SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 17
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                         Manel Martínez
                                                                   Sergi Vila


Partits i sindicats de la segona república

Context històric:
La Segona República Espanyola va ser l'estat democràtic i republicà que va
existir a Espanya en el període que comprèn des del 14 d'abril de 1931, data
en la qual el rei Alfons XIII va abandonar el tron, fins l'1 abril 1939 , on es va
esdevenir la victòria definitiva del bàndol franquista en la Guerra Civil
Espanyola.

Durant aquest període es van dur a terme diverses reformes, com per exemple
la reforma agrària, però en la majoria dels casos no van complir amb les
expectatives. Al mateix temps, la manca de progrés va comportar un augment
del malestar del proletariat. Després de múltiples vagues, aixecaments
populars, com per exemple la revolució d'Astúries, i canvis de mà en el poder,
es va produir un aixecament per part de militars descontents el 17 de juliol de
1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola.

L’etapa republicana va inaugurar un període de gran activitat de les formacions
polítiques i sindicals. Les discussions parlamentàries tenien una àmplia
repercussió a la premsa i en l’opinió pública, fet que va provocar una politització
creixent.

Partits republicans polítics:
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                        Manel Martínez
                                                                  Sergi Vila


Les formacions d’esquerra



Partits republicans:

      -Acción republicana: Va ser una agrupació política de caire progressista i
      republicana fundada per Manuel Azaña el 1925 i que es va constituir en
      partit polític el 1930. Els seus principals trets eren l'autonomisme, el
      compromís amb la reforma agrària i una reforma de l'Exèrcit. Va ser un
      dels integrants de l'Aliança Republicana i va participar al Pacte de Sant
      Sebastià per derrocar la Monarquia d'Alfons XIII. Va ser un dels
      integrants del Govern Provisional que prengué el poder després de la
      sortida del país del rei.

      Manuel Azaña va néixer a una família acomodada. Orfe des de molt
      petit, estudià al monestir de l'Escorial. El 17 d'agost de 1930, va signar el
      Pacte de Sant Sebastià amb els representats republicans de tota
      Espanya, per liquidar la monarquia borbònica. Després de la destitució
      de Niceto Alcalá-Zamora va ser anomenat President de la República el
      10 de maig de 1936.




                                                                Manuel Azaña

      -Partit Republicà Radical Socialista: Va ser un partit polític creat a Madrid
      el 1929. Va créixer molt ràpidament gràcies al seu radicalisme verbal en
      matèria econòmica i social, ja que defensaven un estat laic, eren força
      anticlericals i volien reformes a l'agricultura i a l'exèrcit.

      Marcel·lí Domingo va ser un polític i escriptor català. El 1903 es va
      exercir com a periodista polític en defensa del republicanisme federalista
      i de la justícia social. El 1911 va ser un dels dirigents de la Unió Federal
      Nacionalista Republicana (UFNR), amb la que el 1914 va ser elegit
      diputat a les corts. El 1915 va crear el Bloc Republicà Autonomista
      (BRA).
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                       Manel Martínez
                                                                 Sergi Vila



      -Al Servicio de la República: Va ser una organització política constituïda
      a Catalunya al juliol del 1931. Pretenia corregir elsDomingo i les
                                                           Marcel·lí vicis
      imperfeccions de l’Estat Espanyol, mitjançant la difusió dels principis del
      dret públic modern i l’educació del poble. La manca d'un programa polític
      específic provocà que la majoria dels membres es passessin a d'altres
      formacions republicanes, com Acció Republicana i Izquierda
      Republicana, i desaparegué el 13 d'octubre de 1933.

      José Ortega y Gasset va ser un filòsof espanyol que va tenir una gran
      influència en la filosofia espanyola del segle XX. Quan va començar la
      Guerra civil va marxar a l'exili, d'on tornà l'any 1946. Durant aquest
      període no es va dedicar a escriure sobre política, però va dedicar un
      article contra l'ajuda internacional a la República.




                                                          José Ortega y Gasset
Partits autonomistes:

      -Esquerra Republicana de Catalunya: Fou un partit català que es
      defineix com a esquerra socialdemòcrata, favorable a la independència
      de Catalunya i dels Països Catalans.

      Francesc Macià va néixer a Vilanova i la Geltrú. Als 15 anys va ingressar
      a l’exèrcit, on posteriorment va haver d’abandonar pels seus ideals
      catalanistes. L’any 1922 va fundar l’estat català. Durant la dictadura de
      Primo de Rivera es va exiliar i finalment el 1931 va tornar a Catalunya,
      on va integrar-se a Esquerra Republicana. Va se el president de la
      Generalitat des del 1932 fins a la seva mort el 1933.




                                                             Francesc Macià
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                      Manel Martínez
                                                                Sergi Vila



      -Organització Republicana Gallega Autonomista: Va ser un partit polític
      gallec, de caràcter republicà i autonomista que es fundà el 1929 a La
      Corunya. El seu màxim dirigent era Santiago Casares Quiroga.

      Santiago Casares Quiroga va ser un polític gallec. Fou membre del
      Comitè Revolucionari que preparà l'arribada de la Segona República
      Espanyola i representà l'Organització Republicana Gallega Autònoma.




                                                         Santiago Casares Quiroga

-Partits obrers i sindicats:

      -Partit Socialista Obrer Espanyol: Fou un partit que es va fundar a
      Madrid el 2 de maig de 1879. Durant la dictadura de Primo de
      Rivera va ser legal, més endavant hi donà el seu suport per enderrocar
      la dictadura de Primo de Rivera i instaurar la Segona República
      espanyola.

      Indalecio Prieto Tuero va ser un polític socialista espanyol. Proclamada
      la II República el 14 d'abril de 1931, a les eleccions generals espanyoles
      de 1931 fou escollit diputat pel Bilbao i és nomenat ministre d'Hisenda
      del govern p rovisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora.




                                                            Indalecio Prieto Tuero
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                           Manel Martínez
                                                                     Sergi Vila



      -CNT i FAI: La Confederació Nacional del Treball, va ser una central
      sindical d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada a
      Barcelona el 1911. Fou una de les organitzacions sindicals més
      importants a Espanya fins al final de la Guerra Civil Espanyola.

      La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) va ser una organització fundada el
      1927 a la platja de El Saler, València , com a continuació de dues
      organitzacions anarquistes: la portuguesa i la espanyola.

      Federica Montseny i Mañé va ser una líder anarquista, fou ministra
      durant la II República Espanyola i la primera dona ministra de l'Europa
      Occidental.

      Francisco Ascaso Abadía fou un anarquista aragonès, militant de la
      CNT. Va ser un dels fundadors de la FAI al 1927, però va romandre a
      l'exili a Cuba i Mèxic fins la proclamació de la Segona República
      Espanyola




             Federica Montseny i Mañé                        Francisco Ascaso Abadía

      -Partido Comunista de España: El Partit Comunista d'Espanya (PCE) fou
      un partit polític español format per la unió del Partit Comunista Espanyol
      i el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE)

      José Díaz Ramos va ser un polític comunista espanyol. En proclamar-se
      la dictadura de Miguel Primo de Rivera va continuar la tasca sindical en
      la clandestinitat. Va saber capitalitzar els sectors més radicals i la rivalitat
      entre Unió General de Treballadors i la Confederació Nacional del
      Treball.




                                                               José Diaz Ramos
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                        Manel Martínez
                                                                  Sergi Vila



      -Partit Obrer d’Unificació Marxista: Va ser un partit marxista espanyol
      fundat en 1935. Es va autodefinir com un partit revolucionari que estava
      en contra dels ideals de Marx i Lenin. Va estar influenciat per el
      comunisme d’esquerra.

