mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània

Concursos
Participem en el concurs de Cris-
tal·lografia, Joves amb Idees, en el
Certamen de lectura en veu alta...
Sortides
Els nostres alumnes visiten la
Colònia Güell, la UAB, l’IMAX Port
Vell, el Monestir de Poblet...
Activitats
Celebrem el dia de Sant Jordi amb
diverses activitats culturals: cursa de
carros, boda i banquet romà...
Anem de celebració!
Graduació primera
promoció de Batxillerat
mediterr news@INSTITUT MEDITERRÀNIA
núm. 2 / juny 2014 / preu 1€

MEDITERRÀNIA?
Per segon any consecutiu, em plau, enormement, presentar-vos la segona
edició de la nostra revista, mediterr@news.
Com indica el seu nom, la mar Mediterrània ha estat un lloc clau i es-
tratègic per a la nostra història. Els fenicis i els romans hi van navegar, juntament
amb els grecs, que van sobrepassar els límits a través de l’estret de Gibraltar, fa
uns 3.000 anys aproximadament. Aquests navegants només coneixien els co-
rrents dels rius i van suposar que l’extensió d’aigua a l’altre costat de Gibraltar
era un enorme riu. Per tant, la paraula que significa riu en el grec clàssic era
Okeano, i d’allà prové la paraula “oceà”.
A la Roma antiga es va anomenar Mare Nostrum perquè totes les seves
ribes van ser ocupades, fins que al segle XX Mussolini, volent recrear l’imperi
romà, en va dir “El nostre mar”.
Com veieu, es tracta d’un nom que combina mites, és a dir, històries. La
història de la voluntat de l’home mediterrani per anar més enllà, quan decideix
enfrontar-se amb el destí, prescindint del capritx dels déus, i per interrogar-se
sobre el fonament del món i la seva adequació a les necessitats humanes.
La història del nostre centre també s’està forjant d’aquesta realitat, que
no són mites, sinó realitats, atès que gràcies a la professionalitat dels docents de
tot el claustre, el personal del PAS i la col·laboració de l’AMPA, continuem treba-
llat, amb il·lusió i optimisme, per una educació de qualitat.
Ho fem dia a dia, de la mà, amb una única missió: aconseguir l’aprenen-
tatge i el desenvolupament de les potencialitats, de tots i cadascun de vosal-
tres, per tal d’avançar en la suma d’esforços en el marc del nostre projecte en
comú que enguany s’ha replet amb grans projectes com L’impuls de la lectura,
el e-Twinning, l’Endavant!, les Escoles Verdes, el Musicavis, La tutoria entre iguals
(TEI), sense oblidar-me de la magnífica festa romana de Sant Jordi i tants d’altres
moments que han fet possible que sigui un any ple d’experiències viscudes amb
tots vosaltres i que volem compartir, amb tota la comunitat educativa, amb una
mostra d’articles i fotografies dels millors moments que hem viscut junts, i dels
quals em sento plenament orgullosa.
Per últim, em vull adreçar als alumnes a qui dediquem aquesta segona
edició, a la primera promoció de 2n de Batxillerat del nostre centre. Heu culmi-
nat una etapa gràcies a la tasca dels docents, tant de primària com de se-
cundària, i vull dir-vos que el futur, el vostre i el nostre, està cada cop més en les
vostres mans, en la vostra intel·ligència, en el vostre enginy, en la vostra voluntat
i la vostra constància. Ara us toca preparar-vos per fer-lo el millor possible.
Us asseguro que amb constància i esforç se superen tots els reptes, com
demostra la història amb la voluntat de l’home mediterrani per anar més enllà!
Sílvia Fernández i Recalde
Directora Institut Mediterrània

PROJECTES
e-Twinnig
Programa TEI: Tutoria Entre Iguals
Noticiario Mediterr@news
SORTIDES
Sección de cultura: Un día entre
prehistóricos
Theatre in English
IMAX Port Vell
Monestir del Císter de Santa Maria
de Poblet
Colònia Güell
Taller Re-Viure
Visita a la UAB
Visita a la ETSEQ
l’ETAP de l’Ampolla i Delta de l’Ebre
Crèdit de síntesi a l’Espluga de Francolí
FOTOS DE GRUP
ACTIVITATS
Curses de carros
Castanyada 2013
Escola Verda 2013 - 2014
Xerrada: Rentar-se i vestir-se en química
Fem sabó a l’Endavant!
Recull d’activitats AMPA
sumari
Edita: Institut Mediterrània
Coordinació, disseny gràfic i maquetació: Salva Iborra
Correcció lingüística: Eni Pradas, Teresa Puyuelo i Maria Josep March
Impressió: Raventós Suau
COL·LABORADORS
PROFESSORS
Anna Escobar, Ibanessa Gómez, Andrés González, Fran Rivera, Maria Antònia Calvet, Pili Soler, Mayte
Veloso, Caterina Ferreres, Montse Llauradó, Montse Nogué, Manel Güell, Josep Álvarez, Eni Pradas,
Fernando Nogués, Jordi Pujol, Isabel Pons, Rosa Maria Pellicer, Maria Cerdà, Mabel Albero, Conchi
Fontanals, María José Juárez, Sílvia Fernández i Salva Iborra.
ALUMNES
Grup 2n ESO F1, Sonia de la Torre, Grup 2n ESO A, Ainara González, Martina Alessandri, Xènia Contre-
ras, Axel Güell, José Antonio Trinidad, Jesús Romero, Albert Jané, Sara Sandamil, Lorena Pérez, Grup
Endavant, Lili Isofache, Miriam Castillo, Alexandra Sancho, Alba Roldán, Axel Mate, Roger Llebaria,
Eva Viedma, Alba Rodríguez, Ionela Vascilovici, Maria Nikiforova, Carlos Coria, Nayata Venero, Ba-
dreddin Himam, Aroa Carvajal, Claudia Terribas, Larissa Araujo, Ainara González, Laia Moreno, Laura
Pérez i Grup 2n BAT.
AMPA
CONCURSOS
XV Edició concurs Fotografia Ma-
temàtica
X Certamen de lectura en veu alta
- Lectura de Faules
Concurs de cristal·lografia
Joves amb Idees
Mostra FotoFilosofia
LLENGUA I LITERATURA
Pel·lícula Hannah Arendt
Un viaje en el tiempo con el ‘Bra-
zalete Mágico’
Relatos escalofriantes
Taller de Cómic
ELS ALUMNES S’EXPRESSEN
Als futurs alumnes del nostre cen-
tre...
L’amistat
Un amic és...
El fracàs escolar
FOTOS SANT JORDI
GRADUACIÓ 2n BAT
Discurs de graduació
4
6
8
9
10
11
12
13
14
16
18
19
20
21
26
28
30
34
36
37
38
39
40
42
43
44
45
46
47
48
49
49
49
50
54

4 núm. 2 - juny 2014
e-Twinning
PROJECTE
ANNA ESCOBAR I
ALUMNES 2n ESO F1
DEPARTAMENT DE LLENGÜES
ESTRANGERES
La nostra professora d’anglès
ens va demanar si la podíem
ajudar a redactar un article per
a la revista de l’institut en què
parléssim del projecte que es-
tem portant a terme enguany.
Se’ns va acudir que la manera
més entenedora era fer-li una
entrevista i que ens ho expli-
qués ella mateixa.
- Anna, què és l’e-Twinning?
És un projecte internacional
que va sorgir com a iniciativa
de la Comissió Europea. Aquest
projecte promou l’agermana-
ment d’escoles i el desenvolu-
pament de projectes de col·la-
boració a través d’internet en-
tre dos o més centres de països
europeus diferents sobre algun
tema de l’àmbit escolar. El que
es pretén és compartir informa-
ció amb altres alumnes euro-
peus que estan en una situació
similar a la nostra mitjançant
una llengua comuna que, en el
nostre cas, és l’anglès.
- Com vas tenir la idea de fer
aquest projecte?
El curs passat vaig fer un curs
de formació del Ministerio de
Educación i en lliurar el projecte
al final del curs, el meu tutor em
va animar molt a portar-lo a
terme. Quan em vaig registrar
al portal d’e-Twinning, vaig tro-
bar el projecte que estem fent
enguany i m’hi vaig afegir. El
tema em va resultar molt atrac-
tiu ja que ens permet parlar de
molts aspectes de la nostra vi-
da quotidiana i, a més, em van
agradar els països involucrats
per la seva gran diversitat.
- Parla’ns una mica del projecte
actual.
Com ja sabeu, porta per títol
“We have a lot to learn from
our differences” (hem d’apren-
dre molt de les nostres diferèn-
cies). Es tracta d’un projecte
molt flexible que ens permet
tractar molts temes diferents,
tant de l’àmbit de les tradicions
com de la cultura. El portem a
terme conjuntament amb tres
centres més: l’Institut Sainte Ma-
rie de Pesche, Bèlgica; el Liceul
Teoretic de Murfatlar, Romania;
i l’Istituto Comprensivo G.A. Co-
lozza de Campobasso, Itàlia.
El que fem les professores res-
ponsables (totes som dones!) és
‘reunir-nos’ virtualment via xat
un cop al mes per decidir la
feina que hauran d’elaborar els
alumnes, establir els terminis i
criteris de presentació de la fei-
na encomanada i penjar els
documents a la plataforma e-
Twinning.
- Quines tasques heu portat a
terme fins ara?
El primer que vam fer va ser
dissenyar un logo que sintetitzés
la idea del projecte. A conti-
nuació, cada un dels alumnes
havia d’escriure un petit
paràgraf al seu perfil on s’havia
de presentar als altres compa-

mediterr@news 5
nys. Després d’això, ens vam
dedicar a les tradicions de Na-
dal, vam dissenyar unes postals
per enviar-les als altres socis i
també vam fer una presentació
de diapositives sobre com ce-
lebrem el Nadal a casa nostra.
Actualment estem treballant en
unes presentacions sobre la
nostra ciutat, la nostra regió i el
nostre país.
- Com es pot fer la feina entre
tots els alumnes?
De manera col·laborativa
mitjançant internet. El que faig
és penjar un document en
blanc a Google Drive i cada
alumne o parella treballa les
diapositives que té assignades
amb el seu nom. D’aquesta
manera tothom és responsable
de realitzar alguna tasca i al
final tenim un document fet en-
tre tots. La meva feina consis-
teix en donar les instruccions
necessàries, supervisar la feina
dels alumnes, unificar el docu-
ment final i penjar-lo a la plata-
forma del projecte.
I ara, em permetreu que jo us
faci alguna pregunta a vosal-
tres?
- Us ha resultat difícil treballar
en el projecte?
No, a nosaltres ens agrada tre-
ballar amb les noves tecnolo-
gies i, com que utilitzem cons-
tantment les xarxes socials, la
plataforma e-Twinning ens re-
sulta senzilla. El més difícil potser
ha estat fer la feina íntegra-
ment en anglès ja que no hi
estem gaire acostumats. Per
sort, existeixen els traductors a
internet!
- Què en destacaríeu d’aquest
projecte?
A nosaltres, en general, ens ha
semblat una molt bona expe-
riència i guardarem un gran
record d’aquesta activitat.Com
que ha estat molt divertit, esta-
ria molt bé repetir l’any que ve!
Hem adquirit molts coneixe-
ments de tradicions i de cultura,
tant del lloc on vivim nosaltres
com dels altres països partici-
pants. A més a més, hem ‘co-
negut’ gent nova (ja els hem
agregat a les xarxes socials!),
hem aprés a utilitzar eines in-
formàtiques que no coneixíem i
hem utilitzat l’anglès per comu-
nicar-nos. Què més es pot de-
manar?
El portal eTwinning es el
p r i n c i p a l p u n t o d e
encuentro y un lugar
común de trabajo. Está
traducido a veinticinco
idiomas, cuenta con unos
230.277 miembros y unos
5462 proyectos realizados
entre dos o más centros
escolares de Europa.
El portal proporciona
herramientas en línea para
q u e l o s d o c e n t e s
e n c u e n t r e n s o c i o s ,
p o n g a n e n m a r c h a
proyectos, compartan
ideas, intercambien sus
m e j o r e s p r á c t i c a s y
comiencen a trabajar
juntos, sirviéndose de
distintas herramientas
personalizadas disponibles
e n l a p l a t a f o r m a
eTwinning.
www.etwinning.net/es

