1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
25 Any 3
15 de setembre de 2009
Publicació independent d’informació i opinió
El mamut de tots
Hi érem tots, tots hi vam col·laborar, tots el vam disfrutar, i ja el tenim en marxa de cara
al futur.
Aquella iniciativa que va començar amb una taula rodona amb els partits sobre la ne-
cessitat de donar més personalitat a la Festa Major, es va traduir immediatament en la
trobada d’algunes entitats, a les quals se n’hi van anar afegint d’altres fins a arribar a
ser-ne setze... i entre tots vam proposar de crear aquest símbol viladecanenc que podia
ser un símbol col·lectiu, i l’Ajuntament hi va donat tot el suport, i hem tirat endavant, i
hem concretat la festa, i s’ha produït un bon treball conjunt d’entitats i gent diversa que
potser abans no ens havíem trobat fent coses junts...
Els dies previs a la festa s’havia anat creant una certa expectativa, traduïda sobretot en la
gent que començava a demanar mocadors, i l’expectativa dels mocadors es va convertir
el dia 4, en l’estona prèvia a l’inici del pregó, en una recerca gairebé compulsiva, que va
omplir la plaça de groc. I així vam viure una bona i ben treballada estona festiva, i vam
iniciar un camí que ara caldrà anar eixamplant i omplint de noves propostes de cara als
anys propers.
El mamut de Viladecans ja és aquí, rescatat de les profunditats de la història. Ara, entre
tots, l’anirem ajudant a convertir-se en un personatge viu i present, que farà que les nos-
tres festes siguin més festes.
Sumari Equip de redacció
2 Buscant Mamuts
Anna Besora
M. Carmen Castellano
3 Roca vuelve a las andadas. Miguel de la Rubia Maria Comas
3 Va, un plànol a la Plaça de la Vila! Josep Lligadas Encarnació Garcia
Josep Ginjaume
4 La Mohn: passat, present i futur. Josep Ginjaume Josep Lligadas
5 L’aparcament de bicis, ple de motos. J. Sala i M. A. Branchadell Víctor J. Martínez
Miguel de la Rubia
6 Viladecans s’enfila al Shisma Pangma Mercè Solé
6 Camí de les Filipines, a peu o amb bici? Maria Comas La distribució d’aquest butlletí es fa
7 Una década de Viladecans pel Sàhara. Rosa Mercader per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
7 11 de setembre: l’evolució existeix. Mercè Solé comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
8 Documentals per remoure consciències. Ricard Caba nos arribar la seva adreça. Gràcies.
8 De fardatxos i àngels negres. Josep Lligadas Si voleu enviar articles per publi-
car, tingueu en compte que han
9 Resposta al company Atienza: una mica de sentit comú. Albert Buigues d’anar signats i no sobrepassar
les 40 ratlles o les 600 paraules.
10 Oliveretes, un bon pedaç. José Luis Atienza
El nostre correu electrònic:
11 Sr. Atienza, ho veiem clar: el Barça Parc a Oliveretes. Ricard Caba
puntviladecans@telefonica.net
12 Les nostres entitats:Amics de la Sardana de Viladecans El nostre bloc:
13 Conèixer Viladecans: Història de l’altar de Sant Josep de l’an- http://puntviladecans.blogspot.com
tiga església de Sant Joan.Jaume Lligadas

2. Buscant mamuts...
Aquí teniu un petit reportatge gràfic de la festa. Podeu
llegir-ne una crònica i veure’n més fotografies al blog:
http://elmamutdeviladecans.blogspot.com.
També a http://www.viladecanstv.tv/video/397.
I, sobretot, l’aventura del Mamut tot just ha començat i
ens agradaria tenir encara més companys de viatge. Vols
participar-hi? Pots fer-ho en nom d’una entitat o a títol
personal. Ens trobem el proper 1 d’octubre a les 20 h. a
l’auditori Pau Picasso. També pots escriure’ns a:
mamutviladecans@gmail.com.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 2

3. Roca vuelve a las andadas
A
hora hará prácticamente un año que en
el número 14 de Viladecans, Punt de Tro-
bada me refería en un artículo a la empre-
sa Roca con ocasión de la presentación
de un ERE. En estos momentos la actualidad sobre
dicha empresa vuelve a hacerse patente. Esta vez
con un acento más dramático pues se trata otra vez
de un expediente de regulación de empleo (ERE),
pero esta vez con unas consecuencias mucho peo-
res que pueden suponer la extinción de 341 pues-
tos de trabajo de la factoría Gavà-Viladecans y de dicado desfase y así poder garantizar la viabilidad
unos 713 en toda la empresa. futura de la Empresa”.
Roca, tras el recorrido ya realizado, ahora hace una Ante estos argumentos me surgen numerosas cues-
fuerte apuesta por la destrucción de empleo en sus tiones: ¿Qué han sido de los ingentes beneficios que
factorías “como la consecuencia de la situación ha obtenido esta Empresa año tras año? Después
actual en la que se encuentra el sector de la cons- del ERE del 2008 y ahora este, ¿qué entiende Roca
trucción” y advierte que “es necesario ajustar la por viabilidad futura? ¿La viabilidad futura de la
plantilla a las necesidades de producción actuales Empresa pasa por extinguir todos los empleos en
y futuras”. las factorías españolas y trasladar la producción a
Asimismo justifica esta necesidad empresarial re- países donde los costes laborales son ínfimos? ¿Por
flejando el descenso de la actividad del sector de la qué aún viendo que el sector de la construcción no
construcción y además que ello ha afectado nota- seguiría siempre igual la Empresa ha abierto nue-
blemente el nivel de ventas. Sitúa también que esta vas factorías en Marruecos, China, Rusia...?