      Andreu Nin va formar el POUM inspirant-se en els ideals dels partits
      d’esquerra comunista i Bloc obrer i Camperol. Fou membre del Consell
      d'Economia i Conseller de Justícia i Dret i des d'aquest càrrec va
      impulsar la creació dels Tribunals Populars de Justícia.




                                                          Andreu Nin

Formacions de dreta:

Partits republicans:

      ·Centredreta:

           -Partit Radical: Va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro
           Lerroux el 1908 a Santander. Els seus plantejaments van oscil·lar
           entre el radicalisme anticlerical i violent, que li va dur a participar
           molt activament en els fets de la Setmana Tràgica de Barcelona el
           1909, el republicanisme moderat i el conservadurisme i la
           col·laboració amb la dreta monàrquica i confessional, durant la II
           República.

           Alejandro Lerroux fou, Polític espanyol, i President del govern
           espanyol (1933) durant la Segona República. Sota el règim
           republicà, va ocupar un paper polític de primera fila. Va formar part
           de la coalició d'esquerres que va sostenir les reformes del govern de
           Manuel Azaña durant el primer bienni.




                                                          Alejandro Lerroux
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                         Manel Martínez
                                                                   Sergi Vila

           -Derecha Liberal Republicana: Va ser un partit polític espanyol
           liderat per Niceto Alcalá-Zamora, que es va fusionar immediatament
           amb la formació republicana de Miguel Maura abans del Pacte de
           Sant Sebastià, del que van formar part.

           Niceto Alcalà Zamora va ser primer president de la Segona
           República espanyola La idea del president era incorporar a la
           direcció d'Espanya les noves forces sorgides després de la
           Restauració i contingudes pels últims Borbons.




                                                               Niceto Alcalà Zamora
      ·Dreta:

           -Partido Agrario: Fou un partit polític fundat al gener del 1934 pels
           diputats de la minoria agrària i liderat per José Martínez de Velasco.
           Al setembre del mateix any es va constituí una secció a Barcelona,
           presidida per José Gómez Monche. Al gener del 1935 s'organitzà a
           Lleida i al juny a Reus.

           José Martínez de Velasco va ser un advocat i polític espanyol.
           Durant la segona república va ser el ministre d’Estat i president de la
           gestió del ajuntament de Madrid. Va morir assassinat al principi de la
           Guerra Civil Espanyola.




                                                    José Martínez de Velasco
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                        Manel Martínez
                                                                  Sergi Vila



           -Conferación Española de Derechas Autònomas: Va ser una coalició
           de partits polítics de dretes que es va formar durant la Segona
           República Espanyola i que va ser derrotada a les eleccions generals
           del febrer de l'any 1936, donant el triomf als partits d'esquerra
           agrupats en l'anomenat Front Popular.

           Gil Robles va ser un polític i advocat espanyol. Va militar des de la
           seva joventut en organitzacions polítiques i socials catòliques. Va ser
           escollit diputat en les primeres eleccions de la II República,
           celebrades al juny de 1931, dos mesos després de la seva
           proclamació. Va intervenir en les Corts Constituents, en les quals va
           destacar per la seva oposició a la política religiosa del nou règim des
           de la seva qualitat de membre de la comissió redactora del projecte
           constitucional.




                                                              Gil Robles
Partits autonomistes:

      -Lliga Regionalista: Va ser un partit polític conservador català que va
      aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional
      Català el 25 d'abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels
      quatre presidents (Sebastià Torres, Albert Rusiñol i Prats, Bartomeu
      Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va
      unir la Lliga de Catalunya. La base del programa de la Lliga era
      monàrquica i conservadora. En els seus estatuts afirmava el propòsit de
      lluitar per l'autonomia catalana dins l'estat espanyol.

      Francesc Cambó i Batlle era un polític català conservador, fundador i
      líder de la Lliga Regionalista; també ministre en diversos governs
      espanyols.




                                                           Francesc Cambó i Batlle
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                        Manel Martínez
                                                                  Sergi Vila



      -Partit Nacionalista Basc: Fou un partit nacionalista basc, d'ideologia
      demòcratacristiana. Va ser fundat el 1895 per Sabino Arana. El seu
      objectiu era defensar les tesis de la raça basca. Al llarg del segle XX es
      va estendre a tots els territoris bascs (incloses Navarra i el País Basc del
      Nord). Després d'haver suavitzat els seus plantejaments inicials, ha
      participat de manera decisiva en el procés autonòmic basc (tant durant la
      Segona República Espanyola com en la transició democràtica)

      José Antonio Aguirre va ser un polític espanyol, president del Partit
      Nacionalista Basc, així també com Conseller de Defensa d’aquell primer
      executiu, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil Espanyola. Durant
      el seu mandat, va combatre al costat de la Segona República Espanyola
      i creà el Exèrcit Basc.




                                                          José Antonio



Partits obrers i sindicats:

      -Sindicats Catòlics Agraris: Aquesta federació i les que s'anaren
      constituint, naixien apadrinades per les seus episcopals i el suport dels
      grans propietaris. A Catalunya la Primera Federació Catòlico-Agrària es
      va constituir a Tortosa el 25 de maig de 1917, sota l'empenta del clergue
      Àngel Querol i amb representants de sindicats de 17 localitats.
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                           Manel Martínez
                                                                     Sergi Vila




      -Solidaritat dels Treballadors Bascos: Va ser fundat el 23 de juliol de
      1911 a Bilbao sota el nom Solidaritat d'Obrers Bascs i amb la intenció de
      disminuir la influència dels sindicats de classe (UGT i CNT) entre els
      treballadors bascs. El seu cap fou durant molts anys Manuel Robles
      Aranguiz.

       Manuel Robles Aranguiz era un sindicalista i polític basc. Va ser un dels
       fundadors del sindicat nacionalista basc STB el 1911 i del que fou
       secretari general durant la major part de la seva vida. EL 1908 es va
       afiliar al PNB i treballà al diari Euzkadi. Es va haver d'exiliar a Argentina i
       a Tarbes durant la dictadura de Primo de Rivera el 1924-1927.




                                                             Manuel Robles Aranguiz

Partits contraris a la República:

      ·Monàrquics:

          -Renovación Española: Va ser un dels partits polítics de la Segona
          República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José
          Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el conde de Vallellano. Es
          definia com un partit monàrquic, defensor del llegat d'Alfons XIII. El
          partit va canviar aleshores el nom pel de Bloque Nacional per a les
          eleccions generals espanyoles de 1936.

          José Calvo Sotelo fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per
          primera vegada al juny de 1919, com a membre del grup conservador
          dirigit per Antonio Maura. El 1921 va ser nomenat governador de
          València pel mateix Maura. Al desembre de 1923, va ser designat
          director general de l'administració local, i més endavant va passar a
          exercir el càrrec de ministre d'hisenda.
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República      Manel Martínez
                                                Sergi Vila




                                            José Calvo Sotelo
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                            Manel Martínez
                                                                      Sergi Vila


          -Comunió Tradicionalista: És la denominació que rebia tradicional-
          ment el partit Carlí. A partir del 1869, la denominació del partit carlí
          fou substituïda sovint per la de Comunión Catolico-monárquica. El
          nom de Comunión Tradicionalista l'adoptaren definitivament el 1931
          quan es va fusionar amb el Partit Catòlic Nacional de caire integrista i
          el Partit Catòlic Tradicionalista tradicionalista i defensor del foralisme.

