PdT 56

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
56 Any 6
15 de juny de 2012
Publicació independent d’informació i opinió

Quin associacionisme?
Valors tous en temps durs és el títol d’un estudi sobre valors a Catalunya presentat fa uns
mesos. Tot i que segurament no recull encara la incidència d’una crisi tan crua com la que
estem vivint, sí que posa en relleu algunes dades ben interessants.
Assenyala en primer lloc l’individualisme com a tendència dominant, la pèrdua de valor del
treball i l’increment del valor del lleure, la desafecció per les institucions i una tendència que
denomina del clientelisme associatiu, és a dir, l’associacionisme en funció del rèdit personal que
se’n pot extreure. Sembla que tendim a associar-nos més per donar contingut al nostre temps
lliure, però que simultàniament la nostra implicació en aquestes associacions sol consistir en el
pagament d’una quota per participar en determinades activitats. Al costat d’això disminueix
la proporció d’associats disposats a responsabilitzar-se de la gestió de les associacions. Sembla
que aquesta tendència afecta tota mena d’entitats i que a més s’aguditza en proporció inversa a
l’edat dels associats: els membres més joves són els més clientelars. I els homes ho són més que
les dones. En consonància amb això les associacions hegemòniques són bàsicament les esporti-
ves i culturals, és a dir, les que solen oferir serveis.
Aquesta anàlisi descriu força bé l’estat actual de les associacions a Viladecans: la dificultat per
renovar juntes, per captar joves, per connectar amb els nous veïns, el baix índex d’afiliació, la
substitució d’activitats reivindicatives per bars i activitats recreatives... L’associacionisme és la
base de la participació ciutadana i política, una veritable escola d’aprenentatge i de transmissió de
valors col·lectius, on informalment s’adquireixen eines molt valuoses per viure. Potser ens aniria
bé a tots plegats abordar conjuntament totes aquestes dificultats: per conèixer-nos millor, per re-
flexionar plegats, per compartir experiències, per aportar idees. Ens hi juguem molt. Per què no?

Sumari
2 L’honor de ser mamutaire d’honor. El mamut de Viladecans
Equip de redacció
3 Viladecans acull la 5a Caminada Mundial contra la Fam. Iris
Pérez. Anna Besora
M. Carmen Castellano
4 Sense por, diguem-ne escarxofes!Josep Lligadas Maria Comas
4 Al servei dels veïns. Bàrbara Lligadas Josep Lligadas
Miguel de la Rubia
5 Eduard Toldrà i el patrimoni musical de Catalunya. Mercè Mercè Solé
Solé (els quals, tot sigui dit, no compartim
necessàriament les opinions que en
6 Cal mesura en temps difícils. Eduard Mondragón aquest butlletí es puguin expressar).
7 De masies i cases pairals (o quan la ciutat era poble). Josep
Ginjaume La distribució d’aquest butlletí es fa
8 Objectiu: Torre Modolell. Josep Lligadas
per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
9 Viladecans lluita contra l’Eurovegas. Ricard Caba comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
10 La mirada aguda: Flor caputxina. Eio Ramon Si voleu enviar articles per publicar,
11 Recerca històrica: Notes per a l’estudi de la repressió fran- tingueu en compte que han d’anar
signats i no sobrepassar les 40 ratlles
quista a Viladecans (2). Manuel Luengo
o les 600 paraules. Els hauríem de
16 Històries viladecanenques: Manuel González Fernández, tenir abans del dia 8 de cada mes.
dignitat indignada (i 2a. part). Andreu Comellas El nostre correu electrònic:
18 Conèixer Viladecans: Una mirada als nostres camps (2). puntviladecans@telefonica.net
Josep Lligadas El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com
ió
Secc
va 20 La memòria en imatges. Reivindicant l’hospital. Jaume Muns Segueix-nos al Facebook
 No

L’honor de ser Mamutaire d’Honor
Aquí publiquem la llista dels comerços, entitats, partits, associacions de tota mena,
i també persones a títol individual, que han volgut contribuir perquè aquest any el
Mamut de Viladecans pugui continuar viu i fent festa pels nostres carrers.
Si no sou Mamutaires d’Honor, encara sou a temps per ser-ho. Es tracta de fer
una aportació mínima de 50 €, i rebreu un magnífic diploma acreditatiu, uns
mocadors del Mamut per repartir a qui vulgueu, i el Mamut us vindrà a visitar en
els dies previs a la Festa Major.
Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres enviant un correu a:
mamutviladecans@gmail.com Forn del Mig

√ Forn del Mig √ Centro Cultural Raíces de Andalucía
√ Calçats Daniel √ Parròquia de Santa Maria Magdalena
√ Viladecans Punt de Trobada √ Forn de la Plaça
√ Llibreria Els Nou Rals √ Fruites Esther
√ Grup Tres Torres √ Pastisseria Roca
√ Modes Constanci √ Agrupament Coral La Lira
√ Hobbit Viatges √ Associació de Viladecans d’Afectats de
√ Carns Nati Fibromiàlgia i SFC

√ Partit dels Socialistes de Catalunya √ Centro Cultural y Recreativo Andaluz
Sierra Norte
√ Convergència i Unió
√ Vicky i Vicenç
√ Iniciativa per Catalunya Verds
√ Restaurant Petit Món
√ Esquerra Unida i Alternativa
√ Baugar
√ El Partit dels Comunistes de Catalu-
nya √ Xarcuteria Piñol (Mercat Roureda)

√ Cal Sei √ Mercè i Josep

√ Associació de Familiars del C.O. Caviga

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 2

Viladecans acull la 5a Caminada
Mundial contra la Fam

V
iladecans va acollir el passat diumenge 3 legi Sant Gabriel. Els més de 4.000 participants van
de juny la 5a edició de la Caminada Mun- fer un recorregut pel parc de la Marina i el parc de
dial contra la Fam, una iniciativa solidà- la Torre Roja passant per davant de les noves ofici-
ria, de la companyia d’Unilever, que es nes centrals d’Unilever a Viladecans fins a tornar
realitza de forma simultània a diverses ciutats del al punt d’inici, on els caminants van rebre un lot
planeta. D’aquesta manera, durant tot el dia hi va de productes Unilever com a agraïment per la seva
haver algú que va caminar contra la fam arreu del participació a la marxa.
món. El projecte té dos objectius clars: conscienciar Entre els assistents, cal destacar la presència del pi-
sobre el problema de la desnutrició que pateixen lot Isidre Esteve, que va donar el tret de sortida a
molts infants, i col·laborar a pal·liar-la. la Caminada, juntament amb l’alcalde de la ciutat,
La iniciativa, impulsada per la companyia Unile- Carles Ruiz; el director del Col·legi, Vicenç Godayol;
ver amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Col· Jaime Aguilera, president d’Unilever Espanya, i la
legi Sant Gabriel de Viladecans té l’objectiu de col· directora de comunicació de la companyia, Ana Pa-
laborar amb el Programa Mundial d’Aliments de lencia, qui agraeix l’esforç de tots els participants
les Nacions Unides, va aconseguir aplegar més de de la Caminada i especialment als viladecanencs
4.000 persones i una recaptació de 17.000 euros que que fa anys acullen la caminada: “És un orgull que
ajudarà a alimentar 85.000 nens a Bangladesh ja que per cinquè. any consecutiu Viladecans participi a la
el Programa Mundial d’Aliments de Nacions Uni- Caminada mostrant un any més el compromís de la
des enviarà cinc racions de menjar per cada euro ciutat en ajudar a eradicar la fam del món, un dels
recollit. compromisos de la companyia en el seu Pla Unile-
La marxa, d’uns 5 quilòmetres i apta per a totes les ver per una vida sostenible”.
edats, va començar cap a les 10:30 del matí al Col· Iris Pérez Bonich


Sense por, Al servei
diguem-ne dels veïns
escarxofes!

