2. Nom Científic: Ardea cinerea
Família: Ardeids
Descripció: Ocell de gran tamany que fa 90 cm
d'alçada i prop de 150 cm amb les ales obertes.
Té el plomatge de color gris al cap i al dors;
té taques negres al coll i té el ventre blanc.
Alimentació: Menja peixos, granotes, crancs,
rèptils, rates, insectes, pollets d'altres ocells i
fins i tot alguns vegetals.
Hàbitat: Viu en zones aquàtiques com els rius,
els estanys i els aiguamolls.
Curiositats: És un ocell molt comú i fàcilment
identificable durant la tardor i l'hivern. Cap al
març emigra cap a l'Europa central.
Font d’informació:
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/bernatpe
scaire.htm
Soukaina i Marta
17/05/2013
3. LA GAVINA VULGAR
- FAMÍLIA: Laridae
- NOM CIENTÍFIC: Chroicocephalus ridibundus
- COLOR: És de color blanc amb les ales grises perla
excepte l'extremitat que és negra.
- CARACTERISTIQUES:
• Mesura entre 54-60 cm i pesa entre 210 i 300 grams.
• Sempre van en grups d'entre 10 – 20.
- ALIMENTACIÓ: Escarabats, libèl·lules, cargols, peixos,
cucs, però igualment vegetals i deixalles.
- FONT D'INFORMACIÓ:
http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gavina_vulgar&
oldid=11187493
Arnau Folch i Paula Carrasco
4. MERLA
NOM: Merla
NOM CIENTÍFIC: Turdus merula
FAMÍLIA: Túrdids
COLOR: Bec taronja i plomatge
negre els mascles i les femelles plomatge
marronós.
ENVERGADURA: 18-25 cm
PES: 85-115 grams
ALIMENTACIÓ: El seu hàbitat és molt
variat, és comuna a parcs i jardins, horts
i fruiters, boscos caducifolis.
HÀBITAT: El seu hàbitat és molt variat, FONT D’INFORMACIÓ:
és comuna a parcs i jardins, horts, http://ca.wikipedia.org/wiki/Merla
fruiters i boscos caducifolis.
ESPÈCIE: T. merula
Lídia i Judit
5. • Hàbitat: A l’aigua.
• Descripció: Pot arribar a fer 70cm de
llargada. Té 21 fileres d’escates. El ventre
pot ser negrós, groc o vermell.
• Alimentació: S’alimenta de peixos i
amfibis. A vegades també menja
sangoneres i cucs.
• Reproducció: La reproducció té lloc a la
primavera o a la tardor. Les femelles tenen
de 4 a 20 ous.
• Font d’informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Serp_d%27aigua
Dani Asenov
Guillem Morata
José Ruiz
• La serp d’aigua quan se sent
amenaçada aplana el cap en
forma de triangle, xiula i ensenya
l’esquena. Amb aquesta posició
sembla un escurçó i si l’agafes
tira un líquid per les glàndules
anals.
6. FITXA TÈCNICA: VOLTOR
● Descripció: Són aus de rapinya. Tot sovint apareixen en
petits grups. Són de color negre, blanc o marró. Depèn de
l'espècie. Les seves potes són curtes.
● Vol: El seu vol és més aviat lent i no baten molt les ales, sinó
que típicament planen fent voltes i més voltes.
● Alimentació: Són carronyaires, és a dir, que s'alimenten
només d'animals morts.
● Família: Accipítrids(la qual inclou també a les àguiles i als
astors).
● Localització: Els voltors es troben a tots els continents.
● Qualitats: Els voltors tenen molt bona vista.
● Cultura: El voltor és un animal associat a la mort, per això es
considera un ocell de mal averany i apareix en pel·lícules i
jocs com avís de desgràcia. A l'Antic Egipte, en canvi, era un
dels símbols de l'amor, ja que el voltor acostuma a volar en
parella (mare i cria).
● Curiositats: Molts voltors tenen el cap pelat, això és degut,
amb seguretat, a que un cap amb plomes s'embrutaria amb
sang i altres fluids en introduir-lo dins de les carcasses
d'animals grans i seria difícil de mantenir-lo net.
