Presentació del nou disc "Esséncies" del Quartet de Clarinets "Vert". 2010. Una integral de 7 obres originals dedicades a aquesta agrupació cambrística per 7 compositors valencians.

3. Pren el seu nom en honor al compositor
carcaixentí Juan Vert Carbonell conegut per
obres tan populars com “La leyenda del
beso” entre altres.

4. El quartet de clarinets “Vert”
naix a l’any 2000 de la necessitat
dels seus components per expressar
en comú les seues inquietuds
artístiques, socials i culturals, a més
de propiciar el foment i la
divulgació de la música interpretada
per aquesta agrupació.

5. Dels seus fundadors tres d’ells
són carcaixentins (Salvador
Navarro, José E. Navarro i José
S. Quilis) i l’altre (Vicente
Pastor) vinculat al poble per
desenvolupar la seua tasca
docent al Conservatori
Professional de Música “Mestre
Vert” de Carcaixent.

6. JOSÉ S. QUILIS – SALVADOR NAVARRO – JOSÉ E. NAVARRO – VICENTE PASTOR

7. Des dels seus inicis ha rebut influències
musicals molt diverses:
clàssica, contemporània, jazz, popular... Per
aquest motiu les seues interpretacions han
despertat la sensibilitat i l’interés musical
d’un públic molt variat, que va des del
melòman més exigent a l’aficcionat més
profà.

8. El Cuarteto de Clarinetes
Vert ha sigut seleccionat des
de 2001 ininterrompudament
dintre del programa cultural
de música de cambra i arts
escèniques de la Diputació de
València (SARC).

9. Al 2002 realitza l’enregistrament del seu primer
disc, fent la seua presentació al Club Diario
Levante (València), Club Diario Información
(Alacant) i en l’Auditori Municipal de Carcaixent
rebent molt bones crítiques pel seu treball.

10. “El Cuarteto de Clarinetes Vert, deleitaron
anoche a los asistentes al concierto que
ofrecieron en el salón de actos del Club
Información como presentación de su Cd.
Lunes, 21 de octubre de 2002 – Club
Información”.

11. Josep Lluís Galiana i
Luís Blanes

12. COMPOSITORS: CLÀSSICS , ROMÀNTICS I DEL SEGLE XX

13. En 2003 actua en Radio Televisió Valenciana
(rtvv - canal 9), participant en el programa
“Arrels”, interpretant dos peces de les que
formen part del Cd esmentat.

14. En els següents anys, a més a més, de la seua tasca
interpretativa, donant concerts per la Comunitat
Valenciana com per la resta de l’estat espanyol, inicien
contactes amb diversos compositors per a promoure la
creació d’obres originals per a quartet de clarinets.

15. En aquesta etapa, passa a formar part del
quartet Salvador Català, natural de Simat de
la Valldigna i antic alumne del Conservatori
de Carcaixent, prenent el relleu a Vicente
Pastor en setembre del 2005.

16. CONSERVATORI
PROFESSIONAL DE MÚSICA
“MESTRE VERT” DE
CARCAIXENT

17. Aquesta iniciativa dona com a fruit que al 2006
el Cuarteto de Clarinetes Vert estrenara al “Club
Diario Levante” quatre obres composades i
dedicades al quartet per els compositors
valencians: Salvador Navarro (Divertimento
sobre temas de Marcel Bitsch), Ricardo Baixauli
(Quartettino), José M. Morales (Two blue
minutes) i José Pla (Pieza para 4 clarinetes).

19. Al 2008 amplien el seu repertori (que consta
de més de 70 obres) amb tres noves
creacions dedicades al grup, dels
compositors: Ramón García (Apunts), Juan
Pérez (El travieso jovial) i Luís Blanes
(Simetrías Seriales).

20. En el 2009, amb la nova incorporació
al grup de Antonio Chaveli, natural de
Barx, en lloc de José E.
Navarro, realitzen l’estrena
d’aquestes tres últimes obres al Club
Diario Levante i al Conservatori
Professional de Música de Carcaixent
en la commemoració del seu XXV
aniversari.

