOS. Matins de dijous a dissabte, de 10.15 a 13.45 h.
Duradade11hores.
TALLERS. Tardes de dijous a dissabte, de 17.00 a 19.00 h.
Duradade6hores.
ALTRES ACTIVITATS FORMATIVES. Tardes de dijous a
dissabte,de 19 a 20.15h.Duradade3hores.
ACTIVITATS LÚDIQUES. Nits de dijous a dissabte, i
diumengedematí.
Professors:FrancescTomàsAymerich“Panxito”,ÀlexTorresTomàs,
Lluís-XavierFloresAbatiJoan-LluísMonjoiMascaró.
Professor: Miquel-Àngel Flores Abat.
Professors: Emilio del Carmelo Tomás Loba i Lluís-Xavier Flores
Abat.
2. PROJECTE FORMATIU
BLOC1:Elcantenversat
BLOC2:Elballiladansatradicional
BLOC3:Elsinstrumentsilesformacionsmusicalspopulars
C.1.ElcantenversatalsPaïsosCatalans.
C.2. El ball tradicional de les Terres de l'Ebre: jota, fandango i
altresgèneres.
C.3. Instruments de corda en la rondalla tradicional: guitarra i
guitarró.
Campus de Música i Ball Populars a les Terres de l'Ebre
·
·
·
·
CURSOS MONOGRÀFICS.

3. 3
TALLERS
CONFERÈNCIES I ALTRES ACTIVITATS FORMATIVES
ACTIVITATS LÚDIQUES
T.1. La jota enversada.
T.2. Dansa i rituals a l'Ebre: Ball de coques i jotes de plaça
T.3. El violí tradicional.
T.4. Bandúrria i llaüt tradicionals
T.5. Percussions (pandereta, castanyetes, canya badada,
ferrets, etc.)
Dijous 1 d'agost, 19.00 h
Divendres2d'agost,19.30h
Dissabte 3 d'agost, 19.00 h
Dijous 1 d'agost, 22.30 h
Divendres 2 d'agost, 22.30 h
Dissabte 3 d'agost.
22.30 h
Diumenge 4 d'agost
11.00 h
12.30h:
Professora: Sofia Morales Tomàs.
Professor: Miquel-Àngel Flores Abat.
Professor: Emilio del Carmelo Tomás Loba.
Professor: Àlex Torres Tomàs.
Professor: Sergi Massip Garcia.
:
Conferència: “Els gèneres etnopoètics en la tradició catalana”
AcàrrecdeMònicaSales(UniversitatRoviraiVirgili).
:
Visita guiada al Museu d'Instruments Tradicionals “Josep Serra i
Castellví”(Benissanet)
Acàrrecd'EmiliodelCarmeloTomásLoba.
:
Confèrencia "Panoràmica de la cançó improvisada als països de
la ribera mediterrània".
A càrrec de Josep-Vicent Frechina, crític musical i literari, i
director de la revista .
:
Ronda pels carrers de Móra d'Ebre amb la “Rondalla de Sofia”
(Terres de l'Ebre).
:
Vetllada d'enversadors catalans, valencians i murcians al Castell
de Móra d'Ebre.
: Ballada-concert amb el “So d'Alacant” (País
Valencià).
: Passejada guiada per Móra d'Ebre.
A càrrec de Ferran Roca (tècnic de Cultura de
l'Ajuntament de Móra d'Ebre).
FestadeCloenda
Caramella
NOTA: Les especificacions d'este programa són vàlides, excepte els
errors tipogràfics, i poden estar subjectes a canvis sense cap avís
previ.
2.1. CURSOS MONOGRÀFICS. CONTINGUTS I OBJECTIUS
C.1.ElcantenversatalsPaïsosCatalans.
C.2. El ball tradicional de les Terres de l'Ebre: jota, fandango i
altres gèneres.
