Filosofia

Filosofia Curs: 2005/06

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
FILOSOFIA
CURS 2005/06

1
C/Gilabertde Centelles, 12 – 07005PalmaTels. 971 466391- 466709- Fax 971 771117
971
e: iesarxiduclluissalvador@educacio.caib.eswww.iesarxiduc.net


ÍNDEX

Pàg
.
1. Organització del departament.......................................... 3
2. Programació didàctica del Departament.......................... 4
2.1 Ètica de 4t d’ESO 5
2.2 Filosofia I 1r Batxillerat 12
2.3 Filosofia II 2n Batxillerat 24

2
971


3
971


1. ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT.

El Departament de Filosofia és unipersonal i està format per Antoni Thomàs
Perelló que exerceix les funcions de Cap de Departament. Totes les assignatures
assignades al Departament són impartides pel seu únic membre.

Assignatura Curs i grup Nº d’alumnes
Ètica 4t A 16
Ètica 4t B 20
Ètica 4t C 22
Total alumnes 4t d’Ètica 58
Filosofia I 1 Batx. A 32
Filosofia I 1 Batx. B 20
Total alumnes Filosofia I 52
Filosofia II 2 Batx. A 11
Filosofia II 2 Batx. B 18
Total alumnes Filosofia II 29

La reunió del Departament serà els dimarts a les 11’10h.

4
971


2. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL DEPARTAMENT.

Els objectius generals de generals del l'ensenyament de la Filosofia, amb
independència de les matèries impartides pel Departament són els següents:

a) Desenvolupament de la capacitat de reflexió.
b) Augment de la capacitat de pensament crític.
c) Hàbit d'observació dels fenòmens socials, psíquics, morals,
antropològics, jurídics, ideològics, etc.
d) Adquisició de rigor en el raonament.
e) Aprenentatge de la terminologia filosòfica.
f) Arribar a la comprensió d'alguns textos filosòfics.
g) Respectar les diferències d'opinions.
h) Reconeixement i valoració de la història del pensament com a mitjà
necessari per a comprendre el present.
i) Integració dels coneixements al voltant de preguntes filosòfiques.
j) Desenvolupament dels valors personals d'iniciativa, originalitat, curiositat
i creativitat del pensament.

Aquests objectius generals seran els eixos bàsics per a concretar els
objectius més específics, tenint en compte els continguts de l’ensenyament, els
destinataris i els mètodes didàctics.

5
971


6
971


2.1 ÈTICA DE QUART D'E.S.O.

2.1.1. Objectius generals.

1. Afavorir i millorar les habilitats de raonament a través de la reflexió individual i
el diàleg, partint de la base que tot aquell que és capaç de parlar, és capaç de
pensar, i que millorar la parla i la seva plasmació en l'escriptura és millorar el
pensament.
2. Adquirir una capacitat de recerca racional des del propi llenguatge quotidià de
l'alumne, que comporti una millora en la capacitat de diàleg, lectura, escriptura i
raonament lògic. Participar de manera racional i constructiva en les activitats de
classe, individualment o en grup, tractant de comprendre i assumir les tesis i les
actituds ètiques dels altres en un clima de diàleg i tolerància positiva.
3. Descobrir que la discussió, l'intercanvi d'opinions i el diàleg són mitjans vàlids
per a aprendre a raonar i necessaris per a la bona convivència. Utilitzar
adequadament el procediment del diàleg i el debat com a instruments essencials
dins el plantejament dels conflictes i dilemes morals, com a mitjà molt apropiat
per estimular la capacitat d’argumentar i com a procediment privilegiat per a una
recerca ètica que afavoreixi el respecte mutu i la cooperació, donant raons que
justifiquin les afirmacions pròpies i demanant als altres que justifiquin les seves.
4. Aprendre a argumentar racionalment sobre problemes morals, aconseguint
progressivament un esperit crític obert, sense prejudicis ideològics ni
apassionaments subjectivistes.
5. Intentar fer coherent el mode de pensar propi amb la vida, tenint a la vegada una
actitud de respecte i tolerància amb les persones que viuen d'acord amb normes i
codis diferents.
6. Aconseguir sentir la moral com quelcom constitutivament humà i no com un
afegitó a la condició de l'home insistint en el caràcter positiu (i no repressiu) de les
normes.
7. Aconseguir veure la complexitat de la qualificació moral, essent capaços de
delimitar en la mesura en que això sigui possible, quot;l'objectiuquot; de quot;l'opinablequot;,
quot;l'essencialquot; d'una doctrina, de quot;l'accidentalquot; en ella, evitant així qualificatius
simplistes i reduccionistes falsos.
8. Conèixer i comprendre els trets específics de la moralitat humana en la seva
pràctica individual i social, valorant el significat de la dignitat de la persona, la
libertat i l’autonomia moral en tots els éssers humans. Adquirir coneixement dels

7
971


conceptes ètics fonamentals en relació a la persona i a les relacions socials així
com a la problemàtica pertinent.
9. Reconèixer i analitzar problemes morals i interessar-se tant en els que afecten a
la pròpia situació individual o col·lectiva, en l’àmbit local, com els que tenen abast
universal, a partir de la utilització crítica d ela informació i de l’explicació dels
conceptes i procediments propis de la reflexió crítica. Identificar, analitzar i
interpretar problemes morals i ètics plantejats en un text. Elaborar una opinió
pròpia, argumentada i crítica sobre els problemes morals actuals.
10. Clarificar i usar adequadament els conceptes fonamentals de l'ètica: norma,
llei, deure, obligació, bondat, felicitat, virtut, etc. ...
11. Comprendre la diferència entre Moral, Ètica, Religió, Política i Dret.
12. Conèixer la gènesi i la historicitat dels valors i les normes morals, situar-los en
el corresponent context polític i social, i entendre el procés de formació del
subjecte moral en el marc d e les pautes i institucions de les societats, perquè es
valorin els esforços realitzats al llarg del temps per la consecució dels ideals de la
justícia, la llibertat, la pau i la felicitat.
13. Identificar i apreciar els valors morals que es poden considerar universalment
desitjables i la seva plasmació en els principals projectes ètics contemporanis i,
especialment en el drets humans com a conquesta irrenunciable de la humanitat i
condició necessària per a la pau, de manera que denunciïn les situacions
discriminatòries o injustes i es mostrin solidaris amb els pobles, grups socials i
persones privades dels seus drets o dels recursos econòmics per a una vida digna.
Conèixer els principals sistemes ètics que han existit i ésser capaços de deduir
d'ells comportaments concrets, així com de remuntar-se lògicament dels fets
concrets als principis en que es fonamenten.
14. Comprendre el pluralisme de les societats contemporànies, especialment de les
que s’emmarquen dins l’espai cultural europeu, identificant les raons en què es
basen els distints plantejaments que hi conviuen, tot adoptant uns actitud de
respecte per les opcions ètiques i els projectes morals diferents dels propis a la
vegada que s’assumeixen de manera responsable el rebuig dels intents de
justificació de les discriminacions per raó de naixement, sexe, ètnia, creences o
qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
15. Identificar i analitzar les diferents formes d’organització política de les
societats actuals, sobretot el sistema democràtic i l’estat social de dret, valorant-ne
críticament les realitzacions, les deficiències i l’horitzó ètic de recerca insistent de
la justícia, i reconeixent la vinculació entre el gaudir dels drets personals i el
respecte pels drets de les altres persones.
8
971


2.1.2.Contingutsi temporalització

A. CONCEPTES
1. Problemes morals del nostre temps: problemes socioeconòmics i polítics;
problemes de la ciència i de la tècnica; el repte de ser persona; el Drets Humans.
2. La Democràcia com a àmbit dels projectes ètics contemporanis: ciutadania i
democràcia; l’autoritat; projectes ètics i moviments socials.
3. La racionalitat i l’estructura de la vida moral: l’autonomia moral; valors i
normes morals; els fonaments de la vida moral.
4. Teories ètiques: ètiques de la felicitat i ètiques del deure.

