Presentació digital per utilitzar-la a les classes de 3r de l'ESO sobre el context europeu a l'Edat Moderna, amb especial atenció a la Reforma i la Contrareforma.

1. EUROPA A L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XVI I XVII.
INSTITUT NOU DE VILAFRANCA
CURS 2017/18

2. 1. LA SOCIETAT DE L’EDAT MODERNA
- L’edat moderna no presenta gaire canvis respecte a la societat de l’edat mitjana. Era, doncs,
una societat estamental. Un 80% de la població vivia al camp i l’agricultura era la base de la
riques.

3. 1. LA SOCIETAT DE L’EDAT MODERNA
- Recorda que els estaments eren els grups socials als quals es pertanyia des del naixement.
- L’estament privilegiat estava comprés per:
- La Corona (el rei i la seva família)
- La Noblesa
- El Clergat
Gaudien dels privilegis
Eren els posseïdors de les terres
No pagaven impostos
Monopolitzaven els càrrecs, especialment els militars.
La noblesa, especialment l’alta
noblesa, va abandonar les seves
residències rurals, i van instal·lar-
se a les ciutats.
La noblesa cortesana va comprar
palaus a les capitals per viure a
prop del rei.

4. 1. LA SOCIETAT DE L’EDAT MODERNA
- Els no privilegiats eren coneguts com el Tercer Estat. Era molt divers, i incloïa des de l’alta
burgesia (mercaders, banquers...) com els pagesos més pobres.
- La burgesia (etimològicament qui viu al burg, la ciutat) tenia la base de la seva riquesa en les
activitats productives i comercials (manufactures, mercaderies, finances...), a diferència de
la noblesa, que basava la seva riquesa en la propietat de la terra.
Els canvistes
Quentin Massys
Grup familiar a un paisatge
Frans Hals

5. 1. LA SOCIETAT DE L’EDAT MODERNA
- La burgesia, classe social emergent a l’Edat Moderna, amb el seu enriquiment va comprar
càrrecs de l’administració de l’Estat i es va ennoblir. És la coneguda com a noblesa de toga, a
diferència de la noblesa feudal tradicional, coneguda com a noblesa d’espasa.
Pierre Seguier, canceller de França, és un dels màxims
exponents de la noblesa de toga.
Quadre de Charles Le Brun 1660

6. 1. LA SOCIETAT DE L’EDAT MODERNA
- A banda d’aquesta alta burgesia, el Tercer Estat estava constituït per la mitjana i baixa
burgesia (artesans), les classes populars urbanes i els camperols (la major part de la
població).
- A les zones rurals, pervivia el règim senyorial, els camperols estaven sotmesos a l’autoritat
senyorial, treballant les terres dels senyors i pagant molts tributs.
Serfs pagant els tributs al seu senyorArtesans a una impremta

7. 2. LA MONARQUIA AUTORITÀRIA

8. 2. LA MONARQUIA AUTORITÀRIA
- Des del segle XV les monarquies havien refermat el seu poder front la noblesa feudal.
- Van centralitzar el poder i van anant prescindit dels Parlaments Feudals (reunió de
representats estamentals  noblesa, clergat, tercer estat). Sorgeix un nou sistema
d’organització del poder: la monarquia autoritària.
Exèrcit permanent
(imposar la seva voluntat)
Sistema Burocràtic
(administració del regne)
Cos de funcionaris
(recaptar impostos i fer
complir les lleis reials)
Diplomàcia
(relacions amb els altres països)
CASTELLA  REIS CATÒLICS
FRANÇA  FRANCESC I
ANGLATERRA  ENRIC VII

9. 3. L’ECONOMIA
- L’agricultura era la base de l’economia.
- Els trets més rellevants eren: baixa productivitat, tecnologia poc desenvolupada,
manteniment del guaret.
- Així doncs, les collites depenien de la meteorologia. Precipitacions torrencials o sequeres
pronunciades podien generar males collites
L’agricultura estava sotmesa a les condicions meteorològiques