problemática se mantendría en un futuro, por lo Muchas preguntas pero una sola respuesta: a la em-
que el nivel de construcción se reduciría de forma presa Roca solo le interesa el máximo beneficio y le
significativa en los próximos años. “Como conse- importa muy poco lo que pase con esas familias a
cuencia, la Empresa no puede mantener el mismo las que va afectar este ERE.
nivel productivo, puesto que el desfase entre ventas Las fuerzas sindicales presentes en Roca, las pobla-
y producción es insostenible”. ciones afectadas (Viladecans y Gavà), y sus Ayunta-
Respecto a la plantilla de trabajadores plantea que mientos esta vez han de ser contundentes y se hace
“se hace necesario equilibrar la relación plantilla/ necesaria la movilización y solidaridad parar impe-
necesidades productivas. La reducción de la plan- dir que se autorice esta nueva agresión.
tilla es una medida necesaria para equilibrar el in-
Miguel de la Rubia
Va, un plànol a la Plaça de la Vila!
A
Viladecans, que jo sà- apèndix de Barcelona. re’s orientadament per la ciutat,
piga, no hi ha enlloc No sé si hi ha cap altra ciutat ca- tant els viladecanencs i viladeca-
cap plafó amb un plà- talana, de les mides de la nostra, nenques com la gent que ve de
nol de la ciutat i un que no tingui un plànol així. I en fora?
rètol que digui “Viladecans”. canvi, en tenen moltes altres ciu- I no serà perquè una cosa així
Un plànol amb els carrers, amb tats i pobles molt més petits. comporti una despesa inassu-
els serveis bàsics, amb els llocs mible! Va, sisplau, un plànol a
Com és, això? Que no ens ho
interessants a visitar... Un plà- la Plaça de la Vila! I de passada,
creiem, que no tenim ganes de
nol que, alhora, ofereixi orienta- també, a la plaça de la Diversi-
dir-ho, que som una ciutat amb
cions útils per a la gent i visibi- tat, a la plaça de la Constitució...
vida pròpia? Que no creiem im-
litzi una cosa tan òbvia com que
portant que la gent pugui mou- Josep Lligadas Vendrell
som una ciutat, no un simple
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 3

4. La Mohn: passat, present i futur
P
robablement la Mohn sigui una de les em-
preses més emblemàtiques de Viladecans,
amb el permís de la multinacional Roca
que compartim amb Gavà. És l’empresa
de transport públic que enllaça bona part del Baix
Llobregat amb Barcelona, també amb els municipis
veïns i que té la seu al carrer Migdia, ben a prop de
la plaça de la Vila. Els seus orígens es remunten als
anys 20 amb l’empresa IMPEX dedicada al trans-
port de mercaderies. Una central que a poc a poc va
obtenir els permisos per transportar persones entre
Castelldefels i Barcelona passant pels municipis de
Gavà, Viladecans i Cornellà.
El nom actual prové del ciutadà d’origen alemany
Walter Mohn, que va ser nomenat apoderat de l’em-
presa l’any 1931. En aquesta època es va renovar
bona part del seu parc mòbil arribant a una flota de
10 vehicles als inicis de la Guerra Civil. Poc després
es constituïa com a societat amb el nom de Mohn SL.
A mitjans dels anys 50 l’empresa va passar a mans
catalanes i des d’aleshores fins avui. Amb tot, sem-
bla just que s’hagi mantingut el nom de l’empresari
alemany perquè -segons les fonts consultades– va
ser clau en l’articulació dels serveis a la comarca i
va absorbir de forma progressiva altres empreses construcció d’una gran cotxera a la zona industrial
similars, donant lloc a l’actual. de Viladecans, suposem que alliberant les actuals
Últimament la Mohn ha estat notícia per les vagues instal·lacions al carrer del Migdia per fer-hi... Qui
(massa sovint encobertes i sense previ avís) dels ho endevina?
seus treballadors per reclamar millores laborals. Sense tenir a mà cap estudi, és evident que la Mohn
Sense dubtar de la legitimitat i, fins i tot, de la ne- té molts usuaris a Viladecans. Ofereix un servei pú-
cessitat d’aquestes mesures, sorprèn constatar com blic del tot necessari per als estudiants universitaris,
la plantilla o, millor dit, el comitè d’empresa acos- per a la gran quantitat de persones que treballen a
tuma a anar de remolc de les mobilitzacions que Barcelona, per a la gent gran que ha d’anar al met-
inicien mesos abans els seus companys de TMB a ge, per als qui van de compres... Estic segur que part
Barcelona. Ja podríem importar també a Viladecans d’aquest èxit té a veure amb el trist privilegi que te-
altres tendències de la gran capital, com gaudir nim com a ciutat sense estació de tren, a diferència
d’una xarxa de metro o de tramvia que doni alter- d’altres municipis veïns més avantatjats com Gavà,
natives reals i efectives a l’ús del cotxe privat. Però Castelldefels o Sant Boi amb els Rodalies o els Ferro-
això seria propi d’un país civilitzat. carrils al mateix centre de la ciutat. Aquí ens hem de
Més recentment, la Mohn també ha aparegut als conformar amb un baixador ubicat allà on Jesús va
mitjans (El Periódico, 9/6/2009) perquè les cotxeres perdre l’espardenya, és a dir, lluny dels principals
se li han quedat petites. Durant uns mesos i fins que nuclis habitats (encara falten anys per omplir les 10
no s’enllesteixin unes instal·lacions provisionals a (!) torres de Vilamarina que han hipotecat de per
Gavà, una setantena d’autobusos dormen al ras en vida el nostre castigat skyline). Però també és just re-
un polígon industrial al costat de la C-32, a prop conèixer altres motius del mateix èxit: els autobusos
del BarnaSud. L’augment de noves línies, com la acostumen a ser molt puntuals (llevat de problemes
que enllaça per fi amb l’aeroport del Prat, i de la aliens en el trànsit) i la freqüència de pas és més que
flota del Nitbus ha provocat aquesta manca d’es- acceptable. Llarga vida al transport públic.
