1. 1. PRESENTACIÓ ÀREA PREVENCIÓ DROGODEPENDÈNCIES
El Departament de Serveis Personals de l’Ajuntament de Lleida ve
desenvolupant, des de l’any 1989, un programa de prevenció de les
drogodependències adreçat als infants, adolescents i joves de la ciutat així
com als diferents agents educatius (famílies, professorat, educadors/es,...) i
a la població general.
Entenem la prevenció de les drogodependències en un marc ampli i global
de promoció i educació per a la salut en què prevenir és:
· Anticipar-se a l’aparició d’un problema. Conèixer quins són els factors
que el provoquen o hi estan relacionats i intervenir-hi. Per aquest motiu,
és fonamental la implicació dels agents i institucions més properes a la
població (Ajuntament, escoles, ...).
· Informar. Resoldre situacions conflictives en relació a les drogues, els
riscos del seu consum i les seves conseqüències.
· Educar. Promoure el desenvolupament integral de la persona i afavorir
el seu procés de maduració.
D’aquesta filosofia de treball en naixeran propostes que tindran per objectiu
fomentar el desenvolupament d’hàbits i recursos personals que reforcin els
infants i adolescents, els facin menys vulnerables i els ajudin a triar estils de
vida més saludables.

2. La prevenció de les drogodependències requerirà la implicació i el treball tant
de les institucions públiques com d’altres estaments de la societat. Caldrà, per
tant, promoure la corresponsabilització dels diferents membres de la comunitat
(pares i mares, educadors/es, promotors de l’oci, administracions,...) i
facilitar-los eines per tal que puguin acompanyar als infants i adolescents en
aquest procés de maduració personal.
2. MAX A ESCENA
Amb la voluntat de complir amb els objectius mencionats, l’any 1999 va
néixer, a iniciativa de la regidoria de Serveis Personals, el projecte Max a
escena, amb la idea d’esdevenir una proposta formativa sobre les drogues
que incorporés elements reflexius i educatius però que a l’hora fos dinàmica,
participativa, divertida i motivadora per als adolescents de 14 i 15 anys.
Objectius
L’objectiu general del projecte és possibilitar la reflexió i presa de consciència
vers els actuals consums de drogues mitjançant la creació d’espais de debat
propers i motivadors pels adolescents.
Els objectius específics són:
· Reflexionar sobre l’ús del propi temps lliure i potenciar la capacitat de
generar noves alternatives d’oci.
· Reconèixer la influència, tant negativa com positiva, del grup en el
consum de drogues.
· Valorar positivament les decisions personals preses i aprendre a
respectar les diferències individuals.
· Reflexionar sobre el consum i les conseqüències de l’ús/abús de
drogues.

3. · Reconèixer les possibles situacions de risc a les que ens poden portar
l’ús/abús de drogues.
· Potenciar el prendre un posicionament i el posar-se límits.
· Ajudar a respondre a la realitat amb un major nombre d’alternatives.
· Descobrir els recursos que hi ha a la ciutat de Lleida adreçats a joves en
matèria de drogues, joventut, oci i sexualitat.
· Parlar del paper que juga la família en les vides dels adolescents.
· Reforçar els espais d’intercanvi d’idees entre els joves i els adults.
· Donar informació objectiva als joves
Accions
El projecte consta de tres elements fonamentals:
· L’obra de teatre
· La guia didàctica
· La formació i assessorament del professorat
L’obra de teatre
L’obra de teatre, que s’ha anat actualitzant al llarg dels anys, és el punt de partida
de tot el procés posterior. Està dirigida i produïda pels professionals de l’Aula
Municipal de Teatre de Lleida i interpretada pels joves actors i actrius d’aquesta
mateixa escola de teatre. Des de l’àrea de prevenció de drogodependències
es proposen les objectius, els continguts i la metodologia d’enfocament dels
temes a tractar i es realitza la supervisió pedagògica.
Els protagonistes de l’obra són uns joves que tenen una vida com pot tenir
qualsevol jove dels nostres dies. Són estudiants que tenen les seves aficions:
juguen a futbol, els agrada la música, surten de marxa amb els seus amics/
gues, es diverteixen,… Els joves de l’obra es qüestionen el perquè de les coses,
però hi ha moments en que estan perduts amb tot el que passa al seu voltant.

