Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat CGT

1. Catalunya
◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juny 2006 • número 76 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.org
Jano ens alimenten
Ja no ens alimenten
molles
molles
quevolem el pa
que volem el pa
sencer
sencer Ovidi Montllor
Ovidi Montllor
Foto: Anselmo Llorenç; Text: Ovidi Montllor

2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC) Del paper a l’espai
de la xarxa de xarxes
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona a revista “Catalunya” que
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS
L esteu llegint és l’òrgan d’ex-
pressió de la CGT de Catalu
nya. Per aquesta publicació han
Anoia passat centenars de lluites socials,
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada centenars de conflictes sindicals,
Tel. i fax 93 804 29 85 centenars de propostes emancipa-
Baix Camp/Priorat dores en tots els àmbits que aques-
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net
ta paraula pot fer incloure: feminis-
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 me, laïcisme, antiracisme,
Baix Llobregat okupació, ecologisme, pagesia,
Cra. Esplugues, 46 moviment llibertari, defensa de les
08940 Cornellà - baixll@eresmas.com
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 llengües, opciò sexual, memòria
Baix Penedès histÚrica, antifeixisme...
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell El “Catalunya” és al carrer amb
Tel. i fax 977 66 09 32
el compromís ferm d’ajudar a cons-
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109 truir l’espai contrainformatiu. Som
08912 Badalona només una part d’aquest entramat
cgt_bn@wanadoo.es
Tel. i fax 93 383 18 03
que vol obrir l’espai d’explicació de
Foto: Mireia Bordonada
Garraf-Penedès
la realitat als qui la volem transfor-
Lepant, 23, baixos mar de forma radical; és a dir, des a “L’Accent”, “Estel Negre”, “L’A- que sí llegim. riors, perquè volem recuperar la
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
Tel. i fax 93 893 42 61
de la base, de baix cap a dalt, venç” o el “Directa”, de “El Triangle” Des d’aquest mes de juny, la re- història de la nostra publicació i fer-
Maresme sense mitjancers, sense professio- a l’”Illacrua”, de “La Lletra A” o “Po- vista “Catalunya”, a més, ja compta la més accessible. Res més que
Plaça Cuba, 18, 2n nals; amb el món del treball com a lémica”... a les desenes de butlle- amb el seu espai web (http://usua- això, però tampoc res de menys.
08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com
Tel. i fax 93 790 90 34 centre però coincidint amb els sec- tins que els militants de la nostra ris.tinet.org/cgt-cat/index.htm). Un És una exigència que es va fer
Vallès Oriental tors de la societat que aposten per mateixa organització s’han dedicat lloc en el qual hi podreu trobar tots l’any passat al darrer congrés de la
Gaietà Vinzia, 15-17, baixos lluitar enlloc de callar, per construir a repartir per tants centres de tre- els números actuals en format CGT de Catalunya a Sant Joan
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 un futur enlloc d’assumir la realitat ball com hi tenim presència... i a ìpdfî. Els números actuals i, amb el Despí i que avui tenim el plaer de
present. molts més que no anomenem però temps, volem que també els ante- presentar-vos com una realitat.
FEDERACIONS INTERCOMARCALS Des del Col·lectiu Catalunya, el
Girona
col·lectiu editor del Catalunya, ens
reconeixem continuadors de la
La millor imatge del mes
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a
17005 Girona - cgt_gir@cgt.es tasca de convertir en lletres de tinta
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
o digital els pensaments, les ac- Losantos, ves-te’n a la merda
Ponent
Av. Catalunya, 8è
, 2 cions, les discussions i els avenços
25002 Lleida - lleida@cgt.es que contribueixen a construir la so- Ens l’heu enviat de fa temps per tal de no perdre els seus
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
cietat llibertària. Volem expressar el però només ha fet cap aquí des- llocs de treball després dels dar-
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a
nostre reconeixement a publica- prés de patir una de les diarrees rers acomiadaments massius
43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es cions com “La Tramuntana”, de mentals del personatge en perpetrats per la direcció de la
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
Josep Llunas i Pujals, o “L’Avenir”, forma d’insult, vòmit o directa- multinacional alemanya.
de Pere Cortiella; “La Revista Blan- ment merda en forma d’opinió El Jiménez Losantos, fent-se
FEDERACIONS LOCALS ca” de Federico Urales i la mateixa l’altre dia, quan no se li va ocór- passar per economista, va etzi-
Barcelona “Solidaridad Obrera”, l’òrgan de la rer res més que, després de cri- bar que estaven fora de la histò-
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org
CNT de Catalunya durant anys i dar contra tot el que no li plau ria els qui no acceptaven els
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 panys. D’”Estudios” o “Generación del tot o no li ve de gust -”ABC” efectes del neoliberalisme, entre
Manresa consciente” al primer “Integral” o inclòs- el personatge en qüestió els quals es compten els aco-
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgt.es
“Alfalfa”, de l’”Ajoblanco” o “El Viejo es va despatxar de gust contra miadaments massius quan les
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Topo” dels setanta, de “La Bicicle- els obrers i obreres de la Seat empreses volen guanyar més
Rubí ta” al “Contra-infos”, del “Diagonal” que continuen donant guerra diners.
Colom, 3-5
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Tel. i fax 93 588 17 96
“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 20 de maig
Sabadell del 2006.
Unió, 59 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada,
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Dídac Salau, Josep Garganté, Patrícia Carles, Xavi Roijals, Vicent Canet, Jordi Martí i Òscar
Tel. i fax 93 745 01 97
Purqueras. Col·laboren en aquest número: Depana, Alerta Solidària, Karin Konkle, Ecologistes “Invenciblement s’ha d’anar
Terrassa en Acció, Repsol Mata, Entropia Activa, Tomb Antirepressiu, Cedall, Vicent Boix, Antonio Pérez
Ramon Llull, 130-136 aixecant el so de la teva caiguda,
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Collado, Carme Álvarez, Araceli Prieto, Isa Garnika, Joan-Tomàs Sabaté i Torrents, Pep Juárez, / el violat pes jove de la teva
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Anselmo Llorenç (portada).
llibertat ha de brotar dels cims, /
Castellar del Vallès Mireia Bordonada, Gabriel Serra. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’.
Pedrissos, 9 bis Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340
sota els arcs de l’alba nova.”
08211 Castellar del Vallès
cgt_castellar@terra.es
883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es Agustí Bartra dins “Oda a Catalunya des dels
Tel. i fax 93 714 21 21 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. tròpics” (1940)
Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Olesa de Montserrat - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob -
Tel. 93 778 04 93 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Maig de 2006

3. REPORTATGE La lluita contra la Refoma
Laboral i contra la
La CGT de tot l’Estat es manifesta a Madrid
el dia 10 de juny per fer visibles totes les Directiva Bolkenstein
lluites en què està posat l’anarcosindicat centren la convocatòria
SE’NS PIXEN A SOBRE
I DIUEN QUE PLOU
Reforma Laboral 2006:
el pacte ja és un fet
Secretariat Permanent Comitè
Confederal CGT
E
l document final per a la
Reforma Laboral, que va
ser subscrit el 9 de maig, pel
Govern PSOE, Empresaris, CC.OO
i UGT, a pesar de les declaracions
retòriques de les parts firmants, no
resoldrà el problema de milions i
milions de persones, que viuen, so-
breviuen, consenten i han de patir
un sistema de relacions laborals
sustentat en la desregulació, l'atur,
la subocupació, la sinistralitat i la
precarietat.
