Pdt 51

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
51 Any 6
15 de gener de 2012
Publicació independent d’informació i opinió

Reinventar la comunicació
Aquesta revista, Viladecans Punt de Trobada, va arribar, el mes passat, al seu número 50. I,
com ja dèiem llavors, n’estem satisfets. I ho celebrarem el proper dimecres dia 18.
Però, alhora que expressem aquesta satisfacció, no podem deixar de dir també que ens
preocupa molt veure com van caient, un darrere l’altre, els mitjans de comunicació més
propers que teníem, els mitjans locals que permetien conèixer el que passa al nostre voltant,
i permetien també fer conèixer idees i opinions de la gent.
Només fixant-nos en el panorama televisiu, la situació és lamentable. Ja fa temps que va
desaparèixer la televisió de Viladecans, i ara veiem com desapareixen també la de Gavà i,
més greu encara, la d’una ciutat tan rellevant com l’Hospitalet. I no, no serveixen de consol
les emissions per internet, que són sempre més limitades, arriben a un sector més reduït de
la població i exigeixen una voluntat molt més activa per seguir-les.
I com la televisió, tots els altres mitjans. Els motius, suposadament, són econòmics. Però
en tot cas la conseqüència és clara: que cada cop més, almenys al Baix Llobregat, l’única
informació que arriba al ciutadà és l’oficial, la del poder, que la utilitza bàsicament per
cantar les seves pròpies lloances.
Ens cal, doncs, reinventar la comunicació. I fer tot el que calgui perquè arribin informacions
més enllà de les oficials, perquè puguem conèixer realment què passa al nostre voltant. Cal
reinventar la comunicació. I nosaltres, des del Viladecans Punt de Trobada, estem disposats a
continuar contribuint-hi.
Us esperem dimecres que ve, a les 7 de la tarda, al Casal d’Entitats Pau Picasso, a la xerrada
d’Ignasi Riera titulada “Que ens volen deixar incomunicats? Reinventem la comunicació!”.

Sumari Equip de redacció
4 Més somriures i menys petards. Bàrbara Lligadas
Anna Besora
M. Carmen Castellano
5 Millorar la gestió dels Ferrocarrils de la Generalitat de Maria Comas
Catalunya. Sergi Turiella Josep Ginjaume
Josep Lligadas
6 Mirar la Torre del Baró. Josep Lligadas Miguel de la Rubia
Mercè Solé
7 Harry Potter i la política. Mercè Solé (els quals, tot sigui dit, no compartim
necessàriament les opinions que en
8 Pròxima circulació, un tren sense parada. Josep aquest butlletí es puguin expressar).
Ginjaume
La distribució d’aquest butlletí es fa
9 20-N: Viladecans, exemple de la desfeta socialista. per correu electrònic. Si no desit-
Carles Lozano geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
10 Les puntes negres del Baix Llobregat a la VIII Biennal de em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
Gènova. Carme Reguant
Si voleu enviar articles per publicar,
11 La mirada aguda. Bitó comú. Eio Ramon tingueu en compte que han d’anar
signats i no sobrepassar les 40 ratlles
12 Recerca històrica: Els milicians de Viladecans al front en o les 600 paraules. Els hauríem de
tenir abans del dia 8 de cada mes.
els primers mesos de la Guerra Civil. Manuel Luengo
El nostre correu electrònic:
14 Històries viladecanenques: Consell de guerra sumaríssim puntviladecans@telefonica.net
núm. 43-IV-1961 (5a. part: Epíleg). Andreu Comellas El nostre bloc:
16 Conèixer Viladecans: La plataforma Salvem el Casc An-
Segueix-nos al Facebook
tic i la recuperació del Centre Històric. Jaume Lligadas

puntviladecans@telefonica.net
Viladecans
Punt de trobada
Publicació independent d’informació i opinió

Dimecres 18 de gener de 2012 a les 7 del vespre
a l’Ateneu Pau Picasso (Passatge Sant Ramon, 2)

Xerrada d’Ignasi Riera
per celebrar els

50
números del Punt de Trobada

Que ens volen deixar
incomunicats?
Reinventem
la comunicació!
Presenta: Josep Lligadas Vendrell

Festa Major d’Hivern 2012

Festa Major d’Hivern
Major d’Hivern

Dissabte
Dissabte
21 de gener del 2012
gener del 2012

LA NIT DEL MAMUT
a les 18,00 h. a la Plaça de la Vila
la Plaça de la Vila

Cercavila
amb torxes, xocolata
xocolata
i vi calent

Diable petards
Diable petards
Raíces de Andalucía
Grallers
Raíces de Andalucía
Diables petards Grallers
Diables petards CADEFOC
Timbalers diables

CADEFOC
Timbalers diables

Coral La Lira
Coral La Lira
Gegants i capgrossos
Gegants i capgrossos
Diable amb
Diable amb
pots de fum
pots de fum

Avituallament
Avituallament

Amb els grallers de Viladecans
Amb els grallers de Viladecans
i de Sant Joan Despí,
i de Sant Joan Despí,
els Diables, els Gegants,
els Diables, els Gegants,
Raíces de Andalucía ii la Coral La lira
Raíces de Andalucía la Coral La lira
I a les 20 h. a la Plaça de la Vila,
I a les 20 h. a la Plaça de la Vila,
Danses tradicionals amb el
amb el
LA

grup Sants & Fot
grup Sants & Fot
Amb la col·laboració51de: 2012
Amb la col·laboració de:
Viladecans Punt de Trobada - Núm. - Gener 3

Més somriures i menys petards

E
l passat dia 5 de gener vàrem anar a veure
l’arribada dels Reis Mags d’Orient, que
tal i com estava anunciat, començava a les
18.00h. Cal dir que nosaltres vàrem arribar
uns minuts tard, però tot estava molt tranquil, tan
sols sonava música de fons.
Ens vàrem col·locar a prop de la rotonda dels
cinemes i vàrem esperar. Mentrestant, observàvem
com mainada, pares i avis s’anaven inquietant
davant el retard en l’inici de l’arribada dels reis.
Nens i nenes cada cop més avorrits no sabien
com posar-se, tan sols l’excitació de veure els seus
particulars herois els feien mantenir l’atenció i no
brunzinar en excés.
Nosaltres finalment vam decidir acostar-nos a
l’escenari, per canviar de lloc i mirar d’animar la
nostra filla. La sorpresa va ser en veure que hi havia
un espectacle de màgia en marxa! No sabem quanta
estona portaven així, però eren dos quarts de set
ben tocats i ni rastre de Ses Majestats. Finalment, els
trempats mags van fer aparèixer aquells esperats
personatges, però poca gent se’n va adonar. A banda
de fer-los seure d’esquena a gran part del públic,
per acabar-ho d’adobar la megafonia va fallar.
Finalment, un gran castell de focs va començar a
esclatar, els primers ben macos i poc sorollosos, de
manera que els infants van mirar amb cara sorpresa
cap al cel. Però de cop i volta van tronar, i plors i
carones amb les orelles tapades van omplir aquell
entorn.
Així doncs, jo em pregunto: No hem après res de
l’experiència del festival Al Carrer? Un espectacle
de màgia, per molt original que pugui semblar la
idea fer aparèixer els Reis Mags de dins d’un ba-
gul, no és un espectacle perquè milers de persones
allà concentrades en puguin gaudir. Suposo que
té a veure amb la crisi i la reducció de pressupost,
però... també s’ha reduït la imaginació? I si no hi
ha diners per a fer segons què, per què hi ha diners
per cremar-los en sorollosos petards que espanten
la mainada?
Per sort, per fi el rei Baltasar era negre de debò. A
Proposo pensar més en els nens i nenes de veure si ara aconseguim que ningú que se suposi
Viladecans, però en aquells que realment viuen que ha de ser negre vagi amb la cara pintada, ja que
el somni dels Reis Mags, aquells que a tot estirar les persones negres no sóc quelcom exòtic que no
tenen vuit anys. Nens i nenes que només volen coneixem –com passava als anys seixanta, on fins
veure aquells personatges que l’endemà faran i tot al cinema sortien amb la cara pintada–, ara
realitat les seves il·lusions. En resum, una arribada formen part de la nostra quotidianitat.
menys llarga, que doni el veritable protagonisme
a l’aparició de Ses Majestats i una cavalcada més Bàrbara Lligadas
farcida i extensa. Més somriures, menys petards.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 4

