Punt De Trobada 06

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
6
Viladecans
Punt de trobada Any 1
15 de desembre
Publicació independent d’informació i opinió de 2007

Un any de trobada
Acabem l’any, el primer any de Viladecans Punt de Trobada. Vam començar al juny, hem anat
sortint puntualment a la meitat de cada mes (llevat de l’agost, que vam fer vacances), i hem
pogut adonar-nos que aquest instrument de comunicació que fa sis mesos vam posar en
marxa, era una eina útil, i gosaríem dir que necessària.
A Viladecans no hi havia cap mitjà de comunicació on es poguessin expressar les inqui-
etuds, les propostes, les activitats que es generen des de l’anomenada societat civil, les
reivindicacions, els suggeriments de coses a fer... I aquesta revista ha servit per canalitzar
aquesta mancança ciutadana.
Actualment, Viladecans Punt de Trobada s’envia a un total de 521 adreces electròniques,
de persones i d’entitats. I el ressò que ens n’arriba és certament positiu, tant en forma de
comentaris com en forma més activa d’articles que anem rebent, i que des d’aquí agraïm i
animem a continuar enviant. Certament que la redacció de la revista no es fa responsable
del contingut de cada un dels articles que rebem i publiquem, però certament també que
així tots plegats ens estem fent un servei mutu, i estem fent possible que a Viladecans hi
hagi més veus que puguin parlar i puguin ser escoltades, que prou falta ens fa.
Nosaltres continuarem endavant, i farem tot el possible per millorar aquest instrument
d’intercanvi. De moment, hem ampliat la redacció amb un parell de persones joves, que
sempre és una garantia de més empenta. I, també, estem gestionant de convertir-nos en
associació, per tal de poder eixamplar, si s’escau, el nostre camp d’activitat.
Amb ganes de treballar per un Viladecans millor i que sigui construït entre tots, des de la
redacció us desitgem molt bones festes i un magnífic nou any 2008.

Sumari Equip de redacció
2 L’anell. Encarnació Garcia Anna Besora
M. Carmen Castellano
2 ¿Qué hacemos hoy? Lluís Rovira Maria Comas
Encarnació Garcia
3 Sant Ramon crema! Ricard Caba i Calbet Josep Ginjaume
4 Josep Lligadas
Josep Azemar a Viladecans. Jaume LLigadas V. Víctor J. Martínez
5 Can Modolell i Casa Cusí. Jaume Lligadas V. Asunción Polaina
Miguel de la Rubia
6 Murs: Trenquem tòpics. Idoia Baixench Mercè Solé

7 L’Ajuntament acomiada treballadors de la Fundació La distribució d’aquest butlletí es fa
7 per correu electrònic. Si no desit-
Les Associacions de Veïns. Maria Comas geu rebre’l només cal que ens ho
8 Una denúncia de Salvem Oliveretes. Jordi Mazón comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
9 Tornen els Pastorets. Josep Lligadas V. nos arribar la seva adreça. Gràcies.

10 La responsabilitat de l’estat espanyol. Rosa Mercader Si voleu enviar articles per publi-
car, tingueu en compte que han
11 Els “xatarreros” de Viladecans. Sergio Porrón d’anar signats i no sobrepassar
les 40 ratlles o les 600 paraules.
11 Deixar parlar els ciutadans. Ferran Rullo
12 Càritas, la solidaritat tangible. Mercè Solé El nostre correu electrònic:
puntviladecans@telefonica.net
13 Doncs no callarem. Luis Juberías
El nostre bloc:
14 L’anomalia pluviomètrica del Delta. Ricard Caba http://puntviladecans.blogspot.com
15 La plaça de l’església. José Luis Atienza

¿Qué hacemos hoy?

N
uestra ciudad está
creciendo a un ritmo
vertiginoso, y desde
la juventud hay cam-

L’anell
bios que también notamos y que
influyen en nuestra forma de ha-
cer las cosas. Cuanto más grande

A
es una urbe, se supone que más
quest estiu em
grande debe ser su oferta de es-
van regalar un
parcimiento y entretenimiento.
anell. Són dos
Pues bien, desde los jóvenes toca
cèrcols i al mig
preguntarnos, en lo que a este puestas de los jóvenes, se va a cre-
hi ha una greca calada, que
tema refiere: ¿en qué ha cambia- ar una ampliación de la masía de
és un gravat ben bonic. La
do o ha “mejorado”? ¿qué nuevas Can Xic, la cual según nos hacen
veritat és que m’agrada
ofertas nos trae nuestra ciudad? saber pretende emular las funcio-
molt.
A mayor ampliación de oferta de nes del centro Frederic Mompou
Un dimarts al matí em vaig
vivienda, mayor número de equi- de Castelldefels, ofreciendo espa-
adonar que l’havia perdut.
pamientos, o al menos así debería cios para talleres, ensayo musical,
Quin disgust! Quina ràbia!
ser. Pero ¿se traduce esta norma escuelas de teatro, juegos de cartas,
I no pel valor econòmic.
en el campo del ocio? Escaneando etc.
Donant-hi voltes, vaig re-
un poco los gustos y aficiones de Este tipo de espacios abiertos al
cordar que l’última vegada
nuestro tejido social más joven nos público y enfocados a que los jóve-
que l’havia vist va ser en
damos cuenta de que predomina nes se reúnan para pasar el rato de
baixar del cotxe.
la masificación en discotecas y “af- una manera sana, representa una
Trasbalsada vaig sortir al ter hours”. Y que el objetivo de la alternativa muy beneficiosa, que
carrer. Dono voltes al cotxe, noche es acabar en uno de estos re- si la tuviéramos más en cuenta po-
el regiro per dins, miro per cintos, previa cena en un suculento dría hacer que los jóvenes no cay-
tot el carrer i tampoc. Més restaurante de comida rápida. eran en el ocio fácil y consumista.
empipada i sense cap resul-
No sería justo, por otra parte, cul- Es por eso que sería bueno que
tat torno a casa. Miro sota
par de ello a la existencia de estos los partidos políticos impulsaran
el llit, els calaixos, el bany
sitios, sino que habría que profun- campañas de talleres, apertura de
i no el trobo. Finalment em
dizar en qué tipo de ocio nos ofrece espacios libres, colaboración con
dono per vençuda. “L’he
Viladecans. Tenemos el Atrium, un asociaciones ya existentes para im-
perdut”.
teatro que consigue traer grandes pulsar este tipo de ocio alternativo
Divendres al matí, d’hora. representaciones, y que posee un y alejado de los excesos.
Era el meu aniversari. Vaig amplio abanico de ofertas para Desde estas humildes líneas invito
sortir de casa per anar a cór- todas las generaciones. Subiendo la a los jóvenes de Viladecans a pro-
rer per la platja. En acostar- Rambla, hay un sitio llamado Au- bar otras fórmulas de entretenimi-
me al cotxe “el vaig veure”. ditorio Pablo Picasso, que lamenta- ento como el teatro, no sólo desde
Era allà, a terra, lluïa d’una blemente está cayendo en desuso y el punto de vista del espectador,
manera especial i no m’ho cada vez más cae en desconocimi- sino adhiriéndose a un grupo y
podia creure. I després de ento para el joven viladecanense. trabajando en equipo; o a un club
tres dies! Com podia ser! En pro de resucitar este espacio de de rol, cartas, ajedrez. Al entreteni-
Amb la gent que passa pel asociacionismo juvenil se invirtió miento que antes practicaban nu-
carrer, amb les vegades mucho esfuerzo en desarrollar el estros padres y abuelos, pero que
que vaig bellugar el cotxe Cúbic, el cual lamentamos que no con el tiempo ha ido desaparecien-
de lloc en aquests dies. Em haya sido dispuesto para este fin. do, dejando paso al ostracismo de
vaig ajupir i el vaig agafar. Sin embargo, después de mucho nuestra habitación y nuestro orde-
Sí! El meu anell ha tornat ha tiempo haciendo entender al con- nador, saliendo de él sólo para ir a
mi. sistorio la necesidad de un espacio una humeante discoteca.
juvenil que diera más amplitud de
Encarnació Garcia
Lluís Rovira Adalid
maniobra y proyección a las pro-

Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007

Sant Ramon crema!

S
ant Ramon crema! Aquest ha estat el
crit d’alerta, quan dos focus d’incen-
di iniciats al terme de Viladecans podi-
en haver acabat en una nova tragèdia.
Sobre les 18:00 hores del diumenge 9 de desem-
bre es va originar un incendi proper a les in-
dústries situades al costat del Camí Fondo de
Viladecans. Justament on es preveu la construcció
d’un nou barri “El Pla de Llevant” de 2.377 ha-
bitatges, promoguts per l’ajuntament i l’Incasol.
El foc, que segons han explicat els bombers, es va
iniciar en dos punts d’origen de manera simul-
tània i fa pensar que ha estat provocat, es va es-
tendre cap a uns terrenys forestals del Montbaig
(Sant Ramon), situats entre Viladecans i Sant Boi.
Tot i que el vent va complicar l’extinció, un canvi
2005, la degradació del territori per deixadesa
en la seva direcció va fer que el foc girés sobre
municipal, i les nombroses actuacions immo-
si mateix i facilités la tasca de les 31 dotacions
biliàries no deixen de degradar la muntanya.
de bombers que hi van intervenir, tot autoconsu-
Recentment i per pal·liar aquestes agressions, s’han
mint-se .
declarat 69 hectàrees d’utilitat pública a la vessant
Segons dades facilitades pels bombers, el foc va de Sant Boi, cosa que demana la Plataforma Salvem
cremar 15 hectàrees de pi blanc, matolls i cultius. Oliveretes (PSO) per a la vessant de Viladecans, tal
El foc va quedar controlat a mitjanit. Encara que i com s’explica en aquesta mateixa revista. La com-
quatre dotacions de bombers van estar remullant i pra de terrenys forestals per part de Global Inversi-
continuat les feines d’extinció, fins a les set de la ones Europeas S.L. de Paz Dorado, amb l’estudi del
matinada. projecte urbanistic “Residencial Sant Ramon” i Josel
La Muntanya de Sant Ramon ha estat víctima S.L. del Grup “Nuñez y Navarro”, no fan més que
constant d’agressions al territori en els últims minvar el valor forestal i ecològic de Sant Ramon.
anys: un incendi, originat també de forma ir-
Ricard Caba i Calbet
responsable, va cremar 70 hectàrees el juliol del

A la 57 Nit de Santa Llúcia
un premi cap a Viladecans
Aquest any, a la 57 edició de la Nit de Santa Llúcia, o Festa de les Lle-
tres Catalanes, un dels premis que s’hi concedeixen ha anat a parar a un
viladecanenc, i membre a més de la redacció d’aquesta revista. Efectiva-
ment, Josep Lligadas ha guanyat el XVIII Premi Joan Maragall d’assaig so-
bre Cristianisme i Cultura, amb el llibre La política dels cristians. Felicitats!


Josep Azemar a Viladecans:
el valor de la Torre Modolell
Josep Azemar també és l’autor de molts edificis
modernistes de la seva ciutat i d’altres localitats de
l’entorn.
Destaquen a Figueres la “Casa Cusí” (1894), amb
molts elements que recorden la nostra Torre Modo-
lell, “Casa Galter” (1901), “Casa Mas Roger” (1910),
segona residència de Salvador Dalí, “Casa Roger”
(1896), “Casa Salleres” (1904), i l’escorxador muni-
cipal (1904-1907).
Tots aquets edificis estan protegits, per l’Ajunta-
ment de Figueres, com a Béns Culturals d’Interès
Local.
A Olot va construir la “Casa Pujador” (1911), també
declarada Bé Cultural d’Interès Local.