Aquesta Reforma Laboral resulta
vergonyosa, tant en les seves for-
mes de negociació, amagada als
treballadors i treballadores, com en
els seus continguts, en els que con-
solida el model de relacions labo-
rals precari i subvenciona, encara
més, als empresaris.
L'exercici d'il·lusió i engany
(“ara sí, acabarem amb la precarie-
tat laboral…(???)”, dissimula les
relacions laborals reals sota formes
jurídiques que s'allunyen dels drets
laborals: contractes i subcontractes,
franquícies, contractes d'agència,
falsos autònoms, becariat, teletre-
ball, interinitat, descentralització
productiva, exteriorització de l'ocu-
pació... Foto: Anselmo Llorenç
Totes aquestes formes de desre-
gulació legalitzada són institucio- S'ha pactant la reducció de les quo- cepció del contracte d'inserció que polítiques d'ocupació o persones joves de 16 a 30 anys.
nalitzades com a model consolidat, tes empresarials per dues vies, l'atur es deroga, i es regula com a pre- amb discapacitat. -Tots aquells empresaris que con-
sent l'única intervenció realitzada (Un quart de punt menys en el 2006 sumpta mesura limitadora dels en- -Contracte de foment de la con- verteixin els seus contractes tempo-
en aquesta reforma l'establiment de i un altre quart de punt menys en el cadenaments contractuals que tots tractació indefinida. Es mantenen rals en Indefinits de foment de l'o-
llibres de registre burocràtics de les 2008) i el Fogasa (cotitzaran un 0,2 aquells treballadors/es que durant totes les bonificacions als empresa- cupació, obtindran 800 _ per
contractes. La coartada del binomi menys). un període de 30 mesos, hagueren ris ampliant-les a quatre anys i amb contracte i any durant tres anys.
seguretat i flexibilitat –filosofia -Bonificacions en cotitzacions tingut dues o més contractes tem- quantitats fixes per a majors de 45 -Cessió il·lícita. S'afegeix un nou
mediàtica que ha presidit l'any i es- empresarials al foment de l'ocupa- porals en els últims 24 mesos, per al anys, demandants d'ocupació amb apartat, el 2, a l'article 43 (cessió
caig de “diàleg social”– els ha ció. Es legisla (Decret Llei primer i mateix Lloc de treball amb la ma- inscripció continuada a l'oficina Il·lícita de treballadors/es) i es defi-
permès tancar un marc jurídic-labo- després Llei) un increment dels In- teixa empresa, a partir de la refor- d'ocupació del menys sis mesos, neix la mateixa basant-se en els
ral que ignora la realitat dels pro- centius en les contractacions: de 2 ma, adquiriran la condició de treba- totes les dones i totes les persones supòsits que ja estan recollits en la
blemes, repressió i mortalitat de anys a quatre anys de contractes lladors fixos. amb discapacitat, treballadors/es en doctrina del Tribunal Suprem:
milers de persones assalariades. subvencionats, amb quantitats fixes -Contracte de formació. Els con- situació d'exclusió social i víctimes - Posada a disposició de treballa-
per contracte i any. tractes de formació pateixen unes de violència de gènere. La mesura dors/es sense ser ETT.
Continguts del Pacte -Contractes Temporals. Es man- correccions, quedant sense límits s'universalitza en la pràctica, en - Carència d'organització, activi-
tenen totes les modalitats de con- d'edat sempre que els treballa- afegir a aquests supòsits un nou,
-Reducció de quotes empresarial. tractació temporal a la carta, a ex- dors/es provinguin de programes de que consisteix a incloure els homes continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Juny de 2006 3

4. REPORTATGE
Valoració del > ve de la pàgina 3
Contingut de tat i/o patrimoni propi.
- No córrer risc i ventura inhe-
la Reforma rent a un empresari.
-Subcontractació. Es crea un lli-
Comitè Confederal de la CGT bre de registre on figurarà la infor-
mació establerta en l'article 42.4
relativa a raó social de la contracta,
temps de durada, nombre de treba-
lladors, etc., quan concórreguen a
l'empresa principal contractista o
sotscontractista i comparteixen de
forma continuada un mateix centre
de treball. Llibre que podrà ser vist
pels representants dels treballa-
dors; als que s'amplien els seus
drets d'informació sobre contractes
i subcontractes, tant de les contrac-
tes com de la principal. (S'atorga la
possibilitat de formular qüestions
als treballadors/es d'una contracta
i/o subcontracta davant els Repre-
sentants de la principal, sempre
1. Es manté en les qüestions fona- que la contracta manqués de Re-
mentals l'actual estat de coses, res- presentants i es trobi en el mateix Foto: Anselmo Llorenç
pecte de la subcontractació i la centre de treball de forma conti-
Temporalitat, renunciant al princi- nuada i sense que puguem de mo- actuals mantenint el límit d'una
pal objectiu, que presumptament ment conèixer l'abast real de les re- Els empresaris hauran de pagar anualitat, s'inclouen les indemnit-
inspirava la present reforma ferides consultes). zacions de l'art. 52. a), b) i e), s'in-
2. S'avança en el model de sub- menys a costa de nosaltres clouen les indemnitzacions per fi-
vencionar als empresaris la con- Prestacions per atur nalització de contractes temporals,
tractació, reduint d'esta manera els per conciliacions judicials i per ex-
seus costs i continuant la trans- S'estén el subsidi per atur de 6 no, activitat en al triple del dit salari. S'eleva el tinció amb base en processos con-
ferència de rendes del treball al ca- mesos als majors de 45 anys sense data certa). nombre de dies a abonar de 120 a cursa'ls.
pital. A més, en aquesta ocasió se li responsabilitats familiars i als fixos 150 dies. S'inclourà en l'abona-
redueixen les cotitzacions al FO- discontinus quan hagin esgotat una Prestacions del FOGASA ment del FOGASA la part propor- Reducció de la
GASA i a l'atur. Aquestes bonifica- prestació de qualsevol durada, cional de les pagues extraordinà- cotització a les ETT
cions, que van de 500 a 3.200 euros sempre que hagin cotitzat un S'amplien els límits que abona el ries.
