Publicació independent d'informació i opinió

1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
24 Any 3
15 de juliol de 2009
Publicació independent d’informació i opinió
Reflexions després del 7-J
El vell somni europeu de construcció d’una Unió a imatge i semblança dels Estats Units
d’Amèrica avui és més un miratge que no pas una realitat a l’abast de la mà. Les passades
eleccions al Parlament europeu del 7 de juny han deixat un panorama bastant nítid: la dreta,
els ultraliberals i, fins i tot, els euroescèptics guanyen pes a Brussel·les, mentre les esquerres
pateixen un important davallada al conjunt del continent. Però si alguna força política (que
també ho és) ha triomfat en aquests darrers comicis ha estat l’alta abstenció. Molts proba-
blement no varen exercir el seu dret perquè veuen unes institucions europees molt llunya-
nes, potser no són conscients de les polítiques que s’hi desenvolupen, si això els pot acabar
afectant al seu dia a dia. El cert és que ja hem vist com multitud de tràmits o accions que
duem a terme habitualment estan legislades pel Parlament europeu, però encara hi ha molt
desconeixement i desinterès.
En tot cas, caldria preguntar-se si aquest desinterès no té molt a veure amb els grans partits
polítics. Més d’un opinador s’ha referit al Parlament europeu com el calaix de sastre on els Go-
verns d’un i altre color deriven la seva potestat decisòria perquè sigui la Unió Europea la que
faci d’àrbitre i legisli en àmbits poc simpàtics o, directament, polèmics i, per tant, generadors
d’un desgast per a aquelles institucions que promoguin l’activitat legislativa. Fixem-nos, per
exemple, amb les restrictives polítiques d’immigració i asil, les directives que retallen els drets
laborals dels treballadors, les decisions sobre les línies de molta alta tensió... El més greu, pot-
ser, és constatar alhora com Brussel·les ha esdevingut un niu de despatxos d’advocats i de re-
presentants de “lobbies” empresarials que treballen perquè els diputats aprovin mesures que,
curiosament, acostumen a beneficiar els interessos de sectors empresarials com la potent i molt
contaminant indústria automobilística i els seus germans, els països productors de petroli. Tot
plegat fa ferum, certament. Però no per això hem de claudicar i deixar-ho tot a les mans dels
que creuen que no hi ha res a fer o així ja està bé...
mbre.
m al sete
Torne tiu! Equip de redacció
Sumari Bon Es Anna Besora
M. Carmen Castellano
2 Donem la benvinguda al Mamut de Viladecans Maria Comas
Encarnació Garcia
3 Vers l’ullal: elefants i mamuts a Viladecans. Mercè Solé
Josep Ginjaume
4 Presentar Santiago. José Luis Atienza Josep Lligadas
Víctor J. Martínez
5 La Tornaboda, el nostre patrimoni immaterial. Bàrbara Lligadas Miguel de la Rubia
Mercè Solé
6 Sinistralitat i contaminació. Eduard Mondragon
La distribució d’aquest butlletí es fa
7 Com es va tancar Viladecans Televisió? Carles Lozano per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
8 Festes “oficials” o festes populars? Albert Buigues
comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
8 Una cita amb el Poble Sahrauí. Rosa Mercader
Si voleu enviar articles per publi-
9 Els paradisos a la cantonada. Xavier Ramírez car, tingueu en compte que han
d’anar signats i no sobrepassar
10 Espanta més el mosquit o l’helicòpter de combat Tigre? Ri- les 40 ratlles o les 600 paraules.
card Caba
El nostre correu electrònic:
11 Les coses com són. Mercè Solé puntviladecans@telefonica.net
El nostre bloc:
12 A favor del Pla Parcial d’Oliveretes. José Luis Atienza http://puntviladecans.blogspot.com
13 Les nostres entitats: Càritas Interparroquial de Viladecans

2. No us ho podeu perdre!
Aquest any, a la Festa Major
Donem la benvinguda
al Mamut de Viladecans
Serà el 4 de setembre,
a la Plaça de la Vila,
just després del Pregó
El juny de l’any passat, els mitjans de comunicació ens van informar de la troballa, mentre
s’estava construint la bassa de laminació de Can Guardiola, d’un jaciment d’animals de feia
milers i milers d’anys. D’aquells animals, el més representatiu de tots, un mamut, s’ha estat
acostant cap a nosaltres. Si us hi heu fixat, des de fa una colla de setmanes, en aquesta revista
i en molts altres llocs, la imatge del mamut se’ns hi està fent cada cop més present. Doncs...
sembla que ja arriba l’hora de trobar-nos-el!
