Delegats 15-16

1. Escola Rivo Rubeo
Curs 2015-16

2. 1 de desembre del 2015

3. 1. Presentació dels assistents.
2. Ser delegat: funcions i dinàmiques.
3. Alumnes, mestres i grups 2015-16.
4. Planificació del curs.
5. Inclusió.
6. Varis, precs i preguntes.
 Subscripció al butlletí.
 Entrades i sortides.
 Patis.

4. EI3A ROSELLES
Minerva
1r B HEURA
Mayte
4t B MÚRGOLA
Noemí
EI3B GIRA-SOLS
Hermínia
2n A FALGUERA
Emilio
4t C ROVELLONS
Mercè
EI4A MENTA
Míriam
2n B MOLSA
Minerva i Cris
5è A CRANC YETI
Emilio
EI4B CAMAMILLA 3r A TROMPETES DE LA MORT
Míriam
5è B CÉRVOL DE COPETE
Ana
EI5A ALZINA
Eva
3r B PETS DE LLOP
Eva Mònica
6è A KING COBRA
Ana M.
EI5B ROURE
Cristina
3r C XAMPINYONS
Noemí
6è B GUACAMAYA BLAVA
Patricia
1r A LLIGABOSC
Gemma
4t A FARINERA BORDA
Gemma
Glòria (AMPA)
Marina (Cap d’estudis)

5. Preservar uns valors i principis
educatius.
Dinamitzar accions dins del grup.
Procurar pel compliment de les
normes.
Filtrar i aturar processos de
rumorologia.
Acompanyar en sortides.
Col·laborar en les festes.
Participar en accions de millora
puntuals.
Rebre i difondre informacions
de l’escola.
Rebre i difondre informacions
de la classe.
Estar informat (projectes,
avaluació...)
Opinar i fer propostes.

6.  1r trimestre  Presentació del curs.
 2n trimestre  Nous projectes.
 3r trimestre  Avaluació i memòria.

7. H

11. És...
 Realitat.
 Igualtat d’oportunitats.
 Desenvolupament competencial;
aprendre a ser, a fer, a conèixer i a
viure i conviure.
 Conèixer-nos millor per arribar més
lluny; passar de complir un perfil
estàndard a crear un perfil propi.
 Aprenentatge personalitzat.
 Treball cooperatiu.
Què és inclusió?

12.  Subscripció al butlletí. A inicis de novembre es va fer una revisió de les subscripcions al butlletí i es va
detectar que hi havia 45 famílies que no estaven subscrites, la qual cosa representa un 13,51% de les
famílies de l’escola.
Us demanem, com a Delegats, que ens ajudeu a promoure la importància de la consulta setmanal del
Butlletí pel bé de tots i cadascun dels alumnes i pel bon funcionament del centre.
 Entrades i sortides.
 Rebuda de l’alumnat de primària. Expliquem la dinàmica en l’entrada de l’alumnat d’EP al matí.
Una mestra s’encarrega d’obrir la porta de la tanca. Una altra mestra, generalment la Lola, rep a
l’alumnat a la porta de l’escala, els dóna el bon dia a tots i organitza el transit per l’escala. L’alumnat
de 1r i 2n és rebut per les seves mestres al mateix pati.
Algunes famílies pateixen perquè els alumnes surtin de l’escola abans d’entrar-hi. Els recomanem
que esperin que el seu fill/a hagi entrat a l’escola (a partir de 3r) o sigui rebut per les mestres (1r i 2n).
 Recollida de l’alumnat de Cicle Mitjà i Superior. S’ha observat que a la sortida de la tarda es crea un
tap al capdamunt de les escales del pati que no permet que la sortida es faci a un ritme adequat, de
manera que provoca retencions al llarg de tota l’escala. Demanarem als tutors de Cicle Mitjà i
Superior que baixin les files fins al pati. De la mateixa manera, demanem a les famílies que esperin
més enllà de mitja pista.

