Llibre blanc Pae

Llibre blanc de la producció
agroalimentària ecològica
a Catalunya

a Catalunya

Equip de redacció
Charles-André Descombes
Feliu Madaula Canadell
Isidre Martínez i Badia
Marta Maynou i Señé
Xavier Pérez Rodríguez
Miquel Pujol Palol

Equip de coordinació
Marta Maynou i Señé (coordinadora)
Núria Armengol i Carrasco
Charles-André Descombes
Isidre Martínez i Badia
Miquel Pujol Palol
Ana Rodríguez López

Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca

Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya
ISBN
I. Maynoy Señé, Marta coord. II. Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
1. Agricultura ecològica-Catalunya. 2. Ramaderia ecològica-Catalunya. 3. Indústries agro-
alimentàries ecològiques-Catalunya. 4. Producció agroalimentària ecològica-polítiques
agràries.
631.14:338.43

Libre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya

© Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca

Edita: Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca

Primera edició: setembre de 2006

Tiratge: 2.500 exemplars

Disseny gràfic i maquetació: Jordi Ribas i associats

Revisió lingüística: Joan-Ignasi Elias i Cruz (DARP)

Revisió temàtica: Alba Gros (L’Era, Espai de recursos agroecològics)

Imprimeix: xxxxxxxxxxx

ISBN: xxxxxxxxx

Dipòsit legal: xxxxxxxxxxx

Imprès en paper xxx

Presentació

La producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció encaminat
a l’obtenció d’aliments d’elevada qualitat nutritiva i organolèptica mitjançant
l’aplicació de mètodes productius sostenibles i respectuosos amb el medi am-
bient i l’entorn rural, sotmesos a un estricte sistema de control i certificació.

Catalunya ha estat pionera, dins de l’Estat espanyol, pel que fa a la introducció
i el desenvolupament de les produccions ecològiques. Ara ja fa dotze anys des
de la creació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), or-
ganisme públic encarregat del control, la certificació i la promoció dels produc-
tes agraris i alimentaris ecològics a Catalunya. Al llarg d’aquests anys el sector
ecològic ha experimentat un notable creixement, la superfície certificada en
producció ecològica s’ha multiplicat per deu i el nombre d’empreses relaciona-
des amb l’obtenció d’aliments ecològics ho ha fet per cinc. El sector ecològic
català, en conseqüència, ha guanyat capacitat productiva i s’ha incrementat i
diversificat l’oferta, mentre que la indústria agroalimentària ecològica de
Catalunya es manté capdavantera a nivell estatal, tant pel que fa al nombre
d’empreses elaboradores com per la diversificació de les seves activitats.

Malgrat aquest comportament positiu, cal dir que el creixement de les produc-
cions ecològiques catalanes no ha anat acompanyat d’un creixement equiva-
lent en el consum intern, i que les taxes de creixement tampoc no han estat
equiparables a les que s’han produït en altres zones del nostre entorn.

5


Per tots aquests motius, i considerant l’interès estratègic i social que suposa el
desenvolupament d’aquest tipus de produccions, hem considerat necessari im-
pulsar l’elaboració d’aquest Llibre blanc, com a eina d’anàlisi i estudi de la si-
tuació del sector agroalimentari ecològic a Catalunya, per comprendre millor la
problemàtica i les febleses que pateix aquest sector, però també les oportuni-
tats i les forces de què es disposa. L’anàlisi dels diferents temes tractats acaba
amb l’establiment d’unes propostes genèriques que serviran d’orientació per a
l’establiment del primer Pla d’Acció per al foment de les produccions ecològi-
ques a Catalunya que està redactant en aquests moments el Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Desitjo que la lectura d’aquest document ajudi i serveixi a l’objectiu d’aconse-
guir unes produccions alimentàries cada cop més compromeses amb l’exigència
de qualitat i respecte al medi ambient que demanen els consumidors catalans.

Jordi William Carnes Ayats
Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

6

Col·laboradors

La redacció del Llibre blanc ha estat dinamitzada i coordinada per la Unitat de
producció agrària ecològica del Servei de Producció Agrària del Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Ha rebut un impuls i una inspiració essencials
de les 29 ponències elaborades per diferents persones coneixedores del sec-
tor, a qui volem agrair expressament la seva col·laboració:

• Joana Amador • Pere Font • Laura Rosell
• Lluís Anés • José Maria Gil • Damià Sánchez
• Eduard Bes • Feliu Madaula • F. Xavier Sans
• Lourdes Chamorro • Fèlix Martínez • Rosa Serra
• Roger Clavaguera • Isidre Martínez • Engràcia Valls
• Roser Cristóbal • Frédéric Milon • Antoni Vidal
• Núria Cuch • Xavier Pérez • Andreu Vila
• Charles-André • Amaya Prat • Núria Vilacís
Descombes • Miquel Pujol-Palol • Laia Viñas
• Iolanda Ferran • Miquel Pujols
• Andreu Ferrer • Tomás Redondo

A més, volem agrair la participació i el suport de les següents entitats en el pro-
cés d’elaboració del Llibre blanc:

• Agrupació de Defensa Vegetal d’HORTEC SCCP
• Agrupació de Defensa Vegetal de Fruita del Baix Llobregat
• Agrupació de Defensa Vegetal de la Cooperativa Agrícola Sant Jaume
d’Ulldemolins
• Agrupació de Defensa Vegetal de Producció Ecològica de Ponent
• Associació de Productors, Elaboradors i Comercialitzadors de Productes
Agroalimentaris Ecològics (APECPAE)
• Associació Vida Sana
• Centre de Formació i Estudis Agrorurals (DARP)
• Centre de Promoció de Productes Agropecuaris Ecològics (CEPROPAE)
• Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-
IRTA (CREDA)
• Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)
• Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)

7


• Coordinadora catalana d’organitzacions de consumidors de productes
ecològics (ECOCONSUM)
• Escola Agrària de Manresa (DARP)
• Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB)
• Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)
• Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
• L’Era, Espai de recursos agroecològics
• Oficina Comarcal de l’Alta Ribagorça (DARP)
• Unió de Pagesos de Catalunya (UP)
• Unitat de Producció Agrària Ecològica (DARP)
• Xarxa Temàtica d’Agricultura Ecològica (AGROECOMED)

Agraïm, finalment, les persones, entitats i empreses –totes elles citades en la re-
lació de fotografies– que han ajudat a fer més amè el Libre blanc cedint-nos les
imatges que l’il·lustren.

8

agroalimentària
ecològica a Catalunya

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Col·laboradors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Índex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

1. Característiques generals de la producció ecològica . . . . . . . . . . . 17

1.1. Definició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.2. La PAE al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.3. La PAE a Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.4. La PAE a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.5. La PAE a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

2. Agricultura ecològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

2.1. Principals punts crítics de l’agricultura ecològica . . . . . . . . . . . . . 41
2.1.1. Coneixement de tècniques i eines de gestió agroecològiques
2.1.2 Costos de producció
2.1.3. Conversió a l’agricultura ecològica
2.2. Les produccions herbàcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.2.1. Cultius extensius
2.2.2 Pastures i farratges
2.2.3. Horticultura

9


2.3. Les produccions llenyoses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
2.3.1. Olivera
2.3.2. Vinya
2.3.3. Fruita seca
2.3.4. Fruita dolça
2.3.5 Cítrics
2.4. Altres produccions vegetals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
2.4.1. Plantes aromàtiques i medicinals (PAM)
2.4.2. Planters i altres
2.5. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

3. Ramaderia ecològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

3.1. La ramaderia de remugants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
3.1.1. La ramaderia de muntanya
3.1.2. La ramaderia de la Catalunya central
3.1.3. Associacionisme i formes de col·laboració
3.1.4. Suport administratiu i polític
3.1.5. Inputs
3.1.6. Conversió
3.1.7. Producció
3.1.8. Coexistència
3.1.9. Recerca i desenvolupament
3.1.10. Perspectives
3.2. La ramaderia de monogàstrics: aus i porc . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
3.2.1. Associacionisme i formes de col·laboració
3.2.2. Suport administratiu i polític
3.2.3. Inputs
3.2.4. Conversió
3.2.5. Producció de monogàstrics
3.2.6. Impacte ambiental
3.2.8. Perspectives

3.3. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

10

Índez

4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques . . . . . . 119

4.1. Inputs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
4.1.1. Fertilitzants i esmenes per a la fertilitat dels sòls
4.1.2. Recursos genètics
4.1.3. Llavors, material de propagació vegetativa i plàntules
4.1.4. Fitosanitaris
4.1.5. Inputs per a la ramaderia
4.1.6. Mecanització
4.2. La coexistència entre diferents models productius . . . . . . . . . . . 137
4.2.1. La coexistència ordinària
4.2.2. Cultius genèticament modificats: la coexistència amenaçada
4.3. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152
4.3.1. Inputs

