Concursos
Participem en el concurs de Cris-
tal·lografia, Joves amb Idees, en el
Certamen de lectura en veu alta...
Sortid...
MEDITERRÀNIA?
Per segon any consecutiu, em plau, enormement, presentar-vos la segona
edició de la nostra revista, mediterr...
PROJECTES
e-Twinnig
Programa TEI: Tutoria Entre Iguals
Noticiario Mediterr@news
SORTIDES
Sección de cultura: Un día entre
...
4 núm. 2 - juny 2014
e-Twinning
PROJECTE
ANNA ESCOBAR I
ALUMNES 2n ESO F1
DEPARTAMENT DE LLENGÜES
ESTRANGERES
La nostra pr...
mediterr@news 5
nys. Després d’això, ens vam
dedicar a les tradicions de Na-
dal, vam dissenyar unes postals
per enviar-le...
6 núm. 2 - juny 2014
ANDRÉS GONZÁLEZ BELLIDO
INSTITUT FRONT MARÍTIM, BARCELONA. UNI-
VERSITAT DE BARCELONA
IBANESSA GÓMEZN...
mediterr@news 7
És important subratllar que el Programa TEI té un caràcter
institucional, és a dir, no es tracta d’un conj...
8 núm. 2 - juny 2014
Noticiario Mediterr@news
PROYECTO
FRAN RIVERA
DEPARTAMENTO DE CASTELLANO
Las dos últimas semanas del
...
mediterr@news 9
Sección de cultura: Un día entre prehistóricos
SONIA DE LA TORRE
ALUMNA 1º ESO
Este artículo se ha redacta...
10 núm. 2 - juny 2014
Theatre in English
SORTIDA
ALUMNES 2n ESO A
El dia 7 de febrer, uns 100 alum-
nes de tot els cursos ...
mediterr@news 11
IMAX Port Vell
SORTIDA
ALUMNES 2n ESO A
El passat dia 14 de març, uns 40
alumnes de 2n d’ESO i tres pro-
...
12 núm. 2 - juny 2014
Monestir del Císter de Santa Maria de Poblet
SORTIDA
MARIA ANTÒNIA CAL-
VET
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES
...
mediterr@news 13
SORTIDA
Colònia Güell
AINARA GONZÁLEZ
ALUMNA 3r ESO
El dia 26 de novembre, els
alumnes de 3r d’ESO vam fe...
14 núm. 2 - juny 2014
Taller Re-Viure
SORTIDA
MARTINA ALESSANDRI,
XÈNIA CONTRERAS,
AXEL GÜELL I JOSÉ AN-
TONIO TRINIDAD
AL...
mediterr@news 15
en aquest mateix departament
vam poder saber quina era la
seva religió, gràcies a un crismo
que hi havia ...
16 núm. 2 - juny 2014
Visita a la UAB
SORTIDA
JESÚS ROMERO
ALUMNE 2n BAT
El dia 15/01/2014 vam fer una
sortida per visitar...
mediterr@news 17
briment es tracta de fer proves i
més proves per després com-
provar que és veritat.
2n Experiment
El seg...
18 núm. 2 - juny 2014
Visita a la ETSEQ
SORTIDA
MONTSE NOGUÉ I
MONTSE LLAURADÓ
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES
EXPERIMENTALS
Com e...
mediterr@news 19
l’ETAP de l’Ampolla i Delta de l’Ebre
SORTIDA
MANEL GÜELL I JOSEP
ÁLVAREZ
DEPARTAMENTS DE CIÈNCIES
SOCIAL...
20 núm. 2 - juny 2014
Crèdit de Síntesi a l’Espluga de Francolí
SORTIDA
ENI PRADAS, FERNAN-
DO NOGUÉS I MANEL
GÜELL
DEPART...
Tutora
Ana María Girón
1r ESO A
Tutora
Maria Josep March
1r ESO B
Tutor
Salva Iborra
1r ESO C
Tutora
Conxi Fontanals
2n ESO A
2n ESO B
Tutora
Laura González
2n ESO C
Tutora
Maria Antònia Calvet
Tutora
Maite Veloso
3r ESO A
Tutora
Karen Mías
3r ESO B
Tutora
Sandra Sanchís
3r ESO C
Tutora
Eni Pradas
4t ESO A
4t ESO B
Tutor
Fernando Nogués
4t ESO C
Tutora
María José Juárez
Tutora
Ibanesa Gómez
Tutora
Caterina Ferreres
Tutora
Mabel Albero
2n BAT
PROJECTE
ENDAVANT!
1r BAT
26 núm. 2 - juny 2014
Curses de Carros
ACTIVITAT
JORDI PUJOL
DEPARTAMENT DE LLENGÜES
ESTRANGERES
Les curses de carros a Ro...
mediterr@news 27
fins (símbol de Neptú, déu del mar i
protector dels cavalls)  i ous (símbol
dels dioscurs Càstor i Pòl·lu...
ALBERT JANÉ i SARA
SANDAMIL
ALUMNES 1r BAT
L’alumnat de 1r de batxillerat va
ser l’encarregat d’organitzar
aquest curs el ...
- Què va ser el més difícil d'acon-
seguir?
Doncs entre els 40 de la classe, or-
ganitzar-nos i repartir-nos les tas-
ques...
30 núm. 2 - juny 2014
Escola Verda 2013 - 2014
JOSEP ÁLVAREZ
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES
EXPERIMENTALS
Són moltes les activita...
mediterr@news 31
El dia 21 de març vam celebrar
el dia de l’aigua amb la realit-
zació d’algunes activitats, com
l’estudi ...
32 núm. 2 - juny 2014
Tallers i sortides extraescolars. A
la Diada de Sant Jordi des del
Departament de Ciències ex-
perim...
mediterr@news 33
Fòrums i conferències de EV.
Finalment, cal destacar la par-
ticipació dels delegats verds en
el II Fòrum...
34 núm. 2 - juny 2014
Xerrada: Rentar-se i vestir-se en química
ACTIVITAT
LORENA PÉREZ
ALUMNA 2n BAT
El dia 27 de gener el...
mediterr@news 35
del detergent, eliminant resi-
dus d’aliments o altres dipòsits
acumulats. Ex.: bicarbonat
sòdic, carbona...
36 núm. 2 - juny 2014
Fem sabó a l’Endavant!
ACTIVITAT
ALUMNES DE L’ENDA-
VANT!
L’alumnat de l’Endavant! el
passat mes de ...
mediterr@news 37
Recull d’activitats AMPA
ACTIVITATS
AMPA INSTITUT MEDITERRÀNIA
Aquest curs 2013/2014 des de l'AMPA contin...
38 núm. 2 - juny 2014
XV Edició concurs Fotografia Matemàtica
CONCURS
ISABEL PONS
DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES
Des de fa tr...
mediterr@news 39
X Certamen de lectura en veu alta - Lectura de Faules
CONCURS
ROSA MARIA PELLICER
CLIC I RESPONSABLE DE L...
40 núm. 2 - juny 2014
Concurs de cristal·lografia
CONCURS
MARIA CERDÀ I
MONTSE LLAURADÓ
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES
EXPERIMENT...
mediterr@news 41
Categoria de composició cris-
tal·lina:
- Primer premi: Institut Berenguer
d’Entença (Hospitalet de l’In-...
42 núm. 2 - juny 2014
Joves amb Idees
CONCURS
LILI ISOFACHE
ALUMNA 1r BAT
Els alumnes del primer curs del
batxillerat huma...
mediterr@news 43
Mostra FotoFilosofia
CONCURS
MIRIAM CASTILLO I
ALEXANDRA SANCHO
ALUMNES 1r BAT
Per tal de celebrar la  Jo...
44 núm. 2 - juny 2014
Pel·lícula Hannah Arendt
COMENTARI DE TEXT
JESÚS ROMERO
ALUMNE 2r BAT
El dia 4 d’octubre un grup de
...
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
Nächste SlideShare
Wird geladen in …5
×

mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània

1.525 Aufrufe

Veröffentlicht am

Revista de l'Institut Mediterrània (El Vendrell).

Recull d'activitats, sortides, participació en concursos, projectes i fotografies del curs 2013-2014.

Veröffentlicht in: Bildung
  • Als Erste(r) kommentieren

mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània

  1. 1. Concursos Participem en el concurs de Cris- tal·lografia, Joves amb Idees, en el Certamen de lectura en veu alta... Sortides Els nostres alumnes visiten la Colònia Güell, la UAB, l’IMAX Port Vell, el Monestir de Poblet... Activitats Celebrem el dia de Sant Jordi amb diverses activitats culturals: cursa de carros, boda i banquet romà... Anem de celebració! Graduació primera promoció de Batxillerat mediterr news@INSTITUT MEDITERRÀNIA núm. 2 / juny 2014 / preu 1€
  2. 2. MEDITERRÀNIA? Per segon any consecutiu, em plau, enormement, presentar-vos la segona edició de la nostra revista, mediterr@news. Com indica el seu nom, la mar Mediterrània ha estat un lloc clau i es- tratègic per a la nostra història. Els fenicis i els romans hi van navegar, juntament amb els grecs, que van sobrepassar els límits a través de l’estret de Gibraltar, fa uns 3.000 anys aproximadament. Aquests navegants només coneixien els co- rrents dels rius i van suposar que l’extensió d’aigua a l’altre costat de Gibraltar era un enorme riu. Per tant, la paraula que significa riu en el grec clàssic era Okeano, i d’allà prové la paraula “oceà”. A la Roma antiga es va anomenar Mare Nostrum perquè totes les seves ribes van ser ocupades, fins que al segle XX Mussolini, volent recrear l’imperi romà, en va dir “El nostre mar”. Com veieu, es tracta d’un nom que combina mites, és a dir, històries. La història de la voluntat de l’home mediterrani per anar més enllà, quan decideix enfrontar-se amb el destí, prescindint del capritx dels déus, i per interrogar-se sobre el fonament del món i la seva adequació a les necessitats humanes. La història del nostre centre també s’està forjant d’aquesta realitat, que no són mites, sinó realitats, atès que gràcies a la professionalitat dels docents de tot el claustre, el personal del PAS i la col·laboració de l’AMPA, continuem treba- llat, amb il·lusió i optimisme, per una educació de qualitat. Ho fem dia a dia, de la mà, amb una única missió: aconseguir l’aprenen- tatge i el desenvolupament de les potencialitats, de tots i cadascun de vosal- tres, per tal d’avançar en la suma d’esforços en el marc del nostre projecte en comú que enguany s’ha replet amb grans projectes com L’impuls de la lectura, el e-Twinning, l’Endavant!, les Escoles Verdes, el Musicavis, La tutoria entre iguals (TEI), sense oblidar-me de la magnífica festa romana de Sant Jordi i tants d’altres moments que han fet possible que sigui un any ple d’experiències viscudes amb tots vosaltres i que volem compartir, amb tota la comunitat educativa, amb una mostra d’articles i fotografies dels millors moments que hem viscut junts, i dels quals em sento plenament orgullosa. Per últim, em vull adreçar als alumnes a qui dediquem aquesta segona edició, a la primera promoció de 2n de Batxillerat del nostre centre. Heu culmi- nat una etapa gràcies a la tasca dels docents, tant de primària com de se- cundària, i vull dir-vos que el futur, el vostre i el nostre, està cada cop més en les vostres mans, en la vostra intel·ligència, en el vostre enginy, en la vostra voluntat i la vostra constància. Ara us toca preparar-vos per fer-lo el millor possible. Us asseguro que amb constància i esforç se superen tots els reptes, com demostra la història amb la voluntat de l’home mediterrani per anar més enllà! Sílvia Fernández i Recalde Directora Institut Mediterrània
  3. 3. PROJECTES e-Twinnig Programa TEI: Tutoria Entre Iguals Noticiario Mediterr@news SORTIDES Sección de cultura: Un día entre prehistóricos Theatre in English IMAX Port Vell Monestir del Císter de Santa Maria de Poblet Colònia Güell Taller Re-Viure Visita a la UAB Visita a la ETSEQ l’ETAP de l’Ampolla i Delta de l’Ebre Crèdit de síntesi a l’Espluga de Francolí FOTOS DE GRUP ACTIVITATS Curses de carros Castanyada 2013 Escola Verda 2013 - 2014 Xerrada: Rentar-se i vestir-se en química Fem sabó a l’Endavant! Recull d’activitats AMPA sumari Edita: Institut Mediterrània Coordinació, disseny gràfic i maquetació: Salva Iborra Correcció lingüística: Eni Pradas, Teresa Puyuelo i Maria Josep March Impressió: Raventós Suau COL·LABORADORS PROFESSORS Anna Escobar, Ibanessa Gómez, Andrés González, Fran Rivera, Maria Antònia Calvet, Pili Soler, Mayte Veloso, Caterina Ferreres, Montse Llauradó, Montse Nogué, Manel Güell, Josep Álvarez, Eni Pradas, Fernando Nogués, Jordi Pujol, Isabel Pons, Rosa Maria Pellicer, Maria Cerdà, Mabel Albero, Conchi Fontanals, María José Juárez, Sílvia Fernández i Salva Iborra. ALUMNES Grup 2n ESO F1, Sonia de la Torre, Grup 2n ESO A, Ainara González, Martina Alessandri, Xènia Contre- ras, Axel Güell, José Antonio Trinidad, Jesús Romero, Albert Jané, Sara Sandamil, Lorena Pérez, Grup Endavant, Lili Isofache, Miriam Castillo, Alexandra Sancho, Alba Roldán, Axel Mate, Roger Llebaria, Eva Viedma, Alba Rodríguez, Ionela Vascilovici, Maria Nikiforova, Carlos Coria, Nayata Venero, Ba- dreddin Himam, Aroa Carvajal, Claudia Terribas, Larissa Araujo, Ainara González, Laia Moreno, Laura Pérez i Grup 2n BAT. AMPA CONCURSOS XV Edició concurs Fotografia Ma- temàtica X Certamen de lectura en veu alta - Lectura de Faules Concurs de cristal·lografia Joves amb Idees Mostra FotoFilosofia LLENGUA I LITERATURA Pel·lícula Hannah Arendt Un viaje en el tiempo con el ‘Bra- zalete Mágico’ Relatos escalofriantes Taller de Cómic ELS ALUMNES S’EXPRESSEN Als futurs alumnes del nostre cen- tre... L’amistat Un amic és... El fracàs escolar FOTOS SANT JORDI GRADUACIÓ 2n BAT Discurs de graduació 4 6 8 9 10 11 12 13 14 16 18 19 20 21 26 28 30 34 36 37 38 39 40 42 43 44 45 46 47 48 49 49 49 50 54
  4. 4. 4 núm. 2 - juny 2014 e-Twinning PROJECTE ANNA ESCOBAR I ALUMNES 2n ESO F1 DEPARTAMENT DE LLENGÜES ESTRANGERES La nostra professora d’anglès ens va demanar si la podíem ajudar a redactar un article per a la revista de l’institut en què parléssim del projecte que es- tem portant a terme enguany. Se’ns va acudir que la manera més entenedora era fer-li una entrevista i que ens ho expli- qués ella mateixa. - Anna, què és l’e-Twinning? És un projecte internacional que va sorgir com a iniciativa de la Comissió Europea. Aquest projecte promou l’agermana- ment d’escoles i el desenvolu- pament de projectes de col·la- boració a través d’internet en- tre dos o més centres de països europeus diferents sobre algun tema de l’àmbit escolar. El que es pretén és compartir informa- ció amb altres alumnes euro- peus que estan en una situació similar a la nostra mitjançant una llengua comuna que, en el nostre cas, és l’anglès. - Com vas tenir la idea de fer aquest projecte? El curs passat vaig fer un curs de formació del Ministerio de Educación i en lliurar el projecte al final del curs, el meu tutor em va animar molt a portar-lo a terme. Quan em vaig registrar al portal d’e-Twinning, vaig tro- bar el projecte que estem fent enguany i m’hi vaig afegir. El tema em va resultar molt atrac- tiu ja que ens permet parlar de molts aspectes de la nostra vi- da quotidiana i, a més, em van agradar els països involucrats per la seva gran diversitat. - Parla’ns una mica del projecte actual. Com ja sabeu, porta per títol “We have a lot to learn from our differences” (hem d’apren- dre molt de les nostres diferèn- cies). Es tracta d’un projecte molt flexible que ens permet tractar molts temes diferents, tant de l’àmbit de les tradicions com de la cultura. El portem a terme conjuntament amb tres centres més: l’Institut Sainte Ma- rie de Pesche, Bèlgica; el Liceul Teoretic de Murfatlar, Romania; i l’Istituto Comprensivo G.A. Co- lozza de Campobasso, Itàlia. El que fem les professores res- ponsables (totes som dones!) és ‘reunir-nos’ virtualment via xat un cop al mes per decidir la feina que hauran d’elaborar els alumnes, establir els terminis i criteris de presentació de la fei- na encomanada i penjar els documents a la plataforma e- Twinning. - Quines tasques heu portat a terme fins ara? El primer que vam fer va ser dissenyar un logo que sintetitzés la idea del projecte. A conti- nuació, cada un dels alumnes havia d’escriure un petit paràgraf al seu perfil on s’havia de presentar als altres compa-
