SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 10
LA FAUNA
 Nom Científic: Ardea cinerea
 Família: Ardeids
 Descripció: Ocell de gran tamany que fa 90 cm
d'alçada i prop de 150 cm amb les ales obertes.
Té el plomatge de color gris al cap i al dors;
té taques negres al coll i té el ventre blanc.
 Alimentació: Menja peixos, granotes, crancs,
rèptils, rates, insectes, pollets d'altres ocells i
fins i tot alguns vegetals.
 Hàbitat: Viu en zones aquàtiques com els rius,
els estanys i els aiguamolls.
 Curiositats: És un ocell molt comú i fàcilment
identificable durant la tardor i l'hivern. Cap al
març emigra cap a l'Europa central.
 Font d’informació:
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/bernatpe
scaire.htm
Soukaina i Marta
17/05/2013
LA GAVINA VULGAR
- FAMÍLIA: Laridae
- NOM CIENTÍFIC: Chroicocephalus ridibundus
- COLOR: És de color blanc amb les ales grises perla
excepte l'extremitat que és negra.
- CARACTERISTIQUES:
• Mesura entre 54-60 cm i pesa entre 210 i 300 grams.
• Sempre van en grups d'entre 10 – 20.
- ALIMENTACIÓ: Escarabats, libèl·lules, cargols, peixos,
cucs, però igualment vegetals i deixalles.
- FONT D'INFORMACIÓ:
http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gavina_vulgar&
oldid=11187493
Arnau Folch i Paula Carrasco
MERLA
 NOM: Merla
 NOM CIENTÍFIC: Turdus merula
 FAMÍLIA: Túrdids
 COLOR: Bec taronja i plomatge
negre els mascles i les femelles plomatge
marronós.
 ENVERGADURA: 18-25 cm
 PES: 85-115 grams
 ALIMENTACIÓ: El seu hàbitat és molt
variat, és comuna a parcs i jardins, horts
i fruiters, boscos caducifolis.
 HÀBITAT: El seu hàbitat és molt variat, FONT D’INFORMACIÓ:
és comuna a parcs i jardins, horts, http://ca.wikipedia.org/wiki/Merla
fruiters i boscos caducifolis.
 ESPÈCIE: T. merula
Lídia i Judit
• Hàbitat: A l’aigua.
• Descripció: Pot arribar a fer 70cm de
llargada. Té 21 fileres d’escates. El ventre
pot ser negrós, groc o vermell.
• Alimentació: S’alimenta de peixos i
amfibis. A vegades també menja
sangoneres i cucs.
• Reproducció: La reproducció té lloc a la
primavera o a la tardor. Les femelles tenen
de 4 a 20 ous.
• Font d’informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Serp_d%27aigua
Dani Asenov
Guillem Morata
José Ruiz
• La serp d’aigua quan se sent
amenaçada aplana el cap en
forma de triangle, xiula i ensenya
l’esquena. Amb aquesta posició
sembla un escurçó i si l’agafes
tira un líquid per les glàndules
anals.
FITXA TÈCNICA: VOLTOR
● Descripció: Són aus de rapinya. Tot sovint apareixen en
petits grups. Són de color negre, blanc o marró. Depèn de
l'espècie. Les seves potes són curtes.
● Vol: El seu vol és més aviat lent i no baten molt les ales, sinó
que típicament planen fent voltes i més voltes.
● Alimentació: Són carronyaires, és a dir, que s'alimenten
només d'animals morts.
● Família: Accipítrids(la qual inclou també a les àguiles i als
astors).
● Localització: Els voltors es troben a tots els continents.
● Qualitats: Els voltors tenen molt bona vista.
● Cultura: El voltor és un animal associat a la mort, per això es
considera un ocell de mal averany i apareix en pel·lícules i
jocs com avís de desgràcia. A l'Antic Egipte, en canvi, era un
dels símbols de l'amor, ja que el voltor acostuma a volar en
parella (mare i cria).
● Curiositats: Molts voltors tenen el cap pelat, això és degut,
amb seguretat, a que un cap amb plomes s'embrutaria amb
sang i altres fluids en introduir-lo dins de les carcasses
d'animals grans i seria difícil de mantenir-lo net.
