FEt per Luciano Chamaco Buendia

1. Nom: Luciano Chamaco i Asar Irfan

2.  Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el de
maig de 1845. El seu pare i la seva mare van conviure junts
durant un temps i es van casar després del naixement
d'Àngel Guimerà. Aquest fet el va marcar tan fondament, que
fins i tot va canviar la data de naixement per adequar-la a la
data de casament dels seus pares, Agustí Guimerà
(Comerciant de vins del Vendrell establert a les Canàries) i
Margarita Jorge (Canària).
 A la seva infància no només el va trasbalsar aquesta
circumstància, sinó també el de deixar la seva pàtria canària i
traslladarse al Vendrell. Els primers versos de Guimerà
que es conserven -en castellà- evoquen aquelles terres
llunyanes amb una enyorança pregona.

3.  L'allunyament de la terra on havia nascut minvava amb la presència
de la mare, el nexe que l'unia amb la pàtria que havia abandonat el
1853. La seva mare, doncs, idealitzada, es va anar convertint en un
mite que Guimerà traslladà moltes vegades a les seves obres
dramàtiques. Potser per aquesta idealització i perquè la primera
relació sentimental que va tenir amb una noia va fracassar, Àngel
Guimerà no es va arribar a casar mai.
 L'enyorança de la terra on va néixer, però, va anar canviant amb els
anys. Guimerà va haver de renunciar a aquells anys d'infantesa per
crear nous records que l'ajudessin a formar part de la terra i la gent
catalana i arribar a sentir un cert “fanatisme” per Catalunya i per tot
el que era català. Però el record de la infantesa canària no el va
deixar mai, perquè a través dels personatges torna a un mon
d'éssers marginats i èticament mestissos. Així doncs, podem dir
que la vida i l'obra d'Àngel Guimerà no es poden entendre l'una
sense l'altra.

4.  Tot que Àngel Guimerà aviat va destacar com a poeta de la
renaixença, l'activitat teatral se li va començar a reconèixer a
partir de l'any 1879. Hi podem distingir quatre etapes ben
diferenciades:
 Primera etapa (1879-1890): La tragèdia romàntica. L'any
1879 Guimerà es va introduir en la literatura dramàtica amb
l'estrena d'una tragèdia romàntica, “Gala plàcida”. Els
protagonistes d'aquesta obra representen la síntesi entre
dues cultures diferents ( fet que Guimerà ens remet als
sentiments que tenia repartits entra la cultura catalana i la
terra canària). Una altre obra important d'aquesta etapa és
“Judit de Welp” (1883), que té com a protagonista la mare
de Carles el Calp.

5.  Les dues tragèdies esmentades se serveixen del pretext històric
per desenvolupar-se, cosa que no passa a la resta de tragèdies
d'aquesta etapa, com el “fill del rei”(1883). “Mar i cel
(1888), que els estudiosos acorden de qualificar com l'obra més
ben construïda de la primera etapa, narra la relació de dos
joves, Said i Blanca, que pertanyen a dues cultures diferents, fet
que els mena al final tràgic .
 En canvi, a Rei i monjo (1890) Guimerà sí que recupera un
pretext històric per desenvolupar l'obra (el protagonista és el rei
d'Aragó, Ramir, que va deixar la política per tancar-se en un
monestir). A la boja (1890), però, torna a eliminar la perspectiva
històrica i, per primera vegada, s'enfronta amb un fet
contemporani i comença a posar en pràctica un estil de diàleg
entre els personatges que, posteriorment, aplicarà a totes les
seves obres: l'alternança entre un estil contundent i expressions
quotidianes conegudes de tothom.

6. A la segona etapa Angel Guimerà va dur als escenaris barcelonins les
seves obres mes importants i es va imposar d’una manera absoluta
com a primer dramaturg en llegua catalana.
 Maria Rosa(1894) és una bella mostra d’aquest nova etapa; com
també ho fou, un any abans, En Plovera(1893), una drama centrat
en la conflictivitat social(obrera) i la violència que comporta. Amb
un conflicte passional en primer pla, aquesta obra recull la forta
agitació social que es vivia a Barcelona.
 A Terra Baixa (1897) Guimerà presenta, a traves dels conflictes
d’un mon rural que aparentment sembla feliç, una relació d’amor i
odi entre 3 personatges, que resol amb la mort inevitable del
‘’mal’’ del ‘’llop’’, per accedir a la felicitat nomes la ‘’terra alta’’, la
terra no contaminada per la corrupció humana pot oferir.

