Reportatge sobre el conjunt de projectes d'aprenentatge servei que es porten a terme a la ciutat de Sant Cugat, i que compten amb el suport de l'Ajuntament d'aquesta ciutat.

1. 4 A Fons Educació
Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de febrer del 2014
Aprenentatge servei Una proposta educativa amb utilitat social
Donar sentit a
l’aprenentatge
E
n els darrers tres anys, Sant
Cugat s’ha erigit com una
de les ciutats catalanes
capdavanteres pel que fa a
l’aplicació de l’aprenentatge servei com a metodologia d’ensenyament. Tant és així que actualment, amb poc més de tres anys
de recorregut, ja es fan gairebé una
trentena de projectes a la ciutat. Darrere hi ha una estratègia política
de l’Ajuntament per promocionar
i potenciar l’aprenentatge servei a
centres de primària i secundària,
universitats i altres centres i entitats de la ciutat. L’aprenentatge ser-
vei és un dels 22 projectes de ciutat
que formen part de l’estratègia social, econòmica i ambiental per a Sant
Cugat, el full de ruta que ha de guiar les polítiques municipals durant
els pròxims anys.
Què és l’aprenentatge servei?
L’aprenentatge servei (d’ara en
endavant, APS) és una manera
d’aprendre a través de la realització d’un servei a la comunitat. Dit
d’una altra manera: es tracta d’adquirir uns coneixements i aplicar-los
en un context de servei. L’APS combina dues pràctiques pedagògiques,
L’aprenentatge servei és una
metodologia d’aprenentatge
basada en dues pràctiques
pedagògiques: l’aprenentatge
actiu i el servei a la comunitat
litat social que permet a uns i altres
treure un profit, alhora que fomenta la solidaritat i el coneixement de
noves realitats i contribueix a adquirir valors i habilitats socials i comunicatives.
l’aprenentatge actiu i el servei a la
comunitat. Així mateix, posa en
acció dos o més protagonistes: qui
aprèn i posa en pràctica els coneixements adquirits i el receptor del
servei.
L’aprenentatge servei és, per
tant, un projecte educatiu amb uti-
Sant Cugat forma part del grup de
treball d’aprenentatge servei de la
Xarxa Estatal de Ciutats Educadores, la qual està integrada per dotze municipis de tot l’Estat espanyol.
D’aquests, sis són catalans.
A Sant Cugat es realitzen projectes des de fa relativament poc temps.
L’APS a Sant Cugat

2. A Fons 5
Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de febrer del 2014
Pere Fernández
redaccio@diaridesantcugat.cat
@PereFPoveda
Proposta A Sant Cugat es fan 29 projectes
basats en la metodologia d’aprenentatge servei.
Aquest darrer és el curs que n’hi ha més
Protagonistes Els fan les escoles, instituts,
universitats i altres centres i entitats
Tots els projecteS
del curs 2013-2014
·· Un món divers
Arnau Cadell i entitats
·· Apadrinament lector
Collserola, Gerbert d’Orlhac, Santa
Isabel i Pins del Vallès
·· Fem i aprenem
Col·legi El Pinar
·· Via lleure
Casal de Joves TorreBlanca i altres
·· Taller jove comunica
Esade i instituts públics
·· L’amic lector
Avenç
·· Padrins
Escola Ciutat d’Alba
·· Parelles lingüístiques
Instituts públics
·· Dona’m joc
Pla i Farreras i Collserola
·· Fem un museu
Museu de Sant Cugat, Entretallers
i entitats socials
·· Taller intergeneracional de
cuina
Gerbert d’Orlhac i residència Santa
Rosa
·· Els jardiners
PQPI-PTT i escola Catalunya
·· Taller de reparació de joguines
Taller Jove Natura
·· Endinsa’t a la lectura
Escola La Floresta
Això és un peu de fotografia el qual es
descriu el contingut . # DIARI DE SANT CUGAT
Aprenentatge actiu
Alumnes de cinquè de primària
de l’escola Ciutat d’Alba