● Envergadura: Aprox. 2,5 m amb les ales desplegades.
● Pes: Aprox. 6,5 kg.
● Color: Depèn de l’espècie. Normalment negre o blanc.
● Font d'informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Voltor
Lucía Morales Fernández i
Aina Martínez Escribà
17/05/2013
L’ESCURÇÓ
Nom: Escurçó
Nom científic: Viperinae
Família: Serp verinosa
Descripció: Els escurçons fan de 60-70cm i a diferència
de les serps tenen el cap triangular. Els escurçons poden
tenir de 200 a 300 costelles que no estan unides a
panxa, això els facilita empassar-se animals molt grans.
FONTS D’INFORMACIÓ:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escur%C3%A7%C3%B3#Asp
ecte
http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio
.jsp?seccio=imatges
Jon Mc Gowan
Àngel Domínguez
L’escurçó forma part d’una subfamília de
les serps. Els escurçons són les úniques
serps verinoses de Catalunya.
Els escurçons són unes serps amb
característiques molt estranyes. Les serps
solen pondre ous, però els escurçons no,
sinó que la femella els guarda a dins el cos
fins al moment que els seus fills ja han de
sortir. A Catalunya hi ha dues espècies
d'escurçó. L'escurçó pirinenc, viu en climes
frescos, i l'escurçó ibèric que es troba en
zones més càlides i s'estén per tot
Catalunya sud.
EL TALP
Font d ‘informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Talp
NOM: Talp
ESPÈCIE: És un mamífer, que viu sota
terra.
FAMÍLIA: Talpíds
MESURA: 11-16 cm de llarg.
PES: Pesa entre 30 i 130 grams.
FÍSIC: Tè un pelatge curt i n’hi ha que
els hi surt cap enrere, creix d’una
manera que no s’enganxa per les
parets ni pels túnels.
ANNA MORATÓ I ALBA AUMATELL.
ROSSINYOL BORD
Nom: Rossinyol
Nom científic: Cettia cetti). El seu nom
científic prové del zoòleg italià Francesco Cetti.
Descripció: El rossinyol bord és un ocell de
l'ordre dels passeriformes, prou semblant al
rossinyol.
El seu plomatge és de color castany rogenc al
cap, dors, cua i ales, i blanquinós al pit i al
ventre.
Mesura: 14 cm de llargària.
Alimentació: Menja insectes, llavors i
mol·luscs.
Localització: Habita tota la Península
Ibèrica, a l'Europa mediterrània, Romania,
Bulgària, nord-est d'Àfrica i Orient Pròxim fins a
l'Afganistan. És comú als Països Catalans i, des
de 1973, ha colonitzat Gal·les i el sud
d'Anglaterra.
Albert Ginesta
Joan Ramon Gea
Font d’informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rossiny
ol_bord
EL PIT-ROIG, ropit o teientic
Font d’informació:
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/pitroi
g.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pit-roig
Núria i Marina
NOM CIENTÍFIC: El nom científic del pit-roig
es Erithacus rubecula
FAMÍLIA: El pit-roig és de la família dels
túrdits.
CURIOSITATS: La femella pon ous dues
vegades a l’any, entre 4 i 6 ous per vegada.
Els polls a les dues setmanes ja saben volar.
Els mascles i les femelles en aquest cas són
iguals, els que són diferents són els pit-roigs
joves.
DESCRIPCIÓ: El pit-roig es un ocell menut i
rodanxó.
El seu plomatge és de color marronós per
sobre i grisos per sobre menys el seu pit que
és roig. D'aquí és d’on prové el seu nom.
Aquest ocell abunda als països catalans.
Mesura uns 14 cm (de la punta del bec a la
punta de la cua) i pesa entre 15 i 20 grams.
ALIMENTACIÓ: El pit-roig menja insectes. Es
sap pel seu bec petit, però també és negre.
CANT: El seu cant és molt variant. Si està
enfadat/da es criden les dues parelles des
d’una punta d’un bosc a l’altre.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (19)

