Presentació digital per tractar a l'aula el convuls segle XVIII, abordant les característiques econòmiques i socials, el pensament il·lustrat, les alternatives a l'absolutisme, la independència dels Estats Units i la revolució francesa

1. UNITAT I
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
INSTITUT NOU DE VILAFRANCA
4T ESO CURS 18/19

2. 1. EUROPA AL SEGLE XVIII
- La pervivència de l’Antic Règim
- L’Antic Règim (recorda  feudalisme) era el tipus de societat que predominava a Europa al segle XVIII. Les tres
característiques definitòries són:
- Una economia predominantment agrària (de caire feudal  la terra pertany a la noblesa i es treballada per la pagesia).
- La monarquia absoluta.
- Una societat molt jerarquitzada dividida en estaments basats en el privilegi.
Jean Millet – Les espigolaries Lluís XIV de França

3. Per què la noblesa i el clergat són una pedra que
carrega el Tercer Estat?
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
- La societat estava dividida en estaments, grups socials legalment desiguals. Hi havia dos grans estaments: privilegiats (clergat i
noblesa) i no privilegiats (el poble).

4. 2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
Acumulava la major part de les riqueses i vivia de la
renda de la terra. A més tenia concessions
honorífiques i econòmiques i fiscals (no pagaven
impostos)
Viva de les rendes derivades del seu patrimoni. Hi
havia grans diferències entre l’alt i el baix clergat.
Estaven exempts de pagar impostos
Suposava entre el 90 i el 95% de la població
Burgesia  increment de les seves riqueses, però
marginada política i socialment.
Classes populars i urbanes  assalariats,
menestrals, artesans, servents...
Pagesos  el grup més nombrós, treballava les
terres de l’Església i de la noblesa.

5. 2. DEMOGRAFIA I ECONOMIA
- La demografia
- El cicle demogràfic antic estava caracteritzat per una alta natalitat, una alta mortalitat i un creixement vegetatiu moderat.
Tanmateix, de forma periòdica, trobàvem es produïen episodis de mortalitats catastròfiques que reduïen la població,
provocades per:
- Manca d’aliments (recorda les males collites que vam estudiar l’any passat)
- Epidèmies
- Guerres
- Al segle XVIII desapareixen els episodis de mortalitat catastròfica, encetant-se un període de creixement general de la població.

6. 2. DEMOGRAFIA I ECONOMIA
- L’economia
El camp: l’agricultura senyorial La ciutat: comerç i activitats preindustrials
- Més del 80% de la població europea vivia al
camp. L’agricultura era la base de l’economia.
- Escàs consum, els productes agraris o artesanals
s’adquirien al mercat local o comarcal. Només una
minoria adinerada consumia els productes
procedents del comerç colonial.
- Baixa productivitat: endarreriment tecnològic
(fonts d’energia bàsiques, absència d’adobs, ús del
guaret...)
- Sistema domiciliari: en èpoques de poca feina al
camp, la pagesia elaborava teixits i filats de poca
qualitat, que els comerciants compraven a tant la
peça. Aquests comerciants els subministraven les
matèries primeres i les eines.
- Agricultura de subsistència: generava pocs
excedents i això impedia la comercialització massiva
dels productes agraris.
- Tallers artesans: instal·lats a les ciutats,
s’agrupaven en gremis, associacions que regulaven
tots els aspectes de la producció, impedint la
competència i la innovació.
- Noblesa i clergat posseïen la major part de la
terra. A més, a molts llocs d’Europa, els pagesos
encara estaven sotmesos a la justícia dels seus
senyors.
- Manufactures: grans instal·lacions de propietat
dels reial. S’emprava molta mà d’obra assalariada i
es basaven en el treball manual. Ceràmica, tapissos,
tabac, armes...

7. 2. DEMOGRAFIA I ECONOMIA
- L’economia
Al segle XVIII Europa encara s’organitzava en torn a les activitats agrícoles,
algunes famílies completaven el seu salari amb el putting out system

8. 3. LA IL·LUSTRACIÓ
- El pensament il·lustrat
- La Il·lustració fou un pensament polític-filosòfic que va qüestionar al segle XVIII tots els aspectes de l’Antic Règim. Aquest
pensament d’arrel francesa es va estendre per tota Europa i es caracteritzava per una visió del món racionalista i crítica.
- La raó era l’únic mitjà que servia per entendre el món: defensava la tolerància religiosa i rebutjava el fonamentalisme, i els
seus plantejaments es basaven en la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans.