6 núm. 2 - juny 2014
ANDRÉS GONZÁLEZ BELLIDO
INSTITUT FRONT MARÍTIM, BARCELONA. UNI-
VERSITAT DE BARCELONA
IBANESSA GÓMEZN ARJONA
INSTITUT MEDITERRÀNIA, EL VENDRELL. UNIVER-
SITAT DE BARCELONA
La convivència als centres de primària i secundària, i concre-
tament l’assetjament escolar, és actualment un dels temes
que més preocupen en l’àmbit de l’educació. L’índex d’as-
setjament escolar augmenta i, alhora, neixen projectes per
prevenir-lo. En aquest article, presentem el Programa TEI, des
d’una perspectiva pràctica i operativa.
Paraules clau: bullying, assetjament escolar, cultura de la no-
violència, tolerància zero, tutoria entre iguals, convivència
escolar, Programa TEI.
Tot comença l’any 2002, quan un grup de professionals de
l’educació es proposa dissenyar una eina per a la prevenció
de la violència i l’assetjament escolar. Després de dos anys
de treball, s’inicia la seva implementació en centres de
primària i secundària.
Actualment, el Programa TEI es desenvolupa en més de 100
centres d’educació primària, secundària i educació especial
de Catalunya, Aragó, València, Illes Balears, Castella-La
Manxa, Galícia... on forma part del Pla de Formació Perma-
nent del Professorat.
També està inclòs com a formació continuada (en màsters,
postgraus i formació del professorat) a diferents universitats, i
des de l’any 2009 hi ha un grup de recerca TEI a l’ICE de la
Universitat de Barcelona, amb la missió de revisar i incorporar
propostes de millora en el programa.
La prevenció com a necessitat
El pas de l’escola primària a l’institut de secundària coincideix
amb canvis molt importants per als alumnes, tant des del
punt de vista social com acadèmic. Tal com ressalten els es-
tudis de convivència dels instituts, és a 1r i 2n d’ESO quan es
produeixen més casos de conflictes entre iguals, amb l’ús de
la violència com a sistema de resolució dels problemes.
L’assetjament escola es pot definir de diferents maneres. Cal,
però destacar la definició de José María Avilés (2005), que
inclou les seves característiques:
Quan parlem d’assetjament escolar, ens referim a un mal-
tractament sistemàtic entre iguals, mantingut en el temps i
amb la intenció de fer mal, tot imposant l’esquema d’abús
de poder desequilibrat entre víctima i agressor. (Avilés, 2005)
Quan un noi o noia és obligat a tenir experiències de victimit-
zació, es deterioren greument la seva autoimatge i el seu
autoconcepte, amb les consegüents repercussions sobre
l’autoestima. Igualment, si es permet que un noi es creï la
imatge d’abusador permanent sense que això tingui con-
seqüències, com un ésser impune i amoral, es generen riscos
greus en el seu desenvolupament social i moral. D’altra ban-
da, l’assetjament escolar té repercussions negatives en el
clima i en la convivència del centre, i també en els processos
d’educació i aprenentatge del grup. A més, la persona que
se socialitza en un entorn d’abusos s’insensibilitza davant la
violència, i pot arribar a interioritzar el se ús com a inevitable.
Així doncs, és responsabilitat de totes les persones que formen
la comunitat educativa conèixer i explorar estratègies per
poder detectar i intervenir en la dinàmica dels conflictes. Cal
un procés d’informació, sensibilització i formació dels inte-
grants del centre educatiu, especialment dels nois i noies,
que es converteixen en subjectes de la prevenció i en ele-
ments actius en la millora del clima de centre pel que fa a la
cultura de la no violència.
Els índexs de maltractament entre iguals que reflecteixen els
últims estudis i les situacions viscudes als centres escolars han
estat el motor per desenvolupar el Programa TEI, que pretén
millorar la integració escolar i treballar per una cultura inclusi-
va i no violenta als centres educatius.
Tutoria entre iguals
El Programa TEI és una estratègia dissenyada com a mesura
preventiva contra la violència i l’assetjament escolar, i pro-
mou la inclusió d’iniciatives de no-violència dins la cultura i el
currículum del centre.
La base del Programa TEI consisteix en la relació que s’esta-
bleix entre un alumne més gran (alumne tutor) i un alumne
dos anys més petit (alumne tutoritzat). Els alumnes tutors i
amb diferències significatives de maduració (física, psi-
cològica i emocional) són tutors dels més petits. L’aplicació
estàndard es realitza, a primària, amb alumnes de 5è, que
fan de tutors d’alumnes de 3r, mentre que, a l’ESO, els alum-
nes de 3r són tutors dels de 1r.
Aquesta relació entre alumnes de diferents cursos ajuda, pa-
ral·lelament, a resoldre dificultats no relacionades amb la
violència o l’assetjament, com ara el pas de primària a se-
cundària, l’adaptació a un nou institut i altres conflictes emo-
cionals. Aquestes relacions potencien l’autoestima, la identi-
tat i la pertinença al centre, així com el desenvolupament i la
cohesió de la comunitat educativa.
PROJECTE
Programa TEI: Tutoria Entre Iguals

mediterr@news 7
És important subratllar que el Programa TEI té un caràcter
institucional, és a dir, no es tracta d’un conjunt d’accions
aïllades realitzades per l’alumnat, sinó una iniciativa en la
qual tota la comunitat educativa està implicada en la crea-
ció d’una cultura de la no-violència i la millora del clima de
centre.
Com desenvolupem el TEI
El procés d’implementació s’acostuma a fer a l’inici de curs i
la seva durada és d’un curs escolar complet, amb les fases
següents:
1. Sensibilització i informació. És una primera etapa d’acos-
tament a la problemàtica de la violència, i especialment a la
violència, i especialment a la violència entre iguals, per part
de tots els membres de la comunitat educativa. Es fa durant
l’últim trimestre del curs o a l’inici del curs escolar, amb la pre-
sentació del programa al professorat, alumnat, i a pares i
mares del centre.
2. Aprovació del projecte. Aquesta segona fase ha d’incloure
l’aprovació de l’aplicació del projecte per part del Claustre i
del Consell escolar. Aquesta aprovació implica l’assignació
de recursos humans, econòmics i organitzatius –espais i
temps-, que tot i que poden ser considerats no significatius
cal que siguin explicitats.
3. Formació de l’alumnat, professorat. A fi que els alumnes
tutors puguin respondre a les demandes d’ajuda dels seus
companys i companyes, que el professorat participi activa-
ment en el projecte, i que les famílies es vinculin amb el cen-
tre educatiu, es fa una formació adreçada a cada grup de
la comunitat educativa. L’encarregat de conduir-la serà el
coordinador o la coordinadora del programa. Es tracta d’in-
formar i formar sobre els conflictes de convivència (tipus de
maltractament, causes, conseqüències, estratègies de de-
tecció, etc.) i donar a conèixer el programa i establir les ba-
ses que definiran les actuacions a dur a terme pels pares,
posant especial èmfasi en l’educació inclusiva. Quan finalitza
el procés de formació, els alumnes de 3r d’ESO obtenen un
carnet que els identifica com a tutors i un diploma de nome-
nament signat per la direcció del centre. I quan finalitza el
seu procés de tutorització (al juny), reben un diploma de re-
coneixement.
4. Desenvolupament del programa. Durant aquest procés, es
concreta l’assignació de tutors (alumnes voluntaris de 3r) als
alumnes de 1r d’ESO (tots els alumnes tenen un tutor o tutora)
i es realitzen diferents actuacions, basades en les tutories for-
mals i informals que els alumnes mantindran entre ells i amb el
coordinador. El programa posa molt èmfasi en les estructures
organitzades menys regulades, és a dir, aquelles que es co-
rresponen amb l’esbarjo, la sortida de classe, els passadissos,
etc., considerant que són clau per aconseguir els objectius
que s’han plantejat.
5. Avaluació del programa. Es fa una avaluació conjunta
(equip docent i alumnat) de l’eficàcia del programa, i es
concreten els resultats obtinguts en relació amb el planteja-
ment inicial. Tant els professors com els alumnes que partici-
pen en el projecte emplenen a final de curs (o trimestralment
en el cas d’alumnes tutors) una fitxa de seguiment, útil per
recollir opinions, valoracions i propostes de millora de cara a
l’avaluació del programa.
6. Memòria i propostes de millora. Un cop finalitzat el progra-
ma, i amb les avaluacions dels membres de l’equip i de l’a-
lumnat, es fa una memòria del projecte, que compara els
objectius inicials amb els resultats obtinguts. També es recu-
llen les propostes de millora que han anat proposant els
membres de la comunitat educativa implicats en el progra-
ma.
Els resultats del TEI
Actualment, estem treballant en un qüestionari per fe ava-
luació sobre el clima de centre, que serà aplicat el proper
curs. Els resultats de què disposem hores d’ara són les valora-
cions trimestrals dels alumnes, i les de final de curs del pro-
fessorat i l’equip directiu.
Des del professorat i l’equip directiu, es considera molt positi-
va la implementació del Programa TEI, projecte que es reno-
va cada any (aquest ja és el sisè). Tot i que els processos de
millora que s’han produït al centre són el resultat de múltiples
accions, el Programa TEI n’és una més que suma intencions,
accions i avenços concrets en la convivència escolar.
Quant a dades concretes, cal dir que al llarg dels tres últims
anys s’ha produït una reducció del 40% dels comunicats
d’expulsió dels alumnes de classe, una reducció del 30% dels
comunicats d’amonestació, i una reducció del 26% del nivell
d’absentisme.
Cal també assenyalar que s’ha produït un augment significa-
tiu de la participació de l’alumnat en iniciatives solidàries
(com ara la recollida de roba i aliments), i en el seu sentiment
de pertinença al centre com a espai actiu de desenvolupa-
ment, no només curricular, sinó també social i emocional.
Destaca també la reducció, i fins i tot absència, de deterio-
rament del material i altres elements d’ús comú. Com a con-
clusió, podem afirmar que es tracta d’un procés de cons-
cienciació de l’alumnat cap a la participació activa i la cura
del seu centre, que s’estableix com a identitat pròpia de per-
tinença.
Referències bibliogràfiques
AVILÉS, J.M. (2005). Intervenir contra el bullying en la comuni-
dad educativa (en línia). www.concejoeducativo.org
COWIE, H.; FERNÁNDEZ, F.J. (2006). Ayuda entre iguales en las
escuelas: desarrollo y retos (en línia). Revista electrónica de
investigación psicoeducativa núm.9, vol.4(2), p. 291-310.
INSTITUTO VASCO DE EVALUACIÓN E INVESTIGACIÓN EDUCA-
TIVA ISEI-IVEI (2012) El maltrato entre iguales en Educación
Primaria y ESO. Bilbao. ISEI-IVEI.
OLWEUS, D. (2004). Conductas de acoso y amenaza entre
escolares. Madrid. Morata.
SULLIVAN, K.; CLEARY, M; SULLIVAN, G. (2005). Bullying en la
enseñanza secundaria. El acoso escolar: cómo se presenta y
cómo afrontarlo. Barcelona. Ceac.
Aquest article fou sol·licitat per DOTZE 18 el mes d’agost de
2013 i acceptat el mes d’octubre de 2013 per ser-hi publicat.
Aquest article va ser publicat al novembre-desembre de 2013
a les revistes Dotze 18 i Aula de l’editorial Graó.

8 núm. 2 - juny 2014
Noticiario Mediterr@news
PROYECTO
FRAN RIVERA
DEPARTAMENTO DE CASTELLANO
Las dos últimas semanas del
segundo trimestre, entre los días
31 de marzo y 11 de abril de
2014, los alumnos de 1º Flexible
2 realizaron un proyecto perio-
dístico con el objetivo de simu-
lar la redacción de un periódi-
co y trabajar en las diferentes
secciones que pueda tener la
misma. Las secciones, no siem-
pre fieles a la realidad del
mundo periodístico, se dividían
en cinco grupos: el equipo de
redacción, formado por cuatro
grupos de cuatro alumnos ca-
da uno, el equipo de investiga-
ción, formado por un grupo de
tres alumnos, el equipo de ilus-
tración, con tres alumnos y el
equipo de radiofonía, formado
por tres alumnos más.
Las jornadas periodísticas, su-
pervisadas por el profesor de
lengua castellana del mismo
grupo, Fran Rivera, en las horas
de dicha asignatura, resultaron
una actividad gratificante y
enriquecedora. Los alumnos
redactores debían escribir so-
bre cuatro ámbitos temáticos,
siempre con el Institut Medite-
rrània o El Vendrell como telón
de fondo. Estos eran: sociedad,
donde tenían que redactar no-
ticias actuales relacionadas
con el mundo académico del
Instituto o de la Vila, como pu-
do ser la triste y fatídica noticia
del incendio producido en el
barrio de “los pisos plana”; cul-
tura, donde escribieron, entre
otras, las salidas que ha efec-
tuado el alumnado de primero
este curso, como a la Espluga
del Francolí; música/literatura,
aportando artículos como los
festivales de música celebrados
en el Auditori Pau Casals y de-
portes, tema fecundo para una
vila que apuesta por el deporte
como forma de vida y de sa-
lud. Por otra parte, los alumnos
ilustradores supieron plasmar,
con sus dibujos, el sentido que
cada noticia requería de forma
rigurosa y entretenida al mismo
tiempo. El equipo de investiga-
ción se dedicó a preparar dife-
rentes encuestas de interés ge-
neral para la comunidad edu-
cativa, que debían responder
tanto el alumnado como el
profesorado. De ahí surgieron
reflexiones sobre la actuación
docente, el comportamiento
del alumnado en las aulas o los
productos que estos acostum-
bran a consumir en la cafetería
del centro. Por último, el equipo
de radiofonía se preparó para
difundir, oralmente, algunos de
los temas tratados en el noticia-
rio en general y, en el equipo
de redacción, en particular.
Con ayuda de las nuevas tec-
nologías, sobre todo con el
móvil, se grabaron noticias pa-
ra poder después difundirlas en
el aula o, incluso, para el nuevo
alumnado que recibamos el
próximo curso de 6º de prima-
ria. También se planteó difundir-
las a través del hilo musical del
Instituto.
En última instancia, la finalidad
del proyecto fue acercar a los
alumnos a una profesión que
toma la palabra, la lengua en
general, como instrumento de
trabajo y acerca a la ciudada-
nía la realidad que comparti-
mos entre todos.

