Per passar a classe

1. Roma
L’antiguitat clàssica
arquitectura

2. Al segle VIII a la península itàlica
vivien diversos pobles. Al nord i al
centre: els etruscs; al centre, els
llatins (Laci) i al sud, els grecs (Magna
Grècia).
ORÍGENS LLEGENDARIS
Llegenda de Ròmul i Rem
ORÍGENS HISTÒRICS DE ROMA
ORÍGENS
Roma tan sols era un petit poblat quan, al segle
V. aC. la ciutat grega d’Atenes va assolir la seva
màxima esplendor.

3. La civilització romana s’allarga molt en el temps: 753 a.C 476 (1229 ANYS)
MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI
753-509 aC. 509 –27 aC. 27 aC.- 476 dC.
Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST Caiguda de
l’IMPERI ROMÀ
Segons la forma de govern podem diferenciar tres etapes:
ETAPES
ALT IMPERI ( 27 aC. – 285 dC.): Un període d’esplendor i prosperitat
BAIX IMPERI (285 dC. – 476 dC.): Crisi i enfonsament de l’Imperi Romà
L’Imperi s’inicia amb el
nomenament d’Octavi com a
emperador l’any 27 aC. pel
SENAT, que li atorga també el
nom d’August, que significa
“escollit pels déus”.

4. 27 aC. - 284 dC.
OCTAVI AUGUST El BAIX IMPERI s’inicia amb el
nomenament de l’emperador
DIOCLECIÀ
Les grans dinasties imperials
ALT IMPERI
Dinastia Julioclàudia
August 27 aC-17 dC
Tiberi 14-37
Calígula 37-41
Claudi 41-54
Neró 54-68
període de crisi o anarquia militar 68-69
Dinastia Flàvia
Vespasià 69-79
Tit 79-81
Domicià 81-96
Dinastia Antonina
Nerva 96-98
Trajà 98-117
Adrià 117-138
Antoní Pius 138-161
Luci Ver 161-169
Marc Aureli 61-180
Còmmode 180-192
Dinastia Severa
Septimi Sever 193-211
Caracalla 211-217
Macrí 217-218
Heliogàbal 218-222
Alexandre Sever 222-235
L’Imperi s’inicia amb el
nomenament d’Octavi com a
emperador l’any 27 aC. pel
SENAT, que li atorga també el
nom d’August, que significa
“escollit pels déus”.
ALT IMPERI
PAX ROMANA

5. Però, a poc a
poc, els
romans van
conquerir i van
organitzar un
gran imperi
que comprenia
totes les terres
que envolten
el Mediterrani.
Durant l’època de
Trajà, la civilització
romana aconsegueix
la seva màxima
expansió i la seva
màxima prosperitat.

6. ALT IMPERI És una època de gran prosperitat econòmica: Millora la producció
agrícola, ramadera i artesanal. Es milloren les vies de comunicació i el
comerç.
Roma es converteix en la capital del món.
També és un període en què les
arts i les lletres assoliren un gran
desenvolupament..
L’Art serà un
instrument bàsic de
demostració de poder.
Per tot arreu es van
difondre imatges de
l’emperador per tal de
magnificar el càrrec i
de fidelitzar-ne la
població.

7. CRISI DE L’IMPERI
Tres són les causes principals que provocaren
la caiguda i la desaparició d’aquest imperi:
Aparició i difusió del
Cristianisme
Nova religió monoteista que
presenta noves idees: igualtat,
llibertat... que són contràries a la
societat romana.
Invasions bàrbares
Els bàrbars envaeixen l’imperi i
tallen les vies de comunicació.
Disminueix el comerç, hi ha
abandonament de les ciutats i
ruralització de la civilització
romana.
Corrupció interna
Corrupció política, abús de
poder, primacia de l’interès
personal sobre l’interès públic.

8. Algunes característiques generals

9. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ART PRÀCTIC I FUNCIONAL
EL més important és que l’obra compleixi la missió per a la qual s’ha
realitzat, tant si es tracta d’una obra arquitectònica com escultòrica.
Es passa del platonisme de l’art grec, que buscava la bellesa per damunt de tot (idealisme), a
l’aristotelisme romà, centrat en allò pràctic, sensitiu i concret.

10. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
CARÀCTER ECLÈCTIC
Assimilaren moltes i diverses influències dels pobles conquerits
(etruscs, grecs...), les fusionen i creen un art nou.

11. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ART REALISTA
Realisme especialment en l’escultura i la pintura.
Desenvolupen el retrat i el relleu històric amb la representació
d’individus i de fets concrets.

12. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ART PROPAGANDÍSTIC I COMMEMORATIU
L’art és per fer propaganda d’aquell qui paga: l’Estat,
l’emperador.... Els grans edificis, les obres públiques i les
escultures són einespropagandístiques de l’Imperi .

13. MONUMENTALITAT I COLOSSALISME
Moltes de les obres arquitectòniques mostren una gran monumentalitat, la qual cosa permetia donar
cabuda a grans masses; alhora, exaltava el poder d’aquell que l’havia encarregat i pagat (funció
propagandística).
CARACTERÍSTIQUES GENERALS

14. • “Si et fas escultor, només seràs un peó, cansaràs el teu cos(…),
• només rebràs un salari petit i mòdic (…), només seràs un
• obrer, un home perdut entre la multitud, agenollat davant els grans,
• humil servidor dels que posseeixen l'eloqüència; viuràs com una llebre
• destinada a ser presa del més fort. Y, encara que arribis a ser un Fídies o
• un Policlet, encara que facis mil obres mestres, el que es lloarà serà
• el teu art, i entre el qui el contemplin no hi haurà ningú que desitgi
• emular-te ja que, por més hàbil que siguis, sempre seràs considerat un
• artesà, un vil obrer que viu de la feina de les seves mans.”
• LLUCIÀ, segle II d. C.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ANONIMAT DELS ARTISTES
A Roma els artistes (pintors, escultors o arquitectes) tenien la mateixa consideració social que un
artesà. Allò que importava no l’autoria del que havia realitzat l’obra, sinó del que la pagava o
encarregava (el mecenes).

15. Característiques arquitectòniques

16. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Prioritzen aspectes tècnics i
funcionals i no tant els estètics. Eren més enginyers que arquitectes.

17. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
L’arquitectura es caracteritza pel seu eclecticisme, és a dir, assimilaren moltes i diverses influències
dels pobles conquerits (etruscs, grecs...).

18. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Els edificis destaquen per la monumentalitat, tant per l’espai com pel significat. Això es relaciona amb
la idea de la immortalitat de l’imperi.

19. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Els materials utilitzats són molt
variats: pedra tallada en carreus
regulars, morter, maó, fusta. Si el
material era pobre se solia revestir
amb estucs, plaques de marbre,
mosaics o pintura.

20. Morter romà = Opus caementicium
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Els constructors romans van descobrir que certes
cendres volcàniques, barrejades amb calç, sorra i
aigua, produïen un morter de gran força.
La civilització romana utilitzava el formigó en la
construcció de grans edificis i, també, en la xarxa
d’aigua potable.

21. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES

22. Volta de canó
Volta d’aresta
Arc de mig punt
Cúpula
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Sistemes constructius: utilitzen tant el sistema arquitravat grec com el sistema voltat
amb l’arc de mig punt, les voltes de canó, les voltes d’aresta i les cúpules.

23. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Ordres arquitectònics
Capitell corinti Capitell compost
Els romans van utilitzar cinc ordres
arquitectònics:
Els tres ordres grecs: dòric, jònic i corinti, amb
algunes lleugeres modificacions de caràcter
propi.
L’ordre Compost és l’ordre
pròpiament romà i el més
sumptuós.
El capitell és una barreja del
jònic (volutes) i del corinti
(fulles d’acant).
L’ordre Toscà és una
derivació o simplificació de
l’ordre dòric: la columna
presenta una base, i el fust és
llis, no estriat. L’entaulament
(arquitrau, fris i cornisa) sol
ser molt senzill.

24. L’ordre Compost és l’ordre
pròpiament romà i el més
sumptuós.
El capitell és una barreja del jònic
(volutes) i del corinti (fulles
d’acant).
Ordre Compost

25. L’exemple més paradigmàtic d'aquesta superposició
d'ordres en la façana el trobem al Colosseu de Roma o
Amfiteatre Flavi.
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
En l’arquitectura romana fou freqüent el fet
de barrejar els diferent ordres en un mateix
edifici, essent molt característic superposar-
los en les façanes.

26. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Importància dels espais interiors: davant la
importància de l’exterior en l’art grec, els romans
donen també molta importància a l’espai interior;
creen espais diàfans i de gran amplitud.

27. Arquitectura religiosa
TEMPLES

28. O, de vegades, la cel·la dividida en tres
naus, quan és dedicat a una tríada: en honor
a les tríades principals (Júpiter, Juno i
Minerva).
Els temples romans són de clara influència
grega i etrusca, ja sigui de manera directa o a
través del temple etrusc, model directe del
temple romà.
Pseudoperípters
Innovació romana d’adossar
gran part de les columnes de les
façanes laterals i posteriors al
mur de la cel·la (perden la
funció de suport), convertint-lo
en perípter fals.
Pòrtic amb
columnes
Cel·la rectangular, massissa i tancada
Desapareix l’opistòdom
Pronaos més profunda
En l’arquitectura
religiosa romana hi
ha preferència
pels temples
pròstils
Escalinata
Escalinata

29. Maison Carrée
Nimes (Nemausus en època romana).
França
16 aC.
Època imperial . Dinastia Júlio-Clàudia

30. Elevat sobre pòdium
(influència etrusca)
Escalinata
Teulat a dues aigües
Ordre
Corinti
Pseudoperípter
Pòrtic hexàstil
amb columnes
Pedra
calcària
nao o cel·lapronao
Arquitravat
Construït per Agripa i dedicat als
númens romans i a Gai i Luci Cèsar,
néts d’August i fills de la seva filla
Júlia i Agripa. Fou erigit en honor de
l’emperador i de la seva família.
Columnes
adossades

31. Fortuna Viril
Roma
80 – 70 aC.
Final època republicana

32. Temple d’Ausa
Vic (Ausa en època romana)
Segle II dC.
Època imperial

33. Tholos de Vesta
Via sacra, Fòrum de Roma.

34. Podi circular
recobert de
marbre
Escalinata
Columnata
coríntia
Teulada cònica amb
teules de fang
Obertura central per
on sortia el fum del
foc sagrat
Foc sagrat

35. Les vestals o sacerdotesses de la deessa Vesta eren 6,
elegides d'entre les famílies patrícies de Roma quan tenien
entre 6 i 10 anys, i que restaven durant 30 anys al servei
de la deessa, dividits en tres períodes de 10 anys:
• aprenien els seus deures,
• exercien i
• Finalment, els ensenyaven a les novícies.
La seva funció principal era tenir cura del foc sagrat que,
com a símbol de la llar pàtria, havia de cremar sempre dins
el temple de Vesta: s'encenia cada 1 de març (celebració
de la Vestalia) i, si s'apagava, es creia que portaria un
desastre a Roma i la vestal responsable era flagel·lada.

36. Panteó
Camps de Mart. Roma
Avui a la Piazza della Rotonda. Roma
Apol·lodor de Damasc
128-128 dC.
Època imperial . Dinastia Antonina

37. pòrtic
Pòrtic
octàstil
arquitravat
pròpylon
Columnes monolítiques de granit egipci
amb base de marbre blanc
Frontó
cúpula
Capitells corintis
Fris amb inscripció que fa referència al fet
que Agripa el va manar fer
pòrtic
cel·la
Situat, avui en dia, a la
Piazza della Rotonda.
Roma.

41. Adrià
Vuit capelles
òcul
cassetons
àtic
tambor
cúpula
pròpylon
pòrtic

42. Estructura de la cúpula feta
de morter amb pedra tosca
a la mescla.
Cúpula hemisfèrica de 43m. amb cinc
fileres de cassetons.
Simbolitza la volta celeste que cobria
la terra.
Òcul de gairebé 9 m. de diàmetre. Simbolitza el sol.
Tambor amb parets de 6 m. d’amplada
fetes de maó (opus latericium) i
morter (opus ceamenticium).
Arcs de descàrrega del
pes de la cúpula.
Terra de marbre.
Pòrtic octàstil amb columnes
corínties amb fust monolític
de granit egipci.
Fris amb inscripció
del temple d’Agripa.
Pròpylon per
descarregar el pes
de la cúpula.
Cel·la amb 7 capelles
dedicades al Sol, la
Lluna, Mart, Mercuri,
Venus, Júpiter i Saturn.
Revestiment de bronze.
Al segle XVII, l’escultor Bernini va aprofitar-lo
per fer el seu Baldaquí del Vaticà.
PANTEÓ = en grec “pan” és “tot” i
“theos” és “déu”
Frontó.