5. Elaboració i transformació agroalimentàries . . . . . . . . . . . . . . . . 155

5.1. Situació actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
5.2. Problemàtica genèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159
5.2.1. Estructura i dificultats per a l’adaptació
5.2.2. Inputs i matèries primeres per a l’elaboració
5.2.3. Costos de producció
5.3. Les indústries elaboradores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162
5.3.1 Productes amb un sol ingredient agrari d’origen vegetal
5.3.2. Productes agrícoles vegetals amb més d’un ingredient agrari i/o una segona
transformació
5.3.3. Productes d’origen animal
5.3.4. Productes per a l’alimentació animal
5.3.5. Les indústries auxiliars
5.4. Importadors, exportadors i comercialitzadors . . . . . . . . . . . . . . 176
5.5. Artesania alimentària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178
5.5.1. L’artesania alimentària a Catalunya
5.5.2. Artesania alimentària, artesania pagesa i producció ecològica
5.6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187
5.6.1. Generals
5.6.2. Artesania alimentària

11


6. Mercat i consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

6.1. Trets característics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191
6.2. Distribució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195
6.2.1. Situació actual
6.2.2. Problemàtica
6.2.3. Perspectives
6.3. Canals de comercialització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200
6.3.1. Mercats locals i circuits curts
6.3.2. Comerços i botigues especialitzats
6.3.3. Supermercats i hipermercats
6.3.4. El comerç just i solidari
6.4. El preu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
6.5. Demanda i consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208
6.5.2. Problemàtica i perspectives
6.6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212

7. Polítiques que afecten la PAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213

7.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215
7.2. L’Administració i la PAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215
7.3. El reglament 2092/91 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217
7.4. Establiment dels ajuts agroambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221
7.5. Pla d’Actuació Europeu sobre l’alimentació
i l’agricultura ecològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225
7.6. Proposta de nou marc europeu de regulació de la PAE . . . . . . . 227
7.7 Noves perspectives de les mesures d’ajut . . . . . . . . . . . . . . . . . 229
7.8. Punts crítics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231
7.9. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233

12

1. Característiques generals de la producció ecològica

8. Associacionisme i organització del sector . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235

8.1. Associacions lligades a la producció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238
8.1.1. Cooperatives
8.1.2. Agrupacions de defensa
8.1.3. Altres associacions
8.2. Sindicats agraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241
8.3. Associacions lligades al consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242
8.3.1. Cooperatives de consumidors ecològics
8.3.2. Altres
8.4. Associacions per al foment de la producció agrària ecològica . . 243
8.5. Organitzacions interprofessionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247
8.6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248

9. El control i la certificació de la producció agrària ecològica . . . . 251

9.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253
9.2. Difusió del coneixement de la certificació i dels productes
ecològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255
9.3. Sobre la normativa i la seva aplicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 257
9.4. Model de certificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260
9.5. Funcionament del sistema de certificació . . . . . . . . . . . . . . . . . 262
9.6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 266

10. Recerca, transferència, formació i assessorament . . . . . . . . . . . . 267

10.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 269
10.2. Recerca i transferència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274
10.3. Formació, assessorament i divulgació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279
10.3.3. Perspectives
10.4. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288
10.4.1. Recerca i transferència
10.4.2. Formació, assessorament i divulgació

13


11. Conclusió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291

11.1. Reptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293
11.2. Repassant el Llibre Blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .294
11.3. Reflexions finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .296

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 297

Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 303

Abreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 305

Relació de fotografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307

Dades complementàries
del Llibre Blanc de la producció
a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .313

14

Introducció
El Llibre Blanc que presentem és el punt final d’un llarg camí. El procés que es
conclou amb aquest document es va iniciar molt abans del primer Congrés de la
producció agroalimentària ecològica que tingué lloc a Mollerussa els dies 16 i
17 de març de 2005.

A mesura que la producció agrària ecològica s’ha anat estenent i s’hi han anat
incorporant nous productors, s’han fet més evidents les mancances amb què
es trobaven els operadors. Aquests han anat agafant consciència de la neces-
sitat de reclamar a la societat d’ésser tinguts en compte, ja que li aporten bene-
ficis clars.

Els mateixos sindicats agraris i altres grups socials s’han interessat cada vegada
més per a aquesta proposta productiva.

Per la seva part, el CCPAE, conscient de la manca d’una informació sistematit-
zada sobre el sector, va encarregar un estudi per diagnosticar-ne la situació, que
fou presentat coincidint amb el Congrés de Mollerussa.

Aquest esdeveniment fou el punt culminant del procés de presa de consciència
del sector. D’allà sortí l’encàrrec específic de preparar un llibre blanc.

Amb motiu d’aquestes manifestacions, l’Administració va expressar la volun-
tat política d’aprovar un Pla d’Acció de suport a la producció agroalimentària
ecològica.

L’objectiu del Llibre Blanc és doble: per una banda, recollir els diferents aspectes
de la problemàtica actual i a llarg termini del sector i confrontar-los amb les
reflexions de tots els implicats i, per l’altra, servir d’orientació per ajudar a la re-
dacció del Pla d’Acció promogut per l’Administració.

Per redactar el Llibre Blanc, es va optar per una metodologia participativa i ober-
ta a tots els interessats en el sector, que s’ha articulat en diversos mecanismes:

• Creació d’una Comissió de suport i seguiment del Llibre Blanc, decidida per
la Taula Sectorial.

• Redacció d’unes ponències encarregades a persones significatives en els di-
versos àmbits i temàtiques.

15


• Realització d’enquestes a altres experts en temes concrets relacionats amb les
ponències.

• Creació d’un espai web obert a la participació ciutadana.

• Celebració d’una jornada de portes obertes, realitzada a Manresa el 2 de març
de 2006, amb reflexions i aportacions dels assistents convidats.

• Presentació de les principals conclusions obtingudes, a la Taula Sectorial del
dia 7 d’abril de 2006.

Les ponències presentades en el Congrés de Mollerussa, els treballs d’anàlisi del
sector, diversos Plans d’Acció d’altres països i el material recollit al llarg del pro-
cés participatiu (que s’explicita a la bibliografia) foren el material de partida per
a la redacció del Llibre Blanc. Aquesta anà a càrrec d’un equip de redacció for-
mat per persones procedents de diferents àmbits relacionats amb la producció
ecològica.

En la redacció del present treball s’han tingut en compte totes les aportacions.
Com que per a alguns capítols s’ha disposat de més informació que per a d’al-
tres, s’ha procurat equilibrar-ne el pes respectiu tant com ha estat possible. En
tots els casos, s’ha fet l’esforç de comprendre les idees i simplificar el text, per
tal de fer-lo menys feixuc i més entenedor. En definitiva, al nostre entendre, es
tractava de fer un document útil i el màxim de complet, intentant de recollir el
conjunt de les idees aportades. La selecció que n’hem fet és de l’exclusiva res-
ponsabilitat de l’equip de redacció.

Esperem i desitgem, benvolgut lector, que la lectura us sigui interessant i profitosa.

Juliol de 2006

16

1. Característiques generals
de la producció ecològica


1. Característiques generals
de la producció ecològica
1.1. Definició
La Producció Agrària Ecològica (PAE) és un sistema d’obtenció de productes
agraris i alimentaris que posa un especial èmfasi en la utilització de productes
i tècniques al més naturals i sostenibles possibles, excloent-ne totes aquelles
que potencialment poden malmetre la qualitat del producte final o el medi am-
bient en què es realitza aquesta obtenció.

La PAE sorgeix, fonamentalment, com un moviment ideològic de reacció da-
vant de certs excessos i problemes derivats de la intensificació i industrialització
excessives de les produccions agropecuàries, del tracte donat al bestiar, de la
utilització sistemàtica de certes tècniques i additius per part de la indústria ali-
mentària i, en conseqüència, dels possibles efectes negatius sobre la salut, el
medi i la societat.

La producció agrària ecològica, també coneguda com a agricultura ecològica o
biològica, es situa dins de les anomenades agricultures alternatives, les quals,
en general, cerquen un model productiu que integri els elements locals i socio-
culturals en un sistema racional d’obtenció de productes agraris i alimentaris
sostenible a llarg termini, utilitzant tecnologies apropiades, energèticament i
ambientalment eficients.

Els objectius principals d’aquest sistema de producció són:

• Obtenció de productes alimentaris d’elevada qualitat nutritiva i organo-
lèptica en suficient quantitat, és a dir, obtenint uns rendiments que no

19


s’allunyin gaire dels rendiments mitjans del conjunt de les produccions
agràries generals.

• Evitar la presència d’elements potencialment tòxics per a la salut humana en els
productes agraris i alimentaris finals, ja sigui durant la fase de producció agrícola o
ramadera, o bé derivada dels seus sistemes de conservació, elaboració o envasat.