El divendres 4 de setembre, ningú no pot faltar a la
Plaça de la Vila, a les 8 del vespre, per donar
la benvinguda al nostre mamut
Nens i nenes, joves de tota mena,
pares i mares, avis i àvies, besavis i besàvies...
tots a la plaça!
http://elmamutdeviladecans.blogspot.com
Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 2

3. Vers l’ullal:
elefants i mamuts a Viladecans
Q
uan arribo al Pau Picasso en Pere Mut Viladecans va sortir als diaris. La Vanguardia i el
ja m’està esperant. Previsor com és ha Ciero se’n van fer ressò. I el propietari de la bòbila
vingut ben documentat: mapes, foto- es va trobar gairebé involuntàriament com a gene-
grafies, programes, fotocòpies... rós cedidor d’un objecte important al Museu d’His-
I és que en Pere va ser una de les persones que l’any tòria Natural de Barcelona. I l’alcalde –Joan Mier-
1964 va fer sortir a la llum aquella pedra tan estra- nau– com a màxima autoritat d’una població que, a
nya que els operaris de la bòbila havien trobat a la més dels “cans” a què alguns vinculen el nom de la
paret d’un dels desnivells on treba- ciutat, havia tingut altres bestiaris: els elefants
llaven. Una pedra que no deixava (o parents seus, o potser mamuts?). El cert és
treballar prou bé l’excavadora i que que les rieres de Viladecans donen per
en Pere i el seu germà, gra- a molt.
tant a la paret, van extreure L’any 2002, l’Ajuntament va por-
de la grava que l’envoltava: tar a Viladecans una exposició
dos metres de tub amb una sobre paleontologia, munta-
forma una mica corbada. da per la Diputació, que es
Una peça curiosa que van deia M.A. [milions d’anys].
portar a casa perquè no Va donar peu a una inte-
sabien gaire què fer-ne. ressant conferència que duia
Val a dir que “a casa” era per títol: Com era Viladecans quan hi
la masoveria de la bòbila i vivien els elefants. La recerca paleontolò-
que la troballa no va desvetllar gica del nostre passat, a càrrec d’Àngel
cap interès en el propietari le- Galobart. I la xerrada es va comple-
gal dels terrenys. mentar amb una intervenció de Pere
Però la vida dóna moltes vol- Mut, que, com diu el programa, va
tes. I les amistats de les amis- fer cinc cèntims sobre com va ser la tro-
tats treballaven a la Universitat i van quedar tan balla de l’ullal d’elephas antiquus a les
admirats de la troballa que el mateix dia que la van argiles de la Bòbila de Sales, de Viladecans.
veure van llogar una furgoneta per portar el tros I l’any 2008, altres ullals van dreçar-se, aquest cop a
d’ullal –perquè es tractava d’un tros d’ullal– a estu- la Riera de Sant Llorenç, preludi dels ullals vius que
di. Sembla que pertanyia a un Elephas antiquus que s’aixecaran a partir de la Festa major d’aquest any. I
deuria viure a les rodalies, el cos del qual proba- la història continuarà.
blement va ser arrossegat per l’aigua fins a quedar
Mercè Solé
inclòs en una capa de sediments de còdols i grava.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 3

4. Presentar Santiago
P
resentar Santiago Carri- i combativa. El gran problema de sopar era escèptica respecte a la
llo a l’Atrium va ser una la izquierda es que no encuentra al possibilitat de canvis als EUA. El
de les coses més agrada- sujeto político al que dirigirse. Está futuro puede tener caminos inespe-
bles que m’han passat a claro que no es el proletariado el su- rados, va dir mentre encenia altra
la vida. Va ser emocionant, però jeto del cambio futuro, pero está ahí, cigarreta.
el que em va impressionar més entre nosotros, y hay que encontrar- A Carrillo li agrada Catalunya,
va ser el Carrillo cos a cos, en- lo. Pero para encontrarlo, primero la seva dona Carmen va viure de
cenent una cigarreta rere l’altre, hay que buscarlo, y hoy creo que la petita a Barcelona i encara parla
que vaig tenir l’oportunitat de izquierda no lo busca demasiado. català. Me encanta Barcelona. Si
hubiera ganado el PP me hubiera
exiliado en Barcelona. Aquí se res-
pira otro aire. Està preocupat per
l’acord del finançament. Yo no
digo que el tripartito no tenga razón,
pero hay que llegar a un acuerdo
con Zapatero, sea como sea. Un no
acuerdo sería una catàstrofe. Podría
ser un grave retroceso porque daría
alas al PP y a los sectores más cen-
tralistas de dentro del PSOE, que
son más fuertes de lo que parecen.
Lamenta que l’esquerra no tingui
referents internacionals, ni tan
sols la Internacional Socialista
que està en una profunda crisi.
A la izquierda parece que le interese
sólo el corto plazo. Ideas a dos años,
a cuatro años. La izquierda necesita
mirar más allá, señalar el camino ha-
conèixer al sopar la nit abans. Hi ha qui li recorda que va ser a cia donde se quiere dirigir en el futu-
Jo esperava un home gran, i em Estats Units on va declarar l’ac- ro, explicar su sueño. Es verdad que
vaig trobar amb un home gran. ceptació de la bandera espanyo- la experiencia de la Unión Soviética
Esperava un home que expli- la. Si había que hacerlo, y yo hoy fue un fracaso, Pero ¿por qué hoy
qués algunes anècdotes i em sigo convencido de que había que ha- casi nadie habla de socialismo?