Millorar la gestió dels Ferrocarrils de
la Generalitat de Catalunya

A
quí us faig arribar aquestes peticions
signades, amb data del passat 2 de
desembre, per les entitats Bici Baix
Llobregat i Sant Boi Camina:
“Les associacions Bici Baix Llobregat i Sant Boi
Camina volen donar a conèixer la problemàtica que
presenta la saturació dels trens dels Ferrocarrils de
la Generalitat en les hores punta al Baix Llobregat.
En els dies feiners van molt plens de gent que va a
treballar, la situació s’agreuja en els trens que abans
d’arribar a Sant Boi de Llobregat, els qual ja arriben
de gom a gom. Això provoca moltes incomoditats
als passatgers, i si es porten objectes com carros,
cotxets o bicicletes, encara fa que hi hagi més
limitacions d’espai.
També creiem que aquestes situacions s’agreujaran fins que arriba a les estacions de les línies de Metro
en els propers mesos, sobretot en el 2012, quan es per a fer els transbords. Cert que potser en altres
talli la circulació de vehicles a Sant Boi de Llobregat hores amb menys viatgers es plantegin reduccions
per a fer les connexions amb la Ronda del Litoral. en la freqüència i horaris de les línies, però això no
Ja que el trànsit motoritzat, sigui en vehicles té sentit en les hores punta, quan la relació de cost
particulars o públics, no podrà absorbir-se per les per usuari està optimitzada.
carreteres. El desplaçament d’usuaris cap al tren Fem aquesta petició amb la suficient antelació
serà més important, i augmentarà la saturació amb perquè els responsables de l’empresa dels FGC,
l’increment dels riscos per als passatgers. els alcaldes afectats, amb presència al consell dels
Per a solucionar aquests problemes demanem que FGC, i les administracions públiques corresponents
s’afegeixin noves unitats de tren durant la circulació prenguin les mesures demanades, com per exemple,
en hores punta dels dies laborables. Fem aquesta la comanda de més material ferroviari”.
petició especialment per a la Línia 8, des de Molí
Sergi Turiella
Nou a Barcelona, ja que presenta un efecte d’embut

Divendres 20 de gener, de les 5 a les 7 de
la tarda, vine a veure la colla del Mamut a la
plaça de la Vila.

Hi trobaràs mocadors del Mamut (del millor
cotó, mocadors “per a tota la vida”), gots
reciclables del mamut (per posar-hi vi, o
xocolata, o el que et sembli) i adhesius per al
teu cotxe. Què et sembla?

Tot a preu mòdic i a la salut del Mamut i de la
Festa Major.
T’esperem.


Mirar Viladecans / 2
Mirar la Torre del Baró

E
n el número passat, convidàvem des d’aquesta
pàgina que titulem “Mirar Viladecans” a mirar
la Torre Modolell. Ara, la invitació és a mirar la
torre del costat, la Torre del Baró, que és molt
més antiga. I és que la Torre del Baró és un castell. Pràcti-
cament quadrat –una mica més ample a la part nord que
a la part sud–, no gaire gran, però que dóna una imatge
de solidesa i de potència. Un castell que a primer cop
d’ull ja es veu que és fruit de diverses etapes de cons-
trucció: un castell fet a trossos, podríem dir. És l’edifici
més antic del nucli urbà de la població, i aquí tenien la
residència els senyors de Viladecans.
Val la pena que ens asseguem una estona a mirar-lo. El
banc de pedra que hi ha davant de la Torre Modolell
és el lloc ideal per fer-ho. Així doncs, ens hi asseiem.
I tranquil·lament, a poc a poc, ens anem mirant l’edi-
fici. La part sud es veu com més noble i ben feta, amb part de la paret, molt dignament, i s’ha obert la porta
carreus de pedra vermella, i la part nord més desigual, per on actualment s’entra a l’edifici.
amb les parets amb pedra de diversos tipus: vermella I, un cop vistos tots els elements de la torre, ens estarem
no treballada, llicorella, totxo. una estona sense fer res, simplement mirant-nos el con-
La façana principal és a la part més noble, i dóna al junt, que fa molt de goig.
carrer del Doctor Ros. Està formada per dues torres Un cop ens hem mirat la torre asseguts al banc, anirem
quadrades, amb un mur una mica més baix que les a donar-li la volta. Passarem pel carrer del Doctor Ros,
uneix. Al centre, la porta d’entrada, i a dalt, al segon i ens aturarem davant la porta principal. Mirarem cap
pis, el matacà, aquesta mena de balcó fortificat que amunt, cap al matacà, i ens fixarem en els forats de les
no serveix per sortir a mirar el carrer sinó per vigilar espitlleres als costats i al davant, i també els forats a
i defensar-se de possibles enemics. Mirem també les la part de sota, que servien per poder-hi llançar el que
finestres de la façana principal. Al primer pis, a la banda calgués (per exemple, oli bullent) si algú volia entrar a
del carrer del Doctor Ros hi veien al mig una finestra l’edifici. Ens adonarem també de les altres espitlleres i
amb set lòbuls, i a banda i banda dues altres d’iguals troneres de la façana. I, des de la porta principal, farem
però només amb un lòbul; a la torre per la banda del un cop d’ull al pati, del qual parlarem en el número
carrer d’Àngel Guimerà hi trobem la més treballada de que ve.
totes, amb doble arc i una columneta al mig. I al segon Pugem ara les escales del carrer del Doctor Ros (que
pis, a cada banda del matacà, una finestra quadrada abans, precisament, era conegut com el carrer de les Es-
i una altra de lobulada, però més petita i senzilla que caletes), i mirem la paret que dóna al carrer de l’Antiga
les de baix. També, sota les finestres del primer pis, hi Riera. És una paret compacta, forta, sense obertures a
veiem els forats de les espitlleres i troneres, que servien la planta baixa, només amb tres finestres lobulades al
per vigilar i atacar els possibles enemics. I ara ens mirem primer pis i tres finestres sense ornamentació al segon.
les altres finestres que donen al carrer Àngel Guimerà. En tota aquesta banda només hi trobem un detall, di-
Les del primer pis són lobulades, mentre que les del guem-ho així, de fantasia: una petita i delicada finestra
segon són simplement quadrades i força petites. Queda gòtica al segon pis, a la banda esquerra.
clar, amb tot plegat, que el primer pis era la residència
dels senyors, i el segon les golfes. I finalment, acabem el recorregut a la banda nord, que
porta el nom de passatge de la Torre del Baró. Aques-
Després de tot això, aixequem els ulls cap a dalt de tot, ta banda té poc interès històric, perquè és gairebé tota
on ens trobem amb dos tipus de merlets: uns de més d’obra nova, que encaixa bé amb el conjunt; la paret
amples, amb espitlleres al mig, que coronen els murs, i originària, de la qual se’n veuen trossos, és formada
uns altres de més estrets i punxeguts, que coronen les per materials diversos, incloent-hi brancals i llindes de
torres. Aquests merlets punxeguts han estat restaurats pedra reaprofitats.
i refets recentment.
El mes que ve entrarem a dins, i explicarem també una
Podem mirar també la part de baix de la banda del car- mica la història de l’edifici.
rer d’Àngel Guimerà, on s’ha refet amb totxo vist una
Josep Lligadas Vendrell