13.  Patis. Algunes famílies es plantegen si l’oferta d’esbarjo és prou variada i controlada a les hores de pati.
Per una banda, recordem que el curs 2012-13 es va fer un projecte en aquest sentit que pretenia
diversificar el joc de pati, fent un aprofitament millor dels seus espais. Per altra banda, compartim les
normes internes de distribució i repartiment de l’espai i el material.
Per últim, parlem de la inclusió a les estones d’esbarjo, moments en que apareixen actituds
segregadores i excloents que , pel fet d’estar molt lligades a la cultura socialment acceptada no afloren ni
es tracten, perpetuant-se així en la societat (qui és convidat a jugar a què, com es fan els equips o
grups...).
 Suport a les accions que promouen les delegades de 6è.
 Puntualitat. Sorgeix la preocupació pel temps que es perd a les primeres sessions degut a la manca de
puntualitat d’una part de l’alumnat. Veiem que, efectivament, afecta en el dia a dia de l’escola i té un
impacte especial en aquells alumnes que arriben tard de forma sistemàtica. Fem èmfasi en la necessitat
de corregir-ho en l’alumnat més gran.
 Famílies i fotos. Posem sobre la taula que en les sortides i activitats organitzades per l’escola i a les quals
tenen accés les famílies, moltes d’aquestes prenen fotos dels alumnes amb els seus dispositius mòbils
personals. Ens referim a tot tipus d’activitats que pel fet de dur-se a terme fora de l’escola, en un acte
públic o que compten amb el suport explícit de pares/mares.
Deixem clar que prendre fotos d’altres infants pot tenir conseqüències legals ja que, en cap cas, el
consentiment que les famílies signen a l’escola per l’ús d’imatges dels seus fills/es cobreix les fotografies
que puguin fer altres famílies.

14. 14 de març del 2016

15. 1. El procés d'alfabetització i el projecte de
Biblioteca escolar.
2. El nou Consell dels alumnes.
3. Comunitat educativa, el paper de les
famílies a l'escola.
4. Nou currículum.
5. L'horari intensiu sobre la taula.
6. Varis.
 Notícies des dels IES.

16. EI3A ROSELLES
Minerva
1r B HEURA
Antonio
4t B MÚRGOLA
Noemí i Eva
EI3B GIRA-SOLS
Herminia
2n A FALGUERA
Emilio
4t C ROVELLONS
Mercè
EI4A MENTA
Yesika
2n B MOLSA
Cristina i Minerva
5è A CRANC YETI
Rosa
EI4B CAMAMILLA
Anna
3r A TROMPETES DE LA MORT
Cristina
5è B CÉRVOL DE COPETE
Ana i Sara
EI5A ALZINA
Eva
3r B PETS DE LLOP
Eva Mònica i Núria
6è A KING COBRA
Gemma
EI5B ROURE
Cristina
3r C XAMPINYONS
Noemí
6è B GUACAMAYA BLAVA
Samantha
1r A LLIGABOSC
Gemma
4t A FARINERA BORDA
Gemma
Glòria (AMPA)
Marina (Cap d’estudis)

19.  Llenguatge: sistema organitzat de símbols, estructurats
segons unes regles, acceptades i compartides per una
comunitat lingüística.
 ÚS (PER A QUÈ): Intenció comunicativa, funcions, adequació.
 CONTINGUT (QUÈ): Allò sobre el que parlem; representació del
coneixement que tenim del món, de les relacions i dels
esdeveniments.
 FORMA (COM): Morfologia, Sintaxi, Fonologia.

20. PREPARANT-NOS PER LLEGIR I ESCRIURE AMB QUALITAT
 Escoltar i parlar esdevenen activitats imprescindibles i úniques per tal de garantir un bon
desenvolupament de les habilitats lingüístiques, en general, i de l’articulació en concret.
 Llegir i escriure és un procés neuronalment complex, cal activar i connectar dues grans
zones del cervell: l’occipital per a la percepció i la temporal per al llenguatge. Pretendre
comprendre el que llegim encara ho complica més.
 El llenguatge escrit està explícitament organitzat en frases, paraules i fonemes. Donar
sentit a les relacions entre el llenguatge parlat i escrit depèn dels coneixements explícits que
es tinguin sobre aquestes unitats.
 Per això, desenvolupar la consciència lingüística en els nens i, en particular, la consciència
fonològica, els facilita una millora de les seves habilitats lingüístiques i els prepara per llegir
i escriure.
 Preparar el traç requerirà una bona estimulació motriu (próximo-distal i céfalo-caudal),
l’entrenament de la pinça i molta pràctica ben orientada.