J
El modernisme arriba a Agullana també de la mà de
Josep Azemar. Són quatre els edificis que hi cons-
osep Azemar i Pont, neix l’any 1862 a la ciu-
trueix i d’entre ells hi destaca el Grup Escolar, de
tat de Figueres, obté el títol d’arquitecte el
certa semblança amb l’escola de la Sagrada Família
1887, s’estableix a Barcelona i els primers
de Viladecans. Si voleu, podeu consultar la pàgina
treballs els fa en la urbanització del Parc de
web de l’Ajuntament d’Agullana que hi dedica una
la Ciutadella amb motiu de l’exposició universal
plana sencera a l’arquitecte i el modernisme.
de1888, en col·laboració amb l’arquitecte Josep
I mentrestant des de l’Ajuntament de Viladecans, van
Amargós i Samaranch, autor de l’edifici de les ai-
mirant cap una altra banda, mentre projecten l’en-
gües de Cornellà.
derroc d’una part de la Casa Palau de Can Modolell.
El seu nét, Francesc Labastida i Azemar, exdegà
Concretament, tota la part projectada pel prestigiós
del Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
arquitecte figuerenc el 1899, és a dir, la cooperativa
(COAC), el defineix com un home rigorós amb si
agrícola, les antigues escoles, les dues terrasses i les
mateix i seriós amb la feina, però amb un gran afec-
escales d’accés al jardí. Només es mantidrà la façana
te i tendresa per a la seva família.
del carrer Jaume Abril i mitja planta baixa.
A Viladecans, rep l’encàrrec de Magdalena Modo-
És que no serem capaços a Viladecans, de conservar
lell de transformar la seva Torre de Guaita en una
l’edifici tal i com el va projectar Josep Azemar?
Casa Palau d’estil modernista neogòtic que finalit-
No seria millor restaurar can Modolell en la seva
za el 1892 i que més tard es convertiria en la Casa
totalitat, fer-ne difusió i integrar-lo en els circuits
de la Vila. Posteriorment, el 1899, projecta l’edifici
modernistes de la comarca?.
adjunt a on avui s’ubica la cooperativa agrària i les
Per això, cal primer estar convençuts que no és de
terrasses amb les antigues escoles així com les esca-
cartró-pedra, perquè no ho és, sinó que utilitza els
les d’accés al gran jardí del palau.
sistemes de construcció propis dels diferents estils
Magdalena Modolell li encarrega, també a Josep
historicistes de l’època.
Azemar, alguns treballs a la masia de les Parella-
I segon, cal que ens creguem que tenim una gran
des (on avui hi ha la plaça d’Europa), i mes tard, el
obra d’art, que la tenim. A Figueres, no només s’ho
1910, el col.legi de la Sagrada Família, obres que no
creuen, sinó que tot i que no els hi fa tanta falta, sa-
van ser acabades fins l’any 1916 aproximadament.
ben protegir i conservar totes les seves joies i mol-
Abans de morir a Barcelona l’any 1914, ens deixa
tes de menys categoria que la nostra Casa Palau. A
a Viladecans un altre edifici, l’ala dreta de la Torre
Viladecans, en canvi, poques joies que tenim i pel
Roja.
que sembla, l’administració municipal no sap ni
Mentrestant, el 1889, aconsegueix plaça d’arquitecte
que ho són.
municipal a Figueres, i projecta la casa natal de Sal-
vador Dalí, actualment propietat de l’Ajuntament. Jaume Lligadas Vendrell


Can Modolell i Casa Cusí,
dos edificis bessons

S
i un dia us decidiu a anar a visitar el museu
Dalí de Figueres, jo us recomano que acabat
aneu a fer un tomb per la ciutat, és una ciutat
molt agradable, i si sortint del museu baixeu
per la pujada del castell fins a la rambla, us trobareu
de cara amb la Casa Cusí (foto 1), construida el 1894
per l’arquitecte Josep Azemar, dos anys després de
bastir la casa palau de can Modolell.
El primer que us pot cridar l’atenció és la tribuna de
l’edifici (foto 2), molt semblant a la de Can Modolell
2 3
(foto 3) i si ens fixem en els elements decoratius de la
barana dels balcons (foto 4), veurem que són idèntics als
de l’edifici de Viladecans (foto 5).
La torre de la dreta de la Casa Cusí va ser projectada i
construida l’any 1904. En aquesta part de la casa hi veiem
la finestra triforada (foto 6) del primer pis que és molt
semblant a les de Viladecans (foto 7), així com l’escut de
4 5
dalt de tot (foto 8 i 9). A la dreta de la torre, i a la part de
dalt, veiem la paret que separa la finca del costat (foto 8),
que ens recorda la façana emmerletada dels antics col.le-
gis (foto 10) decorada amb rajola verda. Aquesta façana
ha de desaparèixer segons el projecte municipal.
És més que evident que Josep Azemar es va inspirar en
la casa palau de Can Modolell per crear la Casa Cusí de
Figueres.
Jaume Lligadas Vendrell

6 7

8 9
1

10


MURS: Trenquem tòpics
per la convivència

A
quest és el títol de l’exposició que la Torre del Baró va te-
nir el plaer de rebre entre els passats 18 d’octubre i 16 de
novembre; SOS Racisme i el Departament de Convivència
i Cohesió Social del nostre Ajuntament van fer possible
aquest esdeveniment.
Mitjançant panells i audiovisuals força il.lustratius, l’exposició va ajudar
a comprendre la realitat migratòria a Catalunya, comparant l’emigració
dels catalans amb la immigració que rep actualment, i desmuntant sis
tòpics sobre els immigrants: que no es volen integrar, que ens envaeixen,
que ens treuen el treball, que són delinqüents, que s’emporten tots els ajuts
i que baixen el nivell educatiu. Va mostrar-nos com la societat catalana ac-
tual no podria funcionar sense el paper dels immigrants, va ensenyar-nos
com podem trencar aquest mur que ens separa els uns dels altres, lluitant
contra els prejudicis, les inseguretats i les pors que es generen envers la
immigració i que generen actituds discriminatòries.
La inauguració va comptar amb la presència de molts viladecanencs,
també de la directora de SOS Racisme que va fer-nos una visita guiada,
l’Alcalde de Viladecans, regidors, representats d’entitats, alumnes del
Curs de Gestió Multicultural entre d’altres.
Diverses escoles es van apropar a visitar l’exposició i van aprofitar per
treballar d’una manera activa el tema de la lluita contra el racisme.
L’exposició també va comptar amb la xerrada “Gitanos, del genocidi a
la ignomínia”, gràcies a la colaboració de l’Associació Cultural Gitana
de Viladecans. Aquesta xerrada va donar-nos una visió realista i gairebé
desconeguda del patiment que aquesta ètnia ha suportat durant tota la
història.
Mostres com aquesta han d’anar traient granets de sorra d’aquest mur
que genera la intolerància.
Idoia Baixench

Ser dona i musulmana. Dolors Bramon. Editorial
Cruïlla i Fundació Joan Maragall, Barcelona 2007.
Un llibre altament recomanable i clarificador respecte a tot
allò que envolta la dona a l’Islam: el que prescriu l’Alco-
rà, el que diuen les diverses tradicions, el pòsit cultural
preislàmic, els afegitons culturals que s’han anat fent ar-
reu del món segons el lloc d’inculturació de l’Islam… i els
múltiples prejudicis nostres. En llenguatge molt planer. De
fet, Dolors Bramon va estar a Viladecans fa un any aproxi-
madament per parlar de les tres “religions del llibre”. Els
que hi vam poder assistir recordem que va ser realment
interessant perquè és una bona coneixedora de l’Islam. És
doctora en filologia semítica i història medieval. El llibre
compta amb un glossari i una bibliografia bàsica. Ah, i a
més a més és baratet (10,75 €).
Mercè Solé