mediterr@news 9
Sección de cultura: Un día entre prehistóricos
SONIA DE LA TORRE
ALUMNA 1º ESO
Este artículo se ha redactado
como parte de una actividad
dentro del proyecto periodísti-
co ‘Noticiario Mediterr@news’.
El pasado 27 de Febrero los
alumnos de primero de la ESO
del Instituto Mediterrànea de El
Vendrell fueron de excursión a
la Espluga del Francolí. Allí les
enseñaron distintas representa-
ciones de la vida cotidiana de
los antepasados. Esta excursión
la hicieron para aprender más
cosas sobre el tema de la pre-
historia, tema estudiado en la
asignatura de ciencias Sociales.
Los alumnos se reunieron en el
hall para que los profesores pu-
dieran ver si estaban todos. Del
Instituto se marcharon a las 8:15
en autobús. Cuando llegaron
con los profesores fueron a una
plaza donde pudieron almorzar.
A las 10:30 se reunieron con los
monitores delante de las cue-
vas. Allí realizaron dos grupos,
los talleres y el trayecto lo hicie-
ron con monitores, que estuvie-
ron con ellos todo el día.
Al primer grupo que entró den-
tro las cuevas le explicaron
cómo fueron descubiertas.
También que la cueva mide 3
Km de largo pero ellos solo hi-
cieron 500 metros. En la cueva
les enseñaron restos de anima-
les prehistóricos.
El segundo grupo estuvo tra-
bajando en unos talleres. Para
empezar hicieron una cabaña
con troncos y pieles de caballo.
Cuando acabaron fueron den-
tro donde les explicaron las he-
rramientas que usaban para
cazar los animales, luego pinta-
ron una piedra con la pintura
que usaban los antepasados.
La pintura estaba hecha de un
polvo marrón y con claras de
huevo. Esa pintura se secaba
muy rápido.
Al finalizar se reunieron los dos
profesores y los alumnos. A las
14:30 llegaron al Instituto.
EXCURSIÓN

10 núm. 2 - juny 2014
Theatre in English
SORTIDA
ALUMNES 2n ESO A
El dia 7 de febrer, uns 100 alum-
nes de tot els cursos de l’institut,
vam anar al teatre Àngel Gui-
merà a veure l’obra de teatre
en anglès ‘Vampire Tales’.
Vam sortir del centre a les 8.30 h
aproximadament i vam enfilar
el camí cap al teatre. Abans
d’entrar vam estar una estona
esperant a la placeta del cos-
tat fins que ens van deixar en-
trar a la sala.
L’obra anava d’un internat on
el professor de química, en
Desmond, intenta descobrir l’e-
lixir de la vida eterna utilitzant
els alumnes com conillets d’ín-
dies. El que ell no sabia és que
la Rosa, una de les noies que
utilitza per provar els seus expe-
riments, és un fantasma empre-
sonat. En acabar l’obra, els ac-
tors van sortir a l’escenari i vam
poder fer-los preguntes.
Tot seguit, vam anar xino-xano
cap a la plaça nova i allà vam
poder gaudir de temps lliure
per esmorzar, comprar llamina-
dures i voltar una mica. Al cap
d’una estona ens vam reunir
tots un altre cop i vam tornar
caminant cap a l’institut on ens
esperaven encara dues hores
de classe.
Aquest tipus d’activitats fora
del centre estan molt bé ja
que, a més de ser divertides i
entretingudes, ens ajuden a
aprendre anglès d’una manera
diferent i a sentir converses en
aquesta llengua que sempre va
bé.

mediterr@news 11
IMAX Port Vell
SORTIDA
ALUMNES 2n ESO A
El passat dia 14 de març, uns 40
alumnes de 2n d’ESO i tres pro-
fessores, vam fer una sortida a
l’IMAX Port Vell de Barcelona
per veure dues pel·lícules en 3
D: Life in the Deep, un docu-
mental sobre la vida a les pro-
funditats de l’oceà, i Egyptian
Mummies, un reportatge sobre
la vida a l’antic Egipte.
Vam fer el viatge en autocar i
en una hora ja érem al port.
Com que els documentals du-
raven uns 45 minuts, hi havia un
interval d’aproximadament una
hora entre cada sessió, que
vam aprofitar per visitar el cen-
tre comercial Maremagnum
que és allà mateix. Allà, alguns
de nosaltres vam poder esmor-
zar als restaurants i d’altres van
anar a veure les botigues.
Va ser una experiència molt po-
sitiva, ja que alguns de nosaltres
no havíem anat mai a l’IMAX i
ens vam sorprendre molt de
veure una pel·lícula en 3D en
una pantalla d’aquelles dimen-
sions. Per altra banda, sortir fora
del centre ens dóna l’oportuni-
tat d’aprendre coses d’una
manera molt més entretinguda.
www.imaxportvell.es

12 núm. 2 - juny 2014
Monestir del Císter de Santa Maria de Poblet
SORTIDA
MARIA ANTÒNIA CAL-
VET
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES
SOCIALS
Va ser una sortida que forma
part del curriculum de 2n d’E-
SO.
A segon estudiem el món me-
dieval i la influència de la religió
en aquella societat. L’equip
docent va preparar la sortida
amb l’objectiu que els alumnes
podrien veure “ in situ” tot l’as-
pecte de reconquesta, món
medieval, i esglèsia a través del
Monestir de Santa Maria de
Poblet.
Vam sortir a tres quarts de 9 del
mati del dia 9 de desembre, en
direcció a l’Espluga de Francoli
on hi fariem els tallers de món
medieval, societat i art. La di-
rectora del camp d’aprenen-
tatge l’Assumpta Benaiges, ens
va rebre i explicar com desen-
volupariem els taller.
Els alumnes van esmorçar a
l’esplanada de l’alberg; era un
dia fred, però amb solet que
escalfava, i vam patinar sobre
“gebre”.
Els tallers es van desenvolupar
molt alegrament. Per situar-nos
en l’època, els alumnes es van
vestir de personatges medie-
vals, el rei, la dama una monja,
el pagès... Van treballar en un
dossier prepats sobre sistemes
constructius medievals; van
aprendre que és un arc de mig
punt, com el situaven per cons-
truir la portalada o les zones
d’accés.
Més o menys a les 12h van
anar al Monastir de Poblet per
fer la visita. Ens van dividir en 2
grups (eren 45 alumnes). Ca-
dascun tenia un monitor. Van
començar la visita a través del
claustre, les dependències an-
tigues de la cuina i refetor, van
caminar sobre la teulada del
claustre, on van admirar els
senyals deixats, als carreus del
mur, pels picapedres. En l’últim
lloc van visistar l’esgèsia on hi
ha les tombes del Reis Catala-
noaragonesos, Jaume I el Con-
queridor, Pere el Gran (tomba
de porfit)… I per últim com es-
tava construïda la boveda de
canó. Aquest punt els va im-
pressionar, donat que per po-
der admirar bé la boveda, els
van donar un mirall i tot miran
al mirall observaven el sostre.
Més o menys a 13h vam tornar
al nostre autocar i vam fer la
tornada a l’Institut amb un dia
molt agradable i ple de coses
noves.

mediterr@news 13
SORTIDA
Colònia Güell
AINARA GONZÁLEZ
ALUMNA 3r ESO
El dia 26 de novembre, els
alumnes de 3r d’ESO vam fer
una sortida a Santa Coloma de
Cervelló, per visitar la Colònia
Güell.
Va ser una sortida molt interes-
sant de la qual vam aprendre
molt. I encara que va ser un dia
molt fred el vam aprofitar molt
perquè ens ho vam passar d’a-
llò més bé. Realment val la pe-
na anar a visitar-la. A mi, perso-
nalment, el que més em va
agradar va ser l’església: a part
d’estar ben construïda, em va
cridar l’atenció els recipients on
hi havia l’aigua beneïda, ja que
eren conquilles gegants reals.
En general, va ser una molt bo-
na experiència.
Una mica d’història
Una de les coses que vam
aprendre és que la Colònia
Güell va començar a formar-se
el 1890, com a iniciativa de
l’empresari Eusebi Güell, per
allunyar-se de la ciutat, i així
apartar-se dels conflictes so-
cials.
Es va equipar amb la tecnolo-
gia més moderna de l’època i
encara que està situada al cos-
tat d’un riu, no utilitzava la
força hidràulica, sinó que feia
servir l’energia del carbó. Una
altra peculiaritat de la colònia
és que les cases dels obrers es-
taven al costat de la mateixa
fàbrica. I també, a diferència
de la gran majoria de colònies
industrials de Catalunya, Eusebi
Güell va procurar millores so-
cials per als treballadors i va
dotar la Colònia Güell d’equi-
paments culturals i religiosos,
per aquesta raó diversos arqui-
tectes es van encarregar del
projecte, i singularment Antoni
Gaudí va dirigir la construcció
de l’església.
La fàbrica va cessar l’activitat
el 1973, i durant els anys se-
güents la propietat es va anar
venent.
El 1990 el conjunt de la Colònia
Güell va ser declarat Bé d’In-
terès Cultural – Conjunt Històric,
i es va establir la protecció dels
edificis més rellevants.

14 núm. 2 - juny 2014
Taller Re-Viure
SORTIDA
MARTINA ALESSANDRI,
XÈNIA CONTRERAS,
AXEL GÜELL I JOSÉ AN-
TONIO TRINIDAD
ALUMNES 1r BAT
El dia 15 de novembre els
alumnes de primer de batxille-
rat vam fer una sortida a Tarra-
gona. A primera hora vam visi-
tar el Museu Paleocristians
acompanyats d’un historiador,
en Chema, que treballa en el
Centre d’interpretació de les
restes conservades a la ne-
cròpolis, que ens va fer de
guia. Al museu ens van facilitar
les eines per realitzar el taller
“Re-Viure” i en Chema ens va
acompanyar durant les dues
hores en què vam estar resolent
les diferents tasques del Taller.
Aquesta activitat és diferent de
les que havíem fet fins ara, ja
que es tracta d’investigar les
pistes que ens van deixar els
arqueòlegs que van excavar la
Necròpolis paleocristiana. És
una activitat interessant per a
conèixer com era la vida a Ta-
rraco, a partir de les creences,
els rituals, les cerimònies i els
costums a l’entorn de la mort a
l’època romana. L’objectiu que
ens plantejàvem era esbrinar, a
partir de les restes, el personat-
ge que havia estat en vida
(edat, professió, nom, apa-
rença física…).
Per tal de fer de detectius, el
monitor ens va donar el butlletí i
les instruccions que calia seguir
per a poder completar-lo. Ens
vam repartir en grups de 4 per
tal de resoldre una sèrie de tas-
ques que, a més de perme-
tre’ns passar una bona estona
amb els companys, ens van
servir per aprendre coses noves
que fins aleshores no sabíem
sobre com era Tarragona en
l’antiguitat.
Una vegada vam passar per
cada departament correspo-
nent (on acabàvem d’omplir el
butlletí depenent del que ha-
víem d´esbrinar), vam aconse-
guir descobrir qui era el perso-
natge en qüestió de la nostra
investigació i els perquès del
seu enterrament, classe social...
Resultats de la investiga-
ció
CAS: 003
Nom: Marturia
Sexe: Dona
Edat: 4 anys
Estatura: 1 metre
Cronologia: S. IV-V Dc
Tipus d’incineració: Inhumació
Tipus d’enterrament: Àmfora del
S.IV-V dC
Professió: No en tenia
Religió: Cristiana
Estatus Social: Classe social Alta
Vam saber el nom, els anys i
l’ofici (que en aquest cas no en
tenia perquè era una nena pe-
tita) de la persona en el depar-
tament d’epigrafia, que és on
s’estudien les inscripcions, per-
què vam veure escrites aques-
tes dades en concret. També

mediterr@news 15
en aquest mateix departament
vam poder saber quina era la
seva religió, gràcies a un crismo
que hi havia inscrit en una pe-
dra, ja que és un element que
representa la religió cristiana.
Seguidament, en el departa-
ment d’antropologia física, que
és l’estudi dels ossos, vam esbri-
nar quina era la seva mesura.
Ho vam saber mesurant un
fèmur que hi havia en una de
les caixes, i aplicant-hi una fór-
mula. A part d’això, vam poder
saber quin era el seu sexe,
comparant una foto que te-
níem al butlletí amb un crani de
dona i una pelvis. D’aquesta
manera vam comprovar que es
tractava d’una dona, la Martu-
ria. Després, en el departament
d’arqueologia, que és l’estudi
de les restes, vam poder saber
que aquesta nena va viure en-
tre els segles IV-V dC pel tipus
de tomba que utilitzaven i el
tipus d’enterrament, que és un
enterrament en àmfora (acos-
tumaven a trobar-se al costat
de les vies per on passaven els
carros com a mostra d’admira-
ció). Això també va ajudar-nos
a acabar de comprovar que
no ens havíem equivocat i que,
es tractava d’una nena, ja que
aquest tipus de tombes acos-
tumen a ser petites, com per a
nens, i a més a més, vam saber
que es tractava d’un enterra-
ment del tipus inhumanació, ja
que els ossos encara es troba-
ven allà.
A banda d’això, antigament
enterraven els morts amb algu-
nes de les seves pertinències, i
en aquest cas, la nena va ser
enterrada amb una nina, con-
cretament la famosa nina d’i-
vori, que a més estava vestida
amb trossos de fil d’or, la qual
cosa ens va donar a entendre
que es tractava d’una nena
que pertanyia a una classe so-
cial alta.
Finalment, en acabar l’activitat,
una persona de cada grup ha-
via de sortir a explicar a la resta
de companys com havien arri-
bat a la conclusió de les res-
pectives investigacions, donant
així a conèixer també altres cu-
riositats de l’època.
Per tot el que hem après durant
l’excursió, hem arribat a la
conclusió que la vida a Tarraco
era molt diferent de com és
ara, és a dir, abans (tot i que
era una mica també) era molt
fàcil saber a quina classe social
pertanyies pel tipus de casa
que habitaves o de tomba
que tindries. Per una banda, en
comparació de com és en
l’època actual, no li donem
tanta importància a la religió
com ho feien ells, ni es discrimi-
na tant a la gent pel fet de ser
de diferents classes socials, ara
tothom és “igual”, en teoria,
sigui del país que sigui o practi-
qui la religió que practiqui.
Tot i això, trobem molt interes-
sant conèixer una mica els tipus
de costums que seguien els ta-
rragonins d’abans. És curiós sa-
ber qui hi havia a Tarragona
abans que nosaltres i com i
perquè fèiem coses tant com-
plexes com els diversos tipus
d’enterraments i els costums
que ells seguien que han influït
en les nostres.
Situada al costat del riu
Francolí, flanquejant una
de les vies d’accés de
l ’ a n t i g a T à r r a c o , l a
necròpolis paleocristiana
constitueix un patrimoni
d’excepció que introdueix
al visitant en el món de la
mort i els rituals associats,
eix vehicular de l’exposició
permanent del museu.
L’any 1923, en iniciar-se els
treballs de construcció de
la Fàbrica de Tabacs, van
quedar al descobert les
r e s t e s d ’ u n a z o n a
d’enterraments. Els treballs
a r q u e o l ò g i c s
documentaren vora 2050
t o m b e s d e d i v e r s a
tipologia, situades al
voltant d’una basílica i
datades a mitjan segle III
aC.
Adscrit al Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona,
actualment el Museu està
en fase de remodelació.
Roman obert al públic el
nou mòdul d'accés amb
l'exposició: El món de la
Mort.