9. 3. LA IL·LUSTRACIÓ
- El pensament il·lustrat
IL·LUSTRACIÓ
Predomini de la Raó
Influenciat per les idees
de l’Antiga Grècia i
l’humanisme
renaixentista.
Lluita contra el
fanatisme, la ignorància
i la superstició.
Antropocentrisme
Importància de
l’individu
Educació com a mitja per
estendre i difondre la raó.
Interès pel saber i
desenvolupament de les
ciències.
Recerca de la felicitat per mitjà
del progrés material i la separació
de poders (garantia d’igualtat i
llibertat)
Moral laica

10. 3. LA IL·LUSTRACIÓ
- Els pensadors il·lustrats
- John Locke  tots els éssers humans pel fet de néixer tenen uns drets individuals inalienables: vida, llibertat i propietat.
L’Estat, ha de garantir l’acompliment d’aquests drets.
- Montesquieu  desenvolupa i aprofundeix en les idees plantejades per Locke
SEPARACIÓ DE PODERS
ELS TRES PODERS
EXECUTIU
- Rei o president de la República
- Nomena els ministres
LEGISLATIU
- Parlament
- Elabora les lleis i els
pressupostos.
- Controla l’acció del
poder executiu.
JUDICIAL
- Assegura
l’acompliment de les
lleis

11. 3. LA IL·LUSTRACIÓ
- Els pensadors il·lustrats
Jean-Jacques Rousseau
- Defensava la igualtat entre
tots els éssers humans.
- L’estat havia d’impulsar un
contracte social, un acord
on des de la llibertat i la
igualtat participaren tots
els ciutadans.
- Va formular el concepte de
sobirania nacional
mitjançant el sufragi
universal.
Voltaire
- Crític vers el fanatisme
religiós i la intolerància.
- Va defensar la necessitat
de limitar el poder reial
per mitjà d’un Parlament.
- Va difondre l’obra de
Newton per Europa.
François Quisnay
- Fou un dels principals
ideòlegs del pensament
fisiocràtic Aquest
pensament defensava que
el bon funcionament del
sistema econòmic estaria
assegurat sense la
intervenció del govern.
- “Laissez faire, laissez
passer”
Adam Smith
- Defensava la propietat
privada, la llibertat de
comerç i la iniciativa
particular.
- L’estat no havia
d’intervenir a l’economia,
doncs el mercat és regula
mitjançant una “mà
invisible”.
L
I
B
E
R
A
L
I
S
M
E
P
O
L
Í
T
I
C
L
I
B
E
R
A
L
I
S
M
E
E
C
O
N
Ò
M
I
C

12. 3. LES PRIMERES ESCLETXES A L’ABSOLUTISME
- La monarquia parlamentària: Anglaterra.
- Com recordaràs de l’any passat, Anglaterra va esdevenir una Monarquia Parlamentària arran la Gloriosa Revolució que
enderrocà a Jacob II i entronitzà a Guillem d’Orange l’any 1689.
- Anglaterra, una monarquia limitada per Parlament des d’aleshores, esdevingué un referent i exemple pels il·lustrats
francesos.

13. 3. LES PRIMERES ESCLETXES A L’ABSOLUTISME
- El despotisme il·lustrat
- L’exemple anglès no es va estendre per Europa i a la major part de països continuava la monarquia absoluta. Tot i així, una
sèrie de monarques com Frederic II de Prússia, Caterina de Rússia, Maria Teresa d’Àustria o Carles II d’Espanya, intentaren
reformar aspectes de l’administració i de l’economia (racionalització de l’administració, reforma de l’ensenyament,
modernització de l’agricultura...) a fi de millorar les condicions de vida del poble però sense alterar el sistema de privilegis
feudal.
- Aquest sistema és coneix com a Despotisme Il·lustrat, definit pel lema “tot per al poble però sense el poble”.
- Els límits del sistema, la impossibilitat de reformar-lo sense alterar la societat estamental, obriren les portes a les revolucions
liberals posteriors.

14. 5. LA REVOLUCIÓ ESTATUNIDENCA
- Les 13 colònies
- Els territoris britànics als actuals Estats Units formaven part del seu imperi
colonial. Així doncs, malgrat que tenien certa autonomia política, produïen per a
la metròpoli i no tenien llibertats comercials.
- Des de la dècada dels 50, van començar a col·laborar entre elles,
desenvolupament un sentiment identitari comú.
- El govern britànic va augmentar progressivament les seves exigències vers les
colònies, en el marc de les guerres que mantenien amb altres imperis colonials
al continent americà (França, Espanya...).
- En aquest context es varen aprovar el increment del preu de productes com el
paper o el vidre (1765). Els colons, van enviar els seus emissaris al Parlament,
per tal de resoldre el conflicte, però arran de la concessió del monopoli de la
venta del té a la CIO i l’esclafit del Boston Tea Party, els partidaris de la
independència es multiplicaren.