Les Associacions de Veïns

A
Viladecans hi ha 14 Associacions de Veïns. Un nombre bastant important. I crec
que tots tenim la mateixa finalitat, que és lluitar pels nostres barris.
Però penso que les Asociacions de Veïns te-
nen poc prestigi entre els ciutadans, i això
ens hauria de fer reflexionar. Potser no estem prou a
prop d’ells.
Com aconseguir que la joventut s’impliqui a fer coses
pel seu barri, o que persones vingudes d’altres països,
per poder conèixer millor el lloc on són, acudeixin a les
Associacions de Veïns? Crec que això faria que hi ha-
gués més bona convivència entre tots. I potser és que no
els donem les eines suficients perquè ho facin.
No ens hauríem de deixar condicionar, hauríem de tenir
la independència suficient per decidir la nostra manera
de funcionar.
Crec que no es valora prou el treball que fem les Associ-
acions de Veïns. L’Ajuntament té aquí una gran ajuda, ja que nosaltres som els qui estem més
a prop del ciutadà i coneixem millor els problemes de cada barri.
Des de les Associacions de Veïns es podrien impulsar molts projectes, com cursos multicul-
turals, de civisme i convivència, o conscienciar els ciutadans de la importància de vetllar pel
medi ambient.
En resum, que caldria tenir molta més participació en tot allò que ens afecta als ciutadans.
Maria Comas

L’Ajuntament acomiada treballadors i treballadores
de la Fundació Ciutat de Viladecans

L
a Fundació Ciutat de Viladecans, presidida per l’alcalde
de Viladecans i creada pel Ple Municipal ara fa deu anys,
procedirà a la reducció de la seva plantilla i a l’acomia-
dament d’un 40% del seu personal abans del 31 de de-
sembre de 2007.
La plantilla de la Fundació treballa per fer avançar la nostra ciutat en
la Societat del Coneixement i la Informació, i aposta per la seva con-
tinuïtat laboral i professional. Durant aquests deu anys ha desenvolu-
pat formació en l’ús de l’ordinador i Internet amb la creació de la xarxa
de punts Omnia, ha creat i gestionat el Portal de Viladecans, portal
d’informació ciutadana, ha promocionat l’ús d’Internet en el comerç
local, ha desenvolupat una sèrie de projectes amb finançament euro-
peu sobre temes de salut, immigració, igualtat d’oportunitats, etc.
Per tot això, el col·lectiu de treballadores i treballadors de la Fun-
dació amb el recolzament de CC.OO. apel·lem a la responsabilitat
política, ètica i moral de l’Ajuntament de Viladecans, com a adminis-
tració pública i progressista, d’assegurar la continuïtat professional i
laboral de tots els treballadors i treballadores de la Fundació.
Treballadors i treballadores
de la Fundació Ciutat de Viladecans


Una denúncia de la
Plataforma Salvem Oliveretes
condiciona una moció
al ple de l’ajuntament de Viladecans

C
seva funció d’embornal del CO2 per ajudar a pal-
om a resultant de la denúncia feta per
liar el que genera la ciutat.
la Plataforma Salvem Oliveretes, anun-
ciant que determinades poderoses em- I tercer, reactivar el Consell Municipal de Medi Am-
preses estan especulant amb els terrenys bient perquè vetlli en tot aquest procés i fomenti
de la muntanya de Sant Ramon -en la qual són el que la ciutadania i les entitats de la ciutat facin pro-
propietaris, com a mínim, de 16 i 183 hectàrees jectes per plantar arbres a la zona forestal.
respectivament- i planificant el projecte “Sector La Plataforma Salvem Oliveretes continuarà reu-
residencial Sant Ramon”, el ple del passat 22 de nint-se cada dimecres a les 19:30 h. a l’auditori Pau
novembre va aprovar una moció per expressar la Picasso i continuarà la seva tasca d’oposició al Pla
voluntat de protegir i conservar els terrenys qua- de Llevant que vol construir un nou barri de 2.377
lificats com a no urbanitzables situats a la part habitatges a Oliveretes, per a preservar la munta-
nord de la ciutat. nya de Sant Ramon.
La plataforma va voler participar en el ple i aquest No oblidem que els terrenys que l’equip de govern
cop li van permetre fer ús de la paraula, just abans
de la votació, i ho va aprofitar per exposar la seva
opinió respecte a la moció.
Primer, va celebrar la moció, i que l’equip de govern
tingués aquesta sorprenent sensibilitat ambiental
(ja era hora, i esperem que es repensin urbanitzar
a Oliveretes!) però la va qualificar com a una sim-
ple declaració d’intencions cara a la galeria, degut
a que no figurava cap mesura per desenvolupar-la.
És molt fàcil anunciar que l’equip de govern actu-
arà segons la llei vigent, i no requalificarà terrenys
forestals per a urbanitzar. El difícil i per tant amb
més valor és dir-ho i presentar un plec de mesures
que garanteixin la protecció de la zona per sempre.
I això no es va fer.
Segon, va proposar la declaració d’utilitat publica
reconeix que tenen un valor ambiental, i que no re-
de la muntanya, mesura que s’hauria d’arribar ad-
qualificarà, tenen exactament el mateix valor ambi-
quirint els terrenys per fer-los públics, per la qual
ental que bona part dels d’Oliveretes... L’any 1976,
cosa va demanar un percentatge del pressupost
algú va traçar una línia sense considerar aquests
municipal anys rere any per a aquest fi, i així poder-
valors i va decidir que cap avall és urbanitzable, i
hi desenvolupar projectes de conservació i regene-
cap amunt forestal. Demanem per tant, que el sòl
ració forestal amb l’excusa de combatre el canvi cli-
d’Oliveretes es consideri d’ús públic, es reforesti en
màtic tot reforestant la zona. És inconcebible que
aquells sectors més malmesos, i ens ajudi a crear a
un municipi del món occidental, com Viladecans,
Oliveretes-Sant Ramon un autèntic parc forestal i
permeti que la seva zona forestal estigui tant desfo-
l’embornal del CO2 que genera la ciutat. Pensem
restada com ho està actualment. Una dada, en una
globalment i actuem localment! Des de l’equip de
hectàrea hi caben 400 arbres que absorbeixen 20.000
govern també!
tones de CO2 l’any. Si la zona forestal estigués con-
venientment conservada i gestionada, facilitaria la
Jordi Mazon