          Manuel Fal Conde era advocat i polític carlista espanyol. Va estudiar
          Dret a Sevilla i Madrid. Va ingressar en 1930 en el Partit Integrista.
          Quan aquest es va integrar en Comunión Tradicionalista, va
          organitzar el moviment a Andalusia Occidental, donant prioritat a les
          joventuts i a les milícies.




                                                           Manuel Fal Conde
      ·Autoritaris:

          -Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS): Va ser un partit
          polític d'ideologia feixista fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro
          Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Va constituir el primer intent
          orgànic del feixisme de l'estat espanyol, amb influències nacional-
          socialistes, però fou un grup força minoritari. Les J.O.N.S són
          considerades d'ideologia nacional-revolucionària per buscar la
          revolució social i dotar-la d'esperit nacional que mantingués el poble
          com a sostenidor del nou Estat.

          Ramiro Ledesma va articular les bases del Nacional-sindicalisme a
          Espanya. Les seves tesis estan influïdes per la línia ideològica de
          revolucionaris francesos i italians com Sorel i pel sindicalisme
          anarquista.




                                                            Ramiro
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                         Manel Martínez
                                                                   Sergi Vila


           -Falange Española: Falange Española (FE) fou un partit polític
           espanyol de dretes, feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José
           Antonio Primo de Rivera, fill del General Miguel Primo de Rivera.
           Quan es va fundar ja hi havia alguns partits d'ideologia similar, com
           les untas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), que s'unificarien
           amb la Falange el 1934, la Comunió Tradicionalista o la Renovación
           Española.

           José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia fill del dictador
           durant el regnat d'Alfons XIII, Miguel Primo de Rivera, fou un polític
           feixista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española. Va
           ser condemnat a mort i executat durant la Guerra Civil en el govern
           de la II República espanyola.




                                                             José Antonio Primo de
                                                             Rivera y Sáenz


Imatge 1

                                            L'etapa republicana va inaugurar un
                                            període de gran activitat de les
                                            formacions polítiques i sindicals. Les
                                            discussions parlamentàries tenien una
                                            àmplia repercussió a la premsa i en
                                            l'opinió pública, que van experimentar
                                            una politització creixent.

                                            Aquest cartell representa la unió entre
                                            aquests dos sindicats obrers, els quals
                                            volen ressaltar i potenciar la voluntat
                                            d’unitat obrera. A la imatge podem veure
                                            dos braços, amb un braçalet cadascun
                                            en representació de cada partit i volen
                                            donar una imatge de força i unitat.
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                          Manel Martínez
                                                                    Sergi Vila

                                            Font: Llibre de text, Història ed. Vicenç
                                            Vives pag. 246.

Imatge 2

                                            Amb la proclamació de la República,
                                            la major part de l'espai polític català
                                            va ser ocupat per partits d'àmbit
                                            catalanista.   Les     dues      forces
                                            majoritàries    eren      la       Lliga
                                            Regionalista, a la dreta, i Esquerra
                                            Republicana     de    Catalunya,       a
                                            l'esquerra.

                                            El cartell superior de la imatge, que
                                            és de l’Esquerra Republicana de
                                            Catalunya,      ens       mostra    una
                                            representació dels membres més
                                            importants del partit, i volen fer
                                            referència a la llibertat de Catalunya.

                                            El cartell inferior és un cartell publicat
                                            per la Lliga Catalana on es demanen
                                            vots a favor per tal de gaudir d’una
                                            Catalunya viva.

                                            Malgrat un cartell sigui d’esquerres i
                                            l’altre de dretes, mostren un objectiu
                                            comú: la llibertat i la importància de
                                            Catalunya.




                                            Font: Llibre de text, Història ed.
                                            Vicenç Vives pag. 247.
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                         Manel Martínez
                                                                   Sergi Vila


Document 1




Aquest document està extret del llibre No fue posible la paz escrit per
J.M.Gil-Robles a Barcelona en el 1978.

En aquest fragment l’autor recorda els durs debats que es van viure a les Corts
per redactar la nova Constitució republicana, els canvis que va introduir el
govern d’Azaña durant els dos primers anys de la República, també s’esmenta
el govern de les dretes des de novembre de 1933 el qual Gil Robles va ocupar
la cartera de Guerra, la Revolució d'Octubre de 1934, el triomf del Front
Popular i el cop d'estat dels militars contra la República.

En el primer paràgraf diu que la CNT és un partit totalment establert, amb les
idees ben clares. També s’explica que hi ha una sèrie de problemes les quals
les bases més importants són: defensar la religió i els seus principis, la família,
la propietat i la defensa del ordre social.

En el segon paràgraf trobem el que per la CEDA son els punts secundaris on
califica al govern de tenir una sèrie de problemes. La CEDA pretén mantenir els
principis relacionats amb la religió, família, propietat i el treball.
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                     Manel Martínez
                                                               Sergi Vila

També son partidaris de que si hi ha altres problemes s’han de solucionar de
forma interna en el partit ja que així podran arribar al govern del Estat de
manera més eficaç.




Document 2




Aquest document està extret dels Actes del Congrés Extraordinari de la CNT en
el juny de 1931.

Després de la caiguda de la monarquia d'Alfons XII hi ha un inicial suport a la
II República que anirà disminuint durant el període del 1931 al 1933 pels
constants enfrontaments amb les autoritats republicanes en les successives
vagues sectorials i generals. Per aquell temps, el nucli principal de la CNT
estava a Catalunya, però en altres regions guanyava importància com a Aragó
o Andalusia.

Aquet es un escrit que va fer la CNT en el juny de 1931. En ell s’explica que
ens trobem en una continua lluita contra L’Estat, a la vegada es fa una crida a
la població perquè es sumin en aquesta lluita per així poder aconseguir
enderrocar la República mitjançant una revolució social.
Carlos Delgado
Partits i sindicats a la Segona República                        Manel Martínez
                                                                  Sergi Vila




Eix cronològic de les etapes de govern a la Segona República




   1931          1932         1933           1934        1935        1936
           J                        M                              F           M
           o                        a                              r           a
             Bienni reformista              Bienni conservador       Front
           s                        r                              a           n
                                                                     Popular
           é                        c                              n           u


La manca de tradició democràtica, la conflictivitat social, la lentitud de les
reformes i l'oposició dels grups conservadors van comportar una certa
inestabilitat política al llarg de tot el període.
La primera etapa de govern va començar a finals del 1931 fins el 1933,
integrada per una coalició de forces progressistes, va anar seguida d'un bienni
de caire conservador des del 1933 fins el 1935. El triomf del Front Popular
d'esquerres, el febre del 1936, va ser el pretext perquè els enemics de la
República decidissin agafar les armes contra la legalitat constitucional.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Julia Valera
 
Esquema catalanisme
Esquema catalanismeEsquema catalanisme
Esquema catalanismeMarcel Duran
 
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)jcorbala
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Julia Valera
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Julia Valera
 
2 unitat ii_republica_11
2 unitat ii_republica_112 unitat ii_republica_11
2 unitat ii_republica_11Armand Figuera
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)jcorbala
 
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Rafa Oriola
 
Segona República espanyola (1931 1933). 1a Part
Segona República espanyola (1931 1933). 1a PartSegona República espanyola (1931 1933). 1a Part
Segona República espanyola (1931 1933). 1a PartMarcel Duran
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOLa guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOMarcel Duran
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixJulia Valera
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolabenienge
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Julia Valera
 
Esquema Guerra Civil espanyola.
Esquema Guerra Civil espanyola.Esquema Guerra Civil espanyola.
Esquema Guerra Civil espanyola.Marcel Duran
 
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-201411 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014martav57
 

Was ist angesagt? (20)

Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
Esquema catalanisme
Esquema catalanismeEsquema catalanisme
Esquema catalanisme
 
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 
2 unitat ii_republica_11
2 unitat ii_republica_112 unitat ii_republica_11
2 unitat ii_republica_11
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
 
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
Segona República espanyola (1931 1933). 1a Part
Segona República espanyola (1931 1933). 1a PartSegona República espanyola (1931 1933). 1a Part
Segona República espanyola (1931 1933). 1a Part
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOLa guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESO
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyola
 
La Segona Republica Espanyola
La Segona Republica EspanyolaLa Segona Republica Espanyola
La Segona Republica Espanyola
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
 
Esquema Guerra Civil espanyola.
Esquema Guerra Civil espanyola.Esquema Guerra Civil espanyola.
Esquema Guerra Civil espanyola.
 