16 núm. 2 - juny 2014
Visita a la UAB
SORTIDA
JESÚS ROMERO
ALUMNE 2n BAT
El dia 15/01/2014 vam fer una
sortida per visitar el Campus de
la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB). Concreta-
ment vam estar al campus de
Ciències de l’Educació. L’ob-
jectiu de la sortida era realitzar
una sèrie d’experiments sobre
els principis dels mètodes d’in-
vestigació de la Física i conèixer
l’accelerador de partícules AL-
BA, ja que és el mètode més
innovador i eficaç fins al mo-
ment.
1r Experiment
Primerament ens van fer una
petita introducció i vam deba-
tre una mica sobre per a què
serveix conèixer l’interior de les
coses (matèria), així com quins
són els mètodes que serveixen
per a tal cosa. Després ens van
proposar un experiment que
consistia en intentar definir la
mida i la forma d’un objecte
sense veure aquest objecte.
L’objecte estava sota d’una
fusta que el tapava per com-
plet. Nosaltres teníem com a
eines de treball un full sobre la
fusta per fer qualsevol marca
adient i unes bales que podíem
utilitzar per a portar a terme
l’experiment.
Abans de començar l’experi-
ment, havíem d'idear una ma-
nera o procés per a poder de-
finir la forma i la mida només
utilitzant les bales. La solució va
ser llançar aquestes bales per
sota de la fusta per tal de que
xoquessin contra l’objecte. Si
no xocaven, volia dir que en
aquell punt no havia objecte i
ho marcàvem. Repetíem el
procés fins acotar les mides que
deuria tenir l’objecte. El se-
güent pas va ser observar en
quina trajectòria sortien les ba-
les en xocar amb l’objecte.
D’aquesta manera podíem de-
finir la forma que tindria.
Aquest experiment ens va en-
senyar que el mètode que s’uti-
litza, quan no és possible veure-
ho físicament, és utilitzar projec-
tils, ones o altres agents externs
que ja estan definits i els conei-
xem per tal de definir allò que
no veiem. També vam apren-
dre que en la Física un desco-

mediterr@news 17
briment es tracta de fer proves i
més proves per després com-
provar que és veritat.
2n Experiment
El segon experiment va ser més
teòric. Ens van introduir el mo-
del de l'àtom de Thomson i per
uns minuts ens vam fer passar
per Rutherford (en el moment
de descobrir el nucli atòmic).
Vam explicar per què el model
de Thomson era correcte i des-
prés recreant virtualment l’ex-
periment de Rutherford vam
introduir el nucli atòmic.
Amb aquest segon experiment
vam veure que abans d'elimi-
nar una teoria hem de poder
explicar totes les variables que
puguin passar. I el que és més
important, amb el mètode de
Rutherford vam veure el prin-
cipi del funcionament dels ac-
celeradors de partícules.
3r Experiment
No va ser ben bé un experi-
ment, però va consistir en
aprendre que, des de l’experi-
ment de Rutherford, el mètode
experimental s’ha millorat fins
arribar a l’accelerador de par-
tícules, on podem veure de
què està formada la matèria,
com interaccionen les partícu-
les etc.
En aquesta activitat vam expli-
car les similituds i diferències
que hi ha entre el mètode de
Rutherford i el mètode que s’u-
tilitza en el LHC, i posteriorment
vam observar les diferències
entre el LHC i l’ALBA.
Fi de la sortida
En definitiva, la sortida ens va
donar les bases de com funcio-
na l’accelerador de partícules i
el procés experimental de la
Física. Va ser útil per aprendre
que no tot és teoria, sinó que la
ciència s'utilitza per a demostrar
diferents fenòmens que passen
al nostre voltant. És important
conscienciar els alumnes i in-
formar-los, d’aquesta manera
es poden interessar i involucrar
més en temes que pensem que
no estan al nostre abast ja sigui
perquè no ens veiem capaci-
tats o per manca d’informació.
Això s’aconsegueix amb sorti-
des, projectes i activitats com
aquesta, ja que els més joves
són els que després seguiran
amb el món actual.
E l S i n c r ó t ó n A l b a ,
inaugurado en marzo de
2010 después de seis años
de obras, es un edificio
singular en forma de
caracol de 140 metros de
diámetro situado al lado
d e l a U n i v e r s i d a d
Autónoma de Barcelona.
Con un coste de 200
millones, financiado entre
e l G o b i e r n o y l a
Generalitat, el también
c o n o c i d o c o m o
laboratorio de luz acelera
los electrones hasta una
velocidad cercana a la de
la luz. El haz de electrones
genera la llamada luz de
sincrotrón, que tiene como
p a r t i c u l a r i d a d m á s
longitud de onda, cosa
que da los científicos más
posibilidades para trabajar
con rayos X duros, rayos X
blandos o infrarrojos, entre
otros.

18 núm. 2 - juny 2014
Visita a la ETSEQ
SORTIDA
MONTSE NOGUÉ I
MONTSE LLAURADÓ
EXPERIMENTALS
Com el curs passat, el dilluns 28
d'abril l'alumnat de primer de
batxillerat va visitar l'Escola
Tècnica Superior d'Enginyeria
Química de la Universitat Rovira
i Virgili de Tarragona, per tal de
facilitar l'apropament entre els
IES i la Universitat, i amb la finali-
tat d'ajudar-los a dissenyar un
possible itinerari a aquells alum-
nes que volen continuar la seva
formació en l'àmbit universitari
en qualsevol grau.
A primera hora ens van oferir
una xerrada de benvinguda en
què ens van explicar el funcio-
nament de l'Escola Tècnica i els
tres graus que ofereixen: Grau
en Enginyeria Química, Grau en
Enginyeria Mecànica i Grau en
Enginyeria Agroalimentària.
Després vam separar en dos
grups l'alumnat, de manera
que uns van participar en un
taller de mecànica on es van
realitzar els assaigs mecànics
de diferents materials, centrant-
nos en la tracció i la duresa.
Mentrestant, l'altre grup d'a-
lumnes participava en un taller
d'agroalimentària on van realit-
zar quatre pràctiques: la prime-
ra pràctica tractava la liofilitza-
ció d'aliments, en la segona
vam elaborar pasta fresca, en
la tercera vam fer formatge
fresc i en la darrera vam estu-
diar la fermentació alcohòlica
del most.
Per acabar, tots junts vam assis-
tir a una xerrada sobre “Quími-
ca i enginyeria de l'esport” feta
per Laureano Jiménez.

mediterr@news 19
l’ETAP de l’Ampolla i Delta de l’Ebre
SORTIDA
MANEL GÜELL I JOSEP
ÁLVAREZ
DEPARTAMENTS DE CIÈNCIES
SOCIALS I CIÈNCIES EXPERI-
MENTALS
El dijous 16 de maig els departa-
ments de Ciències Socials i Cièn-
cies Experimentals van organitzar la
sortida extraescolar a l’ETAP de
l’Ampolla i el Parc Natural del Delta
de l’Ebre amb alumnes de 1r d’ESO
per conèixer la problemàtica de
l’aigua: escassedat, contaminació,
potabilització, així com la seva im-
portància ecològica i social en un
dels espais naturals més importants
de Catalunya.
La nostra visita va començar a l’E-
TAP de l’Ampolla, que és el lloc on
arriba l’aigua captada dels canals
de reg del riu Ebre de Camp-redó.
Aquesta aigua és tractada
mitjançant un procés de potabilit-
zació per fer-la apta per al consum
humà. Finalment viatja per la xarxa
de distribució a les nostres llars. L’E-
TAP de l’Ampolla té una capacitat
de potabilització d’aigua de 4m3/s
(4.000 litres per segon). El procés de
potabilització consisteix en la de-
cantació i filtració de les partícules
que porta l’aigua en suspensió
amb una cloració que garanteixi la
qualitat durant el transport fins a
l’usuari.
La visita al Parc Natural del Delta
de l’Ebre va començar a l’Ecomu-
seu, que serveix d’introducció als
aspectes naturals i humans del seu
ecosistema, a més de presentar les
arts de pesca tradicional i les eines
de conreu del producte més ca-
racterístic de la zona: l’arròs. Altres
elements d’interès de l’Ecomuseu
són les construccions típiques, com
les barraques deltaiques, el sistema
de regadiu, el bosc de ribera, els
ullals, les llacunes i, fins i tot, un
aquari amb diversos peixos, amfi-
bis, etc., de la fauna autòctona i
introduïda. També vam poder iden-
tificar des d’un observatori, un hi-
de, diferents tipus d’aus que són el
grup d’animals més abundants i
diversos del parc, així com un gran
llaüt tradicional que anys enrere
navegava pel riu Ebre.
Tot seguit vam fer una ruta a peu
per diversos ambients típics del del-
ta fins la platja de Riumar, per
conèixer de prop la vegetació de
les dunes mòbils i salobrals, per
exemple, el borró, el lliri de mar, el
limòniun o la salicòrnia, que es diu
així pel gust salat que té. Després
de dinar vam embarcar en un vai-
xell per fer un trajecte pel riu Ebre.
Vam poder descobrir a dreta i es-
querra tota una xarxa de canals
entapissats de la vegetació típica
del canyís, com ara el senill, la xufa
i la boga. De forma lenta però ine-
xorable arribàrem a l’Illa de Buda,
on el riu Ebre s’acomiada dels na-
vegants i es perd en la mar Medite-
rrània.

20 núm. 2 - juny 2014
Crèdit de Síntesi a l’Espluga de Francolí
SORTIDA
ENI PRADAS, FERNAN-
DO NOGUÉS I MANEL
GÜELL
DEPARTAMENTS DE CATALÀ,
ORIENTACIÓ I CIÈNC. SOCIALS
Els dies 11, 12 i 13 de juny,
alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO han
anat de colònies a l’Espluga de
Francolí, concretament a la Vi-
lla Engracia, un antic Balneari
de mitjan del segle XIX, ac-
tualment reconvertit en un ho-
tel, situat en plena natura bos-
cosa. La gran novetat d’aques-
ta sortida és que la llengua
vehicular de les activitats del
Crèdit de Síntesi ha estat l’an-
glès. Cal dir que la gran majoria
dels alumnes han seguit sense
gaires entrebancs les explica-
cions dels monitors i que, fins i
tot, alguns responien i pregun-
taven dubtes en anglès: d’això
es tractava!
Les activitats han estat diverses i
variades: una bicicletada al
castell de Milmanda, per assa-
borir el raïm de la zona; una
ruta per Poblet, per fer una
aproximació a la riquesa artísti-
ca del Monestir i a la història
medieval dels reis de la Corona
d’Aragó; una gimcana d’orien-
tació amb pistes que calia re-
velar amb els iPad i codis QR.
Tot plegat combinat amb tir
amb arc, jocs de nit i discoteca
en l’antiga capella del balnea-
ri. En conclusió, una forma dife-
rent, divertida i molt profitosa
de fer un Crèdit de Síntesi. Mol-
tes gràcies als monitors d’Eix
Estels que ens han ajudat en tot
moment. Esperem repetir l’any
vinent.
Un passeig per la Catalunya medieval i moltes coses més... en anglès!