vaig trobar amb un home que va cerlo, se tenía que oir fuerte y claro. I vaig sentir parlar de socialisme
explicar algunes anècdotes, però Estados Unidos siempre me ha in- a l’Atrium. I vaig sentir que tenia
el que no m’esperava va ser un teresado mucho. Marx siempre dijo raó i vaig somiar esperançat per
home que digués Tengo que con- que el comunismo debería triunfar les seves paraules lentes, amb
fesaros que a pesar de mi edad tengo en un país desarrollado –Rusia no buits massa llargs entre frase i
una gran esperanza en el mañana y era un país desarrollado en el dieci- frase, que feien patir, que mai
todavía me interesa mucho más tra- siete–, un país desarrollado como lo perdien el fil d’un discurs rigorós
bajar para el futuro que recordar el es Estados Unidos. Obama es lo más i optimista. I em vaig sentir com
pasado. El miraves sopar i veies el interesante que ha pasado en política que les idees recuperaven part de
que era un home de noranta qua- en muchos años. Me da la impresión la musculatura perduda.
tre anys amb una certa fragilitat de que Obama ha encontrado su su-
en el cos i moltes arrugues en les Pensava que presentaria la nos-
jeto político, el pueblo americano le
mans, en la cara, en el coll però tàlgia i vaig presentar l’esperan-
entiende, y creo que él está dispuesto
quan parlava, malgrat que la veu ça.
a cambiar cosas. De hecho, en par-
començava fràgil com el cos, les te ha nacionalizado a la banca en la José Luis Atienza
idees semblaven d’una ment jove patria del capitalismo. La taula del
Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 4

5. La Tornaboda, el nostre
patrimoni immaterial
E
l passat 15 de maig vaig optaven a ser escollides per vota-
rebre un correu electrò- ció popular entre els deu tresors
nic que portava per títol del patrimoni immaterial de Ca-
La Tornaboda de Gavà i talunya!
Viladecans opta al premi “10 tresors Sabia que era difícil que la Tor-
del patrimoni immaterial de Catalu- naboda guanyés a candidatures
nya”. La notícia em va sorpren- com Sant Jordi o els Correfocs,
dre i alegrar per parts iguals, ni però hem quedat en una digní-
tan sols sabia que s’havia pre- sima 28a posició, per davant de
sentat a la pre-selecció. Poques candidatures com el Cagatió o
els Jocs Florals. Quina és la meva
reflexió? Doncs que la nostra ciu-
tadania –sense oblidar els com-
panys i companyes de Gavà– s’ha
mobilitzat per dignificar el nostre
patrimoni immaterial, sense cap
més recurs que el correu electrò-
nic.
Ens hem de sentir orgullosos del
nostre patrimoni, porti l’adjectiu
que porti —arquitectònic, imma-
terial, cultural, etc. Hem de ser
conscients que la nostra ciutat
té molts valors que cal defensar
i col·locar allà on els pertoca,
n’hem d’estar satisfets, ja que són
els elements que ens fan ciutat.
Són aquells factors que uneixen
una població, que la cohesiona
i la transforma en quelcom més
que gent que comparteix espais.
Per últim només em queda ani-
mar-vos a baixar al centre de la
vegades reenvio correus, però vila el proper diumenge de car-
en aquest cas era important fer- nestoltes i participar de la Torna-
ne difusió, la nostra Tornaboda boda, com també us animo a que
havia quedat seleccionada dins feu difusió d’aquesta meritòria
del centenar de candidatures que 28a posició.
Bàrbara Lligadas
Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 5

6. Sinistralitat i contaminació
A
ctualment s’estan atmosfèrica han de buscar les pas a trens més ràpids o per la
aplicant per part dels solucions en un altre tipus d’al- càrrega de mercaderies. No tenen
nostres governants ternatives i posar-hi tots el esfor- grans extensions d’espai destinat
mesures coercitives ços que calguin per portar-la a a aparcament dissuasori ja que la
per tal de disminuir la contami- terme. gran majoria de la gent es despla-
nació ambiental i, per altra ban- Així doncs, l’alternativa en ma- ça en autobús, tramvia, i bicicle-
da, aconseguir una disminució júscules, crec, pas-
de la sinistralitat a les carreteres sa per invertir en
de Catalunya. l’ampliació i nova
Respecte a aquest últim punt el creació d’infraes-
percentatge de morts a les car- tructures ferrovià-
reteres de l’Estat espanyol –en ries que permetin
aquest darrer any 2008– ha dis- el desplaçament
minuït molt més que a les carre- de forma ràpida
teres catalanes tot i que no s’han i puntual de tota
aplicat les mateixes mesures exi- persona des de
gides dins de l’antiga àrea Me- casa seva fins al
tropolitana de Barcelona (veure seu lloc de treball
La Vanguardia 03-01-2009 pàgina i també potenci-
17). Per tant, això vol dir que al- ant el transport de
guna cosa falla en l’anàlisi de les mercaderies per
causes de la sinistralitat que es aquest sistema.