Tornen els Pastorets

N
o es fan cada any, però cada cop que es fan és una
bona notícia. Aquest any torna a haver-hi Pastorets al
Centre Cultural Sant Joan. Seran els dies 22, 23, 29 i 30
de desembre, a les 7 de la tarda. I és una bona notícia
perquè vol dir que a Viladecans hi ha una colla de gent que, per-
què sí, sense treure’n cap profit econòmic, té ganes de mantenir
una activitat viva, creativa, imaginativa, amb valor artístic i amb
valor històric, i que ajuda a disfrutar una mica més d’aquestes
festes.
O sigui que felicitats als que dediquen hores i hores a assajar, i dis-
fruten fent-ho, i tenen ganes de mostrar a la gent les seves habilitats
com a actors, o com a tramoistes, o com a directors, o com a organi-
tzadors. Fer teatre, en el nivell que sigui, i fer-ho per simples ganes
de fer-ne, és una de les bones coses i dels bons aprenentatges que
en aquest país sempre s’han cultivat, i sempre han servit per tenir
una vida més rica i valuosa. I per sort, a Viladecans, el teatre que
s’anomena “d’aficionats” té una llarga i antiga tradició, que conti-
nua amb tot vigor.
I també, deixeu-m’ho dir, felicitats als que els anirem a veure.
L’Agrupació Teatral Mossèn Cinto Verdaguer no surt als diaris, i no
pot competir amb cap dels espectacles que fan els actors consagrats.
Ni tampoc no ho pretenen. Però anar-los a veure és disfrutar de la
capacitat de transmetre, amb proximitat, una manera de fer popular,
amb tot l’encant de la gent que es pren les coses amb il.lusió i que,
gràcies a aquesta il.lusió i a l’esforç de preparació que hi han posat,
aconsegueixen que passem una molt bona estona. Perquè les coses
bones no són només les que costen molts diners. O sigui que, si no
havíeu previst d’anar-hi, fareu bé de preveure-ho i apuntar-vos-ho a
la llista d’entreteniments nadalencs.
I encara una altra cosa a valorar. Els Pastorets són, com tothom sap,
una representació feta a partir de les històries del naixement de Je-
sús. Vestides amb molta llegenda i molta imaginació, però l’arrel i
el sentit van cap a aquest fet clau de la tradició cristiana. Però els
actors i tots els altres col.laboradors de la representació, entre els
quals hi ha gent de tot tipus de creences o no creences, no pretenen
amb aquesta obra fer cap mena de catequesi. Sinó que, simplement,
assumeixen un element important de la nostra tradició cultural, i ens
el fan disfrutar. I això crec que és una bona notícia, també. Perquè a
vegades hi ha qui sembla que tingui ganes de fer veure que la tradi-
ció cristiana és una mena de cosa perniciosa que cal amagar i mini-
mitzar al màxim, en comptes de ser capaços d’assumir tot allò que
hem estat i que ha deixat en la nostra vida col.lectiva alguna petja
amable i amb valor cohesionador. És així de senzill...
Fet i fet, jo gosaria dir que recordar la tradició d’un infant que neix
pobre en un ambient ingenu i meravellós, és més sa que limitar-se a
anar de bòlit en la competència de veure qui compra més i qui llueix
més. El record de l’infant no arregla el món, però hi posa una mica
d’humanitat. Que no està gens malament.
Josep Lligadas Vendrell


L La responsabilitat de
’estat espanyol és histò-
ricament i políticament
responsable de la colo-

l’estat espanyol
nització que ha patit el
poble del Sàhara Occidental, en
haver ocupat i explotat els seus
al Sàhara Occidental
recursos més d’un segle. Aques-
ta responsabilitat no va acabar el
14 de novembre de 1975, quan es
van signar els Acords Tripartits
de Madrid que van representar
l’incompliment de tots els seus
compromisos i el lliurament del
territori i dels seus habitants al
Marroc i Mauritània.
Els diferents governs de la de-
mocràcia, no han assumit ni han
complert el seu compromís histò-
ric amb el poble sahrauí, i s’allu-
nyen cada cop més de la seva
responsabilitat nacional i inter-
nacional en l’actual situació del
conflicte. L’estat espanyol té una
assignatura pendent i un deute
uí volem fer arribar als diferents ser considerats en els programes
històric, moral i polític amb el po-
partits, la nostra preocupació per electorals com a menors, i que
ble sahrauí; no podem parlar de
la greu situació que travessa el afecten a diferents temes de la
llibertat, justícia o democràcia al
conflicte del Sàhara Occidental, política nacional o internacional,
nostre país, fins que aconseguim
i en particular la permanent vi- però que porten una forta càrrega
posar fi a tants anys de patiments
olació dels Drets Humans de la ètica i moral, i que poden marcar
d’aquest poble, i tancar un procés
població civil, a les zones ocu- la diferència entre les diferents
de descolonització que vam dei-
pades, on els ciutadans sahrauís opcions. Aquest és, a vegadees,
xar sense tancar.
reivindiquen que s’organitzi un l’únic argument i paper que se’ns
L’exèrcit del Marroc continua,
referèndum d’autodeterminació deixa tenir en aquestes circums-
avui, ocupant un territori que va
al Sàhara Occidental i reclamen tàncies.
envair per la força. El Marroc es
la independència, així com també Per altra banda, veiem amb satis-
nega a complir les resolucions
l’alliberament dels presos polítics facció la decisió del jutge Baltasar
aprovades per l’ONU i pretén,
i dels desapareguts sahrauís. Garzón d’obrir diligències prèvi-
senzillament, annexionar-se el
Des del moviment de solidari- es per a un procés per genocidi
Sàhara. I el nostre govern parla
tat, instem el govern d’Espanya contra els responsables marro-
de “diplomàcia activa” mentre
a implicar-se més en la defensa quins de l’intent de genocidi que
contribueix a mantenir l’ocupa-
dels legítims drets dels sahrauís, pateix el poble sahrauí i la políti-
ció il.legal del territori, amb la
defensant el dret a l’autodeter- ca repressiva que pateix al Sàhara
venda d’armes i la signatura de
minació i la independència del Occidental ocupat, que malgrat
tractats de pesca i convenis prefe-
poble sahrauí, sense maniobres. la seva duresa, no ha aconseguit
rents amb el Marroc, que afecten
Som molts els ciutadans i ciuta- fer callar la veu dels activistes
al Sàhara ocupat.
danes a Catalunya i Espanya, que que lluiten per l’autodetermina-
Amb motiu de les properes elec-
podem arribar a fixar les nostres ció i la independència del Sàhara
cions generals que es celebraran
posicions electorals fixant-nos en Occidental.
el mes de març, l’Associació Ca-
temes que com el sahrauí, poden
talana d’Amics del Poble Sahra- Rosa Mercader

10

Els “xatarreros” de Viladecans
Podeu comprobar com a la Carretera de la Vila,
com a la Carretera de Valencia, hi ha més d’una
empresa establerta amb l’activitat de desballes-
tament o desguace.
És curiós que mirant les empreses donades
d’alta a la guia telefònica, surten en aquesta
zona més de sis empreses.
Mirem el present i veiem com a poblacions com
a Gavà estan al capdavant, recuperant aquesta
zona per a la seva població: fent parades d’au-
tobusos amb seients, zones esportives, passeig
per als vianants, etc. però a Viladecans, com
sempre, trigarem molt de temps per poder fer
aquestes coses.