  5. 5. mediterr@news 5 nys. Després d’això, ens vam dedicar a les tradicions de Na- dal, vam dissenyar unes postals per enviar-les als altres socis i també vam fer una presentació de diapositives sobre com ce- lebrem el Nadal a casa nostra. Actualment estem treballant en unes presentacions sobre la nostra ciutat, la nostra regió i el nostre país. - Com es pot fer la feina entre tots els alumnes? De manera col·laborativa mitjançant internet. El que faig és penjar un document en blanc a Google Drive i cada alumne o parella treballa les diapositives que té assignades amb el seu nom. D’aquesta manera tothom és responsable de realitzar alguna tasca i al final tenim un document fet en- tre tots. La meva feina consis- teix en donar les instruccions necessàries, supervisar la feina dels alumnes, unificar el docu- ment final i penjar-lo a la plata- forma del projecte. I ara, em permetreu que jo us faci alguna pregunta a vosal- tres? - Us ha resultat difícil treballar en el projecte? No, a nosaltres ens agrada tre- ballar amb les noves tecnolo- gies i, com que utilitzem cons- tantment les xarxes socials, la plataforma e-Twinning ens re- sulta senzilla. El més difícil potser ha estat fer la feina íntegra- ment en anglès ja que no hi estem gaire acostumats. Per sort, existeixen els traductors a internet! - Què en destacaríeu d’aquest projecte? A nosaltres, en general, ens ha semblat una molt bona expe- riència i guardarem un gran record d’aquesta activitat.Com que ha estat molt divertit, esta- ria molt bé repetir l’any que ve! Hem adquirit molts coneixe- ments de tradicions i de cultura, tant del lloc on vivim nosaltres com dels altres països partici- pants. A més a més, hem ‘co- negut’ gent nova (ja els hem agregat a les xarxes socials!), hem aprés a utilitzar eines in- formàtiques que no coneixíem i hem utilitzat l’anglès per comu- nicar-nos. Què més es pot de- manar? El portal eTwinning es el p r i n c i p a l p u n t o d e encuentro y un lugar común de trabajo. Está traducido a veinticinco idiomas, cuenta con unos 230.277 miembros y unos 5462 proyectos realizados entre dos o más centros escolares de Europa. El portal proporciona herramientas en línea para q u e l o s d o c e n t e s e n c u e n t r e n s o c i o s , p o n g a n e n m a r c h a proyectos, compartan ideas, intercambien sus m e j o r e s p r á c t i c a s y comiencen a trabajar juntos, sirviéndose de distintas herramientas personalizadas disponibles e n l a p l a t a f o r m a eTwinning. www.etwinning.net/es
  6. 6. 6 núm. 2 - juny 2014 ANDRÉS GONZÁLEZ BELLIDO INSTITUT FRONT MARÍTIM, BARCELONA. UNI- VERSITAT DE BARCELONA IBANESSA GÓMEZN ARJONA INSTITUT MEDITERRÀNIA, EL VENDRELL. UNIVER- SITAT DE BARCELONA La convivència als centres de primària i secundària, i concre- tament l’assetjament escolar, és actualment un dels temes que més preocupen en l’àmbit de l’educació. L’índex d’as- setjament escolar augmenta i, alhora, neixen projectes per prevenir-lo. En aquest article, presentem el Programa TEI, des d’una perspectiva pràctica i operativa. Paraules clau: bullying, assetjament escolar, cultura de la no- violència, tolerància zero, tutoria entre iguals, convivència escolar, Programa TEI. Tot comença l’any 2002, quan un grup de professionals de l’educació es proposa dissenyar una eina per a la prevenció de la violència i l’assetjament escolar. Després de dos anys de treball, s’inicia la seva implementació en centres de primària i secundària. Actualment, el Programa TEI es desenvolupa en més de 100 centres d’educació primària, secundària i educació especial de Catalunya, Aragó, València, Illes Balears, Castella-La Manxa, Galícia... on forma part del Pla de Formació Perma- nent del Professorat. També està inclòs com a formació continuada (en màsters, postgraus i formació del professorat) a diferents universitats, i des de l’any 2009 hi ha un grup de recerca TEI a l’ICE de la Universitat de Barcelona, amb la missió de revisar i incorporar propostes de millora en el programa. La prevenció com a necessitat El pas de l’escola primària a l’institut de secundària coincideix amb canvis molt importants per als alumnes, tant des del punt de vista social com acadèmic. Tal com ressalten els es- tudis de convivència dels instituts, és a 1r i 2n d’ESO quan es produeixen més casos de conflictes entre iguals, amb l’ús de la violència com a sistema de resolució dels problemes. L’assetjament escola es pot definir de diferents maneres. Cal, però destacar la definició de José María Avilés (2005), que inclou les seves característiques: Quan parlem d’assetjament escolar, ens referim a un mal- tractament sistemàtic entre iguals, mantingut en el temps i amb la intenció de fer mal, tot imposant l’esquema d’abús de poder desequilibrat entre víctima i agressor. (Avilés, 2005) Quan un noi o noia és obligat a tenir experiències de victimit- zació, es deterioren greument la seva autoimatge i el seu autoconcepte, amb les consegüents repercussions sobre l’autoestima. Igualment, si es permet que un noi es creï la imatge d’abusador permanent sense que això tingui con- seqüències, com un ésser impune i amoral, es generen riscos greus en el seu desenvolupament social i moral. D’altra ban- da, l’assetjament escolar té repercussions negatives en el clima i en la convivència del centre, i també en els processos d’educació i aprenentatge del grup. A més, la persona que se socialitza en un entorn d’abusos s’insensibilitza davant la violència, i pot arribar a interioritzar el se ús com a inevitable. Així doncs, és responsabilitat de totes les persones que formen la comunitat educativa conèixer i explorar estratègies per poder detectar i intervenir en la dinàmica dels conflictes. Cal un procés d’informació, sensibilització i formació dels inte- grants del centre educatiu, especialment dels nois i noies, que es converteixen en subjectes de la prevenció i en ele- ments actius en la millora del clima de centre pel que fa a la cultura de la no violència. Els índexs de maltractament entre iguals que reflecteixen els últims estudis i les situacions viscudes als centres escolars han estat el motor per desenvolupar el Programa TEI, que pretén millorar la integració escolar i treballar per una cultura inclusi- va i no violenta als centres educatius. Tutoria entre iguals El Programa TEI és una estratègia dissenyada com a mesura preventiva contra la violència i l’assetjament escolar, i pro- mou la inclusió d’iniciatives de no-violència dins la cultura i el currículum del centre. La base del Programa TEI consisteix en la relació que s’esta- bleix entre un alumne més gran (alumne tutor) i un alumne dos anys més petit (alumne tutoritzat). Els alumnes tutors i amb diferències significatives de maduració (física, psi- cològica i emocional) són tutors dels més petits. L’aplicació estàndard es realitza, a primària, amb alumnes de 5è, que fan de tutors d’alumnes de 3r, mentre que, a l’ESO, els alum- nes de 3r són tutors dels de 1r. Aquesta relació entre alumnes de diferents cursos ajuda, pa- ral·lelament, a resoldre dificultats no relacionades amb la violència o l’assetjament, com ara el pas de primària a se- cundària, l’adaptació a un nou institut i altres conflictes emo- cionals. Aquestes relacions potencien l’autoestima, la identi- tat i la pertinença al centre, així com el desenvolupament i la cohesió de la comunitat educativa. PROJECTE Programa TEI: Tutoria Entre Iguals
  7. 7. mediterr@news 7 És important subratllar que el Programa TEI té un caràcter institucional, és a dir, no es tracta d’un conjunt d’accions aïllades realitzades per l’alumnat, sinó una iniciativa en la qual tota la comunitat educativa està implicada en la crea- ció d’una cultura de la no-violència i la millora del clima de centre. Com desenvolupem el TEI El procés d’implementació s’acostuma a fer a l’inici de curs i la seva durada és d’un curs escolar complet, amb les fases següents: 1. Sensibilització i informació. És una primera etapa d’acos- tament a la problemàtica de la violència, i especialment a la violència, i especialment a la violència entre iguals, per part de tots els membres de la comunitat educativa. Es fa durant l’últim trimestre del curs o a l’inici del curs escolar, amb la pre- sentació del programa al professorat, alumnat, i a pares i mares del centre. 2. Aprovació del projecte. Aquesta segona fase ha d’incloure l’aprovació de l’aplicació del projecte per part del Claustre i del Consell escolar. Aquesta aprovació implica l’assignació de recursos humans, econòmics i organitzatius –espais i temps-, que tot i que poden ser considerats no significatius cal que siguin explicitats. 3. Formació de l’alumnat, professorat. A fi que els alumnes tutors puguin respondre a les demandes d’ajuda dels seus companys i companyes, que el professorat participi activa- ment en el projecte, i que les famílies es vinculin amb el cen- tre educatiu, es fa una formació adreçada a cada grup de la comunitat educativa. L’encarregat de conduir-la serà el coordinador o la coordinadora del programa. Es tracta d’in- formar i formar sobre els conflictes de convivència (tipus de maltractament, causes, conseqüències, estratègies de de- tecció, etc.) i donar a conèixer el programa i establir les ba- ses que definiran les actuacions a dur a terme pels pares, posant especial èmfasi en l’educació inclusiva. Quan finalitza el procés de formació, els alumnes de 3r d’ESO obtenen un carnet que els identifica com a tutors i un diploma de nome- nament signat per la direcció del centre. I quan finalitza el seu procés de tutorització (al juny), reben un diploma de re- coneixement. 4. Desenvolupament del programa. Durant aquest procés, es concreta l’assignació de tutors (alumnes voluntaris de 3r) als alumnes de 1r d’ESO (tots els alumnes tenen un tutor o tutora) i es realitzen diferents actuacions, basades en les tutories for- mals i informals que els alumnes mantindran entre ells i amb el coordinador. El programa posa molt èmfasi en les estructures organitzades menys regulades, és a dir, aquelles que es co- rresponen amb l’esbarjo, la sortida de classe, els passadissos, etc., considerant que són clau per aconseguir els objectius que s’han plantejat. 5. Avaluació del programa. Es fa una avaluació conjunta (equip docent i alumnat) de l’eficàcia del programa, i es concreten els resultats obtinguts en relació amb el planteja- ment inicial. Tant els professors com els alumnes que partici- pen en el projecte emplenen a final de curs (o trimestralment en el cas d’alumnes tutors) una fitxa de seguiment, útil per recollir opinions, valoracions i propostes de millora de cara a l’avaluació del programa. 6. Memòria i propostes de millora. Un cop finalitzat el progra- ma, i amb les avaluacions dels membres de l’equip i de l’a- lumnat, es fa una memòria del projecte, que compara els objectius inicials amb els resultats obtinguts. També es recu- llen les propostes de millora que han anat proposant els membres de la comunitat educativa implicats en el progra- ma. Els resultats del TEI Actualment, estem treballant en un qüestionari per fe ava- luació sobre el clima de centre, que serà aplicat el proper curs. Els resultats de què disposem hores d’ara són les valora- cions trimestrals dels alumnes, i les de final de curs del pro- fessorat i l’equip directiu. Des del professorat i l’equip directiu, es considera molt positi- va la implementació del Programa TEI, projecte que es reno- va cada any (aquest ja és el sisè). Tot i que els processos de millora que s’han produït al centre són el resultat de múltiples accions, el Programa TEI n’és una més que suma intencions, accions i avenços concrets en la convivència escolar. Quant a dades concretes, cal dir que al llarg dels tres últims anys s’ha produït una reducció del 40% dels comunicats d’expulsió dels alumnes de classe, una reducció del 30% dels comunicats d’amonestació, i una reducció del 26% del nivell d’absentisme. Cal també assenyalar que s’ha produït un augment significa- tiu de la participació de l’alumnat en iniciatives solidàries (com ara la recollida de roba i aliments), i en el seu sentiment de pertinença al centre com a espai actiu de desenvolupa- ment, no només curricular, sinó també social i emocional. Destaca també la reducció, i fins i tot absència, de deterio- rament del material i altres elements d’ús comú. Com a con- clusió, podem afirmar que es tracta d’un procés de cons- cienciació de l’alumnat cap a la participació activa i la cura del seu centre, que s’estableix com a identitat pròpia de per- tinença. Referències bibliogràfiques AVILÉS, J.M. (2005). Intervenir contra el bullying en la comuni- dad educativa (en línia). www.concejoeducativo.org COWIE, H.; FERNÁNDEZ, F.J. (2006). Ayuda entre iguales en las escuelas: desarrollo y retos (en línia). Revista electrónica de investigación psicoeducativa núm.9, vol.4(2), p. 291-310. INSTITUTO VASCO DE EVALUACIÓN E INVESTIGACIÓN EDUCA- TIVA ISEI-IVEI (2012) El maltrato entre iguales en Educación Primaria y ESO. Bilbao. ISEI-IVEI. OLWEUS, D. (2004). Conductas de acoso y amenaza entre escolares. Madrid. Morata. SULLIVAN, K.; CLEARY, M; SULLIVAN, G. (2005). Bullying en la enseñanza secundaria. El acoso escolar: cómo se presenta y cómo afrontarlo. Barcelona. Ceac. Aquest article fou sol·licitat per DOTZE 18 el mes d’agost de 2013 i acceptat el mes d’octubre de 2013 per ser-hi publicat. Aquest article va ser publicat al novembre-desembre de 2013 a les revistes Dotze 18 i Aula de l’editorial Graó.
