Revista Catalunya CGT 77 JULIOL 2006

1. Catalunya
◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juliol-Agost 2006 • número 77 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat

2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC) Qui balla i canta
els seus mals espanta
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Aquí s’acaba un altre curs, per dir- misèries que s’han inventat per tal
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
ho així, de la revista “Catalunya”, que estiguem contents i feliços, ca-
òrgan de la CGT de Catalunya. llats i submisos.
FEDERACIONS COMARCALS Que tot i ser òrgan no admet fer do- Així que continuem amb totes
Anoia nacions de parts ni fragments del les portes obertes a tothom i tot-
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 seu propi organisme tot i que la don. El Col·lectiu Catalunya és for-
Baix Camp/Priorat podeu copiar tota sencera només mat per qui en vulgui formar part,
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus citant-ne la font i sempre que no ho així que només us cal decidir-ho
baixc-p@cgtcatalunya.cat / cgtreus@estil.net
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41
aprofiteu per guanyar-hi diners. De per ser-ne un tros. Aquí ningú no
Baix Llobregat
totes maneres sempre val més sobra, tothom i totdon suma.
Cra. Esplugues, 46 òrgan que orgue, ja que el segon Us desitgem que passeu un bon
08940 Cornellà - baixll@eresmas.com sempre porta aparellada la canta- mes d’agost ja que no ens veurem
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
rella del “de gats” i el desafinament en paper però alhora us demanem
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell no va amb nosaltres, músics com que no deixeu de participar a la
Tel. i fax 977 66 09 32 som, perquè quan convé també la vostra/nostra publicació.
cgt_maresme@yahoo.es
cgt.baix.penedes@gmail.com fem sonar. I ens acomiadem seguint les for-
Barcelonès Nord Al setembre tornarem renovats, mes de qui il·lustra l’editorial, Lo
Alfons XII, 109. 08912 Badalona potser molt renovats, així que Lo Teixidor en el seu desembarcament a Barcelona. Teixidor, que acompanyat de la
cgt_bn@wanadoo.es
Tel. i fax 93 383 18 03
aquells i aquelles que ens llegiu i dels que no el tenen però si el tin- del poder, perquè precisament re- seva rondalla ens delecta amb
Garraf-Penedès
ens rellegiu a veure a on donem les guessin serien encara pitjors que butgem el poder, el poder de l’Es- unes jotes improvisades que diuen
Lepant, 23, baixos consignes amagades que ens justi- els que el tenen. Qui pretengui que tat, del capital i de totes i cada una que “Mos despedim tal com fan los
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
Tel. i fax 93 893 42 61
fiquen com a confabuladors, ja al “Catalunya” no hi publiquem un de les formes de dominació huma- de Reguers, que quan diuen que
Maresme podeu mirar-vos bé aquest núme- article fet des de l’esquerra obrera i na i de totes i cada una de les se’n van, se queden un rato més”.
Plaça Cuba, 18, 2n ro, perquè canviarà. llibertària perquè qui l’escriu no
08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com
Tel. i fax 93 790 90 34
Vallès Oriental
Tornarem amb unes quantes
coses noves, algunes de les quals
pensa exactament com pensa el
capellà en qüestió, ho té clar. Qui
Còmic - Ácido Crítico
Gaietà Vinzia, 15-17, baixos us podem avançar. D’una banda, ens amenaci, ens insulti i ens vul-
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 publicarem per primer cop en ca- gui coaccionar amb “fogueres de
talà i per primer cop al segle XXI els Catalunyes” -com ja ha passat-,
FEDERACIONS INTERCOMARCALS textos llibertaris i obrers del poeta continuarà tenint un espai a la re-
Salvat Papasseit; d’una altra, la vista però no en el nostre cor. Per-
Girona
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a
sèrie d’articles sobre dona i movi- què aquesta no és la revista de cap
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat ment obrer de la historiadora Maria secta, no és la revista de cap para-
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
Àngels Rodríguez; tot això acom- noia mental, no és la revista de cap
Ponent
Av. Catalunya, 8è
, 2 panyat d’uns números especials il·luminat. És la revista de la classe
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat sobre ateisme, Occitània, còmic obrera catalana, del moviment
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
social i cooperativisme; amb apor- obrer conscient i anticapitalista,
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona
tacions de còmics que estrenem en dels i les anarquistes, de les es-
cgttarragona@cgtcatalunya.cat aquest número aquí al costat; una querres reals, del moviment lliber-
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
reflexió seriada de Nieves Alonso tari ampli i divers, dels moviments
sobre el món del treball a partir del socials, de les alternatives socials
FEDERACIONS LOCALS llibre “Lo que el trabajo esconde”; i teòriques i pràctiques, de la crítica i
Barcelona tot allò que vulgueu aportar, escriu- de l’autocrítica, de la Confederació
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org
re, reflexionar, dir i no callar. General del Treball de Catalunya i
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 El que no admetrem, com ja voltants en definitiva. No tenim vo-
Manresa sabeu, al “Catalunya” són els in- luntat de full parroquial tot i que
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
sults, les prohibicions ni les imposi- algú ens vegi com a tal. No tenim
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 cions de cap mena de capellans, ni voluntat de ser portaveu de cap
Rubí dels que tenen el poder a la mà ni casta de sacerdots ni de cap ombra
Colom, 3-5
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Tel. i fax 93 588 17 96
Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimarts 20 de juny
Sabadell “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Ro-
del 2006.
Unió, 59
sich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Xavi Roijals, Vicent Canet, Jordi
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com
Tel. i fax 93 745 01 97 Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en aquest número: Tino Faussone, Assemblea per l’Habitatge Digne, “El Pèsol Negre”, Salvem
“Les fronteres no deixen de ser
Terrassa les Valls, Miquel-Dídac Piñero, Colectivo de Educación Abra, Javier Caballero, Núria Almiron, Eleonora Gosman, “Clarín”, Manel Aisa,
Ramon Llull, 130-136 convencions socials amb un cert
Equip Boicot a Mediapro, David Fernández, “Directa”, CGT del País Valencià, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT.
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com punt d’arbitrarietat, com l’euro,
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Fotografies: Dídac Salau, Mireia Bordonada, Gabriel Serra, Indymedia Barcelona, http://theplatform.nuevaradio.org/. Il·lustracions:
el metre, les accions borsàries
Castellar del Vallès Azagra (portada) i Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta.