Harry Potter i la política
Fer política no està de moda
Moltes i molt enraonades són les crítiques que se
senten al funcionament de les institucions polítiques
i dels partits. Tot hi ajuda: la corrupció, els pesants
aparells de partit, la seva manca de transparència,
la demagògia, la manca de pedagogia, la rigidesa,
la manca de debat, el personalisme, l’arbitrarietat
i l’aparent inutilitat de certes institucions, amb un
llarg etcètera que cadascú podem bastir al nostre
gust. Tot plegat es reforça amb l’evident (o només
aparent?) distància entre les institucions polítiques
i qui realment talla el bacallà, i, a Catalunya, amb
el desgraciat paper judicial i polític en relació a
l’Estatut.
Fer política, doncs, no està de moda. I tothom s’anima
a criticar el sistema, sovint amb contundència. De
manera que els qui encara formem part d’un partit
gairebé ens hem de justificar. I de la política només
veiem allò que no funciona i som incapaços de veure-
hi i de valorar la gent que altruistament hi posa hores S’obre camí el concepte de les dues velocitats. Els
i esforços, que també existeixen. I som incapaços de qui tirin endavant, que es paguin uns serveis privats
reconèixer que molts dels serveis de què gaudim han o concertats de qualitat. La resta, que es conformin
estat treballats, reivindicats, posats en marxa gràcies amb uns serveis de mínims. Uns estaran destinats
a mesures polítiques de colors diversos. La política a la glòria, i els altres a la mà d’obra barata d’usar
és lenta i complexa, el consens és desagraït. Avui i llençar. En el fons hi ha aquesta mena de sentit
volem immediatesa i una bona imatge. ètic curiós que ve a dir que a qui li van bé les coses
és perquè s’ho mereix. I a qui no, és perquè o no
Per als més vulnerables la política és vol treballar o no té el “pedigrí” suficient. I a més
imprescindible a més el “càstig” s’estén de generació en generació,
prescindint dels mèrits personals.
La gent més vulnerable (els qui no tenen feina,
les petites empreses, els nouvinguts, les dones,
els joves, els malalts, els discapacitats) tenen com
Màgia i política
a única arma la política. En un estat social de Com es pot modificar això? Si passem de la política,
dret com és el nostre, el benestar per al conjunt només ens quedaran en Harry Potter i la seva vareta,
s’estableix a través de la fiscalitat i a través de la que són simpàtics però no sé si gaire eficaços en
qualitat dels serveis públics, això que justament el món real. Perquè desprestigiar la política sense
ara s’intenta desmantellar: la salut, l’educació, els treballar de forma compromesa, constant, crítica,
serveis socials, la cultura... L’Estat del Benestar és honesta, desinteressada, imaginativa, dins o fora
la forma més eficaç i pacífica de redistribució de la de l’actual sistema, des dels partits o des de les
riquesa i, per tant, de promoció de la igualtat. I a mi associacions, per regenerar-la és obrir directament
tot plegat em retorna al vell esquema de la lluita la porta al feixisme que farà pagar els plats trencats
de classes, que durant anys s’ha menystingut, però als més febles i que s’expressa dictatorialment i
que em sembla que cal recuperar, en la seva forma agressivament. Només cal mirar l’Europa dels anys
de consciència de classe, és a dir: lucidesa sobre la 30. I aquest no és un joc gens desinteressat. Expressar
pròpia situació, capacitat de dibuixar una utopia rebuig sense compromís només beneficia els qui
–uns objectius a llarg termini– i d’organitzar-se i tenen poder i diners, que, com menys participació
de treballar-hi amb constància. Confiança contra hi hagi, més oportunitats tindran de reforçar-se.
por. Compromís col·lectiu versus individualisme.
Mercè Solé
Cohesió contra discriminació.