participen en un taller d’art
impartit per l’artista Paco
Minuesa # artur ribera
·· Enllaços musicals
Pla i Farreras i reisdència Santa
Rosa
·· Recuperant la memòria
històrica del barri de Sant
Francesc
Pla i Farreras i AV Barri Monestir
·· Plafa News, més que una
revista
Pla i Farreras
Se’n feien alguns amb anterioritat,
però no estaven identificats com a
aprenentatge servei. En els últims
dos anys és quan l’APS ha experimentat un boom important, gràcies, en bona part, a les accions de
formació que ha promogut l’Ajuntament a través de diferents organismes. Molts d’aquests projectes,
la gran majoria, els realitzen centres
educatius de primària i secundària,
però també n’hi ha que els promouen
universitats (Esade, UIC) o centres i
entitats com, per exemple, el Casal
de Gent Gran o Entretallers. El centre educatiu que en fa més és l’ins-
En els últims anys,
l’Ajuntament ha apostat pel
foment de l’aprenentatge
servei a centres educatius i
entitats de la ciutat
titut Joaquima Pla i Farreras, que
ha incorporat la matèria de servei a
la comunitat com a optativa. Cada
any, l’Ajuntament de Sant Cugat fa
un acte de reconeixement a tots els
projectes i els seus protagonistes.
Per entendre millor com funcionen els projectes d’aprenentatge ser-
vei i quines són les particularitats
d’uns i altres, en aquest reportatge
hem parlat amb els protagonistes de
vuit projectes que s’han fet o s’estan
fent durant aquest curs, d’un total
de 29 projectes. Al quadre de la dreta
els trobareu tots, encara que n’hi ha
que per simplificar s’han englobat
en un de sol. És el cas dels apadrinaments lectors, que es fan a quatre
centres de primària cadascun com
a projecte independent, i les jornades de promoció de salut, que també
se’n fan un total de quatre. Aquestes jornades les fan alumnes d’Infermeria de la UIC.//
·· Passió per la lectura
Pla i Farreras
·· Alumnes acompanyants
Pla i Farreras
·· Dinamització d’una estona de
lleure
Arnau Cadell
·· Imaginem, creem i ens trobem
Amunt
Escola Ciutat d’Alba i Entretallers
·· Jornades de promoció i
prevenció de la salut
UIC i altres
·· Imatges d’una vida
El Pinar i Cugat Natura

3. 6 A Fons Educació
Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de febrer del 2014
Aprenentatge servei Una proposta educativa amb utilitat social
ENTREVISTA Aleix i Carme, participants de Fem un Museu
Com connectar tres
generacions amb les
cançons infantils
Art i discapacitat L’Aleix Banquells i la Carme Parellada van ser parella
artística a la darrera edició del Fem un Museu, la del 2013 #artur ribera
“Quan coneixes l’altra
part no hi ha prejudicis”
La gent gran i els alumnes de 4t d’ESO, a la residència #cedida
Fem un Museu és un projecte que
té l’objectiu de fer trobar dues reali·
tats ben diferents: la de l’artista i la de
les persones amb discapacitat intel·
lectual. La proposta del 2013 va con·
sistir a fer una obra d’art formant pare·
lles. Una de les obres la van fer l’Aleix
Banquells, d’ASDI, i la Carme Parella·
da. Els dos ens expliquen en aquesta
entrevista com van viure l’experiència.
Com van decidir que farien aquesta obra els dos?
Carme: En total, vam ser vint persones.
Primer vam començar fent una dinàmi·
ca de grup per poder anar-nos conei·
xent. Va ser a través d’un joc que ens
vam trobar i ens va tocar ser parella. A
partir d’aleshores vam treballar nosal·
tres dos, a partir d’un full en blanc.
Aleix: Jo vaig dibuixar la Carme, la
vaig dibuixar i pintar molt guapa.
També vam veure els dibuixos dels
altres artistes.
Va ser la primera vegada que
dibuixava amb un pintor?