43. El tambor, un cilindre sense recobriment que a
l’exterior mostra els materials utilitzats (morter i
maons).
Per reforçar el pes de la cúpula hi ha arcs de
descàrrega.

46. Urbanisme romà

47. Amfiteatre
Pla hipodàmic La ciutat romana era travessada per dos carrers
principals: el cardo (N/S) i el decumanus (E/O), que la
dividien en quatre parts, com als campaments militars.
L’urbanisme va ser un dels millors instruments
de romanització, ja que homogeneïtzen totes
les ciutats de l’Imperi.
La plaça amb els principals edificis
públics, a la manera de l’antiga
àgora grega (temples, basíliques,
cúria, monuments commemoratius)
.

48. Era un espai obert, de forma rectangular, situat al centre de les
ciutats romanes, on es creuaven el cardus i el decumanus.
Se situaven els edificis públics i religiosos més importants i era el
centre de la vida comercial, política i religiosa de la ciutat, ja que allí
se celebraven els mercats, les assemblees polítiques i les ofrenes
religioses.
Fòrum

49. Barcino

50. Arquitectura civil de caràcter administratiu
BASÍLICA

51. Basílica de Maxenci
Fòrum de Roma
Es va iniciar l'any 306 dC sota el mandat de l'Emperador Maxenci, però no va ser acabada fins al 312 dC,
ja dins del mandat de l'Emperador Constantí.
Època imperial. Baix imperi

52. Edifici administratiu públic de
l’època romana, de caràcter
multifuncional, seu de
tribunals o mercat (a més de
la seva funció judicial
d’administració de la justícia;
la basílica també s’utilitzava
com a espai de transaccions
comercials, i es realitzaven
actes públics). Planta rectangular,
dividida en tres naus
Naus laterals
cobertes amb volta
Nau central
Nau lateral
Nau central, més
ampla i alta que
les laterals i
coberta amb una
volta
Nau lateral
El desnivell entre
les naus
s’emprava per
il·luminar l’interior
Absis
Absis

55. Fragments de l’estàtua
de Constantí que
ocupava l'absis de la
Basílica de Maxenci.
Actualment, és al pati
del Palazzo dei
Conservatori dels
Museus Capitolins.

56. Planta i secció.
Basílica Úlpia 110-115 dC. Fòrum de Trajà. Roma.

57. Arquitectura civil dedicada a la diversió
TERMES

58. Termes de Caracal·la
Roma.
212 -235 dC.
Època imperial. Dinastia dels Severs

59. Els banys públics
romans eren d’ús
higiènic i lúdic. Es
convertiren en llocs
d’oci i de relació
social (llocs de reunió
entre amics o per fer
negocis).
Eren grandiosos
conjunts d’edificis on
s’aplicaven
enginyoses solucions
arquitectòniques en la
construcció i que
servien de
propaganda a qui els
pagava.

60. Frigidarium
(bany d’aigua freda)
Tepidarium
(banys d’aigua tèbia)
Palestra
(pati per a la pràctica de la
gimnàstica, lluita i d’altres esports)
Caldarium
(banys d’aigua calenta)
Apodyterium
(vestidor)
Laconicum
(sala de vapor, bany sec)
Piscina a
l’aire lliure
Caracal·la

61. No només tenien piscines sinó que, a
l’interior, també hi havia palestres o
llocs de lluita i gimnasos, vestidors,
sales de massatges i banys de vapor,
saunes i, fins i tot, sales de reunions i
de conferències, biblioteques,
jardins...
https://www.youtube.com/watch?v=3HuInOrp7Oo

62. Detalls de l’hipocaust (hypocaustum) o cambra
subterrània de les termes romanes.
Canonades que, comunicaven amb
l’hypocaust, escalfaven les estances de
las termes per mitjà d’aire calent, des de
el terra fins sostre.
Forns transmetien el
vapor a l’hypocaust i a les
canonades de les parets.

