1. TEMA 5: EL SECTOR AGRARI
(CANVIS I PERMANÈNCIES)
Mireia Damont Cabello, Cristina Martín Pérez i Aaron Prades Arraya.
2L, març del 2014
INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ. Barcelona
Professor: Rafael Palomero Caro

2. AGRICULTURA TRADICIONAL /
AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA /
AGRICULTURA D’AUTOCONSUM.
 Tipus d’agricultura caracteritzat perquè la seva producció es dedica
en exclusiva a alimentar a les persones que la cultiven; els
propietaris hi aporten la totalitat del seu treball i del seu capital.

3. AGRICULTURA DE MERCAT
 Forma d'agricultura en la qual la producció està destinada a ser
venuda amb l’objectiu d’obtenir el màxim benefici i
l'autoabastiment és un aspecte secundari. S’oposa a
l'agricultura de subsistència.

4. RURAL
 Terme oposat al concepte d’urbà. Es considera territori rural
aquell que no presenta concentracions de població superiors als
10.000 habitants.

5. POBLACIÓ RURAL
 Població que viu en l’àmbit rural. A Espanya es consideren rurals
les poblacions que tenen fins a 2.000 habitants, semi rurals les
que no arriben als 10.000 i urbanes les que superen els 10.000
habitants.

6. POBLACIÓ AGRÀRIA
 La població que es dedica a l’activitat agrícola o ramadera. Allò
que la defineix és la seva activitat productiva.

7. ÈXODE RURAL
 Flux migratori de població del camp cap a les ciutats, dins d’un
mateix país.

8. CAPITALITZACIÓ
 Acumulació de capital obtingut invertint en factors de producció,
com maquinària, tecnologia...

9. ÈXODE URBÀ
 Flux migratori de població des de les ciutats cap al camp, dins
d’un mateix país. Es tracta d’un fenomen iniciat a les darreres
dècades del segle XX.

10. ESPAI RURAL PROFUND.
 Zones rurals allunyades dels espais urbans i amb vies de
comunicació generalment deficitàries, amb explotacions molt
tradicionals i amb una població agrària envellida

11. EXPLOTACIÓ DIRECTA
 Tipus d'explotació agrària (petita, mitjana o gran) en què el
propietari és el responsable directe de l’explotació, és a dir,
hi treballa..

12. EXPLOTACIÓ INDIRECTA
 Tipus d'explotació agrària (petita, mitjana o gran) en què el propietari
arrenda o cedeix l’ús de la terra a altres, és a dir, no hi treballa.

13. EXPLOTACIÓ FAMILIAR
 Tipus d'explotació agrària treballada pel propietari i la seva família;
generalment, es tracta d’explotacions petites o mitjanes.

14. AGRICULTURA A TEMPS PARCIAL
 Tipus de treball d’aquells pagesos (generalment, petits propietaris o
arrendataris) que tenen una altra ocupació (a la indústria, la
construcció o els serveis) a més a més de la dedicada a l’explotació
agrària.

15. ARRENDAMENT AGRARI.
 Contracte per mitjà del qual el propietari de la terra (arrendador)
cedeix a un altre (arrendatari) el dret d’explotar-la per un preu
(renda) i un temps determinats.

16. PARCERIA
 Contracte per mitjà del qual un propietari agrari cedeix a una altra
persona (parcer) el dret d’explotar la seva finca o el seu bestiar,
repartint-se ambdues parts la producció obtinguda en proporcions
acordades.

17. JORNALER / TREBALLADOR
EVENTUAL.
 Persona que treballa en una explotació agrària de forma
discontínua, per a determinades feines de temporada, i cobra per
dia treballat.

18. SUPERFÍCIE AGRÍCOLA ÚTIL (SAU)
 Part de la superfície total d’un país constituïda per les terres de
conreu, els prats i les pastures, és a dir, aprofitable pel sector
primari.

19. SECÀ
 Sistema de cultiu en què la terra rep només aigua procedent
de les precipitacions naturals.

20. REGADIU
 Sistema de cultiu en què la terra rep aportacions artificials d'aigua.

21. EXPLOTACIÓ AGRÀRIA
 Grup de parcel·les (i/o instal·lacions ramaderes) explotades
per un mateix productor agrari.

22. PARCEL.LA
 Terra de conreu que té uns límits clarament determinats (un
camí, tanca, canal...) i en general està ocupada per un sol
cultiu. Es poden classificar pels límits (tancades o obertes),
per la forma (regulars o irregulars) i per la mida (petites,
mitjanes i grans).