Pròxima circulació,
un tren sense parada

É
s possible que hagin sentit aquesta
frase més d’una vegada, sobretot si
són usuaris habituals del Rodalies.
Servidor n’és un i està esgotat
d’escoltar-la a les andanes de la nostra
estació cada dos per tres. Fora de les hores
punta i ja no dic els caps de setmana, és tot
un clàssic, un fil musical tronat que fa olor
de rovellat i de presa de pèl. La circulació
de combois per la línia Barcelona-Vilanova
està saturada, ens diuen, i les vies no donen
per a més. Això es tradueix en un abús de la
paciència dels ciutadans que –per activa o
per passiva– opten per viatjar en transport
públic. Ens ho posen difícil, però tot i així
som una multitud la que, obedient i sense
soroll, es desplaça cada dia en tren cap a
Barcelona. Som herois anònims, homes i dones tren va passar de llarg pel mig dels camps i a Gavà
del cap dret que s’aventuren cada dia, a primera va fer parada amb una estació a tocar el centre del
hora del matí, a trobar un racó enmig d’espais poble, al costat de l’antiga carretera de Barcelona.
atapeïts i plens d’humanitat camí de la feina o la Error fundacional que encara paguem car. Recor-
universitat. dem que l’estació de Viladecans es va inaugurar als
anys noranta (!) del segle passat, amb més de 100
Sense entrar en localismes carrinclons, hom es pre-
anys de retard respecte el poble veí, i molt allunya-
gunta per què tots els trens de rodalies s’aturen
da dels principals nuclis habitats.
a l’estació de Gavà (46.250 habitants el 2011) i no
ho fan a Viladecans (64.737 habitants)? Per què els Mentrestant i malgrat el pes de la història, continuo
trens amb destinació Sant Vicenç de Calders passen preguntant-me per què l’estació del nostre municipi
de llarg pel nostre municipi i, en canvi, s’aturen al sembla més un baixador que una veritable estació?
municipi veí? Per què obliguen els veïns de Vilade- Han passat darrerament per la de Gavà? Facin-ho
cans i Sant Climent a perdre el seu temps, tan valu- i descobriran un edifici històric remodelat fa poc,
ós com el dels altres, esperant els trens en direcció a elegant, amb escales mecàniques, ascensors nous,
Vilanova o Castelldefels? Han calculat la quantitat passos soterrats dignes... Tampoc estem parlant de
d’hores a l’any que perdem esperant el tren adequat luxes, senzillament d’unes condicions confortables
a Sants, Passeig de Gràcia o l’Estació de França? i adaptades als nostres temps. Condicions que cos-
ten de trobar a l’estació de Viladecans on predomina
Un intueix que la història, com en tantes altres
un cert desencís, una combinació d’abandonament
ocasions, hi té molt a veure: quan el ferrocarril va
i deixadesa alhora. I no ajuda pensar en la nova es-
arribar al Baix Llobregat a finals del segle XIX per
tació soterrada del Prat o en els Ferrocarrils de la
connectar Barcelona amb Vilanova va trobar un Vi-
Generalitat a Sant Boi, amb parada just al rovell de
ladecans petit, un poble de pagès sota la falda del
l’ou i connexions a Plaça Espanya cada dos per tres.
Montbaig. Al seu costat un Gavà amb més vocació
Ja ho diuen que més val no fixar-se en el veí però,
industrial i més habitants, tot i que cap dels dos mu-
què volen que els digui, alguna cosa no hem fet bé
nicipis superava els 1.500 habitants. El resultat va
amb el tren a Viladecans.
ser nefast per als interessos locals: a Viladecans el
Josep Ginjaume


20-N: Viladecans,
exemple de la desfeta socialista

S
’han fet ja moltes anàlisis del 1977 1979 1982 1986 1989 1993 1996 2000 2004 2008 2011
PSC 15 17 25 21 20 18 19 17 21 25 14
resultat electoral del passat
CiU 11+2 8 12 18 18 17 16 15 10 10 16
20-N, a diferents nivells. PP 1 1 8 6 4 8 8 12 6 8 11
Com és sabut, el Partit Po- ICV 8 8 1 1 3 3 2 1 2 1 3
pular obtenia el millor resultat de ERC 1 1 1 1 1 1 8 3 3
la seva història (el 186 diputats de UCD 9 12
Rajoy superen els 184 d’Aznar l’any CDS 1 1
2000) i fa el segon millor registre en Diputats catalans al Congrés
època democràtica (només per dar-
rere dels mítics 202 diputats “Por
a segona força (en eleccions espa- • Un quart grup de descontents,
el Cambio” de Felipe González el
nyoles això ha passat sempre des més heterogeni, es reparteix en-
1982)
de 1996), però queda tres dècimes tre l’UPD de Rosa Díaz (593 vots,
A Catalunya, Convergència i Unió per sota del seu rècord històric, el insuficients per fer un resultat
va guanyar les eleccions per primer 24,8% de l’any 2000. rellevant), Plataforma per Cata-
cop, trencant amb deu victòries lunya (però el seu percentatge
• 1.520 vots van a l’esquerra, a ICV-
consecutives del PSC (totes les pos- és la meitat del que va assolir a
EUiA, que només rendibilitza la
sibles, des de 1977); CiU havia que- les eleccions municipals) i també
quarta part del descens socialista,
dat segona en totes les ocasions des vots en blanc (dobla el seu pes,
situant-se als nivells de l’època
de 1982. El més destacable és que fa 2,1%) i l’abstenció (creix un 2,5%,
d’Anguita i Ribó, el 1996.
només tres anys el PSC va guanyar situant-se en el 32%).
per 15 escons de diferència (25 con- • 1.323 vots van al catalanisme de
CiU, ja sigui com a suport a les En resum, Viladecans és un exemple
tra 10), i ara és CiU qui s’imposa per
polítiques austeres d’Artur Mas de la gran davallada socialista
dos diputats (16 a 14).
o com a rebuig als incompliments a Catalunya; queda per veure si
I a Viladecans? Evidentment, va aquests resultats són conseqüència
de Zapatero en matèries com l’Es-
tornar a guanyar el PSC, amb puntual de la crisi o marquen
tatut i el finançament. Els 4.872 de
un 38,1%. És l’onzena victòria tendència de cara a les eleccions a
CiU són la xifra més alta en elec-
consecutiva en eleccions generals. venir els pròxims anys.
cions espanyoles a Viladecans. És
Però el resultat va ser molt dolent:
una pujada de 4,5% Carles Lozano
es tracta d’un descens de 6.847 vots
i d’un 19,9%. Són xifres d’una gran
magnitud, el PSC havia superat Resultats
2011 2008
sempre els 18.000 vots amb Zapatero a Viladecans
de candidat, però el seu comiat, en PSC 12.075 v. 38,1% 18.927 v. 58,1%
plena crisi econòmica, ha portat la PP 7.749 v. 24,5% 6.086 v. 18,7%
pèrdua d’una tercera part d’aquests CiU 4.872 v. 15,4% 3.549 v. 10,9%
vots. Val a dir que els 12.075 vots
rebuts són més que els que té el ICV-EUiA 2.993 v. 9,4% 1.511 v. 4,6%
PSC en eleccions municipals o en PxC 946 v. 2,9%
eleccions catalanes, però al mateix
ERC-RI 795 v. 2,5% 991 v. 3,0%
temps és la xifra més baixa pels
socialistes en eleccions generals des UPyD 669 v. 2,1% 76 v. 0,2%
de 1989!
Qui guanya el sis mil vots que
perd el PSC? Doncs es repar-
teixen gairebé a parts iguals, en
quatre direccions:
• 1.668 vots van cap a la dreta, el
Partit Popular recull els vots que
volen un canvi contundent de go-
vern a Espanya. Se situa així com
Més informació a www.historiaelectoral.com/mviladecans.html


