Presentació digital de les unitats d'art romànic i art gòtic de 2n d'ESO. Dispenseu les faltes d'ortografia possibles, és una versió 1.0 sense corregir.

1. ART ROMÀNIC I ART GÒTIC
INS ALT PENEDÈS
Vilafranca del Penedès
2n ESO
Professor: Jose M. Antón

2. I. L’ART ROMÀNIC
INTRODUCCIÓ
- Coneixem sota romànica l’estil artístic per excel·lència de l’Alta Edat Mitjana.
- L’art romànic es va desenvolupar a Europa Occidental des de l’any 1000 fins
mitjans del segle XIII.
- Rep aquest nom perquè molts dels seus elements són semblants als de l’art romà.
A més, apareix al mateix temps que les llengües romàniques.
- Podem definir l’art romànic com un estil feudal, agrari i monàstic. Fou un art on la
temàtica principal és religiosa.
Eix cronològic art romànic i gòtic

3. CONTEXT HISTÒRIC
- Època de molta inseguretat. Europa Occidental estava sotmesa a constants atacs de
musulmans, vikings i magiars.
- Es va desenvolupar a una època de molta misèria i de grans malalties.
- Recorda que al feudalisme el món era bàsicament rural, basat en l’agricultura de
subsistència. Les terres eren propietat dels senyors (laics o eclesiàstics) i treballades
pels serfs, que vivien en unes condicions molt dures i amb moltes mancances.
- La major part de la societat viu en un estat de supervivència.
- L’Esglèsia Catòlica legitimava l’ordre feudal mitjançant la teoria dels tres estaments:
oratores (esglèsia), laboratores (poble) i bellatores (noblesa)

4. CONTEXT HISTÒRIC
- Època de fanatisme i fervor religiós:
- Iniciada per l’obscura profecia de l’Apocalipsis, que era interpretada com si el
món hagués de desaparèixer l’any 1000 o 1033. Això provocà, que els homes de
l’època, coaccionats pel poder de l’Esglèsia, es refugiaren en la Fe.
- Seguida pels pelegrinatges o viatges sants. Al llarg de l’Edat Mitjana, es van
configurar camins de pelegrinació a llocs sants, amb l’esperança o bé de guarir-se
d’una malaltia o bé perquè l’esglèsia prometia la salvació eterna de les ànimes dels
pelegrins.
Miniatura dels 4 genets de l’Apocalipsis
El fervor religiós encara es present a la nostra societat

5. Les rutes de pelegrinació crisitana més
prestigioses eren: Jerusalem, Roma i
Santiago de Compostela

6. Als voltants del segle X, els
pelegrins començaren a fer les
rutes a través del regne dels
Francs i de la Península Ibèrica
per visitar el sepulcre de Sant
Jaume.
Al segle XII, fins i tot, existia una
guia que aconsellava als
viatgers les millors rutes a
seguir.
Al llarg dels camins de
pelegrinatge es va anar
construint edificacions i, a poc a
poc, el romànic s’estengué per
tota Europa Occidental

7. L’ARQUITECTURA ROMÀNICA
- Es tracta d’una arquitectura principalment religiosa. Els edificis més característics
foren l’esglèsia i el monestir.
- Els monestirs eren els llocs on es reunien els monjos per viure-hi la vida sota un
seguit de normes anomenades “Regla”, la més estesa era la de Sant Benet.
- Aquesta “Regla” organitzava la vida monàstica benedictina d’una manera
assenyada i respectuosa amb la naturalesa humana.
- Es caracteritzava per mantenir l’equilibri entre els treballs manuals, la lectura i les
pregàries, per organitzar la vida interior del monestir per garantir l’autoabastiment
dels monestirs.
- Els monestirs esdevingueren en l’únic lloc de cultura, on hi havia llibres que els
monjos copistes es dedicaven a reproduir en manuscrits. Gràcies a aquesta tasca,
avui en dia conservem moltes de les obres dels grecs i els romans.
- Els monjos, a més, foren clau per mantenir el llatí com a llengua d’ús habitual,
especialment als documents escrits.

