SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 48
Segona part del tema de Metabolisme
• La Glucòlisi 
• El cicle de Krebs 
• La Fosforilació Oxidativa 
• Les Fermentacions 
http://www.johnkyrk.com/glycolysis.esp.html
 És una via en la què es parteix d’una 
molècula de glucosa (6C) i s’acaba en 
dues de piruvat (3C) 
 Durant el procés s’obté energia i la 
glucosa s’oxida en part, recollint-ne els 
electrons el NAD+, que els transferirà a la 
cadena respiratòria. 
 La producció d’energia (ATP) és molt 
baixa, sobretot si es fa en absència 
d’oxigen. 
 per cada molècula de glucosa (GLU) 
s'obtenen 2 ATP i 2 NADH + H+ 
 L’oxigen no hi intervé directament i no es 
forma CO2
1.- Fosforilació de la glucosa (GLU) gràcies a l’ATP, 
formant glucosa-6-fosfat (G-6-P) 
2.- La glucosa-6-fosfat (G-6-P) s’isomeritza a 
fructosa-6-fosfat (F-6-P). 
3.- Nova fosforilació de la fructosa-6-fosfat (F-6-P) 
(gràcies a l’ATP) que passa a 
fructosa 1,6-difosfat (F-1,6-P). 
4.- Trencament de la molècula de F-1,6-P en dues 
molècules: el gliceraldehid-3-fosfat (PGAL) i la 
dihidroxiacetona fosfat (DHA). 
Les dues substàncies són isòmeres i es transformen 
espontàniament l’una en l’altra (l'equilibri s'aconsegueix 
quan hi ha un 95% d' DHA i un 5% PGAL).
Molècules consumides Molècules formades
5.- El gliceraldehid-3-fosfat (PGAL) s'oxida pel NAD+, i al 
mateix temps es produeix una fosforilació en què intervé 
el fosfat inorgànic (Pi), formant-se 
l’àcid 1,3-difosfoglicéric (1,3-DPGA). Cada molècula 
de glucosa (GLU) donarà dues molècules de 1,3-DPGA i 
dos NADH + H+ . 
6.- Fosforilació de l’ADP pel 1,3-DPGA, formant ATP i àcid 
3-fosfoglicèric (3-PGA). 
És el primer ATP format, dos (2), si tenim en compte el 
trencament de la glucosa en dues cadenes de tres àtoms 
de carboni. Fins aquest moment el balanç energètic és 
nul: dos ATP consumits, dos ATP obtinguts. 
7.- L’àcid 3-fosfoglicèric (3-PGA) es transforma en àcid 
pirúvic (PYR), sintetitzant una nova molècula d' ATP (dos 
per cada molècula de glucosa).
Molècules consumides Molècules formades
http://highered.mcgraw-how_glycolysis_wor 
ks.html 
http://www.science. 
smith.edu/departme 
nts/Biology/Bio231/ 
glycolysis.html
 Es realitza tant en procariotes com en eucariotes. 
 En els eucariotes es realitza al hialoplasma. 
 Es tracta d'una degradació parcial de la glucosa. 
 És un procés anaeròbic que permet l'obtenció d'energia 
a partir dels compostos orgànics en absència d'oxigen. 
 La quantitat d'energia obtinguda és escassa (2 ATP). 
 La glucòlisi va ser, probablement, un dels primers 
mecanismes per a l'obtenció d'energia a partir de 
substàncies orgàniques en la atmosfera primitiva de la 
Terra (que recordem era anaeròbia = sense oxigen).
 Per evitar que la glucòlisi s'aturi per un excés 
d'àcid pirúvic (PYR) i NADH + H+ o per manca 
de NAD+, calen altres vies que eliminin els 