anuals, s'atorguen en funció del mínim de nou anys. El sistema de FOGASA així com determinats Respecte de les indemnitzacions Finalment , a les ETT se'ls elimina
col·lectiu de treballadors a qui està subsidi agrari s'equipara al general elements de càlcul. Respecte dels s'amplia igualment al triple del les sobrecotitzacions pels seus
destinat la contractació, sense con- i s'amplien les prestacions per de- salaris deguts, la quantia màxima SMI la base de càlcul, l'import de contractes de posada a disposició,
dicionar-ho en cap cas a la per- socupació a les “dues classes” de de salari a abonar passa del doble la indemnització serà de 30 dies tractant, d'aquesta manera, de fo-
manència en l'ocupació. Se sub- “fixos-discontinus” (si repeteix o del salari mínim interprofessional per any de servei davant dels 25 mentar la seva utilització.
venciona als empresaris sense cap
tipus de condició a l'estabilitat, i
una posterior justificació de la ma-
teixa com ocorre en qualsevol altra Algú hi guanya, però qui?
subvenció. Així s'injecta diners pú-
blics a les empreses sense cap re- Comitè Confederal de la CGT En 1997, amb una alta tempora- ta a la Subcontractació, i manté també, de modificar el lloc de tre-
quisit i sense cap justificació poste- litat i rotativitat en les ocupacions, l'“ilegalisme” institucional i em- ball a l'empleat per a no concórrer
rior.
3. El cost que suposarà la trans-
ferència de fons públics a les mans
D es de 1997, data de l'última
Reforma Laboral pactada
entre els mateixos actors, en el
Govern, Empresaris, CCOO i
UGT, pacten el nou contracte esta-
ble (el de foment d'ocupació dels
presarial. Es configura el contracte
“indefinidament interí” en temps i
precari en condicions i drets, lega-
en aquesta situació.
Es renuncia a intervenir sobre la
realitat que tenim, tancant un pacte
privades empresarials arran d'a- qual es crea el contracte de foment 33 dies), com La suposada solució litzant la major crueltat del sistema que beneficia a la patronal amb
questa reforma està estimat entre d'ocupació amb una disminució de al treball precari. En aquest temps i de relacions salarials: la mort en el noves transferències de rendes
els 2.164,9 i els 2600 milions d'eu- drets en origen (33 dies en cas d'a- responent a les necessitats de des- treball, la sinistralitat i la mala sense cap contraprestació i amb un
ros entre el 2006 i el 2007. Aquesta comiadament improcedent quan regulació requerides pels empresa- salut laboral i social. Els empresa- lleuger augment en algunes presta-
quantitat se suma als quasi 3.000 s'han al·legat causes objectives) i ris, el Tribunal Suprem canvia el ris, podran continuar realitzant tots cions per desocupació i del FO-
milions anuals que suposen ara els una subvenció a l'empresari durant seu criteri jurisprudencial i legalit- els contractes que desitgin per GASA , Govern, Empresaris,
incentius a l'ocupació. dos anys, lligada a la reducció per- za el contracte d'obra o servei, lli- mitjà de contractes i subcontractes, CC.OO i UGT, consoliden el seu
4. S'amplien algunes prestacions centual de quotes a la seguretat so- gat a les contractes i subcontractes podran recórrer a la “quasi univer- model, flexible i precari, de rela-
per desocupació i es milloren algu- cial, fins aquesta nova reforma entre empreses. salització” del contracte de foment cions laborals: ocupació temporal
nes quanties del FOGASA com a pactada en el 2006, el pacte social A partir d'aquests moments i fins d'ocupació (el de 33 dies), perquè (interinitat permanent), subcon-
mínima contraprestació que per- s'ha mostrat com una eina de flexi- a l'actualitat, milions de persones se'ls subvenciona durant 4 anys per tractació, vulnerabilitat, indefensió
meti defensar aquesta reforma als bilització i desregulació de drets es veuen atrapades en el trampós i a més tard acomiadar lliurement i i es continua la tendència de sub-
sindicats que han renunciat a una laborals, i les retòriques salvadores injust sistema de relacions labo- molt barat, reduint a més les seves vencionar les contractacions, més i
lluita real en defensa dels interes- només són certes per al capital. rals: les empreses externalitzen les quotes a l'atur i al FOGASA. en major quantia, als empresaris,
sos dels treballadors i treballado- Ja anteriorment, la reforma del seves activitats, es desprenen de La mesura de convertir en fixos quan al mateix temps, es redueixen
res. 94 va imposar les condicions als treballadors i treballadores directes quan es porten més de dos contrac- substancialment els seus costos re-
5. Es tornen a potenciar les Em- treballadors de la disponibilitat per per mecanismes com a acomiada- tes temporals en un mateix lloc de baixant les seves quotes empresa-
preses de Treball Temporal, la qual part d'empresaris sobre les seves ments individuals, ERO i prejubi- treball i en una mateixa empresa, rials.
cosa mostra el model de precarietat condicions de treball relatives a la lacions, i aquests mateixos treba- durant 24 mesos en un període de En definitiva ”es pixen sobre no-
a què se'ns sotmet. jornada, a la mobilitat funcional i lladors i treballadores, o el seu 30, per als contractes que se subs- saltres i, a sobre, hem de dir que
6. Com massa bé sabem el man- geogràfica i sistemes de remunera- relleu per milions de joves, tornen criguin a partir de l'entrada en plou”, per tot això la Confederació
teniment dels nivells de precarietat ció. La regulació aquest mateix a ingressar al mercat de treball, vigor de la reforma, no suposa cap General del Treball fa un crida a la
comporta l'increment dels nivells any de les ETT, comporta la im- amb contractes temporals i immer- fre real a la temporalitat, perquè a unitat i la mobilització de tots i
de repressió i sinistralitat plantació d'un model de relacions sos en la relació laboral basada en més de la seva incidència parcial, totes les treballadores i els treballa-
7. Quedem a l'espera de veure el laborals basat en la inseguretat ju- el model de contractes i/o subcon- els empresaris continuaran dispo- dors: Contra la Reforma Laboral i
text del Reial Decret que matisarà i rídica del contracte per a milions tractes. sant d'un acomiadament que és la Directiva Bolkestein, pel reparti-
concretarà la reforma per a posar-la de treballadors i treballadores i el Aquesta Reforma Laboral pacta- lliure i únicament hauran de coste- ment de la riquesa i els drets so-
en marxa. blindatge dels drets del capital. da en el 2006, no dóna cap respos- jar un preu ínfim. N’hi hauria prou, cials.