10. 3. L’ECONOMIA
- L’artesania continuava organitzada en gremis, agrupacions de persones del mateix ofici.
Recorda que al règim feudal els gremis fixaven els preus i la qualitat dels productes, no
existia la llibertat empresarial ni la competència.
- L’increment de la demanda degut a l’augment de la població va fer aparèixer noves formes
de producció:
- Sistema domiciliari (putting out system)
- Manufactures

11. 3. L’ECONOMIA
- Putting out system  un comerciant facilitava a una família de pagesos instrumental i
matèries primeres per elaborar un producte determinat a casa seva. Escapava així del
control gremial. El comerciant s’encarregava de la seva distribució i venda. Aquest sistema,
va sorgir a mitjans del segle XVII i donava ocupava a les famílies pageses a les èpoques de
menys feina agrària, especialment a dones i nens.

12. 3. L’ECONOMIA
- Manufactures : grans tallers situats a les ciutats, donaven feina a centenars de
treballadors, que hi treballaven manualment, sense l’ús de màquines. A França i la
Monarquia Hispànica sovintejaven els reials, mentre que al Regne Unit hi predominaven els
privats.
Real Fábrica de Cristales de La Granja (Segovia)

13. 4. DEMOGRAFIA
- El cicle demogràfic de l’Edat Moderna és el cicle demogràfic antic, caracteritzat per una
mortalitat alta i una natalitat alta. El creixement vegetatiu era lent.
- Els períodes de creixement eren conseqüència de bones collites, tanmateix, periòdicament hi
esclataven pics de mortalitat catastròfica.
- Aquests pics eren crisis de subsistència, pròpia del règim feudal. Una sèrie de males collites
provocaven, manca d’aliments i gran mortaldat per fam. A més, com la població estava
afeblida, escampaven les malalties i les epidèmies.
- Les crisis de subsistència provocaven revoltes i malestar social, conflictes que eren reprimits
amb violència, incrementat encara més la mortalitat.

14. 5. L’HUMANISME
- Al segle XV es va estendre per Europa un nou corrent cultural que va revolucionar la forma
de pensar, l’humanisme. Aquest corrent cultural està molt lligat al corrent artístic del
Renaixement.
- A l’Edat Mitjana predominava una visió teocentrista del món, imposada per l’Església i els
seus mitjans de coerció. Tota acció, tot pensament, estava explicat per la voluntat de Déu.
Naixements, defuncions, guerres, epidèmies, collites..., tot era voluntat de Déu

15. 5. L’HUMANISME
- A Itàlia es va produir el descobriment de la cultura, l’art i la filosofia dels antics grecs i
romans, reconciliant aquest llegat cultural amb la tradició cristiana.
- Traduïts als idiomes vernacles i gràcies a l’impremta, aquestes obres es van difondre
massivament pel continent i van permetre el desenvolupament d’una nova visió del món,
l’antropocentrisme.
- L’antropocentrisme situa l’ésser humà al centre de la natura, que a més considerava a
l’home com un ésser racional i lliure.
L’home de Vitruvi. Leonardo da Vinci, 1485

16. 5. L’HUMANISME
- L’humanisme va significar també el desenvolupament d’una nova religiositat personal i
lliure, lluny de la corrupció i dogmatisme del clergat.
- Es van crear acadèmies per difondre el pensament humanista, es dedicaven a la traducció de
manuscrits i a l’intercanvi de coneixements, teories i opinions. Els principals centres foren
Roma i Florència, tot i que aquest nou pensament es va difondre per gairebé tot el
continent.

17. 5. L’HUMANISME
L’expansió de l’humanisme

18. 5. L’HUMANISME
- Els principals autors de l’Humanisme són:
- Erasme de Rotterdam  humanista holandès, favorable a la pau i harmonia entre els
pobles, pensava que els bons governants havien d’acomplir la voluntat dels ciutadans.
- Petrarca  considerat el primer humanista, la seva obra més reconeguda és el
Cançoner.
- Pico della Mirandolla  propugnava la síntesi de la cultura clàssica, jueva i cristiana.
- Thomas More  va descriure una societat sense desigualtats a la seva obra “Utopia”.
- Maquiavel  va proposar un model de príncep (governant) pel qual tots els actes
estaven justificats si eren pel bé de l’Estat.
- Copèrnic  va enunciar la teoria heliocèntrica.
- Vesalius  va practicar amb cossos humans per desenvolupar els coneixements
d’anatomia.