21. JUAN PÉREZ RIBES I RAMÓN
GARCÍA SOLER

22. El Quartet de Clarinets Vert está formado por cuatro
excelentes intérpretes …
Es de justicia remarcar la excelencia interpretativa
y el buen momento artístico de este grupo
autóctono. La insistencia en un repertorio siempre
novedoso y original, el esfuerzo realizado en aras de
la calidad instrumental y el rigor con el que trabajan
los diversos estilos interpretativos hacen de este
cuarteto una formación de referencia en el actual
panorama de la creación contemporánea española a
tener en cuenta tanto por compositores y
aficionados, como por programadores y especialistas
en la música de cámara.
Sábado, 16 de mayo del 2009. José L. Galiana – Club
Diario. Levante-EMV.”

23. JOSEP LLUÍS GALIANA

24. No podent comptar amb la presencia del
compositor Luís Blanes, molt vinculat a
Carcaixent, per haver faltat en novembre del
2009, del qui sempre guardarem un record molt
especial.

25. SEMPRE EN LA NOSTRA
MEMÒRIA

26. V FIRA DE TURISME DE
VALÈNCIA

27. II FIRA ALTERNATIVA DE
CARCAIXENT 2009

30. SONIART-PRODUCCIONES.
ESTUDI DE GRAVACIÓ DE RAÚL
NACHER

31. A l’any 2010, gràcies a estos compositors
valencians aconsegueixen l’objectiu
d’editar el seu segon disc “Esencias” amb
la integral de totes aquestes dedicatòries.

32.  Salvador Navarro
 Ricardo Baixauli
 José M. Morales
 José Pla
 Ramón García
 Juan Pérez
 Luís Blanes

34.  El significat concret de la paraula 'essència' és
tot allò que tracta sobre la verdadera naturalesa
de les coses, el que hi ha de permanent i
invariable, en definitiva, el seu element més
característic i més important.

35. A l’igual que els filòsofs grecs creien
que l'Univers estava construït usant
quatre elements bàsics:
terra, aigua, aire i foc, el Cuarteto
de Clarinetes Vert, amb els seus
quatre components formen una
agrupació en la qual es
complementen per a interpretar les
diverses composicions que
constitueixen el present treball.

36.  En l'Univers Musical, hi havia un altre
element, el Cinqué Element o Quinta
Essència. Es tracta de l'energia que espenta
l'univers a expandir-se. Per al Cuarteto de
Clarinetes Vert la seua quinta essència és la
'il·lusió'. Esta il·lusió que comparteixen els
seus membres, és la que els
connecta, l'energia que els sosté, el factor
de cohesió que els ha permés
madurar, créixer i desenrotllar-se
musicalment, que els ha impulsat a avançar
cap a una finalitat, mirant cap al
futur, buscant acumular nous
coneixements, emocions i desitjos de

37.  Lail·lusió és el principi fonamental que
ha impulsat al Cuarteto de Clarinetes
Vert a emprendre la missió de fomentar
la música original per a esta
formació, comptant amb la inestimable
col·laboració dels compositors que els
han dedicat les seues obres per a, amb
este treball, iniciar-hi un llarg trajecte
d'aportacions musicals.
 “SOLS ELS REPTES DIFÍCILS SÓN
ESTIMULANTS” Cuarteto de
Clarinetes Vert

40. Les següents són les reflexions
personals de cada autor sobre el seu
treball.

41. Professor del Conservatori Professional de Música de
Carcaixent

42.  Basada en quatre estudis dels 12 Estudis de
Ritme de Marcel Bitsch, de gran dificultat
tècnica i rítmica, esta obra es pot considerar
que està constituïda per quatre estudis per a
quatre clarinets. El llenguatge harmònic és
bàsicament tonal, amb l'ocupació assídua de
notes afegides i estranyes per la
preponderància que dóna el compositor al
teixit contrapuntístic en tota l'obra.

43.  Com en qualsevol altra obra en forma
d'estudi, en cada temps s'intentarà millorar
amb la seua execució un paràmetre
interpretatiu.

44.  Enel primer moviment es troba el ritme de
petenera, basat en l'alternança dels
compassos de 3/4 i 6/8, amb l’staccato com
a element comú.