4 Catalunya. Juny de 2006

5. REPORTATGE
Directiva Bolkestein:
en quina situació es troba
CGT-Secretariat Permanent del administratius no apunten a l’har-
Comitè Confederal monització d’aquestes últimes, sinó
que tenen com a objectiu suprimir
E
l Parlament Europeu va els règims d’autorització, els proce-
adoptar en primera lectura i diments i les formalitats”. Conclu-
votació la proposta de Di- sió d’harmonització de normes la-
rectiva relativa als serveis en el borals, fiscals i mediambientals: res
mercat interior. El text modificat i de res, després les deslocalitzacions
acceptat -insistim, en primera seran la gran xacra d’aquesta nova
instància- respon a un pacte polític dècada, doncs les empreses ara rea-
entre el Partit Popular Europeu i el litzen les productivitats arreu del
Partit Socialista Europeu. El text, planeta.
que es va veure en la reunió del Les idees centrals no només se
Consell celebrada sota la presidèn- sustenten si no que, a més, surten
cia de torn (Àustria) els dies 23 i 24 reforçades davant les posicions
de març de 2006 (resulta d’interès “públiques” de Partit Popular Euro-
què opinaran els francesos quan peu, Partit Socialista Europeu i la
Chirac va mantenir que aquesta di- Conferència Europea de Sindicats
rectiva en cap concepte tiraria en- amb la qual cosa, la denúncia es
davant mentre mantingués algun torna encara més difícil de ser assu-
“dubte” sobre el tractament dels mida per les persones.
serveis públics i les deslocalitza- * Es “constitucionalitza” la llibertat
cions), estava previst que tornés al absoluta o quasi absoluta del capi-
Parlament durant el mes d’abril, per senyala que “el prestatari pot, per a serveis- que, En absència d’opció imaginació, doncs si els polonesos tal tant per a localitzar-se, reubicar-
a una segona lectura i votació. realitzar la seva prestació, exercir, a explícita s’aplica el dret del país o austríacs consideren que la sanitat se o establir-se, sobre la base de les
No coneixem el text final i la títol temporal, la seva activitat en el d’origen entre l’empresa prestadora ha de ser privada no constarà com a regles de la competència, no de les
seva articulació, i en conseqüència país on es fa la prestació en les ma- i el seu client. Això es denomina in- SIG, etc.) i els Serveis d’Interès necessitats socials, culturals, fiscals
hem de mantenir que l’actual pro- teixes condicions que les que el seguretat jurídica, la qual propicia Econòmic General (SIEG), és a dir i mediambientals, com de la lliber-
posta (amb les seves modifica- país imposa als seus propis resi- centenars de conflictes davant el aquells serveis “que corresponen a tat absoluta en la contractació-pres-
cions) segueix sent la proposta més dents”. Tribunal de Justícia i aquest Tribu- una activitat econòmica i que estan tació de qualsevol servei que no
desreguladora de tots els serveis, Com veiem, això és una pura nal sentencia en un sol sentit: el de oberts a la competència”. afecti “l’interès general” d’un EM.
inclosos els públics, amb excepció contradicció i al final qui resol és el la lliure competència. El Tribunal de Justícia en sentèn- * Els conflictes d’interpretació
d’aquells que ja es trobaven libera- Tribunal d’Estrasburg, que la prò- Quant als drets laborals (conve- cia en els assumptes C-180-184/98 quant a les legislacions del país
litzats com els serveis postals, els pia directiva torna a assenyalar en nis, reglamentacions, etc.) dels tre- va definir que constitueix una acti- d’origen o d’acollida, no només in-
transports, les telecomunicacions i el seu article 3.2 que s’aplica balladors/es desplaçats, l’Estat d’o- vitat econòmica: “qualsevol activi- trodueixen una ambigüitat quant al
l’energia: electricitat i gas. “sense perjudici del dret internacio- rigen dels desplaçats pot prendre tat que ofereix béns i serveis en un respecte dels drets laborals, sinó
La nostra posició és i serà: Fora nal privat, especialment el dret in- mesures per a garantir el compli- mercat determinat”. Aquesta inter- que clarament fomenten el dúm-
Directiva Bolkestein. És l’única ternacional privat que regeix els ment de les condicions d’ocupació i pretació considera que totes les ac- ping social en definir que qualsevol
manera de ser conseqüents contra llaços d’obligació contractuals i no de treball en virtut de la Directiva tivitats -amb excepció de les activi- persona física pot ser prestadora de
la lògica de la competitivitat esta- contractuals (Roma I i Roma II)”. 96/71/CE de desplaçament de tre- tats estatals- poden i han d’estar servei, sempre que no presti aquest
blerta per la Comissió i concretada Això no és només un exercici balladors. El realment curiós i com- sotmeses a les regles de la com- servei de forma subordinada (par-
en l’estratègia de Lisboa. retòric de regles de joc, sinó plicat -en conseqüència origen de petència. Després, quins serveis pú- lem de la proliferació de “falsos
Quant a les modificacions con- l’essència del capitalisme mercan- litigis- és que sigui l’estat on es blics estem dient que s’ex- autònoms” a escala europea?).
cretes que tant s’airegen: retirada til, doncs el dret internacional pri- troba la raó social el que controli clouen?!!! * Els poders públics, els controls
del Principi del País d’Origen vat s’aplica en les relacions entre que es respecti la legislació en el democràtics -bé via parlaments, bé
(PPO), l’eliminació dels Serveis empreses i entre aquestes i els con- país on exerceixi la seva activitat. Algunes conclusions via governs-, es retallen i soscaven,
Públics de l’àmbit de la Directiva i sumidors. En aquest cas concret, la provisionals deixant a la ciutadania com mers
el respecte pels drets laborals, fis- directiva (l’actual proposta, després 2.- Els Serveis Públics: Aquí la consumidors per al millor desenvo-
cals i mediambientals, des de la lec- de la modificació) assenyala que és conya és majúscula, doncs separen a) Si és veritat que s’eliminen del lupament competitiu. Les políti-
tura complexa i no inserida en l’ar- el dret del país del consumidor el o defineixen el que són Serveis text els aspectes menys presenta- ques europees en funció del seu po-
ticulat de la Directiva primària, que s’aplica. Ara bé, en el cas de d’Interès General (SIG), que no són bles, la possibilitat que el dret del sicionament en la ronda de
hem de dir: contractes entre empreses, el dret definits sinó que deixen la llibertat treball sigui burlat és un fet no sola- negociacions de l’OMC quant a
1.- Sobre el Principi del País internacional privat deixa la lliure de definir a cada estat membre ment cert, sinó que queda subjectat l’Acord General de Comerç de Ser-
d’Origen: Desapareix l’expressió i opció del dret a les parts contrac- quins són (imaginem llistes contra- a les regles de la competència[1]. veis, surten reforçades amb aquesta
es remodela l’article pel de “Lliure tants. I succeeix -i aquí es troba posades en funció d’interessos Directiva Bolkenstein.