Tutora
Ana María Girón
1r ESO A
Tutora
Maria Josep March
1r ESO B
Tutor
Salva Iborra
1r ESO C

Tutora
Conxi Fontanals
2n ESO A
2n ESO B
Tutora
Laura González
2n ESO C
Tutora
Maria Antònia Calvet

Tutora
Maite Veloso
3r ESO A
Tutora
Karen Mías
3r ESO B
Tutora
Sandra Sanchís
3r ESO C

Tutora
Eni Pradas
4t ESO A
4t ESO B
Tutor
Fernando Nogués
4t ESO C
Tutora
María José Juárez

Tutora
Ibanesa Gómez
Tutora
Caterina Ferreres
Tutora
Mabel Albero
2n BAT
PROJECTE
ENDAVANT!
1r BAT

26 núm. 2 - juny 2014
Curses de Carros
ACTIVITAT
JORDI PUJOL
DEPARTAMENT DE LLENGÜES
ESTRANGERES
Les curses de carros a Roma
Les curses de carros, un dels espec-
tacles més populars a Roma, es
celebraven als circs. Les dimensions
dels circs depenien de la mida de
la ciutat; la longitud del Circ Màxim
de Roma era d’uns 600 m i la seva
amplada d’uns 225 m i se li calcula
una capacitat per a 250.000 es-
pectadors.
La pista era rectangular amb un
costat curt semicircular i estava
dividida longitudinalment per una
spina a cada extrem de la qual hi
havia les metae. Per prendre la
sortida, els carros es col·locaven a
les carceres, unes portes que s’o-
brien mecànicament en el mo-
ment de la sortida, posades es-
glaonadament perquè tots els ca-
rros tinguessin un recorregut de la
mateixa longitud independent-
ment del lloc que ocupessin a la
sortida. Els seients del circ eren gra-
tuïts per als pobres. Els ciutadans
rics pagaven pels seients amb om-
bra i on la vista era millor, i possi-
blement passaven molt de temps
apostant en les carreres.
Alguns dels aspectes de l’organit-
zació d’aquestes curses eren simi-
lars a l’esport professional actual.
Els equips, que necessitaven molts
diners per funcionar, contractaven
els millors aurigues -conductors dels
carros-, que podien canviar d'e-
quip. Sota el govern de Neró van
començar a desenvolupar els
equips més destacats -Vermells,
Blaus, Verds i Blancs-. Els sectors
més radicals van anar tendint cap
a la delinqüència i foren acusats
de robatoris i assassinats.
Les curses més importants eren les
de carros de quatre cavalls (qua-
drigues); però també se’n celebra-
ven amb carros de dos cavalls (bi-
gues) i, excepcionalment, tirs de
fins a deu cavalls. Els carros eren
normalment de fusta i tenien un sol
eix; la seva estabilitat era, per tant,
escassa. Els aurigues acostumaven
a ser adolescents perquè es bus-
cava sobretot que pesessin poc i
eren normalment esclaus, per tant
el premi el rebien els seus amos; si
la propietària era una dona, tam-
bé rebia el premi, no podia partici-
par ni ser espectadora. Malgrat ser
esclaus, eren considerats guanya-
dors i rebien una corona de fulles
de llorer i diners; si en guanyaven
suficients podien comprar la seva
llibertat. Els aurigues romans utilitza-
ven casc i proteccions i s'emboli-
caven les regnes a la cintura; com
que, en cas d'accident, no podien
deixar-les anar, es veien obligats a
dur un ganivet entre les dents per
tallar-les i evitar ser arrossegats pel
carro.
L’espectacle començava amb
una processó; un herald recitava
els noms dels aurigues i els dels seus
amos. Per donar la sortida s’utilitza-
va un drap; quan tocava el terra
els carros començaven la cursa.
Uns dispositius mecànics amb do-

mediterr@news 27
fins (símbol de Neptú, déu del mar i
protector dels cavalls) i ous (símbol
dels dioscurs Càstor i Pòl·lux i reco-
negut gran genet el primer) on s’in-
formava de les voltes de la cursa.
La cursa de carros a l’institut
En el marc de les activitats de sant
Jordi, es va organitzar a l’Institut
una cursa de carros a la manera
romana. Ens vam decidir per fer-la
de bigues per qüestions d’espai. Els
carros es van fer amb palets, que
es van equipar amb quatre rodes
-dues de mòbils al davant i dues de
fixes al darrere- per tal de facilitar
el lliscament. Els aurigues -Joel Ta-
tay (equip verd), Carlos Gil (equip
vermell), Miquel Ángel Curado
(equip blanc) i Julia Donaire (equip
blau)-, seleccionats entre els alum-
nes de 1r d’ESO, anaven amb
guants de treball i pantalons llargs
gruixuts perquè no se’ls clavés cap
estella que pogués haver-hi als pa-
lets. Els “cavalls” -Carlos Díaz i
Hamza (equip vermell), Ivan Pan-
chenko i Aitor Giménez (equip
blau), José Manuel Mimbrero i Fran
Ferreira (equip verd) i Oscar Rome-
ra i Javi Romero (equip blanc)-,
arrossegaven els carros amb cor-
des. Tots ells anaven equipats amb
una túnica del color corresponent
fetes amb sacs d’escombraries.
El circ -la pista d’esports de l’Insti-
tut- estava dividit longitudinalment
per una spina feta amb cons dels
que s’utilitzen per Educació Física.
Per marcar les voltes es van dissen-
yar uns indicadors de cartolina pin-
tada amb xifres romanes, un dofí i
un ou.
La comitiva, formada per un herald
amb trompeta, un segon herald
encarregat de llegir el programa
de curses i els carros, va sortir de la
part posterior del gimnàs, va entrar
a la pista i es va procedir al sorteig
de les posicions de sortida. El carrer
1 li va correspondre a l’equip ver-
mell, el carrer 2 a l’equip blanc, el
carrer 3 a l’equip blau i el carrer 4 a
l’equip verd. Cada carro es va si-
tuar al seu lloc i la Sylvia va llançar
un mocador al terra per indicar la
sortida.
La sortida dels quatre carros va ser
fortíssima; a tots ells se’ls van aixe-
car les dues rodes davanteres i fins i
tot els vermells van perdre l’auriga.
Els blaus van passar els primers a la
primera corba, on van xocar
blancs i vermells mentre els verds,
per l’exterior, a un ritme constant,
assolien la segona posició aprofi-
tant que els vermells havien de
recollir l’auriga. Els blaus seguien al
capdavant; però un problema
amb les regnes del carro va provo-
car que fossin superats per verds i
blancs a la segona volta. Les posi-
cions ja no es van modificar fins al
final, malgrat un darrer esforç dels
blancs. Així doncs, la victòria va
correspondre a l’equip verd, els
components del qual van rebre
com a premi una ampolla d’oli
d’oliva.
Finalment, voldríem agrair la
col·laboració de tots els qui van fer
possible que es pogués celebrar
aquesta cursa; si s’ha oblidat algú
en aquesta relació, la responsabili-
tat és exclusiva de qui signa. Citem
l’Equip Directiu (per la seva ajuda i
el seu suport), el departament de
Tecnologia (per la construcció dels
carros), el departament d’Educa-
ció Física (per la cessió de material
i pista), el departament de Cièn-
cies Naturals (pels pergamins), el
departament de Música i el de
Ciències Socials (per assessora-
ments diversos), el personal d’ad-
ministració i serveis (per la seva
constant col·laboració) i tots els
alumnes participants (heralds, “ca-
valls”, aurigues i marcadors de vol-
tes). A tots ells, GRÀCIES!!!
Al següent enllaç podeu
veure un vídeo amb totes
les imatges de la cursa
emocionant que vàrem
viure al pati de l’institut.
vimeo.com/92756029

ALBERT JANÉ i SARA
SANDAMIL
ALUMNES 1r BAT
L’alumnat de 1r de batxillerat va
ser l’encarregat d’organitzar
aquest curs el túnel del terror. Es
van proposar com a principal ob-
jectiu guanyar diners per al viatge
de final de batxillerat, entretenir els
companys i celebrar plegats la
festa de la Castanyada.
L’atracció va inspirar-se principal-
ment en la pel·lícula Guerra Mun-
dial Z, que tracta sobre una invasió
de zombies, desencadenada per
l'expansió d'un virus. Però també
estava inspirada en l'Àrea 51 per-
què hi surten laboratoris d’investi-
gació d'essers extraterrestres o
monstres.
El túnel del terror s’estenia per les
quatre plantes de l’institut, pels vol-
tants de les escales de la zona de
l’ascensor, amb les portes d'incendi
tancades per tal de limitar la zona.
Es van fer servir els replans de da-
vant de les portes de l'ascensor per
escenificar laboratoris i sales de
cirurgia.
L’argument era senzill: els soldats
de l'ONU havien d'acompanyar un
grup de civils que havien de tra-
vessar la zona infectada (l’institut)
pel virus per tal d'arribar a una zo-
na segura (aula de 1r de batxille-
rat). Un cop allí, l’AMPA obsequia-
va amb unes llaminadures als par-
ticipants.
Pel que fa als espais, el comença-
ment del túnel era a la planta -1, a
la porta d'incendi que dóna a l'ex-
terior, de manera que els visitants
havien d’esperar fent una fila fora
de l'edifici.
Després d’una estona d’espera,
impacients, anaven avançant pel
passadís fins al replà -1, pujaven
per les escales, arribaven a la plan-
ta 0: en el replà hi havia una esce-
na esgarrifosa comandada pel
capità Roger i el Dr. Hassan. Puja-
ven després a la planta 1: igual-
ment al replà una altra escena i,
finalment, arribaven a la planta 2:
al replà hi havia l'última escena de
terror. Per acabar, eren guiats fins a
l'aula de 1r de Bat on es projecta-
ven curtmetratges de terror.
Durant el recorregut els civils patien
persecucions i amenaces per part
dels del zombies i dels soldats infec-
tats pel virus que s’havien transfor-
mat accidentalment en monstres.
Tot plegat, un context esgarrifós, on
va jugar un paper important el de-
corat, la il·luminació i la imaginació
desbordada dels visitants.
Tot això ambientat amb una músi-
ca inquietant que sonava pels al-
taveus del centre.
A la sortida se'ls oferia la possibilitat
de fer-se una fotografia amb els
zombies.
Albert Jané entrevista a Sara San-
damil, que va idear i coordinar el
projecte.
- En què et vas inspirar per plante-
jar aquest format?
En les pel·lícules Guerra Mundial Z,
REC, Area 51. Sobre infeccions que
afectaven les persones convertint-
los en zombies. També en els sol-
dats i els científics que buscaven la
cura.
- El projecte va sortir tal i com l’ha-
vies planejat? Hi va haver algun
imprevist?
Va sortir tot bé, malgrat que a la
zona segura (aula de primer de
batxillerat) hi va haver un petit error
d'organització i alguns problemes
per desallotjar els primers grups
d’alumnes a l’hora de posar la
pel·li.
CASTANYADA 2013
Túnel del terror inspirat en Guerra Mundial Z i Area 51

- Què va ser el més difícil d'acon-
seguir?
Doncs entre els 40 de la classe, or-
ganitzar-nos i repartir-nos les tas-
ques que havíem de fer cadascú,
ja que a causa d'això el primer
grup de visitants ens va trobar una
mica descoordinats. Però sobre la
marxa vam anar solucionant els
problemes d’organització.
- Creus que es podria haver millo-
rat?
Sens dubte és millorable, com qual-
sevol cosa que es fa. Podríem ha-
ver posat més ambient de terror i
moltes escenes al llarg del túnel.
Però els companys ens diuen que
hem deixat el llistó bastant alt per
al curs que ve.
- Quant de temps vàreu tenir per
preparar totes les escenes?
Només una tarda, gràcies a l’equip
directiu que ens va deixar prepa-
rar-ho i van estar amb nosaltres la
tarda del dimecres, i també a la
col·laboració dels alumnes volun-
taris.
- Podries explicar una mica com
estaven estructurades les plantes i
que s'hi feia a cadascuna?
En la planta 1, un passadís inicial on
s'instruïa els civils, les normes i el
que anava a passar a dins. Vam
recrear un laboratori amb zombies
morts, un científic i el Coronel Ro-
ger que explicava la introducció.
En acabar l’ explicació, els zombies
es despertaven i els perseguien fins
a la planta següent. A la planta 0,
hi havia un grup de soldats trans-
formats en zombies que represen-
taven atacs de epilèpsia a causa
de la infecció. En la planta 1, la
més ben organitzada, era una ofi-
cina on hi havien zombies sota les
taules i tirats per el terra i les esca-
les. Cal destacar una zombie amb
alta addicció al ball. A l’última
planta, el Sergent Contreras orde-
nava els militars que obrissin una de
les portes d'incendi per sortir, però
sortien zombies. A causa d'això
anaven a l'altra porta, que es con-
vertia en zona segura i rebien xo-
colatines de part de l'AMPA i dos
alumnes posaven una pel·lícula i
feien una mica de show.
- T'esperavesque entraria tanta
gent, i que molts repetirien?
Van ser més de dues-centes visites.
La veritat és que esperàvem
afluència de públic perquè era
una activitat molt atractiva i hi ha-
via molta il·lusió per part de tots.
- Com us vàreu repartir l'organitza-
ció per preparar-ho?
Tothom hi va posar molt de la seva
part. Pel que fa a l’organització,
Liliana Isofache va ser l’ encarre-
gada del vestuari i de maquillatge;
Albert Jané, música i curtmetratge i
jo em vaig encarregar de coordi-
nar l’activitat per les diferents plan-
tes. Cal agrair la col·laboració de
tots els alumnes del centre i la resta
de companys de primer de batxi-
llerat que van participar en l’activi-
tat: Amanda Campillos, Johanna
Lopez, Yassin el Aadmi, Felipe Alva-
rado, Eva Carrascosa, Willy Barra,
Jose Trinidad, Roger Toran, Javi
Romero, Sergi Perera, Laura Peral,
Jordi Martínez, Liseth Ruiz, Miguel
Contreras, Xenia Contreras, Liliana
Iosofache, Martina Alexandri,
Ainhoa Malavia,Lorena Lopez, Fran
Salmeron, Miriam Castillo, Anna Gil,
Axel Güell, Alexandra Sancho,
Carmen Redondo, Jalal Agathas,
Victoria Villarino, Rocío Padilla, Fa-
tima el Fellah i Fahad Hassan, ja
que en realitat va ser un treball
d’equip.