La distribució temporal serà:
Tema 1 : setembre-octubre
Tema 2: novembre-desembre
Tema 3: gener-febrer-març
Tema 4: abril-maig-juny

B PROCEDIMENTS

1.Elaborar i resoldre dilemes morals
2.Realitzar comentaris de text
3. Realitzar composicions i dissertacions, segons l'esquema clàssic de introducció,
argumentació i conclusió
4. Elaborar informes a partir de l'anàlisi d'informació dels mitjans de comunicació
o a partir de la recerca bibliogràfica
5. Argumentacions a favor i en contra d'una opinió
6. Judici de casos morals, d'acord amb criteris ètics
7. Debats raonats sobre qüestions polèmiques
8. Reflexionar i extreure conclusions a partir de les respostes pròpies o dels
companys a una bateria de preguntes, una notícia, un text icònic, etc.

C VALORS

1.Valorar i respectar les opinions alienes
2. Valorar i respectar el pluralisme moral, sense caure en un relativisme

9
971


3. Acceptació de la responsabilitat i de les conseqüències del propis actes i
assumir que els actes morals ha de estar guiats per normes i valors
4. Plena acceptació del sistema democràtic i de la tolerància
5. Rebuig cap a tota actitud que impliqui qualsevol tipus de discriminació
(masclisme, xenofòbia, racisme, etc.).

2.1.3. Metodologia.

La metodologia ha d'ésser essencialment activa per aconseguir que els
alumnes reflexionin per ells mateixos sobre els problemes morals i l'actitud davant
la vida, sense proselitisme per part del professor o d'un grup d'alumnes sobre els
altres.
El treball de l'assignatura consistirà bàsicament en la lectura i comprensió
de textos (escrits, icònics, fílmics, etc. ...), amb la identificació dels problemes
ètics que hi són presents. Eventualment, el professor introduirà els temes amb
exposicions orals. Una part important de les activitats que se faran a l'aula se
dedicarà a discutir en grup les distintes postures i raons que es donin per justificar-
les enfront dels problemes plantejats; abans del diàleg hi haurà un treball
individual previ de reflexió, per tal de fer més profitós el diàleg. Se realitzaran
treballs individuals sobre els problemes plantejats: comentaris, dissertacions,
composicions, recerca d'informació, proves objectives tancades o obertes, etc. ...
L'alumne durà un quadern de classe on hi haurà de figurar tota la feina que es
realitza a l'aula: exposicions del professor o d'altres alumnes, exercicis, material
complementari, etc. ... A més del quadern, hi haurà alguns exercicis que s'hauran
de lliurar al professor.
Les exposicions orals esmentades s'han d'entendre com un plantejament de
problemes, una exposició de les eines conceptuals o teòriques per tal de fer front
aquests problemes i una exposició general dels punts de vista de sortida d'aquests
problemes i no com a classes magistrals on s'exposen conceptes abstractes sense
connectar-los amb problemes reals i actuals. El sentit de la lectures obligatòria és
precisament aquest. Les activitats esmentades no s'han d'entendre com la
concreció d'un pur activisme, de fer per fer, sinó com el mètode adient per tal que
l'alumne arribi a integrar el plantejament crític i la discussió dels problemes dintre
de la seva vida quotidiana, és a dir, com una activitat més. Per tal d'evitar el pur
teoricisme en l'Ètica com el pur activisme les qüestions que es plantegen de
sortida sempre es faran a partir dels coneixements dels alumnes relacionant-los

10
971


amb algun plantejament d'un pensador, fonamentalment, el llibre de lectura.
Ocasionalment, el professor podrà exigir la lectura d'un segon llibre, que serà
proporcionat pel Departament.

2.1.5.Mínims exigibles

Els mínims exigibles per a superar l’assignatura són:
a) Realitzar tots els exercicis individuals i col·lectius i participar activament en els
debats.
b) Llegir i comprendre les lectures de textos que suscitin qüestions ètiques.
c) Identificar, analitzar i interpretar els problemes morals i ètics plantejats.
c.1) Conèixer els conceptes fonamentals usats per l'ètica (moral, ètica,
amoral, immoral, hàbit, virtut, bé i mal, moralitat, circumstàncies atenuants,
consciència, llibertat, responsabilitat, norma, llei, deure, felicitat, etc.)
c.2) Conèixer l'objecte i el mètode de l'Ètica; dels factors que intervenen en
qualsevol acte moral; de les principals facetes que l'home ha de desenrotllar;
de la font de la moralitat i de la importància de les circumstàncies que
concorren en cada cas.
c.3) Conèixer les diverses concepcions de la llibertat i la seva relació amb la
responsabilitat.
c.4) Conèixer què és un valor moral, ser capaç d'identificar valors morals i
de diferenciar entre valors morals i els altres tipus de valors (estètics,
religiosos, vitals, econòmics, etc.)
c.5) Conèixer els elements fonamentals dels principals sistemes ètics que
s'han donat al llarg de la història.
c.6) Aplicar els conceptes i teories esmentades a temes molt concrets
relacionats amb la dignitat humana i el valor de la vida.
c.7 )Distingir entre Ètica i Política, explicar la relació entre aquests dos
aspectes de la vida humana; valorar el sistema democràtic com a la forma
més racional d'organització política.
d) Elaborar una posició crítica, creativa i argumentada enfront dels problemes
morals i ètics. Exposar-la amb la claredat d'idees, amb una correcte utilització de
l'ortografia i de la sintaxi i amb un ordre lògic en el desenvolupament de
l'exposició discursiva.
e) Valorar i tolerar les opinions alienes i mantenir una actitud fraternal amb els
companys.

11
971


2.1.6. Criteris d'avaluació

En l'avaluació es tindrà en compte fonamentalment la comprensió per part
de l'alumne dels problemes ètics i morals plantejats a cada tema. Es valorarà
especialment la posició crítica i creativa de l'alumne envers la matèria objecte
d'estudi.
Els criteris d’avaluació es basaran en l’assoliment dels continguts dels
mínims exigibles de l’assignatura. Les proves objectives podran ser: dissertacions
i composicions, comentaris de textos, elaboració d’informes, proves obertes,
tancades o tipus test, etc. Els criteris de correcció es lliuraran juntament amb les
proves objectives.
L'avaluació serà contínua. Això vol dir que l'avaluació que es fa de l'alumne
representa la valoració del conjunt del treball efectuat fins el moment de
l'avaluació. En l'avaluació es tindran en compte la totalitat del exercicis realitzats,
individualment o en grup, i el treball a classe, sia la participació activa en el debat
sia en la realització de treballs col·lectius com individuals. S'exigirà claredat i
correcció en la realització dels exercicis, així en les intervencions orals. Sempre es
tindrà en compte tant els coneixements teòrics com el saber pràctic, entenent per
tal el saber argumentar o justificar racionalment una valoració moral pròpia o
aliena. En cap cas l'avaluació global serà positiva si l'alumne no realitza un, o més
d'un, exercici al llarg del curs.
S'entén que s'han d'aplicar factors correctors positius en cas que hi hagi
regularitat o una contínua superació de l'alumne, i negatius en cas que hi hagi un
empitjorament progressiu o uns resultats molt irregulars.
Aquests criteris també seran els que s’aplicaran en la prova extraordinària
de setembre.