  8. 8. 8 núm. 2 - juny 2014 Noticiario Mediterr@news PROYECTO FRAN RIVERA DEPARTAMENTO DE CASTELLANO Las dos últimas semanas del segundo trimestre, entre los días 31 de marzo y 11 de abril de 2014, los alumnos de 1º Flexible 2 realizaron un proyecto perio- dístico con el objetivo de simu- lar la redacción de un periódi- co y trabajar en las diferentes secciones que pueda tener la misma. Las secciones, no siem- pre fieles a la realidad del mundo periodístico, se dividían en cinco grupos: el equipo de redacción, formado por cuatro grupos de cuatro alumnos ca- da uno, el equipo de investiga- ción, formado por un grupo de tres alumnos, el equipo de ilus- tración, con tres alumnos y el equipo de radiofonía, formado por tres alumnos más. Las jornadas periodísticas, su- pervisadas por el profesor de lengua castellana del mismo grupo, Fran Rivera, en las horas de dicha asignatura, resultaron una actividad gratificante y enriquecedora. Los alumnos redactores debían escribir so- bre cuatro ámbitos temáticos, siempre con el Institut Medite- rrània o El Vendrell como telón de fondo. Estos eran: sociedad, donde tenían que redactar no- ticias actuales relacionadas con el mundo académico del Instituto o de la Vila, como pu- do ser la triste y fatídica noticia del incendio producido en el barrio de “los pisos plana”; cul- tura, donde escribieron, entre otras, las salidas que ha efec- tuado el alumnado de primero este curso, como a la Espluga del Francolí; música/literatura, aportando artículos como los festivales de música celebrados en el Auditori Pau Casals y de- portes, tema fecundo para una vila que apuesta por el deporte como forma de vida y de sa- lud. Por otra parte, los alumnos ilustradores supieron plasmar, con sus dibujos, el sentido que cada noticia requería de forma rigurosa y entretenida al mismo tiempo. El equipo de investiga- ción se dedicó a preparar dife- rentes encuestas de interés ge- neral para la comunidad edu- cativa, que debían responder tanto el alumnado como el profesorado. De ahí surgieron reflexiones sobre la actuación docente, el comportamiento del alumnado en las aulas o los productos que estos acostum- bran a consumir en la cafetería del centro. Por último, el equipo de radiofonía se preparó para difundir, oralmente, algunos de los temas tratados en el noticia- rio en general y, en el equipo de redacción, en particular. Con ayuda de las nuevas tec- nologías, sobre todo con el móvil, se grabaron noticias pa- ra poder después difundirlas en el aula o, incluso, para el nuevo alumnado que recibamos el próximo curso de 6º de prima- ria. También se planteó difundir- las a través del hilo musical del Instituto. En última instancia, la finalidad del proyecto fue acercar a los alumnos a una profesión que toma la palabra, la lengua en general, como instrumento de trabajo y acerca a la ciudada- nía la realidad que comparti- mos entre todos.
  9. 9. mediterr@news 9 Sección de cultura: Un día entre prehistóricos SONIA DE LA TORRE ALUMNA 1º ESO Este artículo se ha redactado como parte de una actividad dentro del proyecto periodísti- co ‘Noticiario Mediterr@news’. El pasado 27 de Febrero los alumnos de primero de la ESO del Instituto Mediterrànea de El Vendrell fueron de excursión a la Espluga del Francolí. Allí les enseñaron distintas representa- ciones de la vida cotidiana de los antepasados. Esta excursión la hicieron para aprender más cosas sobre el tema de la pre- historia, tema estudiado en la asignatura de ciencias Sociales. Los alumnos se reunieron en el hall para que los profesores pu- dieran ver si estaban todos. Del Instituto se marcharon a las 8:15 en autobús. Cuando llegaron con los profesores fueron a una plaza donde pudieron almorzar. A las 10:30 se reunieron con los monitores delante de las cue- vas. Allí realizaron dos grupos, los talleres y el trayecto lo hicie- ron con monitores, que estuvie- ron con ellos todo el día. Al primer grupo que entró den- tro las cuevas le explicaron cómo fueron descubiertas. También que la cueva mide 3 Km de largo pero ellos solo hi- cieron 500 metros. En la cueva les enseñaron restos de anima- les prehistóricos. El segundo grupo estuvo tra- bajando en unos talleres. Para empezar hicieron una cabaña con troncos y pieles de caballo. Cuando acabaron fueron den- tro donde les explicaron las he- rramientas que usaban para cazar los animales, luego pinta- ron una piedra con la pintura que usaban los antepasados. La pintura estaba hecha de un polvo marrón y con claras de huevo. Esa pintura se secaba muy rápido. Al finalizar se reunieron los dos profesores y los alumnos. A las 14:30 llegaron al Instituto. EXCURSIÓN
  10. 10. 10 núm. 2 - juny 2014 Theatre in English SORTIDA ALUMNES 2n ESO A El dia 7 de febrer, uns 100 alum- nes de tot els cursos de l’institut, vam anar al teatre Àngel Gui- merà a veure l’obra de teatre en anglès ‘Vampire Tales’. Vam sortir del centre a les 8.30 h aproximadament i vam enfilar el camí cap al teatre. Abans d’entrar vam estar una estona esperant a la placeta del cos- tat fins que ens van deixar en- trar a la sala. L’obra anava d’un internat on el professor de química, en Desmond, intenta descobrir l’e- lixir de la vida eterna utilitzant els alumnes com conillets d’ín- dies. El que ell no sabia és que la Rosa, una de les noies que utilitza per provar els seus expe- riments, és un fantasma empre- sonat. En acabar l’obra, els ac- tors van sortir a l’escenari i vam poder fer-los preguntes. Tot seguit, vam anar xino-xano cap a la plaça nova i allà vam poder gaudir de temps lliure per esmorzar, comprar llamina- dures i voltar una mica. Al cap d’una estona ens vam reunir tots un altre cop i vam tornar caminant cap a l’institut on ens esperaven encara dues hores de classe. Aquest tipus d’activitats fora del centre estan molt bé ja que, a més de ser divertides i entretingudes, ens ajuden a aprendre anglès d’una manera diferent i a sentir converses en aquesta llengua que sempre va bé.
  11. 11. mediterr@news 11 IMAX Port Vell SORTIDA ALUMNES 2n ESO A El passat dia 14 de març, uns 40 alumnes de 2n d’ESO i tres pro- fessores, vam fer una sortida a l’IMAX Port Vell de Barcelona per veure dues pel·lícules en 3 D: Life in the Deep, un docu- mental sobre la vida a les pro- funditats de l’oceà, i Egyptian Mummies, un reportatge sobre la vida a l’antic Egipte. Vam fer el viatge en autocar i en una hora ja érem al port. Com que els documentals du- raven uns 45 minuts, hi havia un interval d’aproximadament una hora entre cada sessió, que vam aprofitar per visitar el cen- tre comercial Maremagnum que és allà mateix. Allà, alguns de nosaltres vam poder esmor- zar als restaurants i d’altres van anar a veure les botigues. Va ser una experiència molt po- sitiva, ja que alguns de nosaltres no havíem anat mai a l’IMAX i ens vam sorprendre molt de veure una pel·lícula en 3D en una pantalla d’aquelles dimen- sions. Per altra banda, sortir fora del centre ens dóna l’oportuni- tat d’aprendre coses d’una manera molt més entretinguda. www.imaxportvell.es
  12. 12. 12 núm. 2 - juny 2014 Monestir del Císter de Santa Maria de Poblet SORTIDA MARIA ANTÒNIA CAL- VET DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS Va ser una sortida que forma part del curriculum de 2n d’E- SO. A segon estudiem el món me- dieval i la influència de la religió en aquella societat. L’equip docent va preparar la sortida amb l’objectiu que els alumnes podrien veure “ in situ” tot l’as- pecte de reconquesta, món medieval, i esglèsia a través del Monestir de Santa Maria de Poblet. Vam sortir a tres quarts de 9 del mati del dia 9 de desembre, en direcció a l’Espluga de Francoli on hi fariem els tallers de món medieval, societat i art. La di- rectora del camp d’aprenen- tatge l’Assumpta Benaiges, ens va rebre i explicar com desen- volupariem els taller. Els alumnes van esmorçar a l’esplanada de l’alberg; era un dia fred, però amb solet que escalfava, i vam patinar sobre “gebre”. Els tallers es van desenvolupar molt alegrament. Per situar-nos en l’època, els alumnes es van vestir de personatges medie- vals, el rei, la dama una monja, el pagès... Van treballar en un dossier prepats sobre sistemes constructius medievals; van aprendre que és un arc de mig punt, com el situaven per cons- truir la portalada o les zones d’accés. Més o menys a les 12h van anar al Monastir de Poblet per fer la visita. Ens van dividir en 2 grups (eren 45 alumnes). Ca- dascun tenia un monitor. Van començar la visita a través del claustre, les dependències an- tigues de la cuina i refetor, van caminar sobre la teulada del claustre, on van admirar els senyals deixats, als carreus del mur, pels picapedres. En l’últim lloc van visistar l’esgèsia on hi ha les tombes del Reis Catala- noaragonesos, Jaume I el Con- queridor, Pere el Gran (tomba de porfit)… I per últim com es- tava construïda la boveda de canó. Aquest punt els va im- pressionar, donat que per po- der admirar bé la boveda, els van donar un mirall i tot miran al mirall observaven el sostre. Més o menys a 13h vam tornar al nostre autocar i vam fer la tornada a l’Institut amb un dia molt agradable i ple de coses noves.
  13. 13. mediterr@news 13 SORTIDA Colònia Güell AINARA GONZÁLEZ ALUMNA 3r ESO El dia 26 de novembre, els alumnes de 3r d’ESO vam fer una sortida a Santa Coloma de Cervelló, per visitar la Colònia Güell. Va ser una sortida molt interes- sant de la qual vam aprendre molt. I encara que va ser un dia molt fred el vam aprofitar molt perquè ens ho vam passar d’a- llò més bé. Realment val la pe- na anar a visitar-la. A mi, perso- nalment, el que més em va agradar va ser l’església: a part d’estar ben construïda, em va cridar l’atenció els recipients on hi havia l’aigua beneïda, ja que eren conquilles gegants reals. En general, va ser una molt bo- na experiència. Una mica d’història Una de les coses que vam aprendre és que la Colònia Güell va començar a formar-se el 1890, com a iniciativa de l’empresari Eusebi Güell, per allunyar-se de la ciutat, i així apartar-se dels conflictes so- cials. Es va equipar amb la tecnolo- gia més moderna de l’època i encara que està situada al cos- tat d’un riu, no utilitzava la força hidràulica, sinó que feia servir l’energia del carbó. Una altra peculiaritat de la colònia és que les cases dels obrers es- taven al costat de la mateixa fàbrica. I també, a diferència de la gran majoria de colònies industrials de Catalunya, Eusebi Güell va procurar millores so- cials per als treballadors i va dotar la Colònia Güell d’equi- paments culturals i religiosos, per aquesta raó diversos arqui- tectes es van encarregar del projecte, i singularment Antoni Gaudí va dirigir la construcció de l’església. La fàbrica va cessar l’activitat el 1973, i durant els anys se- güents la propietat es va anar venent. El 1990 el conjunt de la Colònia Güell va ser declarat Bé d’In- terès Cultural – Conjunt Històric, i es va establir la protecció dels edificis més rellevants.