Dins de la tradició oral catalana existeix un àmbit que permet la
creativitat individual a partir d'uns paràmetres tradicionals: la cançó
improvisada. N'hi ha una àmplia gamma de gèneres al llarg del
territori que fa això possible: nyacres, corrandes, caramelles,
garrotins, cançons de pandero, jotes, gloses, cançons de ronda,
albades, , cant valencià d'estil, trobos, cançons de pandorga
o ximbomba, aguilandos, etc. Tal multiciplicitat posa de manifest la
importància que este tipus de cançó ha tingut dins de la nostra
tradició,enquèelpobleesdeveniacreadoripoeta.
Les funcions bàsiques de l'enversador (poeta creador) són les
pròpies de la literatura oral: a banda de l'estètica i la lúdica també
constituïa un mitjà molt efectiu per a transmetre l'opinió del poble:
afalagava o atacava individus o institucions, divulgava notícies i
esdeveniments d'actualitat, denunciava injustícies, reivindicava
drets i enaltia determinats valors importants en la comunitat com ara
el patriotisme, la religiositat, una posició política, etc. L' ,
, , , etc., constituïa un personatge
destacatdelasocietat,inormalmenteraunafiguramoltrespectada.
Devia posseir unes determinades condicions: loquacitat, memòria
progidiosa, coneixement profund de la tradició poètica popular i de
lestècniquesdecreació,intel·ligència...
En este curs tindreu l'oportunitat d'aproximar-vos al coneixement
dels gèneres, els esquemes mètrics, els suports melòdics, els
protagonistes,lestècniquesielscontextosd'úsd'estaparcel·ladela
nostracultura.
Professors: Francesc Tomàs Aymerich “Panxito”, Àlex Torres i
Tomàs,Joan-LluísMonjoiMascaróiLluís-XavierFloresAbat.
En la tradició musical del nostre territori la jota, el fandango i la
seguidilla representen els gèneres coreogràfics anteriors a
l'expansió del ball agarrat, que va tenir lloc a finals del segle XIX. De
fet esdevingueren els darrers exponents del ball solt fins les
primeres dècades del segle XX. De tots tres, tan sols la jota va
perdurar durant més temps a causa de la seua popularitat però
alhora també patirà un procés de folklorització, primer com a peça
de concurs de la mà de balladors semiprofessionals en el si de
rondalles d'enversadors i posteriorment com a peça de repertori
dins dels anomenats de la Sección Femenina
creats en la postguerra. Esta vessant artística fou la que finalment la
féudesaparéixerdefinitivamentcomaballpopular.
Així i tot en el procés de recuperació de la jota viscuda als darrers
anys s'observa, però, un tímid interés per replegar el testimoniatge
dels darrers balladors i tocadors que per via tradicional encara hi ha
alterritoriicomelsesforçosperreviscolar-las'hanadreçatalacòpia
i difusió del model academicista representat per estes agrupacions
artístiques. Este model, basat en mixtificacions i reconstruccions
artificioses,buscamésl'efecteplàsticquelafunciólúdica.
prosas
enversador
corrandista glosador trobero
Coros y Danzas

4. 4
És per això que este curs vol posar de manifest l'ampli bagatge
coreogràficimusicaldelajota,laseguidillaielfandangoapartirdela
tradició,totcentrant-nosenl'últimestadid'estosgènerescomaballs
vius entre el poble. A més a més incidirem en la identificació musical
dels diferents estils, les estructures coreogràfiques que els
singularitzen, les mudances característiques, el rol dels balladors
així com, en el cas de la jota, saber distingir-la com a ball o com a
dansa, categories,devegadesdifuses,enlesTerresdel'Ebre.
Professor: Miquel-Àngel Flores Abat
El present taller tractarà la música tradicional des de la perspectiva
organològica que és executada amb guitarra (espanyola, tenor,
requintada...) i guitarró (mascle, femella, tiple), i que està
relacionada amb el referent rítmic dels instruments de corda, vent i
percussions tradicionals que formaven part de determinades
agrupacions i formacions tradicionals de música popular
(conegudes com a .a les terres de l'Ebre) existents a tot
Catalunya. Una introducció a la història d'este tipus d'agrupacions
musicals, dels diversos instruments que la formaven i de la seua
revalorització en l'entorn de l'habitat rural a través del lèxic propi,
seràelnostrepuntdepartida.
