2. • PLATERO ÉS PETIT, SUAU; TAN TOVET PER FORA, QUE SEMBLA QUE
ESTÀ FET DE COTÓ FLUIX, QUE NO TÉ ÓSSOS. TAN SOLS ELS MIRALLS
D’ATZABEJA DELS SEUS ULLS SÓN DURS COM DOS ESCARBATS DE
CRISTALL NEGRE.
3. • EL DEIXO SOL I SE’N VA AL PRAT, I ACARICIA TÈVIAMENT AMB EL SEU
MORRET, FREGANT-LES, LES FLORETES ROSES BLAVES, GROGUES… EL
CRIDO DOLÇAMENT: “PLATERO!” I VE CAP A MI AMB UN TROT
ALEGRE QUE SEMBLA QUE SE’N RIGUI, EN UN NO SÉ QIUN
CASCABELLEIG IDEAL.
4. • PLATERO MENJA DE TOT EL QUE LI DONO. LI AGRADEN LES
TARONGES, LES MANDARINES, ELS RAïMS DE MOSCATELL, LES FIGUES
MORADES, AMB LA SEVA CRISTAL·LINA GOTETA DE MEL...
5. • ÉS TENDRE I MIMÓS IGUAL QUE UN NEN O UNA NENA…, PERÒ FORT I
SEC PER DINS, COM DE PEDRA…
6. • QUAN PASSEGO SOBRE ELL, ELS DIUMENGES, PELS CARRERS DEL CAP
DEL POBLE, ELS HOMES PAGESOS, VESTITS DE MUDAR I TRANQUILS,
ES QUEDEN MIRANT-NOS:
- ÉS D’ACER… ÉS D’ACER. ACER I PLATA DE LLUNA AL MATEIX
TEMPS.