  14. 14. 14 núm. 2 - juny 2014 Taller Re-Viure SORTIDA MARTINA ALESSANDRI, XÈNIA CONTRERAS, AXEL GÜELL I JOSÉ AN- TONIO TRINIDAD ALUMNES 1r BAT El dia 15 de novembre els alumnes de primer de batxille- rat vam fer una sortida a Tarra- gona. A primera hora vam visi- tar el Museu Paleocristians  acompanyats d’un historiador, en Chema, que treballa en el Centre d’interpretació de les restes conservades a la ne- cròpolis, que ens va fer de guia. Al museu ens van facilitar les eines per realitzar el taller “Re-Viure” i en Chema ens va acompanyar durant les dues hores en què vam estar resolent les diferents tasques del Taller. Aquesta activitat és diferent de les que havíem fet fins ara, ja que es tracta d’investigar les pistes que ens van deixar els arqueòlegs que van excavar la Necròpolis paleocristiana. És una activitat interessant per a conèixer com era la vida a Ta- rraco, a partir de les creences, els rituals, les cerimònies i els costums a l’entorn de la mort a l’època romana. L’objectiu que ens plantejàvem era esbrinar, a partir de les restes, el personat- ge que havia estat en vida (edat, professió, nom, apa- rença física…). Per tal de fer de detectius, el monitor ens va donar el butlletí i les instruccions que calia seguir per a poder completar-lo. Ens vam repartir en grups de 4 per tal de resoldre una sèrie de tas- ques que, a més de perme- tre’ns passar una bona estona amb els companys, ens van servir per aprendre coses noves que fins aleshores no sabíem sobre com era Tarragona en l’antiguitat. Una vegada vam passar per cada departament correspo- nent (on acabàvem d’omplir el butlletí depenent del que ha- víem d´esbrinar), vam aconse- guir descobrir qui era el perso- natge en qüestió de la nostra investigació i els perquès del seu enterrament, classe social... Resultats de la investiga- ció CAS: 003 Nom: Marturia Sexe: Dona Edat: 4 anys Estatura: 1 metre Cronologia: S. IV-V Dc Tipus d’incineració: Inhumació Tipus d’enterrament: Àmfora del S.IV-V dC Professió: No en tenia Religió: Cristiana Estatus Social: Classe social Alta Vam saber el nom, els anys i l’ofici (que en aquest cas no en tenia perquè era una nena pe- tita) de la persona en el depar- tament d’epigrafia, que és on s’estudien les inscripcions, per- què vam veure escrites aques- tes dades en concret. També
  15. 15. mediterr@news 15 en aquest mateix departament vam poder saber quina era la seva religió, gràcies a un crismo que hi havia inscrit en una pe- dra, ja que és un element que representa la religió cristiana. Seguidament, en el departa- ment d’antropologia física, que és l’estudi dels ossos, vam esbri- nar quina era la seva mesura. Ho vam saber mesurant un fèmur que hi havia en una de les caixes, i aplicant-hi una fór- mula. A part d’això, vam poder saber quin era el seu sexe, comparant una foto que te- níem al butlletí amb un crani de dona i una pelvis. D’aquesta manera vam comprovar que es tractava d’una dona, la Martu- ria. Després, en el departament d’arqueologia, que és l’estudi de les restes, vam poder saber que aquesta nena va viure en- tre els segles IV-V dC pel tipus de tomba que utilitzaven i el tipus d’enterrament, que és un enterrament en àmfora (acos- tumaven a trobar-se al costat de les vies per on passaven els carros com a mostra d’admira- ció). Això també va ajudar-nos a acabar de comprovar que no ens havíem equivocat i que, es tractava d’una nena, ja que aquest tipus de tombes acos- tumen a ser petites, com per a nens, i a més a més, vam saber que es tractava d’un enterra- ment del tipus inhumanació, ja que els ossos encara es troba- ven allà. A banda d’això, antigament enterraven els morts amb algu- nes de les seves pertinències, i en aquest cas, la nena va ser enterrada amb una nina, con- cretament la famosa nina d’i- vori, que a més estava vestida amb trossos de fil d’or, la qual cosa ens va donar a entendre que es tractava d’una nena que pertanyia a una classe so- cial alta. Finalment, en acabar l’activitat, una persona de cada grup ha- via de sortir a explicar a la resta de companys com havien arri- bat a la conclusió de les res- pectives investigacions, donant així a conèixer també altres cu- riositats de l’època. Per tot el que hem après durant l’excursió, hem arribat a la conclusió que la vida a Tarraco era molt diferent de com és ara, és a dir, abans (tot i que era una mica també) era molt fàcil saber a quina classe social pertanyies pel tipus de casa que habitaves o de tomba que tindries. Per una banda, en comparació de com és en l’època actual, no li donem tanta importància a la religió com ho feien ells, ni es discrimi- na tant a la gent pel fet de ser de diferents classes socials, ara tothom és “igual”, en teoria, sigui del país que sigui o practi- qui la religió que practiqui. Tot i això, trobem molt interes- sant conèixer una mica els tipus de costums que seguien els ta- rragonins d’abans. És curiós sa- ber qui hi havia a Tarragona abans que nosaltres i com i perquè fèiem coses tant com- plexes com els diversos tipus d’enterraments i els costums que ells seguien que han influït en les nostres. Situada al costat del riu Francolí, flanquejant una de les vies d’accés de l ’ a n t i g a T à r r a c o , l a necròpolis paleocristiana constitueix un patrimoni d’excepció que introdueix al visitant en el món de la mort i els rituals associats, eix vehicular de l’exposició permanent del museu. L’any 1923, en iniciar-se els treballs de construcció de la Fàbrica de Tabacs, van quedar al descobert les r e s t e s d ’ u n a z o n a d’enterraments. Els treballs a r q u e o l ò g i c s documentaren vora 2050 t o m b e s d e d i v e r s a tipologia, situades al voltant d’una basílica i datades a mitjan segle III aC.   Adscrit al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, actualment el Museu està en fase de remodelació. Roman obert al públic el nou mòdul d'accés amb l'exposició: El món de la Mort.
  16. 16. 16 núm. 2 - juny 2014 Visita a la UAB SORTIDA JESÚS ROMERO ALUMNE 2n BAT El dia 15/01/2014 vam fer una sortida per visitar el Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Concreta- ment vam estar al campus de Ciències de l’Educació. L’ob- jectiu de la sortida era realitzar una sèrie d’experiments sobre els principis dels mètodes d’in- vestigació de la Física i conèixer l’accelerador de partícules AL- BA, ja que és el mètode més innovador i eficaç fins al mo- ment. 1r Experiment Primerament ens van fer una petita introducció i vam deba- tre una mica sobre per a què serveix conèixer l’interior de les coses (matèria), així com quins són els mètodes que serveixen per a tal cosa. Després ens van proposar un experiment que consistia en intentar definir la mida i la forma d’un objecte sense veure aquest objecte. L’objecte estava sota d’una fusta que el tapava per com- plet. Nosaltres teníem com a eines de treball un full sobre la fusta per fer qualsevol marca adient i unes bales que podíem utilitzar per a portar a terme l’experiment. Abans de començar l’experi- ment, havíem d'idear una ma- nera o procés per a poder de- finir la forma i la mida només utilitzant les bales. La solució va ser llançar aquestes bales per sota de la fusta per tal de que xoquessin contra l’objecte. Si no xocaven, volia dir que en aquell punt no havia objecte i ho marcàvem. Repetíem el procés fins acotar les mides que deuria tenir l’objecte. El se- güent pas va ser observar en quina trajectòria sortien les ba- les en xocar amb l’objecte. D’aquesta manera podíem de- finir la forma que tindria. Aquest experiment ens va en- senyar que el mètode que s’uti- litza, quan no és possible veure- ho físicament, és utilitzar projec- tils, ones o altres agents externs que ja estan definits i els conei- xem per tal de definir allò que no veiem. També vam apren- dre que en la Física un desco-
  17. 17. mediterr@news 17 briment es tracta de fer proves i més proves per després com- provar que és veritat. 2n Experiment El segon experiment va ser més teòric. Ens van introduir el mo- del de l'àtom de Thomson i per uns minuts ens vam fer passar per Rutherford (en el moment de descobrir el nucli atòmic). Vam explicar per què el model de Thomson era correcte i des- prés recreant virtualment l’ex- periment de Rutherford vam introduir el nucli atòmic. Amb aquest segon experiment vam veure que abans d'elimi- nar una teoria hem de poder explicar totes les variables que puguin passar. I el que és més important, amb el mètode de Rutherford vam veure el prin- cipi del funcionament dels ac- celeradors de partícules. 3r Experiment No va ser ben bé un experi- ment, però va consistir en aprendre que, des de l’experi- ment de Rutherford, el mètode experimental s’ha millorat fins arribar a l’accelerador de par- tícules, on podem veure de què està formada la matèria, com interaccionen les partícu- les etc. En aquesta activitat vam expli- car les similituds i diferències que hi ha entre el mètode de Rutherford i el mètode que s’u- tilitza en el LHC, i posteriorment vam observar les diferències entre el LHC i l’ALBA. Fi de la sortida En definitiva, la sortida ens va donar les bases de com funcio- na l’accelerador de partícules i el procés experimental de la Física. Va ser útil per aprendre que no tot és teoria, sinó que la ciència s'utilitza per a demostrar diferents fenòmens que passen al nostre voltant. És important conscienciar els alumnes i in- formar-los, d’aquesta manera es poden interessar i involucrar més en temes que pensem que no estan al nostre abast ja sigui perquè no ens veiem capaci- tats o per manca d’informació.   Això s’aconsegueix amb sorti- des, projectes i activitats com aquesta, ja que els més joves són els que després seguiran amb el món actual. E l S i n c r ó t ó n A l b a , inaugurado en marzo de 2010 después de seis años de obras, es un edificio singular en forma de caracol de 140 metros de diámetro situado al lado d e l a U n i v e r s i d a d Autónoma de Barcelona. Con un coste de 200 millones, financiado entre e l G o b i e r n o y l a Generalitat, el también c o n o c i d o c o m o laboratorio de luz acelera los electrones hasta una velocidad cercana a la de la luz. El haz de electrones genera la llamada luz de sincrotrón, que tiene como p a r t i c u l a r i d a d m á s longitud de onda, cosa que da los científicos más posibilidades para trabajar con rayos X duros, rayos X blandos o infrarrojos, entre otros.
  18. 18. 18 núm. 2 - juny 2014 Visita a la ETSEQ SORTIDA MONTSE NOGUÉ I MONTSE LLAURADÓ DEPARTAMENT DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS Com el curs passat, el dilluns 28 d'abril l'alumnat de primer de batxillerat va visitar l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, per tal de facilitar l'apropament entre els IES i la Universitat, i amb la finali- tat d'ajudar-los a dissenyar un possible itinerari a aquells alum- nes que volen continuar la seva formació en l'àmbit universitari en qualsevol grau. A primera hora ens van oferir una xerrada de benvinguda en què ens van explicar el funcio- nament de l'Escola Tècnica i els tres graus que ofereixen: Grau en Enginyeria Química, Grau en Enginyeria Mecànica i Grau en Enginyeria Agroalimentària. Després vam separar en dos grups l'alumnat, de manera que uns  van participar en un taller de mecànica on es van realitzar els assaigs mecànics de diferents materials, centrant- nos en la tracció i la duresa. Mentrestant, l'altre grup d'a- lumnes participava en un taller d'agroalimentària on van realit- zar quatre pràctiques: la prime- ra pràctica tractava la liofilitza- ció d'aliments, en la segona vam elaborar pasta fresca, en la tercera vam fer formatge fresc i en la darrera vam estu- diar la fermentació alcohòlica del most. Per acabar, tots junts vam assis- tir a una xerrada sobre “Quími- ca i enginyeria de l'esport” feta per Laureano Jiménez.