U
na vegada més a l’ajuntament de És el moment de reclamar el tancament dels
Viladecans hi ha hermetisme amb el xatarreros i acondicionar aquesta zona, en zona
tema que ens preocupa a la població, esportiva, carril bici, parades d’autobusos, més
el dret a decidir als plans urbanístics
enllumenat públic, borreres per als peatons,
de la nostra ciutat.
etc.
És en aquesta zona, com a d’altres del voltant,
Sabem que la Carretera de la Vila fins a la Car-
que per part de l’ajuntament té la necessitat de
retera de les Filipines (Camí del Mar) hi ha
silenciar amb el temps.
aprovada una inversió per reformarla, però en
Fa temps que en aquesta zona van fer propa- aquesta reforma ¿hi estaran inclosos el carril
ganda dient que per fi clausurarien els xatarre- bici, les parades d’autobusos, el voral, l’enllu-
ros, però no es així. Avui dia només ha tancat menat públic i zona per vianants?
una empresa d’aquesta zona.
Sergio Porrón

Deixar parlar els ciutadans

H
e llegit els vostres darrers articles i concretament, el que parla sobre la por que pot tenir
o deixar de tenir l’Ajuntament per deixar parlar als ciutadans als plens, m’ha empipat.
Anem per parts, com a ciutadà de Viladecans, pago els meus impostos, d’aquests impos-
tos, surten els sous dels representants escollits per votació a l’Ajuntament; resumint, la
colla que hi ha a l’Ajuntament, desde la senyora de l’entrada, que amb prou feines parla català, fins
al mateix batlle, els hi estem pagant el sou. Crec que per aquest senzill fet, tenen l’obligació d’escoltar
la meva opinió i la dels altres conciutadans de la vila, és més, que siguin a l’Ajuntament, és gracies
a nosaltres i això no els hauria de donar dret a fer el que els hi sembla. Crec que qualsevol projecte
hauria d’ésser acceptat per la ciutadania, i més quan la seva resolució afecta a tots els que residim al
municipi, sigui el construir més vivendes, sigui el pavimentat dels carrers o el canvi de la il.luminació
dels carrers per Nadal, ja que tot això, també surt de les nostres butxaques.
Crec que tenim tot el dret a demanar com volem que s’administrin els “nostres calers” a l’hora de ser inver-
tits al municipi. D’això se’n diu Democràcia. Si no hi haguessin deficiències, podrien dedicar-se a construir
més vivendes, però crec que amb la quantitat de mancances que tenim a la nostra vila, crec lògic primer
arreglar el pati per assegurar el nivell de qualitat de vida d’acord amb els impostos que paguem (estem per
sota de Castelldefels) i després quan la gent que resideix al Municipi, disposi de les necessitats bàsiques
cobertes, es podrà parlar de convidar nouvinguts.
Ferran Rullo

11

Càritas, la solidaritat tangible

els socis. Un import amb què es ternatius, escrivia un dia que la

C
cobreix aproximadament el 88 nostra societat procura l’anome-
àritas de Viladecans % de les despeses. La resta es fi- nat “altruísme indolor”, és a dir,
està fent una campa- nança amb subvencions, entre les aquella suposada solidaritat més
nya de captació de so- quals és important la que prové fixada en els sentiments que en
cis i de voluntaris que de l’ajuntament. Per part eclesial, la butxaca, el temps i l’esforç. Ser
vulguin col·laborar de manera Càritas no rep diners del bisbat, solidari no vol dir només emoci-
continuada amb l’entitat, unes es beneficia, això sí, de l’ús de lo- onar-se davant el patiment dels
persones amb el seu temps, i les cals, d’infraestructura, i de la sen- altres, sinó compartir: de vega-
altres amb una aportació econò- sibilització que l’Església sempre des compartir la cartera, en uns
mica regular. Ara que ve Nadal, ofereix sobre el tema de la pobre- moments en què la vida està cara,
pot semblar una manera més de sa. L’any passat, però, van haver però tots hem de reconèixer que
“plorar” per mantenir una tasca d’interrompre’s alguns ajuts per- consumim molt i molt supèrflu-
que, amb la constitució a la mà, què no hi havia prou diners per ament. Teresa Pàmies, fa anys,
haurien de fer les institucions fer-se’n càrrec. en unes jornades per als treballa-
públiques. Aquest és el pensa- dors de Càritas ens deia que, de
És per aquest motiu que la jun-
ment políticament correcte. jove, pensava que els problemes
ta de Càritas s’ha animat a fer
El cert, però, és que Càritas i al- es resoldrien quan l’esquerra es-
aquesta campanya. L’objectiu
tres entitats semblants, fa un pa- tigués en el poder. Després, a poc
és aconseguir que algunes per-
per més enllà del que poden fer a poc, va anar adonant-se que la
sones, ben lliurement, vulguin
els poders públics: el fet de ser necessitat de la gent depassa tota
pagar una quota periòdica, cosa
una entitat relativament petita, intervenció de les administra-
que permet saber amb quins in-
d’estar a prop de la gent, li per- cions i que els “lendemains qui
gressos es pot comptar i per tant
met captar de primera mà les chantent”, o sigui les esperances
oferir un millor servei a les per-
necessitats socials, sempre dinà- en el triomf de la revolució, per sí
sones a qui cal donar un cop de
miques i canviants, i donar res- soles no arreglen pas els proble-
mà. Perquè, de fet, el 80 % dels
postes amb una certa agilitat. Li mes concrets de la gent d’avui,
donatius de Càritas són ocasi-
permet també posar en relleu els per més que siguin necessàries
onals, només un 20 % prové de
buits que deixa la intervenció de per lluitar contra les causes de la
socis. Es podria objectar que con-
les administracions, sensibilitzar pobresa.
vindrien més subvencions, però
la població i intervenir en aque- de fet el que enforteix les entitats En definitiva. Si algú de vosaltres
lles situacions on les administra- és el compromís de la gent que hi vol fer-se soci de Càritas només
cions no poden arribar. creu i no tant les subvencions. Un cal que es posi en contacte amb
excés de subvenció fa depenent
Això es fa d’una manera molt nosaltres a través del correu elec-
l’entitat de l’administració i no és
senzilla, amb professionals i trònic caritas@viladecans.net, o
un símptoma de salut ni d’auto-
amb voluntaris. Però el finan- bé al telèfon 628 832 568. I si vol
nomia a l’hora de fer i de posar
çament a nivell local, en el cas dedicar-hi hores, pot trucar al 93
els problemes damunt la taula.
de Viladecans, prové exclusiva- 630 11 66 o al 93 652 57 70. Moltes
ment d’allò que es recapta entre gràcies.
El sociòleg basc Imanol Zubero,
la gent: a les parròquies i entre especialitzat en moviments al-
Mercè Solé
1