23. GRAN PROPIETAT (AGRÀRIA).
 Explotació agrària de grans dimensions (generalment, superior
a les 100 hectàrees).

24. LATIFUNDI
 Explotació agrària de gran extensió (generalment, més de 100
hectàrees), conreada per propietaris absentistes per sota de les seves
possibilitats reals; es dedica a la ramaderia o agricultura extensiva.

25. AGRICULTURA EXTENSIVA
 Sistema d’explotació agrícola (utilitzat generalment en grans
propietats) en què la inversió de capital, la mà d’obra ocupada i la
producció per superfície són reduïdes. És propi tant de grans
propietats molt productives (gràcies a una mecanització intensiva) com
dels latifundis.

26. PETITA PROPIETAT (AGRÀRIA)
 Explotació agrària de petita dimensió (generalment, menys de 10
hectàrees).

27. MINIFUNDI
 Explotació agrària de petita extensió (generalment, menys de 10
hectàrees), la producció de la qual és insuficient per cobrir les
necessitats de la família propietària; hi predomina l’agricultura intensiva.

28. AGRICULTURA INTENSIVA
 Sistema d’explotació agrícola en què la inversió de capital, la
mà d’obra ocupada i la producció per superfície són elevades;
té com a objectiu obtenir en el mínim espai la màxima quantitat
possible de productes de qualitat. És propi tant d’explotacions
molt modernes (de qualsevol mida) com de minifundis o
propietats familiars tradicionals.

29. MITJANA PROPIETAT (AGRÀRIA)
 Explotació agrària de petita dimensió (generalment, entre 10 i 30
hectàrees).

30. POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA (PAC)
Política de la UE que gestiona les subvencions que es donen a
l’explotació agrària a la Unió Europea i té com a objectius garantir
l'equilibri entre una producció alimentària europea adequada,
l'existència de comunitats rurals econòmicament viables i mesures per
afrontar els reptes mediambientals com el canvi climàtic, la gestió
hidrològica, la bioenergia i la biodiversitat.

31. UNITAT DE TREBALL AGRARI (UTA)
 Treball efectuat durant un any per una persona dedicada a temps
complet a l’activitat agrària.

32. PRODUCCIÓ AGRÀRIA
 Quantitat de productes agraris realitzats en una explotació o
en un territori determinats; es pot expressar amb diferents
unitats de mesura (tones, nombre d’animals, kilograms, etc.)
o bé amb el seu valor monetari.

33. PRODUCTIVITAT AGRÀRIA
 1. Quantitat de productes obtinguda en una explotació agrícola per
unitat de superfície (per exemple: tones/(hectàrea). 2. Quantitat de
productes obtinguda en una explotació agrària per unitat de treball
(per exemple: tones/hores de feina anuals o tones/treballador).

34. RENDIMENT (DE LA TERRA)
 Relació entre la producció obtinguda en una explotació agrícola i la
seva superfície. La unitat de mesura més utilitzada és la tona/hectàrea.

35. FARRATGE
 Planta o barreja de plantes cultivades per alimentar el bestiar.

36. RAMADERIA EXTENSIVA
 Sistema d’explotació ramadera (utilitzat generalment en grans
propietats) en què el bestiar corre lliurament pel camp i s'alimenta als
prats o pastures naturals; la inversió de capital, la mà d’obra ocupada, la
producció per superfície i la modificació del ecosistema natural hi són
reduïdes.

37. RAMADERIA INTENSIVA
 Sistema d’explotació ramadera en què el bestiar es troba estabulat o
semiestabulat, generalment en condicions de temperatura, llum i
humitat artificials, amb l'objectiu d'incrementar la producció en el
menor lapse de temps possible; els animals s’alimenten,
principalment, de pinsos. La inversió de capital, la mà d’obra
ocupada, la producció per superfície i la modificació del ecosistema
natural hi són molt elevades.

38. AGROINDÚSTRIA O INDÚSTRIA
AGROALIMENTÀRIA
 Sector de la indústria que es basa en la manipulació i/o
transformació dels productes agrícoles i ramaders (també s’hi
poden incloure els forestals i de la pesca) en productes elaborats
que es posen a disposició dels consumidors.