Ricard
RicardRicard
Ricard
 
Animals dels pirineus the end-
Animals dels pirineus  the end-Animals dels pirineus  the end-
Animals dels pirineus the end-
 
Els animals 3rC
Els animals 3rCEls animals 3rC
Els animals 3rC
 
L'àguila imperial - La Salle Manlleu
L'àguila imperial - La Salle ManlleuL'àguila imperial - La Salle Manlleu
L'àguila imperial - La Salle Manlleu
 
Aguila real
Aguila realAguila real
Aguila real
 
Els mamífers terrestres de catalunya
Els mamífers terrestres de catalunyaEls mamífers terrestres de catalunya
Els mamífers terrestres de catalunya
 
Aliga capblanc
Aliga capblancAliga capblanc
Aliga capblanc
 
ELS ANIMALS 3r
ELS ANIMALS 3rELS ANIMALS 3r
ELS ANIMALS 3r
 
Rèptils i amfibis de les balears
Rèptils i amfibis de les balearsRèptils i amfibis de les balears
Rèptils i amfibis de les balears
 
Gall fer
Gall ferGall fer
Gall fer
 
Gall fer
Gall ferGall fer
Gall fer
 
Aus de les Illes Balears
Aus de les Illes BalearsAus de les Illes Balears
Aus de les Illes Balears
 
El voltor negre
El voltor negreEl voltor negre
El voltor negre
 
Fauna del puig de Bonany
Fauna del puig de BonanyFauna del puig de Bonany
Fauna del puig de Bonany
 
Morell xocolater
Morell xocolaterMorell xocolater
Morell xocolater
 
Formigues
FormiguesFormigues
Formigues
 
àLiga de cap blanc
àLiga de cap blancàLiga de cap blanc
àLiga de cap blanc
 
Abellerol
AbellerolAbellerol
Abellerol
 
Gall de sant pere
Gall de sant pereGall de sant pere
Gall de sant pere
 

Andere mochten auch

20150306125206777 0001
20150306125206777 000120150306125206777 0001
20150306125206777 0001psalaman
 
Mapa de interditação de ruas para posse do novo arcebispo
Mapa de interditação de ruas para posse do novo arcebispoMapa de interditação de ruas para posse do novo arcebispo
Mapa de interditação de ruas para posse do novo arcebispoPortal NE10
 
Artemática - O artesanato e a matemática
Artemática - O artesanato e a matemáticaArtemática - O artesanato e a matemática
Artemática - O artesanato e a matemáticaProf. Materaldo
 
Ativ07 Renilda Unid02
Ativ07 Renilda Unid02Ativ07 Renilda Unid02
Ativ07 Renilda Unid02guest07bc4aa
 
Brady's Journey
Brady's JourneyBrady's Journey
Brady's JourneyS Perrytec
 
Topic on-a-page-resources 11th (Balance diet for sports person )
Topic on-a-page-resources 11th (Balance diet for sports person )Topic on-a-page-resources 11th (Balance diet for sports person )
Topic on-a-page-resources 11th (Balance diet for sports person )Sanjay Kumar
 
As mulheres nas Olimpíadas
As mulheres nas OlimpíadasAs mulheres nas Olimpíadas
As mulheres nas OlimpíadasProf. Materaldo
 
The Rev. Dr. L. C. Boyce Resume 2014 revised
The Rev. Dr. L. C. Boyce Resume 2014 revisedThe Rev. Dr. L. C. Boyce Resume 2014 revised
The Rev. Dr. L. C. Boyce Resume 2014 revisedRev. Dr. DLC Boyce
 
Cubrimiento De Bajas Vegetativas DiáLogo Importante
Cubrimiento De Bajas Vegetativas   DiáLogo ImportanteCubrimiento De Bajas Vegetativas   DiáLogo Importante
Cubrimiento De Bajas Vegetativas DiáLogo ImportanteJuan Rodriguez
 