2.1.7 Criteris de recuperació.

La recuperació dels objectius no assolits es farà després de l'avaluació i
consistirà en exercicis de reforç i, si el professor ho considera necessari, se li
podrà exigir la realització d'alguna prova objectiva. Si la qualificació no positiva
és pel motiu de no haver realitzat un, o més d'un, exercici, l'alumne haurà de
realitzar-los per poder fer els exercicis de reforç i recuperació. Els criteris de
correcció seran els mateixos que els criteris d'avaluació.

12
971


Per tal de realitzar la prova extraordinària de setembre, es lliurarà a
l’alumne un aplec d’exercicis de recuperació.

2.1.8. Atenció a la diversitat: adaptacions curriculars i significatives.

L’atenció a la diversitat i els criteris per a l’elaboració de les adaptacions
curriculars estirà dirigida fonamentalent a la comprensió dels problemes morals i
ètics i a la expressió del pensament de l’alumne. L'atenció a la diversitat es
concretarà de la següent forma:

a) Es proposaran reflexions inicial senzilles, mitjançant les quals sigui fàcil
detectar el nivell de coneixement previ i la motivació dels alumnes i valorar
l'atenció necessària per a cada alumne, així com les estratègies d'aprenentatge més
adients.
b) Es diversificaran les activitats d'ensenyament i aprenentatge, fent
especial atenció a aquelles activitats que tenen com a objectiu detectar les
dificultats d'aprenentatge que poden presentar els alumnes.
c) S'elegiran les activitats finals que abarquin diferents graus de
complexitat, tenint en compte les capacitats i interessos dels alumnes.
d) S'usarà com a material didàctic el llibre Lisa de M. Lipman.
e) Si l'alumne presenta deficiències sensitives, s'intentarà que dugui el
mateix ritme que els seus companys modificant el material didàctic (per exemple,
fent totes les fotocòpies a tamany DIN A3, si l'alumne presenta una deficiència
visual no absoluta) o usant les noves tecnologies.
f) Si l'alumne presenta dificultats de comprensió de la llengua, s'intentarà
adequar el material a una llengua coneguda per l'alumne i es reforçarà la
comprensió de l'assignatura amb explicacions suplementàries.

2.1.9. Activitats complementàries i extraescolars.

En un principi no es programa cap activitat complementària ni extraescolar.
Això no vol dir que, al llarg del curs, no es dugui alguna activitat a terme, la
programació de la qual s'inclourà dins la programació del departament.

2.1.10 Temes transversals.

13
971


La matèria d'Ètica està directament relacionada amb un dels principis
defensats per la LOGSE: el que afirma que educar es sempre educar en un
determinats valors. La matèria d'Ètica permet precisament explicitar i reflexionar
sobre els valors morals democràtics en els que s'intenta educar als alumnes.
L'Ètica té una particular rellevància en el tractament i desenvolupament dels
següents temes transversals: l'Educació Moral i Cívica, l'Educació per a la Pau i
l'Educació per a la Igualtat entre els sexes. L'Ètica assumeix plenament els
objectius d'aquests temes transversals.

14
971


2.2. FILOSOFIA I Primer de Batxillerat.

2.2.1. Objectius generals.

1. Identificar, comprendre i explicar els principals problemes filosòfics que s’han
tractat al llarg de la història, com també les nocions i els raonaments utilitzats per
a llur plantejament i les temptatives de solució.
2. Utilitzar les tècniques bàsiques del treball intel·lectual per tal de comprendre les
principals teories epistemològiques, metafísiques, antropològiques, lingüístiques,
ètiques, estètiques, polítiques i sociològiques.
3. Ser capaç d’aplicar el màxim nombre de punts de vista en l’anàlisi de la
conducta humana i de la realitat que ens envolta (biològic, cultural, antropològic,
psicològic, sociològic, epistemològic, metafísic, moral, estètic, jurídic, polític,
ideològic, etc.).
4. Entendre el significat dels principals termes filosòfics en els contextos en què
apareixen, definir-los i utilitzar-los amb propietat i rigor en el discurs oral i escrit.
5. Desenvolupar la capacitat de reflexió, de la capacitat de pensament crític i del
rigor en el raonament.
6. Formular preguntes i expressar dubtes com inici del procés de recerca
d’estratègies per donar respostes reflexives i crítiques que excloguin prejudicis o
valoracions no justificades amb bones raons.
7. Comentar textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics analitzant-ne
l’estructura lògica, identificant els temes que tracten, els arguments que utilitzen, i
avaluant críticament els supòsits que assumeixen i les solucions que proposen.
8. Integrar en una visió de conjunt la diversitat d’experiències, coneixements,
creences i valors dels distints àmbits de la cultura que intervenen en el tractament
de problemes filosòfics; així com integrar els coneixements al voltant de preguntes
filosòfiques.
9. Expressar el propi coneixement oralment i per escrit amb rigor, ordre, claredat,
coherència i creativitat; i que, a més, expressi el resultat del treball de comprensió
i reflexió, sia individualment o col·lectivament, dels problemes filosòfics tractats.
10. Examinar amb cura i persistència les opinions, creences i coneixements
intentant descobrir els fonaments en què es basen, els supòsits que eventualment
les sostenen i les conseqüències que es deriven de la seva assumpció.
11. Desenvolupar l’hàbit d’observació dels fenòmens culturals, socials, psíquics,
morals, antropològics, jurídics, polítics, ideològics, etc.

15
971


12. Valorar les opinions coma posicions filosòfiques o creences alienes i participar
activament en el diàleg i valorar-lo com a mitjà per estimular la reflexió i aprendre
nous conceptes, com a via per a la comprensió mútua i com a procediment
privilegiat per posar a prova, enriquir i aclarir les pròpies idees i conviccions.
13. Valorar en la raó la seva capacitat transformadora, emancipadora i
orientadora de l’acció humana vers la consecució d’una societat més justa on sigui
efectiva la igualtat d’oportunitat i el respecta als drets i llibertats fonamentals.
14. Respectar i tolerar les diferències de pensament en el que és opinable i adoptar
una actitud crítica davant les manifestacions d’irracionalitat que suposen els
fanatismes i les temptatives de justificar qualsevol discriminació.
15. Desenvolupar els valors personals d’iniciativa, originalitat curiositat i
creativitat del pensament .
16. Respectar allò que anomenem cultura.

2.2.2 Continguts distribuïts temporalment.

A . CONCEPTES

1. El saber filosòfic.
1.1.¿Què és la Filosofia?
1.2.La Filosofia i els principals problemes de la filosofia.
1.2.1.Origen històric de la Filosofia: mythos i logos.
1.2.2.Naturalesa, sentit i necessitat de la Filosofia.
1.3.Mètodes i estils del pensament filosòfic.
1.4.Historicitat de la Filosofia.

2.El coneixement.
2.1.¿Què és conèixer? ¿Què és la veritat?
2.2.El mètode científic en les ciències formals, naturals i socials.
2.2.1.El coneixement científic.
2.2.2.Els mètodes del coneixement científic:
a)El mètode en les ciències formals.
b)El mètode en les ciències naturals:
b.1) El mètode inductiu. Crítica.
b.2) El mètode hipotètico-deductiu. Crítica.
c)El mètode hermenèutic. Crítica.
2.2.3.Els límits de la ciència.
16
971


2.3.El raonament. La lògica formal i la lògica informal.
2.3.1.El llenguatge humà.
2.3.2.La lògica formal:
a)Estructura lògica del coneixement.
b)Veritat formal i veritat material. Veritat i validesa.
c)Raonament inductiu i raonament deductiu.
d)La lògica proposicional.
2.3.3.La lògica informal:
a)El discurs argumentatiu.
b)Els errors en l’argumentació: les fal·làcies.
2.4.El problema del coneixement. Teories de la veritat.
2.4.1.Origen del coneixement
2.4.2.Concepcions de la veritat.
2.4.3.Possibilitat del coneixement.