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-201411 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
 

Andere mochten auch

Tema 13 La segona República (1931-1936)
Tema 13 La segona República (1931-1936)Tema 13 La segona República (1931-1936)
Tema 13 La segona República (1931-1936)onamenorca
 
TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL
TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONALTEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL
TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONALAssumpció Granero
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMAjcorbala
 
Power 2º republica (1)
Power 2º republica (1)Power 2º republica (1)
Power 2º republica (1)lidiaaibar
 
Tema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunyaTema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunyaDavid Busquets
 
La ii república espanyola
La ii república espanyolaLa ii república espanyola
La ii república espanyolapere45
 
Segona república (1)
Segona república (1)Segona república (1)
Segona república (1)Julio Quilis
 
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)Rafa Oriola
 
Segona república espanyola
Segona república espanyolaSegona república espanyola
Segona república espanyolaMaría Cl Gr
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona repúblicamolives3
 
Història d'Espanya, Segona República.
Història d'Espanya, Segona República.Història d'Espanya, Segona República.
Història d'Espanya, Segona República.David Peris Manzano
 
Arxiu: Documents de cada apartat del Tema 11 i assignacions dels apartats
Arxiu: Documents de cada apartat del Tema 11 i assignacions dels apartats Arxiu: Documents de cada apartat del Tema 11 i assignacions dels apartats
Arxiu: Documents de cada apartat del Tema 11 i assignacions dels apartats riberamontserrat
 
Restauració, segona república i guerra civil
Restauració, segona república i guerra civilRestauració, segona república i guerra civil
Restauració, segona república i guerra civilAinara Lobo
 
La Segona RepúBlica Catalana
La Segona RepúBlica CatalanaLa Segona RepúBlica Catalana
La Segona RepúBlica CatalanaElena Gimenez
 
SEGONA REPUBLICA. PROCLAMACIÓ I PRIMERES REFORMES
SEGONA REPUBLICA. PROCLAMACIÓ I PRIMERES REFORMESSEGONA REPUBLICA. PROCLAMACIÓ I PRIMERES REFORMES
SEGONA REPUBLICA. PROCLAMACIÓ I PRIMERES REFORMESJuan Escrivá Enguix
 
Segona República (resum)
Segona República (resum)Segona República (resum)
Segona República (resum)hankezhou
 
11 2 Les Reformes Del Bienni D Esquerres (1931 1933)
11 2  Les Reformes Del Bienni D Esquerres (1931 1933)11 2  Les Reformes Del Bienni D Esquerres (1931 1933)
11 2 Les Reformes Del Bienni D Esquerres (1931 1933)tomasggm
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXlocoserrallo
 
De la II República al Franquisme (4t)
De la II República al Franquisme (4t)De la II República al Franquisme (4t)
De la II República al Franquisme (4t)Marcel Duran
 

Andere mochten auch (20)

Tema 13 La segona República (1931-1936)
Tema 13 La segona República (1931-1936)Tema 13 La segona República (1931-1936)
Tema 13 La segona República (1931-1936)
 
TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL
TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONALTEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL
TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
 
Power 2º republica (1)
Power 2º republica (1)Power 2º republica (1)
Power 2º republica (1)
 
Tema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunyaTema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunya
 
La ii república espanyola
La ii república espanyolaLa ii república espanyola
La ii república espanyola
 
Segona república (1)
Segona república (1)Segona república (1)
Segona república (1)
 
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)
 
Segona república espanyola
Segona república espanyolaSegona república espanyola
Segona república espanyola
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona república
 
Història d'Espanya, Segona República.
Història d'Espanya, Segona República.Història d'Espanya, Segona República.
Història d'Espanya, Segona República.
 
Arxiu: Documents de cada apartat del Tema 11 i assignacions dels apartats
Arxiu: Documents de cada apartat del Tema 11 i assignacions dels apartats Arxiu: Documents de cada apartat del Tema 11 i assignacions dels apartats
Arxiu: Documents de cada apartat del Tema 11 i assignacions dels apartats
 
Restauració, segona república i guerra civil
Restauració, segona república i guerra civilRestauració, segona república i guerra civil
Restauració, segona república i guerra civil
 
Segona republica
Segona republicaSegona republica
Segona republica
 
La Segona RepúBlica Catalana
La Segona RepúBlica CatalanaLa Segona RepúBlica Catalana
La Segona RepúBlica Catalana
 
SEGONA REPUBLICA. PROCLAMACIÓ I PRIMERES REFORMES
SEGONA REPUBLICA. PROCLAMACIÓ I PRIMERES REFORMESSEGONA REPUBLICA. PROCLAMACIÓ I PRIMERES REFORMES
SEGONA REPUBLICA. PROCLAMACIÓ I PRIMERES REFORMES
 
Segona República (resum)
Segona República (resum)Segona República (resum)
Segona República (resum)
 
11 2 Les Reformes Del Bienni D Esquerres (1931 1933)
11 2  Les Reformes Del Bienni D Esquerres (1931 1933)11 2  Les Reformes Del Bienni D Esquerres (1931 1933)
11 2 Les Reformes Del Bienni D Esquerres (1931 1933)
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
 
De la II República al Franquisme (4t)
De la II República al Franquisme (4t)De la II República al Franquisme (4t)
De la II República al Franquisme (4t)
 

Ähnlich wie 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

Segona república (1931 1936)
Segona república (1931 1936)Segona república (1931 1936)
Segona república (1931 1936)Socials.cat
 
Esquerra republicana de catalunya
Esquerra republicana de catalunyaEsquerra republicana de catalunya
Esquerra republicana de catalunyaJerssonB
 
Esquerra republicana de catalunya
Esquerra republicana de catalunyaEsquerra republicana de catalunya
Esquerra republicana de catalunyaJerssonB
 
El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).Marcel Duran
 
Catalunya i espanya (1901 1939)
Catalunya i espanya (1901 1939)Catalunya i espanya (1901 1939)
Catalunya i espanya (1901 1939)jcestrella
 
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)imanhistoria
 
Catalunya i espanya (1902 1939)
Catalunya i espanya (1902 1939)Catalunya i espanya (1902 1939)
Catalunya i espanya (1902 1939)jcestrella
 
Temps De Confrontació A Espanya
Temps De Confrontació A EspanyaTemps De Confrontació A Espanya
Temps De Confrontació A Espanyasalvamenor
 
La oposición a la restauración
La oposición a la restauraciónLa oposición a la restauración
La oposición a la restauraciónTatianaAcosta94
 
La segona republica
La segona republicaLa segona republica
La segona republicabenienge
 
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Lourdes Escobar
 
Tema 12 II República 2017 edició
Tema 12 II República 2017 edicióTema 12 II República 2017 edició
Tema 12 II República 2017 edicióRafa Oriola
 
Oposició al sistema de la restauració
Oposició al sistema de la restauracióOposició al sistema de la restauració
Oposició al sistema de la restauraciótrabajosbachillerato
 
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Julia Valera
 
El republicanisme en la història d
El republicanisme en la història dEl republicanisme en la història d
El republicanisme en la història dbenienge
 

Ähnlich wie 11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila (20)

Segona república (1931 1936)
Segona república (1931 1936)Segona república (1931 1936)
Segona república (1931 1936)
 
El camí cap a la Segona República.
El camí cap a la Segona República.El camí cap a la Segona República.
El camí cap a la Segona República.
 