21. http://www.rivorubeo.cat/l-escola/projecte/altres-projectes/biblio

22.  És l’òrgan de participació de l’alumnat.
 Hi són convocats tots els Delegats de 3r a 6è.
 Els Delegats i Subdelegats són escollits democràticament a
totes les aules per mitjà d’un procés complert; candidatura,
campanya electoral, jornada de reflexió i votacions.
 A les aules es celebren assemblees mensuals.
 El Consell dels alumnes també es reuneix mensualment
presidit per la Directora de l’Escola.
 Periòdicament, una representació dels Delegats de Cicle
Superior es reuneix al Consell dels Infants de Rubí.
 Tant la informació com les sol·licituds i queixes tenen via de
doble sentit:
aules delegats consell dels alumnes direcció escola

24.  Pantalles Tàctils i diccionaris multilingües i de sinònims i antònims.
 Que les portes dels lavabos es puguin tancar, pintar jocs als patis, obrir vestuari nens.
 Més ordinadors i portàtils.
 Sabó i paper als lavabos.
 Posar protectors a les cistelles i fanals. Arreglar el terra lliscant del pati.
 Els delegats es podran tornar a presentar.
 Insults i respecte.
 Posar cartells als contenidors del pati.
 Xarxes a les cistelles i porteries.
 Millorar el material de patis al menjador.
 Cuidar millor el material del pati.
 Normes lavabo (s’estan trobant rotlles de paper dins dels vàters).
 Netejar millor les safates del menjador.
 Millorar la diversitat de material pels jocs de pati.
 Pissarra blanca i persianes per a la classe.
 Posar cartells per a que no fumin.
 Canviar aixetes de botó a mànec.
 Millorar neteja del lavabo a l’estona de menjador.
 Posar tapes als lavabos.

25.  Assertivitat.
 Assumpció dels resultats d’unes votacions.
 Autoconeixement i autoestima.
 Resiliència.
 Acció democràtica i participació.
 Sentiment de pertinença al Centre.
 Expressió oral i escrita.
 Cohesió de grup.

26. http://www.rivorubeo.cat/l-escola/projecte/altres-projectes/cogestio-educativa

27. OBJECTIUS
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6900/1431926.pdf

28.  Els Delegats/des, arrel de certes notícies de centres catalans de primària als quals
se’ls ha concedit la jornada intensiva, porten el tema a la Junta de Delegats.
Intercanviem opinions i informacions.
 Veiem que és una qüestió complexa en que cal tenir en compte molts factors que
poden condicionar la decisió. Tenim clar que el criteri prioritari ha de ser el benefici
de l’aprenentatge dels alumnes del centre.
 Quedem que l’AMPA hi seguirà reflexionant i que, en qualsevol cas, si mai es valora
la possibilitat, la decisió es prendrà amb el suport de la comunitat educativa.
 Deixem informació de referència cercada per alguns delegats i la Cap d’Estudis:
 http://www.ara.cat/societat/Lhorari-lescola-lopcio-recupera-Europa_0_1313868676.html
 https://jornadacontinuaypartida.wordpress.com/
 https://drive.google.com/file/d/0Bxg0UJ63ABssclFKZkQ2ZXFCSktTd3pkc0tlRkFrNTdaYmd3/view?usp=sharing
 http://www.fbofill.cat/sites/default/files/dossierpremsajornadacontinua-140915074851-phpapp02.pdf

29.  Notícies des dels IES.
https://www.youtube.com/watch?v=mn9YPDgZFgo
 Pagament entrades Cantània 5è. Les famílies de 5è dubten
sobre el perquè cal pagar entrada per anar a veure, com a
famílies, la cantata que fan els seus fills/es. Expliquem que és
una producció de l’auditori que, tot i rebre part de subvenció
pública, requereix una important inversió en músics, tècnics,
infraestructures...

30. 16 de juny del 2016

31. 1. Assistents.
2. Avaluació 2015-16.
 Pla d’avaluació.
 Competències bàsiques.
 Informes primària.
1. Desè aniversari.
2. Delegats 2016-17.
3. Varis.
4. Precs i preguntes.

32. EI3A ROSELLES
Minerva
1r B HEURA
Mayte
4t B MÚRGOLA
EI3B GIRA-SOLS
Herminia
2n A FALGUERA
Emilio
4t C ROVELLONS
Carme
EI4A MENTA
Yesica
2n B MOLSA
Cristina i Minerva
5è A CRANC YETI
Emilio
EI4B CAMAMILLA
Sonia
3r A TROMPETES DE LA MORT
Raquel
5è B CÉRVOL DE COPETE
Ana i Sara
EI5A ALZINA 3r B PETS DE LLOP
Eva
6è A KING COBRA
Gemma i Ana M.
EI5B ROURE
Cristina
3r C XAMPINYONS
Noemí
6è B GUACAMAYA BLAVA
1r A LLIGABOSC
Gemma
4t A FARINERA BORDA
Gemma
Marina (Cap d’estudis)

33.  CB 2n i 4t. Proves internes. Aplicades segons edició, criteris d’aplicació i correcció de les
proves de CB 2005-06 del Departament d’Ensenyament.
 Proves diagnòstiques de competències de 3r. Proposades pel Consell Superior d’Avaluació
de Catalunya.
 Proves d’avaluació de l’Educació Primària a 6è. Proposades, aplicades i corregides pel
Consell Superior d’Avaluació de Catalunya.
 Pla d’avaluació.
Els resultats de les proves, conjuntament amb altres indicadors, ens ajuden a analitzar,
valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent per assolir les competències i els
aprenentatges que estableix el currículum.
Tot plegat gestionat a través del Pla estratègic i la Programació anual que ens ajuden a
donar sentit al procés d’autoreflexió i innovació contínua.