3.La realitat.
3.1.¿Per què hi ha coses i no el no-res?.
3.2.El món físic i les cosmovisions científiques.
3.2.1.La pregunta pel món.
3.2.2.La cosmovisió antiga.
3.2.3.La cosmovisió medieval.
3.2.4.La cosmovisió moderna.
3.2.5.Crisi de la cosmovisió moderna.
3.3. La Metafísica.
3.3.1. ¿Què és metafísica?.
3.3.2. Els principals plantejaments metafísics.
a)Grècia.
b)El món medieval.
c)Racionalisme i empirisme.
d)Criticisme.
e)Idealisme.
f)La crisi de la metafísica.
3.3.3. Alguns problemes metafísics.
a)La realitat i l’ordre natural.
b)Déu.
c)El sentit de l’existència i la mort.

17
971


4.L’ésser humà.
4.1.¿Què és l’home?.
4.2.El procés d’hominització.
4.2.1.Les teories de l’evolució.
4.2.2.Gènesi i especificitat de l’ésser humà.
4.3.La cultura i la diversitat cultural.
4.3.1. Evolució biològica i evolució cultural.
4.3.2. La gènesi social de l’ésser humà: la socialització.
4.3.3. Cultura i societat. L’antropologia cultural: alguns plantejaments
antropològics. El materialisme cultural.
4.3.4. La diversitat cultural: etnocentrisme i relativisme cultural.
4.4.La reflexió filosòfica sobre l’ésser humà.
4.4.1.La concepció històrica de l’home.
4.4.2.Principals problemes de l’antropologia filosòfica:
a)Monisme i dualisme.
b)Llibertat i determinisme.

5.L’acció humana.
5.1.Els discursos descriptius, prescriptius i tècnics.
5.2.El treball i la tècnica.
5.2.1.La racionalitat instrumental.
5.2.2.El treball.
5.2.3.Tècnica i tecnologia.
5.3.La creació artística i la reflexió sobre l’art.
5.3.1.¿Què és la Bellesa?.
5.3.2.La concepció històrica de la Bellesa. L’obra d’art.
5.3.3.L’experiència estètica.
5.4.L’acció moral i les teories ètiques.
5.4.1.¿Què és el Bé?.
5.4.2.L’ètica:
a)Moral i ètica.
b)Normes i valors. Autonomia i heteronomia.
c)La justificació moral i l’argumentació ètica.
d)Problemes de la reflexió ètica: la fal·làcia naturalista i els
significat dels conceptes ètics.
5.4.3.Principals teories ètiques:
a)Aristotelisme.
18
971


b)Epicureisme.
c)Estoïcisme.
d)Criticisme.
e)Emotivisme.
f)Intuïcionisme.
g)Prescreptivisme.

6.La societat.
6.1.¿Què és la Justícia?.
6.2.La sociologia. Teories socials.
6.2.1.Individu i societat.
6.2.2.El naixement de la Sociologia.
6.2.3.Teories socials.
6.3.Concepcions del Dret i la Justícia.
6.3.1.El Dret.
6.3.2.Les teories sobre la Justícia.
6.4.L’Estat i la nació.
6.4.1.L’Estat i la societat civil.
6.4.2.El poder i la seva legitimació.
6.4.3.Principals problemes de la Filosofia política.
6.4.4.La teoria democràtica.

Unitats 1 i 2: Primera avaluació
Unitats 3 i 4 : Segona avaluació
Unitats 5 i 6: Tercera avaluació.

B. PROCEDIMENTS

1. Lectura, anàlisi i identificació dels problemes filosòfics d’un text (oral, escrit,
icònic, fílmic, etc.) i d’una obra completa d’un pensador.
2. Realització de dissertacions i assaigs, segons el model clàssic (plantejament,
argumentació i conclusió).
3. Realització de comentaris de text (oral, escrit, icònic, fílmic, etc.) guiats o
segons el model clàssic.
4. Elaboració de definicions, esquemes, quadres comparatius i cronològics,
classificacions, fitxes, etc.
19
971


5. Distinció i discussió dels diferents plantejaments filosòfics.
6. Formulació de preguntes d’interès filosòfic a partir de l’anàlisi d’un text (oral,
escrit, icònic, fílmic, etc.).
7. Investigació i recerca d’informació. Ús crític de diferents fonts d’informació.
8. Preparació i realització d’exposicions orals i debats.
9. Argumentació a favor i en contra d’un plantejament filosòfic.
10. Anàlisi de la validesa d’un raonament (deductiu o inductiu) o d’una
argumentació (distinció entre bons arguments/raons i els falsos o més febles,
fal·làcies, paradoxes, etc.). Anàlisi de criteris. Descobriment de prejudicis morals i
estereotips socials.
11. Diferenciació dels elements descriptius, prescriptius, interpretatius d’un text
(oral, escrit, icònic, fílmic, etc.).
12. Elaboració de treballs guiats o sobre el model clàssic.
13. Observació sistemàtica de la realitat.

C. VALORS

1.Tenir curiositat per tot el que envolta l'ésser humà.
2. Valorar, respectar i mantenir una actitud crítica cap a les diferents concepcions
sobre l'home que s'han fet des de l'antropologia, psicologia, sociologia,
epistemologia, moral, dret, metafísica, etc.
3. Valorar l'hàbit del rigor en l'exposició, la pulcritud en la presentació, la claredat
en l'exposició, la capacitat d'argumentació, així com la crítica enfront de la realitat
i els discursos sobre ella.
4. Valoració de la Raó com a mitjà del coneixement.
5. Respecte i valoració de les opinions alienes, quan estan fonamentades amb
arguments i observacions racionals.

2.2.3. Metodologia.

Per a aquest curs s’ha optat per un llibre de text, que serà ampliat per
apunts, fotocòpies de material didàctic i qualsevol altre suport que permeti un
millor desenvolupament de l’assignatura. L’ús de l’esmentat material i del llibre
per part de l’alumne (lectura, ampliació, esquematització, etc.) és per tant
imprescindible per tal de seguir les explicacions, preparar les activitats, proves i
treballs de l’assignatura. Qualssevol continguts d’ampliació que el professor
estimi adient preparar sempre seran elaborats a partir d’aquest material.
20
971


El treball de l’assignatura consistirà bàsicament en les classes orals i en la
realització d’activitats i treballs individuals i/o col·lectius. Pel que fa als
comentaris de text i dissertacions que han de dur a terme els alumnes, el professor
aportarà un esquema per a la seva realització.
Per la mateixa naturalesa de l’assignatura i tenint en compte el contingut
dels llibres de lectura alguns dels aspectes del temari se solapen i interrelacionen;
s’intentarà que l’alumne obtingui primerament una visió global del conjunt
d’aspectes que conformen els problemes filosòfics i les seves relacions.

2.2.4. Materials i recursos didàctics.

El material bibliogràfic de l’alumne són els llibres:
Filosofia, de T. Calvo i J. M. Navarro (ed. Barcanova)
Apologia de Sòcrates, Critó, Eutifró, Protàgoras, de Plató (Edicions 62)
El discurs del mètode, de R. Descartes (Edicions 62)
Tot el material didàctic complementari serà proporcionat pel professor.