productes obtinguts i recuperin els substrats 
imprescindibles. Això es pot fer de dues 
maneres: 
 RESPIRACIÓ AERÒBIA (catabolisme aerobi). Quan 
hi ha oxigen, el PYR és degradat completament 
obtenint diòxid de carboni (CO2). El NADH + H+ i 
altres coenzims obtinguts són oxidats i els electrons 
son transportats cap a l’oxigen (O2), recuperant-se 
el NAD+ i obtenint H2O. Aquest procés es realitza als 
mitocondris (eucariotes). 
 FERMENTACIÓ (catabolisme anaeròbic). Quan no 
hi ha oxigen l’àcid pirúvic es transforma de 
diferents maneres (sense degradar-se 
completament) a CO2 i H2O. Aquest procés té com a 
objectiu la recuperació del NAD+. En els eucariotes 
es realitza al hialoplasma.
 Mitocondris 
 Són orgànuls molt petits, difícils d'observar 
al microscopi òptic. Són orgànuls 
permanents de la cèl lula · i es formen a partir 
d'altres mitocondris preexistents. 
RESPIRACIÓ AERÒBIA
1. Descarboxilació. 
L’àcid pirúvic 
(PYR) perd el 
grup CO2 correspone 
nt al primer carboni, 
el carboni que té la 
funció àcid. 
2. Oxidació . En perdre 
el primer carboni, el 
segon passa de tenir 
un grup cetona a tenir 
un grup aldehid. 
Aquest grup s'oxidarà 
a grup àcid (àcid 
acètic) per acció 
del NAD+. En el 
procés hi intervé una 
substància, 
el coenzim-A que 
s'unirà a àcid 
acètic per 
donar acetil-coenzim 
A (A-CoA). 
En condicions 
aeròbiques l’àcid 
pirúvic 
(PYR) obtingut en la 
glucòlisi i en altres 
processos catabòlics 
travessa la 
membrana del 
mitocondri i en la 
matriu mitocondrial 
patirà un procés 
químic que té dues 
A-CoA parts 
es formaran 2 noves 
molècules de NADH+H + 
primeres 2 
molècules de CO2
Ruta 
metabòlica a 
través de la 
qual l'àcid 
acètic unit al 
coenzim-A va a 
completar la 
seva oxidació 
en la matriu 
mitocondrial.
És la via fonamental per a la degradació de la 
majoria dels compostos orgànics i per a 
l'obtenció coenzims reduits. És una 
descarboxilació constant 
• El cicle de Krebs 
s’alimenta contínuament 
de substrats i 
contínuament genera 
productes. 
• Les substàncies 
intermediàries es 
recuperen per ser de nou 
integrades. 
• Com una roda girant 
sense fi, només s'aturarà 
si falten els substrats o si, 
per excés de productes, 
s'inhibeixen els enzims 
que participen. 
CICLE 
DE 
KREBS 
Obtenció de 
poder reductor 
NADH 
GTP 
FADH2 
NADH 
NADH
Recapitulant... 
 La quantitat d’ATP obtinguda en la Glucòlisi i en el Cicle de Krebs 
és més aviat escassa. 
 Per contra, s’obtenen grans quantitats de coenzims 
reduïts: NADH+H+ i FADH2 que seran oxidades en la cadena 
respiratòria. 
A partir d’una GLUCOSA: 
NADH 
FADH2 
GTP 
NADH 
NADH 
NADH 
NADH 
NADH 
NADH 
NADH 
NADH 
NADH 
GTP 
ATP 
FADH2 
ATP
http://highered.mcg 
raw-hill. 
com/sites/00725 
07470/student_view 
0/chapter25/animati 
on__how_the_krebs_ 
cycle_works__quiz_1 
_.html
NADH 
FADH2 
NADH 
NADH 
NADH 
NADH 
NADH 
NADH 
NADH 
NADH 
NADH 
FADH2 
O2 
Consisteix en el transport 