Esquerra republicana de catalunya
Esquerra republicana de catalunyaEsquerra republicana de catalunya
Esquerra republicana de catalunya
 
Esquerra republicana de catalunya
Esquerra republicana de catalunyaEsquerra republicana de catalunya
Esquerra republicana de catalunya
 
El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).
 
Catalunya i espanya (1901 1939)
Catalunya i espanya (1901 1939)Catalunya i espanya (1901 1939)
Catalunya i espanya (1901 1939)
 
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
 
Catalunya i espanya (1902 1939)
Catalunya i espanya (1902 1939)Catalunya i espanya (1902 1939)
Catalunya i espanya (1902 1939)
 
Power fin
Power finPower fin
Power fin
 
Temps De Confrontació A Espanya
Temps De Confrontació A EspanyaTemps De Confrontació A Espanya
Temps De Confrontació A Espanya
 
La oposición a la restauración
La oposición a la restauraciónLa oposición a la restauración
La oposición a la restauración
 
La segona republica
La segona republicaLa segona republica
La segona republica
 
Personatges de la Segona República
Personatges de la Segona RepúblicaPersonatges de la Segona República
Personatges de la Segona República
 
la-segona-republica.pdf
la-segona-republica.pdfla-segona-republica.pdf
la-segona-republica.pdf
 
Tema 10
Tema 10  Tema 10
Tema 10
 
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
 
Tema 12 II República 2017 edició
Tema 12 II República 2017 edicióTema 12 II República 2017 edició
Tema 12 II República 2017 edició
 
Oposició al sistema de la restauració
Oposició al sistema de la restauracióOposició al sistema de la restauració
Oposició al sistema de la restauració
 
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
 
El republicanisme en la història d
El republicanisme en la història dEl republicanisme en la història d
El republicanisme en la història d
 

Mehr von riberamontserrat

PDF Reforma Agrària i Religiosa, S.Boter, A. Palà i P.Ruíz
PDF Reforma Agrària i Religiosa, S.Boter, A. Palà i P.Ruíz PDF Reforma Agrària i Religiosa, S.Boter, A. Palà i P.Ruíz
PDF Reforma Agrària i Religiosa, S.Boter, A. Palà i P.Ruíz riberamontserrat
 
11.6 Altres reformes del Bienni Progressista, A.Puig, L. Rodríguez i M. Salvador
11.6 Altres reformes del Bienni Progressista, A.Puig, L. Rodríguez i M. Salvador11.6 Altres reformes del Bienni Progressista, A.Puig, L. Rodríguez i M. Salvador
11.6 Altres reformes del Bienni Progressista, A.Puig, L. Rodríguez i M. Salvadorriberamontserrat
 
Pp Reforme Bienni Definitiu
Pp Reforme Bienni DefinitiuPp Reforme Bienni Definitiu
Pp Reforme Bienni Definitiuriberamontserrat
 
PDF Eleccions i Constitució del 1931, A. Manzanares i R. Pérez
PDF Eleccions i Constitució del 1931, A. Manzanares i R. PérezPDF Eleccions i Constitució del 1931, A. Manzanares i R. Pérez
PDF Eleccions i Constitució del 1931, A. Manzanares i R. Pérezriberamontserrat
 
11.2 Le eleccions i la Constitució de 1931, A.Manzanares i R.Pérez
11.2 Le eleccions i la Constitució de 1931, A.Manzanares i R.Pérez11.2 Le eleccions i la Constitució de 1931, A.Manzanares i R.Pérez
11.2 Le eleccions i la Constitució de 1931, A.Manzanares i R.Pérezriberamontserrat
 
11.4 Bienni Progressista:Reforma Religiosa i Agrària, S.Boter,A. Palà i P.Ruíz
11.4 Bienni Progressista:Reforma Religiosa i Agrària, S.Boter,A. Palà i P.Ruíz11.4 Bienni Progressista:Reforma Religiosa i Agrària, S.Boter,A. Palà i P.Ruíz
11.4 Bienni Progressista:Reforma Religiosa i Agrària, S.Boter,A. Palà i P.Ruízriberamontserrat
 
PDF 14.4 Reformisme franquista i immobilisme, G. Marín i D.Vinyoles
PDF 14.4 Reformisme franquista i immobilisme, G. Marín i D.Vinyoles  PDF 14.4 Reformisme franquista i immobilisme, G. Marín i D.Vinyoles
PDF 14.4 Reformisme franquista i immobilisme, G. Marín i D.Vinyoles riberamontserrat
 
PDF 14.5 Conflictivitat social i política. I.Aguilera, A.BarrabiñO I G.Donaire
PDF 14.5 Conflictivitat social i política. I.Aguilera, A.BarrabiñO I G.DonairePDF 14.5 Conflictivitat social i política. I.Aguilera, A.BarrabiñO I G.Donaire
PDF 14.5 Conflictivitat social i política. I.Aguilera, A.BarrabiñO I G.Donaireriberamontserrat
 
PDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíA
PDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíAPDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíA
PDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíAriberamontserrat
 
PDF 13.4 L’Estructura del nou Estat C.Delgado,M.Martínez i S. Sánchez
PDF 13.4  L’Estructura del nou Estat C.Delgado,M.Martínez i S. SánchezPDF 13.4  L’Estructura del nou Estat C.Delgado,M.Martínez i S. Sánchez
PDF 13.4 L’Estructura del nou Estat C.Delgado,M.Martínez i S. Sánchezriberamontserrat
 
13.2 Una Repressió Institucionalitzada.Cristina I NúRia
13.2 Una Repressió Institucionalitzada.Cristina I NúRia13.2 Una Repressió Institucionalitzada.Cristina I NúRia
13.2 Una Repressió Institucionalitzada.Cristina I NúRiariberamontserrat
 
Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmarti
Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.SantmartiPdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmarti
Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmartiriberamontserrat
 
Pdf Tema 15: Transició, democràcia i autonomia
Pdf Tema 15: Transició, democràcia i autonomiaPdf Tema 15: Transició, democràcia i autonomia
Pdf Tema 15: Transició, democràcia i autonomiariberamontserrat
 
C.Text J.Fontana Transició. 2009 10
C.Text J.Fontana Transició. 2009 10C.Text J.Fontana Transició. 2009 10
C.Text J.Fontana Transició. 2009 10riberamontserrat
 

Mehr von riberamontserrat (16)

PDF Reforma Agrària i Religiosa, S.Boter, A. Palà i P.Ruíz
PDF Reforma Agrària i Religiosa, S.Boter, A. Palà i P.Ruíz PDF Reforma Agrària i Religiosa, S.Boter, A. Palà i P.Ruíz
PDF Reforma Agrària i Religiosa, S.Boter, A. Palà i P.Ruíz
 