prestació de serveis”. Així es garan- l’essència de la lliure prestació de d’estat... i no fa falta tenir molta b) No es garanteix el control de les
teix que els “Estats membres res- empreses i el dret que s’apliqui a la [1] La regla de la competència esta-
pecten el dret dels prestadors de prestació de serveis no es troba de- bleix -per exemple- que la VW
serveis de proporcionar un servei finit amb claredat, amb la qual (amb seu central a Alemanya) pot
en un Estat membre distint d’aquell cosa, inseguretat jurídica, embolic, produir els seus vehicles allí on el
on estan establerts. L’estat membre Tribunal... mercat li sigui més favorable en ter-
en el qual es proporciona el servei mes de costos de producció (labo-
garanteix el lliure accés a l’activitat c) Garantir els Serveis Públics rals, mediambientals, fiscals, entre
del servei, així com el lliure exerci- depèn del que cada estat digui d’altres), després, cap directiva l’o-
ci en el seu territori”. sobre que són SIG, després el mer- bliga a produir a Martorell més uni-
El problema és seriós, ja que l’ar- cat mana. tats, i és absolutament “legal” que
ticle 43 del Tractat de la Unió Euro- deslocalitzi part de la seva activitat
pea assenyala que la llibertat d’es- d) Hi ha una consideració nova que a qualsevol país membre de la UE.
tabliment s’efectua en “condicions ha introduït la Directiva que és pe- Conseqüència real: 1.000 treballa-
definides per la legislació del país rillosíssima -encara més-, el dors/es al carrer i el dret laboral del
d’establiment per als seus propis 21 bis, que diu que “les disposi- país de destinació “queda respec-
residents” i en el seu article 50 as- cions en matèria de procediments tat”.
Catalunya. Juny de 2006 5

6. TREBALL-ECONOMIA Si ens prohibeixen
fer assemblees, què
Estendre les lluites puntuals d’empresa pel seu
voltant i esdevenir multitud, persones crítiques
ens haurem
capaces de fer la transformació social d’inventar?
SAS Abrera
sanciona CGT
per fer
La plantilla de Ficotriad
assemblees de Rubí, en lluita
E l passat 21 d’abril, l’empresa
SAS Autosystemtechnik va
sancionar amb 21 dies de treball i Text: Col·lectiu Catalunya; fotos:
sou Emiliano Jiménez, secretari Gabriel Serra
general de la Secció Sindical de
E
CGT i secretari general del Metall ls treballadors de Ficotriad
del Baix Llobregat de CGT. El 24 SA, empresa de la multina-
de març, la direcció de SAS va lliu- cional catalana Ficosa In-
rar al company l’obertura d’un ex- ternacional, situada a Rubí, van
pedient disciplinari pel sorprenent convocar en aquesta ciutat una ma-
motiu de realitzar assemblees in- nifestació el passat 13 de maig
formatives als treballadors. contra els plans de l’empresa,
Aquesta és una prova més de plans que passarien per la desloca-
l’assetjament a què estan sotmesos lització de maquinària i producció
els membres de la Secció Sindical als països de l’est, trasllat obligato-
de la CGT per negar-se a acceptar ri de treballadors i treballadores
les ofertes de diners i alliberaments abusius i discriminatoris cap a una
fets per SAS a canvi de retirar totes altra empresa del grup, incompli-
les accions legals i sindicals inter- ment del pacte de primes, i pres-
posades contra l’empresa; a més, sions a la plantilla perquè abando-
aquesta nova sanció coincideix nin l’empresa indemnitzant per
amb l’inici del procés electoral sota d’allò que estableix la llei. La manifestació va mostrar al carrer les reivindicacions de la plantilla.
convocat per CCOO a l’empresa, El Comitè d’Empresa, on té la manifest en què els treballadors i llat forçós de 25 treballadors a una
amb tres membres de la CGT aco- majoria la CGT, davant d’aquesta les treballadores volien deixar clar altra empresa del grup situada a
miadats, a hores d’ara readmesos situació va convocar la manifesta- que defensaran els seus llocs de Mollet, amb l'excusa que no hi ha
segons sentència judicial (vegeu ció amb el suport d’altres empreses treball i no deixaran que es conti- treball, argument que des de la
“Catalunya” 75). en crisi de la localitat (Dupont, nuïn perdent llocs de treball a la Secció Sindical de CGT és rebut-
És curiós que l’empresa sancioni Cosmohogar, Ficotranspar, Alu comarca. Els treballadors i les tre- jat, perquè al mateix temps estan
un treballador per fer assemblees Perfil), manifestació amb una im- balladores de Ficotriad no descar- traient maquinària de l'empresa per
informatives i que Inspecció de portant presència de la Confedera- ten realitzar més mobilitzacions. emportar-se-la a altres països, amb
Treball sancioni (com a sanció ció General del Treball que va El grup Ficosa és una multina- la qual cosa la capacitat productiva
molt greu que pot arribar fins als aplegar més de 1.000 persones, les cional catalana de l'Automoció, de la fàbrica es redueix. La CGT
90.000 euros de multa) la mateixa quals van recórrer els carrers del que ha iniciat un procés de deslo- creu que les veritables intencions
empresa per negar-los la participa- centre de Rubí. calització, primer tancant l'empre- de l'empresa són deslocalitzar la
ció en assemblees a altres tres Al final de la manifestació, un sa Fico ITM de Sant Guim de Frei- producció i que el que avui implica
membres de la CGT expulsant-los treballador de Ficotriad i membre xenet (Lleida) i després reduint la 25 treballadors, demà pot implicar
de les instal·lacions de l’empresa del Comitè d'Empresa, va llegir un plantilla de Ficotriad, amb un tras- els 400 restants.
mitjançant seguretat privada.
Absolts els dos En un protocol secret, l’empresa regala cinc delegats a cada sindicat
companys del
Bus jutjats a CCOO, STC i UGT van acordar l’ERO d’ONO a canvi de beneficis
Sevilla Secció sindical CGT-ONO L’ombra de la sospita s’estén
cada dia més sobre els sindicats
podia fer una altra cosa. No sabem
quin ús li donaran al portàtil o al
L’empresa els regala 5 delegats a
cada sindicat, delegats que no han
T al com informàvem en l'ante-
rior “Catalunya”, el 21 d'abril
es va celebrar a Sevilla el judici als
L ’operadora de telefonia ONO
va pactar a finals de març un
ERO amb els sindicats CCOO,
CCOO, UGT i STC amb represen-
tació en la nostra empresa. L’ERO
ens ha portat la gran tristesa de
mòbil, però de ben segur que al-
guns treballadors que aniran al ca-
rrer amb la seva signatura els ho
estat triats pels treballadors. A
canvi sabem que es comprometen
a no convocar eleccions sindicals
dos membres de la Secció Sindical UGT i STC que suposava l’aco- veure com s’ha manipulat la infor- expliquen. Total, per a signar el en molt de temps, i altres compro-
de CGT d'Autobusos de Barcelona miadament de 785 treballadors (un mació i sobretot com es va arribar que els posin, amb un bolígraf els misos que limiten els drets dels tre-
acusats pel fiscal d'haver realitzat 17% del total de 4.600 del grup). a una signatura que donava un xec sobra. L’empresa ens va confirmar balladors d’ONO.