d'electrons des dels 
coenzims reduïts, 
NADH+H + o FADH2, fins 
l'oxigen. Aquest transport 
es realitza a la membrana 
de les crestes 
mitocondrials.
http://www2.uah.es/biologia_celular/JPM/ProgramsEducation/FosforilacionOxidativaUp.html
Objectius de la fase: 
Obtenció 
energia 
Recuperació 
dels coenzims 
Productes de rebuig: 
H2O
http://www2.uah.es/biologia 
_celular/JPM/ProgramsEduc 
ation/FosforilacionOxidativa 
Up.html 
Inserides a la doble capa lipídica es troben 
diferents substàncies transportadores d'electrons. 
• Complex I (NADH deshidrogenasa) 
• Complex II (Succinato deshidrogenasa) 
• Complex III (citocrom BC1). 
• Complex IV (citocrom c oxidasa) 
• Ubiquinona (UQ) 
• Citocrom c (citC) 
• L’enzim ATP sintetasa
Dos coenzims = dos maneres de realitzar la fosforilació oxidativa 
NADH 
Comença al 
complex I 
FADH2 
Comença al 
complex II 
MATRIU 
ESPAI INTERMEMBRANA 
CRESTA
The NADH makes 3 ATP* while FADH2 will produce 2 ATP*. NADH2 makes 
more ATP because it enters the electron transport chain at an earlier stage and 
provides more momentum for ATP production. Think about this like a staircase 
in the image below. Whoever starts higher up will be moving faster and have 
more energy when it reaches the bottom.
NADH Comença al 
complex I 
MATRIU 
ESPAI INTERMEMBRANA
Comença al 
complex II 
MATRIU 
FADH2 
ESPAI INTERMEMBRANA
 Els electrons seran cedits finalment a 
l'oxigen que juntament amb dos protons del 
medi donaran una molècula d'H2O 
2H+ + ½O2 + 2e-  H2O 
 Per això la respiració cel·lular (“cremar la 
glucosa”) pinta d’aquesta manera: 
GLU + O2  CO2 + H2O (i energia)
 El número total d’ATPs és una aproximació. A la majoria de 
llibres apareixen 32-38 ATPs per glucosa. 
 El més acceptat actualment és: 
 2,5 ATP a partir de NADH + H+ 
 1,5 ATP a partir de FADH2.
2H+ + ½O2 + 2e-  H2O 
Si no hi ha oxigen, el NADH + H + i el FADH 2 s'acumulen 
i els processos d'obtenció d'energia s'interrompen 
FERMENTACIONS ANAERÒBIQUES 
No hi ha degradació completa de la GLU (a CO2 i H2O), si no 
degradacions parcials de la cadena carbonatada. 
 Fermentació alcohòlica 
 Fermentació làctica 
 Fermentació butírica 
 Fermentació acètica
La realitzen els 
bacteris del iogurt i, 
per exemple, les 
cèl ·lules musculars, 
quan no reben una 
aportació suficient 
d'oxigen (exercici 
intens). 
Recuperació del NAD+ 
lactat deshidrogenasa
La realitzen els 
llevats del gènere 
Saccharomyces 
Important per 
produir begudes 
alcohòliques. 
També és útil per fer 
masses ja que 
afegeix CO2 
(bombolles) que fan 
més esponjosa la 
massa. L’alcohol 
desapareix amb la 
cocció.
BALANÇ ENERGÈTIC FINAL 
RESPIRACIÓ AERÒBICA 
vs 
FERMENTACIÓ LÀCTICA 
vs 
FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA 
C6H12O6 + 6O2  6CO2 + 6H2O 
32-36 ATP 
C6H12O6  2 C3H6O3 
2 ATP 
C6H12O6  2 C2H5OH + 2CO2 
2 ATP
 Animació molt visual però no és correcte el nombre de 