produeixen a Catalunya. És evi- Això s’aconse-
dent que tot allò que es faci per gueix disposant
reduir la sinistralitat és bo per a d’una xarxa de
la societat però hem d’identificar ferrocarrils amb
molt bé quins són els riscos que uns nodes importants de conne- ta. Evidentment que s’utilitza el
la causen i posar-hi les mesures xió a cada estació mitjançant au- transport privat però en un nivell
correctores corresponents. Les tobusos que portin a les persones molt inferior a nosaltres.
esmentades mesures sembla que al seu lloc de destí i apropant la Els ciutadans utilitzen aquest ti-
funcionen més bé a Espanya que xarxa del ferrocarril a les indús- pus de transport perquè hi con-
no a Catalunya, tot i sent molt di- tries o a la inversa. fien, és puntual en extrem, segur,
ferents. En aquest aspecte caldria que els net, agradable i còmode, sense
Pel que fa a la contaminació cal nostres polítics fessin un viat- que els viatgers se sentin com
dir que no s‘ha demostrat, de for- ge de treball a Suïssa, país que sardines dins dels vagons.
ma objectiva, que la reducció de té una dimensió semblant i una Només creant una xarxa de trans-
la velocitat, amb el límit fixat, faci orografia més complexa que la port d’aquest tipus, a casa nostra,
disminuir el nivell de la contami- de Catalunya i que té una xarxa podrem gaudir d’unes ciutats
nació sinó tot el contrari, segons de ferrocarrils admirable tant des menys contaminades, menys
informes realitzats per el RACC del punt de vista logístic com de sorolloses, amb una sinistralitat
(veure informe del RACC d’octu- puntualitat i pulcritud. La seva molt més reduïda, un cost de
bre 2007 a la seva pàgina web). xarxa, a banda de donar servei a manteniment d’infraestructures
Fins on ens faran anar per aquest les indústries situades al llarg del molt més assumible, un territori
camí? Ens obligaran a deixar el seu recorregut, s’estén de forma menys trossejat per el fet de cons-
cotxe al garatge (cosa lloable) transversal per tot el país i totes truir menys carreteres, amb una
o anar a 40 km per hora amb la les estacions tenen la seva para- reducció de transport pesat per
conseqüent elevació de la conta- da d’autobusos que fan el servei carretera molt important i, en
minació ambiental? cap a les poblacions que no dis- definitiva, en una millora de la
posen del servei del ferrocarril. qualitat de vida per a tothom.
Si de veritat els nostres responsa-
bles polítics volen fer disminuir Totes elles, a més a més, tenen
Eduard Mondragon
la sinistralitat i la contaminació vies d’espera per poder donar
Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 6

7. Com es va tancar
Viladecans Televisió?
M
olts viladecanencs encara es- El més greu del punt de vista humà és que
peren una explicació sobre la el passat 16 d’abril es comunicava a onze
desaparició de Viladecans Te- persones, que amb la seva tasca permetien
levisió el passat dia 1 de maig, l’existència de VTV, que eren acomiadats en
que s’afegeix al fet que Ràdio Sellarès no un període de quinze dies. Per tant, són tèc-
dóna informacions referides a la nostra ciu- nics i periodistes que no han tingut ocasió
tat des del passat mes de gener. de buscar una altra feina perquè treballaven
Recordem que Viladecans TV tenia garan- en una empresa que tenia un contracte fins
tida la seva continuïtat fins al mes d’octu- al mes d’octubre, i que havia de servir de
base per a la creació de la futura Televisió
Digital del Delta.
Com els mateixos professionals de Vila-
decans TV han denunciat, l’Ajuntament
no va fer cap esforç per buscar una al-
ternativa que fes viable la continuïtat de
l’emissora: ni propostes de reestructura-
ció, ni buscar altres cadenes de televisió
que ocupessin el lloc que deixava Localia
(com ara la Xarxa de TV Locals de Catalu-
nya), ni propostes més progressistes com
ara plantejar la conversió de VTV en una
cooperativa dels seus treballadors.
L’existència de mitjans de comunicació au-
diovisuals propis de Viladecans fa una
important funció informativa i ha per-
mès augmentar el sentiment de pertinen-
ça a la nostra ciutat, a més de l’orgull que
ha suposat els premis (catalans i internaci-
onals) que en diverses ocasions han rebut
bre, gràcies al contracte signat amb el grup programes de Viladecans Televisió. Això, ho
Localia. Però a mitjans de febrer, l’Equip de hem perdut. I a més, l’Ajuntament ha ma-
Govern (socialistes i Iniciativa) va proposar laguanyat un esforç col.lectiu d’onze anys
reduir en un 20 per cent l’aportació econò- (per cert, deixant que una pila d’equips tèc-
mica que recollia el contracte, situació que nics no tinguin ara cap utilitat), i el que és
comportava que Viladecans Televisió fos in- pitjor, ha deixat sense feina onze persones.
viable econòmicament, i que s’ha traduït en
el tancament immediat de l’emissora. Carles Lozano
Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 7

8. Festes “oficials” o festes populars?
V
eient la proximitat de les festes ma- centre de la comarca del Baix Llobregat, cada any
jors de Viladecans, veig urgent escriure tenim el mateix plat: la fira per a deixar-se els di-
aquest article. Des de fa molt de temps ners, concerts amb grups sempre del mateix estil i
que l’Ajuntament posa traves a aquells molt comercials i venda de paradetes. De cultura
que desitgem unes festes alternatives fetes des del popular se’n fa poca, gegants i castellers i els tra-
poble i per al poble. Des de sempre les festes han dicionals correfocs, però res més. A part ja no par-
estat organitzades per l’ajuntament i els ciutadans lem de la normativa que obliga a acabar les festes
només hi hem pogut assistir però sense dir-hi la a les 3 del matí, fent que la gent hagi de marxar
nostra, sense opinar si són unes festes com ens a casa amb ganes de festa perquè el seu poble no
agradarien o no. admet fer festa fins a altes hores de la matinada.