Un altre aspecte farà referencia a l'afinació de l'instrument i farà
especial ressó a les afinacions antigues dins del context tradicional
que han sobreviscut, en major o menor mesura, al sistema modern,
així com a les afinacions paral·leles harmòniques proposades al
conjunt de l'agrupació musical. Per descomptat, tot este procés
d'aprenentatge vindrà reforçat per l'explicació de les tècniques
interpretatives d'acord amb els estils musicals que seran definits i
treballats en el repertori etnomusical de l'àrea de l'antiga diòcesi de
Tortosa (jota, fandango, seguidilla, bolero...), marc en el qual cal
entendre la música de les terres de l'Ebre, el nord valencià i el
Matarranyaaragonés.
Les nostres ensenyances se sustentaran en una base antropològica
i etnomusicològica que entén les músiques d'arrel com un ens
patrimonial immaterial, allunyat o desprovist de la imatge tòpica i
desvirtuada del món folklòric d'èpoques passades, tan conegut i
característic a Catalunya i a la resta peninsular. El nostre taller,
concebut en dos nivells (iniciació i aprofundiment), es basa en la
concepció de la música amb uns trets i adjectius propis com ara la
seua naturalitat, vitalitat, dinamisme i funció col·lectiva que
musicòlegs com ara Felip Pedrell, Bruno Nettl o Béla Bartók
propugnenenlesseuesteories.
Professors: Emilio del Carmelo Tomás Loba i Lluís-Xavier Flores
Abat.
Nivell: Elemental i intermedi (En cas de diferències de nivell entre
l'alumnatesmiraràdefergrupsseparats)
Requisits:Portarinstrument.
C.3. Instruments de corda en la rondalla tradicional: guitarra i
guitarró.
rondalles
2.2. TALLERS. CONTINGUTS I OBJECTIUS
T.1. La jota enversada.
T.2. Dansa i rituals a l'Ebre: Ball de coques i jotes de plaça
A les terres de l'Ebre el gènere enversat més popular és la jota, la qual
ha tingut una gran significació festiva, social i cultural fins esdevenir
una tradició ben arrelada i viva. Els desenvolupaven la
seua activitat artística durant les festes majors, romeries, rondes de
quintos i altres celebracions. Des dels primers enversadors
documentats com ara Mariano Manta i Pio Cabet (darreries del segle
XIX) fins a l'actualitat s'han succeït diverses generacions de
cantadors. La figura de Perot marca una fita important en l'evolució de
la forma mètrica de la jota cantada en introduir l'estrofa o de sis
versoso .
Tanmateix el panorama ha canviat actualment, ja que la desaparició
de l'etapa encapçalada per Teixidor i Lo Canalero demana un relleu
generacionalqueahoresd'aranoestàdeltotconsolidat.Totiquehan
aparegut nous camins i figures, és necessària asegurar-ne la
continuïtat a partir d'una sòlida formació. Enversar implica conéixer
les tècniques, la rima, els recursos lingüistics, el llenguatge i els
registres de la llengua. El present taller vol ser la nostra contribució a
l'assolimentd'esteobjectiu.
Professora: Sofia Morales Tomàs.
La tradició popular diferencia entre ball i dansa. La dansa es
caracteritza per estar lligada a un ritual, a una data i a un lloc concrets.
El ball, per contra, s'organitza de manera espontània en qualsevol lloc
i moment. A les Terres de l'Ebre i en el marc de les festes majors hi ha
un acte notable que és el . Esta manifestació de caràcter
públic, on es combinen elements pròpis de la dansa i del ball, és
conegut com a
o simplement la . La multiplicitat de
denominacions, però, fa referència a aspectes tan diversos i singulars
com la coreografia ( ), allò que s'hi subhasta
–generalment pastissos– ( ),
el sant a qui es dedica la festa ( ), els
elements que s'utilitzen ( )
o bé fan al·lusió als protagonistes de l'acte (
) o al lloc de celebració (
).