Doncs no callarem

ment, en canvi, no convencia tan Bush, o estem davant s’un doble-
aclaparadorament al carrer. pensar orwelià? Per què ningú
no s’ha preguntat per les bases
I és que el que no té volta de full

L
de l’acusació al capital espanyol?
es empreses espanyo- és que l’actuació del rei va ser
Les classes dominants espanyoles
les van ser les grans una greu patinada diplomàtica. I
tanquen files i es tapen en el seu
beneficiàries de les una altra veritat incontestable és
paper nefast a Amèrica Llatina.
privatitzacions dels que quan molta gent et defensa
anys 90 a Amèrica Llatina, d’on és que la teva actitud és contro- I és que la compra d’aerolínies,
han extret importants plusvà- vertida. Massa gent ha de defen- empreses de telefonia, de submi-
lues. La fòrmula: monopoli de sar el rei darrerament. Que està nistrament d’energia i d’aigua,
mercat, poca o nul.la inversió en qüestió? Doncs sembla que han estat els principals destins de
i repatriament de beneficis. Els cada cop més. Tampoc en té, de la “inversió espanyola”. El nego-
pobles d’Amèrica Llatina viuen volta de full, que Chávez ha es- ci rodó: comprar barat als estats
com un greuge el deteriorament tat escollit democràticament i ha que privatitzaven als anys 90, no
dels serveis i fan responsable passat innomebrables consultes invertir ni en manteniment bàsic
la gestió de les multinacionals populars i el rei ho és per sang i i obtenir uns retorns extraordina-
espanyoles. Chávez, i Ortega, va ser imposat a la “Transacció” ris gràcies al mercat captiu que
expressaven aquest sentir de les com a garant de la continuïtat proporcionen els monopolis o
majories del continent. amb la dictadura sota l’amenaça oligopolis que representen totes
de les baionetes. Paradoxalment aquestes activitats. Al contrari del
A la cimera Iberoamericana de
un és anomenat dictador i l’altre que els gurús del neoliberalisme
caps d’estat i de govern d’aquest
demòcrata. Potser una mentida havien promès als pobles llatino-
novembre es va produïr un fet
repetida mil cops esdevé veritat. americans el servei ha empitjorat
singular, un incident diplomàtic
i els preus han pujat. És cert que
que ha portat cua. La premsa i els El desencadenant de l’incident;
algunes empreses espanyoles,
tertulians van recollir una inter- bé, la premsa va analitzar que el
com Repsol, estan acceptant ne-
venció del rei dient a Chávez que fet que Chávez insistís en atacar
gociar les noves condicions amb
callés: “¿Por qué no te callas?” la figura d’Aznar i anomenar-lo
els nous governs llatinoameri-
Al dia següent hi havia vídeos, feixista requeria un gest patriòtic
cans, però n’hi ha d’altres, com
versions humorístiques i, sobre- que hauria encarnat el rei. Amb
per exemple Fenosa a Nicaragua,
tot, moltes defenses del nostre rei Aznar només ens hi podríem fi-
que arriben fins al boicot i asset-
com a gran patriota i, com és ha- car els espanyols, com va espetar
jament al govern legítim. Alguna
bitual als mitjans espanyols, mol- un impresentable Sardà a cert
raó tenien Ortega i Chávez per
tes, moltes desqualificacions de programa de les nits de dissab-
queixar-se, només faltaria.
l’estadista veneçolà. Les classes te. Suposo que el senyor Sardà
dominants i la premsa, que n’és per aquesta regla de tres no té Luis Juberías
expressió, tancaven files. L’argu- cap dret a ficar-se amb el senyor

Per què no ens fas arribar fotografies d’aquelles coses que
veus als carrers de Viladecans i que caldria millorar?
Faries un bon servei a la ciutat.
1