protons/electrons: 
http://www.science.smith.edu/departments/Biology/Bio231/etc.html 
 http://vcell.ndsu.edu/animations/etc/first.htm 
 McGraw Hill (molt recomanable!) http://highered.mcgraw-hill. 
com/sites/0072507470/student_view0/chapter25/animatio 
n__electron_transport_system_and_formation_of_atp__quiz_1_. 
html 
 Per saber-ne més 
http://users.rcn.com/jkimball.ma.ultranet/BiologyPages/C/Ce 
llularRespiration.html#The_Respiratory_Chain
• Activació dels àcids grassos (al citosol!) 
• Transport d’àcids grassos dins de mitocondris (llançadera de carnitina) 
• ß-oxidació (matriu mitocondrial) 
• Cicle de Krebs 
• Cadena respiratòria http://brookscole.cengage.com/chemistry_d/templates/student_re 
sources/shared_resources/animations/carnitine/carnitine1.html
TRIGLICÈRID 
GLICEROL 
ÀCID GRAS 
ÀCID GRAS 
ÀCID GRAS 
El glicerol es 
fosforila (despesa 
d’ATP) i es 
converteix en 
dihidroxiacetona 
fosfat (DHA). 
Aquest DHA 
s’incorpora a la 
glicòlisi (pot 
produir fins a 22 
ATP). 
 Els àcids grassos lliures poden penetrar al membrana 
plasmàtica. Una vegada en el citosol l’activació dels àcids 
grassos es catalitzada per la sintetasa acil-CoA. 
 El acil-CoA gras reacciona amb carnitina per formar 
acilcarnitina, la qual es transporta a través de la 
membrana interna mitocondrial.
 És un procés d’oxidació dels 
àcids grassos que es produeix a 
la matriu del mitocondri. 
 Es parteix d’un àcid gras de n 
carbonis i s’acaba amb n/2 
d’acetil-CoA que aniran al cicle 
de Krebs. 
 Cada volta utilitza “2 carbonis” 
per produir un A-CoA. 
 També es formen molècules de 
NADH i FADH2 que aniran a la 
cadena respiratòria; per tant, 
algunes reaccions hi ha 
oxidació-reducció.
•2,5 ATP a partir de NADH + H+ 
•1,5 ATP a partir de FADH2.
• Eliminació del grup amino 
• Transaminació 
• Desaminació oxidativa 
• Oxidació de l'esquelet carbonatat
a) Transaminació: consisteix a transferir el grup amino des d'un 
aminoàcid a un cetoàcid. Aquesta reacció aquesta catalitzada per les 
transaminases. D'aquesta manera, es recullen els grups aminos de 
diferents aminoàcids en un sol aminoàcid, l'àcid glutàmic. 
b) Desaminació oxidativa : a 
continuació, l'àcid glutàmic pateix 
una oxidació, els hidrògens són 
recollits pel NAD + o NADP + , que es 
redueixen, i s'allibera el grup amino 
en forma de amoníac (NH3)  cal 
eliminar-lo!! 
Oxidació de l'esquelet carbonatat 
Els esquelets carbonatats que queden quan s'elimina el grup amino, 
es degraden seguint rutes especifiques (Krebs majoritariament).
amoníac (NH3)  cal eliminar-lo!! 
Cicle de la Urea
 Quan predomina el catabolisme de les proteïnes? I 
quins riscos té per a la salut? 
 Ara ja coneixes les rutes catabòliques principals. 
Investiga el Cicle de Cori i la seva implicació en les 
diverses rutes que hem estudiat.
BIO2 - T2b - Catabolisme de Glúcids i Lípids
BIO2 - T2b - Catabolisme de Glúcids i Lípids