E
l mes de desembre de 2011 es va
instal·lar una nova antena de tele-
fonia mòbil al centre comercial Vi-
lamarina, per tant, a prop d’habitat-
ges i zones concorregudes per nens i nenes.
Aquest fet va inquietar els veïns, que es van

N
o sé per què ha passat això. Aquí, posar en contacte amb nosaltres.
des de sempre, d’aquesta mag- A partir d’aquí des d’Esquerra ens vàrem po-
nífica hortalissa tan conreada en sar a analitzar la problemàtica i vam detectar
els nostres camps, n’hem dit es- que a Viladecans no existeix un mapa d’ante-
carxofa. I de la planta d’on surt, escarxofera. nes, de manera que es possibilita l’arbitrarie-
Però, ja dic, no sé per què, a l’hora d’escriure- tat en la instal·lació d’aquests artefactes.
ho, molts escriuen “carxofa” i “carxofera”. Davant d’aquesta mancança i tenint en comp-
Per exemple, en les campanyes per evitar que te el risc existent per a la salut de la ciutada-
ens caigui a sobre el disbarat d’Eurovegas, en nia, ens vam mobilitzar per tal de defensar els
comptes de reivindicar les nostres escarxofes, viladecanencs i viladecanenques de les possi-
reivindiquen les nostres “carxofes”. Com si bles instal·lacions indiscriminades d’antenes.
ens semblés que aquesta paraula que hem dit Tenint en compte que els veïns no obtenien
sempre fos una paraula inculta, una paraula una resposta satisfactòria de l’Ajuntament,
que hem d’amagar. vàrem presentar una proposta de resolució al
I no senyor. Escarxofa és una paraula catalana Parlament de Catalunya, per tal que es realitzi
perfectament correcta, i escarxofera també. O un estudi sobre l’impacte de les antenes ubi-
sigui que a veure si ens animem a estimar més cades a la nostra ciutat. Posteriorment, tenint
la nostra manera de parlar. Viladecanencs i en compte el resultat de l’estudi, es retirarien
viladecanenques, santboians i santboianes, aquelles antenes que puguin ser perjudicials
pratencs i pratenques: sense por, diguem-ne per a la salut de tots nosaltres.
escarxofes, i escriguem també escarxofes. Aquesta iniciativa fou aprovada en seu parla-
Fora les “carxofes”, que no són cosa nostra! mentària el passat mes de maig, garantint la
Josep Lligadas Vendrell tranquil·litat de viure en un entorn lliure de
radiacions perjudicials per a la salut pública.
Així doncs, des d’ERC-Viladecans ens sentim
satisfets per la feina feta, ja que hem ajudat a
la ciutadania en un problema real que els feia
patir.
Bàrbara Lligadas


Eduard Toldrà i el patrimoni musical
de Catalunya

S
empre m’ha agradat molt
la música d’Eduard Tol-
drà (1895-1962), un excel·
lent violinista, composi-
tor i director d’orquestra del qual
enguany es commoren cinquanta
anys de la seva mort. Quan vaig
començar a interessar-me per la
música mal anomenada “clàssi-
ca” jo tenia deu anys, i ell ja en
feia cinc o sis que havia mort,
però recordo l’afecte amb què la
gent en parlava. Va ser el primer
director de l’orquestra municipal
(que jo vaig conèixer amb el nom Eduard Toldrà i Anna Ricci
d’Orquestra Ciutat de Barcelona i
que s’ha acabat convertint –amb
un nom impossible– en l’Orques- us puc recomanar un programa Cristòfor Taltabull (1888-1964),
tra Simfònica de Barcelona i Nacio- de Catalunya Música (Guia d’or- que és magnífica. Trenta anys
nal de Catalunya). questra) en què s’analitzen algu- de Generalitat no han servit per
nes de les seves cançons i que és publicar, enregistrar, divulgar la
Toldrà va ser un gran músic amb
extraordinari. música de tota aquesta gent, com-
un itinerari personal dificultat
Tot això per explicar-vos que l’al- positors i intèrprets, ni per inten-
primer per la primera guerra
tre dia vaig anar a un concert al tar aplegar-ne la documentació a
mundial (el 1913 va aconseguir
Palau de la Música, en què s’in- les biblioteques públiques. I això
una beca per estudiar a París, a
terpretava l’òpera de Carner i no és culpa de Madrid, no, més
Berlín i no recordo on més, estu-
Toldrà, El Giravolt de Maig, una aviat del desinterès de tots ple-
dis que van quedar interromputs
òpera que anys enrere havia estat gats. Dels governs de la Genera-
un any després), per la guerra
interpretada i gravada per Anna litat i nostra per no exigir-los-ho.
civil, i encara pel franquisme.
Ricci (1930-2001), una mezzoso- És una vergonya. Sobretot per-
Perquè la música clàssica, com la
prano amb molts lligams a Vila- què en plena dictadura hi va ha-
cultura en general, catalana o no,
decans i que ha donat nom a un ver iniciatives molt interessants
va ser molt maltractada. La seva
passatge de la nostra ciutat. i arriscades com per exemple
música, íntima i allunyada dels
la col·lecció d’enregistraments
corrents contemporanis, recull El concert va venir precedit d’una
“Antologia històrica de la música
elements populars amb una gran conferència de Jorge de Persia,
catalana”, publicada per Edigsa i
delicadesa, ben bé en la línia de crític musical de La Vanguardia.
sembla que desapareguda en els
l’obra de Schubert. En les seves Remarcava com bona part de les
llimbs de la cultura. Perquè si
cançons parteix de poetes con- partitures originals i del patrimo-
tant de nacionalisme no serveix
temporanis (Joan Maragall, To- ni dels músics de la generació de
per preservar la cultura, no ser-
màs Garcés, Josep M. de Sagarra, Toldrà s’ha mantingut en mans
veix per res...
Josep Carner, Trinitat Catasús…) privades o ha desaparegut, i com
i fins i tot servidora que més avi- senzillament són de desconegu- Mercè Solé
at sóc negada per a la poesia, hi des moltes de les obres de músics
puc reconèixer una gràcia extra- d’una gran qualitat. Jo ho he pen-
ordinària a l’hora de donar relleu sat sovint. Quan vaig conèixer,
al text. Si us interessa el tema, per exemple, la música coral de


