4. Elements introductoris
Inclouen seccions per a introduir o situar el lector. Conté la presentació del tema i
del pla de treball a seguir.
1. Coberta
La coberta és la part que protegeix els fulls dels treballs i pot ser de plàstic, cartó o
pasta. Sol incloure:
Nom i/o escut o logo de la Universitat de València
Nom i logo del centre on es presenta el treball
Títol del grau
Títol complet del treball. Cal que siga tan representatiu del treball com siga
possible. Un títol que cride l'atenció
Nom de l'autor
Nom del tutor o la tutora
Ciutat i data de presentació del treball
5. Elements introductoris
2. Portada
La portada és la primera pàgina del treball. Pot ser idèntica
a la coberta o més simplificada. En algunes titulacions
s'especifica que el treball només ha de portar coberta o
portada.
Elements mínims:
Títol del treball, nom de l'estudiant i tutors/tutores, el grau
que es cursa, la facultat que l'imparteix, la universitat a què
pertany i el curs acadèmic.
6. Elements introductoris
3. Dedicatòria i agraïments (si es considera oportú; és
opcional). S'hi poden incloure a les persones que han
contribuït amb idees valuoses o que han realitzat alguna
aportació rellevant per al treball.
7. Elements introductoris
4. Índex o taula de contingut. El número de la pàgina
corresponent a cada entrada de l'índex ha d'estar alineat a
la dreta de forma paral·lela a l'ordenació del contingut, que
s'ha d'alinear a l'esquerra. Les llistes especials no són més
que els índexs utilitzats per a titular i enumerar les taules,
imatges o figures que s'hagen desenvolupat en la
construcció del treball de manera que les paraules tals com
ara Taula, Figura, Imatge han de ser escrites amb la
primera lletra en majúscula i respectivament numerades
segons siga la seua posició que ocupen dins del cos del
document.
8. Elements introductoris
5. Resum o abstract. Descripció breu (250/300 paraules)
dels elements més notables del procés de recerca dut a
terme. Ha de contenir:
Inici o punt de partida
Objectiu o objectius centrals del treball
Descripció breu de la metodologia utilitzada
Resum dels resultats obtinguts
Conclusions més rellevants
El resum s'ha de redactar en castellà o valencià i també
en anglès (en algunes titulacions els tres idiomes).
9. Elements introductoris
6. Paraules clau. Entre tres i cinc termes que definisquen el
contingut del treball. En anglès i en valencià o castellà. Per
a triar les paraules clau et pot ajudar pensar quines
expressions utilitzaries per a trobar el teu treball en google.
10. Elements introductoris
7. Introducció. És una descripció breu del plantejament del tema,
una síntesi de tot el treball. Es redacta al principi de forma
provisional, encara que la redacció definitiva és millor escriure-la al
final, quan el treball està escrit i ja en sabem els continguts (pot tenir
entre 1 i 3 pàgines). Ha de contenir de manera resumida:
La justificació del treball: les raons per les quals s'ha realitzat
Objectius de la recerca (generals i específics)
Antecedents del problema investigat i marc teòricoconceptual en
què s'inscriu
Dificultats i obstacles en el desenvolupament de la recerca, és a dir,
el seu marc referencial o contextual
Panoràmica general de l'estructura del treball (capítols o seccions).
Breu indicació del contingut dels capítols
Agraïments (opcional)
12. Cos del treball
Inclou la informació substancial del treball. És la part més
important i extensa, que pot variar en funció del tipus de
treball a realitzar (revisió bibliogràfica, estudi teòric, cas
pràctic, projecte). Conté l'anàlisi del tema:
L'estudi i els resultats d'acord amb les fonts d'informació
consultades i/o amb l'exposició dels teus punts de vista.
I les conclusions que es poden presentar com un balanç de
les idees recollides o com una valoració general de la
informació presentada.