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n BatxTema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
mmarti61
 
El metabolisme repas
El metabolisme repasEl metabolisme repas
El metabolisme repas
Anna Giro
 

Was ist angesagt? (20)

Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
Genètica mendeliana
Genètica mendelianaGenètica mendeliana
Genètica mendeliana
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranosesBiologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n BatxTema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
 
El metabolisme repas
El metabolisme repasEl metabolisme repas
El metabolisme repas
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemes
 
Tema 6 Enzims
Tema 6 EnzimsTema 6 Enzims
Tema 6 Enzims
 

Ähnlich wie BIO2 - T2b - Catabolisme de Glúcids i Lípids (20)

Bio2 t2b metabolisme (glúcids)
Bio2   t2b metabolisme (glúcids)Bio2   t2b metabolisme (glúcids)
Bio2 t2b metabolisme (glúcids)
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
 
Metabolisme
MetabolismeMetabolisme
Metabolisme
 
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnesBio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
 
Unitat2 Catabol 09 10
Unitat2 Catabol 09 10Unitat2 Catabol 09 10
Unitat2 Catabol 09 10
 
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividadMetabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
 
Metabolisme
MetabolismeMetabolisme
Metabolisme
 
BLOC 4.docx
BLOC 4.docxBLOC 4.docx
BLOC 4.docx
 
Anabolisme
AnabolismeAnabolisme
Anabolisme
 
Fotosíntesi
FotosíntesiFotosíntesi
Fotosíntesi
 
Anabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copyAnabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copy
 
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CATBiologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
 
Ud5
Ud5Ud5
Ud5
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
 
Hidrats de Carboni
Hidrats de CarboniHidrats de Carboni
Hidrats de Carboni
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
T3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofT3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrof
 
Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10
 
Bio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_GlúcidsBio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_Glúcids
 
Fonts energètiques.cfgm
Fonts energètiques.cfgmFonts energètiques.cfgm
Fonts energètiques.cfgm
 

Mehr von Quim Eppendorf (6)

Pac 1 presentació
Pac 1   presentacióPac 1   presentació
Pac 1 presentació
 
Tema 4 Microbiologia (2a part+treball)
Tema 4   Microbiologia (2a part+treball)Tema 4   Microbiologia (2a part+treball)
Tema 4 Microbiologia (2a part+treball)
 
Tema 4 microbiologia (1a part)-alumnes
Tema 4   microbiologia (1a part)-alumnesTema 4   microbiologia (1a part)-alumnes
Tema 4 microbiologia (1a part)-alumnes
 
S1 - Disseny experimental
S1 - Disseny experimentalS1 - Disseny experimental
S1 - Disseny experimental
 
BIO2 - T1a Glúcids
BIO2 - T1a Glúcids BIO2 - T1a Glúcids
BIO2 - T1a Glúcids
 
BIO2 - Presentació del curs
BIO2 -  Presentació del cursBIO2 -  Presentació del curs
BIO2 - Presentació del curs
 