7.  La filla del mar(1900 ) es el drama en que Guimerà es va
recrear mes en un sol personatges, construït amb una gran
intensitat. Àgata, la protagonista, sobreviu a un naufragi i
es recollida per un poble mariner; es sent rebutjada per la
gent i fuig per tornar al lloc d’on ha vingut: el mar
 Paral·lelament a aquests grans drames, Angel Guimerà va
escriure dues obres patriòtiques(Mestre Oleguer, del
1892, sobre setge que van posar a Barcelona les tropes
borbòniques l’any 1714, i Mort d’en Jaume d’Urgell, del
1896, sobre l’empresonament i l’assassinat del l’últim
pretendent del Casal de Barcelona) i dues obres
religioses (Jesús de Natzaret, del 1894 i Les monges de
Sant Aiman, del 1895.)

8.  Al final dels segle una nova tendència
estètica, el Modernisme, s’anava imposant, i Guimer{ prov{
d’escriure peces teatrals seguint la nova moda. Però, com li havia
passat amb els corrents romàntics, va interessar-se pel
modernisme massa tard i sense gaire convenciment; això va fer
que mai no fos acceptat de ple pels joves artistes bohemis
barcelonins que integraven el nou moviment.
 Malgrat tot, les obres d’aquets període tenen un cert aire
modernista; es obvi que son peces molt diferents de les que havia
fet i que incorporen elements molt propis de la nova tendència:
la naturalesa com un tot integrador, la presencia màgica de la
nit, un mon fant{stic farcit i bruixots... parlem d’obres com La
santa espina(1907), La reina vella(1908) o Sainet trist(1910).

9.  En aquesta darrera etapa podem descobrir un Angel Guimerà
preocupat per la historia mes immediata.
 Va estrenar una tragèdia, Indíbil i Mandoni (1917), en la qual va
voler superar la temàtica que anys enrere ell mateix havia recreat
en un poema.
 En una obra com ara Jesús que torna(1917), Guimerà ens fa
evident la preocupació que sentia pel conflicte europeu de la
Primera Guerra Mundial, mentre que a Alta banca(1921) intenta
analitzar- sense tenir prou coneixement del tema- les crisis
econòmiques i el capitalisme en general.
 Angel Guimer{ fou l’artífex dram{tic mes gran que hi havia tingut
la literatura catalana, l’home que, dins del marc de la
Renaixença, contribuí d’una manera absoluta al desenvolupament
del teatre en català

10.  1. Importància de Guimerà com a poeta. Influencies
 La importància com a poeta d'àngel Guimerà és indiscutible, no només
perquè va compondre poemes de gran qualitat, si no perquè totes les
seves peces teatrals inspiren poesia. Potser la presència gegantina de
Verdaguer dins el panorama poètic de l'època.
 Com a poeta, Guimerà va rebre l’empremtà romàntica del segle. És dins
del marc del romanticisme històric que hem d’entendre la seva
poesia, marcada per un to gairebé sempre declamatori i efectista, i per
una tendència a l'acció dramàtica; no oblidem que, en Guimerà, poesia
i teatre caminen estretament units: Una bona part de les obres
dramàtiques són escrites en vers
 Els poemes de Guimerà tenen argument, una acció que comença i
acaba, i fan l’efecte que són treballs preparatoris per a les obres de
teatre. Aquesta correspondència entre poeta i el dramaturg va ser tant
forta que es trencà ( a l’entorn del 1900).

11.  Guimerà es dona a conèixer com a poeta l’any 1875, en què va obtenir un
accèssit(premi de consolació) als jocs florals. L’any següent el 1876, hi va
aconseguir la flor natural amb el poema “ Cleopatra ”. Però la seva
consagració definitiva arribarà el 1877.
 La poesia d’Àngel Guimerà és recollida als llibres següents: poesies
(1877), Glorioses (1913), que conté també treballs en prosa. Segon llibre
de poesies (1920), Poesies (1924) i Antologia poètica (1948).
 Les principals característiques de la poesia de Guimerà giren a l’entorn de
tres aspectes importants:
 -El primer, el caràcter èpic, en contraposició a l’exaltació lírica de la
pàtria dels poetes dels jocs florals (narració heroica de grans fets
històrics).
 - El segon, l’aspecte religiós (exaltació de les virtuts cristianes i fe
ingènua i sincera ).
 -El tercer, el descobriment i la idealització del món rural, a partir dels
records infantils dels anys que va passar al Vendrell (mitificació d’una
societat idíl·lica lligada al cicle de les estacions).