68. Caldes de Malavella Caldes de Montbui
Sant BoiBadalona

69. Arquitectura civil dedicada a la diversió
TEATRES

70. Primer gran teatre
monumental de
Roma i model dels
teatres posteriors.
Tenia un aforament de
20.000 espectadors i,
adossat a la càvea, hi
havia el temple de Venus
Victoriosa i un gran jardí
porticat darrere la
scaenas.
Teatre de Pompeu 66 – 55 aC. Roma.

71. Teatre Marcel
Roma.
Va ser promogut per Juli Cèsar i acabat per August entre els anys 13 – 11 aC.
Època imperial.

72. Podia acollir entre 15.000 i
20.000 espectadors, i era el
segon teatre amb més
capacitat de Roma, després
del de Pompeu.
Edifici destinat a la
representació teatral
(comèdies, tragèdies,
farses...).
Tenien un evident ús
polític: entretenir les
masses i transmetre’ls
consignes polítiques, a
més de la propaganda per
patrocinar l’espectacle o
edifici.
Teatro Marcelo. maquetes.

73. El referent
teatre grec
d’Epidaure
Proescaenium
més ample que
els grecs
Càvea
semicircular
Façana exterior
formada de fileres
d'arcs disposats en
diversos pisos
Frons scaenae
amb dos o tres pisos de
fileres de columnes, tenia
tres portes cap a
l'escenari i servia de
decorat permanent per a
totes les obres
Scaena
tan alta com la
càvea, de manera
que el teatre
quedava tot tancat
en un semicercle
El romans eren capaços de fer
teatres com a edificis
independents, en els quals la
càvea descansava sobre un
sistema d'arcs i galeries
voltades de formigó, de
manera que podien edificar
teatres a qualsevol lloc, fins a
les zones més planes sense
dependre del relleu
Ordres arquitectònics
(dòric, jònic i corinti)
superposats
Vomitori
perquè el públic pugui entrar
i sortir del recinte
Orquestra
semicircular

74. Teatre de Mèrida
Augusta Emèrita – Mèrida. Badajoz.
16 - 15 aC.
Època imperial

75. Maqueta i planta del teatre
de Mèrida.
1 Càvea
2 Orquestra
3 Proescaenium
4 Scaena
5 Jardí
6 Cambra culte imperial
Tenia una capacitat per
acollir fins a 6.000
espectadors

77. Arquitectura civil dedica a la diversió
CIRCS i AMFITEATRES

78. Lloc on es disputaven les curses de carros, estirats generalment
per dos o quatre cavalls (bigues o quadrigues). És una adaptació
de l’estadi grec, amb una planta estreta i allargada en forma de U.
Càvea
semicircular
Pulvinar
tribuna d'honor
Spina
decorada amb obelisc i escultures
Carceres
cotxeres de carros i punt
de sortida de la
competició
Porta pompae
lloc de sortida de les processons prèvies a les
carreres en les quals intervenien músics, sacerdots,
imatges religioses i els mateixos aurigues que hi
competien aquell dia.
Arena
Meta primera
Meta segona
Porta triumphalis
d’on sortien els vencedors de les
curses de carros.

79. Circ Màxim
Roma.
Segle I dC.
Fou, sens dubte, el més gran dels circs
romans. Tenia ja una capacitat per a uns
250.000 espectadors asseguts.

80. Estadi de Domicià.
Quasi completament
desaparegut, ha deixat la seva
petjada en l’actual traçat de la
Piazza Navona. Roma.
Estadi-circ de Domicià
Roma.
86 dC.

81. L'edifici es va construir a finals del segle I dC, durant el regnat de
Domicià,
Circ de Tarraco
Tarraco - Tarragona.
Va ser construït a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià.
Vista general de la capçalera i càvea del circ de Tarraco

82. Colosseu
Roma.
80 dC.
Època imperial. Dinastia Flàvia

83. L’amfiteatre és l’únic edifici d’espectacles d’invenció
romana, destinat a les lluites entre gladiadors, entre
animals, entre gladiadors i feres, i/o els sacrificis (feres
devorant condemnats), i les naumàquies (batalles navals).

84. Planta el·lipsoidal
càvea
arena
Vuitanta accessos
primer nivell
d’ordre dòric
segon nivell
d’ordre jònic
tercer nivell
d’ordre corinti
àtic o quart nivell
(estructura massissa)
Sistema
esglaonat
de galeries
amb voltes
vomitori
Fou situat al llac dessecat de l’antiga
Casa Daurada de Neró.
El nom de Colosseu prové de la
colossal estàtua de Neró que
l’acompanyava.