Estos balls-danses s'acompanyaven tradicionalment amb dolçaina i
tabal i constituïen en essència una suite de melodies i estils musicals
diferents i permeables a les modes imperants del moment. La
popularitat del ball de la jota a finals del segle XIX féu que este gènere
s'introduís gradualment dins dels balls de plaça, coincidint amb l'auge
de les bandes de música. En un primer moment la jota passa a
constituir-ne una part en si i posteriorment acabarà per ocupar l'espai
total de la dansa. Este darrer estadi es documenta al Priorat, la Terra
Alta,laRiberaielBaixEbreonprecisamentelballdeplaçaésconegut
també com “la jota”. En este taller ens aproximarem a una tipologia
concreta: els de la Ribera d'Ebre en relació amb el
ritualqueelsdefineixencomaballs-danses.
Professor: Miquel-Àngel Flores Abat
enversadors
cançó
paraules
ball de plaça
ball de coques, dansada, capdeball, capdedansa, ball
rodat, ball pla dansa
ball rodat, de la roda
ball de coques o de la coca, de la tortada
ball de Sant Pere, de Sant Antoni
ball de mantons, del mocador, de la candela
capdeball, capdedansa,
ball de majorales ball de plaça, del carrer del
Carme
balls de coques

5. 5
T.3. El violí tradicional
T.4. Bandúrria i llaüt tradicionals
El violí, en el conjunt de l'agrupació tradicional de o
catalana, ha estat un referent melòdic tant per a la imprescindible
guitarra com per als altres instruments de corda (bandúrria, llaüt...),
vent (acordió, flabiol...) i percussions (panderetes, ferrets, culleres...).
Sense dubte, la importància d'este instrument és cabdal en la tradició
musical catalana, i tot i que pareix que és a la zona pirinenca on més
queda constància de la seua pràctica en ballades i rondes, la realitat
ens diu que va ser un instrument estés per tot Catalunya, tal com ho
veiem, per exemple, en les descripcions de les rondalles tradicionals
del'EbredefinalsdelsegleXIXiprincipisdelXX.
En este sentit, el nostre taller pretén endinsar-se en l'ensenyament de
les músiques i balls autòctons de les terres de l'Ebre (jota de ball, de
ronda, de quintos; fandango; seguidilles...), sistematitzat plenament
en el context musical del poble, i per tant allunyat d'academicismes, i
fem especial ressò en l'oralitat com a font d'aprenentatge i la capacitat
d'assumpció i improvisació que ens farà entendre la nostra música
comunfetdinàmic,fresciviu.Alcapdavallestractadeveurecomesta
joia de la tradició musical interactua en perfecta harmonia amb una
agrupació tradicional que, amb variacions segons el temps i les
comarques, ha estat tradicional a tot Catalunya i a la resta de terres
catalanoparlants.
Professor: Emilio del Carmelo Tomás Loba
Nivell: L'alumnat ha de saber sonar l'instrument amb un mínim de
destresa.
Requisits:Portarinstrument.
L'agrupació musical coneguda en terres catalanoparlants com
o ha estat la banda sonora de ballades, bureos,
rondes, cercaviles... i ha estat present a bastament en el calendari
festiu de Catalunya. Així mateix, esta formació de corda no estàndard
ha anat evolucionant al llarg del temps i ha incorporat nous
instruments musicals al seu conjunt que han aportat major força en les
seues interpretacions. Cap a finals del segle XIX la bandúrria i el llaüt
actuals prenen la forma amb que es coneixen a hores d'ara i
adquireixen major rellevància en la música tradicional. Estos
instruments, que en desplaçaran uns altres com ara la cítara i
l'octavilla, i posteriorment ho seran al seu torn per instruments de vent
a les terres de l'Ebre, es popularitzen ràpidament ajudats de les seues
característiques tímbriques que confereixen un so més intens i brillant
alesmelodiesdelarondalla
Amb este taller pretenem emmarcar ambdós instruments dintre del
context de la música popular i de les seues agrupacions tradicionals
aixícomtransmetrelestècniquesimaneresd'interpretarelsballssolts
característics de la tradició catalana del segle XIX i principis del XX
com ara les seguidilles, la jota i el fandango, gèneres que formen la
base del folklore musical del territori de l'antiga diòcesi de Tortosa, a
més d'altres ritmes d'incorporació més tardana com els balls agarrats,
queendesplaçarienelsprimersaquasitotCatalunya.