• Evitar tots aquells procediments que es tradueixin en una pèrdua de qualitat
dels productes finals, escollint aquells que millor conservin els seus aspectes
característics.

• Assegurar la conservació del medi ambient i el funcionament a llarg termini
dels ecosistemes agraris, mitjançant l’aplicació i el desenvolupament de tec-
nologies apropiades que harmonitzin aquesta necessitat amb l’obtenció d’u-
nes produccions econòmicament rendibles.

1.2. La PAE al món
La producció ecològica s’ha desenvolupat ràpidament en els darrers anys i ac-
tualment es practica de forma controlada en aproximadament 120 països del
món. El percentatge de superfície agrícola dedicada a la producció ecològica i
el nombre d’empreses dedicades a aquestes activitats continuen creixent.

D’acord amb les dades de l’estudi The World of Organic Agriculture. Statistics & Emer-
ging Trends 2006, que anualment publiquen l’IFOAM (Federació Internacional del
Moviment de l’Agricultura Ecològica) i el FiBL (Institut de Recerca d’Agricultura Ecolò-
gica), actualment hi ha 31 milions d’hectàrees de cultiu ecològic repartides en els cinc
continents (figura 1), gestionades per més de 600.000 explotacions. Oceania és el
continent amb més superfície agrícola ecològica, amb el 39%, seguit d’Europa, amb
el 21%, i Llatinoamèrica, amb el 20%. Aquest mateix estudi estima que el volum de
comercialització de productes ecològics a tot el món volta els 27,5 bilions d’euros.

A més de la superfície i el nombre d’explotacions conegudes, també s’assumeix
que hi ha una producció ecològica, o equivalent, que no està sotmesa a certifi-
cació* i que encara faria créixer més les dades del sector, especialment en les
zones asiàtica i africana.

* Les paraules seguides d’asterisc s’expliquen al glossari.

20


Figura 1. Agricultura ecológica al món

Àsia
4,1 milions d'ha
Amèrica del Nord Europa
1,4 milions d'ha 6,5 milions d'ha

Àfrica
1,2 milions d'ha

Amèrica del Sud
6,4 milions d'ha

Austràlia / Oceania
12,2 milions d'ha

Font: SOEL-Survey, febrer 2005.

La gran demanda de matèries primeres i productes ecològics procedent dels prin-
cipals mercats, com són el Japó, Europa i els Estats Units, ha propiciat la implan-
tació i el desenvolupament de l’agricultura ecològica en els països tercers.

Aquest estudi, per primer cop, també considera –amb una estimació sens dubte
inferior a la realitat– en 19,7 milions d’hectàrees la superfície de recol·lecció sil-
vestre de productes que posteriorment es comercialitzen amb indicacions refe-
rents a la producció ecològica, que suposa en total més de 51 milions d’hec-
tàrees dedicades als productes ecològics (figura 2).

El país amb més superfície és Austràlia amb 12,1 milions d’hectàrees, seguida
per la Xina, amb 3,5 milions d’hectàrees, Argentina, amb 2,8 milions d’hectà-
rees, Itàlia, amb més de 950.000 hectàrees, i els Estats Units, amb gairebé
900.000 hectàrees i un creixement impressionant.

Els majors percentatges de superfície ecològica en relació a la superfície total
agrària els trobem en algunes zones d’Europa: països escandinaus i països alpins
(figura 4). Cal destacar-ne Àustria i Suïssa, que sobrepassen el 10%, mentre
que Finlàndia, Suècia, Itàlia, República Txeca, Dinamarca i Portugal tenen més
del 5% de la superfície agrària en agricultura ecològica.

21


Figura 2. Superfície mundial d'agricultura ecológica
i de recol·lecció de plantes silvestres

60

50
Milions d'hectàrees

40

30

20

10

0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Plantes silvestres Agricultura ecològica

Font: IFOAM-FiBL Survey, 2000/2005.

Figura 3. Els deu països amb major superfície
en agricultura ecològica el 2004

14
12

10
8
6
4
2
0
Au

Al
Ar

Br

Ur
Ità
Xi

Re
Es
Es

em
na

ge

as

pa
ta

ug
st

gn
lia

ts

il
rà

nt

ny
an

u

e
ai
lia

Un
in

Un
a
ya
a

its

it

Font: IFOAM-FiBL Survey, 2006.

22


Si per comptes de considerar la superfície ens fixem en el nombre d’explotacions
que es dediquen a la producció ecològica, la situació és diferent, i ens trobem que
dominen els països llatinoamericans (figura 5). El país amb un major nombre d’ex-
plotacions ecològiques del món és Mèxic, amb 120.000, seguit d’Indonèsia, amb
45.000, Itàlia, amb 36.639, i les Filipines, amb 34.990 explotacions.

Figura 4. Els deu països amb el percentatge més alt
de superfície d'agricultura ecològica

30

25

20

% 15

10

5

0
Su
Su

Di
Àu

Es
Re

Po
Ità
Fi
Li

nl
ec

na

tò
èc
ïss

pú

rt
lia
st

àn
ht

ug

ni
ia

m
ria

a

bl
en

di

a
ar

al
ica
a

ca
st
ei

Tx
n

ec
a


Avui en dia, el moviment de la producció ecològica és molt més divers que
quan va començar el seu desenvolupament, fa unes dècades, perquè el seu
creixement continuat en els darrers vint anys l’ha diversificat enormement: pro-
ductors atrets pels ajuts (allà on han estat implementats) o la perspectiva de
negoci; productors de països poc desenvolupats, amb pocs mitjans tecnològics
però amb coneixements tradicionals; alguns dels pocs joves agricultors i agri-
cultores que s’incorporen en les nostres zones rurals; petits i mitjans empresaris
del món alimentari que veuen una oportunitat, etc. Aquestes i altres persones
s’incorporen a diari a les files dels operadors ecològics.

Aquest creixement i diversificació del sector també es va produint com a con-
seqüència de la incorporació progressiva de noves generacions de tècnics, edu-
cadors i científics, cada cop més informats dels problemes mediambientals.

23


Figura 5. Percentatge d'explotacions
ecològiques per continents

Austràlia / Oceania 0,5% Amèrica del Nord 2%

Àfrica 19%
Amèrica
Llatina 31%

Àsia 21%

Europa 27%


Aquest fet s’observa arreu, a tots els països es dóna el mateix procés, el que
varia és el moment en què es produeix a cada lloc, o com queda en cada
moment l’equilibri entre els diferents factors components. En alguns casos hi
ha força producció, poca elaboració i gairebé nul consum. En altres, un mercat
de consum divers i consolidat es troba en una zona amb produccions limitades.

La PAE es desenvolupa bàsicament segons un sistema comercial permeable d’àm-
bit internacional entre països i regions. El moviment de productes i matèries pri-
meres es veu progressivament obstaculitzat o protegit per traves normatives

24


elevades, que comporten en alguns casos dificultats i diferències en el tracte i
en les oportunitats dels actors d’aquest intercanvi, en funció de la seva mida,
de la seva ubicació, etc.

1.3. La PAE a Europa
Des dels principis dels anys 90, la producció ecològica s’ha desenvolupat ràpi-
dament en la majoria dels països europeus, especialment en els països de la
Unió Europea, i com a conseqüència de tenir un marc normatiu únic i harmo-
nitzat, així com un programa d’ajuts que ha incentivat la conversió de nom-
broses explotacions agràries.

Aquest creixement, però, s’ha vist desaccelerat recentment, a partir de l’any
2002, sobretot en els països capdavanters, possiblement com a efecte d’una
certa reestructuració arran de la finalització del darrer període d’ajuts agroam-
bientals. Malgrat aquesta desacceleració, la superfície total europea dedicada a

Figura 6. Evolució de la superfície europea
d'agricultura ecològica

7

6

5

4

3

2

1

0
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Itàlia Espanya França
Alemanya Regne Unit Altres

Font: Institute of Rural Sciencies, 1990-2004.

25


la producció ecològica segueix creixent en conjunt (figura 6), mentre que el
nombre d’explotacions que s’hi dediquen està baixant lleugerament des de fi-
nals de l’any 2002.

A finals de l’any 2004, a Europa hi havia 6,5 milions d’hectàrees en cultiu eco-
lògic, gestionades per unes 167.000 explotacions. La gran majoria d’aquesta
superfície estava en països de la Unió Europea, amb un total de 5,8 milions
d’hectàrees i 140.000 explotacions, el que suposava un 3,4% del total de la
superfície agrícola.

El país europeu amb una major superfície ecològica certificada és Itàlia, amb
954.361 hectàrees, gestionades per més de 36.500 explotacions, el que suposa
més del 6% de la superfície total agrícola del país. Això malgrat l’important
descens que ha experimentat aquest país ja que, a finals del 2002, Itàlia tenia
més d’1,2 milions d’hectàrees en ecològic, repartides entre més de 56.000
explotacions.