13. Cos del treball
8. Marc teòric o conceptual. Recull teories i conceptes
relacionats fonamentals en els quals se sustenta la recerca
i l'estat de la qüestió, també anomenat revisió de la
literatura o contextualització. És important situar aspectes
del context de realització del treball: normatives legals,
avanços tecnològics, condicions mediambientals,
indicadors, tendències, territori, subjectes, etc.
Què s'ha investigat ja sobre el tema.
14. Cos del treball
9. Objectius de recerca. Preguntes, objectius i hipòtesis. És
aconsellable que tot treball assenyale un objectiu general i,
si és el cas, objectius específics de recerca. No tot TFG ha
de partir d'una hipòtesi; els treballs que són de revisió
teòrica no solen tenir com a objecte la verificació
d'hipòtesis.
15. Cos del treball
10. Metodologia. En aquest apartat s'explica com es va realitzar el treball, el
procés i l'anàlisi de la informació recollida per a donar resposta a les preguntes de
la recerca.
Segons la modalitat del treball, la metodologia pot incloure diferents aspectes. En
termes generals s'hi inclouen:
El tipus de recerca
El disseny i les tècniques de treball utilitzades
El maneig de variables
Les unitats d'anàlisis i els materials estudiats
La selecció de la mostra. Pot ser interessant assenyalar quin és el nombre total
d'individus que seria convenient analitzar i quants n'hem pogut reclutar per a
l'estudi (mostra/participants). Això donarà una idea de com de valuoses són les
nostres conclusions finals, encara que no hagen complit els criteris de fiabilitat
L'elaboració d'instruments de recerca
En funció del tipus de recerca realitzada, alguns d'aquests elements no seran
aplicables.
16. Cos del treball
11. Resultats (anàlisi i discussió). En aquest apartat
s'analitzen els resultats obtinguts en relació amb les
hipòtesis o objectius plantejats en delimitar el tema de
recerca.
S'han d'explicar i interpretar els descobriments realitzats
en relació amb les hipòtesis plantejades. Tot TFG ha de
recollir resultats o obtenir productes, o desenvolupar o
inventar tecnologies, així com elaborar creacions o
projectes. Cal cuidar aquesta part, i no esgotar-se en els
apartats anteriors, dedicar-hi el seu temps.
17. Cos del treball
12. Conclusions i recomanacions. Les conclusions són generalment una
de les parts més importants del TFG. Són els assoliments aconseguits en
el procés de recerca realitzat, expressats en un llenguatge clar i concís.
Han d'estar relacionades amb els objectius inicials, si han sigut assolits o
no.
Les conclusions poden reflectir les qüestions no resoltes o les limitacions
o obstacles trobats en la recerca.
En aquest apartat s'inclouen les recomanacions, conjunt de suggeriments
de l'autor o autora del treball que es presenten amb el propòsit de:
Introduir reformes per a millorar i/o solucionar problemes trobats
Assenyalar possibles futurs problemes
Orientar o suggerir possibles línies futures de recerca
19. Bibliografia i annexos
Recull les referències bibliogràfiques i la informació
complementària que es considere necessària.
13. Referències bibliogràfiques. Inclou les fonts que han
sigut utilitzades al llarg de l'estudi i que han sigut citades
dins del text, seguint la normativa acceptada en cada grau.
En determinades titulacions existeixen especificacions
sobre la manera concreta de presentar la bibliografia.
20. Bibliografia i annexos
Com ordenar les referències segons l'estil de l'APA:
La llista de referències en l'estil de l'APA ha d'anar a doble espai i amb sagnia en les entrades (és
l'anomenada sagnia francesa).
Ordenada alfabèticament pel primer element de la referència (cognom de l'autor, entitat o títol si és
una obra anònima).
La data és el segon element clau. Si el primer element (autor, títol, etc.) és el mateix, les referències es
disposen per ordre cronològic, començant per la més antiga i acabant per la més recent.
Les referències que comencen pel mateix autor s'ordenen així: de primer les que porten l'autor sol,
després les que porten dos, després les de tres i finalment les que tenen múltiples autors (et al.).
