2. Els que viviu segurs a les vostres cases escalfades els que trobeu en tornar al vespre el sopar calent i cares amigues: considereu si això és un home, qui treballa en el fang qui no coneix la pau qui lluita per un tros de pa qui mor per un si o per un no. Considereu si això és una dona, sense cabells i sense nom sense forces per recordar els ulls buits i el ventre fred com una granota a l’hivern. Penseu que això ha passat: us confio, aquestes paraules. Graveu-les al vostre cor. Primo Levi
7. La soledat va esquinçar-te els recers del que era abans la teva fortalesa; van esmunyir-s’hi exèrcits enemics i al teu jardí tancat feien estada. Salvador Oliva
8.
9. Escolta...els homes no poden ser si no són lliures. ... no podrem mai ser si no som lliures. Salvador Espriu
10.
11.
12.
13.
14.
15. El vent nocturn parava als camps i al cementiri. Quan torni a desvetllar-se, serà el nou dia. Salvador Espriu
16.
17.
18.
19. Nodrida per la sang d’aquests morts que floriren en aspres farigoles no t’acompanya res sinó el silenci, l’abandonada espera, la immensitat augusta i muda del firmament. Joan Perucho
20. La terra és un desert d’oasis invisibles; darrera cada duna, hi ha reguerons de sang Salvador Oliva
30. Mostra’m ara els poders de la terra final, mostra’m per les clivelles dels records comuns com es desfà el teixit de cada vida nostra, mostra’m el foc que indecentment va consumint els nostres rius interns Salvador Oliva
32. Qui ha estat torturat queda torturat. Qui ha sofert turment ja no podrà adaptar-se al món, l’oprobi de l’ anul·lació no s’extingeix mai. La fe en la humanitat, ja prou malmesa per la primera bufetada a la cara, destruïda després de la tortura, no es recupera mai més. Jean Améy, filòsof austríac
34. Les escales de la pedrera: els soldats jugaven a empentar els presos des de dalt quan anaven carregats amb pedres immenses. La majoria morien esclafats per les pedres
36. El silenci va cloure aquí els llavis no escoltats, l’endemà de l’incendi. L’endemà, el dia abans del no-res. M. Àngels Anglada
37.
38. Si amb veu amable em recordes el nom, o els dies vells, d’immensa coneixença, encara el teu poder em pot convèncer que el que havíem estat és el que som Salvador Oliva
39. Són pesants les ombres, pàl·lids els espectres d’infants estriats amb claror de sang. M.Àngels Anglada
40. Benignament, et van deixar tots els dolors del cos; plàcidament, te’n vas endur tots els moments feliços i una sola recança: els rostres estimats. Salvador Oliva
41.
42. La nit somia riu avall de la lluna; els morts dins l’ombra comprenen les paraules obscures dels poetes. Carles Riba
43.
44.
45.
46. Cal que sapigueu de mi, de nosaltres. Cal que us llanci la solitud de milions com jo: vides clivellades pels sols furiosos, amb dring de cantimplora buida al costat, i perseguides de metralles persistents. Durant mesos i mesos hem dormit sobre la terra dura, sense veure l’estelada infinita Agustí Bartra
47.
48. ...I ara la Mort t’haurà tornat el somni de la mà del record que m’acompanya i ja mai més no ens deixarà de petja, perquè en dies llunyans vaig estimar-te. Rosa Leveroni
49. Somiàvem a les nits ferotges somnis densos i violents somiats amb l’ànima i el cos: tornar; menjar; explicar. Primo Levi
50. Morir... Si almenys pogués arrabassar i endur-me tot el que he malgastat, vivint... Màrius Torres
51.
52. El mot damunt del mot s’empelta i riu. Cap paraula no es mor que no en floreixi una altra al seu costat, de terra i d’or. M.Àngels Anglada
53. Sabates i roba de les víctimes Els teus objectes van quedar-se sols, molt més que tots nosaltres junts. Salvador Oliva
54. Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el vent d’un poble que ens han amagat. És tan vell i arrelat, tan antic com el temps el dolor d’aquella gent. És tan vell i arrelat com tots els colors del verd en aquell mes de maig. Raimon