pai que obliga l’empresa a ocupar aquesta zona
Josep Ginjaume
amb el permís de l’Ajuntament de Gavà. La solu-
ció definitiva passaria a mig o llarg termini per la
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 4

5. L’aparcament de bicis,
ple de motos
S
om usuaris habituals de
la bicicleta i amb això vo-
lem dir que la utilitzem
tant per moure’ns pel
poble i per anar a treballar, com
per fer agradables passejades els
dies de lleure. Ens agrada veure
com de mica en mica (molt de
mica en mica…) es va fent un es-
pai per a la bicicleta.
Al nostre poble, Sant Boi, vam
estrenar aquest hivern passat un
nou accés al riu pel pont de la
barca. Això ens dóna una opció
més fàcil per sortir a pedalar pel
nostre entorn. Cada vegada va
millorant més el tema de la mo-
bilitat sostenible!
Creiem que estem en una zona
privilegiada on podem gaudir
d’aquest paisatge del delta del
Llobregat, de la vegetació i la fau-
na de les maresmes, dels camins
del nostre parc agrari que ens
duen fins a les platges més pro-
peres i tot això sense haver de fer
cues, ni malbaratar petroli i con-
següentment sense contaminar.
Bé, el que ens ha portat a escriu-
re això és una cosa que no ens va
agradar de la sortida d’un diu-
però no és el que ara volem dis- I si és això el que els porta fins
menge de juliol, a la platja de la
cutir. allà, podrien fer-ho deixant la
Pineda de l’antic càmping de les
Filipines a Viladecans. També a l’entrada, hi ha unes moto a fora i entrar caminant
indicacions ben clares on hi diu l’últim tram pel mig de la pineda
Hi hem estat diverses vegades, tot respectant les indicacions.
que és un accés per a vianants i
però mai no havíem vist el que hi
bicicletes. Per això la nostra sor- La bici és un mitjà de transport que
vam trobat aquell dia: l’aparca-
presa en veure que hi entraven respecta la natura. Per això defen-
ment de bicis ple de motos.
les motos. sem-ne el seu ús i movem-nos sense
En aquesta platja hi ha l’accés contaminar sempre que puguem!
Per molt que portin dues rodes,
amb l’horari restringit i ho posa
les motos són vehicles amb mo-
ben clar a la porta. Quan són tres Jordi Sala i M.Àngels Branchadell
tor i per tant contaminants i això
quarts de vuit del vespre hi ha un
és una zona protegida!
vigilant que s’encarrega d’avisar
el personal que vagin recollint i El fet que no arribin els vehicles a
poder així tancar puntualment a peu de sorra, fa que no sigui una
les vuit. Això de l’horari tampoc platja massificada, per la qual
no ho entenem gaire, perquè està cosa encara és mes agradable
tot vallat i no li veiem el motiu, d’anar-hi.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 5

6. Camí de les Filipines,
a peu o amb bici?
D
es de molt petita anava a la platja de Viladecans
caminant pel Camí de les Filipines, que ara ano-
menen Camí del Mar amb motiu de la construcció
de l’accés al mar des de Viladecans.
S’hi anava molt tranquil, sense por de ser atropellats. Però ara
ha canviat molt, hi ha un carril bici molt guapo, que em sembla
molt bé... però llavors, els que anem a peu per on passem?
És un perill. Vas passejant tranquil·lament, i de repent se sent
cridar: “Alerta!”. És un ciclista que va pel seu carril. T’afanyes
a posar-te a una banda, però l’ensurt ja te l’han donat. La veri-
tat és que en comptes de fer salut és un estrès constant. Potser
caldria obligar que tots els ciclistes diuguessin la seva botzi-
na per avisar-nos amb més temps. Per què no s’ha pensat en
aquest tema dels vianants?
La veritat és que estem molt orgullosos els ciutadans de Vila-
decans de tenir accés a les nostres platges tant de temps obli-
dades, tot i que encara hi ha dificultats, pel fet de no estar aca-
bada la carretera B-204, competència de la Generalitat. Penso
que s’haurien d’haver coordinat per fer-ho tot alhora.
S’ha buscat l’alternativa de passar per la riera de Sant Climent,
que resulta una mica claustrofòbica, tant si vas en bici com a
peu. I no diguem quan comencin les pluges, que serà impos-
sible transitar-hi. De moment, però, és l’única manera de no
posar-se en perill anant per la B-204, tant en bici com a peu.
Maria Comas Oriol
Viladecans s’enfila al Shisma Pangma
J
uan Carlos Vizcaíno, membre del Club
Alpí Baix Llobregat de Viladecans, aca-
ba de marxar cap a l’Himàlaia per fer
el cim d’aquesta muntanya de 8046 m.
Ens convida a seguir el seu avenç a través del
blog que els expedicionaris van posant al dia:
http://www.shishapangma09.com
No us ho perdeu!
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 6

7. Una década de Viladecans pel Sàhara
H
ace diez años que un grupo de familias nos interesa-
mos por unos niños que venían de los campamentos
de refugiados en Tindouf (Argelia) a pasar dos meses
en Cataluña de colonias. Como mi familia, otras fami-
lias también se apuntaron en el departamento de Cooperación del
Ayuntamiento de Viladecans para acoger un niño en nuestra casa.