Cal mesura en temps difícils

D
es de desembre de
2010 sovint s’utilitza
un llenguatge esbiai-
xat, partidista, dema-
gògic, poc objectiu i desmemori-
at, que l’únic que busca és, d’una
banda, inflamar la ciutadania per
obtenir rèdits partidistes o cor-
poratius i, de l’altra, mantenir la
quota de poder dins de qualse-
vol tipus d’organització ja sigui
pública o privada. És molt fàcil
donar les culpes a l’altre, però la
pregunta que em faig és: on ens
porta demonitzar-nos els uns
contra els altres?
On estaven tots aquells que ara
defensen una millora del benes-
tar de les persones quan els go-
vernants del moment varen dir
que no hi havia crisi i que el nos- núm. 22 i 23) vaig escriure que “... quatre anys enrere– no serien de
tre sistema financer era el millor de forma immediata la crisi repercu- la cruesa actual.
d’Europa? On eren quan es varen tirà en la disminució del nivell de Partir d’una percepció total-
adoptar solucions com el “Plan benestar general, en el pagament de ment esbiaixada ens pot allunyar
E” (la ruïna del país) i mesures serveis que ara són gratuïts, en llocs d’aquell punt de trobada que
per ajudar als grans grups banca- de tre all amb contractes més preca-
b ens permeti acostar posicions,
ris? On eren quan vam sentir dir ris i salaris més baixos, etc. Això és d’acceptar allò de bo que pugui
“nos hemos cepillado” l’Estatut el que s’acosta.“. Què varen fers els aportar l’altre i d’arribar a fer
aprovat pel Parlament de Cata- governs d’aquella època –tant a propostes que millorin la qualitat
lunya o quan l’Estat es va negar Espanya com a Catalunya– per de vida al conjunt dels ciutadans.
a donar els diners que es devien tal d’evitar el que molts ciutadans Cal buscar l’espai comú per par-
i es deuen a la Generalitat? On ja intuíem? Per mi és molt fàcil lar des de posicionaments oberts
eren quan veient el problema dir això ara, però em pregunto si al canvi, objectius i sense encoti-
que teníem –un atur de 4.500.000 arribarem a construir quelcom de llaments de cap tipus. Cal fer-ho,
persones arreu de l’Estat– no es positiu seguint per aquest camí. o en cas contrari ens ensorrarem
van prendre mesures perquè eren I la resposta és que per aquest com a país.
contràries als interessos polítics camí anirem tots plegats a la ruï-
i/o partidistes del moment? Per Crec que tan sols seguint un plan-
na. Plantejar les coses com un en-
què no ho defensaven en aquells tejament d’aquest tipus aconse-
frontament no ens portarà enlloc
moments com ara ho estan defen- guirem un país unit i fort on tots
i utilitzar els mitjans per difondre
sant? Per què justament ara que els seus ciutadans podran gaudir
aquest tipus d’actuació menys
ja no queda marge? Potser per- d’un nivell de benestar adequat i
encara. Cal ser rigorosos i acu-
què els que governaven llavors i just.
rats, cal mesura en temps difícils.
els que promouen els moviments Ara és el moment de la respon- Eduard Mondragón Condeminas
ciutadans actualment eren del sabilitat, d’unir esforços, de no
mateix signe polític? criminalitzar aquells que ara han
A mitjans del 2009 en aquesta ma- de prendre decisions dures que
teixa publicació (Punt de Trobada si s’haguessin pres molt abans –


De masies i cases pairals
(o quan la ciutat era poble)

Q
ualsevol persona
nouvinguda a Vila-
decans amb un mí-
nim de curiositat se
sorprendrà al descobrir el nom-
bre de masies i cases pairals
que hi ha amagats pels diversos
barris i carrers. Només cal aixe-
car la vista, tan sols aturar-se i
resseguir les línies arquitectòni-
ques d’aquests immobles singu-
lars que ens recorden un passat
no tant llunyà, quan la ciutat
era poble i no superava el miler
d’habitants. Aleshores la pobla-
ció era eminentment agrícola i el
nucli habitat tot just un parell o Projecte per a Cal Ginestar
tres de carrers, amb algunes ca-
ses disseminades al seu voltant. Trobaríem més exemples com envoltada d’ametllers centenaris.
Can Sellarès, just al límit entre Vi- Lamentablement avui presenta
Amb el fort creixement demo-
ladecans i Gavà. Documentat des un estat d’abandó i deixadesa
gràfic viscut al segle XX, aques-
del segle XIII, la Roca va comprar deplorable, que no es cansen de
tes masies van anar quedant
la finca a mitjans del segle pas- denunciar entitats locals com el
integrades (o directament absor-
sat per dedicar-la a usos recrea- Grup Tres Torres o Unió de Pa-
bides) dins el teixit urbà. Algu-
tius pensant en els treballadors i gesos.
nes van a anar a terra per donar
llurs famílies. Actualment és una Certament, voltant pel terme
pas a nous habitatges, però d’al-
zona esportiva i cultural manco- municipal podríem afegir més
tres s’han mantingut amb prou
munada entre els dos municipis cases pairals a aquest llistat que
integritat fins als nostres dies.
vinguda francament a menys. configura un indiscutible patri-
N’hi ha que s’han recuperat amb
Ben a prop tenim Can Palmer, moni arquitectònic i cultural. Un
prou encert com Can Xic, actu-
masia aixecada també en època catàleg que constitueix, al meu
alment equipament municipal
medieval i que ha arribat als nos- entendre, un important atrac-
per a joves. Altres com la masia
tres dies molt reformada, només tiu, un valor amb gran potenci-
de Cal Ginestar resten a l’espera
la falsa façana dibuixa l’ombra al que, ben aprofitat, permetria
sine die de concreció i millora,
del que havia sigut. Actualment resintonitzar la ciutadania amb
si bé almenys l’entorn immedi-
acull diversos serveis socials de les arrels i el passat mil·lenari de
at s’ha reconvertit en un pulmó
l’Ajuntament i dóna nom al bar- Viladecans. També hi veig una
verd. Aquí val la pena ressenyar
ri i a l’escola que té al costat. Un singularitat a tocar de Barcelona
una proposta de la Facultat d’Ar-
topònim vinculat probablement per atreure turisme de qualitat i
quitectura de la UPC de 2006 en
a les nombroses palmeres que hi una immillorable ocasió per rei-
què es plantejava fer-ne un equi-
ha als barris de Ponent. vindicar amb orgull i el cap ben
pament cultural (vegeu maqueta
i treball complet a http://hdl. Capítol a part mereix la masia de alt el nostre passat rural. Sí, crec
handle.net/2099.1/4009). És clar Cal Menut, també del segle XIII, que en podríem treure més suc.
situada a peus de la muntanya
que llavors no havia esclatat la
bombolla i encara era permès de de Sant Ramon, declarada bé
Josep Ginjaume
somiar. cultural d’interès local el 2002 i


