2. Art mobiliari
Finalitat màgica
Època prehistòrica Eren ídols o fetitxes
- paleolític superior - que asseguraven
una bona fertilitat o
una bona caça.
Art diminut format L’home d’aquell
moment era nòmada
per petits
i el feia petits per
objectes
poder ser
transportables. transportat d’un lloc
a un altre.
3. Venus de Willendorf
(Àustria)
cabell rinxolat
braços Les “Venus” són
sense estatuetes femenines de
esquifits petites dimensions
faccions
(de 4 a 22 centímetres)
treballades en pedra,
ivori, os, etc.
pits
prominents
Escultura
exempta o de
ventre
gran i
volum rodó
amples
malucs
ESTEATOPÍGIA
exageració dels caràcters
no tenen peus sexuals femenins
4. Venus de Savignano
(Itàlia)
La seva finalitat màgica era
la de donar culte a la
fecunditat.
Venus de Lespugue
(França)
5. sense cara
el braç dret aguanta
una banya de bisó,
símbol de la
fecunditat
masculina
el braç esquerre
descansa sobre el
ventre i és molt curt
Esteatopígia
(trets femenins
exageradament relleu esculpit
destacats)
en una petita
plaqueta de
pedra calcària
Venus de Laussel
no tenen peus (França)
6. L’altre tema esculpit en l’art mobiliari és la fauna de l’època
Figureta molt
NATURALISTA
La seva finalitat màgica pretén assegurar una bona caça.
7. Què s'entén per art rupestre?
Què s'entén per art rupestre?
Saps el què és una balma?
8. Art rupestre
pigments
Combinació triturada de
terres de diferents
tonalitats, carbons
vegetals i elements
orgànics.
Finalitat màgica
L’home primitiu feia invocacions i conjurs; ballava al
voltant de les pintures i llançava llances simulant la caça i
reproduint la mort simbòlica dels animals.
aglutinants
Resines, greixos, sang i
moll d’os.
estris
Pinzells fets amb pèls d’animals, els dits, tampons
(esponges o materials impregnats de color), i la tècnica de
bufar través d’una canya.
9. Escola francocantàbrica
Cova d’Altamira
Santillana del Mar. Santander
Cantàbria
Descoberta l’any 1869 per
l’enginyer santanderí
Marcelino Sanz de Sautuola i
la seva filla Maria, a dos
quilòmetres de Santillana del
Mar.
10. Cova d’Altamira
Santillana del Mar. Santander
Sala de les Pintures
L’animal més reproduït és el bisó.
La Cova d’Altamira té
N’hi ha 19 d’una extraordinària grandària. una longitud de 270 m.
Apareixen amb les formes i les actituds més
diverses: en repòs, en moviment, de perfil....
11. Efecte tridimensional
S’aprofiten les deformacions
de la roca per donar més
sensació de relleu.
Grans dimensions
Naturalisme
Versemblança en la representació de
l’animal i de la seva actitud.
Policromia.
Els colors són el negre, obtingut
del carbó i minerals magnèsics, el
gro, el taronja, els rogencs.
12. “Neocueva” d’Altamira
A causa del
deteriorament,
ocasionat per l’excés
de gas carbònic a l’aire
provocat per la
respiració dels
visitants, es tanca la
Cova al públic i l’any
2000 s’ inaugurar un
facsímil.
13. Escola del Litoral mediterrani
Les pintures es
troben localitzades
en balmes o
abrigalls naturals.
Pinten l’home
en actituds molt
diverses.
Esquemàtiques i
de petita
grandària
Les petites figures
representades es
redueixen a siluetes
poc realistes.
Monocromes o
Moviment bicromàtiques
Escenes plenes de El roig amb totes les seves diverses
dinamisme. tonalitats i en menor escala, el negre.
14. Roca dels Moros a Cogul
Lleida (Les Garrigues)
Escola del Litoral mediterrani
Dansa de la iniciació
Són 42 figures pintades, executades a
partir de dues gammes de color
(vermell-castany i negre).
Esquematisme
Dinamisme - moviment -
Fifures de mida petita
Bicromia
15. Art megalític
El terme megalític es compon de dues paraules
d’origen grec; «mégas», que vol dir gran, i
«líthos», que vol dir pedra.
Després de tallar la pedra de la pedrera i
arrossegar-la amb trineus per una pista lliscant,
es feia un petit pou a terra i s'empenyia la llosa
per mitjà de palanques.
16. Art megalític
Dolmen = taula de pedra
Construcció utilitzada com a
tombes d'inhumació, format per
diverses lloses disposades en
sentit vertical, i una o vàries que
formen la coberta, en sentit
horitzontal.
Menhirs
Monòlits de pedra
Alineaments
col·locats verticalment. són menhirs col·locats l’un al costat de l’altre, en filera.
Podien tenir una funció
màgica o simplement
delimitar un territori.
Cromlecs
són menhirs disposats en cercle.
17. Dolmen de la Pedra Gentil.
Vallgorguina (Vallés Oriental)
Diu la tradició que aquest dolmen era lloc de trobada de bruixes.
Els pescadors del Maresme creien que les bruixes s’aplegaven al
seu entorn, on havien de donar compte de la seva conducta
bruixesca, i la que no havia fet prou malifetes era penjada de la
pedra superior del dolmen. Perquè els no iniciats no poguessin
veure el sacrifici, desencadenaven una gran ventisca en totes
direccions acompanyada d’una forta tempesta.
18. Menhir de Locmariaquer
Bretanya francesa
Avui dia es presenta dividit en quatre trossos.
Pesava 350 tones i mesurava 20 metres
d'alçada, tot i que, 4 metres d’aquests
estaven amagats sota terra.
foto-reconstrucció del menhir de Locmariaquer.
19. Cromlec de Stonehenge
Plana de Salisbury. Gran Bretanya
Temple per adorar el
Sol i la Lluna.
Calendari que
permetia de predir
l'arribada de les
estacions (solstici
d’estiu i d’hivern).
Lloc sagrat i lloc de ritus funeraris com ho confirmen
les diverses restes desenterrades en diferents llocs del
recinte.
20. Alguns li van atribuir poders curatius, entre ells el
poder de fer fèrtil qualsevol parella que dormís en
els seus terrenys.
pedra de l'altar
Algunes exòtiques agrupacions
de presumptes bruixes arribaren
a celebrar akelarres a les
rodalies.
Una persona al peu de la "pedra de
l'altar", mirant cap a la "pedra taló"
podia observar amb gran exactitud el
lloc per on surt el Sol durant el solstici
pedra taló d'estiu, el 21 de juny.