2.2.5. Mínims exigibles.

1. Conèixer i comprendre les característiques del pensament mític, filosòfic i
científic.
2. Conèixer i comprendre les característiques constitutives i específiques de l’ésser
humà: biologia, cultura, llenguatge, sociabilitat, acció, etc.
3. Conèixer i comprendre la relació entre llenguatge i pensament i la formació i
funció dels conceptes.
4. Valorar la “Raó” i la seva funció en la construcció del coneixement en general i
del coneixement en particular.
5. Conèixer els elements fonamentals del raonament lògic i saber deduir una
conclusió vàlida, aplicant les regles d’inferència de la lògica proposicional. Saber
calcular una taula de veritat. Saber formalitzat un discurs argumentatiu.
Reconèixer les fal·làcies presents a un discurs.
6. Conèixer els elements i problemes fonamentals de la Filosofia de la Ciència i
les diverses teories sobre la ciència (inductivisme, falsacionisme, hermenèutica,
etc) i els límits del coneixement científic. Precisar el sentit dels conceptes
fonamentals.

21
971


7. Conèixer, saber explicar i diferenciar les distintes cosmovisions que s’han
elabora (univers aristotèlic, univers newtonià, etc.). Saber per què unes
cosmovisions han substituït a unes altres. Saber la problemàtica actual de la
ciència (relativisme vs. teoria quàntica).
8. Conèixer i comprendre els plantejaments metafísics. Precisar i usar
adequadament els conceptes fonamental de la metafísica. Conèixer la
problemàtica de: la realitat i l’ordre natural, Déu, el sentit de la vida i la mort.
9. Conèixer les idees fonamentals de la Teoria de l'Evolució i precisar sentit dels
conceptes fonamentals: selecció natural, adaptació, etc... Conèixer les
característiques fonamentals del procés d’hominització i d’humanització.
10. Conèixer els elements fonamentals de la cultura i de la societat. Conèixer i
comprendre les principals teories, els conceptes fonamentals i els mètodes
d'anàlisi de la Antropologia Cultural en especial el materialisme cultural. Saber
explicar els problemes de l’etnocentrisme i relativisme cultural.
11. Conèixer la problemàtica de la Raó instrumental i la Raó emancipadora.
Conèixer els elements fonamentals de la Filosofia de la Tecnologia. Conèixer la
problemàtica del “treball”.
12. Conèixer i saber aplicar els principals conceptes de (ètica, moral, justícia, etc.)
Conèixer les principals teories ètiques i el problema de la fal·làcia naturalista i les
conseqüències que implica.
13. Conèixer les principals teories sobre la bellesa. Saber analitzar una obra d’Art.
14.Conèixer les principals teories sobre l'autoritat de l'Estat. (iusnaturalisme,
contractualisme, etc.). Conèixer les teoria de la Justícia i del Dret. Conèixer i saber
aplicar els principals conceptes de la Filosofia Política.
15. Saber realitzar un comentari de text i una dissertació sobre cada un dels temes
del programa que respongui a les següents pautes:
a) Ha de tractar el tema proposat.
b) Ha d'estar escrita amb claredat i correcció.
c) Ha d'estar ben estructurada de manera que es pugui observar: un
progrés en el raonament, una introducció que plantegi el problema de forma
àmplia, un desenvolupament ben travat que doni resposta raonada al
problema i una conclusió personal i argumentada (si s'escau).
16. Saber realitzar una recensió d'un llibre.
17. Saber realitzar un comentari de text cenyint-se a un esquema bàsic de: anàlisi
(subjecte de l'enunciació, anàlisi conceptual, anàlisi argumentativa), síntesi (tema,
tesi, problema), relació amb altres autors o plantejaments i conclusió.

22
971


18. Elaborar les fitxes de treball dels llibres de lectura, l'esquema de les quals serà
proporcionat pel professor (definicions conceptuals, esquemes, mapes
conceptuals, etc.)
19. Adoptar una posició crítica davant els conceptes, problemes i plantejaments
del curs.
20. Adoptar una actitud crítica i de tolerància respecte a les opinions alienes,
especialment dels companys. Adoptar una actitud fraternal amb el companys.
21. Realitzar totes i cadascuna de les activitats proposades al llarg del curs.

2.2.6. Criteris d’avaluació.

1. Identificar, comprendre i caracteritzar els principals problemes filosòfics
examinant els plantejaments que es fan des de diferents posicions filosòfiques i els
arguments utilitzats en les diverses temptatives de solució.
2. Realitzar activitats de documentació i indagació sobre aspectes bàsics dels
temes tractats i organitzar la informació en fitxes, resums, esquemes, diagrames,
quadres cronològics i comparatius, diagrames, recensions o mapes conceptuals
com a base per a realitzar un petit assaig o dissertació individual o en grup.
3. Elaborar un vocabulari filosòfic bàsic on es reculli la definició dels termes més
significatius de cada bloc de continguts i que serveixi per consolidar l’hàbit de
recórrer als diccionaris generals i especialitzats per assegurar la comprensió i l’ús
correcte del llenguatge adient per tractar problemes filosòfics.
4. Analitzar textos filosòfics o de caràcter filosòfic o que suscitin problemes
filosòfics, per determinar el problema que tracten, la tesi que eventualment
defensen o critiquen, analitzant-ne l’estructura lògica i avaluant críticament els
supòsits que assumeixen i les solucions que proposen.
5. Plantejar qüestions significatives sobre els temes estudiats i examinar-les amb
atenció des de diferents perspectives, de manera que aquest examen permeti
engegar un pla d’indagació individual o col·lectiu per trobar els elements
pertinents per a una resposta basada en raons.
6. Relacionar conceptes i problemes de diversos àmbits de la cultura, de la ciència,
de la tecnologia, de l’art i, en general, de l’experiència humana, posant de
manifest les connexions que existeixen entre els diversos camps especialitzats del
saber i de l’acció.
7. Elaborar textos i dissertacions i preparar i dur a terme exposicions orals que
expressin el resultat d’una reflexió personal o col·lectiva sobre els problemes
filosòfics, tot integrant coneixements conceptuals i procedimentals.
23
971


8. Analitzar i comprendre discursos que expressin opinions sobre qüestions
filosòfiques diferenciant clarament allò que és descriptiu, interpretatiu i valoratiu,
i descobrint l’ambigüitat o vaguetat del llenguatge, les assumpcions i els possibles
prejudicis i errors de raonament, així com saber fer inferències lògiques d’un
discurs.
9. Participar constructivament en sessions de discussió i diàleg sobre els
problemes filosòfics fent aportacions ordenades i sintètiques i prestant atenció als
punts de vista aliens.
10. Aplicar les habilitats i els coneixements adquirits a l’anàlisi i crítica del
contingut de documents que tractin problemes d’actualitat.
Es dissenyaran els exercicis adequats per a l'avaluació del grau en que s'han
assolit els objectius.
a) La comprensió s'avaluarà principalment mitjançant exercicis com
dissertacions, comentaris de text i elaboració d’informes
b) La capacitat crítica s'avaluarà principalment mitjançant el plantejament
de proves obertes, dissertacions i comentaris de text, elaboració d’informes.
c) La lectura comprensiva de textos serà avaluada principalment mitjançant
els comentaris de text i proves objectives i elaboració d’informes.
d) L'adquisició de nou coneixement s'avaluarà principalment mitjançant
proves objectives, de preguntes tancades i/o obertes o de tipus test i elaboració
d’informes.
e) El rigor en el raonament serà avaluat a partir principalment de les
dissertacions, proves objectives, comentaris de text i inferències lògiques.
f) Els altres continguts (valors) s'avaluaran principalment mitjançant
l'opinió de l'alumne, oral o escrita, i l'actitud cap als companys.
h)L'especificació de les proves no exclou la possibilitat d'avaluar per mitjà d'altres
proves. Totes les proves esmentades poden ser tant escrites com orals. Sempre que
una prova sigui una exposició oral, s’haurà d’haver preparat prèviament per escrit.
En qualsevol cas, les proves objectives s’avaluaran tenint en compte
l’assoliment dels mínims de l’assignatura. Els criteris de correcció específics de
cada prova seran lliurats a l’alumne juntament amb la prova.
En l'avaluació es tindrà en compte fonamentalment la comprensió per part
de l'alumne dels problemes filosòfics plantejats en cada tema. Es valorarà
especialment la posició crítica i creativa de l'alumne envers la matèria objecte
d'estudi.
L'avaluació de l'assignatura serà contínua. Això vol dir, per una part, que
l'avaluació que es fa de l'alumne i, per tant, la qualificació que resumeix aquesta
24
971