39. MORFOLOGIA AGRÀRIA
 Conjunt d’aspectes externs que defineixen un paisatge agrari,
com per exemple, les diferents unitats de cultiu.

40. BOCAGE / CAMPS TANCATS O
CLOSOS
 Paisatge agrari compost de petites parcel·les irregulars (terres de
conreu i prats), separades entre si per bardisses (barreres o
tanques fetes amb arbres o arbustos), murets i terraplens, o per
arbres que sovint voregen els camins.

41. OPENFIELD / CAMPS OBERTS
 Paisatge agrari format per parcel·les que no estan tancades per
murs o bardisses. 2. A l’antic règim, sistema d'ordenació i explotació
del sòl agrari en què les parcel·les de cada propietari no podien estar
separades per cap tipus de tanques i s’integraven obligatòriament en
"fulles" de conreu contínues, on es cultivava el que decidia
col·lectivament la comunitat de camperols

42. PRAT
 Terra o parcel·la de conreu que es sembra amb
farratges per al bestiar; quan l’herba és alta se sega i
s’emmagatzema o bé s’hi deixa pasturar els animals.

43. PASTURA / PAST
 1. Herba que el bestiar menja en el mateix terreny on es cria.
2. Lloc on el bestiar l'herba dels camps.

44. POLICONREU O POLICULTIU
 Sistema de conreu en què es cultiven diversos productes en una
mateixa superfície.

45. MONOCONREU O MONOCULTIU
 Sistema de conreu en què es cultiva un únic producte.

46. TRILOGIA MEDITERRÀNIA
 Forma d'anomenar, agrupant-los, els tres productes bàsics de
l'agricultura mediterrània (el blat, la vinya i l'olivera), que donen els tres
productes bàsics de l'alimentació tradicional d'aquesta zona del món (el
pa, el vi i l’oli d'oliva).

47. PRODUCTE FITOSANITARI
 Substància o preparat que protegeix els vegetals
d’organismes nocius o bé influeix en el seu
creixement (adobs, pesticides, etc.).

48. ROTACIÓ DE CONREUS
 Sistema de conreu basat en la successió en un mateix camp
de conreus diferents i de períodes d’inactivitat (guaret) a fi
d’evitar l’empobriment del sòl. Segons la superfície de sòl
deixat en guaret es parla de rotació biennal (la meitat del sòl),
triennal (un terç), quadriennal (un quart), etc.

49. GUARET
 Pràctica agrícola que consisteix en deixar una part de la terra
sense conrear per no esgotar el sòl, lligada tradicionalment
amb el sistema de rotació de conreus, especialment a
l'agricultura de secà. Actualment està en regressió, gràcies a
la utilització d'adobs i fertilitzants químics.

50. DEVESA
 1. Aprofitament agroforestal tradicional, que consisteix en un bosc
aclarit (sovint d'alzines i roures, però també d'altres arbres), que
s’utilitza com a terra de pastura en règim extensiu (en castellà,
dehesa). 2. Extensió de terra vedada i, generalment, closa,
coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge, a la caça i a
l'aprofitament de la llenya. 3. Terreny comunal destinat a pastura.

51. AGROPECUARI
 Terme que engloba l’activitat agrícola i l’activitat
ramadera o pecuària.

52. SILVÍCOLA
 Terme que engloba totes les activitats necessàries per
regenerar els boscos, explotar-los i protegir-los.

53. FEIXA
 Tros de terra en forma de terrassa construïda amb
marges de pedra seca als vessants de la muntanya
per a l’aprofitament agrícola.

54. ARENAMENTS ARTIFICIALS
 Sòls agrícoles coberts amb un gruix entre 10 i 15 cm
de cendra volcànica perquè mantinguin la humitat
durant molt de temps. És típic de l’agrosistema de
Lanzarote.

55. RAMADERIA ESTABULADA
 Sistema ramader en què els animals reben la seva
alimentació dins d’una granja o d’un recinte tancat
durant tot l'any.

56. RAMADERIA SEMIESTABULADA
 Sistema ramader en què els animals reben la seva
alimentació dins d’una granja o d’un recinte tancat
durant una part de l'any i, la resta de l’any, pasturen
al camp.