Professor: Àlex Torres Tomàs.
Nivell:Inicial/Elemental
Requisit:
rondalla ronda
rondalla, ronda so
.
Ésrecomanablequel'alumnatportielsseusinstruments.
T.5. Percussions (pandereta, castanyetes, ferrets, culleres i
canya badada)
.
3.LALOCALITATDEMÓRAD'EBRE
Puntsd’informacióturistica:
Dins de la música tradicional els instruments de percussió sovint
han estat considerats com un element menor, una visió pejorativa
que ja s'origina en el context de la música culta. Per una altra banda,
els paradigmes de la tradició catalana propugnats des de la
Renaixença van contribuir a marginar certes agrupacions musicals
que no es consideraven representatives de l'expressió popular del
país. Parlem de les formacions tradicionals de corda, conegudes
com a , de les quals formaven part els instruments de
percussió.
Des del present taller volem reivindicar el paper que ocupaven en
estes agrupacions festives, tot centrant-nos en el coneixement de la
tipologia, tècniques interpretatives, afinació, aplicació als diferents
ritmes, etc., seguint els paràmetres de la tradició popular i no
acadèmica. És important recuperar el potencial sonor que la
percussió aporta dins del si d'estes formacions musicals
autòctones.
Professor: Sergi Massip Garcia
Nivell:Elemental
Requisit:Ésrecomanablequel'alumnatportielsseusinstruments
Móra d'Ebre és una vila i municipi capital de la comarca de la Ribera
d'Ebre. El poble es troba situat a la riba dreta del riu Ebre, entre el
pas de l'Ase i el de Barrufemes, al centre de l'anomenada cubeta de
Móra,icomptaamb6.000persones.
S'arriba a Móra d'Ebre a través de les carreteres N-420 (des de
Tarragona50minuts;desdeVallderoures1hora; desdeBarcelona
1 hora 45 min.), C-12 (des de Tortosa, 40 minuts; des de Lleida 1
hora;desdeVinaròs1h.10min.).
El pont d'arcades de Móra d'Ebre és una estructura del 1943 feta de
formigóarmatsobrel'Ebreiques'haconvertitenundelssímbolsdel
poble. El lloc històric més interessant és el Castell de Móra, que
s'alçaalavoradelriuitéseccionsrestauradesiunmirador.
En el terreny esportiu, la vila compta amb el Club Nàutic, on es pot
practicar el rem olímpic, natació i esquí aquàtic, el Club de Tennis,
una pista poliesportiva, el Camp Municipal d'Esports, les piscines,
diversos parcs infantils, el Camp de Tir, la pista del Kàrting Móra, el
Circuit de Móra d’Ebre i el paratge de Sant Jeroni, lloc d'acampada i
de lleure, on es troben les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i
el monument a la sardana de Joan Segú, tot sota l'ombra dels
xiprerscentenaris,alpeudelaPicossa.
Altres llocs d'interès són el Passeig del Pont, el Calvari i diferents
indretsdelleurealavoradelriu.
Mórad’Ebre·PlaçadeBaix,1·977400012
ConsellComarcal·PlaçaSantRoc,1·977414029
rondalles

6. 6
4. PROFESSORAT
Lluís-XavierFloresiAbat
Miquel-Àngel Flores i Abat
Sergi Massip i Garcia
Joan-Lluís Monjo i Mascaró
Sofia Morales i Tomàs
L’equip de professors que participarà en els diferents cursos, tallers i
conferències que formen part de la programació del campus són
professionals avalats en el seu camp específic i compten amb una
experiència laboral en l'àmbit de la cultura i música popular
tradicional. Tots ells tenen en comú una àmplia formació així com la
pedagogia necessària per a desenvolupar amb èxit les activitats. La
majoria d'ells són autors de diverses publicacions escrites i/o
audiovisualsqueelsavalen.