85. vomitoria
arcades
càvea
arena
vuitanta accessos
primer nivell
d’ordre dòric
segon nivell
d’ordre jònic
tercer nivell
d’ordre corinti
àtic o quart nivell
(estructura massissa)
velarium
màstils per al velarium

86. Sistema
esglaonat
de galeries
amb voltes
màstils pel velarium
Sistema de politges per
tensar i desplegar el
velarium

87. Sistema de politges per
tensar i desplegar el
velarium.
VENACIONS (venationes)
Combats entre feres o entre feres i
homes, generalment esclaus o
condemnats a mort,
NAUMÀQUIA
Espectacle que reproduïa un
combat naval.
LLUITA DE GLADIADORS
Els gladiadors eren, generalment, esclaus o
presoners de guerra condemnats; també hi havia
lliberts i homes lliures en una proporció mínima.
Lluitaven en parelles o en grup. N'hi havia de
diferents classes, i es distingien per l’armament
que utilitzaven: reciari , que portava xarxa i trident,
mirmilló, dimachaerus , etc.
Quatre ascensors,
accionats amb
cordes i politges
pujaven els
animals a l’arena.
Planta el·líptica
Càvea

90. L’accés a l’arena i a les grades, es realitza mitjançant un
sofisticat entramat de galeries que permeten la circulació
de les multituds.

97. Amfiteatre de Nimes
França.
Segle I dC.

98. Amfiteatre d’Arles
França.
Finals segle I dC.

99. Amfiteatre de Tàrraco
Tarragona.
Edificat en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC).

100. Arquitectura civil de caràcter commemoratiu
COLUMNES COMEMMORATIVES

101. Columna Trajana
Roma
Apol·lodor de Damasc
113 dC.
Època imperial. Dinastia Antonina

102. Funció de propaganda,
commemoració i
demostració de poder
de l’emperador Trajà.
Basament o
pedestal
Fust
amb un relleu continu en
espiral
-helicoïdal-,
i que explicava el fet
commemorat o les gestes
de l’heroi.
Fust de cent peus romans
(29,78 m.)
12 tambors de
marbre de Carrara
4 m. diàmetre
A la part superior, amb
l’estàtua del personatge o
heroi al qual es dedicava la
columna.
Antigament
per l’estàtua de Trajà
(actualment per la
de Sant Pere).
Escala interior per
accedir a la part superior.
185 esglaons
30 m. d’alçada i amb el basament 38 m.
Escenes de la guerra
contra els dacis
disposats en forma de
cinta helicoïdal a manera
de “volumen” o “rotulus”
Fòrum de Trajà
Primera i segona
guerra dàcia
101-103 / 107-108

103. Arquitectura civil de caràcter commemoratiu
ARCS DE TRIOMF

104. Arc de Tit
Roma.
315 dC.
Època imperial. Dinastia Flàvia
Fou construït per l'emperador Domicià després del 81 dC en honor al seu germà Tit i commemora el seu triomf a la
ciutat de Jerusalem.

105. Arc de Septimi Sever
Roma.
230 dC.
Êpoca imperial. Dinastia dels Severs
Dedicat a l’emperador Septimi Sever i als seus dos fills, Caracal·la i Geta, per celebrar la victòria sobre els parts.

106. Arc de Constantí
Roma
315 dC.
Època imperial. Baix Imperi
Dedicat a commemorar la victòria de l'emperador Constantí contra Maxenci.

107. Arquitectura civil
Obres públiques d'enginyeria

108. Calçades Ponts
Fars
Muralles
Aqüeductes
Clavegueres
Embassaments
Les obres públiques són les que millor mostren el caràcter pràctic dels romans i
la seva enorme capacitat com a enginyers i per aplicar solucions tècniques.

109. Calçades
Varen formar una xarxa viària que cobria
tot l’imperi, per tal de connectar tots els
territoris i per facilitar el desplaçament d’una
banda a l’altra, especialment per dos
motius: per traslladar ràpidament les
legions en cas de revoltes o atacs i per
intercanviar mercaderies amb rapidesa.
Mil·liari
Assenyalar les distàncies
cada mil Passus (milla
romana) equivalent a una
distància d'aproximadament
1.481 metres.
Voreres
Statumen
Fonament de pedres de mida
mitjana.
Nucleus
Estrat de pedres triturades.
Pauimentum
Superfície formada per
lloses de pedra, còdols o
grava.
Rudus
Capa de sorra o grava.