1.4. La PAE a Espanya
L’evolució de l’agricultura ecològica és lenta fins a l’any 1995. Les primeres ini-
ciatives a Catalunya relacionades tant amb la producció ecològica com amb el
consum d’aquests productes es situen en la dècada dels 70. Els primers anys de
desenvolupament Catalunya va ser capdavantera, tant per superfície com per
nombre d’empreses elaboradores dedicades a la PAE.

A partir de l’any 1993 Andalusia passa a ocupar el primer lloc quant a super-
fície de producció ecològica. L’any 1996 es produeix un salt quantitatiu molt

26


important, perquè la superfície inscrita es multiplica per quatre gràcies a un
creixement molt important a Castella-Lleó, Extremadura i Andalusia, en part pels
ajuts agroambientals.

A l’Estat espanyol, aquestes ajudes van ser aplicades més tard que als països
capdavanters en producció ecològica d’Europa, i la seva aplicació en algunes
comunitats autònomes es va produir més tard que en altres. Gràcies a l’impuls
d’aquestes ajudes, l’agricultura ecològica va créixer d’una manera espectacular
entre 1995 i 2003.

A partir de 2004 observem també una desacceleració en el creixement en la
superfície ecològica, així com una baixada del nombre d’operadors, concreta-
ment de productors (figura 7), d’igual forma que està succeint en el conjunt de
la Unió Europea.

Una característica important de l’agricultura ecològica a Espanya és la gran di-
versitat de produccions emparades, arran dels diferents sistemes de producció,
clima i cultius existents. S’inclouen des de pastures i farratges, amb 268.239 hec-
tàrees a finals de 2005, que serveixen de base a la ramaderia ecològica, fins a
cultius subtropicals, amb 653 hectàrees a la mateixa data.

Figura 7. Evolució de la producció agrària ecològica:
operadors i superfície ecològica a Espanya

900.000 20.000
800.000 17.500
Nombre d'operadors

700.000 15.000
Superfície (ha)

600.000
12.500
500.000
10.000
400.000
7.500
300.000
200.000 5.000
100.000 2.500
0 0
1991 1993 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Superfície (ha) Operadors

Font: MAPA, 2006.

27


A finals de 2005 a Espanya hi havia més de 800.000 hectàrees dedicades a la pro-
ducció ecològica, gestionades per 15.693 productors, i 1.764 empreses d’elaboració.

Actualment la comunitat autònoma capdavantera és Andalusia, amb més de
400.000 hectàrees dedicades a producció ecològica, de la mà de quasi 4.500 ex-
plotacions, seguida a molta distància per Aragó, Extremadura, Castella-La Man-
xa i Catalunya.

1.5. La PAE a Catalunya
Les primeres iniciatives d’agricultura ecològica es produeixen durant la dècada
dels anys 70, a partir de petits grups de naturistes i vegetarians catalans que
van establir contactes amb el moviment de l’agricultura biològica francesa.

Els primers productes biològics que es consumeixen com a tals provenen de
França i els importen una sèrie de famílies de Barcelona que formen el Col·lectiu
Vida Sana. Al voltant de l’escola agrària «Torre Marimon», de Caldes de Montbui,
s’articula un grup de tècnics, estudiants i algun productor, que s’organitzen en-
torn d’un seminari d’estudi de l’agricultura biològica i d’unes parcel·les experi-
mentals, de què posteriorment sorgeix la Coordinadora d’Agricultura Ecològica.

28


El desenvolupament inicial del sector, doncs, no prové dels agricultors ni
s’adscriu a l’ideari de cap corrent polític concret, sinó que s’inicia per influèn-
cia de tècnics i universitaris que van actuar d’intermediaris, especialment de
la mà d’alguns tècnics (com Serafín Sanjuán i Álvaro Altés) que van traduir ar-
ticles i llibres d’autors francesos (Jean-Marie Roger, Claude Aubert, Jean Pain,
Xavier Florin).

El treball d’aquests grups es va realitzar sense cridar gairebé l’atenció de l’opi-
nió pública ni del sector agrari oficial, aquest darrer immers en un context d’in-
tensificació i industrialització de les seves produccions.

Durant aquesta època, els productes ecològics es movien en circuits curts de
comercialització, moltes vegades es venien a través de cooperatives de consu-
midors, la primera de les quals va ser «El Brot», fundada l’any 1979, sense
certificació, ja que els consumidors coneixien de primera mà els productors. Els
productes comercialitzats a través de comerços o destinats a l’exportació anaven
sovint certificats amb l’aval proporcionat per l’associació «Vida Sana».

L’any 1990, quan va entrar en funcionament el Consejo Regulador de la Agri-
cultura Ecológica (CRAE), òrgan públic estatal de certificació dels productes

Figura 8. Evolució de la superfície i el nombre
de productors inscrits a Catalunya

60.000 800
700
50.000
Nombre de productors

600
Superfície (ha)

40.000
500
30.000 400
300
20.000
200
10.000
100
0 0
1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Superfície (ha) Productors

Font: CRAE i CCPAE 1992-2005.

29


Figura 9. Evolució de la superfície ecológica catalana
respecte a l'espanyola

60
55
50
45
40
35
% 30
25
20
15
10
5
0
1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Font: MAPA i CCPAE 1992-2005.

ecològics espanyols, els primers productors i elaboradors que van rebre la cer-
tificació van ser catalans.

Si ens fixem en l’evolució de les superfícies dedicades a la producció ecològica,
observem que des de l’any 1995 a l’any 2000 es produeix un creixement anual
mitjà al voltant del 15% (figura 8). L’any 2001 la superfície inscrita es multipli-
ca per cinc, a causa de la inscripció de gairebé 40.000 hectàrees de pastures i
prats de les comarques occidentals dels Pirineus, conseqüència de la publicació
i promoció de l’ajut agroambiental de la ramaderia ecològica. Durant 2 anys el
creixement segueix al mateix ritme anterior als ajuts, però els darrers dos anys
es frena, i fins i tot disminueix durant el 2005.

Tanmateix, referida al nostre entorn immediat, aquesta evolució resulta ben di-
ferent, ja que les superfícies ecològiques a Catalunya, des d’una posició inicial
de predominança, han anat retrocedint posicions, i actualment només suposen
el 7% del total de la superfície ecològica total a Espanya (figura 9).

Pel que fa a l’estructura dels aprofitaments ecològics a Catalunya, la superfície
dedicada a conreus no arriba al 18%, mentre que la resta són prats i pastures
(60%) i zones de bosc i recol·lecció silvestre (22%). Mentre que el 4,2% de la
SAU (superfície agrària útil, que inclou les àrees de conreu més els prats i les

30


pastures) està certificada en producció ecològica –per sobre del 3,54% de mit-
jana dels 25 països de la Unió Europea–, si hom considera només la superfície
dedicada a conreus la seva incidència baixa al voltant de l’1% (a finals de 2004).
Quant a la distribució territorial, resulta bastant desigual: mentre que més del
70% de la superfície i gairebé la meitat dels productors es troben a la demar-
cació de Lleida, a les comarques gironines només hi ha un 6% de la superfície
i menys del 9% dels productors.

La producció catalana s’orienta sobretot a l’olivera (26%), els cultius extensius
anuals (cereals, lleguminoses de gra i cultius industrials, amb un 22% de la su-
perfície total dels conreus ecològics), la vinya (14%), els cultius farratgers (10%),
la fruita seca (9%) i les hortalisses (3%) (figura 10). Hi predominen els produc-
tes mediterranis, que tenen un prestigi creixent en el mercat mundial, la qual cosa
perfila un futur prometedor de l’agricultura ecològica catalana.

Quant a la ramaderia, es tracta encara d’un sector petit dins del conjunt de les
produccions ecològiques. Les produccions més destacades són les de carn, prin-
cipalment de bovins, i territorialment tornen a destacar les comarques lleidatanes.

Figura 10. Percentatge de conreus
ecològics a Catalunya

1% 15% 22%

9%
10%
14%
26% 3%

Cultius herbacis Cultius llenyosos
Extensius Olivera Guarets,
Farratgers Vinya erms, adobs
verds i altres
Hortalisses Fruita seca
cultius
Fruita dolça

Font: CCPAE, 2005.

31


Figura 11. Evolució del nombre d'empreses
d'elaboració catalanes inscrites

400
350
Nombre d'empreses

300
250
200
150
100
50
0
1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Font: CCPAE 1992-2005.

El sector productiu ecològic presenta un dèficit de matèries primeres, tant en la
ramaderia com en l’agricultura, sobretot pel que fa a llavors i planters, pinsos i
bestiar de reposició.