Esto ocurría en el año 1999 (según foto adjunta).
Decidimos unos cuantos del grupo formar una asociación en Vi-
ladecans. Pertenecíamos a ACAPS (Asociación Catalana Amigos
del Pueblo Saharaui) con sede en Barcelona, y en el año 2007 con
nuestro propio NIF pasamos a llamarnos “Viladecans pel Sàha-
ra”. Desde entonces han pasado diez años y seguimos apoyando y
ayudando al pueblo saharaui con las mismas fuerzas que al prin-
cipio, colaborando y promocionando los proyectos de colonias,
caravanas, “tarbias” (una comida diaria a los más pequeños) y
subvencionamos la Escuela de Mujeres que hemos ideado y finan-
ciado en los campamentos.
Impulsamos y coordinamos actos y campañas de movilización, or-
ganizamos también campañas informativas de sensibilización dan-
do apoyo a este pueblo y a su lucha por la independencia.
Rosa Mercader
11 de setembre: l’evolució existeix
D
oncs sí. És possible per una bandera (a l’esquerra) tants, caldrà buscar-ne un altre,
crear coses noves i enganxada a la barana amb cinta però de moment ja fa el fet. Lec-
millorar-les. M’ho fa adhesiva ampla, d’aquella marró tura del breu manifest per part
pensar la celebració tan elegant. Voluntat institucio- de l’alcalde (a mi em va agradar
institucional de la Diada a Vila- nal, doncs, i poca il·lusió. Sensa- el que va dir i em sembla que era
decans. Recordo la primera, que ció d’acte amb calçador. assumible per a gairebé tothom),
es va fer l’any 2005 a la plaça dels Enguany la cosa ha millorat molt. cobla en viu i en directe (que la
màrtirs del 1714, o sigui davant de L’acte es va fer a la plaça de la veritat és que a l’hora de cantar
l’ambulatori de dalt: poquíssima Vila, que és un espai amb un nom els segadors resulta molt millor
gent, ofrena floral amb flors que menys hagiogràfic, però que té un que no un CD). Ballada de sar-
desapareixien quan el consistori aire més institucional i, sobretot, danes i, sobretot, molta presència
encara no havia tingut temps de més acollidor. Té una bona mida, ciutadana.
girar cua. I –a la foto no s’apre- de moment, per fer aquest acte. Tenim una certa tendència a pen-
cia– un cert aire cutre encapçalat Quan vinguin tots 64.000 habi- sar que la política és un desastre.
Jo crec que aquest acte, que ha
anat prenent forma i trobant el
seu espai, és una mostra de com
és possible que govern i oposició,
si no viuen excessivament d’es-
quena els uns dels altres, poden
arribar a conformar coses valu-
oses, fent cadascú el seu paper.
Aquesta és molt petita. Però té un
caràcter simbòlic.
Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 7

8. Documentals per remoure consciències
Ricard Caba i Calbet
Documental
Pel·lícula
“El Delta Negat” en industrial i urbà, la construc-
ció de grans infraestructures com
l’AVE, etc.
documental
Al delta del Llobregat la velocitat
dels canvis s’ha accelerat dramà- El podeu veure a: http://www. “Home”
ticament: la pressa per disposar eldeltanegat.cat/ Documental d’impressionants
de les grans infraestructures fa
imatges on els científics afirmen
que les obres no parin mai i que
el paisatge es transformi ràpida-
Documental que sols tenim 10 anys per canvi-
ment, sense temps per acostu- “Km 0” ar el nostre mode de vida, evitar
que els recursos naturals s’esgo-
mar-s’hi. El documental explica
Documental emès per TV3, re- tin i impedir una evolució catas-
la destrucció dels espais natu-
alitzat per un grup de gent jove tròfica del clima de la Terra. Tot
rals del delta del Llobregat. En
catalana que parla sobre la crisi, i el discurs d’apoteòsic tremen-
aquest viatge coneixem l’opinió i
com s’ha originat i on ens durà, disme, commou per la destrucció
les experiències de diversos ciu-
què és el que haurem de fer per del territori, i remou la conscièn-
tadans del Baix Llobregat que
superar-la. Fan una reflexió sobre cia, la llàstima és que les imatges
miren amb preocupació i analit-
la situació financera al món i pre- del final amb la proposta de les
zen amb esperit crític la brutal
senten algunes alternatives que energies renovables, fan molta
transformació que ha patit el seu
s’emmarquen dins del que es co- també la mateixa por. Jutgeu vo-
territori amb el desviament del
neix com a “decreixement”. saltres mateixos.
darrer tram del riu Llobregat,
l’ampliació del port i l’aeroport, El podeu veure a: http://www. El podeu veure a: http://www.
la requalificació de sòl agrícola tv3.cat/videos/1356179 youtube.com/homeprojectes
De fardatxos i àngels negres
E
m permetreu recordar un parell de petites històries vila-
decanenques, que m’han arribat per via familiar.
Primera història. A l’època en què hi havia molts valenci-
ans que es llogaven als pagesos de Viladecans per treba-
llar als camps, el seu costum era fer-se per dinar un arròs, seguint
la tradició típica de la seva terra. Compraven una mica d’arròs,
hi afegien alguna verdura del camp, i algun cop, quan podien,
una mica de tall. Però tenien una especialitat que deixava bocaba-
dats als pagesos d’aquí: la seva capacitat per caçar llargandaixos
grossos que corrien pels camps, i que ells anomenaven “fardatxos”, i convertir-los en suculent
component del seu arròs... Si algú s’ho proposés, l’“arròs amb fardatxo” es podria convertir en un
reconegut plat de la cuina mediterrània...
