1. Es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta .
2. -Naix el 13 de novembre de 1952. -Va fer batxillerat a l’institut de Lleida. -En 1969, es translladà a Barcelona on es llicencià en Filologia Clàssica. -En 1972 contrau matrimoni amb Ramon Pinyol. -A la dècada del vuitanta naix la seua filla Heura. -Mor a Barcelona en 1998.
3.
4. Va pertanyer cronològicament a la generació poètica que es dóna a conèixer durant els anys setanta. Una generació que mitifica el concepte de : joventut com a portadora de canvis radicals D’antiautoritarisme D’exaltació de la vida De l’amor lliure
5. - Obres de gran qualitat. -Compromís amb el seu temps. -Compromís polític, amb les dones i amb la llengua
6.
7. “ A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.” Maria-Mercè Marçal
8.
9. -La lluna és el símbol dels ritmes biològics, la vida de la qual es troba sotmesa a la llei universal del devenir, del naixement i de la mort -La mort – Desglaç - -Bruixa: dona transgressora. Element potenciador de les forces femenines. Té amagades les armes femenines -La fada: oposició a Bruixa. Ambdues representen el poder ocult de la feminitat, ja sigui el benètic o el malètic. - Mar i Sal: acrònim dels seus cognoms: mar-çal - Cabellera: sensualitat - Peus: relació directa amb la terra. Realitat Líquids corporals: llàgrimes=purificació orina, pus: repulsió semen: líquid net
13. Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada -Inventa neologismes
14. -Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada de certes expressions. Per exemple “escorpit” -Inventa neologismes per fer més just el llenguatge -Ús líric del vocabulari tradicionalment femení: món de la costura, de l’estètica o de la menstruació -La construcció del llenguatge femení ha d’apuntar a la reconstrucció de la cultura femenina, del passat històric de totes les dones, per tal d’establir una relació de SORORITAT -Construcció o reconstrucció d’un alfabet femení
15.
16. -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos -Explora espais que són exclusivament femenins: la maternitat -O universals: l’amor, la solitud. Que per ser personals esdevenen col·lectius -La seva poesia parla de la Dona, de les seves relacions amb ella mateixa i amb el món. -Amb l’ALTRA -Amb les seves relacions amb la paraula -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos
17. Bruixa de dol Terra de mai Sal oberta La germana, l’estrangera
18. -Cau de llunes: premi Riba -Bruixa de dol: poemari que la converteix en poeta d’èxit. -Terra de mai:amor entre dones -Sal oberta: naixement de la seua filla -la germana, l’estrangera: rebuig del jo poètic
Hinweis der Redaktion
Es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta.
Pertanyo cronològicament a la generació poètica que es dóna a conèixer durant els anys setanta. Una generació que mitifica el concepte de : joventut com a portadora de canvis radicals D’antiautoritarisme D’exaltació de la vida De l’amor lliure
-La lluna és el símbol dels ritmes biològics, la vida de la qual es troba sotmesa a la llei universal del devenir, del naixement i de la mort -La mort – Desglaç - -Bruixa: dona transgressora. Element potenciador de les forces femenines. Té amagades les armes femenines -La fada: oposició a Bruixa. AMBDUES REPRESENTEN EL PODER OCULT DE LA FEMINITAT, JA SIGUI EL BENÈTIC O EL MALÈTIC - Mar i Sal: acrònim dels seus cognoms: mar-çal - Cabellera: sensualitat - Peus: relació directa amb la terra. Realitat Líquids corporals: llàgrimes=purificació orina, pus: repulsió semen: líquid net
-FORÇA: El sol El Llop La destral -PODER: Or Ceptre
-Estrofa sàfica (estrofa formada per 3 decasíl·labs i un tretasíl·lab, blancs i amb terminació paroxítona –accent penúltima síl·laba-) -Decasíl·lab -La Sextina (Clementina Arderiu) -Creació d’un llenguatge propi femení amb l’abolició de la marca lingüística del gènere per aconseguir un estat paradisíac on el sexe no marqui la diferència
-METÀFORA -PERSONIFICACIÓ -SINESTÈSIES amb els 5 sentits -CONTRAST, entre 2 idees mitjançant la ironia o la sàtira
-Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada de certes expressions. Per exemple “escorpit” -Inventa neologismes per fer més just el llenguatge -Ús líric del vocabulari tradicionalment femení: món de la costura, de l’estètica o de la menstruació -La construcció del llenguatge femení ha d’apuntar a la reconstrucció de la cultura femenina, del passat històric de totes les dones, per tal d’establir una relació de SORORITAT -Construcció o reconstrucció d’un alfabet femení
-Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos -Explora espais que són exclusivament femenins: la maternitat -O universals: l’amor, la solitud. Que per ser personals esdevenen col·lectius -La seva poesia parla de la Dona, de les seves relacions amb ella mateixa i amb el món. -Amb l’ALTRA -Amb les seves relacions amb la paraula -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos
-Cau de llunes: premi Riba -Bruixa de dol: poemari que la converteix en poeta d’èxit. -Terra de mai:amor entre dones -Sal oberta: naixement de la seua filla -la germana, l’estrangera: rebuig del jo poètic