19. 5. L’HUMANISME
Ha passat el temps en què les severes lleis dels homes impedien a les dones dedicar-se a la
ciència i als estudis.
Ha arribat l’hora que aquelles que puguin fer-ho aprofiten aquesta llibertat a aprendre elles
mateixes i a mostrar als homes l’error que cometien en privar-nos d’aquest bé i d’aquest honor.
Louise Labé. Poetissa i humanista francesa

20. 6. LA REFORMA PROTESTANT
- La Reforma religiosa va dividir la unitat del cristianisme, des d’aquest moment una part va
restar fidel al Papa (Església Catòlica), mentre que altre va convertir-se en protestant.
CAUSES RELIGIOSES
Luxe de l’alta jerarquia de l’església,
allunyada de la seva missió espiritual
Incultura, manca de preparació i
relaxació de la moral del clergat
Compravenda de càrrecs eclesiàstics
La venda de butlles i indulgències, a
canvi de la salvació l’Església venia
aquests certificats

21. 6. LA REFORMA PROTESTANT
CAUSES SOCIALS I
POLÍTIQUES
Molts governants volien refermar el seu poder
apropiant-se els béns de l’Església (eren béns de
mans mortes, no es podien vendre ni usurpar)
El desig de reis i prínceps de establir una església
nacional sotmesa a la seva voluntat i treure,
d’aquesta manera, al Papa els seus mecanismes de
control

22. 6. LA REFORMA PROTESTANT
- La crítica de Martí Luter
- L’iniciador de la Reforma fou el frare alemany Martí Luter, qui va criticar durament les
indulgències i va publicar les seves 95 tesis a l’església de Wittenberg.
Salvació per la Fe: no importen els actes fets en
vida, només la Fe garanteix la salvació de l’ànima
Autoritat de la Bíblia: interpretada directament pels
creients, no pels sacerdots. El fidel manté una
relació directa amb Déu, sense la intervenció de
l’Església.
Sacerdoci universal: tots els batejats són els seus
propis sacerdots. Els pastors poden casar-se i
treballar per obtenir-ne ingressos.
Doctrina luterana: només hi ha dos sagraments: el
baptisme i l’eucaristia. A més, nega l’autoritat del
Papa, elimina les ordres religioses, limita el poder
dels bisbes, rebutja el culte a les imatges i l’adoració
a Maria.
Martí Luter
1483 - 1546
D’aquests postulats van néixer les esglésies luteranes o evangelistes

23. 6. LA REFORMA PROTESTANT
Joan Calví
1509 - 1564
- L’expansió de la Reforma
- Les idees reformistes de Luter van ser l’origen de noves esglésies protestants. Les més
destacades són:
CALVINISME
- Es va iniciar a Suïssa per
Joan Calví. Després es va
estendre a França
(hugonots) i a Anglaterra
(puritans)
- A Escòcia, John Knox va
fundar l’església
presbiteriana.
- Es fonamenta en la
predestinació. Més enllà
dels actes o la Fe, els éssers
humans neixen predestinats
a la salvació o la condemna.
- Defensa el treball com a
eina de dignificació de
l’home. Associa l’èxit amb la
gràcia divina.
- Va sorgir a Anglaterra, per
la reacció del rei Enric VIII a
la no anul·lació del seu
matrimoni amb Catalina
d’Aragó.
- Al 1534 va proclamar la Llei
de Supremacia, mitjançant
la qual se separava de Roma
i es proclamava cap de
l’església anglesa.
- La jerarquia eclesiàstica
quedava sota el control de
l’Estat, encara que es van
mantenir dogmes i ritus.
ANGLICISME
Enric VIII
1509 - 1564