Les puntes negres del Baix Llobregat
a la VIII Biennal de Gènova

E
l passat mes de novembre es va celebrar a la ciutat italiana de
Gènova la “VIII Biennal de Puntes i Brodats” i Catalunya va tenir
l’honor de ser convidada a participar-hi per la particularitat que
tenen les nostres puntes respecte de les altres que es produeixen
a l’Estat Espanyol.
Aquest any la Biennal va tenir lloc al Palau Imperial de Gènova, i en
les seves vitrines hi varen estar exposades
una varietat de peces catalanes de gran
valor artístic, com per exemple “el ret fi”,
“la blonda de l’Arboç” i una important peça
il·lustrativa del que és la “punta negra del
Baix Llobregat”. Aquesta excepcional peça,
havia estat elaborada per la prestigiosa
mestra artesana de puntes al coixí Roser
Pujol, resident a la nostra ciutat de
Viladecans.
La Presidenta de l’Associació de Puntes i
Brodats de Gènova, Sra. De Fábula, en la
presentació de l’acte va agrair especialment
a l’ACP que hagués acceptat participar a la
Detall de una mantellina VIII Biennal amb una aportació de peces tan
feta a punta negre.
valuoses i tan diverses. Un cop feta la presentació inaugural, la presidenta
de l’ACP, Sra. Maria Jesús González va prendre la paraula per agrair la
invitació i explicar les característiques i les diferents tècniques de les puntes
catalanes, així com els instruments i eines tradicionals amb què treballen
les nostres puntaires.
No cal dir que va ser una experiència molt satisfactòria, especialment en
veure el gran interès que van despertar en els artesans i artesanes italians,
les nostres blondes i puntes al coixí.
Carme Reguant

15è. Concert Festa Major d’Hivern
amb les actuacions de:

15è
CONCERT
CORAL LA UNIÓ (de Castellbisbal)
FESTA MAJOR COR & CANTS
D’HIVERN
Amb les actuacions de:
COR SOM I SEREM
CORAL LA UNIÓ
(de Castellbisbal)
COR & CANTS
COR SOM I SEREM
Diumenge, 22 de gener, a les 18 h. a l’Auditori Àtrium
(Ambdós de Viladecans)

Diumenge 22 de gener, a les 18 h
Entrada gratuïta
Auditori Atrium – Entrada gratuïta
Organitza: Cor Som i Serem
Col·laboren:
Departament de Cultura – Atrium Arts Escèniques –
Organitza: Cor Som i Serem
Federació de Cors de Clavé
Amb el suport de: Hi col·laboren: el Departament de Cultura – Àtrium Arts
Escèniques – Federació de Cors de Clavé


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Botaurus stellaris- Bitó comú- Avetoro
Espais Naturals del Delta del Llobregat 07/01/12

És un ocell d’aiguamoll i viu als canyissars de llacunes, embassaments i goles abandonades
de rius. A Catalunya n’hi ha una minsa població reproductora. Es molt escàs, amb una po-
blació nidificant al límit de l’extinció. Es camufla perfectament, tot estirant el bec enlaire i
restant immòbil en aquesta posició, perquè, d’aquesta manera, deixa al descobert una sèrie
de ratlles obscures i clares en el coll que trenquen la seua silueta i la difuminen en el fons
de tiges grogues i d’ombres fosques.


Recerca històrica
Els milicians de Viladecans al front en
els primers mesos de la Guerra Civil

E
l juliol passat es van complir va fer càrrec, també, de la majoria de Maurín, al davant de la qual hi
75 anys del cop d’estat les armes, una vegada assaltades les estarà Jordi Arquer. Aquestes dues
militar que va provocar la casernes de Barcelona. Fracassa el columnes també es dirigiran cap al
Guerra Civil a Espanya. cop d’estat i comença la revolució. front d’Osca.
L’aniversari ha tingut escàs ressò El 21 de juliol, la Generalitat, en El 3 d’agost sortirà del port de
mediàtic i m’atreviria a dir que un intent de controlar la situació, Barcelona en direcció a Mallorca,
tampoc acadèmic i universitari, crea el Comitè Central de Milícies el cos expedicionari, format per
enfosquit per la forta crisi econòmica Antifeixistes de Catalunya, on tenen militants d’Estat Català, del PSUC
que patim i per la situació política una clara hegemonia els anarquistes i anarquistes de la CNT-FAI, sota el
de contesa electoral que hem viscut de la CNT-FAI i on Joan Garcia Oliver comandament del capità Bayo per
en els darrers mesos. Ara que dirigirà el potent Comitè de Guerra, intentar que les Illes Balears tornin
sembla que alguns volen amagar encarregat entre d’altres assumptes, a la legalitat republicana. L’operació
el que s’ha denominat la “memòria de formar les milícies, alternativa militar fracassarà i la nit del 3 al 4
democràtica”, crec que s’ha de ciutadana popular a l’exèrcit que, a de setembre les tropes republicanes
mantenir i continuar en la recerca la capital i a moltes guarnicions de a Mallorca són reembarcades cap a
i difusió del període republicà pel Catalunya, havia quedat totalment la península.
que té d’exemple de lluita per la desarticulat. Ràpidament, els A primers de setembre es formaran
democràcia i els drets socials i de la dirigents polítics i sindicals fan les darreres columnes milicianes:
classe treballadora. En aquesta línia crides a la mobilització ciutadana la Roja y Negra, integrada per
s’emmarca aquest article que pretén per a recuperar per a la República milicians anarquistes, i la Macià-
recuperar la memòria d’aquells l’Aragó que majoritàriament havia Companys, formada per militants
viladecanencs que van participar quedat en mans dels militars i simpatitzants d’ERC. La primera
en les columnes milicianes que van revoltats. Saragossa, referent de s’encaminarà cap al front d’Osca i la
sortir de Barcelona per defensar la l’imaginari anarquista, i Osca seran segona cap a Alcanyís i Montalbán
República i els treballadors davant els punt de mira de les columnes (Terol).
el cop d’estat militar i el feixisme que sortiran de Barcelona en els
que va suposar l’acció del general Aquesta és la seqüència de la
dies següents.
Franco i la resta de militars i civils formació i desplegament de
Entre el 22 i 23 de juliol, les columnes milicianes des de
sollevats el 18 de juliol de 1936.
espontàniament, sortiren els primers Barcelona cap als fronts de guerra
La tarda del diumenge 19 de juliol grups de voluntaris anarquistes de Terol, Saragossa, Osca i les Illes
de 1936 la revolta militar a Barcelona que marxaren, direcció Lleida, cap Balears. Ara vegem quina va ser
pràcticament estava sufocada. Les al front de l’Aragó. El 24 de juliol la participació dels milicians de
unitats militars que havien sortit de ho faran les dues grans columnes Viladecans en aquestes columnes
les seves casernes, la matinada del anarquistes: la columna Durruti, en els primers mesos de la guerra.
diumenge, van ser aturades pels dirigida pel mateix Buenaventura
treballadors, enquadrats cadascú Hem pogut conèixer la participació
Durruti, i la columna Ortiz, dirigida
dins dels seus partits i sindicats, dels nostres veïns gràcies a les
pel fuster anarquista Antonio Ortiz.
amb la col·laboració dels forces de la relacions dels subsidis pagats
El seu objectiu malaguanyat serà
Guàrdia Civil i el Cos de Seguretat per la Generalitat als familiars
deslliurar Saragossa del feixisme.
i Assalt que es van mantenir fidels dels milicians que van marxar al
El 25 de juliol sortirà una altra
a la República i a la Generalitat de front, que es poden veure al Portal
columna anarquista, comandada
Catalunya. Ni l’arribada, a mig matí, d’Arxius PARES del Ministeri de
per Domingo Ascaso que es dirigirà
de l’insurrecte general Goded, que Cultura (http://pares.mcu.es/
al front d’Osca; el mateix dia, també
havia sollevat Mallorca, va impedir Pares). Els pagaments es realitzaven
es produeix la sortida de la columna
que els treballadors es fessin càrrec a traves del Consell Municipal de
del PSUC-UGT, anomenada Karl
de la situació. El carrer era de les Viladecans i en ell ens consten les
Marx i dirigida per Josep del
classes populars, el moviment signatures de l’alcalde, Llorenç
Barrio, i la columna del POUM,
anarquista dominava la situació. Puig (ERC), i dels membres del
també anomenada Lenin o Joaquim
Sindicat majoritari a Catalunya, es Comitè de Milícies Antifeixistes de