15. 5. LA REVOLUCIÓ ESTATUNIDENCA
- La declaració d’Independència
- La guerra d’independència va començar al 1775. Els insurgents van reunir-se a Filadèlfia, on al 1776, Thomas Jefferson va
redactar la declaració d’independència dels Estats Units.
- Cadascuna de les 13 colònies va aprovar al seva pròpia constitució, precedida per una declaració de drets que garantia la
igualtat entre tots els ciutadans.

16. 5. LA REVOLUCIÓ ESTATUNIDENCA
- La formació dels Estats Units d’Amèrica
- L’any 1787 es va redactar la primera constitució escrita de la història. Sota la presidència de George Washington i redactada
per Thomas Jefferson, va entrar en vigor la Constitució dels Estats Units. Aquesta constitució s’ajustava als principis teòrics del
liberalisme i establia una organització política republicana i federal.
- La constitució dels EUA aplicava els principis de la separació de poders i es completava amb una Declaració de Drets, que
garantia les llibertats bàsiques i el dret a ser jutjat.
- Aquest fet històric va tenir una gran transcendència a Europa, ja que va mostrar que es podien plasmar les idees de la
il·lustració, fet que va reforçar l’hostilitat als ambients burgesos front les monarquies absolutes.
George Washington Thomas Jefferson
Encapçalament de la
Constitució dels Estats Units

17. 6. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
- Les causes de la revolució
- Les principals causes de la revolució francesa foren:
- La greu situació econòmica, provocada per les elevades despeses militars i de la cort.
- Les males collites, i per tant, un augment dels preus (especulació) i del malestar popular.
- Descontent de la societat estamental:
- La burgesia, la classe social emergent, estava marginada del poder polític, a més, lliurava a l’aristocràcia de pagar
impostos. La Il·lustració fou la concreció del pensament polític de la burgesia.
- La pagesia, que volia lliurar-se de l’explotació dels privilegiats.
- Les classes populars, que volien millorar les seves condicions de vida.
L’aristocràcia cortesana parasitària vivia a Versalles
envoltada de luxe i riqueses sense aportar res al
desenvolupament econòmic i social del país.

18. 6. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
- L’esclat de la Revolució
- La greu situació financera del país, van portar a Lluís XVI a convocar els Estats Generals al maig de 1789.
- El Tercer Estat va demanar el vot individual i va negar-se a acceptar el vot estamental amb el suport d’alguns membres de
l’estament privilegiat (nobles i eclesiàstics liberals). Davant la negativa del rei, van erigir-se com a Assemblea Nacional.
- El descontent popular, plasmat a l’assalt de la Bastilla a París i la revolta antifeudal a les zones rurals, va accelerar les
transformacions polítiques.
El jurament del joc de la Pilota
Reunits els delegats del Tercer Estat juntament amb alguns
nobles i eclesiàstics liberals, per fer front a les pressions del
rei i dels estaments privilegiats, van jurar no separar-se fins
a l’aprovació d’una Constitució. Aquest fet va impactar al
poble de París, que assaltar la Bastilla, alliberant els
presoners polítics.

19. 6. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
- Les fases de la Revolució
- La monarquia constitucional
- L’Assemblea Nacional va constituir-se com a Assemblea Constituent, i va aprovar una sèrie de mesures amb l’objectiu d’abolir
el sistema feudal a França i establir un règim liberal:
- 4 d’agost es va decretar l’abolició del feudalisme, tot i que van mantenir la propietat de la terra.
- Declaració dels Drets de l’Home dels Ciutadà, proclamava els drets individuals, iguals per tothom.
- Constitució civil del clergat  separació Església/Estat. Les possessions de l’església foren expropiades i venudes a
particulars; el clergat va deixar de cobrar el delme i es van transformar en funcionaris públics.
- Constitució de 1791  França esdevenia en una monarquia constitucional, sota el principi de la sobirania nacional i la
separació de poders, tot i que el rei mantenia el dret a vet. A més, es va establir el sufragi censatari.
A aquesta fase de la Revolució s’imposen
els sectors mes moderats de la Revolució.
Es constitueix l’Assemblea Legislativa.
Malgrat aquest moderantisme, els estats
absolutistes, encapçalats per Àustria,
declaren la guerra a França.