Objectiu:
Torre Modolell

T
ot un èxit, tenir oberta un parell de dies la por-
ta principal de la Torre Modolell, amb el corra-
ló que permet contemplar l’escala monumental
i anar cap al jardí. I si a sobre hi ha el Mamut
allà rebent les visites, doncs encara millor. Realment,
l’exposició del Grup Tres Torres dels passats dies 9 i 10
reivindicant la rehabilitació de la Torre Modolell, un dels
grans símbols de Viladecans, ha servit per fer adonar que
aquest espai és, efectivament, un lloc esplèndid que és
una pena que estigui sempre tancat. I la molta gent que
ha passat per l’exposició, a més de disfrutar del lloc, ha
pogut veure i comentar tota la història i tota la riquesa
ciutadana que hi ha en aquest palau i el seu jardí, i la-
mentar l’estat de deixadesa en què entre tots hem permès
que caigués.
I també ha estat tot un èxit l’acte que tingué lloc el dissab-
te dia 9 a la tarda, en què Teresa Bubí, Andreu Comellas,
Jaume Lligadas i Vicky Herrero ens van barrejar amena-
ment records personals i evocacions històriques amb la re-
ivindicació d’un edifici que és de tots. I ho van fer, precisa-
ment, tenint com a fons les escales que del palau baixaven
al jardí, un dels elements originàriament més valuosos de
tot el conjunt i un dels més degradats actualment. Unes
escales que cal recuperar i dignificar sens falta, perquè són
patrimoni col·lectiu i no les podem perdre.
Per a qui no vagi poder visitar l’exposició, cal dir que esta-
rà instal·lada, a partir del dia 5 de juliol, a l’Ateneu d’En-
titats Pablo Picasso.
Josep Lligadas Vendrell


Viladecans lluita contra l’Eurovegas

D
issabte dia 9 de juny a la tarda, el Parc
de la Marina de Viladecans va ser l’es-
cenari de la Festa Reivindicativa “Euro-
vegas, go home!”, convocada per la Pla-
taforma Aturem Eurovegas – Salvem el Delta del
Llobregat, a la qual s’han adherit fins al moment
prop de 200 entitats de tot tipus d’arreu del país.
Durant la tarda es van succeir diferents actuacions
musicals, com la de Bitxe i els Mariatxis del Del-
ta, entre d’altres; així com xerrades sobre l’impacte
que podria suposar la construcció d’aquest macro-
complex de casinos i hotels al Baix Llobregat, tal i
com apunten diferents informacions en els darrers
mesos. Els assistents es van mostrar molt interes-
sats per quin podria ser l’hipotètic emplaçament
d’Eurovegas i quin impacte directe podria tenir en
la destrucció de terrenys agraris i naturals a la co-
marca.
Una de les intervencions més aplaudides fou la de
Lluís Pares, d’Unió de Pagesos, que va criticar la
postura dels alcaldes del PSC del Baix Llobregat,
als quals el sindicat agrari ha reclamat que rebutgin
el projecte d’Eurovegas, ja que suposaria “trencar
l’actual equilibri de la comarca, que amb els anys
ha aconseguit fer conviure les infraestructures, les
àrees de població i els espais agraris amb una certa
harmonia”.
El plat fort de la jornada reivindicativa fou la inter-
venció d’Arcadi Oliveres, economista i president de
Justícia i Pau, que des que es van conèixer les infor-
macions al respecte d’Eurovegas s’hi ha posicionat
en contra. En la seva xerrada, Oliveres va afirmar
que “Eurovegas no és la solució a la crisi i no por-
tarà cap benefici a la gent” i va assenyalar els bancs
i el frau fiscal com a causants de la crisi que estem
vivint.
D’altra banda, mentre continuen les protestes de di-
ferents organitzacions socials contra Eurovegas, la
propera cita serà el diumenge 17 de juny a la Plaça
de Sant Jaume de Barcelona, el Govern de la Ge-
neralitat continua negociant amb el magnat nord-
americà Sheldon Adelson per portar Eurovegas a
Catalunya. L’última hora apunta que Eurovegas es
farà al Parc Agrari del Baix Llobregat o no es farà:
El Govern sobre Eurovegas: “Tot apunta que o Bar-
celona o res”.
Ricard Caba


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Anacamptis pyramidalis-flor caputxina,
Viladecans-El Remolar, 03/VI/2012.

Molt escassa a Viladecans i al Delta però abundant en altres zones de Catalunya. És una orquídia que
normalment fa de 25 a 40 cm d’alçada. Les seves flors són petites i estan agrupades en espigues molt
denses. Floreix de mitjan maig a principi de juliol.

Viu a les brolles i als prats secs i, especialment, a les joncedes, per sota dels 1200 m d’altitud.

Font: Institut d’Estudis Catalans


Recerca històrica

Notes per a l’estudi de la repressió
franquista a Viladecans (2)

T
al i com ens havíem als i/o va incoar procediments denada cronològicament a partir
compromès en l’article sumaríssims (Consells de Guer- de la coneixença de les dates de
anterior del Punt de Tro- ra), acabant en la majoria dels detenció a Sant Feliu de Llobre-
bada –núm. 54, d’abril casos complint condemna a la gat, i del seu trasllat posterior,
d’enguany– a continuació publi- presó Model de Barcelona. normalment, a la presó Model
quem un quadre amb tots els ve- El quadre ha estat elaborat a par- (Cel·lular) de Barcelona. En la se-
ïns de Viladecans (85) –coneguts tir del creuament de les dades de gona part, hi ha la relació alfabè-
fins al nivell actual de la recerca– la relació de detinguts en la presó tica d’altres veïns de Viladecans
que van ser detinguts, traslladats militar de Sant Feliu de Llobregat als quals, entre març i desembre
inicialment a la presó militar de (ACBL, Arxiu Comarcal del Baix de 1939, es va sotmetre a infor-
Sant Feliu de Llobregat, i poste- Llobregat), la correspondència de me d’antecedents políticosocials,
riorment a la Model de Barcelo- l’Ajuntament de Viladecans dels bàsicament, des del Jutjat Militar
na o que procedien d’altres esta- anys 1939-1942 (AMVA, Arxiu de Sant Feliu de Llobregat com a
bliments penitenciaris arreu de Municipal de Viladecans) i dels acte previ a la incoació del proce-
l’Estat Espanyol i als quals l’Au- procediments sumaríssims, bui- diment sumaríssim. Dels 85 ve-
ditoria de Guerra de la 4a Regió dats fins a l’actualitat, conservats ïns afectats per la repressió fran-
Militar de Catalunya, emplaçada a l’Arxiu del Tribunal Militar Ter- quista, en 29 casos, a hores d’ara,
a Barcelona, entre 1939 i 1942, va ritorial Tercero de Barcelona. La ignorem si se’ls va obrir procedi-
demanar informes político-soci- primera part del quadre està or- ment sumaríssim.