24. 6. LA REFORMA PROTESTANT
LA DIFUSIÓ DE LA REFORMA

25. 7. LA CONTRAREFORMA CATÒLICA
- L’Església Catòlica va intentar frenar l’expansió de la Reforma amb un moviment de renovació,
conegut com a Contrareforma.
Mesures adoptades
Noves ordres religioses
Més disciplina i preparació
COMPANYIA DE JESÚS
- Sant Ignasi de Loiola
- Fidelitat absoluta al Papa
- Instrument de la
Contrareforma
Congregació del Sant Ofici
1542
Inquisició
- Tribunal encarregat
de perseguir i
castigar a qui es
desviarà dels
dogmes de
l’Església.
Congregació de l’Índex
- Elaborava i publicava
una llista de llibres
prohibits pels creients
catòlics.

26. 7. LA CONTRAREFORMA CATÒLICA
EL CONCILI DE TRENTO
Dogmes de la doctrina catòlica
- La salvació s’aconsegueix
tant per la fe com per les
bones obres.
- Reafirmació dels set
sagraments, de la presència
de Crist a l’eucaristia i del
culte a la Verge i els sants.
- Declaració de la Vulgata de
Sant Jeroni com única
interpretació vàlida de les
Sagrades Escriptures.
Nova disciplina eclesiàstica
- Prohibició de la venda
d’indulgències.
- Creació de seminaris
diocesans per la formació
del clergat.
- Obligació als bisbes i
capellans de residir a les
seves diòcesis o parròquies
respectives.
- Obligació al clergat de
portar una vida exemplar i
acomplir el celibat.
El catecisme
- Publicació del
catecisme, una
exposició sintètica dels
continguts essencials
de la doctrina catòlica i
de les pautes morals
dels creients.

27. 7. LA CONTRAREFORMA CATÒLICA

28. 7. LA CONTRAREFORMA CATÒLICA
CATÒLICS LUTERANS I CALVINISTES
DOCTRINA
La salvació s’aconsegueix per mitjà de la fe
i de bones obres.
La salvació s’aconsegueix mitjançant la fe
(luterans) i la predestinació (calvinistes).
Set sagraments: baptisme, comunió,
confessió, confirmació, matrimoni,
ordenació, extremunció.
Dos sagraments: baptisme i comunió.
Culte a la Verge i als sants. Rebuig del culte a la Verge i els sants.
CULTE
La missa és la cerimònia principal del
culte. Totes les cerimònies són fastuoses i
en llatí.
Les cerimònies són senzilles i en la llengua
vernacle.
La Bíblia és llegida en llatí pel sacerdot. Els fidels llegeixen la Bíblia i canten.
Temples presidits per un altar. S’hi veneren
imatges.
Temples molt austers. Rebuig de les imatges.
Els sacerdots han de ser cèlibes. Hi ha
nombroses ordres religioses.
Pastors, que poden contreure matrimoni.
Abolició de les ordres religioses.
ESGLÉSIA
Obediència al Papa, bisbe de Roma, cap
suprem de l’Església.
No reconeixen l’autoritat del Papa.
Jerarquia eclesiàstica (bisbes i cardenals). No hi ha jerarquia eclesiàstica.

29. 8. CONFLICTES I GUERRES A L’EUROPA DEL SEGLE XVI
- El continent europeu va esdevenir en un escenari de batalla al llarg del segle XVI. Aquests
conflictes tenien una doble motivació.
- Les motivacions polítiques  la lluita per l’hegemonia al continent. L’Imperi Espanyol
esdevindrà al llarg del segle XVI en la màxima potència europea, imposant-se als seus
adversaris, especialment a França.

30. 8. CONFLICTES I GUERRES A L’EUROPA DEL SEGLE XVI
- Les motivacions religioses  les derivades de les disputes entre catòlics i protestants. Van
sorgir conflictes interns (França, Sacre Imperi Romànic Germànic, Anglaterra...) que
esdevingueren en autèntiques guerres de religió.
Representació de la matança de Sant Bertomeu, l’assassinat
en massa dels hugonots francesos pels catòlics. Uns 20.000
protestants foren massacrats a França.