Aleix: Sí, sí, va ser la primera vegada.
Carme: Va ser interessant perquè
els dos ens vam anar adaptant l’un
amb l’altre. Vam coincidir molt en els
colors.
Aleix: Vam utilitzar el taronja, el ver·
mell i el negre.
Què van fer exactament?
Carme: Jo el vaig dibuixar a ell i ell, a mi,
tal com ens vèiem l’un a l’altre. Els dos
ens vam haver d’adaptar. Jo vaig aga·
far moltes idees que ell aportava, per la
seva manera d’expressar-se. Te’n recor·
des del que et vaig ensenyar?
Aleix: A grafiar!
Carme: Exacte. Es tractava d’aportar-los
també coses noves perquè ells puguin
crear i obrir-los la ment. L’art fa això,
que et desinhibeixis.
Com qualifiquen que va ser l’experiència?
Carme: Molt interessant. Aquest pro·
jecte el que fa és ajuntar dos mons: el
dels artistes i el de les persones amb
discapacitat intel·lectual, persones que
necessiten un suport. El millor d’això
és que quan desconeixes l’altra part, a
vegades es tenen un prejudicis que en
el moment de conèixer l’altra persona
es trenquen. És una experiència molt
maca i enriquidora per a tots.
Repetiran aquest any?
Aleix: Jo encara no ho sé. Però em va
agradar molt l’experiència.
Carme: Aquest 2014, els participants
hauran de fer les il·lustracions d’uns
textos que escriurà per a l’ocasió la Pili
Egea, usuària d’ASDI. //
Pere Fernández
Enllaços Musicals és un
projecte de recuperació
de cançons infantils que
ha engegat aquest curs
el Pla i Farreras
El projecte Enllaços Musicals el realitzen els alumnes de 4t d’ESO de
l’institut Joaquima Pla i Farreras i
consisteix a recuperar les cançons
infantils que cantaven els nostres
avantpassats. La primera fase del
projecte consisteix a recopilar les
cançons. Per fer-ho, els alumnes van
haver d’anar a la residència Santa
Rosa i escoltar la gent gran usuària del centre les cançons que recordaven. “La visita a la residència va
estar molt bé”, recorda la Laura del
Pozo, alumna de 4t. “Estaven molt
contents que els haguéssim anat a
preguntar coses de la seva infància, dels seus fills”. La segona part
consisteix a treballar les cançons a
l’aula per després poder cantar-les
a nens de l’escola bressol Mare de
Déu de Montserrat. “Aquí (a l’institut) ens vam repartir les cançons en
grups de dos i les estem treballant.
Busquem les cançons originals, la
lletra, la partitura. Més endavant
la interpretarem”, explica l’Alba
León. Per cantar les cançons a nens
de dos anys, els alumnes hauran de
fer una dramatització que també es
treballarà prèviament.
La mestra que dirigeix el projecte,
la Cristina Puig, assenyala que un
dels objectius era també conèixer
la realitat de la gent gran: “Mitjançant la música mirem d’abraçar tres
generacions, generacions que moltes vegades estan molt allunyades
entre elles: el jovent i la gent gran”.