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès o els bisbes”
Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) crono-
cgt_castellar@terra.es
Tel. i fax 93 714 21 21 cata@cgtcatalunya.cat. No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Josep Espluga dins “Planeta Franja”
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Olesa de Montserrat - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob -
Tel. 93 778 04 93 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Juliol-Agost de 2006

3. REPORTATGE En dos dies es va recollir
el que feia dècades que
Setanta anys després del començament de la
Revolució obrera del 1936, les dates i els fets obreres i obrers estaven
continuen oblidats per la historiografia oficial posant en pràctica
EN FA SETANTA ANYS
Les jornades del 19 de juliol del
36 a Barcelona i Catalunya
L
a conspiració era un secret con sentimientos opuestos. Él y
en veu alta, que només el Lluís Companys, presidente de la
govern s'havia negat a ac- Generalitat, habían acordado no
ceptar. A Catalunya, la CNT havia armar al pueblo. A sus ojos, la CNT
alertat l'opinió pública, junt amb la representaba para el régimen repu-
resta d'organitzacions obreres del blicano un peligro tan grande como
perill de sublevació militar. El 14 el de la revuelta militar" (FRASER,
de juliol, en una reunió dels seus RONALD "Recuérdalo tú y recuér-
Comitès de Defensa de Barriada de dalo a otros" tomo I p.73-74).
Barcelona, els anarcosindicalistes Va ser la intervenció dels mili-
van concretar els seus plans per tants de les organitzacions obreres,
poder enfrontar-se a l'alçament mi- principalment els llibertaris, que
litar. El dia 16, en una nova reunió, van combatre junt amb la guàrdia
es va informar de l'escassa o nul·la civil i l'aviació, la que va decidir el
predisposició del govern català a resultat del conflicte.
armar la població. En la mateixa Historiadors tan poc sospitosos
reunió es va decidir col·laborar amb de simpatitzar amb els revoluciona-
la resta de les organitzacions obre- ris com Martínez Bande reconeixen
res, enfront de l'amenaça imminent que la seva aportació va ser decisi-
de la sublevació. va per a la derrota dels insurrectes
La Generalitat desconfiava dels (MARTÍNEZ, BANDE "La inva-
revolucionaris. El remei de lliurar sión de Aragón y el desembarco en
armes a les organitzacions obreres, Mallorca" p.24). En tot l'Estat, la
podia ser pitjor que la malaltia col- major part de la guàrdia civil i nom-
pista (GUARNER, VICENÇ "L'ai- brosos membres dels cossos poli-
xecament a Catalunya i la guerra cials republicans, es van passar al
civil (1936-1939) p.73). Davant del costat dels insurrectes. Això no va
dilema d'armar els treballadors i de- ocórrer a Barcelona. Cal preguntar-
sencadenar la revolució social, o no se per què. El capità Escofet, havia
fer-ho, facilitant les possibilitats observat que "una passivitat incom-
d'èxit dels militars que liquidarien prensible" afectava alguns grups
l'autonomia catalana, el president d'Assalt, enfront dels rebels (ES-
Companys va preferir confiar, ex- COFET, ANTONIO "El 19 de Ju-
clusivament, en les seves escasses liol" Documentos n.10). Sens
forces per dominar la situació i va dubte, la pressió dels revolucionaris
rebutjar les peticions dels dirigents aquelles que van ser descobertes en voltada. el «ferro dels nostres esquadrons i de la població en general, va ser
de la CNT demanant armes, la qual poder dels seus militants. En els Alguns historiadors atribueixen armats» no era més que modestes un factor decisiu perquè nombrosos
cosa equivalia al suïcidi. La corre- combats del 19 i 20 de Juliol, els re- la victòria sobre els militars insu- llimadures... era incerta encara, efectius dels cossos policials no es
lació de forces era adversa. Mentre volucionaris només van poder rrectes al paper jugat per la guàrdia l'actitud de la guàrdia civil, i els passaren al bàndol contrari, a l'es-
la guarnició militar comptava amb comptar amb les escasses armes civil i els efectius controlats per la nostres vells guàrdies de les com- clatar els combats.
uns 6.000 homes amb abundant ar- que havien mantingut ocultes des Generalitat, que es van mantenir fi- panyies locals de seguretat estaven El decret de Giral, dissolent les
mament, sense comptar els efectius de 1934, fins que van aconseguir dels a la República (CARR, RAY- desentrenats militarment... la pers- unitats revoltades, va actuar com un
civils dretans que se sumarien a la assaltar els quarters. MOND "La tragedia española" pectiva no podia ser més desolado- poderós dissolvent en tot l'exèrcit.
sublevació, la Generalitat només El matí del 19 va ser triat perquè p.94; CRUELLS, MANUEL "De ra" (GUARNER, VICENÇ op. cit. Els quarters van ser abandonats per
comptava amb 1.960 guàrdies de les tropes, dirigides per Goded, des les milícies a l'Exèrcit Popular a p.67-68). l'escassa guarnició que en ells havia
Seguretat i d'Assalt, i amb la dubto- de Mallorca, iniciessin les seves Catalunya" p.11). Sense desmerèi- Les declaracions de Vicenç quedat (CRUELLS, MANUEL "La
sa lleialtat de 3.000 guàrdies civils maniobres per a apoderar-se de xer la importància d'aquestes forces Guarner són una honesta confessió revolta de 1936 a Barcelona"
que estaven dirigits pel general Barcelona. Immediatament les sire- en els combats, que seria fonamen- del que ell considerava una derrota p.210). El dia 20, la CNT i la FAI
Aranguren, Una bona part d'aquests nes de les fàbriques i d'alguns vai- tal en els primers moments de la previsible. No obstant aquesta era van assaltar els quarters de les for-
últims mantenia una actitud sospi- xells van alertar la població, i van lluita, va ser la participació dels la línia que havia estat acceptada ces revoltades que estaven comba-
tosa i podien passar-se al costat dels cridar a la lluita contra els revoltats. obrers revolucionaris, la que va de- pel govern català. L'actitud mantin- tent en els carrers de Barcelona. Els
insurrectes en qualsevol moment. A Després d'intensos combats, en la cidir el resultat final. guda pels dirigents de la Generalitat revolucionaris van poder així con-
pesar de tot, el govern autònom ca- vesprada del dia 20, la insurrecció Vicenç Guarner, cap dels serveis davant de l'amenaça de la subleva- fiscar del nombrós armament que
talà va procedir a assegurar-se que militar havia estat finalment vençu- de la Comissaria General d'Orde ció, (com a l'Octubre de 1934) mos- allí es trobava i que van poder afe-
no seria desbordat pels revolucio- da a Barcelona. El general Goded Públic de la Generalitat, tenia molt tra que posaven un signe igual entre gir al seu escàs arsenal. El fet que
naris quan la conspiració esclatés. havia estat detingut quan, confiat clar l'enorme inferioritat de les tro- aquests i els revolucionaris. els revolucionaris pogueren comp-
Els dies abans del cop, va procedir en la victòria, havia arribat a la ca- pes lleials, en efectius i en arma- "En la jefatura de policía, Frede- tar amb armes en abundància va fa-
a registrar els locals de la CNT a la pital catalana, a bord d'un hidroa- ment: ric Escofet, comisario de orden pú-
recerca d'armes i a confiscar totes vió, per encapçalar la guarnició re- "En la nostra enorme inferioritat, blico, oyó el aullido de las sirenas continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Juliol-Agost de 2006 3

4. REPORTATGE
> ve de la pàgina 3 animada por los Sindicatos obreros, na dels primers. Contagiats de ola de indisciplina social o bien su- (POUM), Graells (JSU), prop de
por los Comités revolucionarios de l’ambient i de la simpatia de la po- mergiéndose en ella para congra- mig miler d'anarquistes i molts
cilitar el triomf dels revolucionaris i Barriadas, y por la fuerza entusiasta blació que havia sortit al carrer, a ciarse con los organismos obreros, d’altres grups obrers, van morir o
el ràpid afonament republicà. de una multitud de mujeres, hom- mesura que els últims focus de re- contra los que habrán luchado en van ser ferits en els enfrontaments.