L’anomalia pluviomètrica
del Delta del Llobregat

E
l passat 26 de novembre, el viladecanenc,
membre de la Plataforma Salvem Olive-
retes, Jordi Mazon va ser premiat amb el
primer premi Eduard Fontserè, organit-
zat per l’Associació Catalana de Meteorologia, la
Diputació de Barcelona i el Servei de Meteorolo-
gia de Catalunya.
He parlat amb en Jordi que d’entrada, però, vol dei-
xar ben clar que l’anomalia pluviomètrica no justi-
fica les inundacions que pateix la zona del delta del
Llobregat, com la de Can Calderon a Viladecans,
on l’acumulació de l’aigua, nega cases i fa tallar la
carretera C-245. Segons ell, això es deu a una mala
urbanització, i al fet que els representants del go-
vern (municipal, nacional i estatal), s’obliden que
un delta és una zona inundable per definició, i que Les rieres i torrents de les serres del Garraf i l’Ordal
les grans infraestructures i urbanitzacions no estan que desemboquen al Delta i a la Vall del Llobregat
suficientment adaptades a aquest entorn. col·laboren a aquesta aportació d’aire fresc. Aquest
front que avança mar endins estaria comprès entre
A banda d’això, en Jordi ens explica que el Delta
la desembocadura del riu Llobregat i les costes del
del Llobregat presenta uns valors pluviomètrics
Garraf. L’existència del massís del Garraf impedeix
anuals superiors a les zones veïnes. Aquesta dife-
que aquest front s’estengui més cap al sud-oest.
rent precipitació es dóna sobretot a la tardor, fruit
Aquesta divisió de dues masses d’aire en superfície
de la formació d’un front fred superficial nocturn
és el que s’anomena front superficial mesoescalar, el
davant de les costes del Delta, que ve donada per
qual avança lentament mar endins. Per altra banda,
tres causes. Primerament, per la amplada i llarga-
la massa d’aire mediterrània avança del mar cap a
da de la vall del riu Llobregat, confinada entre les
terra, i quan troba el front fred mesoescalar, conver-
serralades de l’Ordal i Collserola en el seu darrer
geixen en superfície les dues masses d’aire, gene-
tram, que s’eixampla en arribar a la zona deltaica.
rant-se l’ascens de la massa d’aire càlida i humida
En segon lloc, per l’aixecament sobtat del mar del
sobre la d’aire relativament fred i sec, generant nu-
massís del Garraf, a la part més occidental del Del-
volositat, tempestes i pluges intenses, que descar-
ta, i pel de la muntanya de Montjuïc per orient, que
reguen sobre el mar, però que s’atansen tot sovint
limiten en tots dos casos al Delta del Llobregat, i
cap al continent, cap al delta del Llobregat i la part
així l’aire fred que durant les nits descendeix per
oriental del massís del Garraf.
aquesta vall, s’eixampla en arribar al Delta. I final-
ment, com a conseqüència d’una mar Mediterrània Aquest tipus de precipitació, generalment abun-
d’aigua calenta des de finals d’estiu i fins a l’inici dant, difícilment arriba a la part occidental i nord
de l’hivern, actua com una font de vapor, tot i sua- del massís, raó per la qual els observatoris situats
vitzant les temperatures de l’aire, i mantenint una en aquestes regions recullen menys precipitació
massa d’aire mediterrani durant les nits. anual. Així, el 85% de les precipitacions del mes de
setembre són nocturnes (entre les 21 i les 09 hores),
La possible causa de la diferent distribució de la
molt sovint en forma de tempestes, fet sorprenent
precipitació que crea el massís del Garraf cal cer-
i original de la plana deltaica. Quants de nosaltres
car-la en la convergència d’aire a nivells baixos per
no sentim tronar de sobte i ploure a les nits de se-
la interacció de l’aire relativament fred que descen-
tembre?
deix per la vall del Llobregat i l’aire càlid i humit
situat sobre la Mediterrània. formant un front d’ai-
Ricard Caba i Calbet
re relativament fred quan entra en contacte amb la
massa d’aire càlida i humida situada sobre la Me-
diterrània.

1

La plaça de l’església

N
a l’estiu, els “cortes” de nata o de
carrer que es conserven tal qual
o sé on he llegit que
tres colors, que tallaven amb un
eren en la meva infantesa dels
la nostra ciutat és
gran ganivet i emparedaven amb
anys cinquanta.
la que recorrem a
dues galetes. Sempre tenia enve-
peu. És cert, només “És molt bonic”, va dir la meva
ja dels companys que compraven
sents com a teus els carrers que amiga.
“cortes” gegants que els hi deixa-
has trepitjat. Hi ha carrers sim-
Tenia raó. L’alineació perpendi-
ven tots els morros blancs.
pàtics, carrers antipàtics i car-
cular de les façanes blanques, la
rers preferits. Com el carrer de Avui encara tenim la botiga del
seva primitiva senzillesa, tenen
Sant Joan. L’altra dia va venir Nitu, un virtuós en el tall del per-
sabor a temps perdut. Si la nos-
una amiga d’un Centre d’Estu- nil, i el Nou Rals, la llibreria del
tra veritable pàtria és la nostra
dis i vaig invitar-la a un tallat Jordi Vicente, més que una llibre-
infantesa, la plaça de l’església
al Cafè Central. Vam quedar a ria, un heroic equipament cultu-
era una de les capitals d’aquella
la parada dels taxis i vam anar ral autosubvencionat que va ater-
pàtria llunyana. Més que una
caminant i xerrant mentre jo li rar per casualitat a Viladecans els
plaça, sempre ha estat un carrer,
feia de cicerone seguint un curt anys setanta.
però el porxo columnat de l’es-
itinerari. Vam creuar la carrete- Li vaig ensenyar a la meva amiga
glésia, l’espai de les escales, li
ra i vam entrar per la plaça de la casa del carrer Muntanya amb
presta amplitud a l’espai públic.
l’ajuntament. Vam pujar per Àn- el compàs dels francmaçons a la
Era la plaça dels diumenges al
gel Guimerà pel mig del carrer, façana i una perfecta simetria no-
matí, de la missa de deu. Quan
passejant sense cotxes. Li vaig més trencada per una finestra a la
s’obrien les portes, sortíem de
explicar la mobilització popular planta baixa.
la foscor religiosa a la llum de la
i la negociació per salvar el car-
llibertat pagana del dia de festa. “No sabia que el teu poble fos tan
rer, el patrimoni del passat quo-
Per això sempre recordo aquells maco”, em va dir mentre asseiem
tidià, encara en espera de reha-
diumenges com alegres dies de al Cafè Central. No li vaig portar
bilitació, la placa de ceràmica
sol baixant l’escala amb tot el dia la contrària.
del centenari de Can Ginestar
per davant.
feta per l’Encarni, Can Amat i el José Luis Atienza
Era la plaça de les fotos amb cor-
museu per concretar, la casa del
bata i pantaló curt, empunyant
fusteret de la pela i el restau-
una palma, de la mà dels pares,
rant Suc que ha sortit recoma-
davant de la pissarra negra on
nat a El Periodico. En tombar la
s’anunciaven amb lletres blan-
cantonada ens vam trobar amb
ques les pel·lícules del centre, en
la vista de la façana de l’esglé-
la façana de la casa del senyor
sia fins el carrer del Sol. Quan
rector. A la sortida de missa anà-
ensenyes un carrer a algú, te’l
vem a Cal Magí que tenia sempre
mires d’una altra manera. Te’l
tebeos en els vidres de la porta.
mires amb ulls de foraster, com
Anàvem a comprar cromos i la
si el veiessis per primer cop. A
botiga sempre em feia olor del
mi em va passar. Va ser com en-
pegament amb què els enganxa-
fonsar-se en el temps, davant
va a l’àlbum. Al costat hi havia
de una de les poques façanes de
una botiga on compràvem gelats

1

Punt De Trobada 06

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (16)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (6)

Ähnlich wie Punt De Trobada 06

Ähnlich wie Punt De Trobada 06 (20)

Mehr von puntviladecans

Mehr von puntviladecans (18)

Punt De Trobada 06