20. 6. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
- Les fases de la Revolució
- La república democràtica. La Convenció Girondina (1792-1793)
- Els sectors populars van mostrar la seva insatisfacció davant mesures com el manteniment de la propietat de la terra per part
de la noblesa o l’adopció d’un sufragi censatari.
- Per altra banda, l’aristocràcia i la monarquia conspiraven en secret amb els enemics de França per enderrocar el govern.
Quan aquestes conspiracions es van fer públiques, la monarquia va caure i el rei fou empresonat (agost 1792).
- Es van convocar eleccions mitjançant el sufragi universal masculí, que van donar la victòria als girondins, republicans
moderats i partidaris d’una articulació federal.
- Al setembre es va proclamar la República i mesos després, el rei fou jutjat i executat.

21. 6. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
- Les fases de la Revolució
- La república democràtica. La Convenció Jacobina (1793 - 1794)
- La guerra front a la coalició absolutista i la por a la reacció aristocràtica, van portar als jacobins al poder, amb el suport dels
sans-culottes (les classes populars de París).
- Els jacobins adoptaren mesures igualitàries i de protecció social com ara el sufragi universal directe o el control dels preus. A
més, eren partidaris d’un poder centralitzat.
- Van redactar una nova constitució que no va poder aplicar-se a per la situació de guerra permanent que patia França.
Els sans-culottes eren les classes
treballadores populars de París
Els jacobins eren un club polític
partidaris de la sobirania popular
i l’estat centralitzat

22. 6. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
- Les fases de la Revolució
- La república democràtica. La Convenció Jacobina (1793 - 1794)
- La convenció jacobina va exercir un poder autoritari mitjançant el Comitè de Salvació Pública dirigit per Robespierre, amb el
suport de la major part dels diputats.
- Aquest Comitè actuava en tres fronts:
- La repressió dels contrarevolucionaris i dels que s’oposaven a les polítiques jacobines. Milers de persones s’exiliaren o
foren empresonades, moltes d’elles executades a la guillotina. Aquest període es coneix com el Terror.
- Mobilització massiva de la població i reforma de l’exèrcit per tal de guanyar a la coalició internacional liderada per
Àustria i Prússia.
- Adopció de mesures socials a favor dels sans-culottes, com la Llei del Màxim General que limitava els preus i els salaris.
Maximilien de Robespierre
El Terror, fruit de les tensions internes i externes sofertes
per França durant el període de la Convenció Jacobina, va
comportar l’execució d’entre 11.000 i 40.000 persones.

23. 6. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
- Les fases de la Revolució
- La República Burgesa (1795 - 1799)
- A mitjans de 1794 un cop d’Estat posava fi al govern jacobí. Robespierre i altres dirigents jacobins foren arrestats i executats
a la guillotina, mentre que les seves reformes socials quedaven anul·lades.
- La convenció (termidoriana) va aprovar una nova constitució al 1795 que establia un poder legislatiu format per dues
cambres, elegides per sufragi censatari. El poder executiu restava en mans d’una nova institució, el Directori, format per cinc
membres.
- Aquest nou règim tenia el recolzament de la burgesia financera i de negocis, partidària de mantenir l’ordre i la seguretat.
- El nou govern va consolidar-se gràcies als èxits de l’exèrcit francès en la guerra front la coalició absolutista. Malgrat això, les
classes populars i treballadores, van continuar lluitant per millorar les seves condicions de vida, encapçalada per Babeuf, a
principis de 1796 es va produir la Conjura dels Iguals, el primer intent socialista de prendre el poder.
Execució de Robespierre
François BabeufGravat de l’alta burgesia financera

24. 6. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
- Les dones i la Revolució
- Les dones van participar activament a la Revolució Francesa i van reivindicar els mateixos drets que els homes.
Malauradament, excepte alguns pensadors com Cordorcet, els revolucionaris no van incloure-les a la seva praxis
revolucionària.
- Ni la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà, ni la Constitució de 1791, reconegueren a les dones com ciutadanes actives.
A l’etapa jacobina es va arribar a tancar els clubs de dones i executar a algunes d’elles, com Olympe de Gouges, redactora de
la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana (1791).
- Cal destacar el paper de Théroigne de Méricourt, prototip de dona il·lustrada i propera als punts de vista jacobins. Va
reivindicar el paper de la dona al Discurs pronunciat a la Societat Fraternal del Convent dels Mínims.
Olympe de Gouges Théroigne de Méricourt
“Si una dona pot
pujar al cadafal,
també pot pujar a
la Tribuna”
“Home, ets capaç
d’ésser just? Una
dona et fa aquesta
pregunta”
Théorgine va participar a
l’assalt de la Bastilla i va
recolzar la revolució.
Tanmateix fou repudiada
per criticar els excessos del
Terror. Un grup de dones
jacobines va apallissar-la i
assotar-la semidesnuda.
Aquest fet li va provocar
caure en la demència.