Segona història. Quan pintaven la volta de l’església reconstruïda a finals dels anys 40, un pintor
que pintava el cel d’angelets que encara ara s’hi pot veure, diu que era un fan de la cançó d’Anto-
nio Machín “Angelitos negros” i que sempre la cantava mentre feia la seva feina. I diu que el rector
Ramon Saborit, de tant sentir-la, li va dir al pintor que perquè no s’animava a fer allò que deia la
cançó. I ara tenim a la volta de l’església de Sant Joan un àngel de color negre...
Josep Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 8

9. Arran de l’article publicat per José Luis Atienza en l’anterior número de la nostra revista titulat “A favor del Pla
Parcial d’Oliveretes”, aquest estiu hi ha hagut un cert moviment de respostes i contrarespostes aparegudes en
blogs diversos, entre altres el de la revista. Aquí recollim una primera resposta d’Albert Buigues, la rèplica de José
Luis Atienza, i finalment un darrer article de Ricard Caba.
Resposta al company Atienza:
una mica de sentit comú
H
e decidit escriure habitatges tenen un
aquest post després preu massa alt cal
de llegir el Punt de fer habitatges ba-
Trobada que m’acaben rats. Primer error.
d’enviar recentment, i on he po- Primer el que hau-
gut trobar un article on es fa una ríeu de fer és lluitar
defensa del Pla Parcial d’Olivere- per un control dels
tes (més sorprès em vaig quedar preus dels habitat-
quant vaig veure que qui escrivia ges i que es posi un
l’article és un antic regidor d’ICV, límit al preu del sòl,
els tan autoanomenats ecolo- i no fer aquesta de-
gistes i d’esquerres de debò). magògia. I la solu-
Bàsicament em dedicaré a donar ció a Viladecans, se-
algunes de les raons per les quals nyor Atienza, passa
mai no s’hauria de fer aquest no per construir
sí que és un pla especulatiu, i més
projecte i que considero prou bà- més habitatges en zones verdes
quan no s’ha fet cap consulta po-
siques, així com rebatre els seus (que ja sé que no està qualificat
pular sobre aquest pla. Parla de
arguments (que són pocs) a favor com a no urbanitzable, però és
que hi ha espais degradats (qui-
del pla. una zona verda) sinó que passa
na casualitat, el mateix argument
Comença ja dient que creu que per pensar a invertir més diners
que volen fer servir per destruïr
és el millor pla parcial de la his- en coses productives i comprar
l’última zona agrícola de l’Hospi-
tòria de Viladecans (sota quins els més de 3.000 habitatges buits
talet, on ha sortit una plataforma
arguments?), segurament perquè que hi ha a Viladecans i reformar
a la qual esteu adherits però no
a molta gent dels polítics profes- els que s’hagin de reformar, i po-
us presenteu mai a les assemble-
sionals, que tenen com a missió sar-los a lloguer a preu d’habitat-
es). Si hi han zones degradades
pactar amb qualsevol força amb ge social. Recordi que l’habitatge
és perquè el nostre estimat (és
tal de governar, lluny d’actu- és un dret, no un luxe ni un recurs
una ironia) ajuntament no ha vol-
ar per principis, tenen un escàs a explotar com un altre. Després
gut invertir en rehabilitació de
costum d’autocriticar els seus ja no parlaré de la demagògia als
paratges naturals com el d’Oli-
governants o les seves pròpies moviments socials, que si ICV
veretes. Això no és Montserrat,
organitzacions polítiques. Sí, se- pretén representar, ho porta fotut
però no per això no deixa de ser
nyor Atienza, Viladecans és al escrivint coses com “marxes de
un espai nostre. I sí senyors, no
bell mig de l’àrea metropolitana, protesta amb pitos i tambors”. I
dóna cap més argument, tret del
gràcies a un sistema capitalista això ho diu una formació en què
de la necessitat d’habitatge social,
que s’ha dedicat a destruir tot el hi ha ex-militants del PSUC? (sí,
ja rebatut, el senyor Atienza dels
Delta que voletjava fa molts anys aquell partit polític venut a les
verds. Ara li donaré un altre ter-
les nostres viles i pobles (ara con- forces del capital a la transició).
cer argument (el segon era que en
vertits en macrociutats a costa de Oliveretes, perdoni, si que és un una democràcia real qualsevol pla
ciment) i que mai cap polític su- pla especulatiu. No ho serà pel d’urbanització s’ha de consultar a
posadament d’esquerres ha vol- que fa al tema legal, però com la ciutadania, és el que s’anomena
gut eradicar (el capitalisme). que ja sabem que les lleis es fan i democràcia participativa).
Primera raó: el preu de l’habitat- es desfan a favor d’unes minories
El tercer argument que molta
ge. Ell explica que com que els econòmiques, a nivell visual i ètic
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 9

10. gent no té en compte i cada vega- petits arbustos fins als grans ar- Ara li demano que es plantegi si
da el capitalista d’Al Gore esme- bres) respiren CO2 i alliberen O2 les sigles dels partits que repre-
na més és l’acumulació de CO2 a a l’aire. Això vol dir que com més senteu serveixen per alguna cosa
l’atmòsfera i la seva contribució vegetació s’elimini, més CO2 a (per fer política conseqüent) o no-
a la fi del nostre planeta Terra. l’aire i s’elimina un gran pulmó més per xuclar del poder gràcies
Deuria saber (si no ha fet ciències d’oxígen de la vila. als vostres amics del PSC. Salut,
li explicaré jo, que he estudiat ci- Considero que hi han prou argu- company, i espero resposta (això
ències) que la vegetació (des dels ments per rebatre el seu escrit. sí, ben argumentada, si us plau).