La majoria dels milicians que es
van incorporar a la columna Roja
i Negra van quedar destacats en el
front d’Osca, altres van estar en les
poblacions de Banastars, Barbastre
o Tardienta (Osca) i Azaila (Terol)
o Sástago (Saragossa). La totalitat
dels milicians de Viladecans que
es van incorporar a la columna
Macià-Companys van ser destinats
a Alcanyís, Terol.
A destacar, pel que implicava de
compromís personal i familiar
amb el sistema de drets i llibertats
republicanes, la participació en
les milícies de sis parelles de
germans: Carles i Sebastià Carbó
Clavé, d’ERC; José i Andrés Casé
Pitarque, també d’ERC; Antonio i
José González Contel, de la CNT;
Document del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya que
relaciona els milicians de Viladecans que estan en el front de guerra,
Antonio i Manuel Illán Aparicio, de
novembre de 1936. Centro Documental de la Memòria Història, Salamanca. la CNT; José i Manuel Mora Gómez,
Portal d’Arxius Pares dels Ministeri de Cultura. de la CNT i finalment, Francesc i
Salvador Romaguera Romero, de la
Viladecans: Josep Iturrioz (ERC), en aquest aspecte i en alguns casos UGT i ERC, respectivament.
Pere Codina (ERC ?), Joan Carrique es força contradictòria; així per A finals de setembre de 1936 el
(CNT) i Marià Sajuan (CNT). La exemple en una de les relacions es Govern de la República per tal de
normativa del Comitè Central de fa constar que els primers milicians fer front amb major efectivitat,
Milícies Antifeixistes de Catalunya que es van allistar ho van fer el 21 disciplina i organització a l’exèrcit
establia que el subsidi només el de juliol (Miguel Muñoz Martínez rebel, va decretar la militarització
podia cobrar el familiar designat i Antoni Navalón Rod) i que els de les milícies i la formació d’un
pel milicià o en el seu defecte el següents ho van fer el 2 d’agost nou exèrcit, l’Exèrcit Popular, on
familiar més pròxim, començant (Sebastià Carbó Clavé, Josep s’enquadrarien totes les columnes
per la dona i els fills; que no es Raurich Nicolau, Andreu Serna milicianes i tots aquells militars
paga subsidi si el patró del milicià Martínez i Josep Ferrer Rosell). professionals que havien restat
segueix pagant el jornal i que el Les relacions assenyalen que fins fidels a la República. D’aquesta
subsidi era de 10 ptes/dia, mentre al 20 d’agost no hi hauria cap més manera la majoria de les columnes
el milicià romangués al front. allistament, malgrat que en algunes milicianes s’integrarien en la nova
D’aquestes relacions es deriva que altres s’esmenta que el 3 d’agost estructura militar de Brigades
Viladecans va aportar, des de juliol es van allistar José Casé Pitarque, Mixtes, no sense l’oposició, en molts
a novembre de 1936, un total de 74 Ferran Garcia Masó i Antonio Illán casos, de les milícies anarquistes.
milicians a les diverses columnes Aparicio. Entre el 2 d’agost i el 30
A partir d’octubre del 36,
que es van formar a Barcelona. de novembre es va produir un
s’enfronten dos exèrcits, si bé tots
Majoritàriament, en un 58 % –43 degoteig constant d’allistament dels
els especialistes militars subratllen
milicians–, eren de la CNT i entre milicians locals, si bé l’allistament,
l’eficàcia, disciplina i organització
les diverses columnes anarquistes majoritàriament, es va concentrar
–a banda de disposar de mes
en les quals es van integrar cal en els dies 2 i 16 de setembre de
armament– de l’exèrcit rebel sobre
destacar la Roja y Negra amb 30 1936. El 2 de setembre es van
l’exèrcit republicà, més voluntariós
milicians. La resta de milicians es inscriure la gran majoria (19 de 28)
però poc disciplinat i instruït i dotat
van integrar en la columna Macià- dels milicians de Viladecans que es
amb menys material bèl·lic durant
Companys, d’ERC (28 milicians, 38 van incorporar a la columna Macià-
tota la contesa militar.
%). A les columnes del PSUC-UGT Companys i el 16 de setembre, 25
dels 30 milicians que es va integrar En el proper número de Viladecans
i del POUM només es van integrar
a la columna Roja y Negra de la Punt de Trobada publicarem la
dos i un milicià, respectivament.
CNT. Les dates són coincidents llista completa dels milicians
Les dates d’allistament dels viladecanencs.
amb la formació i sortida al front
milicians s’estenen des del 2
d’aquestes columnes tal i com
d’agost fins al 30 de novembre de Manuel Luengo Carrasco
hem comentat amb anterioritat.
1936, malgrat que la documentació


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

Consell de guerra sumaríssim
núm. 43-IV-1961 (5a. part: Epíleg)

L
a dictadura fou una una aventura, això de deixar ca econòmica i social del comença-
monstruositat. Així seva per anar ben lluny a guanyar- ment de la dècada del 1960, esta-
havia estat gestada. se les garrofes, vint, vint-i-cinc o blertes per garantir la propietat
Amb ella, la dignitat trenta anys després d’acabada molt abans que el viure, per més
humana no pogué volar gaire la guerra. Fins i tot, encara avui, negacionistes que sorgeixin.
més amunt d’un pam de terra. hi ha a qui li molesta constatar Derrotats a la Segona Guerra
Dues generacions van ser que sota l’amuntegament de Mundial els dos aliats de Franco
pràcticament anorreades. diversitats desarrelades hi havia a la Guerra d’Espanya, el país
Però hi ha, encara a dia d’avui, –i encara hi ha– una cultura i restà tancat en si mateix, i la
a qui no agrada que li recordin una llengua catalanes dignes i feinada era sobreviure. Quan el
que els Consells de Guerra suficients per ser el pal de paller Pla Marshall hagué posat la resta
Sumaríssims eren cosa, diguem- de la necessària cohesió social i d’Europa en la senda del fort
li, normal, vint-i-cinc anys després l’autoestima viladecanenca. creixement i de l’alt consum, el
del “Alzamiento Nacional”. El Perquè aquells als qui els va anar Pla d’Estabilització de 1958 obrí
d’aquest relat en concret, que ara prou bé llavors, i podria ser que les portes per importar capitals,
acabo, era el que feia quaranta- els anés bé encara, segurament, exportar atur i malbaratar
tres de l’any 1961, a la IV Regió es fan l’orni cercant un profit per- platges amb sol. El Consell de
Militar (Catalunya). També hi ha a sonal que no serà tal. La tossuda Guerra 43-IV-61 vingué a ser com
qui sap greu reconèixer i recordar veritat i memòria històrica conti- pedra fitona i pedra de toc entre
que el seu propi fet migratori era nuarà donant categoria de mons- les dues anorreades generacions
per raó de la fam, i s’estimen més truositat a aquelles realitats que viladecanenques. Els indignes
dir que era quelcom semblant a caracteritzaven la vida política,