110. Ponts
Construccions molt sòlides, fetes de pedra i amb arcs de mig
punt sobre pilars gruixuts. Van ser autèntics mestres en la
seva construcció, perquè van cobrir superfícies immenses
amb les arcades. Ponts que han arribat fins a l’actualitat.
Pont d’Alcántara. Cáceres. 105-106 dC)
Pont de Saragossa
Pont de Nona, sobre Tíber. Roma (Trastevere)
Pont de Mèrida. Badajoz

111. La romana és la primera gran civilització occidental que
desenvolupa una enginyeria hidràulica.
Aqüeductes
Un aqüeducte és una conducció d'aigua, obra d'enginyeria
hidràulica, destinada a portar aigua des d'un punt determinat a un
altre, que pot quedar a molts quilòmetres de distància. L'obra s’ha
d'adaptar necessàriament a la topografia del terreny.
Àtic
Arc
Pilar
Marc VITRUVI Pol·lió, (Marcus Vitruvius
Pollio) arquitecte, escriptor i enginyer romà
del segle I aC comenta que aquest canal
(specus) havia de quedar sempre "cobert,
per protegir l'aigua del sol i evitar que
l’enemic n’enverinés l’aigua.
"opus quadratum", carreus
rectangulars lleugerament encoixinats
col·locats sense argamassa.
1. Clau
2. Dovelles
3. Extradós
4. Imposta
5. Intradós
6. Llum
Tenalles que
servien per
aixecar els
carreus. Quant
més pesava el
carreu, més
subjecció fa la
tenalla.
Specus
Túnel, canonada d'aigua de plom o tubs de fang
Origen
Pous d’inspecció
Canal obert
Canalització
soterrada
Pou de
sediments
Cisterna
d'emmagatzemament
Ciutat

112. Opus quadratum
Aparell format per pedres regulars,
paral·lelepipèdiques, disposades en
filades uniformes.
El nucli dels pilars d'alçada estava fet de morter
(opus caementicium) i es reforçaven de
diverses maneres amb finalitats estètiques:
Opus quadratum
Òpus latericium o opus testaceum
Opus mixtum
Opus latericium / opus testaceum
Aparell format per maons.
Pilars
Vitruvi comenta que aquest
canal havia de quedar sempre
"cobert, per protegir l'aigua
del sol i dificultar
l'enverinament de les aigües
per l'enemic” ";

113. Aqua Claudia
Aqua Appia
Aqua Vetus
Aqua Marcia
Aqua Tepula
Aqua Iulia
Aqua Virgo
Aqua Alsietina
Anio Novus
Aqua Traiana
Aqua Alexandrina
La ciutat de Roma posseïa aigua freàtica de mala qualitat. Els recursos del Tíber tampoc no són
aprofitables (fangs), a banda que el riu ocupa una cota massa baixa que l’inhabilita per usar-ne les
aigües. L’escassedat d’aigua devia ser ja un problema seriós a l’inici del segle IV aC. quan es féu
construir el primer aqüeducte (Aqua Claudia). A finals del s. III dC. la ciutat posseïa 11 aqüeductes
que portaven aproximadament 1.324.000.000 litres d’aigua diaris que asseguraven el subministrament
d’aigua a una població de més d’un milió d’habitants.

114. L’any 1905, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com
a part del conjunt arqueològic de Tàrraco.
Aqüeducte de les Farreres
Tàrraco. Tarragona.
Finals del segle I aC. probablement entre el 24- 22 aC. durant l’estada d’August a Tàrraco
Probablement època imperial. Dinastia Júlio-Clàudia