8. MONESTIR DE
SANTA MARIA DE RIPOLL
- Aquest monestir benedicti fou
fundat pel compte Guifré el Pilòs
l’any 879.
- L’any 888 fou consagrat i
dedicat a Santa Maria
Manuscrit fet pels monjos del
monestir de Santa Maria

9. L’ARQUITECTURA ROMÀNICA
- L’altre edifici característic de l’arquitectura romànica són les esglèsies.
- Les esglésies romàniques tenien una sèrie d’elements comuns:
- La planta era de creu llatina, amb dos braços que s’unien al creuer. Solia tenir
una o tres naus. A la capçalera hi havia un absis semicircular.
- L’arc emprat és el de mig punt.
- Les formes arquitectòniques son senzilles i austeres.
- La coberta era de voltes de canó sostingudes per murs gruixuts reforçats per
contraforts. Els murs de pedra són massissos i de poca alçada.
- Les finestres eren petites i l’interior era fosc.
- La torre campanar servia per vigilar i per convocar a l’oració.
- Les façanes de les esglésies romàniques estan situades a l’oest, lloc d’on a l’Edat
Mitjana es creia que procedien les tenebres i tots els mals.
- L’altar està situat a l’est, on surt el sol. La primera llum del dia entra per l’espitllera
(finestra ) i està identificada amb Jesucrist.

10. PLANTA DE CREU LLATINA

12. Elements exteriors art romànic

13. ESGLÈSIA DE CEFALÚ
SICILIA
Planta de creu llatina

14. ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL D’OLERDOLA
Segle X

15. ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DESANT MARTÍ SAROCA
Segle XII

16. Església de Santo Domingo, Sòria

17. Arc de mig punt

18. Elements de la volta d’aresta

19. Interior de l’església de Sant Vicent de Cardona

20. Interior de l’església de Sant
Pere de Rodes al Port de La
Selva
Finestres estretes

21. Absis romànic
Església de San Pedro
(Allariz, Galícia)
Torre Campanar
Sentmenat, Barcelona
Altar romànic
Església de Llaberia, Tarragona

22. L’ESCULTURA ROMÀNICA
- L’escultura romànica estava subordinada a l’arquitectura. La major part de les
escultures romàniques s’adaptaven als edificis als quals anaven destinades.
- Destaquen especialment:
- Els capitells de les columnes i la decoració de les portalades (timpans i
arquivoltes), en pedra.
- Les escultures de temes religiosos, pintadades de colors viusm que es situaven
a l’altar en fusta.
- Les escultures romàniques eren frontals, rígides, inexpressives i simètriques.
- No eren naturalistes, desproporció entre les diferents parts del cos i escasa
fidelitat de les reproduccions anatòmiques.
- La funció princpal de l’escultura romànica, a banda de decorar, es narrativa i
didàctica, ja que permetia explicar els episodis de la mitologia cristiana a una
població analfabeta. Era habitual representar-hi Crist i la Verge Maria d’una mida
més gran que els altres personatges.

23. Capitells
Columna
PORTIC DE L’ESGLÉSIA
DE SANT MARTÍ (Segovia)

24. Capitell del Mestre de Cabestany
Llenguadoc – Catalunya Nord
Capitell del clause de Sant Benet del Bages

25. Capitell Aguilar de Campoo, Palència

26. Arquivolta romànica de
l’església de Santiago
(Palència)

27. Timpà romànic de l’abadia de Sant Pierre de Moissac, França

28. Timpà de l’església de Santo Domingo, Sòria

29. LA PINTURA ROMÀNICA
- La pintura romànica és senzilla però expressiva. Les característiques generals són les
següents:
- La tècnica més habitual és la del fresc, és a dir, sobre parets tot just
emblanquinades, per tal de que la pintura penetri la calç i es conservi molt de
temps.
- També destaquen les pintures sobre taula (en fusta) i les miniatures (les
pintures que il·lustraven els llibres religiosos)
- La pintura mural s’utilitza per adoctrinar i per decorar les esglèsies amb temes
bíblics. Les imatges són esquemàtiques, sovint s’exageren o es deformen les
figures per fer-les més expressives. Les actituds són rígides, hieràtiques.
- No s’emprava la perspectiva, no hi havia paisatge i el fons era pintat d’un sol
color. Tampoc hi havia gradació cromàtica i els contorns es feien amb línies
gruixudes.
- Als absis de les esglésies trobarem normalment el Pantocrator, la representació
de Crist com senyor de l’Univers, pintat en actitud de beneir dins d’una atmella
mística i acompanyat del Tetramorf, la representació dels quatre evangelistes
(Joan-Àguila; Mateu-Àngel; Lluc-Brau, Marc-Lleó).