La democràcia real passa perquè els ciutadans pu- No pot ser una qüestió de veïnat quan només son
guin decidir sobre els temes més importants que quatre o cinc dies que és festa major en tot l’any.
afecten a la nostra societat, i no només per a po- L’ajuntament hauria d’obrir la realització d’unes
sar una papereta en una urna cada quatre anys i vertaderes festes populars al poble, no posant tra-
quedar passius davant tot allò que fa l’ajuntament. ves a les festes alternatives que es fan cada any, amb
A moltes viles es preparen festes alternatives mit- un projecte popular, d’enfocament al poble, de con-
jançant les associacions de veïns, entitats culturals, certs amb grups locals per donar-los a conèixer i
associacions de joves, organitzacions juvenils com amb participació de les colles de cultura popular de
Maulets on participen per exemple de forma activa la vila. I no posar traves cada any i buscant incul-
en l’organització de les alternatives de Vilassar de par a aquells que busquem unes vertaderes festes
Mar. Tot això només per donar un caire popular a majors per al poble i no veure la mateixa història
les festes i frescor i per poder dur a terme projectes cada any.
autogestionats lliures de subvencions i de partidis- Per unes festes alternatives, populars i participati-
me. ves.
Les festes de Viladecans que cada any s’organit- Albert Buigues
zen no són precisament unes festes que siguin el
Una cita amb el Poble Sahrauí
L’Associació Catalana d’Amics cipen delegacions governamentals i representants
del Poble Sahrauí (ACAPS) us dels partits polítics, comitès i associacions nacio-
informa de la celebració de la nals de diferents països d’Europa, Àfrica i Amèrica,
35a.Conferència Europea de So- institucions locals i autonòmiques, ONG, sindicats
lidaritat i Suport al Poble Sah- i diverses organitzacions socials, juvenils i de dones
rauí (EUCOCO) que tindrà lloc que col·laboren amb la causa del Poble Sahrauí.
a la ciutat de Barcelona, els dies La Conferència comptarà, també, amb la presència
20, 21 i 22 de novembre de 2009 d’una important delegació del Front Polisario en-
al Centre de Convencions Inter- capçalada pel seu Secretari General i President de
nacional de Barcelona (CCIB), al la RASD, Mohamed Abdelaziz, i personalitats del
Fòrum de Barcelona. món de la política i de la cultura.
L’EUCOCO és la cita anual de solidaritat amb el Po- Per a més informació: eucoco@acaps.cat
ble Sahrauí més important que es celebra a nivell in-
ternacional. En aquesta Conferència, que cada any Rosa Mercader
es realitza en una ciutat europea diferent, hi parti-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 8

9. Els paradisos a la cantonada
A
la Fira de Sant Isidre, el delta és natura canviant per la reflexió ètica és transparent.
l’agrupació política a l’acció del riu o de l`home. No En una reunió on vaig defensar
la qual pertanyo, vam així Menorca. els sistemes deltaics, vaig ser
utilitzar el lema “un La construcció d’embassaments interpel·lat per un regidor per
paradís a la cantonada” per do- riu amunt redueix els llims que si pretenia, a més, reintroduir el
nar a conèixer i fer estimar el donen vida al delta i neguen al- mosquit del paludisme. La meva
nostre litoral. tres territoris, però regulen les resposta va tenir un punt d’iro-
Sovint he somiat que la nostra avingudes d’aigua com la que nia, i des de aquestes línies dema-
zona costanera era com la de va produir set-cents morts l’any no les disculpes pròpies del que,
Menorca, absolutament natural, 62. El paludisme es va considerar faltant al respecte, no ha actuat
amb un parell de quilòmetres eradicat al 1964, però havia estat com s’espera en una democràcia
de desplaçament obligat a peu causa d’elevada mortalitat a la deliberativa.