L’altre punt de vista
La residència Santa Rosa és un dels
centres de Sant Cugat que més s’ha
implicat a participar en projectes
d’aprenentatge servei. Un d’ells és
aquest Enllaços Musicals, que va
comptar amb la participació d’unes
trenta persones. La Maria Broll, una
de les dones que va participar, explica que va cantar cançons que cantava la mare: “Jo no n’havia parlat
d’això amb ningú. Però aquell dia
em va sortir tot, com si fos una cosa
normal i corrent”. La Maria Vilaclara reconeix que la visita dels estudiants li va fer recordar moltes coses:
“Em va fer recordar les meves àvies, els contes i les cançons que ens
explicaven. Vaig gaudir molt amb
l’activitat”. //

4. A Fons 7
Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de febrer del 2014
Ensenyar i aprendre a través de
l’hort, la jardineria i les plantes
Mare i alumne, a l’aula #cedida
Els Jardiners posa en
contacte alumnes de
PQPI-PTT de jardineria i
nens de P4 de l’escola
Catalunya
Els Jardiners és un projecte que realitzen els joves de PQPI amb els alumnes de P4 de l’escola Catalunya per
ensenyar-los nocions bàsiques sobre
l’hort, la jardineria i les plantes. El
projecte s’integra dins un programa de qualificació professional inicial, d’un any de durada, sobre jardineria. “Es tracta que els joves facin
de professors i expliquin als nens tot
allò que saben”, explica la tutora de
PQPI, Montserrat González. El projecte té moltes finalitats. D’una banda, es treballa en àmbit transversal
les habilitats personals bàsiques dels
joves de PQPI, la seva autoestima i
la motivació. D’altra banda, els nens
aprenen coneixements nous: “El fet
que els ensenyin adolescents és molt
interessant des del punt de vista de
L’escola La
Floresta s’endinsa
a la lectura
L’Oriol Esteve en una de les sessions amb els nens de P4 #CEDIDA
la integració. A més, s’estableix una
relació molt bonica entre ells”, explica la tutora de P4, Carmen Martín.
Amb aquest projecte també es treballa la imatge dels PQPI al barri i
es proporciona un servei a l’escola:
poder disposar d’un hort.
L’Oriol Esteve i l’Alberto Rodríguez són dos dels joves que van fer
de professors el curs passat. L’Oriol explica que una de les coses que
va aprendre va ser a saber tractar
nens de quatre anys. “Sembla senzill, però no ho és!”. L’Alberto apunta que prèviament a cada classe havien de preparar molt bé què els ensenyarien. “Si no, no hauríem sabut
com fer-ho”. //
Un taller de cuina per a grans i petits
Van fer broquetes de fruita #cedida
L’escola Gerbert d’Orlhac i la residència Santa Rosa organitzen una
activitat conjunta que també forma part del conjunt de projectes
d’aprenentatge servei. Es tracta del
Taller Intergeneracional de Cuina,
que s’emmarca en el Dia Internacional de la Gent Gran.
El taller es realitza en dues parts,
una primera amb els alumnes de
segon i l’altra, amb els alumnes de
quart. Cada grup està format per
uns 50 nens i al voltant de 25 àvies.
“Amb els de segon vam fer broquetes de fruita”, explica Janeth López,
TASOC de la residència. “També
vam aprofitar l’activitat per parlar
de les propietats de la fruita i la fruita de temporada. Després en les vam
menjar amb xocolata desfeta!”. Amb
els de quart, en canvi, els alumnes i
les àvies van fer conjuntament galetes, les quals van decorar i coure al
forn. També van explicar als alumnes les receptes que feien i per a qui
les feien.
Una activitat enriquidora
La tutora de segon de l’escola Gerbert d’Orlhac, Lucía Herrero, assegura que aquesta activitat intergeneracional és molt enriquidora tant
per als nens i nenes com per a la gent
gran: “Realitzar una activitat en
comú amb gent gran, que en alguns
casos tenen deficiències auditives,
dificultats de comunicació o dificultats motors, ens dóna l’oportunitat
de treballar el respecte, la paciència,
la comprensió i l’empatia”. //
Endinsa’t a la Lectura és un dels primers projectes d’aprenentatge servei que van iniciar-se a la ciutat. El
projecte va néixer arran d’una iniciativa de la Comissió del Pla Educatiu d’Entorn de l’AMPA de l’Escola La Floresta. “Volíem treballar
la cohesió social, tant de la comunitat educativa com del barri, implicant el màxim nombre de famílies”,
explica Maria Ferrer, mare impulsora de l’Endinsa’t a la Lectura. El projecte consisteix en el fet que pares i
mares vinguin a l’espai lectiu per
estar durant deu minuts llegint amb
un alumne i treballar la lectura i la
comprensió lectora. “Volíem que fos
un projecte inclusiu, que involucrés
tots els nens i nenes de l’escola”, detalla Ferrer. “La gràcia és que els pares
dediquen un temps a estar amb el seu
fill o filla però també passen un temps
amb els companys del seu fill o filla.