Podem considerar que el sector ecològic català és encara un sector jove i que se-
gueix sent atractiu per als productors neorurals. La major part dels productors
ecològics ja eren agricultors i/o ramaders abans de fer la conversió. Els factors de
consciència mediambiental han estat tradicionalment el principal motiu a l’hora
de fer la conversió cap el model de producció ecològic i més importants que els
factors mercantils.

Malgrat tot, i com ja s’ha dit en el segon apartat d’aquest capítol, el sector eco-
lògic actual és més divers, i hi podem trobar, juntament amb aquests produc-
tors més conscienciats mediambientalment, altres productors que arriben a la
producció ecològica buscant una oportunitat i alternativa a la constant crisi del
sector agrari convencional, des d’una òptica més professional, així com empre-
saris que veuen una oportunitat de negoci i diferenciació dins d’un món cada
cop més competitiu i globalitzat.

Actualment, la gran majoria de les explotacions de producció ecològica a Ca-
talunya ho són a títol individual (forma jurídica de persona física) i l’ajuda familiar

32


hi té un paper important. Una part rellevant dels caps d’explotacions (40%)
complementen la producció ecològica amb altres activitats, bé sigui producció
agrària convencional, activitats de diversificació agrària o treballs fora de l’ex-
plotació. S’estima que la dimensió de les explotacions ecològiques s’ajusta a la
mitjana del sector agrari.

Pel que fa a la indústria alimentària i les activitats de transformació, veiem que
el comportament d’aquest sector ha estat molt més regular que el de la pro-
ducció, i el seu creixement ha estat continuat al llarg d’aquests darrers anys,
amb una taxa de creixement anual mitjà superior al 20% (figura 11).

Si comparem l’evolució del nombre d’empreses catalanes d’elaboració de pro-
ductes ecològics en relació a les espanyoles, s’observa que, si bé la importàn-
cia relativa de les empreses catalanes ha disminuït en gairebé 10 punts en els
darrers anys (vegeu la figura 1, pàg. 158), més del 20% del total estatal es tro-
ba a Catalunya, ocupant així la primera posició amb 369 operadors inscrits, se-
guits a curta distància per Andalusia, que en té 320.

La indústria agroalimentària ecològica a Catalunya té un pes molt important en
el conjunt de les activitats ecològiques, més en volum econòmic que en nom-
bre d’operadors. Territorialment predominen els elaboradors i transformadors
de les comarques de Barcelona, quasi la meitat del total. Les principals activitats
a què es dediquen són, per ordre d’importància: la manipulació i l’envasat hor-
tofructícola, l’elaboració i embotellat de vins, caves i escumosos, la comercialit-
zació i/o distribució de productes i la fabricació i envasat d’olis i greixos. Si bé el
seu nombre és encara petit, actualment trobem empreses d’elaboració de tota
mena de productes. Cal tenir en compte, a més, que un gran nombre d’opera-
dors elaboren la pròpia producció (per exemple, els productors hortofructícoles).

Pel que fa al nombre d’empreses que importen productes ecològics de països
tercers, observem que més de la meitat del total d’empreses espanyoles estan
radicades a Catalunya, concretament hi ha 28 empreses catalanes que realitzen
importacions.

El model de distribució i comercialització dels productes ecològics a Catalunya
ve condicionat per les característiques del sector productiu: estacionalitat dels
productes frescos, dispersió i aïllament dels productors i petits volums de pro-
ductes. Aquesta estructura dificulta l’abastament del mercat i encareix els cos-
tos de la distribució.

33


La demanda catalana, concentrada majoritàriament a l’àrea metropolitana de
Barcelona, encara és força limitada i especialitzada, tot i que, en comparació
amb la resta de l’Estat, podem considerar que és de les més desenvolupades,
es troba en una fase de maduració i el mercat local i regional té més importàn-
cia que el d’altres comunitats autònomes.

La PAE a Catalunya encara continua sent un sector poc visible per al conjunt de
la societat. L’escassa capacitat dels agents comercials implicats per realitzar ac-
tuacions de promoció, a causa del limitat nombre d’empreses, generalment de
mida petita, així com de l’absència o limitació de suport per part del sector pú-
blic, condueix a una manca de difusió de la informació als consumidors.

El sector de les produccions ecològiques catalanes presenta un dèbil però inci-
pient teixit associatiu. Un factor que condiciona aquesta situació és, novament,
la dispersió territorial i sectorial dels productors i l’aïllament d’aquests, per la
manca actual d’estructures que connectin les diferents fases de la cadena agro-
alimentària (subministrament d’inputs*, magatzems, transformació de produc-
tes, plataformes de comercialització, etc.).

34


Pel que fa al volum de negoci dels productes ecològics, durant l’any 2005 les
empreses catalanes van facturar prop de 42,5 milions d’euros, comptant només
els productes produïts i elaborats a Catalunya. D’aquesta quantitat, un 82,8%
correspon a l’activitat dels elaboradors i transformadors, especialment dels que
es dediquen a la manipulació, envasat i transformació de grans, que facturen
gairebé un 14% del total, seguit pels elaboradors de preparats alimentaris,
amb un 13,5%, i els que es dediquen a la manipulació, elaboració i envasat de
fruits secs i a l’elaboració i embotellat de vins caves i escumosos, amb poc més
de l’11% cadascun d’ells.

Pel que fa a la destinació de les vendes dels productes ecològics certificats a
Catalunya, s’estima que el 43% es queda dins del mercat interior català, un
31% va cap a la resta d’Espanya, un 20% es ven a la Unió Europea i només un
5% s’exporta a tercers països.

35

2. Agricultura ecològica

Segons les darreres dades disponibles (corresponents all desembre de 20051),
l’agricultura ecològica (AE) ocupa a Catalunya una superfície de 53.045 ha i
hi ha 679 productors registrats al Consell Català de la Producció Agroali-
mentària Ecològica (CCPAE). Poc més del 16% (8.894 ha) de la superfície ins-
crita es conrea; no es disposa de dades sobre les superfícies en regadiu. El cul-
tiu ecològic ocupa només un 1% de la superfície conreada a Catalunya, un
percentatge certament baix.

Quant a la distribució segons les orientacions productives (taula 1), es consta-
ta que la major part de la superfície certificada és de prats i pastures. En el
mapa 1 es presenta la distribució de la superfície certificada per comarques.

Taula 1. Superfícies certificades en producció ecològica a Catalunya
i la seva importància segons l'orientació productiva

Superfície
Orientació ha % sobre % sobre % sobre
cultius superfície superfície
ecològics ecològica total*

Cultius herbacis 3.046 34,2 5,7 0,6
Cultius llenyosos 4.498 50,6 8,5 1,3
Altres cultius 53 0,6 0,1 –
Guarets, erms
1.299 14,6 2,5 2,9
i improductiu
Superfície conreada 8.894 100,0 16,8 1,0
Prats i pastures 32.904 62,0 3,7
SAU 41.798
Boscos i matolls 11.246 21,2 0,8
Total certificat 53.045 100,0

Dades CCPAE, 2005; *MAPA 2006.

1
Les dades de superfícies i el nombre de productors d’aquest capítol poden no coincidir amb les presentades al Capítol 1, ja que, en aquest cas,
es tracta de dades obtingudes amb anterioritat al 31 de desembre del 2005.

39


Mapa 1. Superfícies certificades en ecològic
per comarca

Vall
d'Aran

Alta Pallars
Ribagorça Sobirà
Cerdanya Alt
Alt Empordà
Urgell Ripollès
Pallars Berguedà Garrotxa
Jussà Pla de
l'Estany
Baix
Solsonès Osona Gironès Empordà
Noguera La Selva
Bages
Pla Segarra Vallès
d'Urgell Oriental
Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme
Occidental
Conca de
Garrigues Barberà Alt Barcelonès
Alt Penedès Baix
Camp Llobregat
Ribera Priorat Baix Garraf
d'Ebre Penedès Hectàrees
Baix
Terra Camp Tarragonès Cap producció
Alta
De 0 a 200
Baix De 200 a 1.000
Ebre
De 1.000 a 4.000
Montsià De 4.000 a 13.500

Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 314).

L’agricultura ecològica es caracteritza, en primer lloc, per la seva diversitat, ja
que més del 50% dels 679 productors estan inscrits en diverses orientacions
productives. En alguns casos, només una d’aquestes és la principal i la resta són
marginals o destinades a l’autoconsum. D’altra banda, el 30% dels agricultors
són alhora ramaders.

Aquesta diversitat de produccions s’acompanya d’una certa exclusivitat pel que
fa al model productiu practicat, ja que només un 10% dels productors (agri-
cultors i ramaders) fan producció mixta, combinant alhora activitats ecològi-
ques amb altres de no ecològiques.