Albert Buigues
Oliveretes, un bon pedaç
C
ompany Albert Bui- estat així. Avui és tan difícil, si
gues: vull abans de res no més, accedir a l’habitatge que
agrair-li sincerament el l’any 1977.
temps que ha esmerçat S’ha avançat en el planejament
llegint-me i contestant-me. Da- de les ciutats metropolitanes –en
vant del problema del preu de el nostre cas s’han evitat abusos
l’habitatge vostè m’argumenta com els que han fet que al nostre
encertadament que els alts preus Casc Antic i al Barri de Sales no hi
dels pisos són culpa del sistema hagués ni una plaça ni una zona
capitalista que, cito textualment, verda pública–, els plans parcials
mai cap polític suposadament d’es- han donat equilibri de serveis
querres ha volgut eradicar. Per però han fet que la ciutat creixi a
desgràcia seva i meva –sota el estrebades i no han resolt el dret
meu punt de vista acientífic, de a l’accés raonable a l’habitatge. I crec que és bo que hi hagi
lletres, i no de ciències com el Si a Viladecans no aconseguim aquí i ara una borsa contundent
seu– el tema de l’eradicació del més habitatges assequibles, de fet d’habitatges fora de les lleis del
capitalisme ho veig una mica estarem expulsant a la majoria de preu lliure de mercat. I estarem
complicat, però no renuncio a gent de Viladecans que avui no d’acord que no és la solució, que
l’ideal d’una societat socialista té habitatge, a aquella gent que fins i tot el preu assequible con-
sense classes on no hi hagi pro- està en situació precària o aquells tinuarà sent inassequible per a
pietat privada dels mitjans de joves que es vulguin emancipar. molta gent. Tot i així jo crec que
producció. Perquè el problema de l’habitat- és una glopada de política social
Ara bé, crec que coincidirem ge ha empitjorat en els últims en l’urbanisme d’aquesta ciutat.
–encara que discrepem en les deu anys. Tenir habitatge –per la Si s’hagués fet així en els últims
concrecions– en que no podem falsa accessibilitat que donen els vint anys, otro gallo nos cantaría.
esperar que s’eradiqui el capita- crèdits a llarg termini– significa Crec que Oliveretes és discutible
lisme per engegar propostes que endeutaments durant vint o qua- i segurament millorable, i encara
puguin alleujar el problema de ranta anys, gairebé tota la vida. que sé que la crítica política amb
l’habitatge. Històricament l’ha- Tot un projecte de vida ferit. freqüència es basa en trobar tots
bitatge ha estat darrere de tots En el Pla d’Oliveretes la meitat els defectes i callar totes les vir-
els mals del malestar urbanístic. dels habitatges tindran protecció tuts, va bé discutir. Jo reivindico
Des del barraquisme fins els des- pública i seran de preu assequi- la sensibilitat social. Perquè abans
madres urbanístics dels seixanta i ble. Això no havia passat mai en de la caiguda, pròpia o provoca-
dels setanta, sempre s’ha ajuntat cap Pla Parcial a Viladecans. Vos- da, del capitalisme, haurem de
la necessitat de trobar un lloc on tè té tot el dret de considerar que posar algun pedaç al problema
viure amb la incapacitat del sis- això no és ni una raó, ni un mèrit dels que no poden accedir a un
tema polític i econòmic de donar ni un argument, però li plantejo habitatge sense empitjorar radi-
respostes col·lectives de benestar. com un fet que molta gent vol pi- calment el seu itinerari personal
Alguns pensàvem que amb l’ar- sos de protecció pública, necessi- vital. I Oliveretes, sota el meu
ribada de la democràcia aquests ta pisos de protecció pública i fa punt de vista, és un bon pedaç.
problemes trobarien remei, o instàncies i queda fora de les ad-
José Luis Atienza
com a mínim alleujament. No ha judicacions, i espera, i espera.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 10

11. Sr. Atienza, ho veiem clar:
el Barça Parc a Oliveretes
C
ansats de dir que no a Cal tolerar que les implicacions a debò, que recolzen els projectes
tot, farem cas al nostre nivell de mobilitat siguin brutals del pla de Llevant a Oliveretes, i
amic José Luis Atien- a causa de la falta de centralitat del Barça Parc al Delta del Llobre-
za, president d’ICV de urbana i l’absència de transport gat, tot i ser uns atemptats contra
Viladecans, que ens recomanava públic, perquè cal fomentar la la coherència i el sentit comú.
als membres de la Plataforma massificació, els col·lapses i la Per tot plegat, és evident que
Salvem Oliveretes, en l’article “A contaminació a la zona natu- no hi ha arguments per oposar-
favor del pla parcial d’Olivere- ral. Amb l’objectiu de continuar nos als projectes urbanístics de
tes” publicat en el nº 24 del mes atemptant contra els principis l’equip de govern de Viladecans
de juliol al Viladecans, Punt de tro- més bàsics del desenvolupament (PSC+ICV-EUiA). I fent cas al
bada, que “és una gran llàstima de- territorial i urbanístic sostenible. Sr. Atienza, que diu “que el relat
dicar els joves i combatius esforços Perquè cal assimilar que a l’equip “ajuntament depredador arrambla
a condemnar la realitat en comptes
d’intentar modificar-la”.
Doncs va, no condemnarem més
la realitat... La realitat ens diu
que l’“ecobarri” de 2.377 habitat-
ges (segons el pla parcial) o 2.749
(segons el pla d’habitatge) des-
truiran la zona agrícola-forestal
d’Oliveretes, a més dels 500 habi-
tatges de Can Torrents. Una altra
realitat ens diu que l’alcalde i el
Barça han firmat un conveni per
desenvolupar urbanísticament
els voltants de la reserva natural
del Remolar amb el projecte Bar-
ça Parc.