És molt enriquidor, perquè tothom
aprèn: pares, mestres i alumnes”.
El projecte, avui
Durant el curs 2009-2010 es va fer
una prova pilot amb els alumnes de
quart i l’experiència va ser tan positiva que a partir del curs 2011-2012 es
va integrar dins el projecte d’escola
i es va començar a fer a tots els cursos, des de P5 fins a sisè. Marina de
Régil, mestra i tutora de sisè i coordinadora del projecte, assegura que
la clau de l’èxit està en “l’atenció personalitzada durant deu minuts per
treballar la lectura i la comprensió
lectora. Això no ho tenim a l’aula”.
En aquest sentit explica també que
un dels objectius és que “els nens i
nenes gaudeixin del plaer de llegir”.
Actualment el projecte es realitza
durant tot el curs lectiu i mobilitza
prop de 130-140 familiars dels alumnes de l’escola, ja siguin pares, avis,
tiets o germans. //

5. 8 A Fons Educació
Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de febrer del 2014
Aprenentatge servei Una proposta educativa amb utilitat social
Un recurs eficaç per millorar
la comunicació en públic
El Taller Jove Comunica és un projecte que s’emmarca en la matèria
optativa de Lideratge Social que s’imparteix amb la metodologia aprenentatge servei a Esade. En aquesta assignatura els alumnes cursen
el mòdul de Comunicació en Públic,
en el qual es treballa l’expressió oral.
El projecte consisteix en el fet que
els alumnes d’Esade proporcionin
habilitats i tècniques als alumnes de
secundària per expressar-se millor
en públic. Per tant, els receptors del
servei són els alumnes de secundària: “Per a ells és interessant perquè
els fan aquesta formació abans de
fer la presentació oral del treball de
recerca”, explica la tutora de l’institut Leonardo da Vinci, Marta Simón.
“És un projecte molt interessant.
Jo vaig aplicar moltes idees que ens
van explicar en la presentació oral
del treball i possiblement per això
em van posar una molt bona nota”,
apunta l’estudiant Marc Fort. El Nil
Rodés explica que “ens van ensenyar
aquells petits detalls que fan que els
grans oradors parlin amb tanta naturalitat”. Finalment, l’Eva Aymamí
assenyala que és positiu “no només
pel treball de recerca, sinó també per
a moltes altres situacions. El fet que
l’impartissin nois de la nostra edat
també ho va fer més fàcil”.
Com s’estructura?
Estudiants d’Esade ensenyen oratòria a alumnes de batxillerat #cedida
El taller s’imparteix en tres sessions
de dues hores cadascuna. La primera sessió és introductòria i més teòrica, però les dues restants són molt
més pràctiques. “Vam plantejar de
fer-ho d’una manera més accessible,
adaptada als seus interessos perquè
els alumnes se sentissin més còmodes”, explica Sofia González, estudiant de segon curs d’Administració
i Direcció d’Empreses a Esade. “Al
final també vam fer una avaluació
del taller per saber què era més útil
i què no”. Segons González, “l’experiència va ser genial. Els alumnes
del meu grup estaven molt interessats”. //
Aprendre a crear
idees amb l’art
Donar una segona
vida a les joguines
L’escola Ciutat d’Alba realitza per
primera vegada aquest curs un projecte de plàstica coordinat per l’artista local Paco Minuesa. La proposta Imaginem, Creem i ens Trobem
Amunt està dirigida als alumnes
de cinquè de primària i consta de
sis sessions. “Vam pensar que una
bona manera d’adquirir els coneixements era a través de l’experiència
d’un artista de renom a Sant Cugat,
com és el cas”, explica la cap d’estudis del centre, Maria Jesús SánchezMariscal. Alhora, els alumnes de cinquè aprofitaran el seu aprenentatge per fer una proposta adaptada a
alumnes més petits de l’escola.