  19. 19. mediterr@news 19 l’ETAP de l’Ampolla i Delta de l’Ebre SORTIDA MANEL GÜELL I JOSEP ÁLVAREZ DEPARTAMENTS DE CIÈNCIES SOCIALS I CIÈNCIES EXPERI- MENTALS El dijous 16 de maig els departa- ments de Ciències Socials i Cièn- cies Experimentals van organitzar la sortida extraescolar a l’ETAP de l’Ampolla i el Parc Natural del Delta de l’Ebre amb alumnes de 1r d’ESO per conèixer la problemàtica de l’aigua: escassedat, contaminació, potabilització, així com la seva im- portància ecològica i social en un dels espais naturals més importants de Catalunya. La nostra visita va començar a l’E- TAP de l’Ampolla, que és el lloc on arriba l’aigua captada dels canals de reg del riu Ebre de Camp-redó. Aquesta aigua és tractada mitjançant un procés de potabilit- zació per fer-la apta per al consum humà. Finalment viatja per la xarxa de distribució a les nostres llars. L’E- TAP de l’Ampolla té una capacitat de potabilització d’aigua de 4m3/s (4.000 litres per segon). El procés de potabilització consisteix en la de- cantació i filtració de les partícules que porta l’aigua en suspensió amb una cloració que garanteixi la qualitat durant el transport fins a l’usuari. La visita al Parc Natural del Delta de l’Ebre va començar a l’Ecomu- seu, que serveix d’introducció als aspectes naturals i humans del seu ecosistema, a més de presentar les arts de pesca tradicional i les eines de conreu del producte més ca- racterístic de la zona: l’arròs. Altres elements d’interès de l’Ecomuseu són les construccions típiques, com les barraques deltaiques, el sistema de regadiu, el bosc de ribera, els ullals, les llacunes i, fins i tot, un aquari amb diversos peixos, amfi- bis, etc., de la fauna autòctona i introduïda. També vam poder iden- tificar des d’un observatori, un hi- de, diferents tipus d’aus que són el grup d’animals més abundants i diversos del parc, així com un gran llaüt tradicional que anys enrere navegava pel riu Ebre. Tot seguit vam fer una ruta a peu per diversos ambients típics del del- ta fins la platja de Riumar, per conèixer de prop la vegetació de les dunes mòbils i salobrals, per exemple, el borró, el lliri de mar, el limòniun o la salicòrnia, que es diu així pel gust salat que té. Després de dinar vam embarcar en un vai- xell per fer un trajecte pel riu Ebre. Vam poder descobrir a dreta i es- querra tota una xarxa de canals entapissats de la vegetació típica del canyís, com ara el senill, la xufa i la boga. De forma lenta però ine- xorable arribàrem a l’Illa de Buda, on el riu Ebre s’acomiada dels na- vegants i es perd en la mar Medite- rrània.
  20. 20. 20 núm. 2 - juny 2014 Crèdit de Síntesi a l’Espluga de Francolí SORTIDA ENI PRADAS, FERNAN- DO NOGUÉS I MANEL GÜELL DEPARTAMENTS DE CATALÀ, ORIENTACIÓ I CIÈNC. SOCIALS Els dies 11, 12 i 13 de juny, alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO han anat de colònies a l’Espluga de Francolí, concretament a la Vi- lla Engracia, un antic Balneari de mitjan del segle XIX, ac- tualment reconvertit en un ho- tel, situat en plena natura bos- cosa. La gran novetat d’aques- ta sortida és que la llengua vehicular de les activitats del Crèdit de Síntesi ha estat l’an- glès. Cal dir que la gran majoria dels alumnes han seguit sense gaires entrebancs les explica- cions dels monitors i que, fins i tot, alguns responien i pregun- taven dubtes en anglès: d’això es tractava! Les activitats han estat diverses i variades: una bicicletada al castell de Milmanda, per assa- borir el raïm de la zona; una ruta per Poblet, per fer una aproximació a la riquesa artísti- ca del Monestir i a la història medieval dels reis de la Corona d’Aragó; una gimcana d’orien- tació amb pistes que calia re- velar amb els iPad i codis QR. Tot plegat combinat amb tir amb arc, jocs de nit i discoteca en l’antiga capella del balnea- ri. En conclusió, una forma dife- rent, divertida i molt profitosa de fer un Crèdit de Síntesi. Mol- tes gràcies als monitors d’Eix Estels que ens han ajudat en tot moment. Esperem repetir l’any vinent. Un passeig per la Catalunya medieval i moltes coses més... en anglès!
  21. 21. Tutora Ana María Girón 1r ESO A Tutora Maria Josep March 1r ESO B Tutor Salva Iborra 1r ESO C
  22. 22. Tutora Conxi Fontanals 2n ESO A 2n ESO B Tutora Laura González 2n ESO C Tutora Maria Antònia Calvet
  23. 23. Tutora Maite Veloso 3r ESO A Tutora Karen Mías 3r ESO B Tutora Sandra Sanchís 3r ESO C
  24. 24. Tutora Eni Pradas 4t ESO A 4t ESO B Tutor Fernando Nogués 4t ESO C Tutora María José Juárez
  25. 25. Tutora Ibanesa Gómez Tutora Caterina Ferreres Tutora Mabel Albero 2n BAT PROJECTE ENDAVANT! 1r BAT
  26. 26. 26 núm. 2 - juny 2014 Curses de Carros ACTIVITAT JORDI PUJOL DEPARTAMENT DE LLENGÜES ESTRANGERES Les curses de carros a Roma Les curses de carros, un dels espec- tacles més populars a Roma, es celebraven als circs. Les dimensions dels circs depenien de la mida de la ciutat; la longitud del Circ Màxim de Roma era d’uns 600 m i la seva amplada d’uns 225 m i se li calcula una capacitat per a 250.000 es- pectadors. La pista era rectangular amb un costat curt semicircular i estava dividida longitudinalment per una spina a cada extrem de la qual hi havia les metae. Per prendre la sortida, els carros es col·locaven a les carceres, unes portes que s’o- brien mecànicament en el mo- ment de la sortida, posades es- glaonadament perquè tots els ca- rros tinguessin un recorregut de la mateixa longitud independent- ment del lloc que ocupessin a la sortida. Els seients del circ eren gra- tuïts per als pobres. Els ciutadans rics pagaven pels seients amb om- bra i on la vista era millor, i possi- blement passaven molt de temps apostant en les carreres. Alguns dels aspectes de l’organit- zació d’aquestes curses eren simi- lars a l’esport professional actual. Els equips, que necessitaven molts diners per funcionar, contractaven els millors aurigues -conductors dels carros-, que podien canviar d'e- quip. Sota el govern de Neró van començar a desenvolupar els equips més destacats -Vermells, Blaus, Verds i Blancs-. Els sectors més radicals van anar tendint cap a la delinqüència i foren acusats de robatoris i assassinats. Les curses més importants eren les de carros de quatre cavalls (qua- drigues); però també se’n celebra- ven amb carros de dos cavalls (bi- gues) i, excepcionalment, tirs de fins a deu cavalls. Els carros eren normalment de fusta i tenien un sol eix; la seva estabilitat era, per tant, escassa. Els aurigues acostumaven a ser adolescents perquè es bus- cava sobretot que pesessin poc i eren normalment esclaus, per tant el premi el rebien els seus amos; si la propietària era una dona, tam- bé rebia el premi, no podia partici- par ni ser espectadora. Malgrat ser esclaus, eren considerats guanya- dors i rebien una corona de fulles de llorer i diners; si en guanyaven suficients podien comprar la seva llibertat. Els aurigues romans utilitza- ven casc i proteccions i s'emboli- caven les regnes a la cintura; com que, en cas d'accident, no podien deixar-les anar, es veien obligats a dur un ganivet entre les dents per tallar-les i evitar ser arrossegats pel carro.   L’espectacle començava amb una processó; un herald recitava els noms dels aurigues i els dels seus amos. Per donar la sortida s’utilitza- va un drap; quan tocava el terra els carros començaven la cursa. Uns dispositius mecànics amb do-
  27. 27. mediterr@news 27 fins (símbol de Neptú, déu del mar i protector dels cavalls)  i ous (símbol dels dioscurs Càstor i Pòl·lux i reco- negut gran genet el primer) on s’in- formava de les voltes de la cursa. La cursa de carros a l’institut En el marc de les activitats de sant Jordi, es va organitzar a l’Institut una cursa de carros a la manera romana. Ens vam decidir per fer-la de bigues per qüestions d’espai. Els carros es van fer amb palets, que es van equipar amb quatre rodes -dues de mòbils al davant i dues de fixes al darrere- per tal de facilitar el lliscament. Els aurigues -Joel Ta- tay (equip verd), Carlos Gil (equip vermell), Miquel Ángel Curado (equip blanc) i Julia Donaire (equip blau)-, seleccionats entre els alum- nes de 1r d’ESO, anaven amb guants de treball i pantalons llargs gruixuts perquè no se’ls clavés cap estella que pogués haver-hi als pa- lets. Els “cavalls” -Carlos Díaz i Hamza (equip vermell), Ivan Pan- chenko i Aitor Giménez (equip blau), José Manuel Mimbrero i Fran Ferreira (equip verd) i Oscar Rome- ra i Javi Romero (equip blanc)-, arrossegaven els carros amb cor- des. Tots ells anaven equipats amb una túnica del color corresponent fetes amb sacs d’escombraries. El circ -la pista d’esports de l’Insti- tut- estava dividit longitudinalment per una spina feta amb cons dels que s’utilitzen per Educació Física. Per marcar les voltes es van dissen- yar uns indicadors de cartolina pin- tada amb xifres romanes, un dofí i un ou. La comitiva, formada per un herald amb trompeta, un segon herald encarregat de llegir el programa de curses i els carros, va sortir de la part posterior del gimnàs, va entrar a la pista i es va procedir al sorteig de les posicions de sortida. El carrer 1 li va correspondre a l’equip ver- mell, el carrer 2 a l’equip blanc, el carrer 3 a l’equip blau i el carrer 4 a l’equip verd. Cada carro es va si- tuar al seu lloc i la Sylvia va llançar un mocador al terra per indicar la sortida. La sortida dels quatre carros va ser fortíssima; a tots ells se’ls van aixe- car les dues rodes davanteres i fins i tot els vermells van perdre l’auriga. Els blaus van passar els primers a la primera corba, on van xocar blancs i vermells mentre els verds, per l’exterior, a un ritme constant, assolien la segona posició aprofi- tant que els vermells havien de recollir l’auriga. Els blaus seguien al capdavant; però un problema amb les regnes del carro va provo- car que fossin superats per verds i blancs a la segona volta. Les posi- cions ja no es van modificar fins al final, malgrat un darrer esforç dels blancs. Així doncs, la victòria va correspondre a l’equip verd, els components del qual van rebre com a premi una ampolla d’oli d’oliva. Finalment, voldríem agrair la col·laboració de tots els qui van fer possible que es pogués celebrar aquesta cursa; si s’ha oblidat algú en aquesta relació, la responsabili- tat és exclusiva de qui signa. Citem l’Equip Directiu (per la seva ajuda i el seu suport), el departament de Tecnologia (per la construcció dels carros), el departament d’Educa- ció Física (per la cessió de material i pista), el departament de Cièn- cies Naturals (pels pergamins), el departament de Música i el de Ciències Socials (per assessora- ments diversos), el personal d’ad- ministració i serveis (per la seva constant col·laboració) i tots els alumnes participants (heralds, “ca- valls”, aurigues i marcadors de vol- tes). A tots ells, GRÀCIES!!! Al següent enllaç podeu veure un vídeo amb totes les imatges de la cursa emocionant que vàrem viure al pati de l’institut. vimeo.com/92756029
  28. 28. ALBERT JANÉ i SARA SANDAMIL ALUMNES 1r BAT L’alumnat de 1r de batxillerat va ser l’encarregat d’organitzar aquest curs el túnel del terror. Es van proposar com a principal ob- jectiu guanyar diners per al viatge de final de batxillerat, entretenir els companys i celebrar plegats la festa de la Castanyada. L’atracció va inspirar-se principal- ment en la pel·lícula Guerra Mun- dial Z, que tracta sobre una invasió de zombies, desencadenada per l'expansió d'un virus. Però també estava inspirada en l'Àrea 51 per- què hi surten laboratoris d’investi- gació d'essers extraterrestres o monstres. El túnel del terror s’estenia per les quatre plantes de l’institut, pels vol- tants de les escales de la zona de l’ascensor, amb les portes d'incendi tancades per tal de limitar la zona. Es van fer servir els replans de da- vant de les portes de l'ascensor per escenificar laboratoris i sales de cirurgia. L’argument era senzill: els soldats de l'ONU havien d'acompanyar un grup de civils que havien de tra- vessar la zona infectada (l’institut) pel virus per tal d'arribar a una zo- na segura (aula de 1r de batxille- rat). Un cop allí, l’AMPA obsequia- va amb unes llaminadures als par- ticipants. Pel que fa als espais, el comença- ment del túnel era a la planta -1, a la porta d'incendi que dóna a l'ex- terior, de manera que els visitants havien d’esperar fent una fila fora de l'edifici. Després d’una estona d’espera, impacients, anaven avançant pel passadís fins al replà -1, pujaven per les escales, arribaven a la plan- ta 0: en el replà hi havia una esce- na esgarrifosa comandada pel capità Roger i el Dr. Hassan. Puja- ven després a la planta 1: igual- ment al replà una altra escena i, finalment, arribaven a la planta 2: al replà hi havia l'última escena de terror. Per acabar, eren guiats fins a l'aula de 1r de Bat on es projecta- ven curtmetratges de terror. Durant el recorregut els civils patien persecucions i amenaces per part dels del zombies i dels soldats infec- tats pel virus que s’havien transfor- mat accidentalment en monstres. Tot plegat, un context esgarrifós, on va jugar un paper important el de- corat, la il·luminació i la imaginació desbordada dels visitants. Tot això ambientat amb una músi- ca inquietant que sonava pels al- taveus del centre. A la sortida se'ls oferia la possibilitat de fer-se una fotografia amb els zombies. Albert Jané entrevista a Sara San- damil, que va idear i coordinar el projecte. - En què et vas inspirar per plante- jar aquest format? En les pel·lícules Guerra Mundial Z, REC, Area 51. Sobre infeccions que afectaven les persones convertint- los en zombies. També en els sol- dats i els científics que buscaven la cura. - El projecte va sortir tal i com l’ha- vies planejat? Hi va haver algun imprevist? Va sortir tot bé, malgrat que a la zona segura (aula de primer de batxillerat) hi va haver un petit error d'organització i alguns problemes per desallotjar els primers grups d’alumnes a l’hora de posar la pel·li. CASTANYADA 2013 Túnel del terror inspirat en Guerra Mundial Z i Area 51
  29. 29. - Què va ser el més difícil d'acon- seguir? Doncs entre els 40 de la classe, or- ganitzar-nos i repartir-nos les tas- ques que havíem de fer cadascú, ja que a causa d'això el primer grup de visitants ens va trobar una mica descoordinats. Però sobre la marxa vam anar solucionant els problemes d’organització. - Creus que es podria haver millo- rat? Sens dubte és millorable, com qual- sevol cosa que es fa. Podríem ha- ver posat més ambient de terror i moltes escenes al llarg del túnel. Però els companys ens diuen que hem deixat el llistó bastant alt per al curs que ve. - Quant de temps vàreu tenir per preparar totes les escenes? Només una tarda, gràcies a l’equip directiu que ens va deixar prepa- rar-ho i van estar amb nosaltres la tarda del dimecres, i també a la col·laboració dels alumnes volun- taris. - Podries explicar una mica com estaven estructurades les plantes i que s'hi feia a cadascuna? En la planta 1, un passadís inicial on s'instruïa els civils, les normes i el que anava a passar a dins. Vam recrear un laboratori amb zombies morts, un científic i el Coronel Ro- ger que explicava la introducció. En acabar l’ explicació, els zombies es despertaven i els perseguien fins a la planta següent. A la planta 0, hi havia un grup de soldats trans- formats en zombies que represen- taven atacs de epilèpsia a causa de la infecció. En la planta 1, la més ben organitzada, era una ofi- cina on hi havien zombies sota les taules i tirats per el terra i les esca- les. Cal destacar una zombie amb alta addicció al ball. A l’última planta, el Sergent Contreras orde- nava els militars que obrissin una de les portes d'incendi per sortir, però sortien zombies. A causa d'això anaven a l'altra porta, que es con- vertia en zona segura i rebien xo- colatines de part de l'AMPA i dos alumnes posaven una pel·lícula i feien una mica de show. - T'esperavesque entraria tanta gent, i que molts repetirien? Van ser més de dues-centes visites. La veritat és que esperàvem afluència de públic perquè era una activitat molt atractiva i hi ha- via molta il·lusió per part de tots. - Com us vàreu repartir l'organitza- ció per preparar-ho? Tothom hi va posar molt de la seva part. Pel que fa a l’organització, Liliana Isofache va ser l’ encarre- gada del vestuari i de maquillatge; Albert Jané, música i curtmetratge i jo em vaig encarregar de coordi- nar l’activitat per les diferents plan- tes. Cal agrair la col·laboració de tots els alumnes del centre i la resta de companys de primer de batxi- llerat que van participar en l’activi- tat: Amanda Campillos, Johanna Lopez, Yassin el Aadmi, Felipe Alva- rado, Eva Carrascosa, Willy Barra, Jose Trinidad, Roger Toran, Javi Romero, Sergi Perera, Laura Peral, Jordi Martínez, Liseth Ruiz, Miguel Contreras, Xenia Contreras, Liliana Iosofache, Martina Alexandri, Ainhoa Malavia,Lorena Lopez, Fran Salmeron, Miriam Castillo, Anna Gil, Axel Güell, Alexandra Sancho, Carmen Redondo, Jalal Agathas, Victoria Villarino, Rocío Padilla, Fa- tima el Fellah i Fahad Hassan, ja que en realitat va ser un treball d’equip.