BIO2 - T2b - Catabolisme de Glúcids i Lípids

  • 1. Segona part del tema de Metabolisme
  • 2.
  • 3.
  • 4.
  • 5. • La Glucòlisi • El cicle de Krebs • La Fosforilació Oxidativa • Les Fermentacions http://www.johnkyrk.com/glycolysis.esp.html
  • 6.  És una via en la què es parteix d’una molècula de glucosa (6C) i s’acaba en dues de piruvat (3C)  Durant el procés s’obté energia i la glucosa s’oxida en part, recollint-ne els electrons el NAD+, que els transferirà a la cadena respiratòria.  La producció d’energia (ATP) és molt baixa, sobretot si es fa en absència d’oxigen.  per cada molècula de glucosa (GLU) s'obtenen 2 ATP i 2 NADH + H+  L’oxigen no hi intervé directament i no es forma CO2
  • 7. 1.- Fosforilació de la glucosa (GLU) gràcies a l’ATP, formant glucosa-6-fosfat (G-6-P) 2.- La glucosa-6-fosfat (G-6-P) s’isomeritza a fructosa-6-fosfat (F-6-P). 3.- Nova fosforilació de la fructosa-6-fosfat (F-6-P) (gràcies a l’ATP) que passa a fructosa 1,6-difosfat (F-1,6-P). 4.- Trencament de la molècula de F-1,6-P en dues molècules: el gliceraldehid-3-fosfat (PGAL) i la dihidroxiacetona fosfat (DHA). Les dues substàncies són isòmeres i es transformen espontàniament l’una en l’altra (l'equilibri s'aconsegueix quan hi ha un 95% d' DHA i un 5% PGAL).
  • 9. 5.- El gliceraldehid-3-fosfat (PGAL) s'oxida pel NAD+, i al mateix temps es produeix una fosforilació en què intervé el fosfat inorgànic (Pi), formant-se l’àcid 1,3-difosfoglicéric (1,3-DPGA). Cada molècula de glucosa (GLU) donarà dues molècules de 1,3-DPGA i dos NADH + H+ . 6.- Fosforilació de l’ADP pel 1,3-DPGA, formant ATP i àcid 3-fosfoglicèric (3-PGA). És el primer ATP format, dos (2), si tenim en compte el trencament de la glucosa en dues cadenes de tres àtoms de carboni. Fins aquest moment el balanç energètic és nul: dos ATP consumits, dos ATP obtinguts. 7.- L’àcid 3-fosfoglicèric (3-PGA) es transforma en àcid pirúvic (PYR), sintetitzant una nova molècula d' ATP (dos per cada molècula de glucosa).
  • 11. http://highered.mcgraw-how_glycolysis_wor ks.html http://www.science. smith.edu/departme nts/Biology/Bio231/ glycolysis.html
  • 12.
  • 13.
  • 14.  Es realitza tant en procariotes com en eucariotes.  En els eucariotes es realitza al hialoplasma.  Es tracta d'una degradació parcial de la glucosa.  És un procés anaeròbic que permet l'obtenció d'energia a partir dels compostos orgànics en absència d'oxigen.  La quantitat d'energia obtinguda és escassa (2 ATP).  La glucòlisi va ser, probablement, un dels primers mecanismes per a l'obtenció d'energia a partir de substàncies orgàniques en la atmosfera primitiva de la Terra (que recordem era anaeròbia = sense oxigen).
  • 15.  Per evitar que la glucòlisi s'aturi per un excés d'àcid pirúvic (PYR) i NADH + H+ o per manca de NAD+, calen altres vies que eliminin els productes obtinguts i recuperin els substrats imprescindibles. Això es pot fer de dues maneres:  RESPIRACIÓ AERÒBIA (catabolisme aerobi). Quan hi ha oxigen, el PYR és degradat completament obtenint diòxid de carboni (CO2). El NADH + H+ i altres coenzims obtinguts són oxidats i els electrons son transportats cap a l’oxigen (O2), recuperant-se el NAD+ i obtenint H2O. Aquest procés es realitza als mitocondris (eucariotes).  FERMENTACIÓ (catabolisme anaeròbic). Quan no hi ha oxigen l’àcid pirúvic es transforma de diferents maneres (sense degradar-se completament) a CO2 i H2O. Aquest procés té com a objectiu la recuperació del NAD+. En els eucariotes es realitza al hialoplasma.
  • 16.  Mitocondris  Són orgànuls molt petits, difícils d'observar al microscopi òptic. Són orgànuls permanents de la cèl lula · i es formen a partir d'altres mitocondris preexistents. RESPIRACIÓ AERÒBIA