● Envergadura: Aprox. 2,5 m amb les ales desplegades.
● Pes: Aprox. 6,5 kg.
● Color: Depèn de l’espècie. Normalment negre o blanc.
● Font d'informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Voltor
Lucía Morales Fernández i
Aina Martínez Escribà
17/05/2013
7. L’ESCURÇÓ
Nom: Escurçó
Nom científic: Viperinae
Família: Serp verinosa
Descripció: Els escurçons fan de 60-70cm i a diferència
de les serps tenen el cap triangular. Els escurçons poden
tenir de 200 a 300 costelles que no estan unides a
panxa, això els facilita empassar-se animals molt grans.
FONTS D’INFORMACIÓ:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escur%C3%A7%C3%B3#Asp
ecte
http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio
.jsp?seccio=imatges
Jon Mc Gowan
Àngel Domínguez
L’escurçó forma part d’una subfamília de
les serps. Els escurçons són les úniques
serps verinoses de Catalunya.
Els escurçons són unes serps amb
característiques molt estranyes. Les serps
solen pondre ous, però els escurçons no,
sinó que la femella els guarda a dins el cos
fins al moment que els seus fills ja han de
sortir. A Catalunya hi ha dues espècies
d'escurçó. L'escurçó pirinenc, viu en climes
frescos, i l'escurçó ibèric que es troba en
zones més càlides i s'estén per tot
Catalunya sud.
8. EL TALP
Font d ‘informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Talp
NOM: Talp
ESPÈCIE: És un mamífer, que viu sota
terra.
FAMÍLIA: Talpíds
MESURA: 11-16 cm de llarg.
PES: Pesa entre 30 i 130 grams.
FÍSIC: Tè un pelatge curt i n’hi ha que
els hi surt cap enrere, creix d’una
manera que no s’enganxa per les
parets ni pels túnels.
ANNA MORATÓ I ALBA AUMATELL.
9. ROSSINYOL BORD
Nom: Rossinyol
Nom científic: Cettia cetti). El seu nom
científic prové del zoòleg italià Francesco Cetti.
Descripció: El rossinyol bord és un ocell de
l'ordre dels passeriformes, prou semblant al
rossinyol.
El seu plomatge és de color castany rogenc al
cap, dors, cua i ales, i blanquinós al pit i al
ventre.
Mesura: 14 cm de llargària.
Alimentació: Menja insectes, llavors i
mol·luscs.
Localització: Habita tota la Península
Ibèrica, a l'Europa mediterrània, Romania,
Bulgària, nord-est d'Àfrica i Orient Pròxim fins a
l'Afganistan. És comú als Països Catalans i, des
de 1973, ha colonitzat Gal·les i el sud
d'Anglaterra.
Albert Ginesta
Joan Ramon Gea
Font d’informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rossiny
ol_bord
10. EL PIT-ROIG, ropit o teientic
Font d’informació:
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/pitroi
g.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pit-roig
Núria i Marina
NOM CIENTÍFIC: El nom científic del pit-roig
es Erithacus rubecula
FAMÍLIA: El pit-roig és de la família dels
túrdits.
CURIOSITATS: La femella pon ous dues
vegades a l’any, entre 4 i 6 ous per vegada.
Els polls a les dues setmanes ja saben volar.
Els mascles i les femelles en aquest cas són
iguals, els que són diferents són els pit-roigs
joves.
DESCRIPCIÓ: El pit-roig es un ocell menut i
rodanxó.
El seu plomatge és de color marronós per
sobre i grisos per sobre menys el seu pit que
és roig. D'aquí és d’on prové el seu nom.
Aquest ocell abunda als països catalans.
Mesura uns 14 cm (de la punta del bec a la
punta de la cua) i pesa entre 15 i 20 grams.
ALIMENTACIÓ: El pit-roig menja insectes. Es
sap pel seu bec petit, però també és negre.
CANT: El seu cant és molt variant. Si està
enfadat/da es criden les dues parelles des
d’una punta d’un bosc a l’altre.