12.  Mar i cel: Va ser estrenada amb gran èxit el 1888. La Crítica
ha coincidit a afirmar que es tracta de l’obra més ben
construïda del teatre de Guimerà, en la qual arriba també al
punt més àlgid de la seva primera etapa com a
dramaturg, marcada pel to tràgic de les seves peces
plenament romàntiques.
 Estructura en vers (és notori destacar l’ús permanent del
decasíl·lab a tota l'obra), Mar i cel presenta la relació de dos
joves -Blanca i Said- que pertanyen a cultures diferents i
que, per tant, hauran d’enfrontar-se a la fatalitat. El seu destí
tràgic es pot preveure ja de bell començament, en quedar
clar el mestissatge del protagonista masculí, Said, fill de
mare cristiana i pare musulmà, un ésser condemnat pels
seus orígens a no poder assolir mai la pau i la felicitat.

13.  En el plantejament del tema podem observar una de les
característiques fonamentals del teatre de Guimerà:
La presencia d’essers marginats, incompresos, que
arrosseguen, com una marca indeleble, les
circumstancies dels seus orígens i que, malgrat la seva
força apassionada i la seva lluita per la llibertat
individual, no poden superar el fatídic final que el destí,
immutable, els prepara.

14.  Blanca:
 Protagonista de l’obra.
 Dona cristiana.
 Filla de Carles.
 Víctima duna educació repressora. (món rígid i
tancat).
 Comença a valorar la bondat i la capacitat de
compassió de Said, tot i que se sent angoixada pel
sentiment de culpa, per la idea de pecat.
 Supera els seus escrúpols religiosos, confia en un deu
paternal que accepti al seu estimat.

15.  Said:
 Protagonista de l’obra.
 És capit{ d’un vaixell de corsaris algerians.
 Objectiu vital: Venjar els seus pares (morts a mans
de cristians.
 Característiques: Generositat, noble, lleialtat i
capacitat de compadir-se i perdonar i de veure les
virtuts dels enemics.

16.  Carles:
 Cristià de naixement.
 Pare de blanca.
 Manifesta un odi visceral(Odi que li surt del
cor), envers els moriscos i pensa que no tan sols
han de ser expulsats d'Espanya, sinó que: Cal
exterminar-los.
 Es una persona intolerant i autoritària.

17.  Ferran:
 Patró del vaixell cristià.
 Cosí de Blanca.
 Home valent, arrogant, que accepta actuar com a
traïdor quan els pirates li demanen que faciliti
informació sobre una nau cristiana.
 Personatge assegut i prudent.
 S’enfronta a la irracionalitat de Carles per haver
reprimit la vitalitat de Blanca, i per estructurar-la.
 Finalment s’adona de la noblesa i bondat de
Said, intenta salvar-li la vida.

18.  Joanot:
 Viu torturat per la culpa que l'arrossega.
 Es considera traïdor a la fe cristiana i l'obsessiona
la idea de acabar la seva vida entre els
musulmans.
 Ajuda i afavoreix els cristians empresonats.
 Finalment intenta redimir donant la seva vida per
la de Said.

19.  Hassèn:
 Es el company fidel de Said.
 Té un caràcter conciliador.
 Malek:
 Es el subcapità.
 Ambiciona aconseguir el poder de la nau
 Mahomet:
 Ambiciona fer-se ric i no te gaire escrúpols per a l’hora de aconseguir-
ho.
 Osman:
 Vol aconseguir casar-se amb una dona.
 Es bondadós i dona el seu suport a Said però al final dona suport a
Mahomet.
 Guillem:
 Es un personatge vanitós i ambiciós amb ganes de ser capità.
 Roc:
 Es un personatge senzill.