30. Sant Martí de Puigbo, Barcelona

31. L’ART ROMÀNIC A CATALUNYA
- L’art romànic es va introduir al territori català durant els segles XI i XII. En
arquitectura destaca la presència de grans torres, l’ús de la planta basilical (una sola
nau) i la decoració exterior amb petits cecs.
- Els nobles i els clergues van fer construir castells, esglèsies i monestirs, com els de
Sant Pere de Rodes, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses… També es van construir
petites esglésies rurals, entre les que destaquen Sant Climent i Santa Maria de Taüll.
- L’escultura romànica estava supeditada a l’arquitectura. Era un complement
decoratiu i alhora tenia una funció didàctica. Destaca la decoració de les portalades,
com la del monestir de Ripoll, i dels capitells dels claustres, com els de Sant Cugat del
Vallès.
- La pintura romànica fou molt important. Les pintures murals se situaven sobretot als
absis i als murs. S’hi representaven el Pantocràtor i escenes de les vides de Jesús i la
Mare de Déu. Excel·lien les de Taüll.

32. Planta de Sant Climent de Taüll

33. ESGLÉSIA ROMÀNICA
SANT CLIMENT DE TAÜLL

34. Capitells del Monestir de Sant Cugat del Vallès

35. Majestat Batlló, segle XII

36. Absis de Sant Climent de Taüll, Pantocràtor

37. II. L’ART GÒTIC
INTRODUCCIÓ
- L’art gòtic comprèn des de la segona meitat del segle XII fins a inicis del segle XVI.
- Va nèixer a França, i es va estendre ràpidament pels regnes hispànics i Anglaterra,
tanmateix a Alemanya va trigar més, i a Itàlia és on menys temps va romandre.
- L’art gòtic és un art urbà, gremial, artesanal i burgès, reflexe del creixement econòmic
que va experimentar Europa a aquests segles.
- El nom “gòtic” és despectiu, foren els artistes italians del Renaixement qui van donar
aquest nom per desprestigiar aquest estil artístic.
- Els elements característics de l’art gòtic són l’arc ogival i la volta de creueria.

38. CONTEXT HISTÒRIC
- Època amb una estructura social nova: el creixement de la població i dels excedents,
junt a la fi de les Croades, van crear noves rutes comercials i a les ciutats es va
desenvolupar un comerç creixent.
- Aquesta època es va caracteritzar per l’èxode rural, les innovacions tècniques al món
agrícola, van alliberar mà d’obra del camp que van marxar cap a les ciutats a buscar
noves oportunitats.
- El comerç i l’artesania van anar configurant els gremis, a l’hora que sorgia una nova
classe social, la burgesia, que va alterar el funcionament del feudalisme.
- Hi hagué també un canvi de mentalitat, es deixava enrera el terror de l’any 1000 i
s’obria una era d’amor a Déu, que esdevenia en una divinitat bondadosa.
- Les formes arquitectòniques presenten una clara tendència a la verticalitat, com si hi
hagués el desig d’arribar a aquest Déu.
- Per a la difusió del gòtic fou cabdal la reforma del Cister. A mitjans del segle XII va
aparèixer un moviment de renovació monàstica impulsat per Sant Bernat, contraris a
l’acumulació de riqueses dels jerarques de l’església i decidits a recuperar la figura del
monjo com a persona dedicada a l’oració, el treball i l’acolliment de pelegrins. Els
cistercencs construiren llurs temples amb un sistema nou, basat en l’arc ogival i la volta
de creueria.
- A Catalunya trobem importants monestirs cistercencs com el de Poblet.