per arribar-hi. On està el punt de conca del Llobregat. La nostra força és reflexionar,
confluència entre les utopies que Per possibilitar assentaments hu- construir i defensar amb rigor,
ens guien i les percepcions de la mans, aquestes i moltes altres in- coherència i responsabilitat col-
realitat que conformen els nos- tervencions van ser necessàries, lectiva les nostres aportacions,
tres criteris? però les sensibilitats sobre elles no considerar la nostra perspec-
El humans que 4.000 anys enrere han evolucionat tal com ho ha tiva com a única, ni tan sols la
van navegar fins a Menorca van fet la nostra percepció del medi més convenient. Som un gran
trobar-se gairebé el mateix “pa- i els nostres recursos tècnics, eco- col·lectiu amb interrelacions i
radís” que avui podem gaudir. nòmics i ètics. Aquelles sensibili- necessitats mes enllà de la natu-
Possiblement fossin “balseros tats, com els humans, són sempre ra estrictament entesa. Pensem
barcelonins” que quan albiraven diverses i canviants. globalment i avancem treballant
el sud des de Montjuïc no veien Hi ha sensibilitats on primen els en allò que compartim negociant
un delta, sinó un mar que arriba- objectius històrics de l’home, el la diversitat d’opinions. Els nos-
va al Montbaig. Al segle primer, desenvolupament econòmic com tres dilemes no trobaran solució
la línia de costa passava per l’an- a font de convivència, riquesa i en fórmules simplistes i inaplica-
tic camí de València. Les actuals futur. Altres entenen l’ésser humà bles. Hem de pensar més en clau
llacunes es conformen des del vinculat al medi natural i recla- de gestió del canvi, en mantenir
segle XI –Remolar i Murtra– fins men un equilibri del territori, la capacitat d’invenció per trobar
el XIX, i l’aiguamoll va retrocedir una valoració diferent del signi- solucions específiques als reptes
per la decidida acció del l’home ficat de la biodiversitat. Aquests que apareixen.
que va començar fa uns dos mil darrers, posen en valor la super- Els que ens considerem natura
anys amb l’activitat agrícola. Si vivència del patrimoni natural. A tenim prou eines, aliats, coneixe-
un paradís és un lloc on l’home les infraestructures pròpies del ments i imaginació com per re-
viu feliçment aprovisionat per la desenvolupament contraposen conquerir móns perduts, també
natura, aquest qualificatiu no es inversions en infraestructures per ser amables i temporals com-
corresponia amb el nostre esti- naturalitzadores sabent que en panys de viatge en la evolució
mat delta, el qual es va fer habita- cap cas tornarà aquell delta viu i del medi.
ble per la mà transformadora de canviant producte de l’acció de la
l’home. Aquesta és la diferència, Xavier Ramírez
natura. El camí és complex, però
Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 9

10. Espanta més el mosquit
o l’helicòpter de combat Tigre?
A
caben d’adjudicar a ser president de la indústria mili- i no d’un parc per a la fabricació
ACS, per mitjà de la tar Construcciones Aeronáuticas, de components d’avions o heli-
constructora Draga- S.A. (CASA), avui integrada dins còpters”.
dos, la construcció de de EADS, i va fundar i va ser el Ell diu que les indústries del Parc
la primera fase de la urbanització primer president d’AFARMADE, nomes treballaran en I+D+i i en
del que serà el Parc Aeroespacial l’associació de fabricants d’armes noves tecnologies (soft). Molt bé:
i de la Mobilitat de Catalunya, d’Espanya. i què?, el R+D i el soft si és per
que s’ubicarà a Viladecans, per treballar per aeronàutica i en con-
un valor de 3’5 milions d’euros, cret per EADS amb una produc-
dels més de 60 milions de diner ció d’un 60% militar, tindrà com a
públic que costarà el projecte en destí una indústria militar. Qual-
total. sevol component o R+D que tin-
Un projecte que és denunciat pel gui per destí fabricar una manu-
centre d’estudis per la pau J. M. factura per les forces armades és
Delàs en l’informe “No a la in- producció militar, sigui roba, ar-
dústria aeronàutica militar a Ca- mes, avions o simplement un soft
talunya!”, per la possibilitat que de sistemes de vol, o potser de tir,
s’instal·lin aquest tipus d’empre- Igualment, esgarrifa saber coses la qual cosa també es possible, ja
ses a Viladecans. I que sort de com que el preu d’un avió de que tots els sistemes d’un avió no
l’estrambòtic moviment polític combat Eurofighter és d’uns 124 solament són per simulació de
que va frenar que s’ubiqués a milions d’euros. L’estat espanyol vol, poden ser sistemes de soft
Viladecans una fabrica d’helicòp- ha adquirit 87 avions Eurofighter, lligats a les armes que porta un
ters de combat, ho podeu recor- amb un cost total de 10.795,40 mi- avió, un míssil fabricat per EADS
dar rellegint l’article “Viladecans lions d’euros –i té previst adquirir- també necessita de soft.
i l’Eurocopter, l’helicòpter de ne 33 més pròximament–. El 2008,
combat”, publicat al Viladecans la despesa militar espanyola va
Punt de Trobada nº14. ser de 18.926,83 milions d’euros.