  30. 30. 30 núm. 2 - juny 2014 Escola Verda 2013 - 2014 JOSEP ÁLVAREZ DEPARTAMENT DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS Són moltes les activitats que hem realitzat aquest curs rela- cionades amb la sostenibilitat i ambientalització del centre. Algunes constitueixen una con- tinuïtat o consolidació i altres són noves actuacions que es- tem encetant. Seguiment d’aules netes és un projecte que consisteix en la participació de l’alumnat en l’organització i presa de deci- sions del centre sobre la crea- ció d’espais agradables i soste- nibles que permetin millorar la nostra qualitat de vida. Una comissió de 4 delegats verds de cada nivell i un professor ins- peccionen les aules un dia a la setmana i fan una valoració de com estan respecte a la nete- dat, ordre, correcta utilització de papereres i llums. Al final de trimestre es fa una classificació i s’atorga un distintiu a l’aula més neta. A final de curs es lliu- ra un premi al millor qualificat. (veure Figures 1 i 2). Estalvi de paper. Fins aleshores la majoria de les aules només disposaven de la paperera de rebuig, per la qual cosa no es feia una recollida selectiva dels residus. Aquest curs els delegats verds estan introduint de mane- ra progressiva papereres de reciclatge de paper i safates de reutilització de paper a do- ble cara. Així mateix estan in- formant de la seva correcta utilització mitjançant un manual de bones pràctiques. També continuem des de les tutories la recollida selectiva d’envasos al pati, comptabilit- zem el pes i portem un control estadístic. Respecte a l’estalvi energètic hem proposat un codi de nu- meració per tal d’identificar l’interruptor que volem engegar segons les nostres necessitats, i així estalviar energia i conservar millor la vida útil dels tubs fluo- rescents. En relació a l’estalvi de l’aigua estem començant la diagnosi al nostre centre, analitzant els diferents tipus d’aixetes i cister- nes que tenim, així com l’estat d’altres infraestructures. La pri- mera mesura que hem pres, que suposa una mínima despe- sa però que resulta molt efi- cient, és la col·locació de bri- des en les aixetes de polsador. Aquestes redueixen en molts casos més de la meitat del ca- bal cada cop que polsem. Pos- teriorment els delegats verds fan difusió d’aquestes dades a les hores de tutoria i amb la col·locació de rètols per infor- mar i sensibilitzar a tothom de la importància de l’estalvi (veure Figura 3). ACTIVITATS
  31. 31. mediterr@news 31 El dia 21 de març vam celebrar el dia de l’aigua amb la realit- zació d’algunes activitats, com l’estudi de les seves propietats o el càlcul del seu consum quan hem de regar per la tècnica d’inundació el nostre hort esco- lar. Els resultats ens fan repensar la seva substitució per un tipus de reg més eficient com el reg per degoteig. Les aigües residuals com les ai- gües fecals del clavegueram no es poden abocar directa- ment als rius, ja que contami- nen l’aigua dolça dels aqüífers de manera que aquesta esde- vé no potable, o danya els or- ganismes dels ecosistemes. Prèviament cal reduir la seva contaminació abans que arribi al mar on es tanca el cicle de l’aigua. Per reflexionar sobre la conta- minació de l’aigua, vam cons- truir una depuradora d’aigües residuals a petita escala amb materials senzills que podem trobar a casa. Aquesta activitat ens va permetre entendre el procés de depuració i diferen- ciar entre depuració i potabilit- zació. Al final de la pràctica reciclem els materials i fem una separació selectiva dels com- ponents en cada contenidor. Una actuació que es consolida en aquest curs 2014, Any del Reciclatge, és la fabricació de mobiliari amb materials reci- clats, gràcies als alumnes de 3r i 4t d’ESO, dirigits per Sandra Sanchis del Departament de Tecnologia. Els alumnes van construir papereres de fusta per al pati i calaixos a partir de pa- lets d’obra, la qual cosa ens va permetre reciclar i estalviar-nos la seva compra. Aquest Nadal, Carme, la se- cretària, ens va sorprendre amb un regal. Enguany per col·labo- rar amb l’any del reciclatge va elaborar un centre de taula i un tió amb diferents materials re- ciclats i del nostre bosc. Una altra activitat que es con- solida són els tallers de fabrica- ció de paper i de sabó que tan bona acollida van tenir el curs passat, per reciclar paper de diari i oli respectivament. Continuem amb les tasques a l’hort escolar. Aquest curs hi participen tres grups de dife- rents nivells 1r, 2n i 3r d’ESO. Després de roturar la terra, és a dir, treballar-la, i fer els cavallons -unes petites “muntanyetes” de terra per plantar les llavors- al novembre vam plantar faves i altres vegetals, com mongetes i fesols als llavorers o plançons de bledes, bròquil i cebes. Com que la sembra de les faves va ser molt tardana i el terreny no s’ha pogut adobar, la collita s’hi ha reduït a 1/3 respecte de la del curs passat. També hem pogut realitzar petites investi- gacions de fauna i flora. Un exemple és l’estudi del cicle reproductiu de la proces- sionària del pi o de l’escarabat de Sant Joan, o el cicle de la matèria al compostador.
  32. 32. 32 núm. 2 - juny 2014 Tallers i sortides extraescolars. A la Diada de Sant Jordi des del Departament de Ciències ex- perimentals i coordinats per la Laura González es va realitzar un taller per descobrir les pro- pietats medicinals i culinàries de les plantes i arbres mediterranis en la cultura de l’Imperi Romà. Per convertir-se en un bon natu- ralista com Plini el Vell o Dioscòrides, els participants en aquest taller van completar una sèrie de proves de reconei- xement i determinació de plan- tes i arbres mediterranis amb una sèrie de pistes, descripcions o endevinalles. Van posar a prova tots els seus sentits per trobar els secrets que amaguen les plantes i que ens permeten conservar aliments, guarir feri- des o protegir-nos de malalties. L’equip guanyador va rebre l’elixir de l’eterna joventut: un sabó de xocolata. Un altre taller de gran acceptació va ser el de fabricació de menjadors per ocells que vam penjar als ar- bres del bosc per observar i es- tudiar la seva biologia. Potser les sortides extraescolars són les activitats més engres- cadores, permeten consolidar i ampliar el que treballem al centre i, en aquest sentit, en- guany ha estat un curs molt ac- tiu. Els departaments de Cièn- cies Socials i Ciències Naturals, amb la col·laboració de Manel Güell i Josep Álvarez respecti- vament, van organitzar el 27 de febrer la visita a les Coves de l’Espluga de Francolí amb els alumnes de 1r d’ESO, per conèixer la seva formació geològica i ocupació humana durant el Paleolític i Neolític. Una altra sortida va ser el 16 de maig, la visita a l’ETAP (Estació de Tractament d’Aigua Pota- ble) de l’Ampolla i el Parc Natu- ral del Delta de l’Ebre, per aprofundir en la importància de l’aigua com a recurs escàs en un ecosistema singular i de gran valor que integra de for- ma racional les activitats hu- manes. La darrera sortida del 12 de juny a les Instal·lacions del Club Nàutic de Coma-ruga amb els alumnes de 3r d’ESO s’emmar- ca dintre del Treball de Síntesi. L'activitat organitzada per l'Associació EDMAKTUB està dedicada a l'estudi i divulgació dels cetacis a la Mediterrània, i en ella els alumnes podran conèixer les tècniques de fil- mació de cetacis amb un he- licòpter teledirigit i participaran en un simulacre de rescat d'un dofí varat a la platja. Jornada de Portes Obertes. Aquest dia vam aprofitar per donar a conèixer algunes de les activitats pràctiques que realit- zem als laboratoris de Biologia i Geologia. Destaquen l’obser- vació de preparacions al mi- croscopi o mostres a la lupa binocular, així com l’estudi dels anells de creixement dels ar- bres. Al laboratori de Física i Química treballen la prepara- ció de dissolucions o l’elabora- ció de cristalls, alguns especta- culars i de gran mida. Altres activitats fetes de forma més puntual i que volem am- pliar de cara al curs vinent són els tallers de fabricació de mató i iogurts de forma tradicional, sense iogurtera, per aprendre aquestes tècniques d’elabora- ció de productes naturals de forma artesanal i fomentar hàbits saludables d’alimenta- ció.