45.  El segon, més melòdic i expressiu, flueix
contrapuntísticament amb un ambient
llunyanament medieval per la seua
harmonia, basada en el mode menor sense
sensible.

46.  Eltercer, més barroc i d'especial dificultat
interpretativa, s'hauria de tractar com els
quadres de pintura puntillista, en el qual, de
forma global, la nostra oïda barrejaria els
sons formant una harmonia amb els xicotets
motius.

47. I finalment, en el quart temps, amb ritme de
samba i menys contrapuntístic, es combina el
picat amb els accents insistents fins a acabar
l'obra brillantment amb una successió
incessant de semicorxeres.

48. Catedràtic del Conservatori Superior de Música de
Badajoz

49.  El Travieso Jovial està pensada perquè
afloren tots els moments emocionals que un
xiquet, a través dels seus videojocs, pot
convertir les seues pròpies fantasies
novel·lesques i portar-les al món real. Esta
Fantasia per a xiquets, pretén desenrotllar a
través de la música les mil preguntes que ells
es fan i creure's protagonistes dels seus
propis somnis.

50.  Es tracta d’una obra contemporània que, lluny
d'aparençar classicisme, discorre dins d'una
tonalitat atonal o, el que és el mateix, en una
vaga tonalitat indefinida, basada en la creació
de noves escales per a formar sonoritats i girs
nous. Pretén que siga universalista, i conté una
gran preocupació tècnica, derivada dels dissenys
del més pur concertant imitatiu, així com
sonoritats arriscades acorda-les, nascudes de
qualsevol xoc ocasional i disseny aleatori.
Utilitza les sèries en diverses combinacions i
motius polirítmics, amb desplaçaments
ràpids, tant melòdics com harmònics, i tot açò
per a crear un ambient de tensió constant.

51.  Elprimer temps es caracteritza per la seua
senzillesa d'estil alegre i juganer, una
aparent polifonia vertical, però amb
intencionalitat individual de cada veu i usos
melòdics de 4a i 5a augmentada i disminuïda.

52.  Unsegon moviment greu i reflexiu, amb xocs
de 2a menor i 7a major, frulatos.

53.  UnScherzando característic i vivaç ple
d’astúcia.

54.  Acaba amb un quart temps en què apareixen
tots els estils utilitzats en l'obra. És un
moviment àgil i vigorós, on es troben els
diversos dibuixos imitatius.

55. Professor del Conservatori Professional de Música
d’Ontinyent

56.  En esta obra el compositor ha volgut
allunyar-se de les estructures tonals i
experimentar en el món atonal, per mitjà del
serialisme.
 El material de partida és una sèrie de dotze
sons, de la qual les set primeres notes
pertanyen a l'escala en Base 6 del Sistema de
Variants de Base de Javier Dárias i les cinc
restants completen la paleta amb un total de
dotze sons diferents.

57.  La repetició d'una nota, la tendència
escalística inicial i el gir melòdic final, fan
que la idea de sèrie siga diferent de la del
dodecafonisme vienés. Podríem dir que és
una sèrie un tant lírica. No passa el mateix
amb el tractament d'este material, que sí
que respon decididament al sistema de
Schöenberg, amb les 48 sèries resultants.
 L'estructura formal es basa en la divisió de
les seccions per mitjà de proporcions
àuries, utilitzant com a unitat el compàs.

58. Professor del Conservatori Professional de Música de
Castelló

59.  El llenguatge d'esta obra és de l'estil utilitzat en la
seua època d'estudiant de composició amb el Mestre
Blanquer.
 A conseqüència d'això, l'obra està escrita amb una
clara influència tonal i jazzística, on predomina el
ritme sincopat de la introducció que serà tractat com
una cèl·lula germinal al llarg de l'obra. Així mateix en
la melodia utilitza de forma reiterada les blue
notes, pròpies de l'expressivitat de l'estil jazzístic. Tot
això dins d'una harmonia inherent del llenguatge i un
balanceig constant i característic de swing.