L'equip de
estàformatper(seguimunordealfabètic):
Llicenciat en Filologia Catalana, Diploma d'Especialització en
Filologia Aragonesa i etnògraf. Ha treballat com a lector de llengües
catalana i espanyola a la University of Kent at Canterbury (Regne
Unit). Membre de l'associació d'estudis etnogràfics “Grup Alacant” i
del projecte “Espai de So”. Director de la
Músic,cantadoriballadortradicional.
Llicenciat en Filologia Catalana i etnògraf. Professor al Centre de
Formació Permanent d'Adults “L'Illa dels Garroferets” de Novelda
(Valls del Vinalopó). Membre de l'associació d'estudis etnogràfics
“Grup Alacant” i del projecte “Espai de So”. Forma part del consell de
redacció de la Mestre de ball
tradicional.
Professor de sacs de gemecs, gralla i percussions a l'Aula de Música
Tradicional de la Generalitat de Catalunya a Tortosa. Fundador del
projecte “Espai de So”. Membre de diferents grups de música
tradicional de les terres de l'Ebre i fundador de “Riu en So” i “La
RondalladeSofia”.Músicilutier.
Llicenciat en Filologia Clàssica, Filologia Catalana i Filologia
Occitana, i etnògraf. Doctorand. Professor de l'IES Mutxamel
(Alacantí). Membre de l'associació d'estudis etnogràfics “Grup
Alacant” i del projecte “Espai de So”. Forma part del consell de
redacciódela
Llicenciada en Física i Química. Professora a l'IES Deltebre. Títol de
Metra Instrumentista de l'AMPT. Ha estat coordinadora de l'Aula de
Música Popular i Tradicional (AMPT) de la Generalitat de Catalunya a
Vila-Seca i és membre dle projecte “Espai de So”. Enversadora i
cantantdelsgrupsmusicals“RondalladeSofia”i“RiuenSo”.
I Campus de Música i Ball Populars a les Terres de l'Ebre
2013
Revista Valenciana de
Folclore.
Revista Valenciana de Folclore.
RevistaValencianadeFolclore.
Josep-VicentFrechinaiAndreu
És crític musical i literari, i estudiós de la música i cultura popular. Ha
col·laborat en nombroses revistes com ara
. És secretari del "Centre
d'Estudis de l'Horta Nord" i president de l'"Associació Tramús,
Tradició i Música", coeditor de la revista de música i cultura
popular, de la qual és el coordinador. És director i presentador de la
trobada de cant rural "Cant al Ras" de Massalfassar (Horta) i forma
part del jurat dels Premis Ovidi Montllor als artistes que publiquen
músicaencatalàalPaísValencià.
Lletres Valencianes,
Descobrir Catalunya, Folc, Interfolk, Saó, etc
Caramella
Mònica Sales
Professora de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili de
Tarragona, on impartix classes d'Etnopoètica al grau de Llengua i
LiteraturaCatalanes.FormapartdelGrupd'EstudisEtnopoèticsdela
SocietatCatalanadeLlenguaiLiteratura.
·
666213106
FrancescTomàsiAymerich“Panxito”
Emilio de Carmelo Tomás Loba
Àlex Torres i Tomàs
5. ALLOTJAMENT I ESPAIS
Ha cursat estudis de guitarra i etnomusicologia a l'Escuela Nacional
de Música de la UNAM (Mèxic). Posteriorment s'especialitza en
música antiga i es trasllada a Europa. Ha estat coordinador i
actualment és professor de violí tradicional a l'Aula de Música
TradicionaliPopularaSalt(Girona).
Llicenciat en Filologia Hispànica i etnògraf. Doctorand. Ha estat
professor associat de Literatura Medieval a la Universidad de Murcia.
Professorenl'IESdeTorrepacheco(Múrcia).Membredel'associació
d'estudis etnogràfics “Grup Alacant” i del projecte “Espai de So”.