  • 17. 1. Descarboxilació. L’àcid pirúvic (PYR) perd el grup CO2 correspone nt al primer carboni, el carboni que té la funció àcid. 2. Oxidació . En perdre el primer carboni, el segon passa de tenir un grup cetona a tenir un grup aldehid. Aquest grup s'oxidarà a grup àcid (àcid acètic) per acció del NAD+. En el procés hi intervé una substància, el coenzim-A que s'unirà a àcid acètic per donar acetil-coenzim A (A-CoA). En condicions aeròbiques l’àcid pirúvic (PYR) obtingut en la glucòlisi i en altres processos catabòlics travessa la membrana del mitocondri i en la matriu mitocondrial patirà un procés químic que té dues A-CoA parts es formaran 2 noves molècules de NADH+H + primeres 2 molècules de CO2
  • 18. Ruta metabòlica a través de la qual l'àcid acètic unit al coenzim-A va a completar la seva oxidació en la matriu mitocondrial.
  • 19. És la via fonamental per a la degradació de la majoria dels compostos orgànics i per a l'obtenció coenzims reduits. És una descarboxilació constant • El cicle de Krebs s’alimenta contínuament de substrats i contínuament genera productes. • Les substàncies intermediàries es recuperen per ser de nou integrades. • Com una roda girant sense fi, només s'aturarà si falten els substrats o si, per excés de productes, s'inhibeixen els enzims que participen. CICLE DE KREBS Obtenció de poder reductor NADH GTP FADH2 NADH NADH
  • 20. Recapitulant...  La quantitat d’ATP obtinguda en la Glucòlisi i en el Cicle de Krebs és més aviat escassa.  Per contra, s’obtenen grans quantitats de coenzims reduïts: NADH+H+ i FADH2 que seran oxidades en la cadena respiratòria. A partir d’una GLUCOSA: NADH FADH2 GTP NADH NADH NADH NADH NADH NADH NADH NADH NADH GTP ATP FADH2 ATP
  • 21. http://highered.mcg raw-hill. com/sites/00725 07470/student_view 0/chapter25/animati on__how_the_krebs_ cycle_works__quiz_1 _.html
  • 22.
  • 23. NADH FADH2 NADH NADH NADH NADH NADH NADH NADH NADH NADH FADH2 O2 Consisteix en el transport d'electrons des dels coenzims reduïts, NADH+H + o FADH2, fins l'oxigen. Aquest transport es realitza a la membrana de les crestes mitocondrials.
  • 25. Objectius de la fase: Obtenció energia Recuperació dels coenzims Productes de rebuig: H2O
  • 26. http://www2.uah.es/biologia _celular/JPM/ProgramsEduc ation/FosforilacionOxidativa Up.html Inserides a la doble capa lipídica es troben diferents substàncies transportadores d'electrons. • Complex I (NADH deshidrogenasa) • Complex II (Succinato deshidrogenasa) • Complex III (citocrom BC1). • Complex IV (citocrom c oxidasa) • Ubiquinona (UQ) • Citocrom c (citC) • L’enzim ATP sintetasa
  • 27. Dos coenzims = dos maneres de realitzar la fosforilació oxidativa NADH Comença al complex I FADH2 Comença al complex II MATRIU ESPAI INTERMEMBRANA CRESTA
  • 28. The NADH makes 3 ATP* while FADH2 will produce 2 ATP*. NADH2 makes more ATP because it enters the electron transport chain at an earlier stage and provides more momentum for ATP production. Think about this like a staircase in the image below. Whoever starts higher up will be moving faster and have more energy when it reaches the bottom.
  • 29. NADH Comença al complex I MATRIU ESPAI INTERMEMBRANA
  • 30. Comença al complex II MATRIU FADH2 ESPAI INTERMEMBRANA
  • 31.  Els electrons seran cedits finalment a l'oxigen que juntament amb dos protons del medi donaran una molècula d'H2O 2H+ + ½O2 + 2e-  H2O  Per això la respiració cel·lular (“cremar la glucosa”) pinta d’aquesta manera: GLU + O2  CO2 + H2O (i energia)
  • 32.  El número total d’ATPs és una aproximació. A la majoria de llibres apareixen 32-38 ATPs per glucosa.  El més acceptat actualment és:  2,5 ATP a partir de NADH + H+  1,5 ATP a partir de FADH2.