60. Professor del Conservatori Professional de Música de
València

61.  Quartettino és una composició musical inspirada
en les sensacions personals percebudes en la
vesprada plujosa i fatídica del dilluns 14 de
novembre de 2005: el moment en què en els
corredors freds d'un hospital valencià algú s’adona
que la pèrdua d'un ser més que volgut s'està fent
imminent. Eixa és, per molt inesperada i no
desitjada que siga, la 'trista i despietada realitat'.

62.  Des d'un punt de vista tècnic la seua estructura es
configura a través d'un element melòdic
fonamental, d'arrel tonal que, de vegades, es
desenvolupa a través de la imitació i la tècnica
d'escriptura de la fuga, sense deixar de costat altres
possibilitats de desenrotllament com són les de la
ressonància entre veus (a través d'un nou element
melòdic que parteix, de bell nou, de l'interval de 4a
justa), la idea d'acumulació, tractada des de diferents
punts de vista (addició sobre la ressonància, suma
polifònica d'elements melòdics, etc...), la transformació
progressiva d'intervals melòdics (8a justa que es
converteix en 8a augmentada, per posar un
exemple), etc...

63.  L'estructura harmònica es configura, amb una
certa freqüència, a través d'elements acòrdics
que es desplacen per moviment paral·lel i que
integren en perfecta harmonia -almenys eixa és
la intenció- intervals de 2a, 3a i 4a, sense
menystenir tampoc, la possibilitat de
desenrotllar la idea de cluster.

64.  Pel que fa a la configuració de la seua
estructura global, es té en compte la idea de
fraccionament, i s’estableix una espècie de
pugna en la successió dels diferents
fragments, cada un d'ells amb el seu propi pols
vital, que, no obstant això, suggereix la forma
rondó.

65. Catedràtic del Conservatori Superior de Música de
València

66.  Variaciones Simétricas és una de les últimes
obres escrites pel compositor Luis Blanes, del
qual sempre guardarem un record molt
especial.
 L'obra consta de tres moviments, i ja que
(segons les seues paraules) 'presentar de
forma exhaustiva l'obra, és extremadament
difícil i complex', ens en descobreix alguns
aspectes, a fi de revelar part dels secrets del
seu ordenament.

67.  El primer moviment, Trinos, es una peça
mecànica en què l'agent de la seua
estructura és una escala simètrica de set
sons, elaborada amb les formes d'Alexandre
Scriabin. Els seus sons, col·locats
verticalment, esdevenen una agregació
sonora equiparable a un acord
equilibrat, col·locat successivament, de tal
manera que les seues notes centrals o
nuclears formen una altra escala simètrica
de majors proporcions, combinat tots estos
elements de forma molt personal.

68.  En el segon moviment, Equilibrios, utilitza
per a la seua elaboració una sèrie
dodecafònica, construïda expressament per a
l'ocasió, on fa ús dels camps harmònics i del
resultat de les multiplicacions entre ells.

69.  En el tercer moviment, Simetrías
Seriales, com a material previ, planteja una
sèrie dodecafònica transportada als dotze
semitons cromàtics, i llavors, comença el
camí establint un diàleg entre una de les
veus, que s'erigeix en protagonista, i la resta
que la recolzen amb ritmes molt definits. El
context sonor es va concentrant i derivant en
unes altres combinacions amb què, després
d'una cadència curta, que canta el clarinet
2n, finalitza el tercer moviment.

70. Professor de la Banda Municipal de Castelló

71.  Estaobra fa un recorregut per diversos estils
musicals com el jazz, la cobla i la música amb
un tarannà andalusí.
 L'harmonia utilitzada se serveix d'eixa fusió
d'estils sense massa estridències, i sense
abandonar en cap moment una escriptura
essencialment tonal

72.  El tema inicial és utilitzat com a 'leitmotiv'
(melodia curta i recurrent) que li dóna a l'obra
una unitat amb una estructura semblant al
rondó.
 Apareixen diverses seccions contrastants, un
tema amb estil bandístic, una cadència amb
caràcter àrab, un tema expressiu amb aire de
música popular espanyola, una cobla i un cànon
contrapuntístic en el qual reapareix el tema
emprat en la primera cadència com a coda final.
Tot això unit pel tema jazzístic inicial que es
repeteix i serveix d'enllaç.

83. cuartetoclarinetes@hotmail.com