Tarefa27 08
Tarefa27 08Tarefa27 08
Tarefa27 08jam
 
Concusions SEPR
Concusions SEPRConcusions SEPR
Concusions SEPRpsalaman
 

Andere mochten auch (20)

20150306125206777 0001
20150306125206777 000120150306125206777 0001
20150306125206777 0001
 
Animals del berguedà
Animals del berguedàAnimals del berguedà
Animals del berguedà
 
Mapa de interditação de ruas para posse do novo arcebispo
Mapa de interditação de ruas para posse do novo arcebispoMapa de interditação de ruas para posse do novo arcebispo
Mapa de interditação de ruas para posse do novo arcebispo
 
HFN 14
HFN 14HFN 14
HFN 14
 
Artemática - O artesanato e a matemática
Artemática - O artesanato e a matemáticaArtemática - O artesanato e a matemática
Artemática - O artesanato e a matemática
 
trtr
trtrtrtr
trtr
 
Tiprico
TipricoTiprico
Tiprico
 
Ativ07 Renilda Unid02
Ativ07 Renilda Unid02Ativ07 Renilda Unid02
Ativ07 Renilda Unid02
 
Brady's Journey
Brady's JourneyBrady's Journey
Brady's Journey
 
Topic on-a-page-resources 11th (Balance diet for sports person )
Topic on-a-page-resources 11th (Balance diet for sports person )Topic on-a-page-resources 11th (Balance diet for sports person )
Topic on-a-page-resources 11th (Balance diet for sports person )
 
As mulheres nas Olimpíadas
As mulheres nas OlimpíadasAs mulheres nas Olimpíadas
As mulheres nas Olimpíadas
 
Informatica
InformaticaInformatica
Informatica
 
The Rev. Dr. L. C. Boyce Resume 2014 revised
The Rev. Dr. L. C. Boyce Resume 2014 revisedThe Rev. Dr. L. C. Boyce Resume 2014 revised
The Rev. Dr. L. C. Boyce Resume 2014 revised
 
Alunos
AlunosAlunos
Alunos
 
Resume
ResumeResume
Resume
 
Cubrimiento De Bajas Vegetativas DiáLogo Importante
Cubrimiento De Bajas Vegetativas   DiáLogo ImportanteCubrimiento De Bajas Vegetativas   DiáLogo Importante
Cubrimiento De Bajas Vegetativas DiáLogo Importante
 
Tarefa27 08
Tarefa27 08Tarefa27 08
Tarefa27 08
 
Concusions SEPR
Concusions SEPRConcusions SEPR
Concusions SEPR
 
REFERENCE LETTER
REFERENCE LETTERREFERENCE LETTER
REFERENCE LETTER
 
Capitalismo
CapitalismoCapitalismo
Capitalismo
 

Ähnlich wie Recull fauna (20)

Àliga Imperial Ibèrica
Àliga Imperial IbèricaÀliga Imperial Ibèrica
Àliga Imperial Ibèrica
 
Els taurons.doc
Els taurons.docEls taurons.doc
Els taurons.doc
 
Els animals vertebrats
Els animals vertebratsEls animals vertebrats
Els animals vertebrats
 
La serp blanca
La serp blancaLa serp blanca
La serp blanca
 
Zoo
ZooZoo
Zoo
 
Animals salvatges
Animals salvatgesAnimals salvatges
Animals salvatges
 
Blauet tuca
Blauet tucaBlauet tuca
Blauet tuca
 
Martinet ros
Martinet rosMartinet ros
Martinet ros
 
Rata d’aigua 1r ESO LS Manlleu 2016
Rata d’aigua 1r ESO LS Manlleu 2016Rata d’aigua 1r ESO LS Manlleu 2016
Rata d’aigua 1r ESO LS Manlleu 2016
 
Fauna d'espanya
Fauna d'espanyaFauna d'espanya
Fauna d'espanya
 
Animals en perill d'extinció
Animals en perill d'extincióAnimals en perill d'extinció
Animals en perill d'extinció
 