11.6 Altres reformes del Bienni Progressista, A.Puig, L. Rodríguez i M. Salvador
11.6 Altres reformes del Bienni Progressista, A.Puig, L. Rodríguez i M. Salvador11.6 Altres reformes del Bienni Progressista, A.Puig, L. Rodríguez i M. Salvador
11.6 Altres reformes del Bienni Progressista, A.Puig, L. Rodríguez i M. Salvador
 
Pp Reforme Bienni Definitiu
Pp Reforme Bienni DefinitiuPp Reforme Bienni Definitiu
Pp Reforme Bienni Definitiu
 
PDF Eleccions i Constitució del 1931, A. Manzanares i R. Pérez
PDF Eleccions i Constitució del 1931, A. Manzanares i R. PérezPDF Eleccions i Constitució del 1931, A. Manzanares i R. Pérez
PDF Eleccions i Constitució del 1931, A. Manzanares i R. Pérez
 
11.2 Le eleccions i la Constitució de 1931, A.Manzanares i R.Pérez
11.2 Le eleccions i la Constitució de 1931, A.Manzanares i R.Pérez11.2 Le eleccions i la Constitució de 1931, A.Manzanares i R.Pérez
11.2 Le eleccions i la Constitució de 1931, A.Manzanares i R.Pérez
 
11.4 Bienni Progressista:Reforma Religiosa i Agrària, S.Boter,A. Palà i P.Ruíz
11.4 Bienni Progressista:Reforma Religiosa i Agrària, S.Boter,A. Palà i P.Ruíz11.4 Bienni Progressista:Reforma Religiosa i Agrària, S.Boter,A. Palà i P.Ruíz
11.4 Bienni Progressista:Reforma Religiosa i Agrària, S.Boter,A. Palà i P.Ruíz
 
PDF 14.4 Reformisme franquista i immobilisme, G. Marín i D.Vinyoles
PDF 14.4 Reformisme franquista i immobilisme, G. Marín i D.Vinyoles  PDF 14.4 Reformisme franquista i immobilisme, G. Marín i D.Vinyoles
PDF 14.4 Reformisme franquista i immobilisme, G. Marín i D.Vinyoles
 
PDF 14.5 Conflictivitat social i política. I.Aguilera, A.BarrabiñO I G.Donaire
PDF 14.5 Conflictivitat social i política. I.Aguilera, A.BarrabiñO I G.DonairePDF 14.5 Conflictivitat social i política. I.Aguilera, A.BarrabiñO I G.Donaire
PDF 14.5 Conflictivitat social i política. I.Aguilera, A.BarrabiñO I G.Donaire
 
PDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíA
PDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíAPDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíA
PDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíA
 
PDF 13.4 L’Estructura del nou Estat C.Delgado,M.Martínez i S. Sánchez
PDF 13.4  L’Estructura del nou Estat C.Delgado,M.Martínez i S. SánchezPDF 13.4  L’Estructura del nou Estat C.Delgado,M.Martínez i S. Sánchez
PDF 13.4 L’Estructura del nou Estat C.Delgado,M.Martínez i S. Sánchez
 
13.2 Una Repressió Institucionalitzada.Cristina I NúRia
13.2 Una Repressió Institucionalitzada.Cristina I NúRia13.2 Una Repressió Institucionalitzada.Cristina I NúRia
13.2 Una Repressió Institucionalitzada.Cristina I NúRia
 
Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmarti
Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.SantmartiPdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmarti
Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmarti
 
Pdf Tema 15: Transició, democràcia i autonomia
Pdf Tema 15: Transició, democràcia i autonomiaPdf Tema 15: Transició, democràcia i autonomia
Pdf Tema 15: Transició, democràcia i autonomia
 
C.Text J.Fontana Transició. 2009 10
C.Text J.Fontana Transició. 2009 10C.Text J.Fontana Transició. 2009 10
C.Text J.Fontana Transició. 2009 10
 
Prc.1 Bl.Iv. 2009 10
Prc.1 Bl.Iv. 2009 10Prc.1 Bl.Iv. 2009 10
Prc.1 Bl.Iv. 2009 10
 