Quant a l’orientació comercial, no tots els productors inscrits al CCPAE desti-
nen la seva producció a la comercialització, ja que no tots són professionals
agraris o només ho són a temps parcial. D’entre els agricultors ecològics, un
17% (118) estan donats d’alta com a elaboradors. Per tant, la majoria dels pro-
ductors no elaboren els seus productes per a la venda, sinó que deixen aques-
ta feina a altres.

40


2.1. Principals punts crítics
de la producció agrícola ecològica
Els aspectes que es consideren més limitants per al desenvolupament de la pro-
ducció agrícola ecològica i que afecten totes les produccions són: la manca de
coneixements sobre tècniques i eines de gestió agroecològiques*, els costos de
producció, els recursos genètics, el procés de conversió, la problemàtica relacio-
nada amb els inputs i la coexistència entre models productius diferents. Els qua-
tre primers punts es recullen en aquest apartat, mentre que s’ha destinat un ca-
pítol específic (capítol 4) als inputs i a la coexistència, per poder considerar-los
després d’analitzar la producció agrícola i la producció ramadera.

2.1.1. Coneixement de tècniques
i eines de gestió agroecològiques
Es considera que la diversitat biològica és essencial perquè tinguin lloc els pro-
cessos i els equilibris necessaris per a la sustentabilitat* de la producció agrà-
ria, molt especialment com a factor imprescindible en la prevenció i el control
de plagues i malalties dels cultius. Aquest coneixement transcendeix l’agricul-

41


tura ecològica. També en participa la producció integrada, que s’ha anat im-
plantant en sectors agrícoles importants, bàsicament en l’hortofructícola.

Ara bé, entre els productors ecològics hi ha una manca clara de coneixements
sobre tècniques i eines de gestió agroecològiques. Al mateix temps, la transfe-
rència de coneixements en aquest sentit és molt minsa, segons han manifestat
repetidament els agricultors afectats. És necessari concretar aquest principi en
eines de maneig posades a l’abast dels agricultors ecològics; per tant, cal conèi-
xer millor la biodiversitat i les seves funcions

Disseny de la finca i les parcel·les: introducció
d’infraestructures ecològiques

Com que l’agrosistema és un medi complex, també ho és la planificació de l’ac-
tivitat agrícola que s’hi desenvolupa. Per dissenyar un agrosistema segons cri-
teris agroecològics s’han de conèixer les interaccions entre els seus elements a
tots els nivells.

S’anomena biodiversitat* funcional el conjunt de funcions específiques de la
biodiversitat que permeten desenvolupar tècniques i criteris concrets per dis-
senyar l’agrosistema. La biodiversitat funcional es tradueix en la introducció en
l’agrosistema d’infraestructures ecològiques, que s’hi integren perquè inter-
actuïn amb els cultius a diferents nivells. Així, per exemple, les barreres vives i
els closos, les franges de vegetació dintre de les parcel·les de cultiu i les cober-
tes vegetals en cultius llenyosos, com a refugis de fauna útil, i altres infraes-
tructures inerts –com les caixes niu per a ocells insectívors o rapinyaires–, afa-
voreixen conjuntament el control de plagues.

En aquest aspecte, caldria potenciar els coneixements sobre la biodiversitat fun-
cional pròpia de les nostres regions i les infraestructures ecològiques adaptades
a les condicions ambientals i agronòmiques catalanes.

Disseny de la producció de la finca: rotacions i alternatives

A l’hora de plantejar una rotació de conreus en producció agrícola ecològica,
se’n destaca la introducció de cultius de lleguminoses i d’adobs verds a la
rotació.

42


Si bé en certa mesura encara es manté la rotació amb lleguminoses, no es practi-
ca gaire l’adobament en verd, que és vist sovint com a una pèrdua de producció,
especialment en l’agricultura més intensiva com ara l’horticultura. Per tal d’es-
tendre la pràctica dels adobats en verd, caldria ampliar els coneixements sobre la
seva funcionalitat en les nostres condicions ambientals, com, per exemple, espè-
cies a utilitzar, dosis de sembra recomanables, maneig del cultiu, quantificació
de les aportacions de matèria orgànica i de la taxa d’alliberació de nutrients.

Dintre de les alternatives, les associacions de cultius, bé sigui entre cultius
herbacis, entre herbacis i llenyosos o entre llenyosos, són un pas més en la mi-
llora de la biodiversitat funcional dels sistema agrari. L’associació de cultius su-
posa avantatges productius, d’aprofitament de recursos, sanitaris i de segure-
tat econòmica. Però també compta amb certs inconvenients que en limiten la
implantació en determinats sistemes agrícoles: demanda una mà d’obra abun-
dant, limita la mecanització, exigeix una planificació acurada de totes les tas-
ques i és difícil d’aplicar en grans extensions. Tot plegat fa que, actualment,
pocs productors ecològics utilitzin associacions de cultius. Convindria millorar
els coneixements per poder desenvolupar-ne tot el potencial, elaborant-ne mo-
dels eficients i factibles en les nostres condicions.

43


Maneig del sòl i gestió de la seva fertilitat

L’agricultura ecològica té una visió del sòl com a medi viu on interactuen el
món mineral i l’orgànic mitjançant processos biològics complexos. És important
conèixer aquests processos biològics, esmerçant un esforç d’investigació per
poder fer una gestió del sòl atenent a criteris d’equilibri ecològic.

No és suficient el coneixement del sòl convencional, basat en anàlisis fisicoquími-
ques de laboratori, ja que deixa de banda l’avaluació d’un aspecte tan important
com és la seva activitat biològica. Hi ha mètodes d’anàlisi in situ que permeten
un lectura àmplia de l’estat evolutiu del sòl, inclosos els principals processos
biològics i fisicoquímics. Aquests mètodes aporten una informació molt valuo-
sa per a la gestió del sòl i la seva fertilitat en producció ecològica. Malaura-
dament, la seva aplicació, a càrrec d’especialistes, és més costosa i per tant no
es troba gaire estesa.

Hi ha molt poca informació pràctica sobre criteris per establir programes de
fertilització dels diferents cultius en condicions ecològiques. Això, juntament
amb la manca d’assessorament, crea incerteses sobre l’elaboració i l’aplicació
dels programes de fertilització. A partir de les matèries orgàniques disponibles,
el compostatge permet d’obtenir un producte fertilitzant apreciat, de qualitat
i de fàcil aplicació al sòl. Cal, però, millorar el coneixement del procés, per tal
d’adaptar-lo a les diferents circumstàncies concretes. I cal, sobretot, divulgar els
coneixements que ja es tenen sobre aquest procés.

Quant al control de males herbes –una de les funcions del maneig del sòl
més importants en agricultura ecològica–, manquen coneixements sobre com
realitzar-lo de forma eficient i econòmicament assumible, combinant el maneig
del sòl amb altres pràctiques agronòmiques: control mecànic, solarització, fal-
ses sembres i cultius ofegadors, enconxat, etc.

Gestió de la sanitat vegetal

La gestió de la sanitat vegetal, que ja és complexa en producció convencional,
en agricultura ecològica es veu limitada o condicionada per una sèrie de fac-
tors específics.

La biodiversitat, ja esmentada en l’apartat relatiu al disseny de les parcel·les,
és bàsica per mantenir uns cultius ecològics sans. Més enllà de les afirmacions

44


genèriques, cal millorar els coneixements sobre biodiversitat funcional per arri-
bar a plantejar infraestructures ecològiques eficients, amb garanties suficient-
ment contrastades. Hi comença a haver estudis en aquesta línia, però queda un
llarg camí per recórrer.

La llista de substàncies utilitzables en control ecològic de plagues i malal-
ties, especificada en la normativa europea, és curta, especialment en relació als
fungicides. A més, manca informació sobre l’eficiència d’aquestes substàncies
per al control de plagues i malalties concretes. A aquesta situació, s’hi afegeix
l’existència de problemes de sanitat vegetal per als quals encara no hi ha solu-
cions del tot satisfactòries.

Per tant, s’ha de millorar el coneixement de com incideix la biodiversitat fun-
cional sobre el control de plagues i malalties i validar criteris d’actuació aplica-
bles. Cal investigar la interacció entre la sanitat dels cultius i el material vege-
tal, la fertilització, el treball del sòl, les operacions de cultiu, les rotacions i asso-
ciacions de cultius, etc. També s’ha de comprovar l’eficàcia fitosanitària de les
substàncies autoritzades en agricultura ecològica, fins ara insuficientment co-
negudes (vegeu el capítol 4).

2.1.2. Costos de producció

Mentre que es parla sovint dels costos de l’agricultura ecològica, generalment
superiors als de la producció convencional, no n’hi ha pràcticament estudis.

45


Això és degut potser a la poca rellevància econòmica de la producció agrària
ecològica i al fet que els agricultors ecològics tenen altres preocupacions més
urgents, com ara la comercialització.