30 núm. 2 - juny 2014
Escola Verda 2013 - 2014
JOSEP ÁLVAREZ
EXPERIMENTALS
Són moltes les activitats que
hem realitzat aquest curs rela-
cionades amb la sostenibilitat i
ambientalització del centre.
Algunes constitueixen una con-
tinuïtat o consolidació i altres
són noves actuacions que es-
tem encetant.
Seguiment d’aules netes és un
projecte que consisteix en la
participació de l’alumnat en
l’organització i presa de deci-
sions del centre sobre la crea-
ció d’espais agradables i soste-
nibles que permetin millorar la
nostra qualitat de vida. Una
comissió de 4 delegats verds de
cada nivell i un professor ins-
peccionen les aules un dia a la
setmana i fan una valoració de
com estan respecte a la nete-
dat, ordre, correcta utilització
de papereres i llums. Al final de
trimestre es fa una classificació i
s’atorga un distintiu a l’aula
més neta. A final de curs es lliu-
ra un premi al millor qualificat.
(veure Figures 1 i 2).
Estalvi de paper. Fins aleshores
la majoria de les aules només
disposaven de la paperera de
rebuig, per la qual cosa no es
feia una recollida selectiva dels
residus. Aquest curs els delegats
verds estan introduint de mane-
ra progressiva papereres de
reciclatge de paper i safates
de reutilització de paper a do-
ble cara. Així mateix estan in-
formant de la seva correcta
utilització mitjançant un manual
de bones pràctiques.
També continuem des de les
tutories la recollida selectiva
d’envasos al pati, comptabilit-
zem el pes i portem un control
estadístic.
Respecte a l’estalvi energètic
hem proposat un codi de nu-
meració per tal d’identificar
l’interruptor que volem engegar
segons les nostres necessitats, i
així estalviar energia i conservar
millor la vida útil dels tubs fluo-
rescents.
En relació a l’estalvi de l’aigua
estem començant la diagnosi
al nostre centre, analitzant els
diferents tipus d’aixetes i cister-
nes que tenim, així com l’estat
d’altres infraestructures. La pri-
mera mesura que hem pres,
que suposa una mínima despe-
sa però que resulta molt efi-
cient, és la col·locació de bri-
des en les aixetes de polsador.
Aquestes redueixen en molts
casos més de la meitat del ca-
bal cada cop que polsem. Pos-
teriorment els delegats verds
fan difusió d’aquestes dades a
les hores de tutoria i amb la
col·locació de rètols per infor-
mar i sensibilitzar a tothom de la
importància de l’estalvi (veure
Figura 3).
ACTIVITATS

mediterr@news 31
El dia 21 de març vam celebrar
el dia de l’aigua amb la realit-
zació d’algunes activitats, com
l’estudi de les seves propietats o
el càlcul del seu consum quan
hem de regar per la tècnica
d’inundació el nostre hort esco-
lar. Els resultats ens fan repensar
la seva substitució per un tipus
de reg més eficient com el reg
per degoteig.
Les aigües residuals com les ai-
gües fecals del clavegueram
no es poden abocar directa-
ment als rius, ja que contami-
nen l’aigua dolça dels aqüífers
de manera que aquesta esde-
vé no potable, o danya els or-
ganismes dels ecosistemes.
Prèviament cal reduir la seva
contaminació abans que arribi
al mar on es tanca el cicle de
l’aigua.
Per reflexionar sobre la conta-
minació de l’aigua, vam cons-
truir una depuradora d’aigües
residuals a petita escala amb
materials senzills que podem
trobar a casa. Aquesta activitat
ens va permetre entendre el
procés de depuració i diferen-
ciar entre depuració i potabilit-
zació. Al final de la pràctica
reciclem els materials i fem una
separació selectiva dels com-
ponents en cada contenidor.
Una actuació que es consolida
en aquest curs 2014, Any del
Reciclatge, és la fabricació de
mobiliari amb materials reci-
clats, gràcies als alumnes de 3r i
4t d’ESO, dirigits per Sandra
Sanchis del Departament de
Tecnologia. Els alumnes van
construir papereres de fusta per
al pati i calaixos a partir de pa-
lets d’obra, la qual cosa ens va
permetre reciclar i estalviar-nos
la seva compra.
Aquest Nadal, Carme, la se-
cretària, ens va sorprendre amb
un regal. Enguany per col·labo-
rar amb l’any del reciclatge va
elaborar un centre de taula i un
tió amb diferents materials re-
ciclats i del nostre bosc.
Una altra activitat que es con-
solida són els tallers de fabrica-
ció de paper i de sabó que tan
bona acollida van tenir el curs
passat, per reciclar paper de
diari i oli respectivament.
Continuem amb les tasques a
l’hort escolar. Aquest curs hi
participen tres grups de dife-
rents nivells 1r, 2n i 3r d’ESO.
Després de roturar la terra, és a
dir, treballar-la, i fer els cavallons
-unes petites “muntanyetes” de
terra per plantar les llavors- al
novembre vam plantar faves i
altres vegetals, com mongetes i
fesols als llavorers o plançons
de bledes, bròquil i cebes. Com
que la sembra de les faves va
ser molt tardana i el terreny no
s’ha pogut adobar, la collita s’hi
ha reduït a 1/3 respecte de la
del curs passat. També hem
pogut realitzar petites investi-
gacions de fauna i flora. Un
exemple és l’estudi del cicle
reproductiu de la proces-
sionària del pi o de l’escarabat
de Sant Joan, o el cicle de la
matèria al compostador.

32 núm. 2 - juny 2014
Tallers i sortides extraescolars. A
la Diada de Sant Jordi des del
Departament de Ciències ex-
perimentals i coordinats per la
Laura González es va realitzar
un taller per descobrir les pro-
pietats medicinals i culinàries de
les plantes i arbres mediterranis
en la cultura de l’Imperi Romà.
Per convertir-se en un bon natu-
ralista com Plini el Vell o
Dioscòrides, els participants en
aquest taller van completar
una sèrie de proves de reconei-
xement i determinació de plan-
tes i arbres mediterranis amb
una sèrie de pistes, descripcions
o endevinalles. Van posar a
prova tots els seus sentits per
trobar els secrets que amaguen
les plantes i que ens permeten
conservar aliments, guarir feri-
des o protegir-nos de malalties.
L’equip guanyador va rebre
l’elixir de l’eterna joventut: un
sabó de xocolata. Un altre taller
de gran acceptació va ser el
de fabricació de menjadors per
ocells que vam penjar als ar-
bres del bosc per observar i es-
tudiar la seva biologia.
Potser les sortides extraescolars
són les activitats més engres-
cadores, permeten consolidar i
ampliar el que treballem al
centre i, en aquest sentit, en-
guany ha estat un curs molt ac-
tiu. Els departaments de Cièn-
cies Socials i Ciències Naturals,
amb la col·laboració de Manel
Güell i Josep Álvarez respecti-
vament, van organitzar el 27 de
febrer la visita a les Coves de
l’Espluga de Francolí amb els
alumnes de 1r d’ESO, per
conèixer la seva formació
geològica i ocupació humana
durant el Paleolític i Neolític.
Una altra sortida va ser el 16 de
maig, la visita a l’ETAP (Estació
de Tractament d’Aigua Pota-
ble) de l’Ampolla i el Parc Natu-
ral del Delta de l’Ebre, per
aprofundir en la importància de
l’aigua com a recurs escàs en
un ecosistema singular i de
gran valor que integra de for-
ma racional les activitats hu-
manes.
La darrera sortida del 12 de juny
a les Instal·lacions del Club
Nàutic de Coma-ruga amb els
alumnes de 3r d’ESO s’emmar-
ca dintre del Treball de Síntesi.
L'activitat organitzada per
l'Associació EDMAKTUB està
dedicada a l'estudi i divulgació
dels cetacis a la Mediterrània, i
en ella els alumnes podran
conèixer les tècniques de fil-
mació de cetacis amb un he-
licòpter teledirigit i participaran
en un simulacre de rescat d'un
dofí varat a la platja.
Jornada de Portes Obertes.
Aquest dia vam aprofitar per
donar a conèixer algunes de les
activitats pràctiques que realit-
zem als laboratoris de Biologia i
Geologia. Destaquen l’obser-
vació de preparacions al mi-
croscopi o mostres a la lupa
binocular, així com l’estudi dels
anells de creixement dels ar-
bres. Al laboratori de Física i
Química treballen la prepara-
ció de dissolucions o l’elabora-
ció de cristalls, alguns especta-
culars i de gran mida.
Altres activitats fetes de forma
més puntual i que volem am-
pliar de cara al curs vinent són
els tallers de fabricació de mató
i iogurts de forma tradicional,
sense iogurtera, per aprendre
aquestes tècniques d’elabora-
ció de productes naturals de
forma artesanal i fomentar
hàbits saludables d’alimenta-
ció.

mediterr@news 33
Fòrums i conferències de EV.
Finalment, cal destacar la par-
ticipació dels delegats verds en
el II Fòrum de les Xarxes d’Esco-
les per la Sostenibilitat de Cata-
lunya (XESC) al Vendrell, el 21
de novembre de 2013 a l’Esco-
la de Música Pau Casals. Així
com la participació que vam
fer en la IV Conferència Cata-
lana Tinguem cura del Planeta
al Parc Central del Vallès, a Sa-
badell, el 2 d’abril de 2014.
Aquests aplecs són un lloc d’in-
tercanvi d’experiències en què
els delegats verds expliquen les
actuacions relacionades amb
les problemàtiques ambientals
locals i de centre.
Des de la Comissió d’Escola
Verda volem agrair a tots els
alumnes, professors, directiva,
PAS, AMPA, i especialment als
delegats verds, la seva dedica-
ció i suport en les activitats que
hem desenvolupat al llarg del
curs i us animem a continuar i
participar el curs vinent amb la
mateixa il·lusió.
El futur comença a construir-se avui i
tots podem canviar el Món. Si no és ara,
quan? Si no som nosaltres, qui? Tinguem
cura del Planeta!
(Cloenda de la IV Conferència Catala-
na Tinguem Cura del Planeta)
Mascota: Aluminito
Figura 1 - Taula de seguiment d’aules
Figura 3 - Taula de diagnosi de l’aigua
Figura 2 - Gràfic de seguiment d’aules netes. Puntuació

34 núm. 2 - juny 2014
Xerrada: Rentar-se i vestir-se en química
ACTIVITAT
LORENA PÉREZ
ALUMNA 2n BAT
El dia 27 de gener el Departa-
ment de Ciències Experimentals
del centre va concertar una
visita amb Carme Aguilar, pro-
fessora de la Universitat Rovira i
Virgili, per fer-nos una xerrada
divulgativa sobre “Rentar-se i
vestir-se en Química” als alum-
nes de primer i segon de Batxi-
llerat de la modalitat de Cièn-
cies i Tecnologia.
Les persones estem envoltades
de química, ja que aquesta
està present en moltes accions
de la vida quotidiana com
dutxar-nos, rentar-nos les dents
o vestir-nos.
La Química al bany
Al bany podem trobar diversos
productes amb diferents com-
postos i funcions determinades.
El xampú: les seves funcions són
eliminar la brutícia i lubricar el
cabell sense arrossegar total-
ment el greix. El seus ingredients
són:
• Els detergents, que són els
encarregats d’eliminar la bru-
tícia, gràcies a la seva estruc-
tura formada per una cua
apolar, que s’adhereix a la
brutícia, i un cap polar, que es
posa cap a l’exterior. Quan
s’ha adherit a la brutícia i es
posa en contacte amb l’ai-
gua, aquesta l’arrossega. Els
més utilitzats són els tensoac-
tius.
• Els condicionants, que apor-
ten greix i eviten el resseca-
ment. Alguns d’aquests són
els estrets de coco, la lanolina
i la lecitina.
• Espessants, la funció dels
quals és fer més espès el
xampú. Els més emprats són el
clorat de sodi i PEG-120.
• Els àcids s’encarreguen d’a-
propar el pH del xampú al pH
del cabell, i ha de ser un pH
comprès entre 5,5 - 6.
• Els conservants eviten la proli-
feració de fongs i bacteris.
• Les essències i els olis essen-
cials serveixen per fer el pro-
ducte més agradable pel
consum. Alguns són la lavan-
da, la menta, etc.
• Finalment, els ingredients ac-
tius, que són substàncies que
s’afegeixen al xampú per
tractar diferents problemàti-
ques. Hi ha més de 1000
substàncies catalogades. Ex.
Caspa, cabell sec o gras; vi-
tamina A i E (nodreix); àloe
vera (calma i hidrata); ca-
mamilla (suavitza i aclareix);
silicona (dóna brillantor), etc.
El dentífric: la seva funció és
eliminar la placa bacteriana,
combatre les càries, blanquejar
les dents i controlar el mal alè.
Els seus ingredients són:
• Els detergents solubilitzen els
dipòsits que hi ha sobre les
dents i faciliten la dispersió
dels principis actius. Ex.: lauril
sulfat de sodi i N-lauril sarcosi-
nat de sodi.
• Els abrasius complementen
de manera enèrgica l’acció