Diverses obres d'un autor o grup d'autors amb el mateix any de publicació s'ordenen pel títol, i a la
data s'afeig la lletra que marca l'ordre (1997a, 1997b, 1997c), i s'ordenen en conseqüència.
Quan algú ha sigut editor, compilador o director d'obres, aquestes s'ordenen després d'aquelles en
què ha exercit d'autor. L'ordre serà alfabètic per abreviatura de la funció (comp., dir., ed.).
Si el primer autor d'un grup ha publicat amb grups diferents, les referències s'ordenen alfabèticament
pel cognom del segon autor.
21. Bibliografia i annexos
Com ordenar les referències segons l'estil Harvard:
La llista de referències, que hauràs d'indicar al final del treball,
ha d'estar ordenada alfabèticament i contenir les referències
de tots els documents citats per a realitzar el treball siga quin
siga el seu format: llibres, articles, entrades de blogs, vídeos...
Si se citen diverses obres d'un mateix autor o amb una
mateixa autoria, cal llistar-les juntes ordenades
cronològicament de la més actual a la més antiga.
Si més d'un document d'un mateix autor és del mateix any,
hauràs d'afegir una lletra en minúscula per a distingir-los tant
en aquesta llista final com en la citació dins del document.
A més, convé que les diferents referències se separen
mitjançant un espai i que no es numeren.
Així mateix, no s'han de subratllar-se títols de llibres ni
d'articles.
22. Bibliografia i annexos
Com ordenar les referències segons l'estil Vancouver:
Les referències es numeren de manera correlativa segons
l'ordre en què ixen per primera vegada en el text. S'identifiquen
en el text, les taules i les llegendes mitjançant nombres aràbics
entre parèntesis.
Alguns processadors de text tenen sistemes de gestió de
referències que permeten mantenir-les i actualitzar-les de
forma simple i ràpida. I hi ha molts gestors de referències
bibliogràfiques que permeten crear una bibliografia de forma
automàtica en diferents formats (Vancouver, APA, etc.). L'eina
subscrita per la Universitat de València és RefWorks.
23. Bibliografia i annexos
14. Annexos i glossari. Els annexos proporcionen informació complementària i
contribueixen a donar una visió més completa sobre la situació analitzada (taules,
gràfics, organigrames, il·lustracions, plànols, esbossos, maquetes, resums
d'entrevistes…). Han d'estar numerats seqüencialment. Els annexos porten una
numeració doble: el primer nombre per al capítol i el segon nombre indica l'ordre
dins del capítol. Exemple: Tabla 5.3: Ranc cardíac normal, es refereix a la taula 3
del capítol 5.
El glossari (opcional). Afegeix valor al treball. En el glossari es desenvolupa la
definició de la terminologia especialitzada que s'utilitza en el treball. És com un
breu diccionari de paraules ordenades alfabèticament.
Diferència entre taula, quadre, figura i gràfic:
- Les taules s'utilitzen per a oferir dades numèriques.
- Els quadres presenten dades o informacions textuals.
- Les figures representen idees mitjançant algun tipus de disseny gràfic.
- Els gràfics representen dades quantitatives mitjançant histogrames, diagrames,
pictogrames, etc.
24. L'estructura del TFG varia en funció del tipus de treball que es
realitzarà. Les comissions del TFG són les que, normalment,
estableixen les normes bàsiques d'estil i estructura, i també el
material addicional que s'ha d'aportar si es considera necessari.
Consulta la normativa i instruccions pròpies del TFG del teu grau i les
indicacions del tutor o la tutora.
En aquest t'hem oferit un esquema estructural general que pot
servir d'orientació bàsica en el disseny per a qualsevol tipus de
treball. No tots els treballs tenen la mateixa organització però hi ha
un esquema bàsic a seguir. Normalment, els TFG comencen amb una
introducció i acaben amb unes conclusions. La resta de parts, així
com l'ordre i el seu nom de les mateixes, varien segons del tipus de
treball triat.