A més que manquen estudis de costos comparatius entre models de producció
ecològica i convencional de característiques similars quant a superfície, grau de
mecanització, grau d’especialització, tipus de mercat, i altres, ens trobem amb
un obstacle afegit i és el fet que ambdós models no es poden valorar amb els
mateixos criteris. Un enciam ecològic, per exemple, pot tenir un aspecte gaire-
bé idèntic a un que no ho és, però té una diferència important de qualitat tant
intrínseca (la pròpia del producte) com extrínseca (com s’ha obtingut). Per
intentar comparar objectivament els costos de producció, en primer lloc s’hau-
rien d’internalitzar* els costos de l’impacte ambiental dels diferents models de
producció, convencional, integrat i ecològic.

Amb tot, es poden avançar unes quantes característiques que incrementen els
costos de producció de l’agricultura ecològica. En primer lloc, l’agricultura eco-
lògica internalitza els costos ambientals, considerant els criteris agroecològics
per davant dels econòmics. Per exemple, en una superfície en pendent, hom
prioritzarà un treball del sòl que eviti riscos d’erosió, encara que això pugui
encarir-lo. A més, el disseny de les parcel·les atenent a criteris ambientals, amb
la introducció d’infraestructures ecològiques (closos vegetals, franges i altres),
en redueix la superfície útil de cultiu. També ho fa la coexistència amb la pro-
ducció convencional que, en presentar riscos de contaminació química o trans-
gènica, necessita establir zones de seguretat. Quant a la fertilització orgànica,
resulta més cara que l’aplicació de fertilitzants solubles de síntesi. Els inputs per
a l’agricultura ecològica en general són més cars que els convencionals. La difí-
cil mecanització, per la manca de maquinària apropiada i assequible, sol impli-
car majors costos de mà d’obra. En fi, el feble nivell tècnic i l’experimentació
escassa, en general, repercuteixen incrementant els costos de producció, pel fet
que, en no disposar d’elements de gestió agroecològica de les parcel·les, sovint
s’hi acaben aplicant més inputs dels necessaris.

Per tant, caldria impulsar un coneixement real dels costos en producció agríco-
la ecològica, inclosa la internalització dels derivats de l’activitat agrícola, a l’ho-
ra de comparar els diferents models de producció.

46


2.1.3. Conversió a l’agricultura ecològica

Punt de contacte entre la producció convencional i l’ecològica, la conversió és
un procés especialment important, per diverses raons. En primer lloc, tota con-
versió suposa un creixement de l’agricultura ecològica, aspecte en si mateix po-
sitiu, perquè contribueix a la descontaminació, el que representa un benefici
que més enllà de l’activitat agrària, repercuteix en el conjunt de la societat. Tan
sols per això caldria que rebés reconeixement i suport.

A més, però, la conversió és un procés complex que es realitza simultàniament
a diversos nivells. És un canvi de model productiu, que exigeix a l’agricultor un
esforç de comprensió sobre una nova manera d’entendre la producció agrària
i la relació d’aquesta amb el medi. És un canvi de les tècniques de producció,
on cal iniciar-se en el treball amb noves formes de maneig dels cultius, desco-
negudes o poc conegudes, com l’adobatge en verd, l’associació de cultius, el
desherbatge mecanitzat i altres. Suposa una conversió del material vegetal, ja
que cal aprendre quines llavors i planters s’han d’utilitzar en agricultura ecolò-
gica i com aconseguir-los, sent receptiu a treballar amb cultivars locals i tradi-
cionals. Suposa també una conversió d’inputs, sovint un dels aspectes que
més amoïnen el productor que s’inicia, sobretot quan n’utilitzava molts en la
seva anterior producció. Finalment, implica una conversió de mercat que és un
factor determinant a l’hora de decidir-se.

47


D’entre els obstacles amb què s’enfronta un agricultor que vol convertir la seva
producció en ecològica destacaríem, en primer lloc, que aquest agricultor sol
tenir-ne una visió confusa. En desconeix les tècniques i els inputs utilitzables, la
normativa i el mercat. Psicològicament, per al candidat és important saber que
compta amb una oferta suficient d’inputs per resoldre els problemes, especial-
ment en protecció dels cultius. De fet, la majoria d’agricultors convencionals
tenen la impressió que en agricultura ecològica no hi ha productes per tractar,
la qual cosa els suposa una sensació de desprotecció. A això s’afegeix la manca
d’informació sobre on adquirir-los.

Pels importants canvis que suposa, la conversió és un període crític. A l’agri-
cultor candidat se li plantegen molts dubtes i busca garanties sobre la viabilitat
tècnica i econòmica del seu nou projecte. Com que la seva expectativa és alta,
és important que rebi una orientació i un suport adients per evitar que acabi
desestimant l’alternativa i fent-se enrere.

No tots els processos de conversió presenten les mateixes dificultats de planifi-
cació i execució. El tipus de producció vegetal a reconvertir marca les diferèn-
cies. Aspectes de mercat a part, es podrien distingir dues situacions, segons el
seu grau de dificultat. Serien de conversió fàcil els cultius extensius, habitual-
ment de secà, poc tecnificats, menys dependents d’inputs, com els cereals i la
fruita seca. La conversió complexa inclouria les produccions més intensives i
més dependents d’inputs clau, com ara les hortofructícoles. D’altra banda, el
model productiu previ, és a dir, les pràctiques de gestió de la finca fins al mo-
ment de la conversió, donarà lloc a un major o menor grau de dificultats. Tam-
bé hi incideix el propi entorn de la finca, sigui per temes de coexistència (vegeu
el capítol 4) o de qualitat ambiental, ja que, per exemple, la conversió pot resul-
tar inviable quan hi ha problemes de contaminació atmosfèrica o relacionats
amb el cabal d’aigua.

En conclusió, les conversions a l’agricultura ecològica resultarien facilitades per
una decidida promoció de l’agricultura ecològica i de les seves característiques.
Més específicament, considerem que la conversió, com a procés complex i perío-
de crític que és, requereix una formació i un assessorament específics destinats
als que s’hi inicien. Tanmateix, ara per ara, aquests àmbits potenciadors no es-
tan desenvolupats i no es dóna una resposta adequada a les demandes que pu-
guin sorgir.

48


2.2. Les produccions herbàcies
Les produccions herbàcies inclouen els cultius extensius (cereals, lleguminoses
de gra i altres), els farratges i els hortícoles. Ocupen 3.046 ha, és a dir, el 34%
de la superfície cultivada certificada al nostre país (taula 2).

Taula 2. Superfícies de cultius herbacis certificats i importància relativa

Superfície
Orientació ha % sobre % sobre
cultius superfície
ecològics total*

Cereals per a gra 1.600 18,0 0,4
Cultius extensius Lleguminoses per a gra 263 2,9 5,6
Cultius industrials i altres 73 0,8 0,6
Total extensius 1.936 21,7 –
Cultius farratgers 860 9,7 0,8
Cultius hortícoles i tubercles 250 2,8 1,2
Total 3.046 34,2 –

Dades CCPAE, 2005; *MAPA 2006.

Al marge de les òbvies diferències quant a producte final, les produccions her-
bàcies ecològiques, bé siguin extensives o intensives, presenten unes caracterís-
tiques comunes lligades al maneig i les pràctiques agronòmiques.

1. Material vegetal. Els productors tendeixen a sembrar les varietats que co-
neixen i que millor s’adapten a les seves condicions agronòmiques i de mer-
cat. El problema és aconseguir la llavor amb certificació ecològica, tal com
demana la normativa. L’oferta de llavors i planters ecològics certificats varia
segons els cultius, però, en general, és insuficient, cara i poc coneguda dels
productors (vegeu capítol 4, pàg. 129). Davant d’aquesta dificultat, alguns pa-
gesos opten per guardar-se la llavor, sobretot en cereals i altres extensius, men-
tre altres compren llavor comercial convencional no tractada.

2. Fertilització. La majoria de productors adoben els camps amb fems o com-
post. El problema és disposar d’aquests materials procedents d’explotacions

49


ramaderes ecològiques properes i en quantitats suficients per cobrir les
necessitats dels cultius. Aleshores, bona part dels productors han de fer ser-
vir fems de ramaderia convencional no intensiva, prèviament compostats.
Alguns també compren, tot i el seu preu elevat, adobs orgànics comercials
avalats per a l’agricultura ecològica. Alguns pocs, en fi, complementen l’a-
dob orgànic amb adobs minerals naturals (potasses i fosfats). L’adobatge en
verd és poc freqüent, però es va estenent. L’espècie que més s’hi utilitza és
la veça, sola o barrejada amb algun cereal.