31. 9. LA CRISI DEL SEGLE XVII
- El segle XVII fou segle de crisi generalitzada a Europa, al llarg del qual, es va encetar la
decadència de l’Imperi Espanyol, i l’ascens de França i el Regne Unit com a potències
dominants.
- Aquest segle està caracteritzat per les disputes religioses, els conflictes militars i la
colonització de nous espais per part dels europeus.

32. 9. LA CRISI DEL SEGLE XVII
- Crisis demogràfica
- Una sèrie de males collites i la situació d’endarreriment de l’agricultura, va provocar fam i
mortaldat.
- A més, s’ha d’afegir les epidèmies i les guerres que van assolar Europa al llarg de la centúria.
Per últim, es va encetar la migració cap a Amèrica.
- Com a conseqüència d’aquests factors, la població es va estancar, i fins i tot, va minvar a
alguns països.

33. 9. LA CRISI DEL SEGLE XVII
- La Guerra dels 30 anys
- Durant la primera meitat del segle XVII es va encetar la decadència de l’hegemonia
hispànica, envolta a dos grans conflictes bèl·lics: la Guerra dels 30 anys i la guerra
francoespanyola.
- La Guerra dels 30 anys es va encetar per raons religioses i polítiques al Sacre Imperi
Romànic Germànic i es va estendre per tot el continent, amb la creació de dos grans blocs:
- Àustria i la Monarquia Hispànica (catòlics).
- Dinamarca, Suècia, Països Baixos i França (protestants, excepte França).

34. 9. LA CRISI DEL SEGLE XVII
- La Guerra dels 30 anys
- La guerra va finalitzar l’any 1643, amb la victòria francesa a Rocroi front les tropes
hispàniques.
- En 1648 es va signar la Pau de Westfàlia, que tanmateix no va posar fi a la rivalitat franco-
espanyola.
EUROPA DESPRÉS DE LA PAU DE WESTFÀLIA

35. 9. LA CRISI DEL SEGLE XVII
- La guerra franco-espanyola
- En paral·lel a la Guerra dels 30 anys, es va produir la guerra francoespanyola. Aquesta va
finalitzar al 1659, amb el Tractat dels Pirineus, que com veurem al pròxim tema va significar
el repartiment del territori català.

36. 9. LA CRISI DEL SEGLE XVII
- El desplaçament del comerç cap a l’Atlàntic
- Encetat pels castellans i portuguesos, el comerç amb Amèrica es va desenvolupar ràpidament
i al segle XVII francesos, holandesos, anglesos teixiren una gran xarxa comercial al nou
continent.
- Com a conseqüència, les rutes de la Mediterrània i el Bàltic entraren en crisi, disminuint el
trànsit i la importància econòmica a aquestes rutes.

37. 11. LA MONARQUIA ABSOLUTA
- El sistema absolutista. Trets rellevants.
Déu “escull” al
monarca per a
regnar. Oposar-se
al rei és oposar-se
a Déu.
JUSTIFICACIÓ
INTEL·LECTUAL
Hobbes: societat
necessita un
poder fort
Maquiavel: el
príncep simbolitza
l’interès de l’estat.
Bossuet: la
història és
voluntat de DéuINSTRUMENTS
Exèrcit
Burocràcia
Diplomàcia
Resistències  Noblesa (privilegis),
Corts estamentals (no es
convoquen), poders locals

38. 11. LA MONARQUIA ABSOLUTA
- El sistema absolutista. Trets rellevants.
- Tots els súbdits s’havien de sotmetre a l’autoritat del rei.
- Monarquia hereditària de dret diví. Es transmet de pares a fills dins d’una mateixa dinastia.
- Poder centralista, el rei concentra tots els poders i és el cap de les forces armades. No estava
sotmès a cap control i no cedia el poder amb ningú.
- Els reis havien de jurar les lleis dels territoris quan es coronaven i havien de convocar els
Parlaments per recaptar impostos. Tanmateix, els monarques absolutistes trigaren de no
convocar aquestes assemblees per tal de no veure el seu poder limitat per ningú.
Lluís XIV de França a un dia de treball qualsevol