Veïns de Viladecans sotmesos a investigació per part de l’Auditoria de Guerra de
la 4ª Regió Militar de Catalunya i als quals se’ls va incoar
procediments sumaríssims (Consells de Guerra)
Data Detingut
Trasllat presó Observacions
detenció Adscripció política
2 març Jaume Pañella Biscarri 1 setembre 1939 – Cel·lular Des del 23 de juliol de 1941 en llibertat condicional
1939 Barcelona
Joan Comas Caldes 11 març 1939 – Hospital Sumaríssim - 12 anys i un dia de reclusió temporal
ERC Municipal Barcelona Presó: 2 anys i 9 mesos aprox.
Campamento Penitenciario de Belchite, Saragossa
Des del 19 de novembre de 1941 en llibertat con-
dicional
3 març Francesc Arnau Porcar 7 setembre 1939 – Cel·lular Des del 21 de juliol de 1941 en llibertat condicional
1939 Barcelona
Vicenç Gómez Mir 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- Sumaríssim
Dirigent sindical celona Des del 9 de juliol de 1941 en llibertat condicional

Josep Jordà Santacruz 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- Sumaríssim – 15 anys de reclusió temporal
ERC celona Des del 8 de juliol de 1941 en llibertat condicional
Conseller municipal Llibertat definitiva el 16 de febrer de 1942

Josep Lluch Marsà 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- Colonia de Redención de San Leonardo, Soria
celona Des del 16 d’agost de 1941 en llibertat amb ban-
dejament
Josep Cañelles Segarra 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- Al juny de 1941 encara és a la presó Cel·lular de
celona Barcelona


Data Detingut
Josep Melich Olivé 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- Sumaríssim - 12 anys i un dia de reclusió
CNT celona El 23 de juny de 1947 se li commuta la pena, però
no sabem el temps total de presó
José Doménech Pérez 8 maig 1939 – Cel·lular Bar-
celona
José Martí Murt 8 maig 1939 – Cel·lular Bar-
celona
Joan Franch Gilabert 25 agost 1939 – Cel·lular Des de gener–febrer de 1942 en llibertat definitiva.
Barcelona Bandejat a Sant Jordi, Castelló
Manuel Massip Gómez 25 agost 1939 – Cel·lular Amb data 24 de gener de 1941 encara és a la presó
Barcelona
9 març Francesc Vilardell Mas 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- Sumaríssim –12 anys i un dia de reclusió temporal
1

1939 ERC celona Presó: 2 anys i 5 mesos aprox.
Conseller municipal Des del 25 de juliol de 1941 en llibertat condicional
13 març Josep Borjas Clavé 14 març 1939 – Cel·lular
1939 Barcelona
20 març Virgínia Amposta 23 març 1939 – Presó de Do- Sumaríssims – Pena de mort
1939 2 Amposta nes, Les Corts Assassinats al Camp de la Bota el 8 d’agost de
Adolfo Casé Pitarque 23 març 1939 – Cel·lular de 1939
PSUC / UGT Barcelona
15 abril Josep Arrufat Gasa Cel·lular Barcelona Sumaríssim – 12 anys i un dia de reclusió temporal
1939 ERC Presó: 2 anys i 7 mesos aprox.
Conseller municipal Setembre de 1941, en tràmit de llibertat condicio-
nal
José Gómez Cánovas Cel·lular Barcelona Sumaríssim - Absolt el 6 de desembre de 1939
CNT Presó: 8 mesos aprox.
28 abril Josep Iturrioz Rebull Cel·lular Barcelona Sumaríssim – 30 anys de reclusió major
1939 ERC Presó: 6 anys i 6 mesos aprox.
Conseller municipal Des del 23 d’octubre de 1945 en llibertat condici-
onal
Llibertat definitiva a partir del 5 de gener de 1961
8 maig Miquel Milà Domènech Cel·lular Barcelona Procedia del Camp de Concentració de Presoners
1939 UGT-PSUC de Guerra de Pamplona on va ser detingut el 8 de
Conseller municipal febrer de 1939
Sumaríssim – 12 anys i un dia de reclusió temporal
Presó: 6 mesos aprox.
18 maig Salvador Pérez Martin Cel·lular Barcelona Sumaríssim - Assassinat al Camp de la Bota el 6
1939 CNT de juny de 1940
12 agost Pere Trius Raurich El 7 de febrer de 1939 passa la frontera francesa i el
1939 UGT-PSUC 12 d’agost es presenta en Figueres a les autoritats
franquistes
Sumaríssim - Al febrer de 1942 en llibertat condi-
cional
El 10 de juny de 1943 sobreseïment del procés, lli-
bertat definitiva
26 Ricard Planas Mitjans Procedia de la Punxa, presó de Tarragona, on
octubre ingressa el 20 de febrer de 1939, procedent dels
1939 camps de concentració de Tarragona
Sumaríssim - Al febrer de 1942 en llibertat condi-
cional
4 no- Vicenç Navarro Arnau 22 gener 1940 – Presó del Procedia de La Tabacalera, presó provincial Bil-
vembre CNT Poble Nou bao, on havia ingressat el 17 de maig de 1939
1939 Sumaríssim
7 no- José Barón Ortíz Procedia de La Tabacalera, presó provincial Bil-
vembre CNT bao, on havia ingressat el 22 de maig de 1939
1939 Desembre de 1941 en llibertat condicional


Data Detingut
5 de- Joan Torras [Mas] Procedia de la presó de Heliopolis, Sevilla
sembre ERC Sumaríssim - Posat en llibertat el 18 de desembre
1939 de 1939
28 Rafael Casé Pitarque 3 febrer 1940 – Presó Cel· Procedent del Camp de Concentració de Presoners
gener ERC / CNT lular Barcelona de Guerra del Burgo d’Osma, Sòria, on havia in-
1940 gressat el 22 de maig de 1939, procedent del front
de Valls, Tarragona, on havia estat fet presoner el
13 de gener de 1939
Sumaríssim – 12 anys i un dia de reclusió temporal
Presó: 4 anys i 3 mesos aprox.
Des del 21 d’abril de 1943 en llibertat condicional
7 març Francisco Carrique 6 abril 1940 – Presó Cel· Procedia de La Tabacalera, presó provincial Bilbao.
1940 Meca lular Barcelona A l’octubre de 1942 empresonat a la Cel·lular de
CNT Barcelona. Sembla que a finals de novembre en lli-
bertat condicional
10 març Salvador Olivé Anglés Sumaríssim - Absolt el 5 de juny de 1940
1940 ERC
Conseller Municipal
Març Llorenç Torras Vendrell BDT núm. 51, Madrid Sumaríssim - Al febrer de 1942 en llibertat condi-
1940 ERC cional
Conseller municipal Absolt el 14 d’abril de 1943
23 Miquel Mondragón Presó Cel·lular Barcelona Sumaríssim – 30 anys de reclusió major
octubre Gómez Sembla que a partir del 30 de gener de 1942 queda-
1941 ERC / CNT ria en llibertat condicional
Conseller municipal Llibertat definitiva a partir del 23 d’octubre de
1971

Data Detingut
Alavedra Casas, Fran-
cesc
ERC
Aledon Igual, Vicente A l’octubre de 1942 consta com a empresonat a la
Cel·lular de Barcelona
Alonso González, Sumaríssim
Simón
Barrera Castells [Caste- Sumaríssim - 6 anys i un dia
los], Federico Des del 9 de juliol de 1941 en llibertat condicional
Bastida Periago, Angel Sumaríssim - A l’agost de 1942 sembla estar en lli-
bertat condicional
Becerra Olaeche, An- Sumaríssim - Al juny de 1942 sembla estar en lli-
dres bertat condicional
Berenguer Valls, Ra- Sumaríssim
mon
Blas Vallès, Manuel Setembre de 1942, llibertat condicional – presó ate-
ERC nuada, en tràmit d’obtenir la llibertat definitiva
Canuto Moli, Andres
Carreras Reguan, Josep
CNT
Conseller municipal