41. L’ARQUITECTURA GÒTICA
- L’ús de l’arc ogival i els sostres amb forma apuntada són les dues característiques
bàsiques del gòtic europeu, que van permetre de fer edificis de més alçada i amplada,
amb murs més prims i oberts per amplis finestrals, embellits amb magnífics vitralls.

42. Volta de creueria. Observeu els nervis
que distribueixen la pressió i el pes cap
a les pilastres.

43. L’ARQUITECTURA GÒTICA
- L’edifici més representatiu i rellevant del període gòtic és la catedral, veritable centre
de reunió de la ciutat i fruit de l’esforç comú de tots els integrants de la ciutat: burgesos,
gremis, bisbes i monarca.
- La construcció de les catedrals fou decisiva pel creixement de l’economia, donant feina
a molta gent, i propiciant l’aparició de noves professions (vitraller, escultor…)
- Les catedrals gòtiques presenten una clara tendència a la verticalitat.
- Augmenta la superfície dedicada a les obertures i disminueix el gruix dels murs, la qual
cosa permet la instal·lació de vitralls.
- Les finestres ogivals són molt grans, i també destaca, la de forma circular anomenada
rosassa o rosetó.
- La planta més habitual és la basilical. La nau central és més grans que les laterals tan
d’alçada com d’amplada. 3 o 5 naus.
- Una girola o deambulatori emmarca la zona del presbiteri.
- Els contraforts són units exteriorment al mur mitjançant arcbotants.
- Els pinacles coronen els contraforts i tenen forma punxeguda.

44. Catedral de Notre Dâme de París

45. Catedral de Reims, França

46. Basilica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès

47. Vitrall de la catedral de Barcelona,
1492
Rosassa gòtica de la catedral de
Palma de Mallorca

48. Girola
Absidioles
La girola emmarca la zona del prebisteri

49. Arcbotants o
contraforts

50. Arcbotants de la catedral de Notre Dâme de París

51. Conjunt d’arcbotants i
pinacles de la catedral de
Palma de Mallorca
Pinacle de la catedral de Reims

53. Interior Catedral de Notre Dâme

54. L’ESCULTURA GÒTICA
- Inicialment l’escultura gòtica es va emprar per decorar els exteriors de les esglésies,
tan les façanes com les gàrgoles.
- Des del segle XIV es va independitzar de l’arquitectura: així van sorgir els retaules, els
monuments funeraris i les imatges aïllades.
- L’època gòtica és una època plena d’amor, marcada per l’esperança i l’optimisme,
molt allunyada de la concepció romànica marcada pel càstig diví.
- L’escultura gòtica és més realista que la romànica, tant en els vestits com en el rostre,
i va donar vòlum i moviment a les figures.
- Les figures s’omplen de vida, mostren sentiments, adopten actituds i gestos variats i
interrelacionen amb altres personatges.

55. Pòrtic gòtic de la Catedral de València

56. Timpà del Judici Final Notre Dame de París

57. Gàrgoles de Notre Dâme de París
Gàrgoles catedral de Palma Mallorca

58. Retaule de l’església de Lübeck, Alemanya

59. Virgen Blanca de Toledo
Tomba de Carles V de França
Saint Denis, París

60. LA PINTURA GÒTICA
- La pintura gòtica procurava ser realista. Representava escenes, edificis i paisatges.
- Aquesta pintura es va preocupar per aspectes nous, com la representació de la
profunditat, la llum i el color, la descripció de la vida quotidiana i el reflex dels
sentiments.
- Es va generalitzar la pintura sobre fusta al reduir-se al mínim la pintura mural o el
fresc tan importants en el romànic. Van cobrar importància les taules i els retaules als
altars de les esglésies.
- A la pintura sobre taula el tema continua sent principalment el religiòs però les figures
representades cada cop són més versemblants en la reproducció del cos humà i del
rostre. A més prenen força elements que en el romànic es consideraven poc importants,
com ara els vestits. Per últim cal subratllar que els personatges ja no es presenten
aïllats sinó acompanyats i immersos en fons paisatgístics o arquitectònics.
- Les tècniques pictòriques principals eren el tremp d’ou i pintura a l’oli. La primera era
la tècnica de pintura sobre taula, es preparava amb pigments i rovell d’ou. La segona
s’emprava sobre tela o fusta, consisteix en dissoldre el pigment en diversos tipus d’oli.
- També van ser notables les miniatures en llibres religiosos i relats.
- Per últim cal destacar l’art del vitrall.