Prc
PrcPrc
Prc
 

Kürzlich hochgeladen

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 

Kürzlich hochgeladen (8)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 

11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila

  • 1. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila Partits i sindicats de la segona república Context històric: La Segona República Espanyola va ser l'estat democràtic i republicà que va existir a Espanya en el període que comprèn des del 14 d'abril de 1931, data en la qual el rei Alfons XIII va abandonar el tron, fins l'1 abril 1939 , on es va esdevenir la victòria definitiva del bàndol franquista en la Guerra Civil Espanyola. Durant aquest període es van dur a terme diverses reformes, com per exemple la reforma agrària, però en la majoria dels casos no van complir amb les expectatives. Al mateix temps, la manca de progrés va comportar un augment del malestar del proletariat. Després de múltiples vagues, aixecaments populars, com per exemple la revolució d'Astúries, i canvis de mà en el poder, es va produir un aixecament per part de militars descontents el 17 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. L’etapa republicana va inaugurar un període de gran activitat de les formacions polítiques i sindicals. Les discussions parlamentàries tenien una àmplia repercussió a la premsa i en l’opinió pública, fet que va provocar una politització creixent. Partits republicans polítics:
  • 2. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila Les formacions d’esquerra Partits republicans: -Acción republicana: Va ser una agrupació política de caire progressista i republicana fundada per Manuel Azaña el 1925 i que es va constituir en partit polític el 1930. Els seus principals trets eren l'autonomisme, el compromís amb la reforma agrària i una reforma de l'Exèrcit. Va ser un dels integrants de l'Aliança Republicana i va participar al Pacte de Sant Sebastià per derrocar la Monarquia d'Alfons XIII. Va ser un dels integrants del Govern Provisional que prengué el poder després de la sortida del país del rei. Manuel Azaña va néixer a una família acomodada. Orfe des de molt petit, estudià al monestir de l'Escorial. El 17 d'agost de 1930, va signar el Pacte de Sant Sebastià amb els representats republicans de tota Espanya, per liquidar la monarquia borbònica. Després de la destitució de Niceto Alcalá-Zamora va ser anomenat President de la República el 10 de maig de 1936. Manuel Azaña -Partit Republicà Radical Socialista: Va ser un partit polític creat a Madrid el 1929. Va créixer molt ràpidament gràcies al seu radicalisme verbal en matèria econòmica i social, ja que defensaven un estat laic, eren força anticlericals i volien reformes a l'agricultura i a l'exèrcit. Marcel·lí Domingo va ser un polític i escriptor català. El 1903 es va exercir com a periodista polític en defensa del republicanisme federalista i de la justícia social. El 1911 va ser un dels dirigents de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), amb la que el 1914 va ser elegit diputat a les corts. El 1915 va crear el Bloc Republicà Autonomista (BRA).
  • 3. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila -Al Servicio de la República: Va ser una organització política constituïda a Catalunya al juliol del 1931. Pretenia corregir elsDomingo i les Marcel·lí vicis imperfeccions de l’Estat Espanyol, mitjançant la difusió dels principis del dret públic modern i l’educació del poble. La manca d'un programa polític específic provocà que la majoria dels membres es passessin a d'altres formacions republicanes, com Acció Republicana i Izquierda Republicana, i desaparegué el 13 d'octubre de 1933. José Ortega y Gasset va ser un filòsof espanyol que va tenir una gran influència en la filosofia espanyola del segle XX. Quan va començar la Guerra civil va marxar a l'exili, d'on tornà l'any 1946. Durant aquest període no es va dedicar a escriure sobre política, però va dedicar un article contra l'ajuda internacional a la República. José Ortega y Gasset Partits autonomistes: -Esquerra Republicana de Catalunya: Fou un partit català que es defineix com a esquerra socialdemòcrata, favorable a la independència de Catalunya i dels Països Catalans. Francesc Macià va néixer a Vilanova i la Geltrú. Als 15 anys va ingressar a l’exèrcit, on posteriorment va haver d’abandonar pels seus ideals catalanistes. L’any 1922 va fundar l’estat català. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar i finalment el 1931 va tornar a Catalunya, on va integrar-se a Esquerra Republicana. Va se el president de la Generalitat des del 1932 fins a la seva mort el 1933. Francesc Macià
  • 4. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila -Organització Republicana Gallega Autonomista: Va ser un partit polític gallec, de caràcter republicà i autonomista que es fundà el 1929 a La Corunya. El seu màxim dirigent era Santiago Casares Quiroga. Santiago Casares Quiroga va ser un polític gallec. Fou membre del Comitè Revolucionari que preparà l'arribada de la Segona República Espanyola i representà l'Organització Republicana Gallega Autònoma. Santiago Casares Quiroga -Partits obrers i sindicats: -Partit Socialista Obrer Espanyol: Fou un partit que es va fundar a Madrid el 2 de maig de 1879. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser legal, més endavant hi donà el seu suport per enderrocar la dictadura de Primo de Rivera i instaurar la Segona República espanyola. Indalecio Prieto Tuero va ser un polític socialista espanyol. Proclamada la II República el 14 d'abril de 1931, a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat pel Bilbao i és nomenat ministre d'Hisenda del govern p rovisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora. Indalecio Prieto Tuero
  • 5. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila -CNT i FAI: La Confederació Nacional del Treball, va ser una central sindical d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada a Barcelona el 1911. Fou una de les organitzacions sindicals més importants a Espanya fins al final de la Guerra Civil Espanyola. La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) va ser una organització fundada el 1927 a la platja de El Saler, València , com a continuació de dues organitzacions anarquistes: la portuguesa i la espanyola. Federica Montseny i Mañé va ser una líder anarquista, fou ministra durant la II República Espanyola i la primera dona ministra de l'Europa Occidental. Francisco Ascaso Abadía fou un anarquista aragonès, militant de la CNT. Va ser un dels fundadors de la FAI al 1927, però va romandre a l'exili a Cuba i Mèxic fins la proclamació de la Segona República Espanyola Federica Montseny i Mañé Francisco Ascaso Abadía -Partido Comunista de España: El Partit Comunista d'Espanya (PCE) fou un partit polític español format per la unió del Partit Comunista Espanyol i el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) José Díaz Ramos va ser un polític comunista espanyol. En proclamar-se la dictadura de Miguel Primo de Rivera va continuar la tasca sindical en la clandestinitat. Va saber capitalitzar els sectors més radicals i la rivalitat entre Unió General de Treballadors i la Confederació Nacional del Treball. José Diaz Ramos
  • 6. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila -Partit Obrer d’Unificació Marxista: Va ser un partit marxista espanyol fundat en 1935. Es va autodefinir com un partit revolucionari que estava en contra dels ideals de Marx i Lenin. Va estar influenciat per el comunisme d’esquerra. Andreu Nin va formar el POUM inspirant-se en els ideals dels partits d’esquerra comunista i Bloc obrer i Camperol. Fou membre del Consell d'Economia i Conseller de Justícia i Dret i des d'aquest càrrec va impulsar la creació dels Tribunals Populars de Justícia. Andreu Nin Formacions de dreta: Partits republicans: ·Centredreta: -Partit Radical: Va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux el 1908 a Santander. Els seus plantejaments van oscil·lar entre el radicalisme anticlerical i violent, que li va dur a participar molt activament en els fets de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, el republicanisme moderat i el conservadurisme i la col·laboració amb la dreta monàrquica i confessional, durant la II República. Alejandro Lerroux fou, Polític espanyol, i President del govern espanyol (1933) durant la Segona República. Sota el règim republicà, va ocupar un paper polític de primera fila. Va formar part de la coalició d'esquerres que va sostenir les reformes del govern de Manuel Azaña durant el primer bienni. Alejandro Lerroux
  • 7. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila -Derecha Liberal Republicana: Va ser un partit polític espanyol liderat per Niceto Alcalá-Zamora, que es va fusionar immediatament amb la formació republicana de Miguel Maura abans del Pacte de Sant Sebastià, del que van formar part. Niceto Alcalà Zamora va ser primer president de la Segona República espanyola La idea del president era incorporar a la direcció d'Espanya les noves forces sorgides després de la Restauració i contingudes pels últims Borbons. Niceto Alcalà Zamora ·Dreta: -Partido Agrario: Fou un partit polític fundat al gener del 1934 pels diputats de la minoria agrària i liderat per José Martínez de Velasco. Al setembre del mateix any es va constituí una secció a Barcelona, presidida per José Gómez Monche. Al gener del 1935 s'organitzà a Lleida i al juny a Reus. José Martínez de Velasco va ser un advocat i polític espanyol. Durant la segona república va ser el ministre d’Estat i president de la gestió del ajuntament de Madrid. Va morir assassinat al principi de la Guerra Civil Espanyola. José Martínez de Velasco