21.  1.1. Que es el romanticisme?
 Encara que l’origen del moviment rom{ntic cal
buscar-lo a Alemanya i a Anglaterra, el mot “rom{ntic”
prové del francès Roman.
 Entenem com a Romanticisme el moviment estètic
que s’inicia cap a mitjan segle XVIII, dur{ prop d’un
segle i condicion{ no sols l’art, sinó la sensibilitat i les
actituds dels artistes europeus: una nova manera de
veure el món, que dóna preferència a la passió per
damunt de la raó, marca una actitud de
revolta, sempre present en els artistes romàntics.

22.  1.2. Orígens
 L’origen del Romanticisme cal buscar-lo a Alemanya. Cap al 1770
un grup d’artistes inauguren a Alemanya el moviment
anomenat Sturm und drang (Tempesta i Assalt), la característica
principal del qual és l’enfrontament amb les pautes rígides del
classicisme i la voluntat de recuperar “l’anima germ{nica
profunda”.
▪ El millor exemple d’aquesta revolta el tenim en un autor que
esdevingué clau en la historia de la literatura europea: Johann
Wolfgang Goethe. La seva novel·la “Els sofriments del jove Werther”
(1774) presenta la historia d’un jove malenconiós i sensible, decebut en
el terreny amorós, rebutjat per la societat, que decideix posar fi a la
seva vida.
▪ L’altra obra de Goethe va ser el Faust, la historia de l’home que es ven a
l’anim{ al Diable per assolir l’eterna joventut. Es tracta d’una novel·la
plena de puresa i de temptacions, de contraposicions constants entre el
bé i el mal, les il·lusions i els remordiments.

23.  Ben aviat Anglaterra es féu ressò del romanticisme
alemany. Els autors anglesos troben un model en
Shakespeare. Les obres de Shakespeare apareixen
com a exemple de revolta estètica, perquè les drames
de passions hi bateguen sense convencionalismes ni
regles preestablertes. Entre els autors romàntics cal
destacar Lord Byron.
 L’esclat del Romanticisme a França fou més tardà per
diverses raons : Primer perquè l’esperit del
neoclassicisme hi era molt fort i, en segon lloc perquè
el romanticisme provenia d’un país considerat enemic
(Alemanya). I no triomfa plenament fins al 1830, amb
l’estrena de l’obra de teatre Hernani, de Victor Hugo.

24.  1.3. Característiques
 El Romanticisme és una revolta: l’esperit rom{ntic sorgeix con un
enfrontament fonamental. D’una banda, hi ha els defensors del
classicisme, de la raó per damunt de tot; de l’altra, apareixen els
defensors de la llibertat creadora i de la importància del món
irracional, de les passions humanes.
 El Romanticisme és un estat d'ànim: la insatisfacció és el sentiment
romàntic fonamental, que desemboca en dues actituds vitals
contrastades: l’entusiasme, si l’individu es llança amb passió cap a la
recerca d’un ideal, o la decepció, si allò que el domina és la melancolia.
 El Romanticisme és un programa literari: el lirisme, en literatura, és
una manera d’expressar-se, un llenguatge apassionat, exaltat, que vol
comunicar una emoció; per això els romàntics, que tenen la finalitat de
commoure, recorren sovint a les innovacions i les exclamacions. A
l’Europa del segle XVIII el teatre i la poesia havien estat sotmesos a unes
regles estrictes.

25.  1.4. Temes
 Temes preferits dels autors romàntics.
▪ El “mal del segle”. S’anomena “mal del segle” la melancolia
que presidí l’estat d’{nim de molts joves autors rom{ntics.
Com a conseqüència del sentiment de refús i d’inadaptació a
una societat que consideren falsa i corrupta, aquests autors
se’n senten exclosos. La necessitat de fugir d’una realitat que
no els agrada fa que aspirin a l’absolut, la qual cosa els
empeny a desitjar la mort per aconseguir la pau que no poden
assolir d’altra manera.
▪ La nostàlgia del passat. L’{nsia de fugida fa que molts
d’aquests autors girin els ulls cap a una edat Mitjana que
admiren i cap a la institució de la cavalleria, que propicià tants
herois.