61. Lamentació sobre el Crist Mort; el Giotto, Capella Scravenni, Pàdua

62. Detall d’expressivitat d’un àngel davant la mort de Crist

63. Adoració dels Reis Mags; el Giotto, Capella Scravenni, Pàdua

64. Maestà del Duomo de Siena, Duccio,
temple sobre fusta, 1308

65. La Verge de Melun,
Jean Foquet, 1450
Al·legoria de la Pau, Ambrogio
Lorenzetti, Siena, 1338

66. LA PINTURA GÒTICA
-
El vitrall
-
Un vitrall o una vidriera és una composició pictòrica realitzada amb vidres de
colors.
-
Passos per a l’elaboració d’un vitrall:
1. Fer el disseny original, que el vitraller calcarà damunt d’un paper i que
després tallarà en forma de plantilles.
2. Les plantilles aconseguides seran imitades en vidres
3. Els vidres seran emplomats i acolorits amb el pigment
4. Posteriorment, els vidres seran desemplomats per ser sotmesos a un
procés de cocció, al forn, a alta temperatura, per tal que els pigments hi
quedin adherits.
5. Tot seguit, cal reemplomar les peces, i així, aconseguir el vitrall definitiu.

67. Moisès al Sinaí i Moisès davant el faraó,
vitralls de la catedral de Colònia, Alemanya

68. L’anunciació, vitrall de la catedral de Chartres, França

69. EL GÒTIC CATALÀ
· L’ARQUITECTURA GÒTICA CATALANA
-
Als Païssos Catalans es va desenvolupar una modalitat pròpia d’arquitectura gòtica
amb els següents trets característics.
-
Més austeritat, amb menys punxes i sense adorns superflus.
-
Menys verticalitat
-
Augment de la superfície dels murs i reducciòn e l’espai dedicat als grans
finestrals plens de vitralls.
-
Quasi no hi ha arcbotants.
-
Planta de Saló. Planta amb tres naus, totes quasi iguals, de la mateixa alçada
per aconseguir un espai diàfan. A més, la distància entre els pilars que separen
les naus, és més gran que en la resta de catedrals europees.
-
A l’arquitectura religiosa destaquen Santa Maria del Pi i Santa Maria del Mar
(Barcelona), les catedrals de València, Girona, Palma, Barcelona i Perpinyà. A
més dels monestirs de Poblet i Pedralbes.
-
A l’arquitectura civil els edificis més representatius són: la Llotja de València,
la Llotja de Mallorca, i a Barcelona el Saló del Tinell, les Drassanes Reials i el
Palau de la Generalitat de Catalunya.

70. Església de Santa Maria del Mar
(Barcelona)

71. Església de Santa Maria del Mar
(Barcelona)

72. Llotja de la seda (València)

73. Llotja de la seda (València)

74. EL GÒTIC CATALÀ
· L’ESCULTURA GÒTICA CATALANA
-
Sobresurten els panteons reials de Poblet, de Jaume Cascalls, i les obres de Pere
Joan, especialment el retaule de la catedral de Tarragona.
Panteó Reial de Poblet
Retaule catedral Tarragona

75. EL GÒTIC CATALÀ
· LA PINTURA GÒTICA CATALANA
-
Els pintors catalans van rebre la influència del gòtic italià, com Jaume i Pere Serra, i
del gòtic flamenc, com Lluís Dalmau i Jaume Huguet. A més destacaren altres
pintors com Lluís Borrassà i Bernat Martorell.
Retaule església Santa Maria de
Terrassa, Jaume Serra, 1460
Retaule de la Mare de Déu dels
consellers, Lluís Dalmau, 1443