Partint d’aquestes realitats, és
evident que cal continuar cons-
truint pisos a Oliveretes, havent-
n’hi un munt de buits a Vilade- de govern ja li va bé que es faci amb paradís natural per fer espe-
cans. I que el Barça Parc s’ha de el Barça Parc, com a ganxo per culació urbanística” va molt bé per
situar al costat de l’estany del atraure més inversors i especu- organitzar marxes de protesta amb
Remolar i d’una zona d’especial ladors, i desenvolupar així el seu pitos i tambors”, desistim d’infor-
protecció (s’inclou dins la Xarxa projecte “Parc del Delta”, que mar als ciutadans/nes de Vilade-
Natura 2000, i zona ZEPA) d’es- vol urbanitzar amb instal·lacions cans per complaure els nostres
pecial vulnerabilitat i fragilitat, i esportives, recreatives, docents, governants.
admetre que cal continuar formi- hoteleres, de restauració, cultu- Doncs res, estem convençuts, no
gonant el Delta del Llobregat, tot rals, oficines, sanitaris no hospi- denunciarem res de tot això, i se-
i que no és un creixement continu talari i assistencial, al voltant del rem més constructius.
annex a un nucli urbà, sinó que Camí de les Filipines que va cap
Què tal si fem el Barça Parc a Oli-
apareix com una nova taca enmig al mar...
veretes?
d’un espai lliure que divideix la Un bon ciutadà ha de respectar
zona del Parc Agrari respecte a la els representants polítics que ens Ricard Caba i Calbet
Reserva del Delta del Llobregat. governen a Viladecans, tant els
socialistes com els ecologistes de
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 11

12. les nostres entitats
Amics de la Sardana
de Viladecans
L
’entitat Amics de la Sardana de Vilade- nostra dansa: un curset intens però molt complert.
cans es va formar l’any 1985 amb la inten- També hem ensenyat a nens de l’Illa Reunion i, com
ció de promocionar la sardana. Érem un no, classes als germans de Saint-Herblain.
grup d’amics que ens vam unir per formar Sempre hem estat disposats a col·laborar amb les
més que una entitat sardanista una família sarda- diferents activitats culturals de Viladecans com són
nista oberta a tothom. En diem fa-
mília perquè ens uneix la sardana i
l’amistat i no tenim quotes de socis.
Des del primer moment hem estat
treballant fent cursets a diferents
llocs de Viladecans, organitzant les
ballades i participant a diferents ac-
tes culturals fets a la nostra ciutat.
Hem participat en diferents actes
dintre de l’agermanament amb Sa-
int-Herblain i hem assistit a diferents
aplecs internacionals de la sardana
per diferents ciutats d’Europa. Per
nosaltres el més important és la feina Entrellaça, el Correllengua, festes majors de barris i
feta aquí a la nostra comarca, ja que hem aconseguit actes culturals de diferents entitats.
ser una família formada per persones de les diferents Actualment la nostra activitat és continuar organit-
poblacions que ens envolten, Gavà, Begues, Sant Cli- zant les ballades de sardanes, continuem ensenyant
ment... amb les quals col·laborem en les activitats a ballar a diferents entitats de Viladecans, també
sardanistes. tenim el programa “Temps de sardanes” a Ràdio
A Viladecans hem fet cursets a diferents escoles, pri- Sellarès 91.2 F.M. tots els diumenges a les deu del
vades i públiques, també a associacions de veïns, matí parlant de l’activitat sardanista i els llocs per
però el que més ens ha agradat és haver ensenyat a anar a ballar tots els diumenges. Tenim una disco-
ballar sardanes a nens d’una escola alemanya, esco- grafia molt actual; cal destacar que cada any s’estre-
la que va contactar amb nosaltres per internet i que nen mes de 250 sardanes (en tenim un arxiu de més
estaven interessats en conèixer la nostre música i la de 5.000), i s’enregistren més de 60 CD. Finalment
dir que cada dos anys preparem el dia de la música
que es fa el mes de gener, festa major d’hivern, amb
ballada de sardanes, dinar de germanor i a la tarda
concert i ball; aquesta festa es fa mancomunada al-
ternant amb Gavà.
Si saps ballar sardanes vine amb nosaltres i entra
a la nostra família. Si no en saps, nosaltres t’ense-
nyarem a ballar i també a comptar i repartir. Ens
trobaràs a totes les ballades de Viladecans, també
pots trucar al número 609701962, i també tenim
un correu electrònic per rebre les teves consultes:
tempsdesardanes@hotmail.com. T’esperem.
Amics de la Sardana de Viladecans
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 12

13. conèixer viladecans
Història de l’altar de
Sant Josep de l’antiga
església de Sant Joan
D
intre les tasques de a éste punto, he de
recerca sobre la histò- hacer notar que todo
ria de Viladecans que lo concerniente al al-
estem duent a terme tar de San José, que
el Grup Tres Torres (www.grup- posee alguna propie-
trestorres.cat) m’he trobat amb dad en el pueblo pero
una curiosa història de l’església vive en Barcelona,
de Sant Joan que voldria explicar que dice ser suyo y
en aquestes pàgines. que tiene títulos que
La primera pedra de l’antiga es- lo acreditan y parece
glésia de Sant Joan es va col·locar haber soltado prendas
el dia 8 de setembre de 1728 i de poder retirarlo si-
l’església va ser beneïda el 7 de empre que le conven-
setembre de 1738. Uns anys des- ga y como hay otra
prés Josep Taxonera, ciutadà bar- familia piadosa que
celoní amb casa i propietats a Vi- desea construir otro
ladecans, regalà a la parròquia de nuevo temo que sur-
Sant Joan un altar de Sant Josep. jan dificultades. Així
El trobem descrit de la següent ho escriu mossèn
manera en la visita pastoral de Jaume Terrats que,
1885: En el tercer altar de la mano en el moment de la
derecha (vol dir al costat del car- visita, portava molt
rer Pare Artigas) hay el de San José, poc temps de rector
única imagen que tiene dicho altar, a Viladecans.