Animals en perill d'extinció
Animals en perill d'extincióAnimals en perill d'extinció
Animals en perill d'extinció
 
Fauna oceania
Fauna oceaniaFauna oceania
Fauna oceania
 
Els amfibis de Llagostera
Els amfibis de LlagosteraEls amfibis de Llagostera
Els amfibis de Llagostera
 
PESCA RIU EBRE
PESCA RIU EBREPESCA RIU EBRE
PESCA RIU EBRE
 
Els animals
Els animalsEls animals
Els animals
 
Os Bru 08 09
Os Bru 08 09Os Bru 08 09
Os Bru 08 09
 
Os Bru
Os Bru Os Bru
Os Bru
 
El Nostre Llibre dels Animals
El Nostre Llibre dels AnimalsEl Nostre Llibre dels Animals
El Nostre Llibre dels Animals
 
Animals de charcay
Animals de charcayAnimals de charcay
Animals de charcay
 

Mehr von psalaman

Poden ser creatius els robots
Poden ser creatius els robotsPoden ser creatius els robots
Poden ser creatius els robotspsalaman
 
Candidatures
CandidaturesCandidatures
Candidaturespsalaman
 
Pt 1 aigua a la terra
Pt 1 aigua a la terraPt 1 aigua a la terra
Pt 1 aigua a la terrapsalaman
 
1 act 14_15
1 act 14_151 act 14_15
1 act 14_15psalaman
 
Preguntesconsumdaigua
PreguntesconsumdaiguaPreguntesconsumdaigua
Preguntesconsumdaiguapsalaman
 
6è m lluïsa
6è m lluïsa6è m lluïsa
6è m lluïsapsalaman
 
5è julivert
5è julivert5è julivert
5è julivertpsalaman
 
2n romaní
2n romaní2n romaní
2n romanípsalaman
 
1r sàlvia
1r sàlvia1r sàlvia
1r sàlviapsalaman
 
P5 espígol
P5 espígolP5 espígol
P5 espígolpsalaman
 
P4 farigola
P4 farigolaP4 farigola
P4 farigolapsalaman
 
Platreball 1
Platreball 1Platreball 1
Platreball 1psalaman
 
Experimento i observo plantes
Experimento i observo plantesExperimento i observo plantes
Experimento i observo plantespsalaman
 
Pt portalada
Pt portaladaPt portalada
Pt portaladapsalaman
 
Platreball 1
Platreball 1Platreball 1
Platreball 1psalaman
 

Mehr von psalaman (20)

Poden ser creatius els robots
Poden ser creatius els robotsPoden ser creatius els robots
Poden ser creatius els robots
 
Candidatures
CandidaturesCandidatures
Candidatures
 
Pt 1 aigua a la terra
Pt 1 aigua a la terraPt 1 aigua a la terra
Pt 1 aigua a la terra
 
1 act 14_15
1 act 14_151 act 14_15
1 act 14_15
 
Preguntesconsumdaigua
PreguntesconsumdaiguaPreguntesconsumdaigua
Preguntesconsumdaigua
 
6è m lluïsa
6è m lluïsa6è m lluïsa
6è m lluïsa
 
5è julivert
5è julivert5è julivert
5è julivert
 
4t menta
4t menta4t menta
4t menta
 
3r orenga
3r orenga3r orenga
3r orenga
 
2n romaní
2n romaní2n romaní
2n romaní
 
1r sàlvia
1r sàlvia1r sàlvia
1r sàlvia
 
P5 espígol
P5 espígolP5 espígol
P5 espígol
 
P4 farigola
P4 farigolaP4 farigola
P4 farigola
 
P3 poliol
P3 poliolP3 poliol
P3 poliol
 
Platreball 1
Platreball 1Platreball 1
Platreball 1
 
Experimento i observo plantes
Experimento i observo plantesExperimento i observo plantes
Experimento i observo plantes
 