57. (RAMADERA)
 Gestió d’una explotació ramadera en col·laboració entre dues parts, una de les quals,
anomenada integrador (normalment, una gran empresa), proporciona els animals i els
mitjans de producció (per exemple, el pinso) i els serveis que es pactin en el contracte
corresponent, i l'altra, anomenada integrat (normalment, un petit o mitjà propietari),
aporta les instal·lacions i els altres béns i serveis necessaris i es compromet a
l’engreix del bestiar. Quan aquest ha assolit un cert pes, l’integrat el ven (a un preu
acordat prèviament) a l’integrador. És un sistema utilitzat especialment a la
ramaderia porcina.

58. CALADOR/ BANC DE PESCA
 Zona marina on les captures de peix són mes abundants
i on acostumen a treballar els vaixells de pesca.

59. PLATAFORMA CONTINENTAL
 Zona marítima costanera amb una profunditat
inferior a 300 metres.

60. AIGÜES JURISDICCIONALS
 Franja marítima costanera que envolta el litoral d’un
país (generalment, a una distància de 200 milles de la
costa). L’Estat hi exerceix la sobirania com si fos part
del seu territori.

61. ARMADOR
 Persona o empresa que nolieja o equipa un vaixell per
a la seva explotació comercial.

62. AQÜICULTURA
 Tècnica de conreu d’espècies aquàtiques vegetals i
animals en ambients físics controlats amb l’objectiu de
millorar les condicions que aquestes espècies troben al
seu medi natural i augmentar-ne la producció.

63. PISCICULTURA
 Cria de peixos en rius o estancs amb finalitats
comercials o de repoblació

64. DRASSANA
 Instal·lació on es construeixen i reparen vaixells.

65. PESCA D’ALTURA
 Explotació pesquera realitzada en caladors allunyats
de la costa.

66. PLÀNCTON
 Conjunt d’éssers minúsculs d’origen animal o vegetal
que es troben presents a les aigües salades o dolces i
que suren en elles. Constitueixen l’aliment bàsic de
diversos animals superiors.

67. AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ
 L'agricultura d’especulació és la forma d'agricultura
en la qual la producció està destinada a ser venuda i el
autoabastiment és un aspecte secundari. Pot ser de
caràcter intensiu o extensiu

68. AGRICULTURA ITINERANT
 En vastes regions de clima càlid i de vegetació densa (selva i boscos
tropicals) es practica una agricultura itinerant de subsistència. Els
agricultors obren clarianes en la vegetació, talen els arbres, treuen les
herbes del terra i cremen el terreny esbrossat perquè les cendres
aportin fertilitat al sòl.

69. EXCEDENT AGRARI
 L'excedent agrari és el que resta després d'haver satisfet
la demanda del país, és a dir, el mercat intern. Aquest
excedent moltes vegades s'exporta cap a mercats
exteriors.

70. HACIENDA
 En alguns països llatinoamericans, latifundi o finca
agrària de gran extensió (sovint, dedicada a la
ramaderia).

71. PLANTACIÓ TROPICAL
 Tots aquests cultius de la zona intertropical o
subtropical deuen implantar-se en àrees on no hi hagi
massa diversitat ecològica i podríem dir que són
preferibles les regions de sabana a les de selva.

72. REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
 S'entén per revolució agrícola una sèrie d'importants canvis
succeïts durant el segle XVIII en els camps de la Gran Bretanya,
es diu que es va iniciar aquí ja que en aquest lloc es van
implementar alguns invents (la incorporació de maquinària que
va ajudar a agilitzar el procés de collita i sembrat).

73. REVOLUCIÓ VERDA
 Terme utilitzat per a
descriure la
transformació de
l'agricultura en
diversos països en
desenvolupament
entre 1940 a 1960.
Basada en l'aplicació
de la ciència i la
tecnologia.

74. SISTEMA COMUNAL (O
COMUNITARI)
 Sistema d’explotació agrària (tradicional o actual) basat
en una explotació conjunta de la terra per la totalitat
dels veïns d’una localitat, on sovint la propietat de la
terra també és col·lectiva.

75. TERRES COMUNALS / TERRES DEL
COMÚ / COMUNALS / COMUNS
 És un terreny pertanyent a tots els veïns d'una població.
Sovint es localitza a zones marginals de boscs i prats

76. TOWNSHIP
 Sistema de propietat de la terra propi dels EUA, caracteritzat per
l’existència de grans explotacions de límits geomètrics, amb
parcel·les generalment quadrangulars. Deriva de l’ocupació de les
terres dels indígenes per part dels primers colons.