  • 33. 2H+ + ½O2 + 2e-  H2O Si no hi ha oxigen, el NADH + H + i el FADH 2 s'acumulen i els processos d'obtenció d'energia s'interrompen FERMENTACIONS ANAERÒBIQUES No hi ha degradació completa de la GLU (a CO2 i H2O), si no degradacions parcials de la cadena carbonatada.  Fermentació alcohòlica  Fermentació làctica  Fermentació butírica  Fermentació acètica
  • 34. La realitzen els bacteris del iogurt i, per exemple, les cèl ·lules musculars, quan no reben una aportació suficient d'oxigen (exercici intens). Recuperació del NAD+ lactat deshidrogenasa
  • 35. La realitzen els llevats del gènere Saccharomyces Important per produir begudes alcohòliques. També és útil per fer masses ja que afegeix CO2 (bombolles) que fan més esponjosa la massa. L’alcohol desapareix amb la cocció.
  • 36. BALANÇ ENERGÈTIC FINAL RESPIRACIÓ AERÒBICA vs FERMENTACIÓ LÀCTICA vs FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA C6H12O6 + 6O2  6CO2 + 6H2O 32-36 ATP C6H12O6  2 C3H6O3 2 ATP C6H12O6  2 C2H5OH + 2CO2 2 ATP
  • 37.  Animació molt visual però no és correcte el nombre de protons/electrons: http://www.science.smith.edu/departments/Biology/Bio231/etc.html  http://vcell.ndsu.edu/animations/etc/first.htm  McGraw Hill (molt recomanable!) http://highered.mcgraw-hill. com/sites/0072507470/student_view0/chapter25/animatio n__electron_transport_system_and_formation_of_atp__quiz_1_. html  Per saber-ne més http://users.rcn.com/jkimball.ma.ultranet/BiologyPages/C/Ce llularRespiration.html#The_Respiratory_Chain
  • 38.
  • 39. • Activació dels àcids grassos (al citosol!) • Transport d’àcids grassos dins de mitocondris (llançadera de carnitina) • ß-oxidació (matriu mitocondrial) • Cicle de Krebs • Cadena respiratòria http://brookscole.cengage.com/chemistry_d/templates/student_re sources/shared_resources/animations/carnitine/carnitine1.html
  • 40. TRIGLICÈRID GLICEROL ÀCID GRAS ÀCID GRAS ÀCID GRAS El glicerol es fosforila (despesa d’ATP) i es converteix en dihidroxiacetona fosfat (DHA). Aquest DHA s’incorpora a la glicòlisi (pot produir fins a 22 ATP).  Els àcids grassos lliures poden penetrar al membrana plasmàtica. Una vegada en el citosol l’activació dels àcids grassos es catalitzada per la sintetasa acil-CoA.  El acil-CoA gras reacciona amb carnitina per formar acilcarnitina, la qual es transporta a través de la membrana interna mitocondrial.
  • 41.  És un procés d’oxidació dels àcids grassos que es produeix a la matriu del mitocondri.  Es parteix d’un àcid gras de n carbonis i s’acaba amb n/2 d’acetil-CoA que aniran al cicle de Krebs.  Cada volta utilitza “2 carbonis” per produir un A-CoA.  També es formen molècules de NADH i FADH2 que aniran a la cadena respiratòria; per tant, algunes reaccions hi ha oxidació-reducció.
  • 42. •2,5 ATP a partir de NADH + H+ •1,5 ATP a partir de FADH2.
  • 43. • Eliminació del grup amino • Transaminació • Desaminació oxidativa • Oxidació de l'esquelet carbonatat
  • 44. a) Transaminació: consisteix a transferir el grup amino des d'un aminoàcid a un cetoàcid. Aquesta reacció aquesta catalitzada per les transaminases. D'aquesta manera, es recullen els grups aminos de diferents aminoàcids en un sol aminoàcid, l'àcid glutàmic. b) Desaminació oxidativa : a continuació, l'àcid glutàmic pateix una oxidació, els hidrògens són recollits pel NAD + o NADP + , que es redueixen, i s'allibera el grup amino en forma de amoníac (NH3)  cal eliminar-lo!! Oxidació de l'esquelet carbonatat Els esquelets carbonatats que queden quan s'elimina el grup amino, es degraden seguint rutes especifiques (Krebs majoritariament).
  • 45. amoníac (NH3)  cal eliminar-lo!! Cicle de la Urea
  • 46.  Quan predomina el catabolisme de les proteïnes? I quins riscos té per a la salut?  Ara ja coneixes les rutes catabòliques principals. Investiga el Cicle de Cori i la seva implicació en les diverses rutes que hem estudiat.