A pesar dels preparatius de la bres y chiquillos que acechan al sistència s’anaven acabant, van co- otras ocasiones, participando en el
CNT, de la FAI i de la resta de enemigo, que toma la decisión de mençar a trencar els seus uniformes desorden general, tales eran las cir- Extret de BALANCE - “Cuader-
grups obrers, l'organització contra levantar barricadas aquí y más allá, i a sumar-se als revolucionaris. Fe- cunstancias en que se encontraba nos de historia del movimiento
la temptativa de cop, va ser escassa poniendo en cada adoquín que se lipe Diaz Sandino, un honest mili- España y Catalunya por lo tanto... obrero internacional y de la Gue-
i els elevats graus d'espontaneïtat i pasa en cadena de mano en mano, tar republicà, descrivia la situació no podía contar el gobierno con rra de España, El Comité Central
d'improvisació van ser l'element un propósito de aplastar a los suble- revolucionària que s’havia obert quien oponerse a aquel estado de de Milicias Antifascistas de Cata-
dominant de la lluita. vados" (PAZ, ABEL, "Durruti, el amb l’intent de cop d'Estat. cosas..." (DIAZ SANDINO, F. dia- lunya”
"¿Dónde se encontraba, pues, ese proletariado en armas" p.352). "... con el ejército en contra, el rio original, p.127-129). (http://es.geocities.com/hbalan-
Estado Mayor de la «chusma»? En La col·laboració entre les tropes pueblo armado en la calle y sin La victòria es va aconseguir amb ce2000/comite.htm)
realidad, no había Estado Mayor, lleials i els militants obrers va es- poder contar con la guardia civil y grans pèrdues per als revoluciona- Traduït al català pel Web de la
sino una iniciativa descentralizada querdar, definitivament, la discipli- asalto, contagiados después por la ris, Ascaso (CNT), Germinal CGT de Catalunya.
4 Catalunya. Juliol-Agost de 2006

5. REPORTATGE
Una data clau per al moviment llibertari mundial > ve de la contraportada
A aquestes altures, i vist amb temps,
cal dir que vam acumular derrota da-
“Contra els militars rrere derrota. Em sembla que l’única
ciutat que vam agafar fou Terol, que
no era gaire estratègica. Ells van
agafar tot el nord, i van tallar-nos en
vam poder” i molt més: dos. Dos dies abans de que caigués
Barcelona, jo encara estava a Valèn-
cia, i en un vaixell ens van dur fins a
el 19 de juliol de 1936
Palamós per marxar.
La CNT va fer el què havia de fer,
però no n’hi va haver prou. Quan
Garcia Oliver va dir que havíem de
prendre el poder, ell sabia que la
CNT no ho podia fer. Si ho hagués-
Josep Cara Rincón (Berga) nitzacions llibertàries que passa- sim fet, potser tot s’hauria ensorrat
ven o millor dit continuaven, ges- més aviat. Penso que allò va ser una
tionant la vida del poble català. justificació, perquè ja sabia que la
E
l 19 de juliol és una data Però el poder coercitiu, les restes CNT no ho volia, i que tampoc era tan
clau per l’anarcosindicalis- de l’estat i els aliats d’aquest antic important com per poder-ho fer. Vam
me barcelonès, de fet per a regim tampoc s’aturaran en frenar actuar com un més per a cooperar.
tot el moviment llibertari i per a les per diversos mitjans la revolució Els comunistes, en canvi, sí que ho
classes populars en general. El autogestionària iniciada: del decret van anar fent a poc a poc, tot i que al
triomf obrer davant els militars de col·lectivitzacions, a la milita- principi no tenien gaire implantació.
que va donar lloc a la revolució so- rització, als assassinats i fins al Ells van voler imposar una disciplina
cial, va mostrarar la gran força de maig del 37. que no era pròpia del poble, i era
l’organització llibertària alhora La revolució social iniciada l’es- contrària a nosaltres. A la meva ma-
que també posà de relleu les seves tiu de 1936 posa per tant de relleu nera.
lògiques contradiccions. la gran força, solidesa, amplitud,
D’una banda, la Rosa de Foc flexibilitat i diversitat interna de la La cultura
viurà, tal i com explica Joan Gar- CNT del seu entorn i en definitiva
cia Oliver, el primer triomf dels de la classe obrera catalana. El que A Catalunya particularment, i a tota
obrers revolucionaris enfront els per uns és immaduresa per no Espanya també, a tots els barris hi
militars que tradicionalment van prendre el poder per altres és pre- havia una mica de tot (sindicalistes,
aixafar les revoltes obreres. cisament maduresa i en tot cas és feixistes, llibertaris) però els més es-
Aquesta vegada, davant l’aixeca- la constatació de que la revolució garrapats, els sindicats, tenien una
ment dels militars feixistes, la res- fou llibertària. escola racionalista, un ateneu, grups
posta dels grups de defensa confe- Els debats de com s’havien d’- de teatre, excursionistes… Tot això
deral i dels grups d’afinitat haver fet les coses són eterns, en estava dins d’aquests centres, i això
anarquista, junt amb part del poble tot cas, considero més important a la dreta li feia molt de mal, veure
dels barris de Barcelona i malgrat investigar al detall com i perquè va com els seus conillets acostumats a
el govern de la Generalitat de Ca- ser possible una revolució social obeir se’n van i que hi hagi escoles
talunya, serà una resposta suficient que passa pel triomf obrer davant sense Déu. Hi havia conferències i
per poder vèncer, aquesta vegada dels militars, de la creació imme- mítings cada diumenge. Fèiem ex-
sí, els militars. diata de columnes de persones vo- cursions que anomenàvem gires, ja
Aquest triomf que ha volgut ser luntàries cap al front d’Aragó i del que ens ajuntàvem tres o quatre ate-
minimitzat per militars vinguts a funcionament autogesitonat d’una neus i fèiem excursions. A les places
historiadors com en Cardona i per terra i d’unes indústries que de Toros es feien mítings plens de
altres, és fruit de l’alt grau organit- paral·lelament es reconvertien per gent. Després d’octubre tot això es va
zatiu de l’anarcosindicalisme i el fer front a una guerra. Tot això accelerar.