ses bodes D. Jaume Nogues y Taulet
en las paredes laterales hay dos cua- El 1897 arriba a Viladecans mos- y Da. Magdalena Modolell y Freixas
dros pintados al óleo, representando sèn Andreu Samaranch Albi. Sa- en l’any 1883 feren prometense de
el uno, la imagen de Montserrat, y el maranch, sacerdot polèmic, ad- regalarne un de nou.
otro la Adoración de los reyes. mirat per uns i fortament odiat
per altres, va escriure el 1901 un Mossèn Samaranch es va posici-
Magdalena Modolell i Jaume onar a favor dels Modolell i del
Nogués, propietaris de Can Mo- llibre manuscrit sobre la història
de la parròquia de Sant Joan. De canvi d’altar, des del bisbat tam-
dolell, van decidir el 1883 oferir, bé s’hi van manifestar a favor i,
com a record del seu casament, l’altar de Sant Josep diu: Altar de
S. Joseph 1784. Lo regala D. Joseph per tant, els Taxonera van haver
un altar nou de Sant Josep a l’es- de desmuntar el seu i endur-se
glésia de Sant Joan. La família Taxonera mediant promesa escrita
de no tocarse sino per millorarlo o cap a casa seva la imatge de Sant
Taxonera s’hi va oposar, de cap Josep i les pintures de la Mare de
manera volien que l’altar que ells sigui ferne altre de millor; concesio
de un vanch en la Iglesia y donarli Déu de Montserrat i l’adoració
havien regalat cent anys abans dels Reis. Aquest fet va provocar
fos substituït pel dels Modolell. compte dels administradors. En 19
de mars se estrena al ofici y musica una forta i indefinida enemistat
Tot això va generar un cert ma- entre mossèn Andreu Samaranch
lestar que quedà reflectit en el predican el P. Pujol religios jesuita.
Nota. Aquest altar desentona per i la família Taxonera.
capítol de Privilegis de la visita
pastoral de l’any 1891: Respecto complet l’estil de la Iglesia y demes El 1905 es van realitzar els tre-
altars; per cual motiu desde el dia de balls per instal.lar el nou altar a la
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 13

14. capella de Sant Josep. El cost to-
tal de les obres va ser d’onze mil
pessetes, una quantitat força con-
siderable a l’època, que, al ma-
teix temps, ens indica la riquesa
de la nova instal.lació. El disseny
va anar a càrrec de l’arquitecte
Josep Azemar, autor de la casa
palau de Can Modolell i el treball
de la fusta va ser obra dels tallers
Riera, els mateixos que van tallar
la llar de foc del despatx de l’Al-
caldia. El resultat de tot plegat el
podeu veure a la fotografia de la
pàgina anterior.
La visita pastoral de 1921 en fa la
següent descripció: En la primera
capilla lateral (cornu evangelii); el
titular es San José, es de madera do-
rada estilo renacimiento. La imagen
del titular es de madera y a los lados
hay las imágenes en escultura de ma-
La història del controvertit al- dues pintures molt antigues que
dera de San Jaime y Santa Magdale-
tar de Sant Josep semblaria que guardaven a les golfes. Mossèn
na. Fixeu-vos en el detall que les
s’acaba amb l’incendi i destruc- Joan les va fer restaurar i ara es-
imatges dels costats, representen
ció de l’església el 21 de juliol de tan penjades a la sagristia, una és
els sants dels quals porten el nom
1936. Doncs no, encara continua la Mare de Déu de Montserrat i
Jaume Nogués i Magdalena Mo-
després. l’altra no me’n recordo”.
dolell; el que no diu la visita, és
que la petita imatge del centre és A finals del passat mes de juliol Tot seguit em vaig preguntar si
la Mare de Déu de la Mercè. vaig anar a veure el Josep Quílez; aquestes pintures serien les ma-
la seva família havien estat ma- teixes que van formar part del
sovers de Cal primitiu altar de Sant Josep, des
Taxonera, i jo de 1784 fins el 1905. Efectivament,
tenia interès dos quadres pintats a l’oli presi-
en saber al- deixen la sagristia, un representa
gunes coses la Mare de Déu de Montserrat i
d’aquesta fa- l’altre l’adoració dels Reis. Són
mília de bar- les pintures de l’antic altar de
celonins pro- Sant Josep, el dels Taxonera, que
pietaris de la aquí podeu veure reproduïdes
casa situada a també en fotografia en aquesta
la cantonada pàgina. Mossèn Joan Puig, quan
de ponent del va arribar a Viladecans, les va
carrer del Sol trobar a dalt al cor i li van agra-
amb Jaume dar, estaven molt fetes malbé i les
Abril. Entre va fer restaurar. El restaurador li
altres coses va dir que no tenien cap valor ar-
em va expli- tístic, però el que sí que podem
car: “Quan assegurar és que tenen un gran
els Taxonera valor històric.
es van ven-
Jaume Lligadas Vendrell
dre la casa,
cap als anys
cinquanta,
van donar a
la parròquia
Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 14