2. El nivell de vida de la classe treballadora havia baixat considerablement durant la
Primera Guerra Mundial, ja que el cost de vida va augmentar més ràpid que els
salaris. Aquest poder adquisitiu perdut va ser intentat recuperar per les
organitzacions obreres al finalitzar la guerra.
3. Això va originar un moviment vaguístic. L’any 1919 van haver-hi moltes vagues de
treballadors i l’any 1920, al nord d’Itàlia, els obrers van ocupar moltes fàbriques.
Mentrestant, al centre d’Itàlia, hi havia el moviment d’ocupació de terres per part
dels propietaris. Tots aquests moviments van ser reprimits, però la burgesia temia
que tot això pogués anar a més i volia solucions.
4. La inestabilitat que afectava a la monarquia constitucional va comportar que hi
haguessin cinc governs diferents en tres anys. El Partit Socialista, que l’any 1921 va
passar a dir-se Partit Comunista Italià, i el Partit Popular amenaçaven el règim
constitucional que hi havia en aquell moment establert per una coalició de partits
liberals de centre.
5. El fet de que no s’hagués complert la promesa de recuperar les terres perdudes en
la Primera Guerra Mundial va crear un ambient de frustració, que va derivar en un
nacionalisme exaltat.
6. Mussolini va ser el creador dels Fasci Italiani di Combattimento, un moviment amb
idees populistes i nacionalistes, l’any 1919. Aquest grup va passar a dir-se Partito
Nazionale Fascista a finals de l’any 1921. Mussolini, en el seu programa, defensava
el discurs populista, la propietat privada i tenia un projecte expansionista i militarista.
7. El descontent existent per part del obrers amb la política i amb la situació social i la
por que tenien part de la burgesia a una revolució va ser aprofitada pels feixistes,
que va cimentar les bases del partit en ells. Amb poc temps, Mussolini va
aconseguir ficar-se els industrials, els propietaris de grans terres, l’exèrcit i el govern
al seu favor sense gaire esforç.
8. Van haver-hi nombrosos actes de violència contra polítics, ajuntaments i diaris
d’esquerres per part de les esquadres feixistes. Van inculcar por a la gent a base
d’assassinats. Al tenir la policia i la justícia de la seva part, els crims no eren
castigats com ho haurien de ser i 700 persones van perdre la via l’any 1922. Poc a
poc, van anar guanyant simpatitzants.
9. L’agost de l’any 1922 els partit feixista es va guanyar el suport de la classe mitjana.
Les forces d’esquerra van convocar una vaga i els feixistes van comunicar al govern
que si no actuaven ho farien ells. I així va ser. Gràcies als esquadristes, el serveis
de correu i transport van funcionar amb tota normalitat.
10. La Marxa sobre Roma l’octubre de l’any 1922 va ser el cop definitiu perquè
Mussolini es fes amb el poder. El govern era incapaç de mantenir a la població dins
l’ordre i l’autoritat necessària i els feixistes van decidir anar cap a Roma per
reclamar el poder. Van ocupar els edificis més importants de la ciutat. El rei va
negar-se a firmar el decret en què el govern volia proclamar l’estat d’excepció i això
va provocar la dimissió del govern.
11. La monarquia va tenir un paper decisiu en la presa del poder dels feixistes ja que va
ser el monarca qui va decidir donar tot el poder a Mussolini. També el va tenir
l‘exèrcit, on els militars van aconsellar al rei no intentar reprimir els feixistes ja que
una part d’ells els hi eren seguidors.
12. Entre els anys 1922 i el 1924 la llibertat de les persones es va veure afectada pels
ideals feixistes. El diputat socialista Matteotti va denunciar els crims efectuats pel
partit feixista i la forma amb la que va guanyar les eleccions i com va arribar al
poder aquest. Mussolini va ordenar l’assassinat de Matteotti i de tot el partit opositor
per evitar les recriminacions al Parlament. Aquest fet va fer mot mes fàcil l’imposició
de la dictadura.
13. .
Fotografia de 1925 on es veu Mussolini prenen el poder, otorgant-se el tres poders
de l’Estat i sometent així Itàlia en un règim totalitari.
:
14. Aquesta fotografia es de l’any 1928 i mostra a Mussolini davant la multitud com un
líder poderós ja que el parlament passà a dependre del Gran consell Feixista.
15. En aquesta fotografia podem observar l’OVRA (Organització de Vigilància i
Repressió de l’Antifeixisme ), és a dir , la policia política creada pel govern feixista i
que perseguia els opositors.
k:
16. (Mussolini i Papa Pius )
En aquesta fotografia de 1929 es pot veure com Mussolini va saber atreure
l’Església Catòlica,firmant els Pactes de Laterà,per obtenir Així més consistència i
força. Aquest pacte representava el reinici de les relacions de l’Estat amb l’ Església
i el reconeixement de Roma coma capital, a canvi l’Estat donaria al Vaticà un renda
anual.
17. En aquesta fotografia es veuen els territoris africans que havia aconseguit dominar
Itàlia gràcies ala seva política expansionista i la remilitarització adoptada pels
feixistes italians.
18. En la fotografia principal es mostra un exemple del intervencionisme estatal, pe
proteccionisme de l’industria nacional. El 1933 es va crear L’Institut per a la
reconstrucció industrial (IRI) amb la finalitat d’ajudar a aquestes empreses.
19. L’any 1934 l’Estat va començar a intervenir en obres públiques, va posar en marxa
projectes destinats a frenar la desocupació i va dissenyar un programa agrari per
fomentar la producció. Però això només va beneficiar a una petita oligarquia,
identificada políticament amb el Partito Nazional Fascista. En aquesta fotografia
s’observa el seu escut.
20. Per assegurar i difondre el futur del regim va crear l’Opera Nazionale Balilla, en la
qual era obligatori matricular tots els infants fins l’edat adulta.
D’altre banda, com es veu en aquesta
fotografia el control del feixisme també va
arribar a l’educació de manera que els
mestres de les escoles de primària havien
de dur camisa negre i els professors
d’universitat havien de jurar fidelitat al
règim.
21. Com es veu en aquesta fotografia el règim feixista va afavorir els nous mitjans
de comunicació com la ràdio i el cinema. Es creà la Cinecitta a Roma, per
impulsar una producció cinematogràfica pròpia.