26. ▪ EL jo. Com que el més important d’un individu és el seu món
interior -La seva sensibilitat i les seves passions- , la font
d’inspiració primera dels creadors rom{ntics és aquest “jo”
tan essencial. És per aquest motiu que refusen les normes
clàssiques de creació artística, que consideren massa pobres i
artificioses per poder abastar la complexitat i la singularitat
de l’esperit hum{.
▪ La natura. Els romantics veuen en la natura un refugi per a
les ànimes sensibles. La natura pot actuar com a defensora de
l’individu davant la crueltat de la societat que anomenem
“civilitzada”. La natura també es, també, un mirall de l’anim{:
segons l’estat anímic de l’artista. Un mateix paisatge pot
esdevenir plàcid, inquietant o indiferent.

27. ▪ El sofriment del poble. Els romantics consideraven injusta i
vergonyosa la misèria en què vivien amplis sectors de la
societat. Seguint en certa manera la “teoria del Bon Salvatge”
de Rousseau afirmaven que, en el fons, el poble és bo i
generós i que és la societat, despietada en la seva
organització i el seu funcionament, la responsable de la
corrupció de certes persones.
▪ El desvetllament de la identitat nacional. En uns quants
països el descobriment de la realitat històrica i l’estudi del
passat que va impulsar l'esperit romàntic va desvetllar la
consciència nacional. És en aquest període que es dura a
terme la unificació d’alemanya i d'It{lia, i Grècia
s’independitza dels turcs.

28.  1.5. El Romanticisme a Catalunya
 El moviment rom{ntic arrib{ a l’estat espanyol per Catalunya. En
destaquen diverses etapes.
 Entre els anys 1823 i 1824 s’edit{ a Barcelona la revista “El
Europeo”, redactada per dos autors catalans (Ramon Lopez Soler i
Bonaventura i Carles Aribau) i per tres autors estrangers. El Europeo
Representa l’eclosió i la sistematització dels ideals rom{ntics a la
Península. Aquesta revista recollí l’ideari del Romanticisme més
conservador, defensor de l’amor a la tradició i el culte a l’edat mitjana.
D’Alessandro Manzoni, escriptor Itali{, els rom{ntics en van aprendre
el realisme poètic i la sobrietat expressiva.
 El 1830 Ramon López Soler pública la novel·la los bandos de Castilla, el
pròleg de la qual ha estat considerat com el “manifest” del nostre
romanticisme i de la novel·la històrica. Cal remarcar que aquest inici
del romanticisme a Catalunya es manifesta bàsicament en castellà.

29.  2.1. Definició
 Anomenem Renaixença el moviment global de
recuperació de la cultura i la personalitat catalana durant
el segle XIX. Tant el terme Renaixença com els seus límits
en el temps han esta molt controvertits. De fet, el mot
Renaixença es va començar a imposar un cop el projecte
de recuperació ja era un fet, cap al 1870.
 Els intel·lectuals capdavanters d’aquest moviment en un
principi l’anomenaren “restauració” i també
“despertament”; fou més tard que optaren pel mot que
encara emprem avui i que sorgí com a imitació de la
“Rinascita” Italiana. El 1871 aquest terme quedà consolidat
amb l’inici de la publicació d’una revista anomenada La
Renaixensa.

30.  2.2. Marc històric i cultural
 Arrels de la Renaixença
▪ Cronològicament, l’inici de la renaixença és més o
menys paral·lel a la irrupció del Romanticisme a les
nostres terres. Però hem de buscar les arrels al segle
anterior, sobretot en la tasca que feren, al segle XVIII, la
Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, la
Universitat de Cervera i la Junta de comerç, que ajudà a
desvetllar la consciencia històrica.

31.  Figures Capdavanteres de la Renaixença
 Els autors més influents durant la Renaixença:
▪ Joaquin Rubió i ors (1818-1899)
▪ Poeta, autor dramàtic, historiador i
crític, estudia dret i filosofia i lletres.

32. ▪ Marià Aguiló (1825-1897)
▪ Poeta, bibliògraf i bibliòfil.
▪ Manuel Milà i Fontanals (1818-1884)
▪ Romanista i catedràtic de literatura
de la universitat de Barcelona.

33.  Els jocs Florals
▪ Tot aquest corrent de renovat interès per la llengua, la
cultura i la història pròpies va cristal·litzar l’any 1859 en
la reinstauració dels jocs florals.
▪ Hi havia tres premis que s'atorgaren: L’englantina, la
Viola d’or i la flor natural.
▪ Dels jocs florals cal destacar-ne dos aspectes
importants: en primer lloc, provocaren discussions
ortografiques que van comportar la fixació de les
normes ortografiques