moviment llibertari en general a la sense cap Estat ni poder que dictés
ciutat, expressat en aquest cas, so-
bretot a través dels grups de defen-
La revolució social del 36 posa de res, més enllà de consagrà el que ja
eren realitats. És per això, que
Abans i ara
sa dels sindicats i dels grups d’afi-
nitat anarquista –que federats a la
relleu la gran força, solidesa i penso que d’una banda manquen
encara estudis sobre la transforma-
Si fas comparacions d’abans i ara,
veus que alguna gent no s’ha mogut
FAI, a les Joventuts Llibertàries o
autònoms– funcionaren especial-
diversitat de la CNT, en definitiva ció econòmica (sense menystenir
els de A.Castells o I.Cendra, A.
de lloc. Els eclesiàstics estan gairebé
al mateix lloc.
ment bé i foren d’allò més efectius
tant en les hores prèvies a l’aixeca-
de la classe obrera catalana Monjo o altres), estudis de cas
d’empreses i estudis locals, ja que
Sempre hi ha reivindicacions que
s’han de guanyar, però per nosaltres
ment feixista com en el seu combat la casuística de la revolució també les demandes no poden ser només
immediat. sindicalisme català, capaç d’exe- una cultura autònoma i oposada al va ser molt variada. materials, sinó també de caire social,
El moviment llibertari i l’anar- cutar caps de govern i alhora crear poder, on el teatre, les excursions, També manca fer front al tema cultural. Tot i que avui en dia han mi-
cosindicalisme sempre ha estat la cultura i la infraestructura ne- el naturisme, la nova manera d’a- dels incontrolats (sembla que ac- llorat algunes coses, encara hi ha
atomitzat i organitzat en petites ca- cessària per fer la revolució social, prendre i ensenyar, l’esport de ceptem el discurs dels capellans i moltes necessitats. També hi ha llocs
pelletes i tribus unint-se solidària- sense esperar a l’assalt del poder. I classe –on destaca el futbol–, les els comunistes sense estudiar se- on la part material està coberta però
ment gairebé solament enfront la aquí és on destaca la llarga feina de cooperatives de consum, d’habitat- riosament la qüestió), del maig del on la gent sembla idiota. Jo he vist
repressió: el 19 de juliol trobem al les persones de militància més ges o de producció, la importància 37 i de la derrota militar en gene- gent que havia estat en lluites, i que
carrer des de Durruti i Ascaso fins orgànica dins la CNT, amb anys de de la premsa i un llarg etcètera son ral. educa als seus fills per a què no hi
a Pestaña (detingut pels militars a responsabilitat, clandestinitat i su- motors i bases sòlides precisament En tot cas, cal tenir molt present estiguin, parlant-los dels problemes
plaça Universitat). Tanmateix el pervivents de la guerra dels anys pel 19 de juliol i per l’endemà. Sí el que representa el 19 de juliol, les que han tingut.
triomf és sens dubte tasca dels vint contra la patronal, el lliure i el l’endemà, perquè caigut el poder, coses bones i les dolentes, per Aquí les coses han estat molt dife-
grups. govern. els sindicats, escoles, cooperati- poder fer front a la militància dià- rents de llocs com França, com es
Tanmateix, més enllà de l’efecti- I més enllà de l’àmbit de les or- ves, ateneus i un munt d’infraes- ria i per poder transformar el nos- pot veure per exemple amb l’ense-
vitat dels grups en aturar un aixe- ganitzacions més clàssiques, el 19 tructura preexistent seguia gestio- tre entorn immediat de manera nyament. Allà fa més de cent anys
cament dels militars a Barcelona, de juliol també posa de manifest nant la vida social, ara no només al real, sense perdre de vista en cap que l’escola és laica, i no és dolent, i
hi ha quelcom tant o més extraor- els llargs anys de cultura i sociabi- marge del poder sinó també en lloc moment la Idea i sense deixar de aquí encara estem amb les alarmes i
dinari que és l’inici no traumàtic i litat llibertària. La tasca dels ate- del poder. tocar de peus a terra, tampoc en els “refrecs de sotanes”. No obstant,
no autoritari d’una profunda i im- neus obrers i llibertaris i la resta La societat llibertària funciona- cap moment. Just com van fer les les coses van anant. Però trobo que
mediata revolució social. I és aquí d’associacions que envoltaven els va com funcionaven de fet, des de nostres iaies i iaios. Salut i revolu- anem molt endarrere en comparació
on es veu la maduresa de l’anarco- sindicats i on es va desenvolupar feia tant i tant de temps, les orga- ció social! amb altres països.
Catalunya. Juliol-Agost de 2006 5

6. TREBALL-ECONOMIA Les empreses
En la lluita de Braun s’ha posat en joc la continuen aplicant
credibilitat de la resposta sindical unitària la mà dura amb
contra els tancaments d’empreses bons resultats
Persecució
sindical a Valeo El tancament de Braun, un
E
Secció Sindical CGT Valeo
l passat 2 de març, durant el
torn de matí, el director gene-
nou atac a la classe obrera
ral de l’empresa Valeo Climatiza-
ción de Martorelles va manar re- Col·lectiu Catalunya juny a les portes de l'empresa. El 7
bentar els cadenats d’un armari i de de juny van convocar una vaga de
la caixa d’eines d’un membre del 24 hores que va ser seguida per
D
Comitè d’Empresa i de la CGT, en es que el passat 19 de tota la plantilla i els treballadors
una clara manifestació de persecu- maig, la direcció de la van anar en manifestació fins el
ció sindical. factoria de Braun a Esplu- consolat dels USA a Barcelona, si-
La direcció, per mediació del gues de Llobregat va comunicar el tuat al Passeig de la Reina Elisenda
responsable de Relacions Laborals, tancament de la fàbrica, la plantilla de Montcada, una manifestació en
va manifestar que es tractava d’un i els sindicats presents a l'empresa la que van participar prop de 1000
“escorcoll rutinari”, encara que es (CGT, CCOO i UGT) han organit- persones, en la que es va tallar
va produir sense estar l’afectat pre- zat un seguit de mobilitzacions per també la Diagonal, i que anava en-
sent (es va realitzar en un torn de fer front a aquest nou procés de capçalada per un minipímer gegant
treball diferent del seu) i sense avi- deslocalització. Aquest tancament en un taüt. Des de la Secció Sindi-
sar cap membre del Comitè d’Em- implicarà la destrucció de 760 cal de CGT a Braun s'ha valorat
presa, tal com marca la llei vigent. llocs de treball directes i més de positivament el procés unitari de
El que és curiós és que a hores 2.500 d’indirectes, i es realitzarà La lluita de la plantilla de Braun destaca per la seva unitat. lluita així com la decisió de l'Ajun-
d’ara encara no s’han donat expli- per fases acabant a finals del 2008. tat de reincorporar-se al mercat la- els treballadors van iniciar un pro- tament d'Esplugues d'oposar-se a
cacions de què és el que cercava El tancament suposa un nou cop al boral és difícil. cés de mobilitzacions per tal de les possibles maniobres especulati-
l’empresa, o al contrari, que és el teixit industrial de la comarca del Immediatament després de protestar pels plans de l'empresa, ves dels terrenys on està ubicada
que pretenia que es trobés en les Baix Llobregat. conèixer la noticia els sindicats i que es va iniciar el mateix 19 de l'empresa.