Data Detingut
Casado Sorribas, Fran-
cisco
Casal Mas, Jaume
Casé Pitarque, José Al novembre de 1940 consta com a empresonat al
ERC Dueso, Santoña, Santander. En tràmit per a conce-
dir-li la llibertat condicional
Codina Escoda, Pere Sumaríssim - 6 anys i un dia
ERC Des del 22 de juliol de 1942 en llibertat condicional
amb bandejament a Binefar, Osca
Costa Casellas, Valentí Sumaríssim
Costa Colomé, Miquel Sumaríssim
Costa Sans, Joan Sumaríssim
Devés Sánchez, José
Estalle [Estelles] Do- Sumaríssim
mingo, Carlos Al juny de 1941 en llibertat condicional
Fierro Tomàs, Francisco
Galindo, Manuel
[ERC]
González Campos, Ra-
mon
González Contel, Anto-
nio
CNT
González Suñer, Juan Des d’abril de 1942 en llibertat condicional des de
la presó de San Juan de Mozarrifar, Saragossa
Grau Vidal, Fèlix
Guilañá Duran, Lluís
Gusi Balaguer, Joan Sumaríssim
Illán Aparicio, Antonio
CNT
Lapuente Basa, Antonio
Llopis Niella, Antonio Sumaríssim
Massé Gómez [Coma],
Manuel
Monclús Riol, Mariano
ERC
Ollé Tugas, Josep Sumaríssim

Ollé Tugas, Pau
ERC
Oltra Rocamora, Anto-
nio
Pérez Sorribas, Antonio
Piles Climent, Eladio 3
CNT
Piñero Guerrero, José � A partir del 27 de juny de 1942 en llibertat condici-
Joventuts Llibertàries - onal, des de la Cel·lular de Barcelona
CNT
Piñero Ureña, Alfonso Al juliol de 1941 consta en el Batalló Disciplinari
ERC de Manresa.
Al desembre de 1941 en llibertat condicional
Puente Puente, Robus-
tiano
Puerto Segura, Manuel Sumaríssim


Data Detingut
Puig Cabré, Llorenç �5 Sumaríssim
ERC
Reguan Carreras, Do-
mingo
Rios Sarasa, Francisco
Rubio López, Cristóbal Sumaríssim - A l’agost de 1942 empresonat a la
Cel·lular de Barcelona. Poc després sortiria en lli-
bertat definitiva.
Sabater Mora, Francesc Des del 9 de novembre de 1941 en llibertat condi-
ERC cional, de la presó central de Burgos
Sanz Arguedas, Plácido
Serna Martínez, An- Des del 14 de setembre de 1940 en llibertat condi-
dreu cional
CNT
Valero González, Juan 6 Sumaríssim
Valls, Josep Sumaríssim
Vendrell Grau, Josep
Via Tejedor, Marcel·lí Al febrer de 1942 sembla estar en llibertat condi-
cional
Vidal Fuster, Joan
UGT-PSUC
Conseller municipal
Viñas Riera, Ginés Des del 21 de juny de 1941 en llibertat condicional
Manuel Luengo Carrasco

1 En el procés sumaríssim consta la detenció a Sant Feliu de Llobregat el 26 febrer 1939.
2 Detenció en la prefectura de FET y de las JONS de Sant Vicenç dels Horts.
3 També es hi consta un Antonio Eladio Piles Climent que va ser fet presoner el 21 d’octubre de 1938. El 29 de maig de 1940 el van
llicenciar del Batalló de Treballadors núm. 27, de Belchite, Saragossa. De moment no hem pogut constatar si es tracta de la mateixa
persona o son germans.
4 També ens hi consta un Juan Piñero Guerrero. De moment no hem pogut constatar si es tracta d’una errada o son germans.
5 Fill de l’alcalde republicà Llorenç Puig Tomàs.
6 Dins de les peticions d’informes político-socials del Tribunal Militar de Sant Feliu de Llobregat també hi consta la de Francisco
Valero González (CNT).


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

Manuel González Fernández,
dignitat indignada (i 2a. part)

A
mitjans dels anys se- prar, a ells també, per un preu etat Anònima Laboral, allargant
tanta, entre la vaga de equivalent. l’esquifida vida empresarial per
1971 i la de 1976, aban- L’any 1980, en Manolo González mirar de garantir la jubilació al
donat ja tot paternalis- Fernàndez esdevenia regidor de màxim de persones. Després,
me, la Cia. Roca Radiadors es va l’Ajuntament de Viladecans. Du- l’any 1992, a punt de fer-ne sei-
treure de sobre la propietat de les rant onze anys ens representà xanta, en Manolo va passar a co-
vivendes del Poblat. Em sembla dignament en la presa de decisi- titzar a la Seguretat Social com
a mi que, de primeres, es desem- ons per a tots els viladecanencs, a empleat del Partit dels Comu-
pallegava definitivament dels però ben especialment per a la nistes de Catalunya (PCC), sorgit
incompliments urbanístics, de gent dels barris de ponent. Foren de la trencadissa del PSUC, que
segones, ensumant els naixents prop de tres anys al govern amb el contractà fins a la jubilació. A
moviments de lluita reivindicati- en Joan Masgrau, fent-se càrrec partir d’aquest moment i fins ara,
va veïnal, es lliurava de respon- de la Guàrdia Urbana, i dos man- fets els vuitanta anys, ha vingut
sabilitats envers el manteniment dats de mig-opositor a Jaume col·laborant de manera volun-
dels blocs, i finalment gràcies a Montfort. Molt hi té a veure en tària, agraïda i militant a la seu
les vendes, obtenia un bon com- del seu Partit a Barcelona, al qual
plement financer per a l’expan-
sió compromesa amb l’Standar,
de les factories de Sabadell, Al-
calà d’Henares i Alcalà de Gua-
daira. La mitjana del preu de
venda dels pisos, als seus propis
obrers, fou de 150.000 ptes., molt
per sota del preu de les viven-
des semblants d’aquell entorn.
El baix preu facilità la ràpida as-
sumpció d’un acord, però és de
saber que darrere la baratura hi
va haver una topada entre els he-
reus de Roca, de manera que un
d’ells batallà a la baixa en favor
dels treballadors sota pena de
malmetre l’operació.
A la familia González-Sánchez,
en principi, la cosa els va passar Manolo González amb el fet que continua afiliat.
pel damunt. En Manolo i l’Ana els veïns del Poblat no acabessin Direu: Tenint vuitanta anys, ja se-
continuaven resistint al seu quart pagant contribucions especials ria hora que parés. Doncs no.
pis sense voler pagar i Roca Ra- quan a finals dels anys vuitanta El passat mes d’abril, vàreu po-
diadors acumulant raons pel des- se’ls volia cobrar per la urbanit- der llegir al Viladecans Punt de
nonament. Fou finalment la llui- zació del barri. Trobada un article titulat “Los
tada amnistia laboral de 1978 que En la general desfeta i posterior iaioflautas”, on s’explicava míni-
feia enrere els acomiadaments reconversió de la siderúrgia es- mament qui eren, què pensaven,
improcedents a fàbrica, la que panyola de l’any 1981, Laforsa què feien, i per què. El signava
els donà la possibilitat de com- tancà portes i es convertí en Soci-


