2. ISAGOGE
Els grecs, com els romans, veien els mateixos colors que nosaltres però els
percebien d'una forma diferent: el que per a nosaltres és taronja per a ells podia ser
un to de groc; un color fosc podia no distingir-se del negre; el que nosaltres
anomenem marró, per a ells era un verd o un vermell foscos.
De fet en grec antic els noms dels colors designaven sovint una tonalitat més que
no pas un color. Així la paraula per a “verd” (χλωρ ςό ) significava també “pàlid” i podia
usar-se per descriure un objecte groc; la paraula “blau” (κυανε ςό ) volia dir també
“fosc” de manera que la podem trobar qualificant un objecte negre, verd o marró.
Aquesta és només una presentació amb finalitat didàctica i no un estudi acadèmic.
Per això he fet una selecció, simplificada i subjectiva, dels noms dels colors, n'he
descartat formes alternatives i, en la majoria de casos, n'he obviat els matissos.
3. ELS COLORS
μ λαςέ
(ie. *mel “fosc”)
NEGRE
ν ν δ γε ν αῦ ᾽ ἄ ῆ μέλαιναν ρύσσομεν ε ς λα δ αν,ἐ ἰ ἅ ῖ
ν δ ρέτας πιτηδ ς γείρομεν ...ἐ ᾽ ἐ ἐ ὲ ἀ
Al mar diví, de moment, au, tirem-hi un negre
navili, apleguem-hi com cal uns remers...
(Il. I 141-142)
4. ELS COLORS
λευκ ςό
(ie. *leuk- “llum”)
BLANC
στεφανωσάμενος καλάμῳ λευκῷ μετ σώφρονος λικιώτου,ὰ ἡ
μίλακος ζων κα πραγμοσύνης καὄ ὶ ἀ ὶ λεύκης φυλλοβολούσης,
...amb una corona de canya blanca, amb un jove assenyat, fent olor a
teix, a ganduleria, a alber blanc de fulla caduca, ...
(Ar. Núv. 1006-1007)
5. ELS COLORS
φαι ςό
(ie. dhuh “fum”)
GRIS
σπερ πρ ς μέλανὥ ὸ φαι νὸ ποσκοπο ντες πειρίἀ ῦ ἀ ᾳ
λευκο , κα πρ ς τ λυπον ο τω λύπην φορ ντεςῦ ὶ ὸ ὸ ἄ ὕ ἀ ῶ
πειρί δον ς πατ νταιἀ ᾳ ἡ ῆ ἀ ῶ
...com si, per falta d'experiència del blanc, comparessin el gris
amb el negre, així també per falta d'experiència del plaer,
comparen l'absència de dolor amb el dolor, ...
(Plat. Rep. 585a)
6. ELS COLORS
χλωρ ςό
(ie. *ghlo- “brillar”)
VERD
τ πἅ ᾽ ἀ ὸ χλωρ νῶ πετάλων ργομέναἐ
πενθε μ ν ο κτον θέων:ῖ ὲ ἶ ἠ
Perquè ella, obligada a deixar les fulles verdes,
lamenta penosament els seus acostumats refugis
(Esq. Supl. 63-64)
7. ELS COLORS
ρυθρ ςἐ ό
(ie. *rheud- “roig”)
ROIG
ς ρα φωνήσασα θε παρέθηκε τράπεζανὥ ἄ ὰ
μβροσίης πλήσασα, κέρασσε δ νέκταρἀ ὲ ρυθρόνἐ .
I havent parlat així, la deessa va parar una taula
coberta d'ambrosia, i va mesclar el nèctar rogenc.
(Od. V 92-93)
8. ELS COLORS
κυανε ςό
(gr. κυαν ςό “cian”)
BLAU
λαμπρ δ λευκ ν συνελθ ν κα ε ς μέλαν κατακορ ς μπεσ νῷ ὲ ὸ ὸ ὶ ἰ ὲ ἐ ὸ
κυανο νῦ χρ μα ποτελε ταιῶ ἀ ῖ
El blanc, quan s'uneix al brillant i es fa intens en direcció al
negre, produeix el blau fosc.
(Pl. Ti. 68c)
9. ELS COLORS
σανδαρ κινοςά
(gr. σανδαρ κηά “realgar”)
TARONJA
ο προμαχε νες ε σ λευκοί, το δ δευτέρουἱ ῶ ἰ ὶ ῦ ὲ
μέλανες, ... πέμπτου δὲ σανδαράκινοι.
… els baluarts són blancs, en el segon negres, ...
en el cinquè ataronjats. (Hdt. I 98)
10. ELS COLORS
ξανθ ςό
(ign.)
GROC
λέγουσι δ ς τις ε σελήλυθε ξένος,᾽ ὥ ἰ
γόης π δ ς Λυδίας π χθονός,ἐ ῳ ὸ ἀ ὸ
ξανθο σιῖ βοστρύχοισιν ε οσμ ν κόμην,ὐ ῶ
Diuen que ha arribat un estranger, un farsant, un
conjurador de la terra de Lídia de rinxols rossos,
amb el cap tot perfumat.
(Eur. Bac. 233-235)
11. ELS COLORS
δεοςῥό
(gr. δον “rosa”)ῥό
ROSAT
… φιλοθρήνων δ γυναικ νὲ ῶ
στυγν ς ρευθιόωσαν νυξ μυσσε παρειήν,ὸ ἐ ὄ ἤ
καὶ οδέοιςῥ κόρυσσαν κούσια δάκτυλα μαζο ς.ἐ ἑ ῖ
Les dones ploraven i gemegaven, cruels ungles esquinçaven
les galtes enrogides, els dits es disposaven a atacar els pits
rosats. (Nonn. Dion. IX 294-296)
12. ELS COLORS
ρφνινοςὀ
(gr. ρφνὀ ή “foscor”)
MARRÓ
ρυθρ ν δ δ μέλανι λευκ τε κραθ ν λουργόν:ἐ ὸ ὲ ὴ ῷ ὲ ἁ ρφνινονὄ δέ, τανὅ
τούτοις μεμειγμένοις καυθε σίν τε μ λλον συγκραθ μέλαν.ῖ ᾶ ῇ
El roig, mesclat amb el blanc i el negre produeix el púrpura. Quan a
aquests colorσ, mesclats i ben cremats, se'ls afegeix més negre, neix el
marró.
(Pl. Tim. 68c)
13. ELS COLORS
νθινοςἰά
(gr. ονἴ “violeta”)
VIOLETA
μάτιον δ θέρους μ ν πορφυρο νἱ ὲ ὲ ῦ ἢ άνθινονἰ ,
χειμ νος δ νθινον,ῶ ᾽ ἄ
El mantell d'estiu és porpra o violeta, el d'hivern
és de colors vius.
(Estr. Geo. XV 3.19)
14. ELS COLORS
φοινικ ςό
(gr. φο νιξῖ “fenici”)
PORPRAT
τ ν Πλαταιέων ρχων, τ ν λλον χρόνον … τέραν σθ τα πλ νῶ ὁ ἄ ᾧ ὸ ἄ ἑ ἐ ῆ ὴ
λευκ ς ναλαβε ν, τότε χιτ ναῆ ἀ ῖ ῶ φοινικο νῦ νδεδυκ ςἐ ὼ
El magistrat de Platea, a qui altres dies no li és permés ... posar-se altra roba
que no sigui blanca, es vesteix aleshores amb una túnica porpra.
(Plut. Arist. 21.4)