dites dependències. Els sindicats consideren que no
Els fets relatats suposen una gra- hi ha causes productives, econòmi-
víssima vulneració de l’article 14 i ques ni logístiques que justifiquin Carta dels treballadors i treballadores de Braun
18 de la Constitució Espanyola el tancament. Braun va obtenir uns Com ja sabreu, Braun Espanola, S.A. ha decidit tan- 4.000 famílies, no compris ni un sol producte d’a-
(que alguns tant defensen) en rela- beneficis de 5,9 milions d'euros en car les portes després de 40 anys de servei. Aquest questa llista durant un mes. Només això, perquè
ció amb l’article 18 de l’Estatut l'exercici 2004, amb uns ingressos tancament suposa l’acomiadament directe de 700 d’aquesta manera entenguin que els treballadors
dels Treballadors, a més de vulne- de 153 milions. La factoria de treballadors i treballadores, més les 3.000 persones no estem disposats a ser tractats com a escombra-
rar clarament el més elemental dret Braun és propietat de la multina- que es quedaran sense treball, ja que en depenien ries. Ho hem fet moltes vegades, ens vam llançar al
a la llibertat sindical. cional nord-americana Gillette, com a proveïdors. Això suposa que un total de gai- carrer l’11-M per demostrar la nostra repulsa al te-
D’altra banda, el codi ètic propi que pertany al grup nord-americà rebé 4.000 famílies es quedin a l’atur. rrorisme, som el país més solidari del món contri-
de l’empresa deixa ben clar que Procter & Gamble, i els seus plans L’empresa no té pèrdues, tot el contrari, en els úl- buint econòmicament al desenvolupament dels paï-
tota persona que no compleixi les passen per deslocalitzar la produc- tims anys s’han doblat els torns contractant joves sos del tercer món, no mereixem aquest tracte i
normes establertes en el dit codi, ció de la planta d'Esplugues (petits per ETT, fins i tot s’ha activat el torn de nit (que duia hem de demostrar-ho.
com són el respecte a les lleis i els electrodomèstics: batidores Mini- anys sense funcionar). No obstant això, el trasllat a Ahir li va tocar a Seat, avui és Braun, demà pot
reglaments aplicables als països on pimer i planxes de vapor) a l'Euro- la Xina o a algun país de l’Europa de l’Est preveu ser la teva empresa. Ha arribat l’hora de plantar
exerceixin les seves activitats, serà pa de l'Est i a la Xina. que suposi més beneficis, a canvi, això sí, d’unes cara. Tu pots ajudar-nos!!!
sancionada, per la qual cosa en La qüestió és la de sempre: em- condicions laborals precàries allí on s’instal·lin i de Si us plau, envia aquest correu a tots els teus
aquest cas la Direcció General del preses que obtenen beneficis, deci- deixar 4.000 famílies al carrer. contactes, estem a les vostres mans.
Grup Valeo hauria de sancionar deixen anar a països on els costos L’any 2005 Braun va ser absorbida per la multina- Els treballadors i treballadores i les seves famí-
aquest directiu, encara que la Sec- laborals són més baixos per poder cional americana Procter&Gamble, des de llavors la lies us ho agraïm de tot cor.
ció Sindical de CGT a Valeo Cli- mantenir el nivell de beneficis que política de l’empresa ha sofert una transformació
matización entén que la sortida a ells consideren adequat. I als treba- progressiva cap al capitalisme més brutal. Productes Procter&Gamble:
tot aquest conflicte no és una altra lladors que van al carrer que els El tancament és pràcticament definitiu; no obs-
que la dimissió immediata d’aquest bombin. En el món del neolibera- tant això, els treballadors i treballadores de Braun ACE, Ariel, Dash, Lenor, Don Limpio, Fairy, Eukanu-
directiu. lisme i el lliure mercat no hi ha lloc no ho acceptarem sense abans lluitar amb totes les ba, Pringues, Clairol, Duracell, Febreze, Gillette,
És curiós que el treballador i re- per a les persones, només importen nostres forces. És per això que has rebut aquest co- Head&Shoulders, Herbal Essences, Hugo Boss, La-
presentant dels treballadors i treba- els marges de benefici econòmic. rreu electrònic, volem defensar els nostres drets i coste, Max Factor, Olay, Old Spice, Oral B, Pantene,
lladores a qui se li ha realitzat (el Quasi la meitat de la plantilla de amb la teva col·laboració la nostra veu serà més SatinCare, Tampax, Vicks, Charmin i per descomp-
que l’empresa entén com) un “es- Braun són dones i la mitjana d'edat forta. Simplement amb aquest gest pots ajudar tat Braun!!!