3. Control de males herbes. Juntament amb el maneig de la fertilitat, el con-
trol de males herbes és un punt clau per al model de producció ecològica i
sol ser un problema important durant la conversió. Tanmateix, un cop esta-
blert el sistema de producció ecològica, el problema disminueix o, fins i tot,
arriba a quedar controlat. Bàsicament, en control ecològic de males herbes
es treballa el sòl amb eines mecàniques, com la birbadora, la fresadora, la
grada de pues flexibles i altres, i s’apliquen pràctiques agronòmiques, com
la rotació de cultius, la falsa sembra o llaurar en “bona lluna”.

4. Prevenció i control de plagues i malalties. En l’agricultura ecològica, en
general, els problemes fitosanitaris no incideixen més que en la convencio-
nal. Els productors ecològics tendeixen a no intervenir en el control de pla-
gues i malalties i assumeixen una certa pèrdua de producció i/o de qualitat
que se’n pugui derivar.

Taula 3. Distribució dels productors de conreus
extensius ecològics segons superfície

Superfície Productors %

Més de 30 ha 16 10
De 10 a 30 ha 39 24
De 5 a 10 ha 33 21
De 1 a 5 ha 50 31
Menys d'1 ha 23 14
Total 161 100

Dades CCPAE, 2005.

50


Mapa 2. Superfícies de cultius ecològics
extensius per comarca

Vall
d'Aran

Alta Pallars
Ribagorça Sobirà
Cerdanya
Alt
Alt Empordà
Urgell Ripollès
Pallars Berguedà Garrotxa
Jussà Pla de
l'Estany
Baix
Solsonès Osona Gironès Empordà
Noguera La Selva
Bages
Pla Segarra Vallès
d'Urgell Oriental
Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme
Occidental
Conca de
Garrigues Barberà Alt Barcelonès
Alt Penedès Baix
Camp Llobregat
Ribera Priorat Baix Garraf
d'Ebre Penedès Hectàrees
Baix
Terra Camp Tarragonès Cap producció
Alta
0 a 50
Baix 50 a 100
Ebre
100 a 200
Montsià 200 a 400

Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 314).

2.2.1. Cultius extensius

Els cultius extensius inclouen els cereals, les lleguminoses de gra i els cultius in-
dustrials. Actualment, 161 productors conreen 1.936 ha de cultius extensius en
producció ecològica (taula 2), que representen un 22% de la superfície cultiva-
da total certificada. Aquests cultius es concentren fonamentalment a les co-
marques de l’interior de Barcelona i Tarragona (Bages, Solsonès, Berguedà i
Conca de Barberà) i del Pirineu (Pallars Jussà i Cerdanya). S’hi afegeix el Baix
Ebre, amb una important superfície d’arròs ecològic (mapa 2).

El ventall de superfícies per productor és molt ampli i va dels 100 m2 fins a les
116 ha del major productor. Només un 10% dels productors tenen explota-
cions de més de 30 ha (taula 3), les quals es localitzen a les comarques on
aquests conreus ocupen més extensió. Tan sols un 10% dels agricultors d’a-
quest grup tenen certificada només aquesta producció vegetal i gairebé un terç
fan també ramaderia.

51


Els cereals són els cultius extensius més conreats (representen més del 80%
de la superfície). Per part seva, les lleguminoses ocupen, proporcionalment,
molta més extensió en producció ecològica (2,9%) que en el conjunt de l’a-
gricultura (0,52%), de manera que, a Catalunya, el 5,6% de les lleguminoses
cultivades ho són en producció ecològica. Això indicaria que els agricultors
ecològics tenen més presents els avantatges de les lleguminoses en les rota-
cions de cultius.

Els principals cereals cultivats són l’ordi, la civada i el blat (taula 4). També
destaca la gran extensió d’arròs, conreada per només quatre productors. En lle-
guminoses, la veça és l’espècie més cultivada, tot i que es desconeix el reparti-
ment del 45% de la superfície que es destina a aquest grup d’espècies.

Els ajuts agroambientals han estimulat molt l’increment de superfície dels cul-
tius extensius ecològics. Entre els productors d’ordi d’una mostra que foren
enquestats el 2003 (Pubill i Fernández, 2004), gairebé la meitat consideren que
la seva principal raó per produir cultiu ecològic han estat els ajuts atorgats; una
quarta part, indiquen que s’han mogut per raons mediambientals i prop del
15% pel preu del producte. Aquesta vinculació de la producció amb els ajuts, a
més d’ésser un obstacle a realitzar bones rotacions, podria fer-la minvar en fun-
ció de la política de subvencions, evolució que no seria desitjable per al sector.

Quant a la certificació i el control, les principals dificultats en producció herbà-
cia extensiva fan referència a l’autorització d’utilitzar llavors convencionals. En
blat de moro, susceptible de ser contaminat per OGM, cal sol·licitar expressa-
ment un certificat que la llavor de sembra no és transgènica i, si es creu conve-
nient, es pot extreure una mostra de la collita i fer-la analitzar per assegurar-se
que no estigui contaminada.

L’oferta de varietats amb llavors certificades ecològiques és força limitada. Tret
del blat dur (12 varietats), l’arròs (6) i el blat tou (3), per a la resta de cultius la
base de dades del MAPA –consultada el desembre de 2005– només en presen-
ta dues (ordi, pèsol farratger, gira-sol) o una (veça).

El control de males herbes és problemàtic en blat de moro, ja que són afa-
vorides pel reg, les altes temperatures estivals i l’escassa cobertura del sòl d’a-
quest cultiu durant les seves primeres fases. També és problemàtic en el cultiu
de lleguminoses de gra. A part que els agricultors apliquin les bones pràctiques
agrícoles recomanades en aquest cas, la solució del problema probablement
requeriria la realització d’experimentació aplicada. En arròs, el control de males

52


Taula 4. Superfícies i productors de cultius
herbacis ecològics

Cultiu Superfície Productors
ha nre.
Ordi 404 57
Civada 381 54
Blat 373 49
Cereals de gra Arròs 142 4
Triticale 108 15
Sègol 84 13
Blat de moro 56 15
Altres (mill, sorgo,...) 54 15
Total 1.600 222
Veça 78 15
Erbs 22 7
Lleguminoses de gra Cigrons 20 6
Altres (favons, llenties,...) 24 13
Sense especificar 119 5
Total 263 46
Gira-sol 40 3
Cànem 3 1
Altres Fajol 1 2
Lli 1 1
Sense especificar 29 29
Total 73 36

Dades CCPAE, 2005.

herbes es basa en treure profit de les peculiaritats del seu cicle de cultiu, aug-
mentant el nivell de l’aigua dels camps per ofegar-les. Globalment, tret d’algu-
na maquinària de desherbatge específica, com ara les grades de pues flexibles
i altres arreus per treballar entre línies, la maquinària restant que es requereix
per controlar les males herbes es troba fàcilment en el mercat.

En blat de moro, certes plagues, principalment Mythimma sp. i Piralis sp., po-
den tenir major incidència en producció ecològica que en convencional. En el ci-
gró, per exemple, cal tenir en compte la incidència sobre la producció d’algunes

53


larves de lepidòpters (Helicoverpa sp. i altres). Un problema important, i que
preocupa molt el sector productiu i d’elaboració és la protecció dels grans i les
llavors emmagatzemats, ja que manquen productes i tècniques autoritzats que
siguin eficients per al control de les plagues de magatzem.

El major problema de coexistència es dóna, sens dubte, amb els cultius trans-
gènics. De moment, el perill només ve del blat de moro GM, que s’ha anat
introduint amb força el darrers anys en les zones de regadiu. L’esforç per evitar
la contaminació transgènica per pol·linització creuada limita la viabilitat del cul-
tiu. S’han d’endarrerir les dates de sembra, fet que redueix substancialment el
rendiment per la limitació del potencial productiu del conreu a causa d’haver
d’emprar varietats de cicle més curt i, a vegades, per la pèrdua del darrer torn
de reg. A més, el retard en la sembra obliga a collir el gra massa humit i poden
augmentar les pèrdues en la conservació o esdevenir necessari un assecatge
postcollita, amb el conseqüent encariment. Ja força afectat per aquesta situa-
ció, el blat de moro ecològic corre el perill de quedar arraconat i deixar de ser
produït a casa nostra.

El clima i les condicions productives de Catalunya fan difícil que, en general,
moltes de les varietats millorades expressin tot el seu potencial productiu. Per
això, en producció ecològica s’arriben a assolir rendiments equiparables als de
la producció convencional, per exemple en blat. En canvi, en blat de moro eco-
lògic s’obtenen rendiments de 9.000 kg/ha que, en coexistència amb cultiu
transgènic, poden baixar fins als 5.000 kg/ha, valors molt inferiors als de la pro-
ducció convencional, d’uns 15.000 kg/ha.

54

Llibre blanc Pae

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Llibre blanc Pae

Ähnlich wie Llibre blanc Pae (20)

Mehr von GBSNetworks

Mehr von GBSNetworks (20)

Llibre blanc Pae