Paco Minuesa assenyala que el projecte serveix a Entretallers per arribar a altres llocs i ser més rendibles
socialment: “Volem arribar a més
gent, a col·lectius de gent necessitada i a nens. En aquest cas, per exem-
Joves del Taller Jove Natura realitzen, cada primer trimestre de curs,
el Taller de Reparació de Joguines,
un projecte que consisteix a recuperar i separar joguines fetes malbé i reparar-les. Al taller es treballa l’electrònica, de manera que es
recullen de la deixalleria municipal joguines amb components electrònics. Òscar Barril, coordinador
del Taller Jove Natura, explica que
l’objectiu és “fomentar els valors del
reciclatge i donar una segona vida a
les coses, a part, és clar, d’aprendre
nocions bàsiques d’electrònica”. El
taller el realitzen un grup reduït de
joves d’entre 12 i 14 anys, en seguiment per Serveis Socials.
Paco Minuesa imparteix el projecte
a l’escola Ciutat d’Alba #artur ribera
ple, l’art ens serveix també com a
eina de cohesió i solidaritat”.
El resultat final
El projecte també té una altra finalitat que és la de relacionar la creació dels alumnes amb alguna cosa
que identifiqui l’escola. Els alumnes, sense saber-ho, estan formant
un tot que té a veure amb la cançó
de l’escola, Amunt. //
El procés
El projecte s’estructura en dues
parts. El primer mes i mig arreglen
un cotxe d’Scalextric, i en el segon
Alumnes que van participar en el
taller de reparació de joguines #cedida
mes i mig realitzen pròpiament el
taller de reparació de joguines. L’última fase consisteix a embolicar les
joguines amb paper de regal i portar-les al Centre Obert, on ensenyaran als més petits quin és el seu funcionament. “La idea del projecte també
és fer un grup cohesionat i fomentar el sentiment d’equip”, subratlla
Barril. Aproximadament es reparen
unes 30 joguines cada any. //

6. A Fons 9
Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de febrer del 2014
ENTREVISTA Carola Calventus, tècnica d’Educació
“Als alumnes també
els hem d’educar en
valors socials”
COMENTARI
Quan va començar a aplicar-se
l’aprenentatge servei a Sant Cugat?
Fa tres anys. Va néixer emmarcat dins
el Pla Educatiu d’Entorn de Sant Cugat,
amb alguna actuació que ja s’estava
fent amb aquesta metodologia. A par·
tir d’aquí vam pensar que això s’havia
d’ampliar i vam engegar-ho fent peti·
tes formacions, amb el Centre Promotor
i la Diputació i amb els centres educatius
de primària i secundària i les entitats. El
2012, després de fer la segona formació,
ja hi havia gent que estava fent projec·
tes, però no els identificava com a apre·
nentatge servei.
Com es va consolidar?
El maig del 2012 vam decidir que en
l’àmbit municipal s’havia de fer un reco·
neixement a tota la gent que està treba·
llant per a la comunitat, perquè són pro·
jectes molt bonics que a vegades tenen
poca visibilitat. L’any passat el vam tor·
nar a fer. I al juliol, el Centre de Recursos
ens va oferir fer una formació per a tota
la gent que estigués interessada. A par·
tir d’aquesta formació estan començant
a sorgir nous projectes.
En quin punt ens trobem ara?
A escala municipal hem de seguir treba·
llant i seguir promocionant l’aprenen·
tatge servei. Hi ha una estratègia políti·
ca en aquest sentit. Ho tenim molt tre·
ballat amb els centres educatius. A més,
el Departament d’Ensenyament està
impulsant el servei comunitari com a
matèria optativa. Però hem d’arribar a
més col·lectius.
Promoció La Carola Calventus és la tècnica de
l’Ajuntament de Sant Cugat que promou, coordina i
posa en contacte tots els col·lectius que desenvolupen
projectes d’aprenentatge servei a la ciutat #david molina
En què consisteix l’aprenentatge
servei?