corcoll rutinari” sigui un dels és de 52 anys, per tant la possibili-
membres de la Secció Sindical de
la CGT i membre del Comitè
d’Empresa, que ha protagonitzat en
els últims anys una ferma i legítima
Els salaris catalans van pujar un 2,6% fins al març, 1,7 punts menys
oposició a la política empresarial que l’IPC, i el sou mitjà es va situar en 1.626,43 euros mensuals
de Valeo, encapçalant una posició
contrària a aquesta política que su- Els salaris dels treballadors i treba- xer una mitjana d’un 4,3% -un salari mitjà d’un treballador o tre- Basc (1.735,87), Navarra
posa la pèrdua de llocs de treball a lladores catalans van pujar un 4,6% al gener, 4,3% al febrer i 4% balladora es va situar entre el gener (1.652,72) i Catalunya (1.626,43),
l’empresa. 2,6% el primer trimestre del 2006 al març- el primer trimestre. El sou i el març en 1.538,17 euros al mes, que se situa així amb un salari que
El passat 5 de juny, va tenir lloc en comparació amb el mateix perí- mitjà dels treballadors i treballado- amb un augment d’un 3% en com- supera la mitjana en gairebé 88
als jutjats de Granollers el judici ode del 2005, segons dades de res catalans es va situar en paració amb un any abans. Els sa- euros al mes i en més de 380 en
per la denúncia presentada pel de- l’Enquesta de Costos Laborals de 1.626,43 euros mensuals, una laris més alts van ser els del sector comparació amb el sou mitjà d’Ex-
legat de la Confederació General l’Instituto Nacional de Estadística quantitat un 5,57% superior a la de la indústria, seguits del dels ser- tremadura (1.245,74), la comunitat
del Treball contra el director gene- (INE). Això implica que els sous mitjana espanyola, però un veis i la construcció. amb els salaris més baixos.
ral de l’empresa i la CGT va con- van pujar 1,7 punts menys del que 17,36% inferior al sou mitjà dels Les comunitats autònomes que Els sous a Catalunya van pujar
vocar una concentració a les portes ho van fer els preus en el mateix madrilenys, els que cobren més. van registrar els salaris més elevats 1,7 punts menys del que ho van fer
dels jutjats. període, ja que la inflació va créi- De mitjana, a l’Estat espanyol el van ser Madrid (1.908,74), el País els preus.
6 Catalunya. Juliol-Agost de 2006

7. TREBALL-ECONOMIA
Entrevista a la Secció Sindical de CGT a Inoxfil LA MIRADA
INDISCRETA
‘La reacció de l'empresa L’abstenció i
l’Estatut
és la rotunda negativa’ Emili Cortavitarte Carral
Josap Garganté treballadors que presten serveis a
Q ue la norma o normes fona-
mentals (l’Estatut) que regi-
ran aquest país, junt amb la Consti-
Inoxfil. tució espanyola de 1978, en els
La reacció de l'empresa és la ro- propers anys sigui votada pel
-En primer lloc, podries expli- tunda negativa a asseure's si més 49,5% de les persones amb dret a
car-nos quina és l'empresa en la no a negociar, i a denunciar el Co- vot és molt greu, des del punt de
qual treballeu, quants anys mitè de Vaga per creure que la vista de la legitimació democràtica.
porta de funcionament i quin és vaga és il·legal i abusiva entre al- No es tracta de donar la raó a
la quantitat de treballadors que tres coses. Rajoy i a Piqué, que es refugien en
hi ha treballant? -Un dels aspectes laborals de aquesta alta abstenció per equipa-
-Inoxfil SA pertany al grup Aceri- Inoxfil és l’anomenat “torn ame- rar-lo amb el seu no a qualsevol re-
nox. Fundada al 1990, es dedica a ricà”. Què significa exactament forma, a qualsevol increment de
la producció de cable d'acer inoxi- això? l’autogovern. El seu partit ha de-
dable de 0.50 a 18 mil·límetres de -El denominat “torn americà” o manat d’una manera diàfana el no i
diàmetre. La plantilla és d'unes 185 cinquè torn és una mica complex. s’ha de repartir el 20,75% dels vots
persones aproximadament, 134 hi S’hi treballa de dilluns a diumenge (més o menys el 10% dels i de les
estan a torn americà. La lluita a Inoxfil ha trobat una bona palanca en la gent de la CGT. indistintament en els tres torns, pa- catalanes amb dret a votar) amb
-Quina és la història de la Secció nes i comprendre el desgast humà, deixi de pactar a l'ombra amb al- rant solament la producció 20 dies ERC. Aquest i no altre ha estat el
Sindical de CGT a Inoxfil? familiar i social que comporta tres empreses del sector de la co- a l'estiu i a partir d'aquest any, 10 seu resultat.
Quina relació hi ha entre els sin- aquest torn, i a més que la patronal marca perquè aquestes no emprin dies també al Nadal. De la mateixa manera, els parti-
dicats existents dintre de l'em- daris del sí (PSC, CiU i ICV-EUiA)
presa? han de repartir-se el 73,9% dels
-La Secció Sindical de CGT es Estan obligats a fer torn americà, reballar dissabte, diumenge i festius vots del 18 de juny, que no arriben
crea arran d'unes eleccions parcials al 37% dels i de les catalanes amb
abans que expirés el mandat de
l'anterior legislatura. L'any que ve,
Vagues de les treballadores i treballaors a Inoxfil dret a vot.
És més, amb una participació
tenim de nou eleccions, es van SA d’Igualada per la millora de les condicions força inferior al referèndum de
aconseguir tres delegats i des de l’Estatut de 1979 (59,3%), el per-
llavors convivim amb quatre dele- Col·lectiu Catalunya humà, familiar i social que comporta aquest torn, és centatge de vots en blanc (5,34%
gats de CCOO, la relació amb els el que va portar a aquesta convocatòria de vaga, en 2006 front 3,55% en 1979) i
quals no és dolenta del tot. Des de la Secció Sindical del Metall de CGT a l’em- que anava acompanyada de concentracions a la nuls (0,9% front 0,48%) ha estat
-En aquests moments, esteu en presa Inoxfil SA, empresa del grup Acerinox situada porta de l’empresa. superior.
un conflicte laboral pel tema de a Igualada, es van convocar diverses jornades de La vaga va tenir una participació del 100% de la Ja estem, ja estàvem en el mo-
l'ocupació lliure i qüestions sala- vaga que es van iniciar amb la del 6 de juny, reivin- plantilla i l’únic incident remarcable va ser que la Di- ment de la consulta, en això que els
rials. Podríeu explicar-nos una dicant un salari digne (la millora del plus del cinquè recció de l’empresa va fer fora de les instal·lacions mitjans de comunicació anomenen
mica més en profunditat quines torn que treballa caps de setmana, festius, etc.) i el comitè de vaga, en una clara vulneració del dret clau electoral. Les reflexions críti-
són les vostres reivindicacions i una ocupació lliure, ja que es tenia coneixement de vaga. Les següents jornades de vaga van tenir ques no formen part del discurs ofi-
com ha reaccionat la direcció de que l’empresa havia fet gestions per evitar que al- lloc els dies 8, 13, 15 i 17 de juny amb una participa- cial dels partits polítics parlamenta-
l'empresa? tres empreses del sector contractessin treballadors ció també total. En tancar aquesta edició del “Cata- ris i menys si s’apropen eleccions.