avaluació, representa el conjunt del treball efectuat fins el moment de l'avaluació.
Per altra part, en l'avaluació es tenen en compte els exàmens i els treballs realitzats
individualment o en grup, i el treball de classe, sia col·lectiu o individual. En cap
cas, l'alumne no serà qualificat positivament si no realitza la totalitat dels exercicis
proposats pel professor.

La qualificació es farà de la següent manera:
a) Continguts teòrics: 50%
b) Continguts pràctics: 50% (exercicis sobre els llibres de lectura, 30%,
altres exercicis pràctics, 20%)
c) Només a la primera avaluació, la distribució serà 70% teòric i 30%
pràctic ( 20% i 10% respectivament)

S'entén que s'han d'aplicar factors correctors positius en cas que hi hagi
regularitat o una contínua superació de l'alumne, i negatius en cas que hi hagi un
empitjorament progressiu o uns resultats molt irregulars. En cap cas, s’avaluarà
positivament l’assignatura si l’alumne no té una qualificació positiva en cada una
de les sis unitats temàtiques o procediments o actituds.
En el mes de juny es realitzarà una prova objectiva global de l’assignatura,
que es realitzarà en dues sessions: la primera estirà centrada sobre els sis temes de
l’assignatura i la segona sobre els llibres de lectura. Aquesta prova serà obligatòria
per a tots els alumnes. En cap cas, s’avaluarà positivament l’alumne que no
respongui a totes les qüestions plantejades, menys en el cas que fos una prova
tipus test.

2.2.7. Criteris de recuperació.

La recuperació dels objectius no assolits es farà després cada avaluació. La
recuperació es farà mitjançant exercicis de reforç i exercicis d'avaluació, que el
professor indicarà als alumnes afectats. Aquests exercicis de reforç i d'avaluació
seran del mateix tipus s'han citat abans. Si el professor ho considera adient, podrà
fer un altre tipus d'exercici.
Els exàmens extraordinaris de juny i setembre constaran d'una dissertació
i/o prova objectiva tancada o oberta o tipus test, i se corregiran tenint en compte
els criteris esmentats. En cap cas serà qualificat positivament l'alumne que no
respongui a totes les qüestions plantejades, menys en el cas que fos una prova
tipus test.
25
971


Els criteris d’avaluació i els criteris de correcció de les proves de
recuperació seran els mateixos criteris esmentats abans.

2.2.8 Atenció a la diversitat: ACIs

L'atenció a la diversitat i les possibles ACIs s'elaboraran a partir de
l'avaluació inicial dels alumnes. Si l'alumne presenta deficiències sensitives,
s'adequarà el material didàctic per tal de superar les possibles deficiències. Si
l'alumne presenta dificultats de comprensió de la llengua, s'intentarà adequar el
material a una llengua coneguda per l'alumne i es reforçarà la comprensió de
l'assignatura amb explicacions suplementàries.

2.2.9. Activitats complementàries i extraescolars.

Això no vol dir que, al llarg del curs, no es dugui alguna activitat a terme, la
programació de la qual s'inclourà dins la programació del departament.

2.2.10. Pendents

Els alumnes amb l'assignatura de Filosofia de primer de Batxillerat pendent
hauran de realitzar dues proves objectives, una en el mes de gener i una altra en
febrer, per tal de recuperar l’assignatura, tenint en compte que se seguirà la
programació de l’any passat i el llibre de lectura El món de Sofia de J. Gaarder.
L’alumne haurà de superar les dues proves per obtenir una qualificació
positiva. En cap cas es farà mitja entre les qualificacions de les dues proves si una,
o les dues, té una qualificació inferior a cinc. L’estructura de les proves serà:
a) Comentari de text. (fins a 3 punts)
b) Tres/quatre preguntes tancades sobre els continguts mínims. (fins a 4
punts).
c) Una pregunta sobre el llibre de lectura. (fins a 3 punts)

La prova de gener serà sobre els temes: el saber filosòfic, el coneixement i
la realitat; i sobre la primera meitat del llibre de lectura (fins Bjerkeley). La prova
de febrer serà sobre els temes: l’ésser humà, l’acció humana i la societat; i sobre la
segona part del llibre de lectura.

26
971


Les dates exactes de les proves seran consensuades amb els alumnes en el
mes d’octubre i es duran a terme les reunions necessàries per tal que els alumnes
puguin superar l’assignatura.

27
971


2.3 FILOSOFIA II de 2n Batxiller.

2.3.1 Objectius generals.

1. Reconèixer i comprendre des d'una perspectiva històrica els problemes
filosòfics estudiats en el curs anterior i identificar els termes en què s'expressen en
els textos dels autors seleccionats.
2. Comprendre les teories filosòfiques com a temptatives de solució a problemes
plantejats en un determinat context històric i en connexió amb altres realitzacions
culturals. Comprendre les distintes solucions que s'han proposat als problemes
filosòfics i científics, situant-les en el seu context històric i cultural, a fi de poder
entendre la seva vinculació amb altres manifestacions teòriques i pràctiques de les
circumstàncies que les han originat.
3. Conèixer els principals trets dels períodes en què es divideix la història de la
filosofia occidental i relacionar els aspectes socials, econòmics i polítics de cada
un d'aquests amb les produccions de la tècnica, la ciència i la filosofia.
4. Relacionar les diverses posicions filosòfiques que s'han succeït al llarg de la
història i comparar-les entre si analitzant les similituds i divergències en llurs
plantejaments i solucions.
5. Conèixer i utilitzar adequadament la terminologia bàsica dels autors estudiats.
6. Llegir d'una manera comprensiva textos filosòfics d'autors diversos, comparar-
los entre si, analitzar-los, interpretar-los i fer-ne un comentari crític.
7. Exposar correctament, de paraula i per escrit, el pensament filosòfic dels autors
estudiats i expressar el pensament propi amb correcció lingüística, rigor, ordre,
claredat, coherència i creativitat.
8. Desenvolupar hàbits de treball intel·lectual i estratègies d'accés, recollida,
selecció i organització d'informacions pertinents per realitzar treballs escrits o
exposicions orals sobre algun tema d'interès filosòfic.
9. Practicar correctament el diàleg i el debat, i valorar-los com a mitjà
d'aproximació a la veritat i com a via privilegiada per a l'exercici actiu del
respecte, la tolerància i la comprensió mútua.
10. Identificar i jutjar críticament l'ús de conceptes, creences, teories o formes de
pensar que condueixin a posicions de caràcter intolerant, excloent o discriminatori
i, en general, que siguin desmoralitzadores o antidemocràtiques.

