Escultura romana

1. ESCULTURA
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Doble influència:
- Etrusca: influeix en el realisme (màscares funeràries) bust
- Grega, especialment hel·lenística (còpies i l’arribada d’escultors grecs) i es
plasma en, certa idealització dels retrats i la realització de relleus narratius
- Els materials i tècniques són com els grecs: treballen la pedra, especialment
el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera perduda)

2. Triple funció:
- De propaganda (fonamentalment)
- Commemorativa (recordar persones i fets importants)
- Estètica (la menys important, però també decorava cases i espais públics)

3. La individualització s’aplica al rostre, mentre els cossos es podien fabricar
en sèrie. Té preeminència el punt de vista frontal.
Estaven policromades, al menys fins el segle II d.C.
L’escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder
Divinitzat: tors descobert i corona
de llorer al cap (com Júpiter)
Com a pontifex maximus:
amb un mant que cobreix
el cap i una patena
Com a generals: amb
la cuirassa (toracato)

4. • Dos gèneres:
– El retrat
– El relleu històric i narratiu

5. - El retrat .
S’intenta captar la psicologia del personatge representat: retrat psicològic

6. Evolució; època republicana (segle IV-27 a.C.)
Patrici amb dos bustos o
Togat Barberini
(cap al 30 a.C.)
Junio Lucio Brutus
(segle III a.C.)
Retrat de Juli Cèsar
(cap al 50 a.C.)
Retrats enèrgics, forts i decidits. Bustos curts.
El cabell és curt, de talla plana, i quasi
sense pentinar

7. Principi imperi (27 a.C. - 68 d.C.).
Influència hel·lenística: Comencen a fer-se retrats de cos sencer idealitzats.
Cabell un poc més llarg i treballat i rostre sempre rasurat
Exemples: diferents retrats d’Octavi August, Claudi,...

9. August de Prima Porta
Autor: desconegut Tècnica: fosa (còpia talla)
Cronologia: 19 aC (còpia: 14 dC) Material: bronze (marbre)
Estil: romà imperial Formes: exempta
Dimensions: 2,04 m alt Tipologia: dempeus
Localització original: vil·la Ad Gallinas Cromatisme: policroma
Albas (propietat de Lívia, de Prima
Porta (Roma)
Localització actual:
Museus Vaticans
Personificat com a thoracatus
(descoberta 1863)

10. Còpia en marbre de Carrara
d’un original de bronze
2 m. apx
DempeusCom un general victoriós
Capot roig de general,
o túnica
Cuirassa molt cenyida
Descalç,
original
calçat
Immortalitat
Eros/Cupido
i dofí de Venus
Recorda origen
diví d’August
Ceptre
sosté la
túnica
Mostrava insígnies
de la legió / Gest de
comandament
CONTRAPPOSTO
Pes equilibrat
Dona vida i força
És la romanització del
Dorífor de Policlet

11. Centre : 10 Mart i la Lloba Capitolina reben les ensenyes romanes que retorna un
guerrer
part. 1. L'Aurora guiant la quadriga del Sol . 2. El Cel cobreix l'Univers.
3. Fòsfor ( Llucifer, estel del matí ) . 4. El Rocío , al costat de Fòsfor , precedeix l'Aurora
5. Hispania, vençuda. 6. Apol·lo sobre una aixeta , amb la lira . 7. La Terra nodridora
( Tellus ) , amb dos nens ( ¿ Ròmul i Rem ? ) I la Cornucòpia . 8. Diana caçadora .
9. Gàl·lia , vençuda.

12. Època flavia (69-96 d.C.).
Vespasià (cap al 74 d.C.)
- Torna la tendència més realista i psicològica
- El bust augmenta de tamany, arribant fins els
pectorals
- El treball del cabell guanya en profunditat,
especialment en les dones amb els rulls treballats
amb el trepà
Exemples: Vespasià, Tit, Júlia o Dama de la
Permanent,...

13. Època antonina (96-193 d.C).
Es posen de moda les barbes, amb cabell i barba
treballats amb profunditat i dinamisme amb el trepà.
Exemples: Trajà, Adrià, diferents retrats de
Marc Aureli (incloent l’eqüestre), Còmode...

14. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 d.C.)

16. Baix Imperi (235-476 d.C.).
L’escultura es torna anticlàssica, amb rigidesa, hieratisme, esquematització,
deshumanització i colossalisme

17. El relleu històric i narratiu :
- D’origen asiàtic, arriba per influència grega.
- Voluntat històrica, narrativa, funció propagandística i commemorativa.
- Es busca la profunditat amb la utilització d’efectes pictòrics com la perspectiva,
la situació dels personatges a diferents plànols i la utilització d’elements paisatgístics,
combinant l’alt, el mig i el baix relleu en una mateixa obra o els escorços
-

18. El ritme compositiu i el moviment s’aconsegueix variant l’actitud dels personatges, amb
una gran riquesa gestual que, junt a l’horror vacui, donen un gran dinamisme a les obres

20. Context històric
Localització
Palazzo Fiano (Roma)

21. És un altar, edifici religiós, que va fer construir August per celebrar la pau de
l’imperi després de tornar de les seves campanyes d’Hispània i la Gàl·lia. Per poder
celebrar cada any amb un sacrifici la prosperitat de l’època d’August, l’any 17 aC
August va manar construir un altar de fusta pels sacrificis, que l’any 13 fou
reproduït en marbre.

22. O
E
ALTAR
La fundació de Roma amb Ròmul i Rem.
Tellus, la Mare Terra, flanquejada per
dues nimfes aquàtiques i
acompanyada dels seus dos fills.Deessa Roma (en molt mal estat).
Els sacerdots,
home amb un
destral Agripa,
August, el seu
net Gai Cèsar...
Senat i les dones i
els nens de la cort
d’August, dues
figures femenines
que simbolitzen
Roma i la Pau.
N
S
Troià Enees, fundador de Roma,
fa un sacrifici

23. Al·legoria de Tellus (deessa Terra)

26. El Senat o Processó dels Quirils

27. Relleus de l’arc de Tit (81 d.C.)

28. Columna de Trajà (114 d.c)

30. Columna de Marc Aureli (175 d.C.)

31. El relleu històric i narratiu
segles III-V d.C.
Destaca la decoració dels sarcòfags, ja siga amb motius vegetals
i geomètriques o amb escenes mitològiques o cristianes Sarcòfag Ludovisi

32. PINTURA
Les cases romanes solien estar decorades amb pintures (sobretot a les parets,
pintades al fresc). També pintaven al tremp o encàustica sobre taula i tela.
Al-Fayum: El Forner i la seua dona)

33. Destaquen pel seu alt grau de realisme, destacant l’ús de la perspectiva
(disminució de la mida de les figures i difuminació dels detalls amb la
profunditat), detallisme, precisió, riquesa cromàtica i força expressiva

35. Pintura eròtica en la sala dels servents. Ruïnes de la Casa dels Vettii. Pompeia. Itàlia.

37. Vil·la dels Misteris el triclinium, decorat amb frescos del segle I aC, conservats
magníficament gràcies a la tècnica de recobrir els colors a base de cera . Sala de
la Iniciació, decorada amb un fris continu amb un tema central: les noces entre Dionís i
Ariadne o una representació de les etapes en la iniciació al culte de Dionís. Sembla que
el fris és còpia de dos originals àtics de gran qualitat.
Vil·la dels Misteris (segle I dC). Pompeia.

38. Lectura del nin dels
rituals dels misteris

40. Dona
espantada
SILÉ (sàtir)
Faunes

41. La flagelació.

42. Detall de la flagel·lació i Mènade
(ballarina) del cicle dels frescos.

43. EL MOSAIC.
Batalla d’Issos
Influència hel·lenística,
Comencen representant temes mitològics i copiant pintures gregues, però s’anirà
elaborant un ampli repertori temàtic, incloent motius vegetals i geomètrics