volgueren estroncar tot intent Zamora... que bonic que era allò lleis de ferro del seu mercat. Si ets
de restablir la dignitat humana de veure el món per la finestra conflictiu, al carrer. Si et rebel·les,
al Pla del Llobregat i fer de les televisiva... i discutien sense t’elimino. Si em combats, et
víctimes l’espantall necessari per embuts i sense massa arguments bombardejo. Si no em vols fer
a la nova etapa d’acumulació i científics, si serien els russos o els cas, et margino. Si obres massa la
transformació industrial, venint americans els primers a posar en boca, et trenco la cara.
a dir: “De canvis, res de res”. òrbita un astronauta. La questió és que mentre a la resta
L’any següent, però, el 1962, els No mereix, tampoc, cap altre del món semblava succeir de tot,
miners d’Astúries sobre tots, qualificatiu enviar a la presó set aquí semblava que no passés res.
rebentaren amb les seves vagues o vuit treballadors per llençar Però passava. Sempre passa. Els
la llarga congelació salarial de octavetes reivindicatives dels indignes volien eternitzar allò
1958, desfermant el consum i drets i de la dignitat de la classe que deia un dels protagonistes de
elevant altrament el llistó de la obrera, després de tenir congelats la pel·lícula Las bicicletas son para
decència. Tanmateix, l’Església els sous durant tres anys i de el verano: “Això, fill meu, no és
començava el Concili Vaticà suportar una acumulació ben la pau; és la victòria.” Però com
II i el seu aggiornamento. Tot contrària, si més no, a l’exigència ja ha estat dit, el 1962 els miners
plegat, la paraula “Llibertat” del Deuteronomi (Dt. 24.14): d’Astúries, en vaga, trencaren els
era cada cop més a la punta de No explotis un jornaler pobre i topalls amb l’amenaça de deixar
la llengua de força gent, mentre necessitat, tant si és un germà teu el país sense carbó. A partir
la part cridanera dels indignes israelita com si és un immigrant d’aquí, qui tenia una bona feina
començava a lliscar avall per que viu en una ciutat del teu país. es va poder posar a la cua per
l’escala del poder. Paga-li el jornal aquell mateix dia; comprar-se un televisor i qui la
He fet servir la paraula que no se li pongui el sol sense haver tenia millor, a la de comprar-se
monstruositat per significar la cobrat... Així no clamarà al Senyor un Seat 600.
qualitat d’uns fets històrics. No contra tu i no seràs culpable d’un El 25 de setembre d’aquell 1962,
mereix cap altra qualificació el pecat. I, contrària també, a la que després de ploure intensament
fet d’enviar a la presó gent que, demanava l’encíclica Mater et durant tot el dia, un xàfec al
davant un dels pocs televisors Magistra del papa Joan, publicada capvespre que feia acumular més
existents al Viladecans de l’any aquell mateix any, per no anar a de 225 litres per metre quadrat al
1959, a l’avui ensorrat bar de buscar altres arguments massa voltant del Sant Llorenç del Munt
Cal Sastre on eren tradicionals allunyats de la doctrina oficial i de la Serra de l’Obac al prelitoral,
les tertúlies, es divertia massa. del moment. deixava ben retratat el model
Una bona barreja de menestrals, De tant en tant convé fer de creixement i d’especulació
obrers i pagesos es preguntava memòria i posar-la damunt franquista al Vallès i a Catalunya.
baladrejant amb ironia si del la taula. Altrament les noves Prop de 1.000 persones moriren
casori dels reis Balduí de Bèlgica i fornades, sense ella, fàcilment ofegades pel desbordament de
Fabiola de Mora i Aragó, Espanya serien arrossegades a la barbàrie, les rieres i dels rius a Terrassa,
en trauria cap profit, o si Joan XXIII és a dir, al no res. Aquell sistema Sabadell, Rubí, Ripollet, etc. A
era fill de pagès o de diplomàtic. aspirava al no res. On no hi ha Viladecans la riera sobreeixí al
Exultaven amb tota impudícia la res, no hi ha contradicció. Sense Barri de Sales sense fer massa
guapura del president Kennedy contradicció, no hi ha conflicte i mal, i negà camps com sovinteja
i, com de dificil i de malament, sense conflicte no hi ha vida. en començar la tardor. Passats
ho tenia aquell agosarat gallec tot just tres mesos, sortint de la
El gruix d’humanitat i de dignitat,
barbut de Cuba anomenat Fidel. missa del gall arrencava la Gran
en aquell any 1961 de Viladecans,
Es passaven de crítics una mica Nevada del segle XX. Algun
va ser cosa dels encausats en la
dient que la tonyina gegant d’aquells encausats del Consell
lluita contra la mentida i contra
pescada amb canya pel cap de de Guerra Sumaríssim encara era
un poder capitalista que, com
l’estat, al seu vaixell “Azor”, a la presó. Farà 50 anys.
el d’avui i de sempre, no admet
prèviament ho havia estat per la
altres comportaments alternatius
xarxa d’una altra barca gallega...
que els predeterminats per les
que si Ramallets seria millor que


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

La plataforma Salvem el Casc Antic i
la recuperació del Centre Històric
(Segona i última part)

