2. Va nàixer a Barcelona.
De familia humil i treballadora.
Va viure el període de la
postguerra.
De xicotet feia tebeos.
3. Va entrar als Escolapis de la ronda de Sant
Antoni.
Va ingressar a l'Escola Industrial per realitzar
els estudis de peritatge.
Va anar a la universitat, on va cursar Filosofia i
Lletres.
Joan-Lluís Marfany: mestre “clandestí” de
literatura.
L'any 1962 : l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual
(EADAG).
4. L'any 1963, es va
presentar al premi Josep
M. de Sagarra amb Una
vella, coneguda olor.
Ha obtingut el Premi
Nacional de les Arts
Escèniques (1991)
El Premi Nacional a la
millor obra teatral (feta
entre 1988 i 1990)
El Premi Nacional de
Literatura Dramàtica
(1995).
Premi Max d´Honor
(2010)
5. Primeres obres amb base realista.
Després evoluciona a una
dramatúrgia més personal.
La reflexió sobre l'individu i la
societat que l'envolta.
6. TEATRE
“La meua última gran
influencia va ser Pinter” El teatre realista
espanyol de Buero
Àngel Guimerà Vallejo i Sastre.
Salvador Espriu El teatre americà de
Williams i Miller.
Harold Pinter.
7. Obres
(1960 - 1970)
Una vella, coneguda
olor (1963)
Fantasia per a un
auxiliar administratiu
(1964)
Drudània -Cançons
perdudes (1966), Marc
i Jofre, o els
alquimistes de la
fortuna (1968), i La
nau (1969)-
(Tècniques d´origen
brechtià)
8. Berenàveu a les fosques
(1970-1971).
La desaparició de Wendy
(1973)
Revolta de bruixes
(1971-1975)
9. Obres infantils
(1970 - 1980)
Taller de fantasia
(La nit de les
joguines) (1970)
Helena a l'illa
del baró Zodíac
(1975).
10. Peçes com:
Dins la catedral (1976)
Elisabet i Maria (1979)
Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc (1987).
Produeix també guions, sèries i espais dramàtics.
13. Obres infantils
(1990 - 2000)
El tresor del pirata
negre (1983)
La història de
Carlota (1990-
1991)
El gos del tinent
(1997)
14. Poble Nou (1992-1995)
Pedralbes centre (1995)
Rosa (1995-1996)
Nissaga de poder (1996-1998)
Laberint d'ombres (1998-1999)
Ventdelplà (2005-2010)
L´adaptació de la novel·la de Mercè Rodoreda Mirall trencat
(2002).
15. Més de quaranta-cinc obres.
Temàtica constant.
Tracta d´evitar la identificació del seu
teatre amb una estètica determinada.
Teatre realista i simbolista.
Evoluciona fins a temàtiques més íntimes
i existencials.
16. El protagonista, un
professor homosexual,
amb la seua mort
pròxima a consequència
d’una malaltia, decideix
deixar la seua herència:
un assaig sobre El llibre
de l´Amic i l´Amat de
Ramón Llull. Decideix
finalment que la
persona per heretar
aquesta herència és el
seu millor alumne, del
qual està enamorat.
17. L´ amor, la soletat, l´amistat i la mort
són els temes principals de
Testament.
“La mort i el que deixem als altres per
què ens recorden després de morir”
18. Testament portat
a la gran pantalla
Any: 1998
Pel.lícula del
director català
Ventura Pons
basada en l´obra
Testament de
Josep Maria
Benet i Jornet.
19.
20. “Una nit per a estrenar una obra és la cosa
més angustiosa del món. Però també la
més bonica, i no la canviaria per res.”
Gràcies per l´atenció