  33. 33. mediterr@news 33 Fòrums i conferències de EV. Finalment, cal destacar la par- ticipació dels delegats verds en el II Fòrum de les Xarxes d’Esco- les per la Sostenibilitat de Cata- lunya (XESC) al Vendrell, el 21 de novembre de 2013 a l’Esco- la de Música Pau Casals. Així com la participació que vam fer en la IV Conferència Cata- lana Tinguem cura del Planeta al Parc Central del Vallès, a Sa- badell, el 2 d’abril de 2014. Aquests aplecs són un lloc d’in- tercanvi d’experiències en què els delegats verds expliquen les actuacions relacionades amb les problemàtiques ambientals locals i de centre. Des de la Comissió d’Escola Verda volem agrair a tots els alumnes, professors, directiva, PAS, AMPA, i especialment als delegats verds, la seva dedica- ció i suport en les activitats que hem desenvolupat al llarg del curs i us animem a continuar i participar el curs vinent amb la mateixa il·lusió. El futur comença a construir-se avui i tots podem canviar el Món. Si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui? Tinguem cura del Planeta! (Cloenda de la IV Conferència Catala- na Tinguem Cura del Planeta) Mascota: Aluminito Figura 1 - Taula de seguiment d’aules Figura 3 - Taula de diagnosi de l’aigua Figura 2 - Gràfic de seguiment d’aules netes. Puntuació
  34. 34. 34 núm. 2 - juny 2014 Xerrada: Rentar-se i vestir-se en química ACTIVITAT LORENA PÉREZ ALUMNA 2n BAT El dia 27 de gener el Departa- ment de Ciències Experimentals del centre va concertar una visita amb Carme Aguilar, pro- fessora de la Universitat Rovira i Virgili, per fer-nos una xerrada divulgativa sobre “Rentar-se i vestir-se en Química” als alum- nes de primer i segon de Batxi- llerat de la modalitat de Cièn- cies i Tecnologia. Les persones estem envoltades de química, ja que aquesta està present en moltes accions de la vida quotidiana com dutxar-nos, rentar-nos les dents o vestir-nos. La Química al bany Al bany podem trobar diversos productes amb diferents com- postos i funcions determinades. El xampú: les seves funcions són eliminar la brutícia i lubricar el cabell sense arrossegar total- ment el greix. El seus ingredients són: • Els detergents, que són els encarregats d’eliminar la bru- tícia, gràcies a la seva estruc- tura formada per una cua apolar, que s’adhereix a la brutícia, i un cap polar, que es posa cap a l’exterior. Quan s’ha adherit a la brutícia i es posa en contacte amb l’ai- gua, aquesta l’arrossega. Els més utilitzats són els tensoac- tius. • Els condicionants, que apor- ten greix i eviten el resseca- ment. Alguns d’aquests són els estrets de coco, la lanolina i la lecitina. • Espessants, la funció dels quals és fer més espès el xampú. Els més emprats són el clorat de sodi i PEG-120. • Els àcids s’encarreguen d’a- propar el pH del xampú al pH del cabell, i ha de ser un pH comprès entre 5,5 - 6. • Els conservants eviten la proli- feració de fongs i bacteris. • Les essències i els olis essen- cials serveixen per fer el pro- ducte més agradable pel consum. Alguns són la lavan- da, la menta, etc. • Finalment, els ingredients ac- tius, que són substàncies que s’afegeixen al xampú per tractar diferents problemàti- ques. Hi ha més de 1000 substàncies catalogades. Ex. Caspa, cabell sec o gras; vi- tamina A i E (nodreix); àloe vera (calma i hidrata); ca- mamilla (suavitza i aclareix); silicona (dóna brillantor), etc. El dentífric: la seva funció és eliminar la placa bacteriana, combatre les càries, blanquejar les dents i controlar el mal alè. Els seus ingredients són: • Els detergents solubilitzen els dipòsits que hi ha sobre les dents i faciliten la dispersió dels principis actius. Ex.: lauril sulfat de sodi i N-lauril sarcosi- nat de sodi. • Els abrasius complementen de manera enèrgica l’acció
  35. 35. mediterr@news 35 del detergent, eliminant resi- dus d’aliments o altres dipòsits acumulats. Ex.: bicarbonat sòdic, carbonat càlcic, sili- cats, etc. • Els humectants eviten l’endu- riment del dentífric. Ex.: la gli- cerina,el sorbitol i el xilitol. • Els conservants eviten el de- senvolupament de contami- nació en el producte. Ex.: benzoats, diclorofenol i for- maldehid. • Els edulcorants i aromatitzants fan agradable el gust i l’olor per fer el producte més agra- dable, ja que això és molt im- portant per poder agafar l’hàbit. Ex.: menta, sacarosa, eucaliptus. • Els colorants serveixen per donar un aspecte més atrac- tiu. • Els principis actius s’encarre- guen d’augmentar la re- sistència de l’esmalt (flúor), eliminar els microorganismes que formen la placa bacte- riana (clorhexidina, triclosan), dessensibilitzar (nitrat de po- tassi) i blanquejar (peròxids). Els desodorants i els antitranspi- rants: quan fem esport intens, fa calor, etc., suem i eliminem les toxines que no vol l’organisme a través de les glàndules apo- crines. Els productes que nosaltres uti- litzem per això són els desodo- rants i els antitranspirants. Els primers tenen la funció d’ama- gar el mal olor però no eviten la suor. Per això contenen bacte- ricides (famesol) perquè han d’actuar sobre els bacteris que provoquen l’olor. En canvi, els antitranspirants, disminueixen la suor amb compostos com el c l o r h i d r a t d ’ a l u m i n i [Al2(OH)2Cl2]. Els cations d’alu- mini alliberats taponen els con- ductes de les glàndules apocri- nes. Amb tot això hi ha molta con- trovèrsia, perquè es diu que és dolent no deixar a l’organisme expulsar les toxines, encara que no està demostrat cap relació amb malalties com el càncer. Vestir-se Les fibres tèxtils les podem clas- sificar en dos grans grups se- gons el seu origen. Unes són les naturals que poden provenir dels animals (llana, seda, cuir…) o dels vegetals (cotó, lli…); i les altres són d’origen químic, de les quals distingim les fibres arti- ficials (viscosa, raió) i les fibres sintètiques (niló, polièster, po- liamida). Actualment s’està treballant amb les fibres intel·ligents, són teixits amb xips que poden de- tectar malalties o detecció d’algun dèficit per donar un suport medi. De les fibres naturals ens cen- trarem en: La llana: és una fibra d’origen animal que s’obté en el procés d’esquilat. La seva qualitat depèn de la raça, l’edat, la cria i la proteïna queratina. Els fils de llana s’uneixen mitjançant enllaços pont de sofre, formant una fibra elàstica que té la capacitat de funcio- nar com aïllament tèrmic. Amb la calor i l’agitació de la centrifugació de la rentadora es pot encongir perquè es trenquen els enllaços i els sofres s’enllacen entre ells produint una compactació irreversible. El cotó: és una fibra d’origen vegetal, la més estesa ja que ocupa el 48% de la producció. Està formada principalment per cel·lulosa i per altres fibres unint- se el grup OH per pont d’hidro- gen, que produeixen un enllaç molt fort i difícil de trencar. Quan es renta, es produeix un moviment relatiu però les fibres no se separen i no s’encongeix, com que no té tendència a tornar a l’estat inicial cal forçar- les amb la planxa. De les fibres químiques desta- carem: Les fibres artificials: s’obtenen per modificacions químiques de matèries naturals. Els avantat- ges respecte de les fibres natu- rals són l’elevat grau d’absorció d’humitat, l’estabilitat, el tacte sedós i són fàcils de tenyir. Les fibres sintètiques: són fibres fetes totalment per l’home a partir de substàncies concretes i en quantitats concretes. L’any clau va ser el 1937, quan Du Pont patenta el niló per a fabricar mitges o paracaigu- des. Els avantatges són la resistència a la llum, es poden rentar i planxar, l’elevada uniformitat, i la gran resistència als insectes i als productes químics.
  36. 36. 36 núm. 2 - juny 2014 Fem sabó a l’Endavant! ACTIVITAT ALUMNES DE L’ENDA- VANT! L’alumnat de l’Endavant! el passat mes de març vam fer sabó ecològic al laboratori de l’institut. L’oli reciclat que vam utilitzar era el que es va recollir l’any passat a la campanya organitzada pel Comitè Am- biental del centre. A continuació us expliquem els ingredients necessaris, els uten- silis que calen i els passos que vam seguir: Ingredients 1.000g d’oli reciclat 125g de sosa càustica 320g d’aigua destil·lada Canyella en pols Utensilis Cullera de fusta Vas de precipitats Colador Olla Batedora Balança Guants Ulleres de protecció Passos Retalleu els tetrabrics Filtreu l’oli Peseu la sosa càustica Peseu l’aigua destil·lada Barregeu l’aigua amb la sosa i deixeu-la refredar Peseu l’oli Barregeu l’oli amb la mescla d’aigua i sosa Barregeu amb la batedora la mescla fins a obtenir una textu- ra semblant a les natilles Separeu una part de la mescla i afegiu canyella Aboqueu la mescla als tetra- brics Deixeu-la refredar 24 hores Talleu-la en porcions Deixeu-la assecar dos mesos
  37. 37. mediterr@news 37 Recull d’activitats AMPA ACTIVITATS AMPA INSTITUT MEDITERRÀNIA Aquest curs 2013/2014 des de l'AMPA continuem col·laborant amb l'institut en la mesura de les nostres possibilitats. A continuació, us mostrem un recull de les activitats que realitzem: Activitat Adreçada a... Observacions Assemblea informativa A tots els pares i mares d'alumnes Reunió amb poca participació, us animem a que en properes reunions us hi animeu. Formació de la nova AMPA. Reunions organitzatives al llarg del curs. Membres de la nova junta. Amb noves incorporacions. Aportacions en excursions i activitats Loteria pel crèdit de síntesi Per als alumnes socis de l'AMPA . Alumnes de 1r a 3r d'ESO L'AMPA col·labora aportant uns diners a totes les sortides i colònies que es facin. Realització de butlletes i sorteig d'un carro de la compra per finançar el viatge. Túnel del terror de Halloween Alumnes Col·laboració per organitzar la venda de les entrades i obsequi. Reunió amb la Direcció del centre Presidenta de l'AMPA A fi de coordinar esforços i organitzar-se. Dia de portes obertes Per a les famílies Per informar els pares i alumnes. Creació del Bloc de AMPA i Facebook. I ús de la bústia presencial del centre. Adreçada a pares, mares i alumnes. Hem de millorar la comunicació per tal de fer més àgil l'arribada de suggeriments, queixes, dubtes …. Classes de reforç gratuïtes per als alumnes de Batxillerat. Alumnes de BAT Els dimarts a la tarda. Finançades 100% per l'AMPA. IDDINK (Eco book) A totes les famílies Continuem confiant i cooperant amb aquesta empresa per tal de poder estalviar uns diners. Carnet Únic de les Ampes Als alumnes socis. Diverses reunions, organització i distribució de carnets. Sant Jordi Alumnes Aportació monetària al Centre Comissió d'Escoles Verdes Alumnes encarregats d'escoles verdes Regals individuals per la seva implicació al projecte. Revista de l'Institut Alumnes socis Aportació econòmica per tal que sigui gratuïta per als socis. Graduació 4t d'ESO / 2n BAT Alumnes de 4t d’ESO / 2n BAT Aportació econòmica per al sopar, l'orla i el detall.
  38. 38. 38 núm. 2 - juny 2014 XV Edició concurs Fotografia Matemàtica CONCURS ISABEL PONS DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES Des de fa tres anys l'institut Me- diterrània participa en el con- curs de fotografia matemàtica que realitza l'ABEAM (L'Associa- ció de Barcelona per l'Estudi i Aprenentatge de les Ma- temàtiques) amb l'objectiu d'a- conseguir que es vegin les ma- temàtiques en el nostre entorn. Aquest concurs consta de tres fases. La primera es realitza a l'institut. Aquest any la partici- pació s'ha incrementat, i s'espe- ra que en els propers anys aquest concurs desperti més interès. Els alumnes de primer són els que més han participat. A l'ho- ra de realitzar la fotografia, uns opinen que és millor fer-ne mol- tes i després triar-ne una; uns altres pensen que al contrari, millor primer el títol i a conti- nuació buscar la fotografia adequada. Comenten que el més complicat és el títol que portarà la fotografia. Quan l'han fet, en ocasions ha sigut amb l'ajuda de la seva família. Un consell per als alumnes que vulguin participar és tenir pa- ciència, perquè de vegades no saps com triar, o no veus la que més t'agrada. Encara que pocs havien sentit parlar d'aquest tipus de concurs matemàtic, els ha agradat molt i esperen repetir l'any que ve. Entre totes les coses que als alumnes els ha cridat més l'a- tenció destacarien les vota- cions, ja que havien de votar als companys, i això era com- plicat perquè alguns havien realitzat fotografies molt origi- nals. Aquest any lels guanyadors han estat: Nivell primer i segon de l'ESO 1. Secants sense secar: Eva Viedma (1r C). 2. Triangle d'Imant 3D. Indaleci Altet (1r A). 3. Angles dolços. Iara Ponce (1r C). Nivell Batxillerat 1. L'edat en circumferències: Martina Alessandri. 2. F(palmeres) té una asímptota vertical: Onara Simón. 3. Trigonometria a l'arquitectu- ra: Anna Gil. Nivell Professorat 1. Voldria ser Mandelbrot!!!: Montse Llauradó. Al següent enllaç podeu accedir a la pàgina del concurs organitzat per l’ABEAM. abeam.feemcat.org/course/ view.php?id=6 Secants sense secar L’edat en les circumferències Voldria ser Mandelbrot!!!
  39. 39. mediterr@news 39 X Certamen de lectura en veu alta - Lectura de Faules CONCURS ROSA MARIA PELLICER CLIC I RESPONSABLE DE LA BI- BLIOTECA X Certamen de lectura en veu alta Ho vam provar, ens va agradar i ho hem repetit! Sí, aquest any l’institut ha consolidat la seva presència al Certamen nacio- nal infantil i juvenil de lectura en veu alta organitzat per la Fun- dació Enciclopèdia Catalana, amb el suport del Departament d’Ensenyament de la Generali- tat de Catalunya, amb l’objec- tiu de promoure la lectura. Un any més la Biblioteca del centre ha organitzat el 2n con- curs de lectura en veu alta per tal de seleccionar els alumnes per representar al centre al X Certamen. S’hi van inscriure 20 alumnes de 1r a 4t d’ESO. Els seleccionats van ser Sílvia Méri- da, de 1r ESO B, per la catego- ria de Corsaris; i Oliver Casta- ñeira, Ainara González i Me- ritxell Zato, de 3r ESO A, per la categoria de Tropa de Corsaris. Sigui dit que el jurat ho vam te- nir molt difícil per seleccionar- los. Així, el 29 d'abril els alumnes re- presentants de cada categoria van participar en els quarts de final, que estaven organitzats pels Serveis Territorials d'Ensen- yament i van tenir lloc al Caixa- Forum de Tarragona. El jurat va seleccionar a la Sílvia Mérida, que participava en la catego- ria de Corsaris, per passar a les semifinals. Aquestes van tenir lloc el passat 16 de maig a l’Auditori de la Diputació de Tarragona. L’acte va ser pre- sentat per Joan Dausà (actor i músic) i mentre el jurat delibe- rava vam presenciar un espec- tacle de màgia. Tots quatre guardaran aquesta experiència com el seu petit tresor. Gràcies a tots per la vostra col·laboració. Esperem la vostra participació el proper curs. Faules d’Isop A tots ens han explicat o hem llegit relats i contes dels quals en desconeixíem l’autor i el gènere. Doncs, els alumnes de 1r d’ ESO durant l’activitat de lectura en veu alta, aquesta diada de Sant Jordi, han des- cobert que alguns d’aquells relats eren faules d’ Isop. Volun- taris dels tres grups van llegir una descripció de l’estructura de les faules i una breu biogra- fia d’ Isop, a més de les faules. En acabar la lectura vam fer una breu reflexió sobre el tipus de personatge, la moral final, etc. Divertit i alliçonador.