39. 11. LA MONARQUIA ABSOLUTA
- El sistema absolutista.
- El màxim exponent de l’absolutisme monàrquic fou el regnat de Lluís XIV de França (de la
dinastia Borbó).
- Durant el seu regnat, França va experimentar un gran creixement econòmic i cultural, i
esdevingué la primera potència militar del continent, envaint els Països Baixos , a més, va
intentar annexionar-se Flandes, Alsàcia i Luxemburg.
- Amplia el palau de Versalles, convertint-lo en el símbol del deu poder.

40. 11. LA MONARQUIA ABSOLUTA
- El sistema absolutista. El mercantilisme.
- La política econòmica de la monarquia absoluta fou el mercantilisme. Els monarques
pensaven que la riquesa d’un país depenia de la quantitat de metalls preciosos (or i plata)
que tingués.
- Així doncs, per afavorir la tinença de metalls preciosos, afavoriren l’exportació, promovent la
producció agrícola i manufacturera per tal de vendre aquests productes a altres països, tot
limitant al màxim les importacions.

41. 11. LA MONARQUIA ABSOLUTA
- El sistema absolutista. El mercantilisme.
- L’aplicació de polítiques mercantilistes va afavorir el desenvolupament del comerç, la creació
de companyies comercials (recorda les Companyies d’Índies), la protecció de la industria
manufacturera nacional i l’exportació com a pilar de l’economia.
- Tanmateix, aquest sistema fonamentat en el comerç marítim, va significar la creació de
monopolis comercials a les colònies, afavorint l’ocupació de nous territoris.
Alcohol
Armes
Draps
Quincalles

42. 12. EL PARLAMENTARISME
- Contra el poder absolut.
- Al segle XVII hi aparegué un model diferenciat de l’absolutisme. A la República de Venècia, a
Holanda i a Anglaterra es va desenvolupar el règim parlamentari.
- Holanda, que va experimentar una gran expansió marítima, i Venècia estaven governades per
una potent burgesia comercial.
La ronda de nit – Rembrandt
La milícia era un cos armat emanat de la burgesia no del privilegi

43. 12. EL PARLAMENTARISME
- Contra el poder absolut.
- Anglaterra va patir un doble procés, per una banda va encetar la seva expansió colonial, per
l’altra va experimentar dues revolucions que posaren fi a la monarquia absoluta.
- El rei Carles I volia regnar de manera absoluta, la burgesia (representada al Parlament) i les
classes populars, es van oposar i esclatà una guerra civil l’any 1642.
- L’any 1648 finalitzava la guerra amb la derrota del rei que fou executat. Anglaterra es
transformava en una República, governada per Oliver Cromwell.
Carles I d’Anglaterra
va perdre el cap
Oliver Cromwell
Lord Protector d’Anglaterra

44. 12. EL PARLAMENTARISME
- Contra el poder absolut.
- Després de la mort de Cromwell, l’any 1660, es va restablir la monarquia. El nou rei, Carles II,
va acceptar el control del Parlament, és a dir, la cessió de la sobirania.
- L’any 1679 el Parlament va aprovar l’habeas corpus, llei que impedeix la detenció arbitrària
i garanteix la llibertat individual.
- Tanmateix, l’any 1688, sota el regnat de Jaume II es va produir una segona revolució, causada
tant pel catolicisme del nou monarca com la seva tendència a l’absolutisme. El Parlament va
destronar al rei i va oferir-li la corona al príncep protestant Guillem d’Orange.
- L’any 1689 es va aprovar la Bill of Rights, la declaració de drets, que afermava la preminència
del Parlament front al rei.

45. 12. EL PARLAMENTARISME
- Com funcionava el parlamentarisme anglès.