2. RESUM DEL MITE SEGONS LES METAMORFOSIS D’OVIDIRESUM DEL MITE SEGONS LES METAMORFOSIS D’OVIDI
Faetó era fill d’Helios ( el Sol, identificat amb Apol·lo, anomenat també Febo “El Brillant”) i
de Clímene. Quan era jove, un amic seu va posar en dubte la seua paternitat. Clímene el
va enviar al palau d’Helios, que, per tal de demostrar-li l’afecte patern, li va prometre que li
concediria allò que demanara. Faetó li va demanar conduir el seu carro a través del cel
durant un dia. Helios, horroritzat, s’hi va oposar, però ja era massa tard; havia de complir la
seua promesa. Li va donar consells per tal d’evitar desgràcies: subjectar les regnes
fortament, refrenar els cavalls perquè no es descontrolaren, no eixir-se’n del camí habitual,
no pujar massa amunt per no cremar el cel, ni baixar massa, per no cremar la terra... Faetó
intentà seguir els seus consells, però molt prompte els cavalls s’adonaren que l’auriga no
era el de sempre, que pesava menys i ....es van descontrolar. S’acostaren massa a la terra
i produïren incendis, deserts, cremaven les criatures i van ennegrir la pell de molts
habitants (raça negra). La Terra, angoixada pel desastre, demanà la intervenció de Júpiter,
que fulminà Faetó amb un llamp. El seu cadàver caigué a la vora del riu Erídan (Po), on les
seues germanes les Helíades el ploraren durant molt de temps, fins convertir-se en arbres
per la pena (salzes o xops, segons lles versions). Les seues llàgrimes es transformaren en
ambre i caigueren a terra i al riu. Acudí també a plorar Cicne, un amic íntim de Faetó, que
fou transformat en ocell (cigne), un ocell que vola baixet, escarmentat de la desgràcia de
Faetó i que canta abans de morir (el cant del cigne), com avisant de la desgràcia. Al dia
següent, Helios, de dol i molt disgustat per l’actitud de Júpiter, que considerava
desmesurada, es va negar a complir la seua funció i no va traure el seu carro. Les
divinitats, espantades per la foscor, van anar a consolar-lo i el mateix Júpiter li demanà
perdó. Resignat, Helios, tornà a la seua tasca habitual.
3. INTERPRETACIÓ DEL MITEINTERPRETACIÓ DEL MITE
Amb aquest mite explicaven els grecs la causa del fet que al nord d’Àfrica hi
haguera el gran desert del Sàhara i que molts dels habitants d’Àfrica foren
de raça negra.
Però l’aspecte més interessant del mite és la lectura moral: cadascú ha
d’estar en el lloc que li correspon i no intentar assumir un paper que està per
damunt de les seues possibilitats, perquè, aleshores, és castigat pels déus.
Això és un tòpic de totes les religions. Faetó intentava igualar-se a un déu
(Helios, son pare), però el seu status no era diví, en tot cas semidiví (sa
mare era mortal), i per això fou castigat.
Es poden fer també altres lectures: no s’ha de deixar en mans d’una persona
que no està preparada un càrrec que implica una gran responsabilitat,
perquè això pot perjudicar a molta gent.
Per altra part, aplicat a les relacions humanes, el mite ens vol fer vore que és
un error que els fills intenten fer coses que els superen, per a les quals no
estan preparats, i que els pares ho consentisquen, conscients del perill que
això comporta, simplement per no enfrontar-se amb ells i disgustar-se.
Per a nosaltres, a banda de les lectures morals, és un relat bell, amb una
repercussió important en la història de l’art.
4. Diverses imatges d’Helios
conduint el seu carro amb la
corona de rajos solars
Relleu troià d’Helios
conduint el seu carro, en el
Museu de Pèrgam, Berlín
9. Faetó, colpejat pel llamp de Zeus,
cau del carro d’Apol·lo, 1555. Jean
Mignon
Luca Giordano, La caiguda de Faetó, s. XVII.
Apareix el riu Eridanus, representat com un
deu antropomòrfic amb un rem i també les
Helíades, germanes de Faetó, filles d’Hèlios.
10. Caiguda de Faetó, Johan Liss, 1624,
National Gallery of London. Les
Helíades i el riu Erídanus
13. La caiguda de Faetó, circa 1600, Hans von Aachen. Apareix Faetó suplicant en el
palau de Helios que li deixe el carro; apareix Zeus fulminant-lo, damunt d’una àguila..
També el riu Erídanus, les Helíades transformant-se i el seu amic Cicne transformat en
ocell. (cigne)