115. Tàrraco fou obra dels germans
Escipions (Gneu Escipió i Publi
Corneli Escipió), sorgeix arran de
l'arribada dels exèrcits romans a la
Península Ibèrica el 218 aC, en el
marc de la Segona Guerra Púnica.
Després de vèncer en un primer
combat, els cartaginesos, van deixar
una petita guarnició que poc temps
després es va transformar en la
principal base militar romana a
Hispània i, posteriorment, amb la
ciutat de Tàrraco.
Tàrraco va créixer de forma
accelerada durant els segles II aC i
durant el segle I aC la ciutat es va
consolidar. L’any 45 aC li va ser
concedit l’estatus de colònia romana i,
durant els anys 26 i 25 aC, Tàrraco
va adquirir una rellevància notable en
convertir-se en la capital del món
romà. August hi va residir i hi va dirigir
les seves campanyes militars.
Tàrraco es va consolidar com a
capital de la Hispània Citerior,
moment en què s’inicià un procés
d'urbanització.
Tàrraco

116. Tàrraco va disposar de dos aqüeductes que
cobrien d’aigua la ciutat:
• L’un recollia l’aigua del riu Gaià, tenia una longitud de 40
km., subministrava la part més alta de la ciutat, on es
bastiren els principals espais de representació́ (Circ,
Fòrum Provincial, temple del Diví August).
• L’altre, de 18 km. procedia del riu Francolí, “Aqüeducte
de les Ferreres”. Nodria d’aigua la part central de la
població, que inclou el Fòrum Local.
• La zona portuària s’alimentava d’un tercer aqüeducte que
subministrava aigua a unes grans termes públiques.

117. llargada de 217 m.
alçada màxima de 27 m.
25 arcs de mig punt
a la filera superior
11 arcs de mig
a la filera inferior.
Specus
de 80 cm.
presenta un pendent
molt suau, d’un 0,4%, pràcticament
idèntic al que té la totalitat de
l'aqüeducte.
Specus impermeabilitzat
mitjançant un morter
(opus signinum) a base
de calç i ceràmica.
Per a la construcció
s'utilitzà amb pedra
calcària local i "opus
quadratum", carreus
rectangulars lleugerament
encoixinats col·locats en
sec, sense argamassa.
Els pilars de l’aqüeducte
tenen una estructura
graonada, i cada filera de
carreus presenta un
retrocés de mig peu romà
(15 cm).
Rep el nom de les “Ferreres”.
per la morfologia dels seus
arcs, semblants a una
ferradura.
Pel que fa al malnom de “Pont
del Diable”, el seu origen és
medieval, quan s’atribuïa
l’obra al dimoni.
Salva la vall
d’un petit
barranc.
Dues fileres d’arcs
de mig punt.

118. Probablement realitzat per
Agripa, gendre d’August, al
segle I dC.
El pont del Gard formava
part d'un aqüeducte de
prop de 50 km de
longitud, que portava
aigua) a la ciutat romana
de Nemausus, Nimes.
Aqüeducte
Pont du Gard
França

119. Construït probablement entre la segona
meitat del s. I i principis del II dC, en temps
dels emperadors Vespasià i Trajà.
Aqüeducte de Segòvia

120. Aqüeducte de los Milagro. Mèrida. Badajoz

121. Arquitectura domèstica
DOMUS
ISULAE
VILLAE

122. Impluvium
estany central
Cubicula
dormitoris
Era l’habitatge urbà de les famílies benestants.
Són cases de planta rectangular estructurades
al voltant d’un ATRI i, a la part posterior, un
PERÍSTIL o jardí envoltat de columnes.
Vestibulum
Atri
Compluvium
obertura central que
il·luminava, airejava.
Culina
cuina
Tablinium
habitació o sala dels senyors de la casa
situada a la part oposada a l’entrada.
Latrina
bany
Triclinium
menjador
Perístil
Tabernae
Laraium
Domus

123. Atri o atrium amb Implivium

126. Peristil amb un petit
lararium en honor als
déus familiars.

127. Eren blocs de cases dins les ciutats, normalment de
lloguer.
Es construïen al voltant d’un pati rectangular i
descobert. L’alçada més habitual eren de tres o quatre
plantes.
La planta baixa s’acostumava a reservar per a botigues
i tallers. Normalment al primer pis vivien les classes
mitjanes i, als superiors, més petits, les classes
populars.
Molts d’aquests blocs estaven superpoblats i els
incendis no eren estranys, en estar fets amb materials
pobres (maó i morter).
Insulae mot llatí que significa “illa”

128. Dedicades a l’esbarjo del ciutadans més rics. Estaven
decorades amb frescos i mosaics, que mostraven la riquesa
de les seves propietaris, com la vil·la Adriana a Tívoli o la casa
de Lívia, a Roma.
Villae