28
971


11. Descobrir els condicionaments històrics i culturals de la pròpia concepció del
món i enfortir l'actitud crítica davant les diferents opinions, teories o doctrines
filosòfiques mitjançant l'anàlisi dels supòsits o prejudicis que els han condicionat.
12. Valorar la utilitat de la reflexió filosòfica al llarg de la història per apropar-se a
la solució de problemes filosòfics, morals, socials i polítics, i reconèixer la seva
significació per a la comprensió del món actual.

2.3.2 Continguts distribuïts temporalment.

A. CONCEPTES

1. Filosofia grega:
a) El pas del mythos al logos.
b) Els presocràtics. Els sofistes i Sòcrates.
c) Plató.
d) Aristòtil.
e) L’hel·lenisme: principals projectes.

2. Filosofia medieval i renaixentista.
a) Els inicis de la filosofia cristiana. San Agustí d’Hipona
b) L’escolàstica: els inicis. Sant Tomàs d’Aquino. La crisi: Guillem
d’Ockham.
c) Filosofia i humanisme en llengua catalana: R. Llull, A. Turmeda, R.
Sibiuda i L. Vives.
d) El desenvolupament científic del s. XIV: N. Oresme, J. Buridan, Sajonia.
La nova ciència i la matematització de la naturalesa: G. Galilei
e) La fonamentació de la política: N. Maquiavel.

3. Filosofia moderna.
a) El Racionalisme: R. Descartes, B. Spinoza, B. Pascal, G.W. Leibniz.
b) L’empirisme: J. Locke, G. Berkeley, D. Hume
c) La Il·lustració: J.J. Rousseau, I. Kant.

4. Filosofia contemporània.
a) J. S. Mill
b) K. Marx.
c) F. Nietzsche.
29
971


d) La filosofia analítica, el positivisme lògic i L. Wittgenstein.
e) L’existència i l’essència de l’ésser humà: M. Heidegger, M. Scheler, J.P.
Sartre.
f) José Ortega y Gasset.
g) Autors en llengua catalana que han contribuït a la formació del
pensament actual: Eugeni d’Ors, Joan Mascaró, Gabriel Alomar,
Alexandre Jaume, Guillem Forteza i Joan Estelrich.

Els autors elegits per una visió més profunda són: Plató, Aristòtil, S. Tomàs
d’Aquino, N. Maquiavel, R. Descartes, I. Kant, K. Marx i F. Nietzsche.

Primera avaluació: Filosofia grega i filosofia medieval.
Segona avaluació: Filosofia renaixentista i filosofia moderna.
Tercera avaluació: Filosofia contemporània.

B. PROCEDIMENTS

a) Terminologia. Adquisició d'un vocabulari bàsic a través de la lectura de textos,
la recerca del significat dels termes i la comprensió dels conceptes en el context en
què s'usen.
b) Identificació i delimitació de problemes Identificació i formulació de qüestions
i problemes de caire filosòfic i reflexió crítica sobre les respostes que ofereix la
història de la filosofia.
c) Adquisició de coneixements específics: caracterització de sistemes, teories i
formes d'entendre el món; descobriment de relacions entre fets històrics, conceptes
i teories; ús de conceptes en un marc teòric coherent.
d) Comentari de text: elaboració de comentaris de text mitjançant el
desenvolupament d'habilitats intel·lectuals de caràcter analític i sintètic; lectura i
comprensió general del text; determinació del tema i reconeixement del problema
tractat; anàlisi de l'estructura lògica i retòrica del discurs; explicació de les idees
principals o de la tesi o tesis sostingudes en el text; interpretació de textos
filosòfics dins del context històric i projecció dels problemes que s'hi plantegen
sobre qüestions actuals per aportar respostes personals degudament argumentades.
e) Composició escrita i exposició oral: preparació i realització d'exposicions orals;
formulació escrita o oral de la visió personal assolida o deduïda, argumentant les
pròpies idees i establint relacions entre elles i alguns conceptes filosòfics;
30
971


utilització de la dissertació filosòfica per expressar les pròpies idees i argumentar-
les o per exposar raonadament idees alienes.
f) Obtenció, processament i aplicació de la informació: localització selecció i
utilització de fonts de documentació i informació diverses per recollir, elaborar,
contrastar la informació, maneig de documentació filosòfica, literària,
filmogràfica, etc. i interpretació escaient; consulta de fonts bibliogràfiques i
recerca de material de suport necessari per realitzar treballs escrits i la preparació
de debats; organització i sistematització de les dades obtingudes a través
d'estratègies diverses; confecció de fitxes, esquemes, mapes conceptuals, quadres
cronològics i resums.
g) Treballs monogràfics: realització de treballs escrits, individualment i en grup,
sobre temes a l'abast de l'alumnat; planificació i execució de petits treballs
d'investigació relacionats amb algun apartat del currículum.
h) Debats: participació en debats sobre temes filosòfics aportant dades,
argumentant opinions, contrastant idees i incorporant les aportacions de la resta.
i) Crítica de la pròpia ideologia: identificació de diferents aspectes de la pròpia
forma d'entendre el món i aclariment i organització dels seus elements, tot tenint
en compte allò que ofereix la història del pensament.
j) Critica de prejudicis: crítica de les conceptualitzacions de caràcter

C. VALORS.

1. En l'àmbit intel·lectual
1.1. Curiositat i obertura intel·lectuals.
1.2. Esperit crític en relació amb l'expressió i argumentació de les idees
pròpies i alienes.
1.3. Esperit crític en relació amb els resultats de l'activitat cognoscitiva de
l'ésser humà.
1.4. Disposició oberta cap a la participació en el procés col·lectiu i
individual d'aclariment i estructuració de les pròpies idees.
1.5. Actitud activa i productiva, tant pel que fa a la lectura com a la reflexió
i producció d'idees i comentaris.
1.6. Flexibilitat: Actitud oberta a modificar les pròpies conviccions.
2. Racionalitat
2.1. Claredat i rigor intel·lectual.
2.2 Precisió conceptual i terminològica.

31
971


2.3 Rigor en l'expressió i argumentació de les pròpies idees i en l'anàlisi de
les expressions alienes.
2.4 Desenvolupament del pensament autònom i crític.
2.5 Actitud metòdica en l'anàlisi i avaluació de discursos informatius i
argumentatius, bé siguin propis o aliens.
2.6 Consciència que l'expressió clara, el rigor argumentatiu i l'objectivitat
constitueixen un fre als prejudicis i una via oberta a la racionalitat i a la
tolerància.
3. Actituds envers els altres
3.1 Tolerància, respecte i imparcialitat..
3.2 Participació i cooperació.
3.3 Solidaritat i responsabilitat..
3.4 Valoració negativa d'actituds discriminatòries.
3.5 Adopció d'actituds obertes davant de la confrontació d'opinions.
3.6 Respecte i atenció cap a les idees i argumentacions de la resta.
4. Actituds cap al treball i l'estudi
4.1 Rigor en l'execució del treball.
4.2 Constància en el treball.
4.3 Planificació i organització del treball.
4.4 Tendència a utilitzar estratègies diverses per a l'obtenció, la
contextualització i el tractament crític de la informació.
4.5 Interès per la reflexió i l'anàlisi de les diferents dimensions humanes i la
relació entre aquestes i el moment històric actual.
4.6 Reconeixement de la importància de l'evolució històrica de l'ésser humà,
del seu saber i de les seves idees i valoració de la influència que aquest
procés té en la societat actual.