A mi m’agrada molt la definició que fa el
Centre Promotor d’Aprenentatge Servei.
És una metodologia, una proposta edu·
cativa, que combina aprenentatge i ser·
vei a la comunitat. A partir d’uns apre·
nentatges que nosaltres estem adquirint
el que fem és aplicar, reflexionar i conso·
lidar aquests aprenentatges. M’agrada
molt la frase que diu: “Diga’m i ho oblido,
ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho
aprenc”. Quan fem un servei a la comuni·
tat i podem aplicar tots aquells aprenen·
tatges que estem treballant es consoli·
den molt millor.
Per què creu que és important
l’aprenentatge servei per a l’ensenyament?
Perquè a part de treballar tots els con·
tinguts, dónes un servei i, per tant, estàs
promovent també un compromís social.
Als alumnes també els hem d’educar en
uns valors socials.
I la comunitat, en aquest sentit, què
guanya amb aquest intercanvi?
Un servei. Normalment els projectes
d’aprenentatge servei cobreixen una
necessitat social. El que intentem és
que aquests projectes donin resposta a
aquesta necessitat.
Quina tipologia de projectes hi ha?
Hi ha projectes que van molt lligats a la
persona que els impulsa i n’hi ha d’altres
que s’han anat consolidant. També n’hi
ha que encara que varien les propostes,
els fan els mateixos col·lectius. Un exem·
ple són les activitats que fan escoles i ins·
tituts amb la residència Santa Rosa. Aquí
els nens no només donen un servei, tam·
bé aprenen habilitats. L’aprenentatge
també són valors i habilitats socials.
Quines són les novetats d’aquest
darrer curs?
L’institut Joaquima Pla i Farreras ja està
oferint la matèria optativa de servei
comunitari i està fent projectes d’apre·
nentatge servei. Jo tinc comptabilit·
zats 29 projectes, però no són nou nous.
Alguns són els mateixos però amb vari·
ants, n’hi ha que han desaparegut i n’hi
ha que són nous d’aquest any.//
Pere Fernández
Esther Salat
Regidora d’Educació
APS o com aprendre
ajudant els altres
L’
aprenentatge servei és una
activitat educativa que combina
processos d’aprenentatge i de
servei a la comunitat, perquè
el cert és que aprenem millor quan
és real o esta relacionat amb el que
ja coneixem, fins i tot aprenem millor
quan està connectat amb les nostres
emocions. L’APS és l’enllaç entre un
servei i l’aprenentatge de continguts
acadèmics: el servei ens ofereix el
context ideal per a l’aprenentatge, i
depèn dels educadors que es produeixi
aquesta connexió, identificant
continguts acadèmics, habilitats i
Aprenem millor quan és real o
està relacionat amb el que ja
coneixem, fins i tot aprenem
millor quan està connectat
amb les nostres emocions
oportunitats de creixement personal.
És precisament la intensitat del servei
als altres la que incrementa la intensitat
de l’aprenentatge. Però l’APS va més
enllà del voluntariat, perquè incorpora
un temps estructurat per a la reflexió
i una metodologia pedagògica. A les
escoles hi ha alumnes que no troben
la motivació per aprendre, però
quan aquests tenen expectatives,
relacions afectives i una participació
compromesa, les coses canvien. El que
sens dubte m’apassiona més de l’APS és
l’efecte transformador en les persones
que hi participen: els qui reben el
servei, els alumnes, els mestres... I en la
ciutat.// @EstherSalat
en context
Més informació sobre
APS a la xarxa
aprenentatgeservei.org El web del
Centre Promotor d’Aprenentatge Servei.
roserbatlle.net Roser Batlle és
assessora a Esade en el Taller Comunica i
té un blog sobre aprenentatge servei.
Altres A la xarxa trobareu vídeos i
textos de Josep M.Puig Rovira i Maria
Nieves Tapia, dos especialistes.