L
a força demostrada en la lluita per salvar el
carrer Àngel Guimerà i el recolzament de
la ciutadania van causar el primer efecte.
Quatre mesos després de la constitució de
la Plataforma, el Ple municipal del dia 23 de setembre
de 1999 va aprovar per unanimitat paralitzar
l’execució del Pla i tot seguit obrir un període
de reflexió i diàleg amb els afectats, comerciants,
partits polítics i organitzacions veïnals.
Tot i això, les activitats reivindicatives de la
Plataforma continuaven. Per la castanyada es
va celebrar una Fira d’Entitats al jardí de la Torre
Modolell, amb la plantació d’un arbre i un dinar
popular, on hi va haver també la col·laboració de
les colles de puntaires, colla de gegants, sardanes i
la participació de moltes altres entitats.
A finals d’aquell any, concretament el dia 16 de
desembre, el Ple municipal va fer un altre pas
acordant de tenir en compte dins del futur Catàleg
del Patrimoni Arquitectònic les cases de cal Barber,
cal Carcereny i cal Ginestar, així com el jardí indià de Catifa reivindicativa de Corpus
la Torre Modolell. Aquest acord del Ple municipal
era conseqüència d’una proposta que la Plataforma uns balls populars i també hi va haver gegants,
havia consensuat amb entitats i partits polítics. De poesia i cant coral.
tota manera, per salvar els edificis i el traçat del carrer Arribats a finals de l’any 2000, va ser quan van
Àngel Guimerà el que calia realment era aconseguir començar les negociacions amb l’Ajuntament.
la modificació del Pla que els enderrocava. La comissió negociadora estava formada per
Encetant l’any 2000, la Plataforma va continuar Teresa Casadó Tugas i Jaume Molins Reguan en
els seus actes organitzant un sopar medieval al representació dels afectats i també Joan Bonich
passadís que condueix a l’escala monumental de Roset, Encarni García Jiménez, Rafa Osuna
la Torre Modolell. També, en els primers mesos del Muñoz i Jaume Alloza Sanromà per la Plataforma.
2000, es van vendre samarretes amb el perfil de les L’Ajuntament era representat per l’actual Alcalde
cases i el lema Viladecans Salvem el Casc Antic, amb Carles Ruiz Novella, aleshores Tinent d’Alcalde
l’objectiu d’obtenir fons per cobrir les despeses dels de l’Àrea de Planificació Territorial. Val a dir que
actes que s’anaven celebrant. com a part afectada també hi assistia l’empresa
Al juny d’aquest mateix any es va celebrar el immobiliària Anestra S.L. que havia comprat la
centenari de la botiga de cal Ginestar dedicada finca del carrer del Sol que havia estat propietat
des del primer dia a la venda de vi i queviures, de l’Adelina Pugès, amb la diferència, però, que el
al número 11 del carrer Àngel Guimerà. La seva representant d’aquesta empresa, actuant més aviat
propietària, Antonieta Reguan, va descobrir una de forma prepotent i xulesca, defensava l’execució
placa conmemorativa realitzada per la ceramista del Pla en contra dels interesos i la voluntat de
Encarni García. La colla de la tornaboda va oferir preservació del edificis que mantenia la Plataforma.


municipals. Després d’un temps de treball i debat
amb els seus corresponents estira-i-arronses, es va
aconseguir un acord.
Amb l’acord final, signat el 22 de juliol de 2002, la
Plataforma havia aconseguit salvar totes les cases i
mantenir el traçat històric del carrer Angel Guimerà.
Com a contrapartida els propietaris de les cases 1,
3, 5 i 7 haurien de cedir una part de les eixides que
donen al jardí municipal per a la seva ampliació i
la casa número 9 també cediria la part del garatge
per obrir un pas fins al jardí, al mateix temps es
desestimava la construció d’un aparcament al
subsòl del jardí preservant els seus exemplars
vegetals exòtics i mantenint el seu caràcter íntim i
Cal Carcereny, rehabilitat tranquil.
Les negociacions van ser molt dures: en aquesta Tot i la procedència diversa dels seus membres, la
qualificació hi coincideixen tant la Teresa Casadó com Teresa Casadó, el Joan Bonich i l’Encarni García
l’Encarni García com el Joan Bonich. Els acusaven coincideixen en manifestar el bon ambient, el treball
de defensar als rics de Viladecans i en aquest sentit en equip i la unió entre tots els que es van aplegar
l’Encarni diu: “Nosaltres el que defensàvem era el a l’entorn de la Plataforma. I tot això ho expressen
valor històric i patrimonial de les cases, no pas el amb l’entusiasme de la feina ben feta i el bon record
seu valor econòmic”. Les propostes de modificació d’aquells tres anys de lluita per salvar la identitat
del Pla que es presentaven a la taula de negociació històrica i sentimental del passat de Viladecans
elaborades pels arquitectes municipals eren sempre que representen els habitatges del carrer Àngel
variacions del mateix, mai no complien amb Guimerà. Una mostra d’això és que avui, deu anys
l’objectiu principal de la Plataforma que era salvar després, aquell grup de viladecanencs segueixen
les cases. Els integrants de la Plataforma ho tenien trobant-se cada any per fer la catifa de la diada de
molt clar: “Per a nosaltres mantenir l’estructura del Corpus, catifa que a l’any 2007 van dedicar a Rafa
carrer era el més important”. Osuna, una de les ànimes del grup, que havia mort
al febrer d’aquell any.
Amb l’interès de mantenir viu el conflicte en
l’opinió pública, la Plataforma va decidir recuperar Actualment podem constatar la rehabilitació
una vella tradició: la catifa floral de Corpus. Així integral de les cases de cal Barber i cal Carcereny
doncs, el dissabte 16 de juny de l’any 2001, el cap de així com la rehabilitació també de la façana de cal
setmana després de Corpus, va quedar instal·lada Tòfol. Malgrat això, encara queda per resoldre la
al carrer Angel Guimerà una catifa reivindicativa recuperació del jardí com a espai de caràcter íntim
que reproduïa el perfil de les cases, perfil que ja i tranquil, esmentat a l’acord, i que a hores d’ara es
s’havia convertit en el símbol de la lluita per salvar troba en un estat deplorable, sobretot si el comparem
el Casc Antic. amb la resta de parcs i jardins de la ciutat.
Tot i que els integrants de la Plataforma tenien clar Ara bé, la gran assignatura pendent que tenim
que l’única forma d’aconseguir els objectius era els viladecanencs i que caldria resoldre el més
mitjançant la negociació, aquesta no avançava. aviat possible en el camí de la recuperació del
S’havia arribat a una situació de paràlisi que es centre històric, és la rehabilitació de la Torre
preveia molt difícil de superar. Amb l’objectiu de Modolell. El palau es troba en aquests moments
desbloquejar les negociacions i poder avançar amb en una estat preocupant, amb l’ala oest tancada i
l’horitzó d’un acord final satisfactori, José Luis la terrassa en estat ruïnós, el segon pis tancat per
Atienza, aleshores president local d’Iniciativa per risc d’esfondrament i la façana en un estat més que
Catalunya Verds, va proposar que fos Salvador discutible. Els viladecanencs no ens mereixem que
Matas i Dalmases, un arquitecte neutral, el que aquest important actiu patrimonial i símbol de la
treballés per trobar un projecte que fos assumible ciutat no ofereixi la imatge que li correspondria al
per tothom. La proposta va ser acceptada per totes palau que acull la primera institució municipal i que
les parts. al mateix temps és la casa de tots els ciutadans.
L’arquitecte Matas es va posar a treballar amb Jaume Lligadas Vendrell
l’objectiu encomanat, reunint-se tant amb la
Plataforma els dissabtes al matí a la mateixa
seu de cal Carcereny com amb els representants


Pdt 51

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (12)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (15)

Ähnlich wie Pdt 51

Ähnlich wie Pdt 51 (19)

Mehr von puntviladecans

Mehr von puntviladecans (8)

Pdt 51