2.3.3. Metodologia.

Les classes consistiran bàsicament en classes orals, lectura i comentari de
texts escollits. Completaran aquest treball les explicacions orientadores del
professor que suposaran que l’alumne ha llegir prèviament els texts i les unitats
didàctiques corresponents, per la qual cosa s’informarà del calendari de lectura.
S’estimularà la participació del alumnes en la classe proposant exercicis
sobre els texts que podran ser comentaris orals o escrits, mapes conceptuals,
esquemes de text, anàlisi semàntica de termes, opinions raonades sobre les
qüestions a debatre, etc.
32
971


2.3.4 Materials i recursos didàctics.

No hi ha llibre de text obligatori. No obstant es recomana un llibre de text
per tal preparar prèviament les explicacions sobre el autors. El llibre que es
recomana és: Història de la Filosofia, de C. Tejedor, ed. Cruïlla. Els texts i
qualsevol altre material didàctic seran proporcionats pel professor al llarg del curs.

2.3.5. Mínims exigibles.

1. Definició i ús correcte dels termes filosòfics que apareixen en els textos.
2. Coneixement de les teories fonamentals de cada un dels autors estudiats.
3. Capacitat de fer un comentari de text, tenint en compte els següents punts:
3.1 Contextualització històrica-filosòfica dins l’època de l’autor i de l’obra.
3.2 Comprensió del text i la seva estructuració que inclogui les parts i/o
idees més rellevants del text explicitant-les, citant-les i comentant-les.
Explicar conceptes i/o expressions del text.
3.3 Relacionar un concepte o idea del text amb un altre concepte o idea
d’un altre autor o autors.
3.4 Conclusió pròpia i raonada del text i pròpia de l’alumne.
4. Ordre lògic en el desenvolupament de l’exposició discursiva (s’han d’evitar
reiteracions, contradiccions, etc.), precisió en l’explicació.
5. Claredat d’idees, reconeixement de la capacitat crítica i creativa de l’alumne.
Els alumnes hauran de cenyir-se al tema segons la formulació de les preguntes.
L’explicació s’haurà d’ajustar al sentit del text.
6. Correcta utilització de l’ortografia i de la sintaxi i un nivell digne literari.
7. Realització de tots els exercicis proposats.

2.3.6 Criteris d’avaluació.

Els criteris d’avaluació i els de correcció es basaran en l’assoliment dels
continguts mínims de l’assignatura.

1. Identificar, conèixer, explicar i usar correctament la terminologia filosòfica
bàsica dels autors i corrents de pensament estudiats.

33
971


2. Caracteritzar els principals problemes filosòfics examinant els plantejaments
que es fan des de les diferents posicions filosòfiques i els arguments utilitzats en
les diverses temptatives de solució.
3. Exposar oralment i/o per escrit, de manera crítica, el pensament d’un filòsof, el
contingut d’una de les obres analitzades o les pròpies idees sobre un problema
filosòfic aplicant els conceptes bàsics que articulen la pròpia argumentació.
4. Interpretar el sentit de textos filosòfics relacionant-los amb el conjunt de l'obra
de l'autor/a, comparant-lo amb el pensament d'altres autors/es del mateix corrent o
que hagin tractat una mateixa problemàtica, i situar-los, en qualsevol cas, en el
pertinent context històric.
5. Analitzar textos de caràcter filosòfic o que suscitin problemes filosòfics, per
determinar el problema que tracten, la tesi que defensen, analitzant-ne l’estructura
lògica i avaluant críticament els supòsits que assumeixen i les solucions que
proposen.
6. Comentar i jutjar críticament textos filosòfics identificant els supòsits que els
sustenten, la dependència que tenen de corrents de pensament anteriors, la
influència que han exercit en plantejaments filosòfics posteriors i la vigència o
feblesa dels seus raonaments per a la conformació del propi pensament.
7. Realitzar activitats de documentació i indagació sobre aspectes bàsics dels
temes estudiats i organitzar la informació en fitxes, esquemes, com a base per
realitzar petits treballs d’investigació.
8. Comparar i relacionar les qüestions filosòfiques i científiques amb les
condicions històriques, socials i culturals en les quals sorgiren i amb els
problemes coetanis als quals intentaren donar resposta. Relacionar conceptes i
problemes de diversos àmbits de la cultura, de la ciència, de la tecnologia, de l’art,
i, en general, de l’experiència humana, posant de manifest les connexions que
existeixen entre els diferents camps del saber i l’acció.
9. Participar constructivament en sessions de discussió i diàleg sobre els
problemes filosòfics fent aportacions ordenades i sintètiques i valorant els punts
de vista aliens.
10. Apreciar la pròpia capacitat de la raó per formular explicacions temptatives de
la realitat i per orientar l’acció humana i valorar la lluita d’una part de la
humanitat al llarg de la història per fer-ne possible la pervivència.
11. Criticar la pròpia concepció del món i reconèixer i repudiar les
conceptualitzacions de caràcter excloent i discriminatori.

34
971


L’avaluació serà contínua i ponderada, entenent-se per tal que la
qualificació que se donarà al final de cada període d’avaluació és el resum o
mitjana de totes les qualificacions parcials que els alumnes hagin obtingut des del
principi de curs, tenint en compte els resultats de les proves objectives realitzades.
Quant la ponderació s’entén que s’han d’aplicar factors de correctors positius en
cas que hi hagi regularitat o una contínua superació dels resultats de l’alumne, i
negatius en cas que hi hagi un empitjorament progressiu o uns resultats irregulars.
En cap cas, no s’avaluarà positivament si l’alumne no obté una qualificació
positiva mínima d’un cinc en les proves objectives realitzades sobre Plató,
Aristòtil, Sant Tomàs d’Aquino, N. Maquiavel, R. Descartes, I. Kant, K. Marx i F.
Nietzsche.
Les proves objectives podran ser: proves segons el model de selectivitat,
proves tipus test, comentaris de text, dissertacions, etc. Els criteris de correcció
específics de cada una de les proves objectives es lliurarà juntament amb la prova.
L’alumne podrà de presentar-se a una prova final sobre tota la matèria
estudiada al llarg del curs. El model i l’estructura d’aquesta prova final seran els
mateixos que els de la prova de selectivitat.

2.1.7 Criteris de recuperació.

Els criteris de recuperació seran els mateixos que els criteris d’avaluació.
Després de l’avaluació de totes les proves sobre un període històric, si l’alumne no
ha assolit tots els objectius avaluats, es farà la recuperació d’aquests objectius.
Aquesta recuperació es farà, si és possible, en el mateix període d’avaluació; si no,
al següent període.
Si l’alumne no recupera tots els objectius de l’assignatura, haurà de
presentar-se obligatòriament a la prova final de juny. La prova extraordinària de
setembre serà el mateix tipus de prova que la prova final de juny.

2.3.8 Atenció a la diversitat.

L’atenció a la diversitat i les possibles ACIs s’elaboraran a partir de
l’avaluació inicial dels alumnes. Si l’alumne presenta deficiències sensitives,
s’adequarà el material didàctic per tal de superar les possibles deficiències. Si
l’alumne presenta dificultats de comprensió de la llengua, s’intentarà adequar el
material a uns llengua coneguda per l’alumne i es reforçarà la comprensió de
l’assignatura amb explicacions suplementàries.
35
971


2.3.9 Activitats complementàries i extraescolars.

Això no vol dir que, al llarg del curs, no es dugui a terme alguna activitat a terme,
la programació de la qual s’inclourà dins la programació del departament.

36
971

Filosofia

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Filosofia

Ähnlich wie Filosofia (20)

Filosofia