Pt portalada
Pt portaladaPt portalada
Pt portalada
 
Platreball 1
Platreball 1Platreball 1
Platreball 1
 
Memòria
MemòriaMemòria
Memòria
 
Memòria
MemòriaMemòria
Memòria
 

Recull fauna

  • 2.  Nom Científic: Ardea cinerea  Família: Ardeids  Descripció: Ocell de gran tamany que fa 90 cm d'alçada i prop de 150 cm amb les ales obertes. Té el plomatge de color gris al cap i al dors; té taques negres al coll i té el ventre blanc.  Alimentació: Menja peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes, pollets d'altres ocells i fins i tot alguns vegetals.  Hàbitat: Viu en zones aquàtiques com els rius, els estanys i els aiguamolls.  Curiositats: És un ocell molt comú i fàcilment identificable durant la tardor i l'hivern. Cap al març emigra cap a l'Europa central.  Font d’informació: http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/bernatpe scaire.htm Soukaina i Marta 17/05/2013
  • 3. LA GAVINA VULGAR - FAMÍLIA: Laridae - NOM CIENTÍFIC: Chroicocephalus ridibundus - COLOR: És de color blanc amb les ales grises perla excepte l'extremitat que és negra. - CARACTERISTIQUES: • Mesura entre 54-60 cm i pesa entre 210 i 300 grams. • Sempre van en grups d'entre 10 – 20. - ALIMENTACIÓ: Escarabats, libèl·lules, cargols, peixos, cucs, però igualment vegetals i deixalles. - FONT D'INFORMACIÓ: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gavina_vulgar& oldid=11187493 Arnau Folch i Paula Carrasco
  • 4. MERLA  NOM: Merla  NOM CIENTÍFIC: Turdus merula  FAMÍLIA: Túrdids  COLOR: Bec taronja i plomatge negre els mascles i les femelles plomatge marronós.  ENVERGADURA: 18-25 cm  PES: 85-115 grams  ALIMENTACIÓ: El seu hàbitat és molt variat, és comuna a parcs i jardins, horts i fruiters, boscos caducifolis.  HÀBITAT: El seu hàbitat és molt variat, FONT D’INFORMACIÓ: és comuna a parcs i jardins, horts, http://ca.wikipedia.org/wiki/Merla fruiters i boscos caducifolis.  ESPÈCIE: T. merula Lídia i Judit
  • 5. • Hàbitat: A l’aigua. • Descripció: Pot arribar a fer 70cm de llargada. Té 21 fileres d’escates. El ventre pot ser negrós, groc o vermell. • Alimentació: S’alimenta de peixos i amfibis. A vegades també menja sangoneres i cucs. • Reproducció: La reproducció té lloc a la primavera o a la tardor. Les femelles tenen de 4 a 20 ous. • Font d’informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Serp_d%27aigua Dani Asenov Guillem Morata José Ruiz • La serp d’aigua quan se sent amenaçada aplana el cap en forma de triangle, xiula i ensenya l’esquena. Amb aquesta posició sembla un escurçó i si l’agafes tira un líquid per les glàndules anals.
  • 6. FITXA TÈCNICA: VOLTOR ● Descripció: Són aus de rapinya. Tot sovint apareixen en petits grups. Són de color negre, blanc o marró. Depèn de l'espècie. Les seves potes són curtes. ● Vol: El seu vol és més aviat lent i no baten molt les ales, sinó que típicament planen fent voltes i més voltes. ● Alimentació: Són carronyaires, és a dir, que s'alimenten només d'animals morts. ● Família: Accipítrids(la qual inclou també a les àguiles i als astors). ● Localització: Els voltors es troben a tots els continents. ● Qualitats: Els voltors tenen molt bona vista. ● Cultura: El voltor és un animal associat a la mort, per això es considera un ocell de mal averany i apareix en pel·lícules i jocs com avís de desgràcia. A l'Antic Egipte, en canvi, era un dels símbols de l'amor, ja que el voltor acostuma a volar en parella (mare i cria). ● Curiositats: Molts voltors tenen el cap pelat, això és degut, amb seguretat, a que un cap amb plomes s'embrutaria amb sang i altres fluids en introduir-lo dins de les carcasses d'animals grans i seria difícil de mantenir-lo net. ● Envergadura: Aprox. 2,5 m amb les ales desplegades. ● Pes: Aprox. 6,5 kg. ● Color: Depèn de l’espècie. Normalment negre o blanc. ● Font d'informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Voltor Lucía Morales Fernández i Aina Martínez Escribà 17/05/2013