pintades a l'estació d'autobusos de L’ERO es desenvoluparà en tres en blanc a l’empresa, tal com el lliurament d’aquests equips, Això va “més enllà del mal
Sevilla. El company Mellado va fases, la primera de les quals, que estem veient. Si greu va ser aquell al·legant que tenen alliberats. gust” i ofèn profundament els qui
acceptar l'oferta del fiscal, amb el englobarà el 65% d’aquests emple- teatre al que vam haver d’assistir Doncs sí, tenen alliberats. A pesar des de sempre hem lluitat per la de-
resultat de tres dies de localització ats, finalitzarà a finals de juny. En amb aquests sindicats, les notícies de la propaganda que ens estan en- fensa dels interessos dels treballa-
permanent. Per la seva banda, el la segona etapa l’operadora reduirà a les quals CGT ha tingut accés de viant, aquests sindicats es preocu- dors/es. Això trenca les regles del
company Campillo no va acceptar fins a cap d’any 157 llocs de tre- diverses fonts de confiança ens pen realment poc pels treballadors, joc, posant en perill els propis pi-
l'oferta, resultant absolt. ball, el 20% del total de l’ERO. semblen escandaloses i lamenta- el seu interès és únicament propi i lars de l’anomenada “pau social”.
Els companys de Barcelona L’última fase culminarà al setem- bles. Ja anem veient el preu que per a treure’n el seu benefici. Ens venen com a simple mercade-
s’havien solidaritzat amb els treba- bre del 2007, amb la sortida de van cobrant els sindicats signants Aquesta és la conclusió a la qual ria a la patronal. Ja anem tenint cla-
lladors de Damas i van ser acusats l’empresa d’altres 118 treballa- de l’ERO, fa uns dies els van rega- podem arribar després de l’última res moltes coses, i més que n’ani-
de fer unes pintades a Sevilla. dors. lar ordinadors portàtils i mòbils notícia que ens sembla lamentable. ran apareixent. La nostra força és
Paral·lelament al judici i per de- Si ja va ser greu el suport dels perquè truquin a càrrec de l’empre- CCOO, STC i UGT han acordat la unitat dels i les afiliades, la uni-
mostrar el suport als acusats, la tres sindicats a l’ERO, contra el sa, viatgets... I això és només el un protocol secret del qual no se tat de les i els treballadors enfront
CGT va convocar una manifestació qual CGT va mostrar una clara que es va veient. En lloc de discul- n’ha fet cap publicitat, a esquena d’aquestes actituds i fets totalment
des de l'estació d'autobusos per oposició, ara l’empresa ho arrodo- par-se per la seva signatura sense dels treballadors, de la CGT, i reprovables.
acompanyar-los al jutjat. L'acte va neix: ONO els regala 5 delegats raons a favor de l’ERO, segueixen estem segurs que d’alguns delegats Més informació: http://www.cgt-
reunir unes 150 persones. sindicals. intentant convèncer-se que no es d’aquests mateixos sindicats. ono.com/
6 Catalunya. Juny de 2006

7. TREBALL-ECONOMIA
Entrevista a José Ángel Luque, de la Secció Sindical de CGT a Fico Triad LA MIRADA
(Rubí) i secretari del Comitè d’Empresa INDISCRETA
La Carta
‘Estem esperant d’Amiens ja
té 100 anys
la resolució i l'actuació Emili Cortavitarte Carral
de la Generalitat’ E n 1889, dos congressos obrers
es reunien per separat a París.
L’intent de recuperació d’una nova
internacional obrera va fracassar i
novament dues branques van esce-
Josep Garganté nificar la divisió. Una va formar la
II Internacional i l’altra va anar
-Quants anys fa que funciona construint una Internacional Sindi-
Fico Triad? cal.
-Fico Triad es va fundar l’any Al 1906, a la ciutat d’Amiens, el
1992, segons el registre mercantil, congrés de la CGT francesa posarà
i va néixer dintre de la mateixa les bases teòriques i pràctiques fo-
Fico Cables, d’aquí que per crear namentals del sindicalisme revolu-
una doble escala salarial es van in- cionari i de l’anarcosindicalisme.
ventar un sistema de “primes” que Els sindicalistes revolucionaris
topava el cobrament en el 120 com van entendre el conflicte de classe
a màxim dintre d'una escala del com a inevitable i els seus interes-
100 al 133. Vam estar més de dos sos irreconciliables. Els sindicats
anys en els tribunals i al final van havien de combinar les millores de
dir que no hi havia discriminació les condicions dels treballadors, a
entre els treballadors. curt termini i en el sistema vigent,
Nosaltres vam acceptar la deci- i organitzar, a llarg termini, el de-
sió del TSJC amb la seva sentèn- rrocament del capitalisme i la cons-
cia, però l'empresa va caure en la trucció d’un sistema col·lectiu de
seva pròpia avarícia, que no és propietat productiva controlat pels
altra que després de tant temps de- treballadors. Reivindicació laboral,
fensant el seu sistema de “primes” salut laboral, solament actua quan vam crear fa poc més d’uns 8 ningú no ens ha posat límits, ni lluita de classes i transformació so-
voler-lo canviar ara i nosaltres no hi ha mà dura, molt trist, encara mesos, però estem fent un treball graons en la nostra forma de treba- cial estretament relacionades i vin-
estem disposats a treballar més del que estem esperançats que canviïn excepcional. llar. Ens sentim identificats i amb culades.
120 per caritat, és un tema molt amb el temps. -Fico Triad és una empresa cata- el suport dels companys del sindi- Aquesta estratègia tenia un ins-
complicat que veurem com acaba. -Quin és la situació sindical a lana. Què significa això a l'hora cat. Veiem que el sindicat està a la trument fonamental que era el sin-
-Sabem que existeix l'amenaça l'empresa? Hi ha hagut canvis de defensar els drets laborals? disposició dels afiliats per al que es dicalisme. Dinou anys més tard,
de la deslocalització dels llocs de significatius? En què consisteix -Que és molt mes difícil tot, ja que necessiti, una cosa que no havíem Peiró escrivia: “el sindicalisme és
treball. Com està en el dia d'avui el vostre treball sindical com a és una companyia de capital català viscut mai a CCOO, ja que tot eren un mitjà per a la lluita de classes...
aquest conflicte? Secció Sindical de CGT? i tenen moltes influències políti- limitacions i frens a l'hora de treba- serà la força que derrueixi la socie-
-Està denunciat davant les autori- -És molt bona per a la part jove i ques i d'altres àmbits, les institu- llar pels companys. El més gran és tat capitalista i el mitjà pel qual
tats laborals i estem esperant la re- conservadora per a la part adulta. cions els ho posen molt fàcil. Ho la unió i la complexitat de tots els s’articularà el mecanisme de pro-
solució i l'actuació de la Generali- Abans, la majoria era de CCOO i hem viscut en els últims quatre que estem treballant en la Secció ducció”.
tat. ara és de CGT, però el mes trist és anys. Sindical. M'ha sorprès la gent que La tàctica a aplicar l’acció direc-
-A quins altres problemes labo- que no s'adonen que el dia que -Afegiu el que vulgueu afegir... hi ha, capaç d'ajudar els altres en ta i col·lectiva dels treballadors. Per
rals us enfronteu com a treballa- l'empresa no funcioni ells també -Amb el canvi a CGT estem vivint aquest sindicat sense esperar res a a Griffuelhes “per l’acció directa
dors? aniran al carrer i l'única sortida és una de les majors alegries com a canvi, quelcom que buscava fa l’obrer crea la seva pròpia lluita, és
-Tenim molts accidents laborals, treballar junts i fer-ho en equip. sindicalistes. anys i que vaig trobar quan vaig ell qui la condueix, decidit a no dei-
l'empresa inverteix molt poc en La Secció Sindical de la CGT la Ja que a la CGT, fins a la data, arribar a CGT. xar a d’altres sinó a ell mateix la
tasca d’emancipar-se”.
