1. ELS DOS CISTELLS(conte popular de la India)
Hi havia una vegada un vell i una vella.
El vell tenia un ocell que estimava molt i el
cuidava amb molta cura.

2. Un dia, el vell va haver de marxar de casa
per una temporada i li va demanar a la
seva dona que cuidés l'ocellet i li donés
menjar i beure cada dia. La dona l'hi va
prometre que així ho faria i l’home va
marxar tranquil..

3. Però la dona, preocupada només pels seus
assumptes, es va oblidar de l'ocell i no li va
donar menjar ni un sol dia. El treball de la
vella consistia a recollir el blat i fer-lo assecar.
Perquè s'assequés, el deixava dins un bol en

4. l'ampit de la finestra.
Així van pasar els dies, fins que l'ocell, mort
de gana, va picotejar les reixes de la gàbia, es
va escapar i es va menjar tot el blat de la dona.
Quan aquesta se’n va adonar, es va enfadar

5. tant que va fer fora l'ocell de casa.
Al cap d'un temps l’home va tornar i la dona
li va dir que l'ocell s’havia escapat.
L'home, que estimava molt l'ocellet, es va
posar molt trist, i en veure que no tornava, va
decidir anar al bosc a buscar-lo. Va buscar i va
cridar l'ocell per tot el bosc, fins que finalment

6. el va trobar.
El vell li va demanar que tornés amb ell, però
l'ocell li va dir que estaba molt bé vivint al
bosc. L'home es va quedar una estona fent
companyía l'ocellet i, quan ja volia tornar a
casa, l'ocell li va posar davant dos cistells, un
de gran i un de petit, i li va dir que en triés un
,com a regal. L'home li va donar les gràcies:
- Si no puc fer-te canviar d'idea, dóna'm el

7. cistell
petit - i d'aquesta manera, l'home se’n va anar
cap a casa amb el cistell petit.
En arribar a casa, ho va explicar tot a la seva
dona i va obrir el cistell. I quina va ser la seva
sorpresa, en veure que estava ple d'or, plata i
pedres precioses. La dona, amb els ulls
brillants de cobdícia, li va dir al vell:
- Diga’m on és l'ocellet, que jo seré més llesta

8. que tu i agafaré el cistell més gran.
La dona es va dirigir cap al bosc i va trovar
l'ocellet:
- Oh, ocellet, t’he trobat molt a faltar! - va dir
la dona.- T'he estat buscant molt temps i ara
em mereixo un regal com a record d'aquest
moment.
L'ocell, que va fingir haver oblidat que la dona
l’havia fet fora de casa, li va posar dos cistells

9. davant: un de gran i un altre de petit, i li va dir
que en triés un. La dona, sense pensar-ho dues
vegades, va triar el més gran i se’n va anar
sense donar les gràcies a l’ocell.
Quan va arribar a casa, va ficar les mans dins
el cistell pensant trovar grans quantitats d'or i

10. joies. Però,quin va ser el seu ensurt , quan es
va trobar el cistell ple de serps i escorpins que
intentaven sortir del cistell. I la dona es va
espantar tant, que va fugir de casa.
I, segons diuen, encara avui corre desesperada
d'un costat a un altre sense saber on amagar-
se.