mediterr@news 35
del detergent, eliminant resi-
dus d’aliments o altres dipòsits
acumulats. Ex.: bicarbonat
sòdic, carbonat càlcic, sili-
cats, etc.
• Els humectants eviten l’endu-
riment del dentífric. Ex.: la gli-
cerina,el sorbitol i el xilitol.
• Els conservants eviten el de-
senvolupament de contami-
nació en el producte. Ex.:
benzoats, diclorofenol i for-
maldehid.
• Els edulcorants i aromatitzants
fan agradable el gust i l’olor
per fer el producte més agra-
dable, ja que això és molt im-
portant per poder agafar
l’hàbit. Ex.: menta, sacarosa,
eucaliptus.
• Els colorants serveixen per
donar un aspecte més atrac-
tiu.
• Els principis actius s’encarre-
guen d’augmentar la re-
sistència de l’esmalt (flúor),
eliminar els microorganismes
que formen la placa bacte-
riana (clorhexidina, triclosan),
dessensibilitzar (nitrat de po-
tassi) i blanquejar (peròxids).
Els desodorants i els antitranspi-
rants: quan fem esport intens, fa
calor, etc., suem i eliminem les
toxines que no vol l’organisme
a través de les glàndules apo-
crines.
Els productes que nosaltres uti-
litzem per això són els desodo-
rants i els antitranspirants. Els
primers tenen la funció d’ama-
gar el mal olor però no eviten la
suor. Per això contenen bacte-
ricides (famesol) perquè han
d’actuar sobre els bacteris que
provoquen l’olor. En canvi, els
antitranspirants, disminueixen la
suor amb compostos com el
c l o r h i d r a t d ’ a l u m i n i
[Al2(OH)2Cl2]. Els cations d’alu-
mini alliberats taponen els con-
ductes de les glàndules apocri-
nes.
Amb tot això hi ha molta con-
trovèrsia, perquè es diu que és
dolent no deixar a l’organisme
expulsar les toxines, encara que
no està demostrat cap relació
amb malalties com el càncer.
Vestir-se
Les fibres tèxtils les podem clas-
sificar en dos grans grups se-
gons el seu origen. Unes són les
naturals que poden provenir
dels animals (llana, seda, cuir…)
o dels vegetals (cotó, lli…); i les
altres són d’origen químic, de
les quals distingim les fibres arti-
ficials (viscosa, raió) i les fibres
sintètiques (niló, polièster, po-
liamida).
Actualment s’està treballant
amb les fibres intel·ligents, són
teixits amb xips que poden de-
tectar malalties o detecció
d’algun dèficit per donar un
suport medi.
De les fibres naturals ens cen-
trarem en:
La llana: és una fibra d’origen
animal que s’obté en el procés
d’esquilat. La seva qualitat
depèn de la raça, l’edat, la
cria i la proteïna queratina.
Els fils de llana s’uneixen
mitjançant enllaços pont de
sofre, formant una fibra elàstica
que té la capacitat de funcio-
nar com aïllament tèrmic.
Amb la calor i l’agitació de la
centrifugació de la rentadora
es pot encongir perquè es
trenquen els enllaços i els sofres
s’enllacen entre ells produint
una compactació irreversible.
El cotó: és una fibra d’origen
vegetal, la més estesa ja que
ocupa el 48% de la producció.
Està formada principalment per
cel·lulosa i per altres fibres unint-
se el grup OH per pont d’hidro-
gen, que produeixen un enllaç
molt fort i difícil de trencar.
Quan es renta, es produeix un
moviment relatiu però les fibres
no se separen i no s’encongeix,
com que no té tendència a
tornar a l’estat inicial cal forçar-
les amb la planxa.
De les fibres químiques desta-
carem:
Les fibres artificials: s’obtenen
per modificacions químiques de
matèries naturals. Els avantat-
ges respecte de les fibres natu-
rals són l’elevat grau d’absorció
d’humitat, l’estabilitat, el tacte
sedós i són fàcils de tenyir.
Les fibres sintètiques: són fibres
fetes totalment per l’home a
partir de substàncies concretes
i en quantitats concretes.
L’any clau va ser el 1937, quan
Du Pont patenta el niló per a
fabricar mitges o paracaigu-
des.
Els avantatges són la resistència
a la llum, es poden rentar i
planxar, l’elevada uniformitat, i
la gran resistència als insectes i
als productes químics.

36 núm. 2 - juny 2014
Fem sabó a l’Endavant!
ACTIVITAT
ALUMNES DE L’ENDA-
VANT!
L’alumnat de l’Endavant! el
passat mes de març vam fer
sabó ecològic al laboratori de
l’institut. L’oli reciclat que vam
utilitzar era el que es va recollir
l’any passat a la campanya
organitzada pel Comitè Am-
biental del centre.
A continuació us expliquem els
ingredients necessaris, els uten-
silis que calen i els passos que
vam seguir:
Ingredients
1.000g d’oli reciclat
125g de sosa càustica
320g d’aigua destil·lada
Canyella en pols
Utensilis
Cullera de fusta
Vas de precipitats
Colador
Olla
Batedora
Balança
Guants
Ulleres de protecció
Passos
Retalleu els tetrabrics
Filtreu l’oli
Peseu la sosa càustica
Peseu l’aigua destil·lada
Barregeu l’aigua amb la sosa i
deixeu-la refredar
Peseu l’oli
Barregeu l’oli amb la mescla
d’aigua i sosa
Barregeu amb la batedora la
mescla fins a obtenir una textu-
ra semblant a les natilles
Separeu una part de la mescla
i afegiu canyella
Aboqueu la mescla als tetra-
brics
Deixeu-la refredar 24 hores
Talleu-la en porcions
Deixeu-la assecar dos mesos

mediterr@news 37
Recull d’activitats AMPA
ACTIVITATS
AMPA INSTITUT MEDITERRÀNIA
Aquest curs 2013/2014 des de l'AMPA continuem col·laborant amb l'institut en la mesura de les nostres
possibilitats.
A continuació, us mostrem un recull de les activitats que realitzem:
Activitat Adreçada a... Observacions
Assemblea informativa A tots els pares i mares
d'alumnes
Reunió amb poca participació, us animem
a que en properes reunions us hi animeu.
Formació de la nova AMPA. Reunions
organitzatives al llarg del curs.
Membres de la nova junta. Amb noves incorporacions.
Aportacions en excursions i activitats
Loteria pel crèdit de síntesi
Per als alumnes socis de
l'AMPA .
Alumnes de 1r a 3r d'ESO
L'AMPA col·labora aportant uns diners a
totes les sortides i colònies que es facin.
Realització de butlletes i sorteig d'un carro
de la compra per finançar el viatge.
Túnel del terror de Halloween Alumnes Col·laboració per organitzar la venda de
les entrades i obsequi.
Reunió amb la Direcció del centre Presidenta de l'AMPA A fi de coordinar esforços i organitzar-se.
Dia de portes obertes Per a les famílies Per informar els pares i alumnes.
Creació del Bloc de AMPA i Facebook.
I ús de la bústia presencial del centre.
Adreçada a pares, mares i
alumnes.
Hem de millorar la comunicació per tal de
fer més àgil l'arribada de suggeriments,
queixes, dubtes ….
Classes de reforç gratuïtes per als alumnes
de Batxillerat.
Alumnes de BAT Els dimarts a la tarda. Finançades 100% per
l'AMPA.
IDDINK (Eco book) A totes les famílies Continuem confiant i cooperant amb
aquesta empresa per tal de poder estalviar
uns diners.
Carnet Únic de les Ampes Als alumnes socis. Diverses reunions, organització i distribució
de carnets.
Sant Jordi Alumnes Aportació monetària al Centre
Comissió d'Escoles Verdes Alumnes encarregats
d'escoles verdes
Regals individuals per la seva implicació al
projecte.
Revista de l'Institut Alumnes socis Aportació econòmica per tal que sigui
gratuïta per als socis.
Graduació 4t d'ESO / 2n BAT Alumnes de 4t d’ESO / 2n
BAT
Aportació econòmica per al sopar, l'orla i el
detall.

38 núm. 2 - juny 2014
XV Edició concurs Fotografia Matemàtica
CONCURS
ISABEL PONS
DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES
Des de fa tres anys l'institut Me-
diterrània participa en el con-
curs de fotografia matemàtica
que realitza l'ABEAM (L'Associa-
ció de Barcelona per l'Estudi i
Aprenentatge de les Ma-
temàtiques) amb l'objectiu d'a-
conseguir que es vegin les ma-
temàtiques en el nostre entorn.
Aquest concurs consta de tres
fases. La primera es realitza a
l'institut. Aquest any la partici-
pació s'ha incrementat, i s'espe-
ra que en els propers anys
aquest concurs desperti més
interès.
Els alumnes de primer són els
que més han participat. A l'ho-
ra de realitzar la fotografia, uns
opinen que és millor fer-ne mol-
tes i després triar-ne una; uns
altres pensen que al contrari,
millor primer el títol i a conti-
nuació buscar la fotografia
adequada. Comenten que el
més complicat és el títol que
portarà la fotografia. Quan
l'han fet, en ocasions ha sigut
amb l'ajuda de la seva família.
Un consell per als alumnes que
vulguin participar és tenir pa-
ciència, perquè de vegades no
saps com triar, o no veus la que
més t'agrada.
Encara que pocs havien sentit
parlar d'aquest tipus de concurs
matemàtic, els ha agradat molt
i esperen repetir l'any que ve.
Entre totes les coses que als
alumnes els ha cridat més l'a-
tenció destacarien les vota-
cions, ja que havien de votar
als companys, i això era com-
plicat perquè alguns havien
realitzat fotografies molt origi-
nals.
Aquest any lels guanyadors han
estat:
Nivell primer i segon de l'ESO
1. Secants sense secar: Eva
Viedma (1r C).
2. Triangle d'Imant 3D. Indaleci
Altet (1r A).
3. Angles dolços. Iara Ponce
(1r C).
Nivell Batxillerat
1. L'edat en circumferències:
Martina Alessandri.
2. F(palmeres) té una asímptota
vertical: Onara Simón.
3. Trigonometria a l'arquitectu-
ra: Anna Gil.
Nivell Professorat
1. Voldria ser Mandelbrot!!!:
Montse Llauradó.
Al següent enllaç podeu
accedir a la pàgina del
concurs organitzat per
l’ABEAM.
abeam.feemcat.org/course/
view.php?id=6
Secants sense secar L’edat en les circumferències Voldria ser Mandelbrot!!!

mediterr@news 39
X Certamen de lectura en veu alta - Lectura de Faules
CONCURS
ROSA MARIA PELLICER
CLIC I RESPONSABLE DE LA BI-
BLIOTECA
X Certamen de lectura en
veu alta
Ho vam provar, ens va agradar
i ho hem repetit! Sí, aquest any
l’institut ha consolidat la seva
presència al Certamen nacio-
nal infantil i juvenil de lectura en
veu alta organitzat per la Fun-
dació Enciclopèdia Catalana,
amb el suport del Departament
d’Ensenyament de la Generali-
tat de Catalunya, amb l’objec-
tiu de promoure la lectura.
Un any més la Biblioteca del
centre ha organitzat el 2n con-
curs de lectura en veu alta per
tal de seleccionar els alumnes
per representar al centre al X
Certamen. S’hi van inscriure 20
alumnes de 1r a 4t d’ESO. Els
seleccionats van ser Sílvia Méri-
da, de 1r ESO B, per la catego-
ria de Corsaris; i Oliver Casta-
ñeira, Ainara González i Me-
ritxell Zato, de 3r ESO A, per la
categoria de Tropa de Corsaris.
Sigui dit que el jurat ho vam te-
nir molt difícil per seleccionar-
los.
Així, el 29 d'abril els alumnes re-
presentants de cada categoria
van participar en els quarts de
final, que estaven organitzats
pels Serveis Territorials d'Ensen-
yament i van tenir lloc al Caixa-
Forum de Tarragona. El jurat va
seleccionar a la Sílvia Mérida,
que participava en la catego-
ria de Corsaris, per passar a les
semifinals. Aquestes van tenir
lloc el passat 16 de maig a
l’Auditori de la Diputació de
Tarragona. L’acte va ser pre-
sentat per Joan Dausà (actor i
músic) i mentre el jurat delibe-
rava vam presenciar un espec-
tacle de màgia.
Tots quatre guardaran aquesta
experiència com el seu petit
tresor.
Gràcies a tots per la vostra
col·laboració. Esperem la vostra
participació el proper curs.
Faules d’Isop
A tots ens han explicat o hem
llegit relats i contes dels quals
en desconeixíem l’autor i el
gènere. Doncs, els alumnes de
1r d’ ESO durant l’activitat de
lectura en veu alta, aquesta
diada de Sant Jordi, han des-
cobert que alguns d’aquells
relats eren faules d’ Isop. Volun-
taris dels tres grups van llegir
una descripció de l’estructura
de les faules i una breu biogra-
fia d’ Isop, a més de les faules.
En acabar la lectura vam fer
una breu reflexió sobre el tipus
de personatge, la moral final,
etc. Divertit i alliçonador.