34.  Resultats CB. Veiem i comentem els resultats.
 Primeres valoracions.
 Estem satisfets amb els resultats de les activitats ja consolidades pel
desenvolupament de la competència matemàtica; tallers, racons,
quaderneria de suport, investigacions matemàtiques i problemes de la
vida quotidiana (CS)...
 Cal seguir treballant en el procés d’alfabetització i en el
desenvolupament competencial de l’expressió escrita partint d’una
millora substancial en l’expressió oral i en la lectura.
 Cal apostar per més intensificació en l’anglès. Ens plantejem, entre
d’altres mesures, introduir noves activitats on la llengua vehicular sigui
l’anglès.

35.  Enguany, seguint amb els canvis marcats per la LOEM i
mentre estem a l’espera d’un nou Decret d’avaluació dictat
per la Generalitat de Catalunya, s’avaluaran numèricament
totes les àrees.
 Les àrees que s’avaluen són les següents:
 Llengua catalana i literatura.
 Llengua castellana i literatura.
 Llengua estrangera: Anglès.
 Matemàtiques.
 Coneixement del medi natural.
 Coneixement del medi social.
 Educació artística: visual i plàstica, música i dansa.
 Educació física.
 Educació en valors socials i cívics.

36. 1. Festa de Carnaval. Les celebracions. FEB
2. Concurs LOGO nou. ABR
3. Acte institucional en el marc de la festa de fi de curs. JUN
4. Tapís del LOGO en trapillo. OCT
5. Exposició dels 10 anys. Plantada per la Castanyada. SET
6. Flash-Mob Santa Cecília. NOV
7. Postal de Nadal. 10! DES
8. Concert de Nadal. Cantata 10 anys. DES
9. Festa de Nadal de l’escola. Cloenda. DES
10. Presentació projecte mobilitat i xerrada Maria Jesús Comellas sobre
autonomia.

37.  La col·laboració i coordinació entre escola i Delegats cada
vegada és més fluida i s’està consolidant com un element
clau en la gestió i organització del Centre.
 Demanem que els Delegats 2016-17, amb el suport de la
coordinadora de Delegats de l’AMPA, garanteixin el traspàs
del càrrec, en el cas que sigui necessari.
 Cal que a totes les reunions d’inici de curs els Delegats
actuals es puguin dirigir a la resta de famílies, ja sigui perquè
tothom tingui clar el referent i les funcions com per demanar
el relleu, si és necessari.

38.  Valoració Mostra de danses. Ens sentim molt satisfets de formar part d'una comunitat que gaudeix
compartint un moment especial que traspua aprenentatges per totes bandes. A les butaques i com a
públic, tant alumnes i mestres com famílies vam estar a l'altura de l'acte, més de 1000 persones van
passar per les butaques al llarg del matí.
Així doncs, amb un context tan favorable, vam poder gaudir de l'espectacle i analitzar el potencial
educatiu d'una activitat com aquesta. Amb la dansa, els nens/es desenvolupen la consciència corporal, la
coordinació motriu, la percepció espai-temps, la lateralitat; avancen en la comprensió del llenguatge
musical: ritme, melodia; tenen l'oportunitat d'assolir coneixements sociològics propis de la nostra
cultura...
Però aquest any, volem destacar la complicitat que s’observa en les mirades i els gestos entre els
nens/es, gestos que ajuden a un company que s'ha perdut a trobar el pas, el ritme o el lloc, mirades que
demanen un cop de mà i que el troben en el company de davant, sigui qui sigui, perquè s'ha consolidat la
consciència que la dansa és una cosa d'equip, que mai pot sortir bé si no ho fem junts.
Més enllà del que cadascú pugui gaudir o sentir, el que està clar és que és una activitat plena
d’oportunitats per aprendre i aquesta es la nostra raó de ser com a escola.
BONA FEINA EQUIP!
 Agraïment a la Junta de Delegats per l’important rol que ha jugat al llarg del curs. L’òrgan cada vegada es
veu més consolidat i això és gràcies a la gent que assumeix que l’escola som tots/es.