4. A l’obra, els protagonistes es van trobant en diferents situacions, molt
quotidianes i properes a la vida dels adolescents, que obren alguns
interrogants i donen lloc a que els joves que van a veure l’obra reflexionin i
prenguin les seves pròpies decisions. La identificació dels espectadors amb
les situacions plantejades a l’obra és immediata i ve facilitada per l’edat dels
actors i actrius.
És una obra que intenta defugir dels moralismes i dels dramatismes que
normalment s’associen al món de les drogues i toca temes claus en prevenció
de drogodependències com són la pressió de grup, les situacions de risc,
l’establiment dels propis límits, la “falsa” sensació de control que sovint es
té sobre la pròpia conducta, la imatge d’un mateix, la relació amb la família
i les alternatives d’oci.
La guia didàctica
L’obra de teatre ve acompanyada d’una guia didàctica adreçada als
educadors/es. Aquesta guia inclou informació i estratègies perquè el
professorat pugui desenvolupar un treball a l’aula després d’haver vist
l’obra.
En concret té sis apartats:
· Presentació del projecte, objectius,...
· Informació bàsica sobre drogues i recursos de la ciutat
· Pistes sobre el paper dels educadors/es en la prevenció de les
drogodependències
· Activitats proposades per realitzar amb l’alumnat després d’haver vist
l’obra

5. · Els diàlegs de l’obra per escenes que serveixen d’ajuda per refrescar
la memòria i conduir el debat
· Fulls d’avaluació del projecte per l’educador/a i pels alumnes.
Informació i assessorament del professorat
Per tal de facilitar la tasca preventiva al professorat i facilitar-los eines que
els ajudin a dinamitzar les activitats posteriors a l’obra, s’ofereix un curs de
formació anual en matèria de drogodependències i habilitats de conducció
de grups així com un seguiment continuat durant el curs de les activitats
que estan realitzant que inclou una valoració final del funcionament del
projecte.
Metodologia
Les activitats proposades estan pensades per fer-se en grup. D’aquesta
manera es poden escoltar altres opinions i donar la pròpia, però mantenint
en certa manera l’anonimat, ja que no es demana parlar o saber què fa
cadascú sinó opinar des de la generalització. Ens interessa que els joves
parlin del que senten, pensen, diuen i fan els joves en general i sobretot que
verbalitzin perquè ho senten, ho pensen, ho diuen i ho fan. A més a més, el
fet que no s’hagi de parlar d’experiències personals propicia en els nois/es
la participació. Aquesta participació es potencia encara més pel fet que es
plantegen situacions quotidianes, on els nois/es s’hi poden identificar.
Entenem que la prevenció s’ha de treballar d’una manera lúdica i motivadora
pels nois i noies, ja que així s’impliquen més en tot el procés. El tutor/
educador durant aquest procés és un actor secundari, el veritable protagonista
és el noi/a, ja que s’intenta que sigui el jove qui tregui els temes que més
l’interessen, els dubtes que tingui… i la funció del tutor/educador és la de
reconduir la situació, si s’escau.
3. DADES DE PARTICIPACIÓ I AVALUACIÓ CURSOS 1999-2008
Cada any participen del projecte el 90% dels centres educatius de la ciutat
de Lleida tant públics com concertats, així com d’aules taller i centres amb
població procedent del fracàs escolar. Des de l’inici del projecte a l’any
1999 han vist l’obra 14.000 alumnes el que suposa que ha vist l’obra un
90% dels joves de Lleida que tenen entre 16 i 26 anys. També l’han vist 600
professors i 1500 pares i mares.
Cada any es realitza una avaluació interna de procés i resultats. S’utilitzen
qüestionaris post-intervenció, tant adreçats als alumnes com als educadors/

6. es. També es realitzen reunions de treball amb el professorat per recollir
informació més qualitativa.
Les avaluacions de cada any han estat molt positives. La fórmula agrada als
professors/es, agrada als pares i mares però sobretot, agrada als joves.
Pel que fa als i les joves, un 90% considera molt o bastant interessant l’obra
de teatre i el projecte en general. Alguns dels aspectes que més els agraden
són: “l’obra, perquè tracta problemes quotidians dels joves”, “l’actuació dels
actors i el sentit de l’humor de l’obra”, “la manera de presentar i tractar el tema
de les drogues”, “hem vist el que passa de manera realista, clara i variada”,
“per fi es treuen tabús sobre aquests temes”, “em sentia al·ludida amb algunes
qüestions”, “tractar temes de cada dia, les mateixes coses que ens passen”, “el
treball amb els companys, el debat, parlar obertament a classe”, “hem pogut
donar la nostra opinió”, “les activitats proposades”, “ha estat interessat i, a la
vegada, divertit”...
Un 80% consideren que els ha estat útil. Algunes de les coses que diuen
haver aprés fent aquesta activitat són: “el valor de l’amistat és important”, “no
conduir begut”, “els efectes de les drogues i els riscs de prendre’n”, “quan has
consumit drogues no saps el que fas”, “llocs on anar si tens un problema”, “pel
fet de prendre drogues no ets el millor”, “valorar les opinions i les actituds dels
demés”, “veure diferents punts de vista d’una situació”...
Respecte als educadors/es, un 100% opina que el projecte és molt o bastant
adequat. Destaquen l’acceptació de l’obra per part dels joves, consideren
que els seus alumnes s’identifiquen amb els actors i actrius i amb tot el que
passa a l’obra. I els permet obrir un espai a la tutoria per tractar el tema
de les drogues a l’aula.