  • 8. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila -Conferación Española de Derechas Autònomas: Va ser una coalició de partits polítics de dretes que es va formar durant la Segona República Espanyola i que va ser derrotada a les eleccions generals del febrer de l'any 1936, donant el triomf als partits d'esquerra agrupats en l'anomenat Front Popular. Gil Robles va ser un polític i advocat espanyol. Va militar des de la seva joventut en organitzacions polítiques i socials catòliques. Va ser escollit diputat en les primeres eleccions de la II República, celebrades al juny de 1931, dos mesos després de la seva proclamació. Va intervenir en les Corts Constituents, en les quals va destacar per la seva oposició a la política religiosa del nou règim des de la seva qualitat de membre de la comissió redactora del projecte constitucional. Gil Robles Partits autonomistes: -Lliga Regionalista: Va ser un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels quatre presidents (Sebastià Torres, Albert Rusiñol i Prats, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. La base del programa de la Lliga era monàrquica i conservadora. En els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l'autonomia catalana dins l'estat espanyol. Francesc Cambó i Batlle era un polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista; també ministre en diversos governs espanyols. Francesc Cambó i Batlle
  • 9. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila -Partit Nacionalista Basc: Fou un partit nacionalista basc, d'ideologia demòcratacristiana. Va ser fundat el 1895 per Sabino Arana. El seu objectiu era defensar les tesis de la raça basca. Al llarg del segle XX es va estendre a tots els territoris bascs (incloses Navarra i el País Basc del Nord). Després d'haver suavitzat els seus plantejaments inicials, ha participat de manera decisiva en el procés autonòmic basc (tant durant la Segona República Espanyola com en la transició democràtica) José Antonio Aguirre va ser un polític espanyol, president del Partit Nacionalista Basc, així també com Conseller de Defensa d’aquell primer executiu, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil Espanyola. Durant el seu mandat, va combatre al costat de la Segona República Espanyola i creà el Exèrcit Basc. José Antonio Partits obrers i sindicats: -Sindicats Catòlics Agraris: Aquesta federació i les que s'anaren constituint, naixien apadrinades per les seus episcopals i el suport dels grans propietaris. A Catalunya la Primera Federació Catòlico-Agrària es va constituir a Tortosa el 25 de maig de 1917, sota l'empenta del clergue Àngel Querol i amb representants de sindicats de 17 localitats.
  • 10. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila -Solidaritat dels Treballadors Bascos: Va ser fundat el 23 de juliol de 1911 a Bilbao sota el nom Solidaritat d'Obrers Bascs i amb la intenció de disminuir la influència dels sindicats de classe (UGT i CNT) entre els treballadors bascs. El seu cap fou durant molts anys Manuel Robles Aranguiz. Manuel Robles Aranguiz era un sindicalista i polític basc. Va ser un dels fundadors del sindicat nacionalista basc STB el 1911 i del que fou secretari general durant la major part de la seva vida. EL 1908 es va afiliar al PNB i treballà al diari Euzkadi. Es va haver d'exiliar a Argentina i a Tarbes durant la dictadura de Primo de Rivera el 1924-1927. Manuel Robles Aranguiz Partits contraris a la República: ·Monàrquics: -Renovación Española: Va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el conde de Vallellano. Es definia com un partit monàrquic, defensor del llegat d'Alfons XIII. El partit va canviar aleshores el nom pel de Bloque Nacional per a les eleccions generals espanyoles de 1936. José Calvo Sotelo fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada al juny de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antonio Maura. El 1921 va ser nomenat governador de València pel mateix Maura. Al desembre de 1923, va ser designat director general de l'administració local, i més endavant va passar a exercir el càrrec de ministre d'hisenda.
  • 11. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila José Calvo Sotelo
  • 12. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila -Comunió Tradicionalista: És la denominació que rebia tradicional- ment el partit Carlí. A partir del 1869, la denominació del partit carlí fou substituïda sovint per la de Comunión Catolico-monárquica. El nom de Comunión Tradicionalista l'adoptaren definitivament el 1931 quan es va fusionar amb el Partit Catòlic Nacional de caire integrista i el Partit Catòlic Tradicionalista tradicionalista i defensor del foralisme. Manuel Fal Conde era advocat i polític carlista espanyol. Va estudiar Dret a Sevilla i Madrid. Va ingressar en 1930 en el Partit Integrista. Quan aquest es va integrar en Comunión Tradicionalista, va organitzar el moviment a Andalusia Occidental, donant prioritat a les joventuts i a les milícies. Manuel Fal Conde ·Autoritaris: -Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS): Va ser un partit polític d'ideologia feixista fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Va constituir el primer intent orgànic del feixisme de l'estat espanyol, amb influències nacional- socialistes, però fou un grup força minoritari. Les J.O.N.S són considerades d'ideologia nacional-revolucionària per buscar la revolució social i dotar-la d'esperit nacional que mantingués el poble com a sostenidor del nou Estat. Ramiro Ledesma va articular les bases del Nacional-sindicalisme a Espanya. Les seves tesis estan influïdes per la línia ideològica de revolucionaris francesos i italians com Sorel i pel sindicalisme anarquista. Ramiro
  • 13. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila -Falange Española: Falange Española (FE) fou un partit polític espanyol de dretes, feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del General Miguel Primo de Rivera. Quan es va fundar ja hi havia alguns partits d'ideologia similar, com les untas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), que s'unificarien amb la Falange el 1934, la Comunió Tradicionalista o la Renovación Española. José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia fill del dictador durant el regnat d'Alfons XIII, Miguel Primo de Rivera, fou un polític feixista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española. Va ser condemnat a mort i executat durant la Guerra Civil en el govern de la II República espanyola. José Antonio Primo de Rivera y Sáenz Imatge 1 L'etapa republicana va inaugurar un període de gran activitat de les formacions polítiques i sindicals. Les discussions parlamentàries tenien una àmplia repercussió a la premsa i en l'opinió pública, que van experimentar una politització creixent. Aquest cartell representa la unió entre aquests dos sindicats obrers, els quals volen ressaltar i potenciar la voluntat d’unitat obrera. A la imatge podem veure dos braços, amb un braçalet cadascun en representació de cada partit i volen donar una imatge de força i unitat.
  • 14. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila Font: Llibre de text, Història ed. Vicenç Vives pag. 246. Imatge 2 Amb la proclamació de la República, la major part de l'espai polític català va ser ocupat per partits d'àmbit catalanista. Les dues forces majoritàries eren la Lliga Regionalista, a la dreta, i Esquerra Republicana de Catalunya, a l'esquerra. El cartell superior de la imatge, que és de l’Esquerra Republicana de Catalunya, ens mostra una representació dels membres més importants del partit, i volen fer referència a la llibertat de Catalunya. El cartell inferior és un cartell publicat per la Lliga Catalana on es demanen vots a favor per tal de gaudir d’una Catalunya viva. Malgrat un cartell sigui d’esquerres i l’altre de dretes, mostren un objectiu comú: la llibertat i la importància de Catalunya. Font: Llibre de text, Història ed. Vicenç Vives pag. 247.
  • 15. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila Document 1 Aquest document està extret del llibre No fue posible la paz escrit per J.M.Gil-Robles a Barcelona en el 1978. En aquest fragment l’autor recorda els durs debats que es van viure a les Corts per redactar la nova Constitució republicana, els canvis que va introduir el govern d’Azaña durant els dos primers anys de la República, també s’esmenta el govern de les dretes des de novembre de 1933 el qual Gil Robles va ocupar la cartera de Guerra, la Revolució d'Octubre de 1934, el triomf del Front Popular i el cop d'estat dels militars contra la República. En el primer paràgraf diu que la CNT és un partit totalment establert, amb les idees ben clares. També s’explica que hi ha una sèrie de problemes les quals les bases més importants són: defensar la religió i els seus principis, la família, la propietat i la defensa del ordre social. En el segon paràgraf trobem el que per la CEDA son els punts secundaris on califica al govern de tenir una sèrie de problemes. La CEDA pretén mantenir els principis relacionats amb la religió, família, propietat i el treball.
  • 16. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila També son partidaris de que si hi ha altres problemes s’han de solucionar de forma interna en el partit ja que així podran arribar al govern del Estat de manera més eficaç. Document 2 Aquest document està extret dels Actes del Congrés Extraordinari de la CNT en el juny de 1931. Després de la caiguda de la monarquia d'Alfons XII hi ha un inicial suport a la II República que anirà disminuint durant el període del 1931 al 1933 pels constants enfrontaments amb les autoritats republicanes en les successives vagues sectorials i generals. Per aquell temps, el nucli principal de la CNT estava a Catalunya, però en altres regions guanyava importància com a Aragó o Andalusia. Aquet es un escrit que va fer la CNT en el juny de 1931. En ell s’explica que ens trobem en una continua lluita contra L’Estat, a la vegada es fa una crida a la població perquè es sumin en aquesta lluita per així poder aconseguir enderrocar la República mitjançant una revolució social.
  • 17. Carlos Delgado Partits i sindicats a la Segona República Manel Martínez Sergi Vila Eix cronològic de les etapes de govern a la Segona República 1931 1932 1933 1934 1935 1936 J M F M o a r a Bienni reformista Bienni conservador Front s r a n Popular é c n u La manca de tradició democràtica, la conflictivitat social, la lentitud de les reformes i l'oposició dels grups conservadors van comportar una certa inestabilitat política al llarg de tot el període. La primera etapa de govern va començar a finals del 1931 fins el 1933, integrada per una coalició de forces progressistes, va anar seguida d'un bienni de caire conservador des del 1933 fins el 1935. El triomf del Front Popular d'esquerres, el febre del 1936, va ser el pretext perquè els enemics de la República decidissin agafar les armes contra la legalitat constitucional.