Manuel González Fernández que Contra les retallades hospitalàri-
també n’és de la colla. es i contra el conseller Boi Ruiz.
Quan indignament la presidenta • 1 de febrer. Ocupació d’un au-
Esperanza Aguirre de la Comu- tobús amb passejada d’anada i
nitat de Madrid, davant les cà- tornada, amb pancartes. Contra
meres de televisió, pretenia des- l’augment de tarifes.
qualificar els acampats del 15M, • 24 de febrer. Ocupació de la seu
anomenant-los de manera insul- de la CAM a Barcelona. Contra
tant “perroflautas”, una colla de el rescat bancari amb diners pú-
persones de més de setanta anys, blics.
que havien anat a donar suport del viure (llegiu la primera part
• 7 de març. Ocupació de les ofi- d’aquest article, al número ante-
als indignats barcelonins, es pre-
cines de la patronal catalana Fo- rior). Als seus vuitanta anys, té
guntaven davant la tele que mi-
ment del Treball. Contra la Refor- clar que li agradaria pintar per
raven, sobre l’adjectiu o nom que
ma Laboral i exigint la retirada als seus néts molts i millors pai-
els podria correspondre amb el
de la llei. satges i natures mortes, que ho
criteri de la mandatària. Bo i es-
coltant-la, en broma un d’ells ex- • 29 de març. Ocupació de l’emi- fa prou bé; com també li agrada-
clamà: nosaltres, amb la data de sora de la Cadena SER. Proclama ria cultivar més intensament el
caducitat de fer el gos ja passada, radiofònica a favor de la Vaga sentit de l’humor amb els seus
podríem ser los iaioflautas, oi? General d’aquell dia. amics, per exemple; o, apropar-se
• 26 d’abril. Ocupació del vestí- molt més a l’art i contemplar la
Així fou com indignats amb la
bul de la Conselleria d’Interior bellesa que ens envolta; o, satis-
indigna dignatària i, sobretot, in-
de la Generalitat. Contra la dela- fer els propis somnis d’infantesa
dignats de veure la retallada de
ció demanada per en Felip Puig i o adolescència; o només fer cas al
drets conquerits gràcies a la llui-
la llibertat dels detinguts el 29M. principi del no desplaer tan pro-
ta de molts d’ells i la ignominio-
• 29 d’abril. Marxa a la presó dels pi de la gent gran; però els “ia-
sa involució política que amb en-
Quatre Camins de la Roca del Va- ioflautas”, observadors de com
gany se’ns imposa, es contituïren
llès. Contra en Felip Puig i l’em- n’és de greu la involució social a
en escamot de torracollons dels
presonament d’activistes. què ens aboca la dictadura dels
centres de poder responsables de
mercats, i de com la satisfacció
la crisi que ens ocupa. • 1 de juny. Ocupació a diferents
de les necessitats més bàsiques,
Des del primer moment hi és en ciutats d’Espanya d’oficines de
i qualsevol dret, queda supeditat
Manolo. Potser hagi estat absent Bankia...
a que cadascú s’ho pugui pagar,
en alguna de les accions (les de En tots els actes exigeixen la pre- han decidit que les indignitats se
caminar massa, tenint vuitanta sència del responsable del lloc, les empassi qui les implanta i uns
anys), perquè s’està a Viladecans s’explica el sentit de l’acte, es dis- tres o quatre cops al mes passen a
i se’n fan més de dues cada mes, tribueix un comunicat que prèvi- l’acció per servir-les amargament
normalment allà a Barcelona. ament es llegeix, potser es canta a qui correspon.
Aquí en teniu una mostra, per alguna cançó, es crida el que
Diuen: “Fins aquí hem arribat.
fer-vos-en una idea: calgui fins a cansar-se, es con-
Ningú ens ha de prendre el viure
• 27 d’octubre. Ocupació de la voca tothom que tinguin a mà a
que ens pertoca, ni tenim per què
seu central del Banc Santander a sumar-se a aquella o a qualsevol
combregar rodes de molí”.
Barcelona. Contra l’especulació i moguda, practiquen la resistèn-
cia passiva fins que els mossos Apa doncs, armilla groga-reflec-
l’oligarquia financera. tant i a tocar allò que no sona, a
els fan fora si el responsable del
• 7 de novembre. Ocupació de dojo i on calgui.
lloc no els rep, i en fan un vídeo
l’agència de qualificació Fitch. Lluitar dignament contra els pro-
que s’acostuma a penjar al Face-
Contra l’especulació i en solida- piciadors de misèria i servitud, en
book.
ritat envers el poble grec. tinguis vint o en tinguis vuitanta
No és que en Manuel González
• 1 de desembre. Ocupació de la d’anys. En això creu en Manolo
Fernández necessiti sovint des-
seu de la Caixa a Badalona. Con- González Fernández, aquest vila-
càrregues d’adrenalina, ni que
tra l’abús bancari i perquè siguin decanenc del Poblat Roca, nascut
sigui de pressió massa baixa,
ells qui paguin la crisi. a Riotinto, que creu també que
no. El que passa és que aquest
• 22 de desembre. Ocupació de senyor va fer de la lluita contra indignar-se és el pas previ a arre-
la Unión Catalana de Hospitales. la submissió i pel respecte als mangar-se per la revolta, en l’es-
drets de les persones el seu sentit perança que els seus néts no hagin
de passar les mateixes penúries.


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

Una mirada als nostres camps (2)