L’altre senyal d’identitat fou
La multinacional Braun comunica el tancament total l’autonomia sindical. Els afiliats te-
nien absoluta llibertat fora del sin-
de la planta d’Esplugues i acomiada 640 treballadors i treballadores dicat per participar en les formes de
lluita que es corresponguessin amb
Col·lectiu Catalunya ria a l'atur. L'empresa va indicar als Braun va elaborar un estudi sobre Leonhard, va visitar Barcelona la seva concepció política o filosò-
sindicats la seva intenció de nego- la viabilitat de la factoria. No obs- però no va desvetllar els seus plans fica amb el compromís de no intro-
E n el moment de tancar aquesta
edició del “Catalunya”, ens
assabentem que un nou tancament
ciar de forma immediata el tanca-
ment, que segons l'empresa no es
basa en raons econòmiques ni pro-
tant això, a la fi del passat any, des-
prés de la redacció de l'estudi, la
multinacional va comunicar la de-
de futur sobre la fàbrica barceloni-
na. Els treballadors havien portat a
terme aturades de diverses hores
duir en l’organització les opinions
que professaven fora. Les organit-
zacions confederals no havien de
agreuja la situació del panorama ductives sinó de cost. La producció terminació de mantenir operativa per torn a final d'abril, amb mani- preocupar-se, en la seva lluita con-
industrial i laboral català. La Di- que actualment es fabrica en Es- la planta. festacions en les quals es reclama- tra les patronals, dels partits o sec-
recció de Braun va comunicar, el plugues es traslladaria a la Xina o a A pesar d'aquest anunci de man- va al govern català que s'impliqués tes que en paral·lel poguessin per-
19 de maig, al Comitè d'Empresa i algun país asiàtic. teniment de la planta, els sindicats en la negociació. seguir, amb tota llibertat, la
als sindicats el tancament “total” Una vegada coneguda la notícia, UGT, CCOO i CGT, amb repre- Braun és propietat de la multina- transformació social. Segons Do-
de la factoria d'Esplugues de Llo- la plantilla de la fàbrica d'Esplu- sentació a la factoria de Braun, van cional nord-americana Gillette lléans, la referència a les sectes en
bregat, en la qual treballen uns 700 gues de Llobregat va anar aturant organitzar un gabinet de crisi des- que, al seu torn, forma part de la el segon aspecte de l’autonomia
treballadors i treballadores. L'em- la producció per reunir-se en as- prés de conèixer-se que la multina- també nord-americana Procter & sindical estava adreçada als anar-
presa ha ofert a uns 40 membres de semblea. El Comitè d'Empresa va cional tenia la intenció de reduir Gamble. quistes. És a dir, autonomia sindi-
la plantilla vinculats a la investiga- celebrar assemblees també en els els costos fent fora la plantilla per En la seva fàbrica d'Esplugues, cal total. El cert és que, amb la
ció i el desenvolupament la possi- torns de tarda i nit, per a donar a guanyar competitivitat in guanys l'única que posseeix a l’Estat es- distància que dóna el temps, no es-
bilitat de traslladar-se a treballar a conèixer la notícia, que planejava per a uns pocs. A la fi del passat panyol, produeix prop de nou mi- taria malament parar-se a reflexio-
Alemanya, mentre que la resta de sobre el cap dels treballadors des mes de març, el vicepresident de lions d'unitats de planxes de vapor nar sobre tots aquests elements ca-
la plantilla, unes 640 persones, ani- que el passat any la Direcció de Manufactura de Braun, Christian i batedores per a tot el món. pitals de la Carta d’Amiens.
Catalunya. Juny de 2006 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
‘Assembleïtis’
Les sentències dels judicis
Pepe Berlanga (Timanfaya) a Seat, contra l’empresa
D esprés de la determinació
adoptada pels afiliats i afilia-
des de ERC de votar en contra del
Seccions Sindicals de CGT a
Seat
Estatut de Catalunya s'han alçat
L
veus “en contra del sistema arcaic” a majoria dels jutges estan
que aquest partit polític ha utilitzat donant la raó als acomia-
per arribar a aquesta conclusió. Tot dats i acomiadades de Seat
arrenca del fet que aquesta forma- que han denunciat la seva situació
ció política continua utilitzant el (més de 120 demandes). La majo-
sistema assembleari entre la seva ria de les sentències han declarat
afiliació per a l'adopció d'un punt els acomiadaments com a impro-
de vista: en aquest cas li ha corres- cedents i nuls, així a mitjans de
post a la posició davant el Referèn- maig hi havia 10 sentències d'im-
dum de l'esmentat Estatut, però procedents i quatre de nuls, alhora
estem parlant del procediment que que quatre demandes desestima-
quotidianament apliquen per deba- des. En el cas dels acomiadaments
tre i arribar a resolucions definiti- nuls, impliquen la immediata read-
ves que representin el parer de la missió dels demandants en els res-
seva organització. Alguns els han pectius llocs i amb les mateixes
acusat d'estar ancorats en el segle condicions de treball, així com La lluita no s’han aturat. A dalt, participació a la manifestació per la readmissió; a
baix, acció de Països Catalans Insubmisos contra CCOO pels 660.