L’aeronàutica mou molts milions Properament el consorci format
d’euros, i la creació del Centre entre l’Incasol i l’ajuntament de
Tecnològic d’Aeronàutica ubicat Viladecans, que gestiona el parc
en el Parc Aeroespacial de Vila- aeroespacial, posarà els primers
decans, en el qual participa BAiE, espais a disposició de les empre-
la UPC, la Caixa, la Generalitat i ses que s’hi vulguin instal·lar, tot
diversos ajuntaments han anun- i que, ho torno a reclamar, no s’ha
ciat inversions públiques de 35 aprovat cap document que fixi
milions d’euros, que podrien ar- un codi de bones intencions que
ribar a la important xifra de 1.000 vetlli perquè no s’instal·li la in- Ara per ara, a Viladecans, pel be-
milions d’euros. dústria militar a Viladecans. nestar dels ciutadans, més que
Les relacions entre la indústria L’alcalde de Viladecans em els helicòpters de combat Tigre,
aeronàutica i la indústria militar va contestar textualment que preocupa més la lluita contra el
poden arribar a ser molt ambi- “l’informo que totes les empreses mosquit Tigre. Tot i que ja ha con-
gües. I alguns dels nous projec- que hi treballaran són de Cata- firmat la intenció d’instal·lar-s’hi
tes desenvolupats a Catalunya lunya. A més, no n’hi haurà cap l’empresa Gutmar, una empresa
en l’àmbit de l’aeronàutica tenen que fabriqui peces o components homologada des de 1976 per Ae-
vincles evidents amb la indús- aeronàutics, sinó que es dedica- rospatiale i Eurocopter, amb una
tria de l’armament. Per exemple, ran a desenvolupar software i tec- nau de 7.400m2. Això sí, com pica
segons el centre d’estudis per la nologia i projectes d’investigació el mosquit Tigre!
pau J. M. Delàs, l’actual president R+D+I. En definitiva, es tractarà
d’un parc empresarial tecnològic Ricard Caba i Calbet
de BAiE, Fernando de Caralt, va
Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 10

11. Les coses com són
La veritat és que m’ha agafat per sorpresa. Jo ja patia, perquè, en època de vaques magres, els pressu-
postos que primer se’n ressenten són els socials. La veritat és que tampoc no em semblava un indicador
gaire positiu el fet que a Viladecans la responsabilitat dels Serveis Socials no està assignada a cap regi-
dor en concret, sinó que depèn d’una àrea de serveis personals que té moltes altres responsabilitats. I
això en un temps en què s’ajunten la crisi econòmica, l’aplicació de la llei de la dependència i la
nova llei de Serveis Socials.
Doncs no sé com ha anat en general, però dues entitats amb què col·laboro habitualment veig
que han incrementat recursos per part de l’Ajuntament: Càritas i el taller ocupacional Ca-
viga. L’aportació municipal a Càritas es dobla i la de Caviga ha crescut un 30 %, a part de
tramitar per la via municipal altres ajuts indirectes.
És el que ha de ser i me n’alegro. La tendència general dels ciutadans és quei-
xar- nos per les coses que no funcionen. Crec que és de justícia agrair allò
que funciona i els esforços de col·laboració mútua.
Mercè Solé
50 anys, Al vent?
N
o se sap si deu ser per aspirar a una
celebració paral·lela a la del cinquan-
té aniversari de la cançó d’en Raimon,
que l’Ajuntament deixa a la vorera de
l’Alba-Rosa (prop de l’antic passatge de les Rose-
lles) aquestes restes de la ventada del 24 de gener,
que, com podeu observar, van “acollint” deixalles
de tota mena a mesura que passa el temps. Sem-
bla que ja s’ha avisat repetidament, però el servei
municipal de recollida no passa.
Hi estaran 50 anys, així?
Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 11

12. A favor del Pla Parcial d’Oliveretes
E
stic d’acord amb el Pla Parcial d’Olive-
retes. Llegint alguns dels brillants col-
laboradors d’aquestes pàgines sembla
que tothom estigui en contra d’aquest Pla
Parcial, que sigui una veritat universal que és un
atemptat al bon gust de qualsevol sensibilitat eco-
logista. Puc admetre que veig amb simpatia qual-
sevol diguem no, qualsevol exercici de consciència
crítica en aquest món plagat de sís acrítics, encara
que com en aquest cas equivoqui l’objectiu.
Crec objectivament que aquest és el millor Pla Par-
cial de la història urbanística de Viladecans. Ja sé
que hi haurà qui estigui en contra de tots els Plans
Parcials, Oliveretes inclòs, perquè voldria un Vila-
decans menys metropolità, menys habitat, menys
construït. A mi també m’agradaria un Viladecans
amb un casc antic més potent, amb un nivell de
renda més alt, però tenim el que tenim, som el que
som i estem on estem, al bell mig de l’Àrea metro-
politana. fruit de cap requalificació. Des de fa més de trenta-
El preu de l’habitatge ha impedit l’accés a un habi- cinc anys és una zona urbanitzable d’urbanització
tatge digne a molts sectors socials. L’habitatge és un intensiva, amb drets urbanístics consolidats pels
dels drets fonamentals sense el qual és impossible seus propietaris.
