Laura Bernaus. IES Aubenç - Oliana (Lleida).

1. Platero i Jo
Laura Bernaus

2. • Platero és petit, pelut,
suau; tan tovet per fora,
que sembla que està fet
de cotó fluix, que no té
óssos.

3. Tan sols els miralls
d’atzabeja dels seus
ulls són durs com
dos escarabats de
cristall negre.

4. • El deixo sol i se’n va al prat, i acaricia
tèbiament amb el seu morret, fregant-les,
les floretes roses,
blaves, grogues...

5. • El crido dolçament “Platero!”, i ve cap a mi
amb un trot alegre que sembla que se’n
rigui, en un no sé quin cascavelleig ideal.

6. • Menja tot el que li dono. Li agraden les
taronges, les mandarines, els raïms de
moscatell, les figues morades, amb la
seva cristal·lina goteta de mel...

7. • És tendre i mimós igual que un nen o una
nena...; però és fort i sec per dins com una
pedra.

8. • Quan passejo sobre d'ell, els diumenges
pels carrerons del cap del poble, els
homes pagesos, vestits de mudar i
tranquils, es queden mirant-los:
-És d’acer...És d’acer. Acer i plata de
lluna al mateix temps.

9. Fi