XIX, altres d'infantils, uns altres de també l’obligació d’abonar-los els
mancats de responsabilitat, altres salaris de tramitació des de la data 5-La CGT i tota la plantilla companys acomiadats.
de..., en definitiva, que consultar la de l’acomiadament, el 31 de de- sabem que hi va haver influència Per altra banda, les informacions
base social que integra les organit- sembre del 2005, tot i que Seat pot sindical en les llistes d’acomiada- de les últimes setmanes sobre l'in-
zacions no està ben vist actual- presentar recurs al Tribunal Supe- ments, així com altres irregularitats crement de la producció a Seat
ment. rior de Justícia de Catalunya anteriors a l'ERO. El mateix presi- també serveixen per confirmar la
La pressió mediàtica i de tot (TSJC). dent del Comitè ho ha reconegut nostra denúncia que els acomiada-
tipus ha estat i serà cruel. Creadors Al mateix temps, estan en marxa davant el jutge per mitjà de docu- ments i l'ERO són fraudulents, i
d'opinió, mitjans de comunicació i, dues vies de reclamació judicial: ments i escrits. que el seu veritable objectiu era “la
com no, polítics de tota mena s'han un recurs d'alçada interposat per 6-Els màxims responsables del neteja sindical” dels treballadors i
llençat a la jugular d'aquesta força, CGT que cerca la impugnació total deteriorament de l'actual situació les treballadores més ferms en la
segurament si la decisió adoptada de l'expedient i les més d'un cente- llaodres, incloses afiliades als sin- són qui ostenta la majoria sindical. defensa dels drets laborals, i de
hagués estat la que ells defensen no nar de demandes individuals o de dicats signants de l'ERO, el nostre No hi caben excuses, ni intents passada atemorir la plantilla una
hagués importat gens el mètode grup, que pretenen aconseguir l'a- gabinet jurídic i altres aliens a la d’aparèixer com a víctimes ja que vegada més i obtenir més producti-
utilitzat, però com que no va ser nul·lació del procés. CGT. Ningú no ha estat obligat ni el procés de l'ERO el van dirigir vitat “gratis”.
així, doncs,... dur i endavant. No Aquesta és la realitat d’un Expe- induït a fer el que no cregués opor- ells, els acomiadaments d'estiu els Hem d'exigir al Govern de Cata-
seré jo qui defensi les decisions dient de Regulació d'Ocupació in- tú. van permetre ells, els d'octubre els lunya que respongui positivament
acordades per aquest partit, d'altra just i fraudulent, tot i que els sig- 3-La CGT espera que es respecti van consentir ells i els 660 acomia- al Recurs d'Alçada i en conseqüèn-
banda legítimes en l'exercici de la nants pretenen mantenir la el dret constitucional de la tutela daments també els van signar ells, cia anul·li l’ERO.
seva sobirania i que no necessària- “bondat” de l'ERO intentant negar judicial efectiva (denunciar davant no la CGT. Hem d'exigir a la direcció de
ment cal compartir, el que sí causa aquesta evidència i acusant CGT un fet que considerem injust) i que 7-De totes maneres, si el que es Seat que readmeti immediatament
indignació és el qüestionament del per justificar-se. La plantilla, però, els companys i companyes que han vol és recuperar el bon fer sindical, els i les qui han sol·licitat tornar en
“mètode”. Quan s'està en desacord no accepta justificacions de qui denunciat no siguin castigats do- enhorabona, en aquest camí esta- les mateixes condicions laborals
amb l'ús que es realitza de la repre- van signar els acomiadaments, no blement per exercir aquest dret. rem tots junts. CGT recordem que que disposaven abans de ser aco-
sentació delegada, resulta si més no obstant això, la CGT ha fet les se- Tots els sindicats s’han d'enfrontar a l’inici de l'ERO vam presentar un miadats. Reiterem que el mateix
trist que algú faci sermons per güents puntualitzacions: a l'empresa davant possibles acti- protocol d'actuació sindical que els dia en què es va fer públic l'ERO,
mantenir sistemes de decisió direc- “1-La CGT està complint l'obli- tuds antidemocràtiques de represà- altres no van voler discutir. Dit el 22 de desembre, es va contractar
ta on els mateixos afectats són qui gació que té qualsevol sindicat que lia per acudir a la justícia. això i amb el resultat de les sentèn- gent i també al gener, mentre que a
decideix les línies d'intervenció, s’norgulleixi de ser-ho d'ajudar els 4-Rebudes les notícies de la pos- cies com a dada més important, el la factoria de Martorell s'ha treba-
conseqüentment, són protagonistes treballadors i treballadores que re- sible implicació en l'elaboració de president del Comitè i el seu sindi- llat diversos dissabtes seguits per
del seu propi futur. D'aquesta meto- quereixen el nostre suport com va les llistes d’acomiadats i acomia- cat haurien de deixar-se de ximple- complir amb la producció, la qual
dologia els anarcosindicalistes en quedar palès en les multitudinàries dades, la CGT va proposar a UGT i ries i excuses banals, convocar un cosa demostra que a Seat no hi
som un referent viu que perdura, assemblees d’acomiadats i aco- CCOO un Ple del Comitè de Mar- Ple de tot el Comitè d'Empresa, sobra ningú, perquè s'han fet 200 o
fins i tot podem omplir volums i miadades. torell per aclarir i sortir al pas de (UGT, CCOO, CGT i SPC) per a 300 contractes nous, de 600 euros
volums d'històries quotidianes en 2-S’ha assessorat i posat a la dis- rumors. No obstant això, no van exigir la immediata reincorporació al mes, des de l'anunci dels aco-
defensa d'aquesta articulació que posició dels treballadors i les treba- voler donar la cara. als seus llocs de treball d'aquests miadaments”.
dignifica la nostra màxima que
ningú decideixi per tu. No obstant
això, alhora hem de romandre
atents, ni els nostres nous acom- 28 d’abril: Dia de la seguretat i la salut en el treball
panyants provinents d'altres sensi-
bilitats són tan perversos ni els Fina Esteve, Secretaria de Salut Estadístiques d’accidents de treball Des de la Secretaria de Salut La-
vells companys de viatge són de Laboral de la CGT Catalunya boral del Comitè Confederal de
fiar a ulls clucs, en ambdós casos Any Lleus Greus Mortals Total Catalunya i coincidint amb el 28
podríem trobar persones que inten-
ten aprofitar-se dels nostres senyals
d'identitat per prostituir-los o tergi-
S egons les darreres estadísti-
ques que arriben dels organis-
mes oficials, els accidents laborals
2000
2001
181.755
187.045
1.487
1.700
151
155
183.393
188.900
d’abril, el dia de la seguretat i la
salut en el treball, s’ha recordat als
i les delegades de la Confederació
2002 181.958 1.658 186 183.829
versar-los en benefici propi o d'in- han disminuït en el que va d’any. General del Treball que s’ha iniciat
2003 168.293 1.601 151 170.045
teressos no tan nobles, cap d'ells Malgrat això, la realitat per a no- una campanya de recollida de sig-
2004 155.852 1.620 149 157.621
quedarà lliure de culpa i innegable- saltres és molt diferent, sabem que natures per denunciar la manca
2005 151.149 1.423 102 152.674
ment, ni el pur ho és tant ni l'heret- moltes baixes no es comptabilitzen d’interès d’aplicació envers la Llei
ge possiblement sigui tan diabòlic. com a causades o derivades del tre- de prevenció de riscos laborals i de
La història i el temps col·loca ca- ball. res des dels nostres llocs de treball que representa per a la seguretat i la defensa de la salut dels treballa-
dascú on li correspon. Els treballadors i les treballado- sabem els riscos que hi ha i el perill la salut. dors i les treballadores.
8 Catalunya. Juny de 2006