C
ompletant el que explicàvem en el núme- mins, caldrà que respectem sempre, això si, els cul-
ro passat sobre el procés per aconseguir tius, i que no entrem per dins els camps, que prou
una agricultura que realment generés ri- dura és la feina que comporten com perquè a sobre
quesa, cal dir encara un parell de coses hi hagi qui els vingui a fer malbé.
més. La primera, que a Viladecans aquest procés Mirant totes aquestes construccions, i mirant tam-
va ser més lent que als altres pobles del Delta, per bé la riquesa dels conreus, podrem recordar aquells
múltiples causes; l’esforç, aquí, va haver de ser viladecanencs que al llarg de molts anys van anar
més dur i, per tant, més meritori. I és llàstima que creant aquestes xarxes de rec tan complexes i fins i
no tinguem cap estudi a fons de la nostra història tot sofisticades. I de passada, mentre admirem tota
agrícola en els últims dos-cents o tres-cents anys. aquesta obra, podem admirar també els noms de
Perquè és sobre aquesta història que s’ha construït les diverses partides o sectors, alguns dels quals es-
la nostra ciutat. tan indicats en rètols: els Llanassos, els Reguerons,
les Xauxes, les Iques, el Pi Tort, el Serral
Llarg, les Sorres, les Sorrilles... També
podem recordar noms d’altres zones:
les Ràfoles, la Sínia, les Feixa-roques,
l’Enregàs... El nom d’Enregàs és ben
curiós: l’article “en” s’ha enganxat al
cognom Regàs, i s’ha convertit en una
sola paraula. També podem recordar el
nom d’unes terres que deien que eren
de les més bones de Viladecans, i que
ara estan urbanitzades: les Parellades,
pronunciat, en la inoblidable parla vila-
decanenca pagesa, “les Preiades”. Sobre
elles deia Antònia Doñate en el llibre
Viladecans 1930-1980. La mirada d’Antò-
nia Doñate: “Les del Tomacaire, les Pare-
llades i les dels Hermanus eren el millor
del poble. Unes terres que aviat pujava
I també cal dir, en un altre nivell, que, actualment, tot. Per fer horta, això era especial. Eren terres ca-
l’aigua que arriba a les corredores no ve, com abans, lentes, que deien, i flonges. No eren terres grosses
de la pluja barrejada amb les aigües brutes dels usos com són les dels Reguerons, o les dels Llanassos…”.
urbans i industrials. Ara, des de finals dels anys 80, I, per damunt de tots, és clar, tindrem presents els
les aigües brutes es canalitzen cap a la depuradora dos noms més plens d’història, les Àfriques i les
que hi ha vora l’estany de la Murtra, i d’allà tornen Filipines, que en l’imaginari dels viladecanencs de
a pujar canalitzades cap amunt i es distribueixen a les èpoques antigues representaven llocs llunyans,
les corredores. inhòspits i hostils, com ho eren aquells aiguamolls
Explicat, doncs, tot això, ara serà l’hora de conti- que calia colonitzar.
nuar pel Camí dels Llanassos. A la dreta del Camí, I bé. Tornem al Camí Ral. I ara, si volem, podem fer
ja ho hem dit, ens acompanya tota l’estona la cor- un altre recorregut per veure millor tota la varietat
redora. Si ens hi fixem, veurem alguns xupets. En dels nostres camps. Aquest que acabem de fer era
un camp de l’esquerra, podrem veure una filera de per una zona com encerclada, que a vegades sem-
quatre xupets ben aliniats. I ficant-nos pels diversos blava com si fos una mena de reserva. El que ara fa-
camins, amagats entre els canyissars, trobarem els rem serà en terres més obertes, on la riquesa agríco-
valls que, més estrets, ajuden a canalitzar i distri- la està més a la vista. Indicarem un itinerari concret
buir l’aigua entre els camps. Si ens fiquem pels ca-


però, evidentment, si es vol, es poden agafar també ment, podrem veure a la dreta un conjunt d’edifi-
altres camins i desviacions. cacions, modernes, conegudes com “Can Ràfoles” i
Agafem, doncs, el Camí Ral, també conegut com “l’Emissora”; aquest darrer nom és perquè ocupen
Antiga Carretera de València, en direcció a Barce- el terreny del que havia de ser una emissora de rà-
lona. Passem la rotonda de la carretera de la Vila i dio construïda per la Generalitat republicana, i de
continuem. A la dreta ens trobem la masia de Cal la qual es va arribar a instal·lar l’antena. I probable-
Roc de les Marines, una edificació molt notable i ment és allà on s’havia d’instal·lar també una emis-
ben cuidada, que, segons expliquen els seus actu- sora de televisió, en un projecte totalment pioner i
als propietaris, havia estat una posada, on es can- que la guerra i la victòria franquista van estroncar.
viaven els cavalls dels carruatges. Immediatament En l’edificació més propera al camí podem veure,
travessem la riera de Sant Climent. I just després tant a la paret sud com a la paret nord, els pilars
de passar la riera, ens podem aturar un altre cop i amb ànima de ferro que sostenien l’antena.
mirar tot el conjunt de la serralada, amb Viladecans Arribem al camí perpendicular i girem cap a l’es-
a sota, que encara fa prou goig malgrat alguns edi- querra. Al cap d’una mica travessem la via del tren.
ficis que desgavellen el conjunt. A continuació, passem pel pont de sota l’autopista,
Mentre anem seguint la carretera, a mà esquer- i ens trobem al carrer de la Tecnologia. Si continu-
ra podem contemplar tota l’amplària dels camps. éssim recte, travessant els edificis que tenim al da-
Continuem endavant, passem Can Sabadell, també vant, aniríem a parar al carrer del barri de Sales que
a l’esquerra, i just després de les naus de l’Horto- porta el nom de carretera del Prat. I és que l’última
frutícola Muns, agafem el camí asfaltat indicat amb part del recorregut que hem fet correspon precisa-
el cartell de Camí de Cal Dimoni. Contemplem els ment a l’antiga carretera que de Viladecans anava
camps amplis i fèrtils a ban-
da i banda. A l’esquerra ens
acompanya un vall, i més
endavant en començarà un
altre a la dreta.
El camí és recte, fins a un
moment que fa un revolt a
l’esquerra. Just abans del
revolt veiem a la dreta un
barri pintat de color verd.
L’obrim, hi entrem, i seguint
el camí ens arribem a un es-
pai singular: les Basses de
Cal Dimoni, que alguna gent
de l’entorn anomena les Bas-
ses del Dimoni. Ens trobem,
doncs, amb una gran bassa,
amb una fauna destacable,
uns llocs per observar-la i
també taules i cadires per
passar-hi l’estona. Cal dir que l’espai aquest és al
fins al Prat de Llobregat.
terme de Sant Boi i des de la banda de Sant Boi es
pot arribar fins a un aparcament que hi ha habilitat. I ara, per acabar, una altra mirada possible als nos-
tres camps. Aquesta molt ràpida i sense possibilitat
Tornem al camí, que, com hem dit, fa un revolt a
d’aturar-se. Es tracta de pujar al tren a l’estació del
l’esquerra. Després en fa un altre a la dreta. I, des-
Prat i anar fins a l’estació de Viladecans. Poc des-
prés d’aquest segon revolt, ara ja amb un vall a ban-
prés de sortir de l’estació passem sota l’autovia que
da i banda, veiem al camp de l’esquerra una llar-
va a l’aeroport. I, a partir d’allà, a banda i banda,
ga filera de xupets aliniats i, després d’una caseta
contemplem tota l’amplària dels camps, primer de
amb el corresponent rafal –un rafal és un porxo–,
Sant Boi i després de Viladecans. Un magnífic pai-
podrem veure una construcció que alberga un pou.
satge, sobretot si és dia laborable, amb tota l’activi-
Mirant a banda i banda, els ulls se’ns ompliran de la
tat en marxa. I al fons, la serralada que ens acompa-
riquesa i la bellesa dels conreus que anirem trobant.
nya tota l’estona.
Poc després, i just abans que el nostre camí vagi a
morir en un altre camí que el creua perpendicular- Josep Lligadas Vendrell


la memòria en imatges
secció a càrrec de Jaume Muns

Reivindicant l’hospital
Juliol de 1978. Passen els anys
però no les reivindicacions socials.
Manifestació per demanar un hospital i
un ambulatori per Viladecans convoca-
da pels partits politics i sindicats.


PdT 56

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (17)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (9)

Ähnlich wie PdT 56

Ähnlich wie PdT 56 (17)

Mehr von puntviladecans

Mehr von puntviladecans (9)

PdT 56