40 núm. 2 - juny 2014
Concurs de cristal·lografia
CONCURS
MARIA CERDÀ I
MONTSE LLAURADÓ
EXPERIMENTALS
El divendres 4 d’abril els alum-
nes de 4t d’ESO d’aquest insti-
tut es van presentar al III Con-
curs de Cristal·lització a l'Escola,
que va tenir lloc al pati de Lle-
tres de l’Edifici Històric de la
Universitat de Barcelona.
S’ha celebrat la III edició coin-
cidint amb l’Any Internacional
de la Cristal·lografia. Des de la
primera edició i, progressiva-
ment, s’ha anat incrementant
la quantitat d’instituts partici-
pants i la qualitat dels cristalls
presentats. En aquesta edició
han estat 52 els instituts selec-
cionats (uns 1250 alumnes tre-
ballant amb la cristal·lització) i
42 els presentats a nivell de Ca-
talunya.
La participació en aquest con-
curs requeria l’elaboració d’un
cristall d’ADP a nivell de labora-
tori, la presentació d’un pòster i,
de manera opcional, l’edició
d’un vídeo. En el pòster s’hi ha-
via de relacionar la tècnica uti-
litzada per l’obtenció del cris-
tall, la hipòtesi, les conclusions,
etc., és a dir, saber utilitzar i
aplicar el mètode científic.
Els membres del jurat eren per-
sonalitats rellevants de prestigi
reconegut, divulgadors de te-
mes científics, geòlegs d’impor-
tant reputació, professors uni-
versitaris i catedràtics d’institut.
L’entrega de premis als millors
cristalls presentats va tenir lloc
al Paranimf de la Universitat de
Barcelona, que només en
comptades ocasions el cedei-
xen. En aquest cas l’esdeveni-
ment s’ho mereixia.
Aquest any els guanyadors de
les diferents categories han es-
tat:
Categoria de cristall únic:
Primer premi: Institut de Vilase-
ca (Vilaseca).
Segon premi: Institut Frederic
Mompou (Sant Vicenç dels
Horts).

mediterr@news 41
Categoria de composició cris-
tal·lina:
- Primer premi: Institut Berenguer
d’Entença (Hospitalet de l’In-
fant).
- Segon premi: Institut Ausiàs
March (Barcelona).
Categoria de metodologia i
presentació:
- Primer premi: Institut El Cairat
(Esparreguera).
- Segon premi: Institut Font del
Ferro (Palafolls).
Categoria de votació popular:
Institut Llagostera (Llagostera).
Categoria de millor filmació:
Institut Josep Pla (Barcelona).
Realment el nivell de l’exposició
del concurs era força elevat i
prenem nota per a la propera
edició.
Valorem molt positivament l’es-
forç realitzat per tots els alum-
nes de l’optativa de Física i
Química de 4t d'ESO, en espe-
cial a Laura Pérez, Salima El
Youssofi i Alejandro Luís Rosales
que, dirigits i guiats per la pro-
fessora Montse Llauradó, han
posat moltes ganes, il·lusió i no
hi han escatimat temps per fer
possible l’obtenció d’aquest
tresor cristal·lí.
Esperem que el proper curs tin-
guem molts més alumnes volun-
taris en participar en el pròxim
concurs de cristal·lització.
La cristal·lografia és la
ciència que estudia les
estructures cristal·lines. La
m a j o r i a d e m i n e r a l s
adopten formes cristal·lines
q u a n e s f o r m e n e n
condicions favorable. Així
doncs, la Cristal·lografia és
l'estudi del creixement, la
f o r m a i l a g e o m e t r i a
d'aquests cristalls.
Un material cristal·lí és
aquell on els seus àtoms
s'estructuren en xarxes
basades en la repetició
tridimensional dels seus
components. A l'estructura
que es repeteix s'anomena
cel·la o cèl·lula unitat.
Els cristalls es classifiquen
segons siguin les seves
propietats de simetria de la
cel·la, per tant es requereix
u n c o n e i x e m e n t d e l s
diferents grups de simetria.
Q u a n e s d o n e n l e s
condicions adequades,
cada element o compost
q u í m i c t e n d e i x a
cristal·litzar-se en una forma
definida i característica.
Anomenar cristall al vidre és
un ús col·loquial acceptat,
però no és correcte des del
punt de vista químic. Ja
hem vist que un cristall és
un sòlid homogeni que té
els seus àtoms disposats en
una xarxa tridimensional,
que guarden un ordre i
unes simetries, la seva
disposició es repeteix fins a
l ’ i n f i n i t f o r m a n t u n a
estructura cristal·lina. En
canvi, un vidre és un
m a t e r i a l d u r, f r à g i l i
t r a n s p a r e n t q u e ,
n o r m a l m e n t p e r
refredament molt ràpid, no
té els seus àtoms ordenats i
l a s e v a e s t r u c t u r a
tridimensional no forma una
xarxa amb simetria.

42 núm. 2 - juny 2014
Joves amb Idees
CONCURS
LILI ISOFACHE
ALUMNA 1r BAT
Els alumnes del primer curs del
batxillerat humanístic i social, estu-
diants de l’assignatura “Economia
de l’empresa”, vam participar, du-
rant els dies 18 i 19 de març, en un
curs-taller sobre emprenedoria a
l’Eina.
El curs va començar amb una ex-
plicació sobre el significat de l’em-
prenedoria i sobre quines són les
capacitats o habilitats que hauríem
de posseir per tal de ser un bons
empresaris. Una altra part de l’ex-
plicació es va centrar en l’elabo-
ració del pla d’empresa, eina im-
prescindible a l’hora crear una
empresa per tal que aquesta sigui
viable i no arribar al tancament.
Seguidament, una psicòloga que
va començar el seu pla d’empresa
a les instal·lacions de l’Eina, ens va
explicar la seva experiència com a
emprenedora, és a dir, com va
començar en aquest món de
l’empresa, amb quin pressupost
comptava, quins errors va cometre
i quins mètodes de publicitat utilitza
per seguir captant clients. En aca-
bar li vam poder fer tot tipus de
preguntes sobre coses que ens in-
teressaven o que no havíem aca-
bat d’entendre.
Finalment, després de la lliçó teòri-
ca, vam posar en pràctica tots els
coneixements adquirits. Aquesta
va ser la part més divertida ja que
vam fer diferents tallers en grup
mentre uns estudiants d’audiovi-
suals ens gravaven per fer un repor-
tatge.
El primer taller, “generació d’i-
dees”, consistia en escriure en post-
it tot allò que pensem que necessi-
ta el Vendrell i que no té. Les més
repetides van ser: un parc d’es-
ports, amb màquines imitant les
d’un gimnàs o pistes per patinar.
Molts vam pensar en un centre
comercial, però aquest no es via-
ble perquè arruïnaria totes les peti-
tes botigues vendrellenques. Una
altra cosa que vam demanar va
ser més higiene als nostres carrers.
En el segon taller ens van donar un
got de plàstic i una canyeta per
beure. Aquests dos objectes sepa-
rats vam haver d’ajuntar-los i inven-
tar-nos altres objectes amb dife-
rents funcionalitats. Les que el meu
grup ens vam imaginar van ser: un
instrument musical, un test per les
flors, una làmpada i una guardiola.
El tercer taller va ser sobre la viabili-
tat econòmica d’una empresa. Ens
van donar unes fitxes amb infor-
mació econòmica sobre els costos
d’una empresa i els preus de ven-
da i nosaltres vam haver de fer els
diferents càlculs per comprovar
quin era el punt mort de l’empresa.
L’últim taller, per mi, va ser el més
agradable. Vam distribuir-nos en
dos grups que simulaven dues em-
preses que competien en un ma-
teix mercat (una cadena de mun-
tatge de bosses amb 10 globus de
colors lligades amb un llaç). A ca-
da grup hi havia directius que or-
ganitzaven i donaven les ordres de
com s’havia de fer la feina i els tre-
balladors que havien d’executar
les tasques encomanades pels seus
superiors. Aquest taller tenia la fina-
litat d’aconseguir una producció
eficient, això vol dir que s’havia de
produir de la manera més ràpida
possible i amb els mínims costos.
Guanyava l’equip que aconseguia
millors resultats: fer la feina amb
menys temps i amb menys treba-
lladors.
Quan vam acabar el curs, la pro-
fessora ens va explicar que tots
aquests aprenentatges els hauríem
de posar en pràctica creant el nos-
tre propi producte o la nostra
pròpia empresa, i presentant el
projecte al concurs “Joves amb
Idees”. Aquest és un concurs, or-
ganitzat també per l’Eina, en què
participem tots els alumnes de pri-
mer de batxillerat i els alumnes dels
mòduls de grau mitjà dels Instituts
del Vendrell.

mediterr@news 43
Mostra FotoFilosofia
CONCURS
MIRIAM CASTILLO I
ALEXANDRA SANCHO
ALUMNES 1r BAT
Per tal de celebrar la Jornada
M u n d i a l d e l a F i l o s o f i a
(UNESCO) el Centre de Recur-
sos per a l'Ensenyament, Apre-
nentatge i Innovació de la Filo-
sofia (CREAIF) convoca cada
novembre, des de fa set anys,
la Mostra de FotoFilosofia. L’ob-
jectiu és aplegar “espurnes de
pensament” fetes per alumnes
de secundària expressades en
una fotografia digital acom-
panyada d’un títol en forma de
pregunta vinculada a la filoso-
fia.
A l’acte final que va tenir lloc a
l’aula magna de la Facultat de
Filosofia de la UB, es van poder
veure les tres-centes vint-i-sis
FotoFilosofies seleccionades
entre els centenars que l’alum-
nat participant havia postejat
en cinquanta-dos blogs. Aquest
acte va estar molt ben organit-
zat, des de el principi que va fer
un parlament el catedràtic
d’ètica Nobert Bilbeny fins a
l’últim moment dedicat princi-
palment a la reivindicació de
l’ensenyament de la filosofia a
secundària. En aquesta segona
part es va llegir un manifest i
vàrem gaudir d’una perfor-
mance (petita representació
teatral) a càrrec d’alumnes de
batxillerat.
Des de la nostra experiència
l’acte de lliurament dels diplo-
mes, el 27 de novembre, va
estar molt entretingut. Malgrat
l’esforç que vam haver de fer
per desplaçar-nos a la Facultat
de Filosofia de la Universitat de
Barcelona (l’endemà co-
mençava la primera setmana
verda d’exàmens) va resultar
ser una estona profitosa. Sobre-
tot ens van agradar molt els
comentaris de les Foto Filosofies
que va fer el professor Jordi Bel-
tran del Rey. Va ser interessant
escoltar com interpretava les
diferents formes de reflexionar
de tots els instituts, tant els del
nostre, que participava per
primer cop però va ser el més
matiner a l’hora d’inscriure’s,
com dels altres quaranta i nou
centres.
Vam passar una tarda diferent
a Barcelona i animem a tots els
alumnes de batxillerat de l’ insti-
tut a que participin en la prope-
ra edició d’aquesta Mostra de
FotoFilosofia vinculada a la
Diada Mundial de la Filosofia.
No us la podeu perdre, us
agradarà!!!
Ets feliç o només somrius?

44 núm. 2 - juny 2014
Pel·lícula Hannah Arendt
COMENTARI DE TEXT
JESÚS ROMERO
ALUMNE 2r BAT
El dia 4 d’octubre un grup de
53 alumnes de primer i segon
de batxillerat van assistir a la
projecció de la pel·lícula
Hannah Arendt, organitzada
per la societat cultural “el reti-
ro” de Sitges. La pel·lícula era
en versió original en alemany i
amb subtítols en castellà. Du-
rant els 113 minuts que va durar
la sessió de cinema sembla ser
que l’alumnat del nostre institut
es va comportar de manera
exemplar. Per la qual cosa la
professora de filosofia va deci-
dir que en comptes de lliurar un
treball escrit sobre el tema de la
pel·lícula féssim un debat a
classe i que lliuressin el treball
només els alumnes que no ha-
vien anat a la sortida.
Aquell dia d’octubre, justa-
ment, estava malalt i vaig ser
l’únic estudiant de segon de
batxillerat que em vaig perdre
l’excursió a Sitges. Vaig haver
de cercar informació sobre la
pel·lícula i a la professora li va
agradar molt el meu treball. Va
dir que a final de curs el publi-
carien a la revista.
Reflexions:
En els anys seixanta Hannah
Arendt va voler fer reflexionar
als vencedors de la Segona
Guerra Mundial sobre la banali-
tat del mal.
Hannah Arendt va ser una
filòsofa política alemanya d'ori-
gen jueu que va exiliar-se a Es-
tats Units. Va fer grans aporta-
cions al pensament occidental;
va escriure treballs destacats
com la “Teoria del totalitarisme”
i també treballs sobre filosofia
existencial. A més va protago-
nitzar una gran controvèrsia per
la seva opinió plasmada en el
llibre “La banalitat del mal”que
tracta sobre el judici al dirigent
nazi Adolf Eichmana Jerusalem.
Adolf Eichman va ser jutjat per
ser un alt dirigent nazi i per ser el
culpable de la “Solució Final”
que consistia en el transport
dels jueus als camps d'extermini
per a desprès exterminar-los a
tots. Acusat de Genocidi i amb
el veredicte culpable va ser
condemnat a la pena de mort
a la forca.
La pel·lícula reconstrueix el
temps que va tardar Hanna
Arendt en escriure el llibre sobre
el judici de Eichman, però té
força moments de flash back
en el que es recorden moments
de la joventut de la protagonis-
ta, quan era alumna de Hei-
degger (va ser el filòsof que va
influir més en Hanna Arendt i
amb ell va mantenir, de jove,
una relació sentimental).
Però el primer autor que va
emprar el terme “banalitat del
mal” va ser el filòsof Karl Jas-
pers. A aquest pensador l'asso-
cien molt amb l'existencialisme
per què les seves obres estan
influenciades per la filosofia vi-
talista de F. Nietzsche i l’existen-
cialisme de S. Kierkegaard.
També perquè la reflexió sobre
la llibertad individual és cons-
tant en la seva obra
Arendt va tenir problemes amb
els sionistes. El sionisme és un
moviment polític que afirma
que els jueus tenen dret a un
estat jueu que pren forma com
a Israel. Hannah Arendt no era
nazi però tampoc era sionista.
Estava a favor dels drets hu-
mans i totalment en contra del
nacionalsocialisme alemany
que deia que la raça ale-
manya era la que valia. Sols
intentava comprendre com un
home que aparentment era
insignificant i que pensava
aleshores que sols feia la seva
feina va poder ordenar la mort
de tot el poble jueu (i altres po-
bles como afroamericans i gi-
tanos).
Primo Levi, un supervivent de
l’Holocaust, va dir: Tutti coloro
chedimenticanoilloropassato,
sono condannati a riviverlo (els
que obliden el seu passat estan
condemnats a repetir-lo). El
treball d’Hanna Arendt ens
mostra la importància d’apren-
dre a recordar la historia recent
per a no tornar a repetir-la.

mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània

mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània

Ähnlich wie mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (9)

mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània