Prensentació de la unitat 1. Història d el'Art Segon de Batxillerat.

1.  ART MOBILIARI O MOBLE:
OBJECTES UTILITARIS AMB
CARÀCTER ESTÈTIC:
• Arpons
• Bastons de comandament
• Propulsors
• Figures femenines: Venus,
personificiació de la fertilitat
• Estàtues simbòliques:
Idols.
1. ART PREHISTÒRIC
L’art prehistòric és tot l’art que abasta des del paleolític fins l’aparició de l’escriptura
(25.000 aC – 3.500 aC)
S’observen aquestes grans etapes: Paleolític. Neolític i Edat dels Metalls (coure, bronze
i ferro).
VENUS DE WILLENDORF
(24000 aC,
Naturhistorisches Museum,
Viena)

2. VENUS DE LAUSSEL
(24000 aC, Musée Aquitaine,
Bordeus)
VENUS DE LESPUGUE
(20000 aC, Musée de l’Homme,
París)
Blanchard, Abri Castanet,
Forneau du Diable y La Madeleine.

3.  ART RUPESTRE
1.- Escola Franco-cantàbrica:
•Major policromia
•Representacions aïllades i amb moviment de grans animals
(cérvol, bisont, cavall) sense figures humanes, mans.
•Pintures interiors
•Ús de greixos animals, sang i fusta cremada
•Altamira, El Castillo, Tito Bustillo,Puente Viesgo,Lascaux...
MANS EN NEGATIU
(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
BOU (LASCAUX,
14000 aC,
, FRANÇA)
CÈRVOL (PUENTE
VIESGO,
CANTÀBRIA)

4. COVA D’ALTAMIRA DESCOBERTA 1879
(15000-12000 aC) . Santillana del Mar. Cantàbria.

6. Cueva de Les-Trois-Frères. Antropomorfo, Xaman.

7. 2.- PINTURA DE L’ESCOLA LLEVANTINA
- Figures monocromes (negre, vermell o ocre)
- Escenes esquemàtiques i molt estilitzades
- Composicions més complexes, amb figures
humanes i animals
- Gran moviment en escenes de caça, ball o
recollida d’aliments
- Es troben a coves però també a l’exterior
- Exemples: El Cogull, Valltorta…
ESCENA DE DANSA
(COGUL, LLEIDA, 6000 aC)
Abric dels Cavalls. Barranc de La
Valltorta. Castelló.
LLUITA ENTRE ARQUERS
(COVA REMÍGIA, CASTELLÓ. MESOLÍTIC)
PINTURES ESQUEMÀTIQUES DE LA COVA
D’ALMADÉN
(CIUDAD REAL)

8. VAS CAMPANIFORME. CIENPOZUELOS, MUSEU
ARQUEOLÒGIC DE MADRID.
NEOLÍTIC (10000-3000 aC)
CERÀMICA

9. MENHIR
És una paraula bretona. 'maen' pedra i 'hir' llarga

10. ALINEAMENT . Conjunt de menhirs o megàlits situats en línia
recta, generalment en orientació est-oest.
CARNAC(4500-2500 aC) Bretanya. França.

11. CROMLEC: Monument megalític. Agrupació de menhirs de forma
circular.
(3000 aC).

12. DOLMEN: Megàlit aixecat amb
tres pedres o més de les
quals dues es troben
clavades a terra i una
tercera es col·loca
horitzontalment a sobre a
manera de llinda. Pot
presentar corredor, Funció
funerària.
Podia ser:
• Senzill: una cambra sepulcral coberta.
• Sepulcre de corredor amb un passadís
o corredor d’accés.
Dolmen de Tella. Monte Perdido. Osca
MANÉ KERIONED. CARNAC. BRETANYA.
INTERIOR DE DOLMEN DE PASSADÍS

13. TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.
TALAIOT: A les Balears i de l’època talaiòtica, edifici públic que pot dedicar-se a
diferents activitats. De construcció ciclòpia i en forma troncocònica de planta quadrada,
circular o ovalada presenta columna central.
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)

14. TAULA: Edifici de culte en forma de ferradura i façana còncava. Al centre destaca
un gran monòlit, a sobre del qual se n’hi posa un d’horitzontal. És de l’época
talaiòtica (1000-123aC) i només es troba a Menorca.
TAULA DE TALATÍ DE DALT
(1000-500 aC). MENORCA.
TAULA DE TREPUCÓ. MENORCA.

15. Autor Desconegut
Cronologia 1000 aC
Estil Pretalaiòtic
Tipologia Monument Megalític (construcció
funerària) en forma de nau invertida
Material Grans pedres
Tècnica Construcció Ciclòpia
Dimension
s
14m de longitud, 6,5m d’ample i 4,30
d’alt
Localitzaci
ó
al Lloc dels Tudons, al terme de
Ciutadella, Menorca
NAVETA:Construcció de l’edat del Bronze mig i final, de
planta diversa (ferradura, poligonal, ovalada o circular)
bastida amb murs tripartits i d’aparell ciclopi. Si es destina a
l’habitatge disposa d’un sòtil de brancatge i es pot trobar a
totes les Illes Balears, Si es d’enterrament, només a Menorca,
el sòtil és de pedra.
.

16. Anar a índex…

17. Sistema constructiu
 Tipus d’aparell regular ciclopi (murs
gruixuts formats per grans blocs de pedra
assentats en sec, és a dir, sense cap tipus
d’element cohesionant).

18. BOU DE COSTITX.
• Jaciment talaiòtic de la finca de Son Corró (ss. V al
II aC). Caps de bou de l’Edat de Bronze trobats en
1894. Originals Museu Arqueològic Nacional de
Madrid, reproduccions al Casal de Cultura de
Costits. Illa de Mallorca. Balears. Edat del bronze.
Anar a índex…

19. DATES EXAMENS
1- INICIS ART- GRÈCIA - ROMA 30
OCTUBRE
2- INICI EDAT MITJANA-ROMÀNIC 27
NOVEMBRE
FEINA DIMARTS. Un quart de full en
ordinador

20. ART EGIPTE

21. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
MASTABA Pou s’omplia d’arena per a
evitar els saqueigs.
Cambra
funerària
Serdab petita capella que
contenia objectes del difunt.
SERDAB O CAPELLA (OBJECTES DIFUNT I ESTÀTUA).

22. PIRÀMIDE NECRÒPOLIS DE SAQQARA
Faraó Zoser (Djoser), arquitecte Imhotep (cap 2650 aC).
ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA

23. PIRÀMIDES DE GIZEH
(Keops:
gran, 230m base x 146
alt.
Kefren:
mitjana, 215m base x 143
alt.
Mykerinos:
petita, 108m base x 66m
alt.
ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE

24. PIRÁMIDES DE GIZEH: ESQUEMA GENERAL.
ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE

25. HIPOGEU DE BENI HASAM (EXEMPLE)
SECCIÓ D’UN HIPOGEU
ESQUEMA D’UN HIPOGEU

26. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA
SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel).
Anar a índex…

27. SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC).
El Durant Els dies 21 de febrer i 21 d'octubre, els raigs
solars penetren fins al santuari, SITUAT al fons del
temple, i il·luminen les cares d'Amon, Ra, i Ramsés,
quedant només la del déu Ptah en penombra, doncs era
considerat el déu de la foscor

28. Temple d’Hathor. Abu Simbel.
FAÇANA / FRONTIS Cadascun dels murs exteriors d’un edifici. Essencialment
la part exterior on hi ha la porta principal que li dona accés.

29. TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC,

30. CORNISA. Part superior d’un entaulament, que en sobresurt i sol aparèixer
motllurat.

31. LLINDA. Element
arquitectònic situat
sobre els brancals
d’una porta
PILAR. Element arquitectònic de suport
vertical de secció no circular.
PILASTRA. Pilar
adossat al mur.

32. SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVATSISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT
ARQUITRAU
Part Inferior d'un
entaulament que es
recolza directament
sobre el capitell de les
columnes.
CAPITELL
Part superior d'una
columna, pilar...amb
diversos tipus de
decoració segons
l'època, estil...
FUST
Part vertical de la
columnata entre la
base o l'estilòbat i el
capitell. Pot ser llis,
amb estries...
BASE
Part inferior integrant
de la columna sobre la
qual s'alça el fust.
TAMBOR
Bloc cilíndric que
superposat forma el
fust d’una columna.

33. EVOLUCIÓ ART ESTATUARI:
 IMPERI ANTIC: Són, principalment, estàtues per ser receptacles del Ka, amb certa
voluntat de captar els trets fisonòmics dels difunts (es pot reconèixer, RETRAT OFICIAL).
 IMPERI MITJÀ (final dinastia XII): Els trets demostren desànim de la fisonomia. A la
túnica, la basa i l'esquena s'acumulen els jeroglífics. Són estàtues votives per a ofrenes.
 IMPERI NOU: Les arts són de gust refinat i sensual. L’estatutària ens ha arribat en millor
estat, i destaquen les figures exemptes i les escultures monumentals.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS ESTATUÀRIACARACTERÍSTIQUES FORMALS ESTATUÀRIA

34. Característiques generals (concepció intel·lectual de la realitat).
Llei de frontalitat
2 punys
10 punys
6 punys
Llei del Cànon:18 punys
(ample de l’artell o dels
nus dels dits amb polze).
Des de planta del peu
fins meitat de front.
Extremitats aferrades al cos
per evitar trencament.
Hieratisme, rigidesa,
antinaturalisme.
Tendència a la simplificació
geomètrica del modelat del cos.
Peu esquerre avançat La dona
peus junts o avançats, però,
lleugerament per darrera el peu de
l’home.
Es cerca la perfecció,
l’esència (sense allò
temporal) per a fusionar-se
amb el cosmos.
MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY.
MÒDULMÒDUL

35. 
ALT RELLEU Quan les figures són
tallades gairabé exemptes però adherides
al pla mural (més de la meitat del seu
volum natural

36. BAIX RELLEU
Quan les figures gairabé
no sobresurten del pla mural.
Ankesenamón, esposa i germana de Tutankamón,

37. SARCÒFAG Objecte funerari en forma de caixa de gran diversitat de formes i
decoració en el qual es col·loca el cos del difunt.
POLICROMIA. Revestiment de colors que cobreixen les obres arquitectòniques
o escultòriques

38. FRESC Tècnica utilitzada per a la pintura mural que s’aplica
sobre l’enlluit, de sorra i calç, mentre encara és
humit,emprant colors trempats amb aigua.
Pintura
d’un estanc
Tomba de Tebas
1.400 a.C.
British
Museum.

40. ICONOGRAFIA. Ciència que té com a objectiu l’estudi de les imatges artístiques en
relació a lo simbòlic i al·legòric.
Duat, Amenthes o Akert és l'inframón, on el sol viatja de l'oest a l'est durant la nit,
i on les ànimes (Ka) del morts eren jutjades per Osiris i Thoth utilitzant la
Ploma de la veritat. Les ànimes massa pesades pels seus pecats eren menjades
per Ammit i Babi. Si eren lleugeres la seva Ka i la seva Ba podien anar a trobar-se
amb la mòmia, conformar l'Aj i viure eternament a l'Aaru (El Paradís a la mitologia
egípcia).

41. ELS POBLES DE MESOPOTÀMIA: ETAPESELS POBLES DE MESOPOTÀMIA: ETAPES
3500-1900 aC
S’organitzaven en Ciutats Estat (Ur, Uruk, Èridu, Lagaish), al centre de les quals hi construiren el
temple, dedicat als déus, divinitats que les protegien. També inventaren l’escriptura.
 Posteriorment, són conquerits pels ACCADIS. Ciutats importants seran Accad i Babilònia.
 La III Dinastia d’Ur restitueix el poder dels sumeris, el rei Gudea unificarà a sumeris i accadis
en un únic imperi. I cap el 1800 aC, Babilònia s’imposa a la resta de ciutats de la Baixa Mesopotàmia.
SUMERIS I ACCADISSUMERIS I ACCADIS
1900-539 aC
 Primer Imperi Babilònic: Hammurabi uní les terres sota el seu poder (capital Babilònia).
 Predomini de l’imperi assiri amb Assurnarsipal II (883-859 aC), esdevindrà una gran potència
amb centre a les ciutats d’Assur i Nínive, adquirint el màxim esplendor sota el rei Assurbanipal. El
rei assiri Senaquerib destruí, l’any 689 aC, Babilònia, que va tornar a a renéixer, després…
 Recuperació del domini babilònic en el 625 aC: Imperi neobabilònico. Destaca Nabucodonosor II
que crea el Gran Imperi Babilònic, derrotà els egipcis i dominà Síria.
ASSIRIS I BABILONISASSIRIS I BABILONIS
539-331 aC
 Cir II va convertir Babilònia en una província persa en el 539 aC. Capital a Susa, i Persèpolis era
una altra ciutat important. L’imperi es va estendre per Mesopotàmia, Egipte i Àsia Menor. Ocupava
l’actual altiplà d’Iran.
 En el 331 aC, Alexandre el Gran va sometre els perses sota el domini grec.
PERSES I GRECSPERSES I GRECS

42. Ús de petits maons de fang assecat al sol (ladrillos de adobe).
Arcs de mig punt (arc semicircular que es sustenta sobre dos
suports) i la volta de canó.
Construccions recobertes amb marbre, maó vidrat o alabastre
a l’exterior, i pintures i relleus a l’interior.
MESOPOTÀMIA: ARTMESOPOTÀMIA: ART
RESUM
CARACTERÍSTIQUES

43. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES
MAQUETA ZIGURAT MARDUK, BABILÒNIA Anar a índex…
Comú a sumeris, babilonis i assiris.
No eren un lloc d’actes públics o
cerimònies, sinó morada del déu de
la ciutat.
Accés reservat als sacerdots, la
qual cosa es conferia poder en la
societat.
En l’època sumèria els temples
s’edificaven sobre un monticle de
terra. Aquesta estructura evolucionà
fins que es va convertir en el
ZIGURAT (era l’element més
destacable):

44. ZIGGURAT: Santuari en forma de torre piramidal i escalonada formada per la superposició de cossos
decreixents en nombre variable, de planta rectangular o quadrada, amb escales d’accés i rampes.
Ziggurat d’Ur

45. ARC DE MIG PUNT Arc semicircular que
té el centre en la línia d'arrencada.
IMPOSTA (LÍNIA ) Filera de pedres d'un
mur sobre la qual descansa o arranca un
arc o volta.
LLUM (DE L'ARC) Amplada màxima d'una
obertura.
CLAU D'ARC Dovella situada en la part
central d'un arc.
CLAU DE VOLTA Dovela central que clou
una volta o un arc i que sol anar esculpida.
DOVELLA Cadascuna de les peces que
formen un arc.
EXTRADÓS Superfície convexa exterior
d'un arc o volta.
FLETXA (D'ARC) Alçada d'un arc o volta
contada a partir de la clau.
INTRADÓS Superfície interna d'un arc o
d'una volta.
SALMER Dovella inferior d'un arc sobre la
imposta a partir de la qual s'alça
l'arc.

46.  Porta d’ISHTAR reconstruïda al Museu de Pèrgam, Berlín.
Destaca pel gran arc de mig punt, els maons esmaltats,
majorment de color blau, que contrastava amb altres
edificis veïnats, donat que els altres eren daurats o
vermells, i pels relleus d’animals fantàstics, que formen les
siluetes de dracs, braus i lleons, i altres éssers mitològics.
ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS

47. ESCULTURA
 Petites escultures d’embalum rodó (ple volum, exemptes)
o bé en relleu. En piedra dura de diorita. Sedent o
dempeus.
 El cos humà es modela a partir d’una forma geomètrica
senzilla, és a dir, volumètrica (cònica, cilíndrica).
 Personatges ambTurbant i mant sumeri. faldilles fins
els turmells: Kaunakes.
 Nas de forma piramidal, boques rectilínies i cavells simètrics.
MESOPOTÀMIA: ARTMESOPOTÀMIA: ART
CARACTERÍSTIQUES

48.  Bous o genis alats:
 Cap humà amb barba
reial i tiara amb doble
cornamenta.
 Cos de bou o lleó, amb
ales.
 Cinc pates (de front
sembla immóbil i de
perfil
sembla estar en moviment).

49. ESTELA DE NARAM-SIN (2250 aC)

50. CODI
D’HAMMURABI
(1750 aC)

51. Els relleus assiris són de
caràcter històric i narratiu:
escenes quotidianes o episodis
diversos per a l’exaltació del
rei (tot supeditat a glorificar
la figura reial).
La caça major, a l’imperi
assiri, era un esport de
prestigi i estava reservada,
exclusivament, als reis.
Moltes obres d’art ho
reflecteixen. Destaquen les
escenes de caça del palau
d’Assurbanipal, a la ciutat de
Nínive (meitat s. VII aC),
caracteritzades pel gran
moviment dels animals i la
seva expressivitat.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
PROCEDÈNCIA: Assíria
(Palau Nord de Nínive)

52. Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal de passeig amb els lleons.
Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal de passeig amb els lleons.
ESCULTURA