Forma part del consell de redacció de la
Músic,cantador,enversadoriballadortradicional.
Diplomat en Magisteri i etnògraf. Mestre del CP Sant Salvador de
Tarragona. Membre de l'associació folklòrica “El Raval” de Vila-real
(Plana Baixa) i del projecte “Espai de So”. Músic, cantador i ballador
tradicional.
L'oferta hostalera que ofereix la localitat de Móra d'Ebre (i la veïna de
MóralaNova)éslasegüent:
- Hostal 7 de la Ribera (21 places). Placeta de la Verge, 6. 43740
MÓRAD'EBRE·http://www.7deribera.com/·977403426
- Hostal La Creu (50 places). Avinguda de les Comarques Catalanes,
75. 43740MÓRAD'EBRE·http://hostallacreu.com/hostal.php
- Alberg Mas de la Coixa (56 places) Rotonda de L´Eix de L´Ebre, s/n,
43770-MÓRALANOVA.
http://www.reaj.com/info-albergue.asp?id=249·934838363
- Hostal Fontdemora (60 places) Carrer Major, 114, 43770 MÓRA LA
NOVA·http://www.hostalfontdemora.com/·977400033
L'Ajuntament de Móra d'Ebre ofereix a l'alumnat la possibilitat de fer
nit gratuïtament en les instal·lacions del Teatre Municipal (provist de
dutxes i lavabos ) a aquells que vulguin pernoctar en sacs de dormir.
Lesplacessónlimitadesilesreservesesfaranperrigorósordre.
L'oferta de bars i restaurants a Móra d'Ebre és ben ampla.
L'organització del Campus ha concertat amb alguns locals la
possibilitat que l'alumnat interessat pugui dinar i sopar (menús
vegetarians i vegans inclosos) a un preu especial, juntament amb el
professorat. En començar el Campus s'informarà a l'alumnat del lloc,
menú i preu específics de tots els àpats i se li oferirà la possibilitat de
reservar-lo.
Totes les activitats formatives del Campus es duran a terme en el
Teatre Municipal La Llanterna (c/ Miquel Rojals, 1). L'alumnat inscrit
podrà fer servir de manera gratuïta la piscina i el poliesportiu
municipals.
Revista Valenciana de
Folklore.

7. 7
6. INSCRIPCIONS
MATRÍCULA:
INSCRIPCIÓ:
Curs
Tallers
PeraparticiparenelI calhaverfetels16anys.Elscursositallersvan
destinats a qualsevol persona interessada en la música tradicional, tinguen o no formació prèvia. Cal dir que esta activitat
tambévadirigidaalprofessoratdePrimàriaiSecundàriaial'alumnatuniversitari.
120€(20horeslectives:cursde11hores,tallerde6hores,conferènciesde2horesivisitaguiadadelMuseu1
hora). Inclou el dossier de materials de cada curs, l'accés a la piscina municipal, la passejada guiada pel nucli antic de Móra
d'Ebre, la visita al Museu d'Instruments Musicals “Josep Serra i Castellví” de Benissanet i l'entrada a la vetllada de cant
enversatalcastelldeMóra.
Heu de fer la inscripció a la pàgina www.moradebre.cat. Haureu d'emplenar esta butlleta i elegir un CURS i també un
TALLER. Així mateix feu constar una segona opció, en cas que el curs o taller elegit en primera opció estigui ja complet (En
estecasabansushocomentaríemprèviament,totiquelaintenciósempreésrespectarlavostraprimeraopció).
L'organització seguirà un rigorós orde de matriculació en el moment d'assignar cada curs o taller a l'alumnat. Hi ha previstes
60 places. (25 per a cada CURS com a màxim i 20 per cada TALLER). S'admetran més alumnes en algun curs o taller
depenentdelnombretotald'inscripcions.Datalímit29dejuliol.