-El que reivindiquem és un incre- d’Inoxfil. Això i el treballar en el denominat torn lunya2 la postura de l’empresa seguia sent de nega- En això Catalunya no mostra cap
ment del salari en el 5è torn (treba- americà, és a dir treballar dissabtes, diumenges i tiva a qualsevol negociació i, a més, havia fet diferencial. En el moment que
llem tres dissabtes i dos diumenges festius, sense que l’empresa sigui capaç d’oferir presentat una demanda contra els representants escric aquest article, s’anuncia la
cada mes) ja que l'empresa no és unes condicions dignes i comprendre el desgast dels treballadors per vaga “il·legal i abusiva”. renúncia de Maragall a presentar-
capaç d'oferir unes condicions dig- se a la reelecció. Aquí i ara em
sembla un gest més per tancar files
sobre una operació política (l’Esta-
tut) que té un grau de suport popu-
Nou atac empresarial contra els treballadors i treballadores d’Amena lar relatiu i un alt índex d’indi-
ferència.
Coordinadora Estatal de balladors espanyols que col·labo- ment i en unes condicions de flexi- i Teletech) que donen treball a més És evident que l’abstenció no ha
Telemàrqueting de la CGT rin en el muntatge de les platafor- bilitat i assetjament laboral extre- de 4.000 treballadors i treballado- estat tampoc una posició que pugui
mes en aquests països. Una mostra mes. Vol treballadors esclaus per res. La CGT en el Telemàrqueting, tenir una única lectura. No obstant,
France Telecom, amo gairebé en més del sindicalisme groc, col·la- 350 euros mensuals. i per extensió en les Telecomunica- existeixen una sèrie de claus per
exclusiva d’Amena des de fa boracionista i insolidari de CCOO- France Telecom-Amena vol que cions, no estem disposats a veure entendre-la. Entre d’altres, un text
menys d’un any, ha anunciat a la UGT. Fins a la data, totes i cadas- les trucades dels seus 10,5 milions impassibles com es destrueixen els poc engrescador. És cert que hi ha
premsa la seva intenció de traslla- cuna de les subcontractes neguen de clients espanyols siguin ateses a nostres llocs de treball per la cob- elements d’autogovern que es mi-
dar el 20% de l’atenció telefònica que es vegin afectades per la deslo- milers de quilòmetres per treballa- dícia sense límits de les empreses. lloren, però la gent es pregunta en
d’Amena a l’Argentina i Xile, as- calització, però la informació es dors xilens i argentins. Volen els La subcontractació i precarietat ja quina direcció? El cúmul de tripi-
senyalant que si l’experiència fun- contradiu dels uns als altres i els consumidors del primer món però no els resulten suficients, i la des- jocs per aconseguir el suport de
ciona correctament, en el termini comptes no surten, perquè Amena els treballadors del tercer. Una ca- localització ha començat en les te- quatripartit va deixar sense cap alè
de 2 o 3 anys, s’hi podria exportar és “una empresa buida” gairebé dena d’explotació sense fronteres lecomunicacions a manera de de- mínimament progressista el text, és
el 40%. sense treballadors amb funcions en la qual als treballadors ens as- goteig (Vodafone -Argentina, va caure la definició de laica de l’e-
Aquesta mesura compta amb el directes en l’atenció als clients. A signen el paper de mercaderies Panamà i Xile-, Telefònica i Mo- ducació pública, no es recull cap
vistiplau de les seccions sindicals Amena, tot són subcontractes. d’ús. vistar -Perú, Colòmbia, Argentina i mesura seriosa sobre el món del
de CCOO-UGT d’Amena, que han France Telecom-Amena no en té De les cinc demarcacions pro- Marroc). Des de la CGT s demana treball ni respecte de les condicions
arribat a un acord perquè a les fun- prou amb l’explotació dels i les te- vincials afectades: Madrid, Barce- a France Telecom-Amena que no de vida dels i de les joves i dels més
cions de 300 supervisors d’Amena leoperadores de telemàrqueting lona, Salamanca, Oviedo i Sevilla, hi hagi ni un sol acomiadament desafavorits. Es continuarà utilit-
no els afecti l’exportació de l’acti- subcontractades a l’Estat espanyol, la CGT té representació en quatre dels treballadors d’Amena, ja sigui zant el lloc comú de l’origen de
vitat, i fins i tot han pactat unes que cobren tres vegades menys que d’elles, a través de dues subcon- contractat directament o bé mit- procedència per explicar l’alta abs-
condicions avantatjoses per als tre- un treballador contractat directa- tractes de telemàrqueting (Qualytel jançant subcontractes. tenció dels barris obrers?
Catalunya. Juliol-Agost de 2006 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Aprova el
Dues noves sentències
projecte
d'Estatut?
d'acomiadaments nuls
Pepe Berlanga
a la multinacional Seat
Q uan escric aquestes línies en-
cara es desconeix el resultat
del referèndum que ha d'aprovar o Col·lectiu Catalunya
rebutjar el nou Estatut de Catalun-
E
ya, no obstant això, i sense ànim de n les últimes setmanes,
falsa modèstia, aquí teniu les s’han produït dues noves
meves consideracions sobre com sentències d'acomiada-
he percebut la campanya que els ments nuls de dos dels 660 treba-
uns i els altres han desenvolupat lladors acomiadats a través de
per convèncer-nos de les bondats o l'ERO portat a terme per Seat el
malvestats que els continguts d’a- passat mes de desembre. Amb
quest aboquen sobre la nostra es- aquestes, a finals de juny eren qua-
cassa saviesa. tre les sentències d'acomiadaments
D'entrada he de dir que mai m'he nuls, sentències que suposen la re-
cregut ni els missatges que s'expo- admissió de nou treballadors aco-
sen durant les campanyes, siguin miadats l’any passat. A aquestes
del tipus que siguin, ni les baralles - cal sumar 11 sentències d'acomia-
de vegades gestades en foscos des- daments improcedents. Totes
A l’esquerra, concentració del 22 de juny a Seat; a la dreta, concentració al concessionari de Volkswagen a Cornellà.
patxos- que solen envoltar aquests aquestes sentències mostren el
processos. És evident que el mis- caràcter repressiu i innecessari dels ball en les mateixes condicions i llocs de treball al llarg dels últims missió dels treballadors a la façana
satge subliminal que sol projectar- acomiadaments, tal com s’ha estat amb els mateixos drets que tenien, mesos. de l’establiment, i van repartir
se se circumscriu a indicadors que denunciant des de la CGT. En l'al- i segueixen exigint la retirada de El 8 de juny, una quinzena de entre els vianants de la zona fulls
traslladar les bondats pròpies i les tre plat de la balança estarien les 12 l'expedient de regulació firmat per treballadors de Seat i membres de informatius.