  • 7. L’ESCURÇÓ Nom: Escurçó Nom científic: Viperinae Família: Serp verinosa Descripció: Els escurçons fan de 60-70cm i a diferència de les serps tenen el cap triangular. Els escurçons poden tenir de 200 a 300 costelles que no estan unides a panxa, això els facilita empassar-se animals molt grans. FONTS D’INFORMACIÓ: http://ca.wikipedia.org/wiki/Escur%C3%A7%C3%B3#Asp ecte http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio .jsp?seccio=imatges Jon Mc Gowan Àngel Domínguez L’escurçó forma part d’una subfamília de les serps. Els escurçons són les úniques serps verinoses de Catalunya. Els escurçons són unes serps amb característiques molt estranyes. Les serps solen pondre ous, però els escurçons no, sinó que la femella els guarda a dins el cos fins al moment que els seus fills ja han de sortir. A Catalunya hi ha dues espècies d'escurçó. L'escurçó pirinenc, viu en climes frescos, i l'escurçó ibèric que es troba en zones més càlides i s'estén per tot Catalunya sud.
  • 8. EL TALP Font d ‘informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Talp NOM: Talp ESPÈCIE: És un mamífer, que viu sota terra. FAMÍLIA: Talpíds MESURA: 11-16 cm de llarg. PES: Pesa entre 30 i 130 grams. FÍSIC: Tè un pelatge curt i n’hi ha que els hi surt cap enrere, creix d’una manera que no s’enganxa per les parets ni pels túnels. ANNA MORATÓ I ALBA AUMATELL.
  • 9. ROSSINYOL BORD Nom: Rossinyol Nom científic: Cettia cetti). El seu nom científic prové del zoòleg italià Francesco Cetti. Descripció: El rossinyol bord és un ocell de l'ordre dels passeriformes, prou semblant al rossinyol. El seu plomatge és de color castany rogenc al cap, dors, cua i ales, i blanquinós al pit i al ventre. Mesura: 14 cm de llargària. Alimentació: Menja insectes, llavors i mol·luscs. Localització: Habita tota la Península Ibèrica, a l'Europa mediterrània, Romania, Bulgària, nord-est d'Àfrica i Orient Pròxim fins a l'Afganistan. És comú als Països Catalans i, des de 1973, ha colonitzat Gal·les i el sud d'Anglaterra. Albert Ginesta Joan Ramon Gea Font d’informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Rossiny ol_bord
  • 10. EL PIT-ROIG, ropit o teientic Font d’informació: http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/pitroi g.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Pit-roig Núria i Marina NOM CIENTÍFIC: El nom científic del pit-roig es Erithacus rubecula FAMÍLIA: El pit-roig és de la família dels túrdits. CURIOSITATS: La femella pon ous dues vegades a l’any, entre 4 i 6 ous per vegada. Els polls a les dues setmanes ja saben volar. Els mascles i les femelles en aquest cas són iguals, els que són diferents són els pit-roigs joves. DESCRIPCIÓ: El pit-roig es un ocell menut i rodanxó. El seu plomatge és de color marronós per sobre i grisos per sobre menys el seu pit que és roig. D'aquí és d’on prové el seu nom. Aquest ocell abunda als països catalans. Mesura uns 14 cm (de la punta del bec a la punta de la cua) i pesa entre 15 i 20 grams. ALIMENTACIÓ: El pit-roig menja insectes. Es sap pel seu bec petit, però també és negre. CANT: El seu cant és molt variant. Si està enfadat/da es criden les dues parelles des d’una punta d’un bosc a l’altre.