El pagament (120 €) heu de fer-lo efectiu en el següent compte bancari de LA CAIXA 2100 0177 20 0200195294 i heu de fer
constar obligatòriament el vostre nom sencer i la referència “I CAMPUS”. Ens haureu de trametre el comprovant juntament
ambtoteslesvostresdades(vegeumésavant).
Tant aviat ens arribi la butlleta d'inscripció i una vegada verificat el pagament rebreu un correu electrònic per mitjà del qual us
confirmaremlavostramatriculació(cursitallerelegits)ambunnúmerod'identificacióilesnormesdelCampus.
1.
2.
(Escriviudinsdelacasellaun1peralaprimeraopció,iun2perlasegonaopció):
___ElcantenversatalsPaïsosCatalans
___ElballtradicionaldelesTerresdel'Ebre
___Instrumentsdecordaenlarondallatradicional:guitarraiguitarró
(Escriviudinsdelacasellaun1peralaprimeraopció,iun2perlasegonaopció):
___ Jota enversada
___ Dansa i rituals a l'Ebre: Ball de coques i jotes de plaça
___ Violí tradicional
___ Bandúrria i llaüt tradicionals
___ Percussions (pandereta, castanyetes, ferrets, culleres i canya badada)
3.
Feu l'ingrés de 120 € adjunteu aquí una còpia del justificant de pagament.
CampusdeMúsicaiBallPopularsalesTerresdel'Ebre
DADESPERSONALS
Nomsicognoms________________________________________________________
Adreça_______________________________________________________________
Localitat_________________________________Comarca_____________________
Adreçaelectrònica_______________________________________________________
Telèfonfix_____________________________Mòbil__________________________
FORMACIÓ
PAGAMENT

8. Amb el suport de:
Organització:
Patrocina:
On som:
La Llanterna Teatre Municipal
Móra d’Ebre
Ribera d’Ebre
Terres de l’Ebre
Catalunya
Des de Barcelona:
Des de Tarragona:
Des de Lleida:
Des de Tortosa:
Des de Vall-de-roures:
Des de Vinaròs:
Amb automòbil: 1 hora i 40 minuts per la B-10, C-32 (sortida
19), T-11 i N-420.
Amb autobús: Hispano Igualadina. Línia Barcelona - Alcañiz.
(per Reus). Tel 93 488 26 21 / 977 770 698
HIFE. Línia Barcelona-Ribera d'Ebre. Tel 933227814. A.Bajo
Aragón. Línea Aragón-Teruel-Barcelona.Tel 97622 98 86
Hispania. 977 75 41 47
- Amb tren: RENFE (tel. 902 240 202), línia Barcelona-
Saragossa, fins a l'estació de Móra la Nova i desprès un bus
urbà.
Amb automòbil: 45 min. per la T-11 i N-420.
Amb autobús: Hispano Igualadina. Línia Barcelona - Alcañiz.
(per Reus). Tel 93 488 26 21 / 977 770 698
HIFE. Línia Barcelona-Ribera d'Ebre. Tel 933227814. A.Bajo
Aragón. Línea Aragón-Teruel-Barcelona.Tel 97622 98 86
Hispania. 977 75 41 47
- Amb tren: RENFE (tel. 902 240 202), línia Barcelona-
Saragossa, fins a l'estació de Móra la Nova i desprès un bus
urbà.
Amb automòbil: 1 hora per la C-12
Amb autobús: Autocars Grupo Hife, Línea Lleida-Móra la
Nova. (902 119 814)
Amb automòbil: 40 min per la C-12.
Amb autobús: consultar horaris i disponibilitat al 977 401 291
Amb automòbil: 1 hora per l'A-231, A-1413 i N-420.
Amb autobús: consultar horaris i disponibilitat al 977 401 291
Amb automòbil: 1h 10 min per l'AP-7, N-340 i C-12.
Amb autobús: consultar horaris i disponibilitat al 977 401 291
Estació d'autobusos de Móra d'Ebre: Tel. 977 401 291
Estació de RENFE de Móra la Nova. Tel. 977 400 349
- Coordenades GPS 41.091150, 0.640402 /
+41° 5' 28.14", +0° 38' 25.45"
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-