  40. 40. 40 núm. 2 - juny 2014 Concurs de cristal·lografia CONCURS MARIA CERDÀ I MONTSE LLAURADÓ DEPARTAMENT DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS El divendres 4 d’abril els alum- nes de 4t d’ESO d’aquest insti- tut es van presentar al III Con- curs de Cristal·lització a l'Escola, que va tenir lloc al pati de Lle- tres de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. S’ha celebrat la III edició coin- cidint amb l’Any Internacional de la Cristal·lografia. Des de la primera edició i, progressiva- ment, s’ha anat incrementant la quantitat d’instituts partici- pants i la qualitat dels cristalls presentats. En aquesta edició han estat 52 els instituts selec- cionats (uns 1250 alumnes tre- ballant amb la cristal·lització) i 42 els presentats a nivell de Ca- talunya. La participació en aquest con- curs requeria l’elaboració d’un cristall d’ADP a nivell de labora- tori, la presentació d’un pòster i, de manera opcional, l’edició d’un vídeo. En el pòster s’hi ha- via de relacionar la tècnica uti- litzada per l’obtenció del cris- tall, la hipòtesi, les conclusions, etc., és a dir, saber utilitzar i aplicar el mètode científic. Els membres del jurat eren per- sonalitats rellevants de prestigi reconegut, divulgadors de te- mes científics, geòlegs d’impor- tant reputació, professors uni- versitaris i catedràtics d’institut. L’entrega de premis als millors cristalls presentats va tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona, que només en comptades ocasions el cedei- xen. En aquest cas l’esdeveni- ment s’ho mereixia. Aquest any els guanyadors de les diferents categories han es- tat: Categoria de cristall únic: Primer premi: Institut de Vilase- ca (Vilaseca). Segon premi: Institut Frederic Mompou (Sant Vicenç dels Horts).
  41. 41. mediterr@news 41 Categoria de composició cris- tal·lina: - Primer premi: Institut Berenguer d’Entença (Hospitalet de l’In- fant). - Segon premi: Institut Ausiàs March (Barcelona). Categoria de metodologia i presentació: - Primer premi: Institut El Cairat (Esparreguera). - Segon premi: Institut Font del Ferro (Palafolls). Categoria de votació popular: Institut Llagostera (Llagostera). Categoria de millor filmació: Institut Josep Pla (Barcelona). Realment el nivell de l’exposició del concurs era força elevat i prenem nota per a la propera edició. Valorem molt positivament l’es- forç realitzat per tots els alum- nes de l’optativa de Física i Química de 4t d'ESO, en espe- cial a Laura Pérez, Salima El Youssofi i Alejandro Luís Rosales que, dirigits i guiats per la pro- fessora Montse Llauradó, han posat moltes ganes, il·lusió i no hi han escatimat temps per fer possible l’obtenció d’aquest tresor cristal·lí. Esperem que el proper curs tin- guem molts més alumnes volun- taris en participar en el pròxim concurs de cristal·lització. La cristal·lografia és la ciència que estudia les estructures cristal·lines. La m a j o r i a d e m i n e r a l s adopten formes cristal·lines q u a n e s f o r m e n e n condicions favorable. Així doncs, la Cristal·lografia és l'estudi del creixement, la f o r m a i l a g e o m e t r i a d'aquests cristalls. Un material cristal·lí és aquell on els seus àtoms s'estructuren en xarxes basades en la repetició tridimensional dels seus components. A l'estructura que es repeteix s'anomena cel·la o cèl·lula unitat. Els cristalls es classifiquen segons siguin les seves propietats de simetria de la cel·la, per tant es requereix u n c o n e i x e m e n t d e l s diferents grups de simetria. Q u a n e s d o n e n l e s condicions adequades, cada element o compost q u í m i c t e n d e i x a cristal·litzar-se en una forma definida i característica. Anomenar cristall al vidre és un ús col·loquial acceptat, però no és correcte des del punt de vista químic. Ja hem vist que un cristall és un sòlid homogeni que té els seus àtoms disposats en una xarxa tridimensional, que guarden un ordre i unes simetries, la seva disposició es repeteix fins a l ’ i n f i n i t f o r m a n t u n a estructura cristal·lina. En canvi, un vidre és un m a t e r i a l d u r, f r à g i l i t r a n s p a r e n t q u e , n o r m a l m e n t p e r refredament molt ràpid, no té els seus àtoms ordenats i l a s e v a e s t r u c t u r a tridimensional no forma una xarxa amb simetria.
  42. 42. 42 núm. 2 - juny 2014 Joves amb Idees CONCURS LILI ISOFACHE ALUMNA 1r BAT Els alumnes del primer curs del batxillerat humanístic i social, estu- diants de l’assignatura “Economia de l’empresa”, vam participar, du- rant els dies 18 i 19 de març, en un curs-taller sobre emprenedoria a l’Eina. El curs va començar amb una ex- plicació sobre el significat de l’em- prenedoria i sobre quines són les capacitats o habilitats que hauríem de posseir per tal de ser un bons empresaris. Una altra part de l’ex- plicació es va centrar en l’elabo- ració del pla d’empresa, eina im- prescindible a l’hora crear una empresa per tal que aquesta sigui viable i no arribar al tancament. Seguidament, una psicòloga que va començar el seu pla d’empresa a les instal·lacions de l’Eina, ens va explicar la seva experiència com a emprenedora, és a dir, com va començar en aquest món de l’empresa, amb quin pressupost comptava, quins errors va cometre i quins mètodes de publicitat utilitza per seguir captant clients. En aca- bar li vam poder fer tot tipus de preguntes sobre coses que ens in- teressaven o que no havíem aca- bat d’entendre. Finalment, després de la lliçó teòri- ca, vam posar en pràctica tots els coneixements adquirits. Aquesta va ser la part més divertida ja que vam fer diferents tallers en grup mentre uns estudiants d’audiovi- suals ens gravaven per fer un repor- tatge. El primer taller, “generació d’i- dees”, consistia en escriure en post- it tot allò que pensem que necessi- ta el Vendrell i que no té. Les més repetides van ser: un parc d’es- ports, amb màquines imitant les d’un gimnàs o pistes per patinar. Molts vam pensar en un centre comercial, però aquest no es via- ble perquè arruïnaria totes les peti- tes botigues vendrellenques. Una altra cosa que vam demanar va ser més higiene als nostres carrers. En el segon taller ens van donar un got de plàstic i una canyeta per beure. Aquests dos objectes sepa- rats vam haver d’ajuntar-los i inven- tar-nos altres objectes amb dife- rents funcionalitats. Les que el meu grup ens vam imaginar van ser: un instrument musical, un test per les flors, una làmpada i una guardiola. El tercer taller va ser sobre la viabili- tat econòmica d’una empresa. Ens van donar unes fitxes amb infor- mació econòmica sobre els costos d’una empresa i els preus de ven- da i nosaltres vam haver de fer els diferents càlculs per comprovar quin era el punt mort de l’empresa. L’últim taller, per mi, va ser el més agradable. Vam distribuir-nos en dos grups que simulaven dues em- preses que competien en un ma- teix mercat (una cadena de mun- tatge de bosses amb 10 globus de colors lligades amb un llaç). A ca- da grup hi havia directius que or- ganitzaven i donaven les ordres de com s’havia de fer la feina i els tre- balladors que havien d’executar les tasques encomanades pels seus superiors. Aquest taller tenia la fina- litat d’aconseguir una producció eficient, això vol dir que s’havia de produir de la manera més ràpida possible i amb els mínims costos. Guanyava l’equip que aconseguia millors resultats: fer la feina amb menys temps i amb menys treba- lladors. Quan vam acabar el curs, la pro- fessora ens va explicar que tots aquests aprenentatges els hauríem de posar en pràctica creant el nos- tre propi producte o la nostra pròpia empresa, i presentant el projecte al concurs “Joves amb Idees”. Aquest és un concurs, or- ganitzat també per l’Eina, en què participem tots els alumnes de pri- mer de batxillerat i els alumnes dels mòduls de grau mitjà dels Instituts del Vendrell.
  43. 43. mediterr@news 43 Mostra FotoFilosofia CONCURS MIRIAM CASTILLO I ALEXANDRA SANCHO ALUMNES 1r BAT Per tal de celebrar la  Jornada M u n d i a l d e l a F i l o s o f i a  (UNESCO) el Centre de Recur- sos per a l'Ensenyament, Apre- nentatge i Innovació de la Filo- sofia (CREAIF) convoca cada novembre, des de fa set anys, la Mostra de FotoFilosofia. L’ob- jectiu és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acom- panyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filoso- fia. A l’acte final que va tenir lloc a l’aula magna de la Facultat de Filosofia de la UB, es van poder veure les tres-centes vint-i-sis FotoFilosofies seleccionades entre els centenars que l’alum- nat participant havia postejat en cinquanta-dos blogs. Aquest acte va estar molt ben organit- zat, des de el principi que va fer un parlament el catedràtic d’ètica Nobert Bilbeny fins a l’últim moment dedicat princi- palment a la reivindicació de l’ensenyament de la filosofia a secundària. En aquesta segona part es va llegir un manifest i vàrem gaudir d’una perfor- mance  (petita representació teatral) a càrrec d’alumnes de batxillerat. Des de la nostra experiència l’acte de lliurament dels diplo- mes, el 27 de novembre, va estar molt entretingut. Malgrat l’esforç que vam haver de fer per desplaçar-nos a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (l’endemà co- mençava la primera setmana verda d’exàmens) va resultar ser una estona profitosa. Sobre- tot ens van agradar molt els comentaris de les Foto Filosofies que va fer el professor Jordi Bel- tran del Rey. Va ser interessant escoltar com interpretava les diferents formes de reflexionar de tots els instituts, tant els del nostre, que participava per primer cop però va ser el més matiner a l’hora d’inscriure’s, com dels altres quaranta i nou centres. Vam passar una tarda diferent a Barcelona i animem a tots els alumnes de batxillerat de l’ insti- tut a que participin en la prope- ra edició d’aquesta Mostra de FotoFilosofia vinculada a la Diada Mundial de la Filosofia. No us la podeu perdre,  us agradarà!!! Ets feliç o només somrius?
  44. 44. 44 núm. 2 - juny 2014 Pel·lícula Hannah Arendt COMENTARI DE TEXT JESÚS ROMERO ALUMNE 2r BAT El dia 4 d’octubre un grup de 53 alumnes de primer i segon de batxillerat van assistir a la projecció de la pel·lícula Hannah Arendt, organitzada per la societat cultural “el reti- ro” de Sitges. La pel·lícula era en versió original en alemany i amb subtítols en castellà. Du- rant els 113 minuts que va durar la sessió de cinema sembla ser que l’alumnat del nostre institut es va comportar de manera exemplar. Per la qual cosa la professora de filosofia va deci- dir que en comptes de lliurar un treball escrit sobre el tema de la pel·lícula féssim un debat a classe i que lliuressin el treball només els alumnes que no ha- vien anat a la sortida. Aquell dia d’octubre, justa- ment, estava malalt i vaig ser l’únic estudiant de segon de batxillerat que em vaig perdre l’excursió a Sitges. Vaig haver de cercar informació sobre la pel·lícula i a la professora li va agradar molt el meu treball. Va dir que a final de curs el publi- carien a la revista. Reflexions: En els anys seixanta Hannah Arendt va voler fer reflexionar als vencedors de la Segona Guerra Mundial sobre la banali- tat del mal. Hannah Arendt va ser una filòsofa política alemanya d'ori- gen jueu que va exiliar-se a Es- tats Units. Va fer grans aporta- cions al pensament occidental; va escriure treballs destacats com la “Teoria del totalitarisme” i també treballs sobre filosofia existencial. A més va protago- nitzar una gran controvèrsia per la seva opinió plasmada en el llibre “La banalitat del mal”que tracta sobre el judici al dirigent nazi Adolf Eichmana Jerusalem. Adolf Eichman va ser jutjat per ser un alt dirigent nazi i per ser el culpable de la “Solució Final” que consistia en el transport dels jueus als camps d'extermini per a desprès exterminar-los a tots. Acusat de Genocidi i amb el veredicte culpable va ser condemnat a la pena de mort a la forca. La pel·lícula reconstrueix el temps que va tardar Hanna Arendt en escriure el llibre sobre el judici de Eichman, però té força moments de flash back en el que es recorden moments de la joventut de la protagonis- ta, quan era alumna de Hei- degger (va ser el filòsof que va influir més en Hanna Arendt i amb ell va mantenir, de jove, una relació sentimental). Però el primer autor que va emprar el terme “banalitat del mal” va ser el filòsof Karl Jas- pers. A aquest pensador l'asso- cien molt amb l'existencialisme per què les seves obres estan influenciades per la filosofia vi- talista de F. Nietzsche i l’existen- cialisme de S. Kierkegaard. També perquè la reflexió sobre la llibertad individual és cons- tant en la seva obra Arendt va tenir problemes amb els sionistes. El sionisme és un moviment polític que afirma que els jueus tenen dret a un estat jueu que pren forma com a Israel. Hannah Arendt no era nazi però tampoc era sionista. Estava a favor dels drets hu- mans i totalment en contra del nacionalsocialisme alemany que deia que la raça ale- manya era la que valia. Sols intentava comprendre com un home que aparentment era insignificant i que pensava aleshores que sols feia la seva feina va poder ordenar la mort de tot el poble jueu (i altres po- bles como afroamericans i gi- tanos). Primo Levi, un supervivent de l’Holocaust, va dir: Tutti coloro chedimenticanoilloropassato, sono condannati a riviverlo (els que obliden el seu passat estan condemnats a repetir-lo). El treball d’Hanna Arendt ens mostra la importància d’apren- dre a recordar la historia recent per a no tornar a repetir-la.

×