argúcies alienes que pretenen obte- sentències produïdes que compor- Seat, CCOO, UGT i el govern tri- la CGT es van concentrar davant Per altra banda, el sindicat del
nir ocults objectius, per tant, no ten la desestimació de les corres- partit de la Generalitat de Catalu- un concessionari de la marca Metall de la Federació Comarcal
acostumo a prestar molt interès a ponents denúncies per acomiada- nya. Volkswagen de Cornellà de Llo- del Baix Llobregat de la Confede-
aquests moments concrets, encara ment. El 3 de juny, el parc de Can bregat per reivindicar la readmis- ració General del Treball va con-
que si em serveixen per a analitzar Cases de Martorell va acollir una sió dels més 600 treballadors aco- vocar pel 22 de juny una concen-
sociològicament els missatges que Continuen les botifarrada de la solidaritat amb els miadats de les plantes de Martorell tració a les portes de muntatge de
els especialistes en màrqueting han mobilitzacions acomiadats de Seat, concebuda per (Baix Llobregat) i la Zona Franca Seat Martorell, contra la repressió
dissenyat. Per aquesta raó no deixa compartir un espai lúdic i de frater- de Barcelona. Els sindicalistes van que està patint la CGT a Seat, l'úl-
de provocar-me un rictus compro- Els acomiadats i acomiadades con- nitat amb tots aquells que han ex- ocupar amb xiulets durant uns tim episodi de la qual és la sanció
var com la campanya s'ha centrat tinuen lluitant per la readmissió i la pressat la seva solidaritat amb la trenta minuts el concessionari, van imposada al company Andrés Vi-
únicament entre qui estaven a favor reincorporació als seus llocs de tre- lluita per la readmissió als seus enganxar cartells exigint la read- llalba.
del nou estatut o de qui ho rebutja-
ven. Qualsevol altra apreciació ha
quedat eclipsada per aquesta càndi-
da dicotomia. Per això, ambdós
La CGT reuneix 20.000 persones en la jornada de lluita de Madrid
blocs han pogut comptar amb es-
tranys companys de viatge com- Col·lectiu Catalunya complert les nostres expectatives.
partint idèntic objectiu, encara que Les accions dels últims mesos han
les raons no fossin semblants. Així
populars i republicans protegint el
vot en contra de l'Estatut, encara
L a Confederació General del
Treball va reunir 20.000 per-
sones en la manifestació de la seva
anat creant un clima que ha fructi-
ficat en la massiva assistència a la
Jornada de Lluita. A més de l’afi-
que els primers per considerar-lo jornada de lluita del passat 10 de liació i simpatitzants de Madrid,
excessiu, mentre que els segons el juny a Madrid, culminant una set- van acudir a l’acte uns quaranta au-
percebien monstruosament curt. mana d’accions i activitats. Amb tocars des de diferents punts de
Els que han defensat el vot favo- aquest acte CGT unificava en un l’Estat espanyol, entre ells uns 250
rable tampoc se salven de la crema. acte únic tots els conflictes que afiliats/des provinents de Catalu-
Socialistes, convergents i la coali- tenim oberts per tot l’Estat espan- nya.
ció d'esquerres, encara que també yol i totes les causes per les quals Amplíssima participació de totes les confederacions a la manifestació de Madrid. La veritat és que donava gust
en aquest cas per raons divergents, lluitem. La manifestació, amb els ción, Comisión Confederal de So- ca i social que s’està desenvolu- passejar-se amb tanta bandera ver-
han coincidit en la seva proposta. lemes “Contra la reforma laboral i lidaridad con Chiapas, CNT-F, pant i que afecta greument els drets mella i negra pels carrers d’aquest
Per la meva banda, m'han sorgit la directiva Bolkestein. Pel reparti- SUD, Coordinadora en Defensa de dels treballadors i les treballadores. Madrid tant de dretes, i a més en
molts dubtes sobre el paper que la ment de la riquesa i els drets so- los Servicios Públicos, campanya Els homes i dones de la Confe- un dia on hi havia la manifestació
ciutadania podíem abraçar per tras- cials”, va sortir a les 18 h de la “7 Días de Lucha Social”, Espacio deració General del Treball vam del PP i el seu sector de víctimes
lladar als polítics la nostra determi- plaça d’Espanya i va omplir el ca- Horizontal Contra la Guerra, Sin- sortir el passat 10 de juny als ca- del terrorisme, i una manifestació
nació davant tanta hipocresia. Es rrer Princesa amb pancartes i ban- dicato de Estudiantes...) per acabar rrers de Madrid en defensa d’una de la Falange Española de les
podia seguir la contingència histò- deres vermelles i negres, per girar amb un concert amb sis grups mu- vida social organitzada des de la JONS per la unitat d’Espanya i
rica de l'abstenció, però no sembla- per Marquès de Urquijo i desem- sicals (Boikot, Domingo Calzado y iniciativa ciutadana, la llibertat i la contra l’Estatut català.
va el més adequat en aquest mo- bocar en el passeig Camoens, on el Conjunto Istiércol, A Palo Seko, solidaritat. Sortirem al carrer pel Ens venia al cap allò de “Ma-
ment, llavors vaig recordar un va tenir lloc un míting amb les in- Desechos, The Locos i Sonotones) dret a cuidar i ser cuidat, pel dret a drid, qué bien resistes”. Bon am-
llibre escrit per José Saramago. tervencions d’Eladio Villanueva, que van allargar la festa fins a les 2 viure i sostenir un medi ambient sa bient, sindicalistes, gent de col·lec-
En aquest, la majoria dels habi- secretari general de la CGT; Pedro h de la matinada. i habitable, pel dret a una vida tius alternatius i moviments
tants d'una ciutat exercien el seu Prádenas, secretari general de Aquesta jornada de lluita és el digna i una ocupació al servei de socials, molta gent jove...
dret electoral dipositant més del 70 CGT Madrid-Castella la Manxa; balanç d’un any de treball de CGT les persones, pel dret al gaudi dels En definitiva, una representació
per cent dels electors un vot en Ángel Luis García, secretari d’Ac- i la seva culminació. La situació béns culturals i pel dret a l’auto- d’aquell altre Madrid que també
blanc. ció Sindical de CGT, i de represen- actual ens ha decidit a organitzar gestió social dels drets. En definiti- existeix i també lluita cada dia,
La veritat, no em va semblar un tants de diferents lluites, col·lectius una resposta ferma de tot aquest va, pel dret a tenir drets i exercitar- amb l’acompanyament aquest cop
mal colofó, jo, en consciència, de i moviments socials (FERINE, ampli espectre de la població que los. de gent provinent de tot l’Estat es-
la mateixa manera vaig actuar. Transexualia, Ecologistas en Ac- no comparteix la política econòmi- Amb aquesta mobilització hem panyol.
8 Catalunya. Juliol-Agost de 2006