portar endavant un projecte de vida. Cal exercir el Considero que és una gran llàstima dedicar els jo-
saludable dret de la crítica a aquest model de creixe- ves i combatius esforços a condemnar la realitat en
ment ple d’injustícies i marginacions. Però podem comptes d’intentar modificar-la. Oliveretes s’ha
fer alguna cosa més? Qui governa ha de facilitar sòl convertit en una apetitosa pancarta per fer brindis
per fer viable l’habitatge de preu assequible. Gaire- al sol i fa la impressió que res no importen els gar-
bé la meitat dels habitatges d’Oliveretes seran de rofers, ni el parc forestal, ni els habitatges socials,
preu assequible per a la gent de Viladecans. Això ni les cobertes verdes, ni la renaturalització de les
és la primera vegada que es farà. Això pot canviar rieres, ni la realitat complexa, sinó el plaer de situ-
la vida, en millor, d’alguna gent. Hi haurà cent ha- ar-se sota l’ombra d’aquesta pancarta feliç de Sal-
bitatges dotacionals per col·lectius diversos, des de vem Oliveretes que veu un món en blanc i negre,
gent amb problemes de mobilitat, amb discapaci- de sants i dimonis.
tats, fins a famílies monoparentals.
No partir de la realitat és argumentar des de la fan-
Aquesta sensibilitat social no té cap importància? tasia, això si, més senzilla i còmoda que la realitat
La tenien la resta de Plans parcials que s’han fet fins incòmoda i complexa. Si volem millorar el món, se-
ara? Si no la tenien, aquest Pla és un avenç o un gurament ajudarem si opinem sobre ell, si el con-
retrocés? demnem, però com de veritat ho millorarem, és
Sé que el relat “ajuntament depredador arrambla amb modificant aquelles coses que tenim al nostre abast,
paradís natural per fer especulació urbanística” va molt si tenim la força i el valor per fer-ho.
bé per organitzar marxes de protesta amb pitos i Encara que ens critiquin. Encara que sigui un Pla
tambors, però no fa avançar la causa ecologista per- Parcial. Encara que es digui Oliveretes. Encara que
què bàsicament distorsiona la realitat per adaptar- hi hagi una plataforma que ens vulgui salvar del
la al seu discurs. que pensem que és el nostre deure.
La distorsiona perquè a) no es un pla especulatiu,
b) Oliveretes no és cap paradís natural, sinó un ter- José Luis Atienza
ritori on conviuen activitats fora d’ordenació i es-
pais degradats amb altres espais de valors naturals
que el projecte pretén conservar, c) Oliveretes no és
Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 12

13. les nostres entitats
Càritas Interparroquial
de Viladecans
Càritas Interparroquial de Viladecans és una entitat Càritas de Viladecans forma part del Consell Muni-
cristiana que treballa perquè tota persona, amb in- cipal per a la Convivència i la Ciutadania de Vilade-
dependència de la seva procedència o creences, pu- cans i de la xarxa Parlar per Conviure.
gui viure amb autonomia i dignitat, i desenvolupar
totes les seves capacitats i habilitats. Mercè Solé
Treballa sempre en estreta coordinació amb els Ser-
veis Socials municipals, a fi d’evitar duplicitats i de
complementar l’acció dels professionals.
Es finança a partir de l’aportació de donatius de
particulars (a través dels seus socis o de les col-
lectes que es realitzen a les esglésies de la ciutat),
d’empreses i de subvencions diverses. Compta amb
l’assessorament de professionals (treballadors soci-
als i familiars i educadors de Càritas Diocesana) i
amb el treball voluntari d’una trentena de persones
que de forma gratuïta aporten la seva experiència,
el seu temps i el seu esforç.
Actualment, du a terme els següents projectes:
• Ajuts econòmics per al pagament de rebuts
d’aigua i de llum.
• Distribució d’aliments, a partir dels exce-
dents alimentaris de la Comunitat Econòmica
Europea i del Banc d’Aliments. Complementem
amb alguns aliments de primera necessitat els
lots que es donen a les famílies, sempre per un
període màxim de tres mesos.
• Pis compartit per a homes. Per a persones
que cobren una pensió d’invalidesa o de jubila-
ció molt baixa i que no disposen d’habitatge.
• Escola de dones que han arribat recentment
a Catalunya i que desconeixen les nostres llen-
gües. L’activitat es complementa amb nocions
bàsiques d’alfabetització si fa falta.
• Grup de conversa en català per a veïns i veï- Càritas Interparroquial de Viladecans té la seva
nes que potser mai no han tingut l’oportunitat seu a l’església de la Mare de Déu de Montserrat
d’aprendre’l o de practicar-lo. (Av. Roureda, 44).
• Borsa de treball i formació per a accedir al Si voleu col·laborar amb nosaltres podeu fer-ho
mercat de treball. L’activitat és oberta a tothom, fent-vos socis de Càritas a partir de la quota que
però s’adreça especialment a les persones re- vosaltres mateixos fixeu o bé fent-vos voluntari
centment arribades a la nostra ciutat. de Càritas.
• Rober. La roba usada que es recull es distribu- Per a més informació podeu trobar-nos a l’adreça
eix a famílies sense recursos econòmics. La resta electrònica caritasviladecans@gmail.com o bé
es posa a la venda a preus econòmics contribu- al telèfon 936 525 770
int així al finançament de Càritas.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 13